Catalunya artística. 1a època, núm. 009 (9 ag. 1900)

              Ang 1 * Bürcelona 9 7-‘gost 1900 NuIincro 9
Artistas catalanas d' óperra
¦¦¦•••-•sr..._
Redacció y Administració
Raurich, 20, pral.
Sra. 3Ianxart de .fibaaes
Directüi J. Ayne Rabel!
Administrador: 1Bartomen Liará
L' ANARQUISINE Y EN LAGARTIJO
L' assessinat del R d' Italia y 'ls atentats contra '1 Sha de Persia y '1 Rey de
Servia, han posat altra ¦ evada sobre '1 tapete el pahorós problema del anarquisme.
Nu' es 1' anarquisme? L' anarquisme es una negació, y jamay cap neg-ació ha re
presentat cosa bona.
La prempsa de gran circulació, els escriptors de cap d' ala, els politichs, els gu
bernants, han senyalat infinitat de veg-adas els medis que, al seu parer, acabarian ah
la plaga anarquista. Els uns diuhen: "1' anarquista es un gos rabiós qu' embesteix
contra la Societat, y es necessari exterminarlo." Replican els altres: "1' anarquista es
un ser que ha sortit del matrimoni de la miséria ab la ig-noráncia;, salvém al home,
donémli pa, instruimlo, y 1' home deixará d' esser anarquista..."
?Qui té rahó? Ni '1s uns ni '1s altres.
Els fets demostran qu' es punt menos que inútil la mes-enérgica represió. El cás
tich ab la mort no dona la solució al problema. Es un sacrifici que fan gustosos, sen
se arrepentiment, ab cinisme, y els aixeca (als ulls de sos sectaris) á las alturas del
martiri.
Es ciar que '1 millorament de las classes menesterosas amaynaria `ls efectes del
anarquisme. L' home que no te necessitats, 1' home que al mirarse la butxaca se la
veu plena de diner, no considera la vida com un destorb ni te á la Societat per injus
ta. Aixó es cert; pero també ho es que 1' home no viu solsament de pá. No está pro
vat, ni molt menos, que aqueixos g-ráns assessins hagin passat una existénciá mise
rable. Homes tots ells de recursos, adestrats en algun art ú ofici, sempre trobarían
els medis necessaris pera viurer.
No es la ialta de pa ni la caréncia d' ilustració lo que fa carregar la bomba ó em
punyar un ganivet Ó un revólver. Tots ells saben llegir y escriurer; alguns possehei
xen várias !lenguas; de Angiolillo va dirse qu' era escriptor; de Bressi s' afirma qu'
es un deis deixebles mes l'estos de Malatesta...
Educant al poble, sembrant la llevó de la ciencia juntament ab la llevó de la vir
tut; practicant la caritat els que poden, usant de bona fé en els pactes es com s'
acabaria ab aqueixa plaga social. Mes pera destruir anarquisme abaix, es necessari
comensar pera desterrarlo de dalt; de dalt han de sortir, pera que siguin profitosas,
totas las regeneracions; de las alturas del Poder han de arrencar els exemples d' or
dre, de judici, de virtut, de patriotisme....
. .
. . . . . . . . . . . . . . . , .
A re ni' adono qu estich parlant d' un assumpto molt sério. !Bah! Parlém de cosas
130
menos negres; parlém d' art... !Ah! tampoch podém enrahonarne, 1' art está de do!,
art plora, 1' art dorm... S' ha mort en Lagartijo, y ens havém de posar la glassa
al sombrero y la franja negre al bras. El arte ha sufrido un golpe rudísimo...
Las prempsas deis periódichs de gran circulació encare gemegan. En Lagartijo
ha mort pobre; no ha deixat mes que un milió de pessetas als seus hereus. !Cuants
sabis, cuants poetaS, cuants artistas de debó no han mort sense que 'Is diaris els hi
dediquessin una sola ratllal... !Cuants artistas célebres s' acontentarían ab la centés
sima part de la fortuna del Califa del toreo!...
CONDOMINES.
EL CÁSTICH
L' ESPÓS:
...Contempla '1s, son aquí; son el fills nostres,
els fruyts sagrats de nostre amor. !Abrássals!
Y venen á buscarte perque senten
freda la llar sense el calor de mare.
Recordan qu' altres temps tu '1s adormías
bressantlos afanyosa y que sas llágrimas
secabas ab un bés pié de tendresa:
recordan qu' ets la mare qu' anyoravan,
recordan qu' ets el tot de sa existéncia.
Contempla '1s fit á fit, sos ulls esguarda,
penetra dins son ánima ignocenta
y mira 'Is somnis d' infantesa santa
endolats pel trist vel de 1' abandono.
—els hi ha dit ab ndol d' horrible fera—
un jorn us va deixar, !no us estimava!
Un home molt galán vá dfrli !t` aymo!,
y ella '1 eregué. !Pot tant una paraula!
Després ab ell fugi y abandonantvos,
seguint el non amor que encisava
deixá '1s seus fills sense I' amor més útil
y á uns altres fills robó, I' amor de pare.»
Contempla '1s altre cop. Venen frisosos
de sentir tas caricias que son santas,
perqué bona 6 dolenta sempre, sempre,
caricias d' una mare son sagradas.
Plora esposa y ton plor amad 'I rostre
deis fills d' aquell amor qu' ants ens Iligava,
d' aquel( amor sublim que vam jurarnos
una tarde d' istiu cuan fadigada
la terra s' adormia ab la serena
tranquilitat d' un ángel.
!Pobreta! Tot ho han sabut; la béstia humana
la história 'Is hi ha contat, la trista históría
d' aquel I moment fatal:
«La vostre mare
L' ESPOSA:
Yenin tills de mon cor; miréu mos brassos
oberts ben amplament. Soch vostre inare.
131
Aixis ben fort, fills meus, rnon cor es vostre.
Aixis ben fort, fills meus, un bés un altre
Miréume fit á fit, jo as demano,
no ho mereixo, ja ho sé, mes us soch mare.
Plorém, fills mens, plorém; jo de tristura,
vosaltres (1' alegria sobirana;
jo d' arrepentiment per n'afollia,
per esborrar el meu pecat, vosaltres.
Abrasséume altre cop: la ven augusta
de la Naturalesa, la ven santa
de la sana qu' us nudrehr, mon crim eshorra,
perdonéume, fills meus, fillets de ánima.
Y tú 'non tendre espós, ab má robusta
castiga '1 crim d' amor, y la ven jansa
saboreja si vols itot ho mereixo!
Castiga á la qu' adúltera matava
la ditxa de ton cor. Las lleys n'esquinas
senyor de mi t` han fet: ets home, imátarn!
--
L 'ESPÓS:
Escolta de mos llabis la sentencia:
Pot més 1' amor que mon poder: !abrássarn!
JOAN OLIVA BRIDGMAN.
POSTA DE SOL
Ja 's ponia '1 sol cuan jo enfilava la carretera;
aquella carretera trista, d' un groch terrós, que vo
rajada per duas rengleras d' arbres raquitichs, á
mitj estallar y eneaixonada entre rojos marges, pu
java á dret fil suaument, un aplastat turonet.
Jo caminava depressa. Desitjava guanyar la cos
ta pera disfrutar del cuadro hermós que d' alli dalt
havia d' oferir la plana inmensa al esser iluminada
per la daurada Ilum del sol ponent... Y mitj suhant,
neguitós, casi corrents, tras... tras... tras mihi atan
saya poch á poch.
Al serhi vaig respirar satisfet. Lo primer que 's
representá A ma vista fou la mateixa carretera;
aquella carretera que s' endinzava pujant y baixant
per entre un seguit de frescos y verdosos.camps, fins
que, al Iluny, molt Iluny , com una estreta cinta, s'
escurría cap al riu de plata enlluhernadora y, alla
vors, juntantse, serpentejant ajermanats, s' allunya
van plana enllá fins á perdres en horitzó ruent.
Caminant un xich, vaig descubrir un trós de la
grandiosa plana, que s' extenia sota aquel! cel en
cés, d' una blancor trasparent y poética que feya
mitj aclucar els ulls, en tant esperit s' enlayrava
al contemplar la grandiositat de encantadota Na
tura.
Peró aquella Ilum fresca s' anava apagant y en
rogint, ensetnps la plana s' enfosquia y en mitj de
misteris es preparava pel repós tranquil de la calla
da nit.
Jo, séguint eneaixonada carretera, sentia petar
la pols sota las botas, mentres, á bou pas, un xich
132
abstret per la sublimitat del paisatge anava fent
cami.
Tot d' una. baixant la vista, vaig veure á un ho
me assegut en el rech de la carretera. Tenia la cara
amagada entre las mans y els cólzers apoyats sobre
'la genolls; no duya res al cap. Sos cabells negres y
brillants estavan bruts de pols lo mateix que son
vestit fosch y desllustrat.
Procurant fer lo menos soroll possible, vaig pas
sar per devant seu. No 'tu va sentí. Sempre igual,
arrupit, amagantse la cara entre las demacradas
mans, semblava que dormís.
—Deu esser boig—vaig dirme y, aPretant el pas
vaig seguir mon camí.
Com mes anava, els marges de la carretera mes
baixos se feyan y, ja eran tan petits, que d' un bot
vaig plantarme dalt d' un d' ells desitjós de poder
contemplar el panorama ab Ilibertat.
Casi no s' hi veya. La cendrosa plana s' escorria
tristement fins á confóndres, al Iluny, ab la foscor
del ce!. Tot callava. !Quina melangia! !Quin senti
ment tenian aquells camps endormiscats aplanantse
sota un cel mort, apagat. !Quin misteni no hi havia
en aquellas negras arbredas que quietas, magestuo
sament semblavan arrupirse baix la pressió de 'tu
mida y fosca atmósferal... !Que trist era veure mo
rir el dia y atansarse la nit!...
Jo eontemplava aixó abstret, cuan de repent, es
tripant ayre, arribá ámas orellas espatéch aixor
dador d' un tret de pistola.
Al sentirlo, tot jo m vaig estremir y d' un bot
vaig saltar á la carretera mentres la detonació remo
nava pels ámbits y trencant el -religiós silenei d'
aquella hora quieta, retrunyint, es perdia camps en
llá fins á morirse.
Un cop á la carretera, vaig mirar aturdit vers
ahont creya havia tingut Iloch explossió. Com qu'
era tan fosch no vaig poder veure '1 fum, pero si vaig
observar q u' al mitj del cami rebregantse ab la pols,
se removia una taca negra. El cor me dona un so
trách. ?Si fora '1 boig?... y corrent, tremolós, vaig
dirigirme cap allí mirant fixament la taca que, sen
se moures, geya atravessada.
Y... eh l era! A la poca Ruta que restava lo vaig
poguer contemplar.
Tenia 'I cap brut de pols ensagnada y las sevas
faceions estavan violentraent contretas... Ab tot, vaig
eoneixer qu' era jove... molt jove...
Duas horas després caminavan per la carretera
tres bornes. El de devant, gronxava mandrosatnent
un fanal mitj apagat; els altres lo seguian arrosse
gant els eselops y portant entre tnitj el relliscós ca
davre del jove, que, penjantli 'Is brassos ratllava ab
las mans enrampadas la pols de terra.
Els homes s' allunyavan poeh á poch y peresosa
ment. A cada instant, la Ilum del fanal era mes 'aor
ta, fina que 's perdé en la negror d una arbreda y...
tot quedá com avans. Ni-un soroll crehuava 1' ayre
quiet, n'entres la carretera, com sempre, s' endinza
va sornorta, aclarida per la feble resplandor de las
estrella.1 qu' espurnejavan en el ce!.
JoAN OLLER RABASSA.
n
ws-r-Roccio
Premiada en el Certamen Literari del Centre
Catatá de Manllen, en 1895.
Sens' la Instrucció ?que flma
la Humanitat que, boja, 's desespera
per la crilluhernadóra
ciencia; ab la quimera
de may ab la foscor tornar envera? .
?Que f4ra '1 Mon sens ella?
!si es sócol de la vida y font ditxosa
d' un' aygua pura y bella
que ánima setosa
ab ,goig mulla sovint, ben- agradosal...
Un can d' isarts, un antro
hontla Ilám divinal no s' hi
y del Progrés I' encuantre
ab el Mon no 's faria
ja may; que la foscor sois regnaria.
- Y, Deu, .oberts els brassos
per' rébre en ells al hm' que 'n sia digne
no. tindría, qu' els llassos
del esclavatge indigne
serían sols del horn`. merescut signe.
El Mon en sa carrera
per sempre creuharia currioladas,
y en 11óch may la dressera
veuría, y sas petjadas
serían com de fera las grapadas.
De la Naturalesa
ja may tot lo grandiós admirariam,
puig la volada extesa
vers á '1 Avern tindríam
y á la Ilútn del Progrés may volariam.
!Oh, quina greu tristura
daría nostre cor pe '1 Mon fent vía!
!quins feixos d' amargura!
!quins glops de inelangía
á flor de llavi 1' home portaríal...
Mes are no; la Vida
tenim cual mereixém per nostre estudi;
la Insti:ucció benehida,
dels Génis <sent preludi
fá sempre que '1 cor digui:—!Que no mudi
may la missió del homo
de ser lo que '1 gran Dea bondadós mana,
en tant la dolsa aroma
del bel! Sabe, engalana
la Vida de la nostra rassa humana!—
• Y aixís pot saturarnos
també ab sa flayre '1 Ilcrr de la_aencia,
si arriva á coronarnos...
ab goig en la conciencia
podéin cridar al Mon:—!Tenim potencia!
Potencia benfactora
dintre '1s cervells qu' esperonats s'agitan
per mil pensars á 1' llora, •
y junts els mil gravitan
de-la Instrucció sobre 'Is piláns que 's fitan
!Benhage la gaubansa
que dona lo Sabe, font de ventura!
Ehl es 1' arel' d' esperansa,
ell es de la Escriptura
1' he,rmós sagrat tnannd que '1s cors satura.
Sens la Instrucció ?que fóra
lo Mon? L' art divinal no existiría,
la música sonora
y ensemps la poésia,
que ha de cantar sos llórs, no vibraría.
Ella 'lis ha dat la vida
no avuy tan sois, per sempre ab sa carrera;
la dolsa Pan florida
coloma missatgera
de la existencia, `ns porta en sa dressera.
133
Ab Gutenberg, ula día
1' imprenta nos daná, clan de sabiesa:
y d' un Nou Mon la vía
nos oferí y riquesa
el gran Colón ab sa capdal empresa.
Ab Newton la ciencia
trobá un expert eapdill; d' ell ab la gloria
pot 1' home sa potencia
fer valdre, y di en sa História
que sab el eurs deis astres de memória.
Del llamp la forsa ardida
poguérem ab Franklin romprer la vía;
y ab el vapor, la vida
van dar ab alegría
Falton per mar, Papin per terra, un (lía.
Y Volta y Morse, feren
parlar ab fils de ferro á la gentada...
!Y á la Instrucció degueren
sa gloria, celebrada
hont vulla que '1 Progrés fasse sa estada.
Ella es la base noble
del bé d' aquesta vida; la fonteta
que regalima al poble
el néctar, satisfeta
de goig y de ventura may desfeta.
Es ínclita bandera
del sant Progrés que '1 benestar ens dóna,
es típica senyera
Angelita, la vehineta americana,
sembla que m' ha tirat 11 mil hi presen
taré irresistible...
134
del poble, que ambiciona
tan sois la Pan y del Sabé corona.
Es la elan d' or hermosa
qu' ens obra 'ls grans misteris de Natura,
y ab música agradosa
de pastoril frescura
als pobles fá germans de sa ventura.
Ella es de nostra terra
la base de 1' Historia y sas proesas,
puig que en els cors s' enterra
en forma d' ardidesas
y en feixos de recorts per mil grandesas.
Ella las Lletras totas
á 1' home fa estimar ab gran fal-lera,
y com concert de notas
divinas, la encisera
Déesa de las Arts arnoixa entera.
Ella la gallardía
deis ritmes del gran Lope y de Cabanyas,
d' Herrera la maestría,
y las passións estranyas
de Byron y Espronceda, com montanyas
de llórs, pe '1 Món arrela:
somriu de sos ben-fets als que la euydan,
y en fer nous adalits sempre 's desvela,
y ‘ls balsams del Sabe pe '1 Mon se buydan.
J. AYNÉ RABELL.
UN MICO
es ?." Angelita?
senyor; passi.
—(Aquet mico no 1m fa goig.)
ÍNTIMA
Un nitre din que se 'n vá...
Que trista
es la posta d' avuy, hermosa meya!
Que curtas han sigut las bellas horas
qu' hém passejat pel bósch!...
Gran xerradIssa
aucells esbojarrats, murrnuri d' ayguas,
m'abra frescal y juraments y besos,
tot ha passat per sempre!...
Y ara, tristos
com si sufrissim fondament, cap-baixos,
torném al poble...
Sents? ens hi dernana
la ven de la campana majestuosa,
ens hi crida '1 repós, com ens hi empenyen
els pagesos qu' avansan rera nostre
y aquell pastor que ab son remat devalla
de la montanya asprosa...
Aném depressa,
que la Ilum vá minvant y venen ombras,
y las ombras t` espantan y m` espantan..
á tots dos ens fán por...
Y nostra vida
es com un' ombra eterna: demá finan
aquestos dias de plaher, hermosa;
demá. la Ilum del sol en altras terras
vindrá á trobarme...
Lluny de tu, ma vida,
no podré viure...
Y tu, cura ufanosa,
cuan te manqui '1 ten arbre ?tindrás forsas
per seguir dreta?...
Oh, Den!... Si, nostra vida
es com un' ombra eterna: esun misteni
nostre passat, nostre present es negro
y 1' avenir esglaya...
D' un cop siga
el gosar ó '1 sufrir nostra consignal...
Que fini aquest duptar que 'lis esborronal...
No ploris... sempre igual!,..Sempre mos Ilabis -
t` han de parlar de penas' Oh, consolat!...
no vull veure 'Is teus ulls tots plens de !lágrimas:
els vull veure seréns com si parlessim
de 1' amor nostre...
El nostre amor! la sola
vritat! la sola 11úni!...
Llám mes segura
que la del sol mateix: la del sol mimva;
nostre amor es igual, igual per sempre...
Ni ha conegut els núvols de tempesta,
ni ha conegut las postas!
ANGEL MONTANYA.
PENSAMENTS
No hi creguéu ab la niodéstia del artista que hagi
dormit durant un día en un Hit de llorers; ab I' ade
mán us fará 1' humil, mes en Son interior 'hi esclatará
la febre de la vanitat.—A.
S' observa en l' home una tendéncia en escullir el
sea inferior.— Victor Hugo.
COMPROMETEDOR
• ror, 14.
Y 1;4
Al 7,1
tYfi
efecte ti deuré fer 4 1 AngelUf'?
Er. Mico: Aquet senyó está molt cap
licat
—iliingelitall!
--/Qui es vosté?
ho ht dit que --aquet malehit ani
mal me `la l'aria alguna!)
135
Registre domicilian i (Cuadro de J. Romero de Torres)
1
COSAS DE LA XINA
LI-HUNG-CHANG, Virrey de Petrhili, passepridse tn w-tx poxpxxióilxtle nto-Trin
EL CASTILL DZI.5 F'ANTA5MA5
De las altas murallas que en nitre temps rodeja
ren la casa senyorial, no quedaran mes que 'Is fona
ments; las gratis rocadas que harían resista las em
bestidas de milers de sitiadors y eng,inys de guerra,
anavan cayent derruhidas pe 'Is anys, y en sa
euyguda s' apilotavan en els-fossos, y '1s taparan, y
'I castell perdía la seva etxura de fortalesa pera que
dar reduhit á un rónech casalot en ruinas.
Feya nuilts Me3OS que 's contavan d' ell en el po
ble rondallas y Ilegendas qu' esparveraban; las do
nan feyan la senyal de la creu molt devotament al
sentir parlar del castell, y 'Is bornes, fías els que te
nían fama d' esperitosos, no s' haurían atrevit á
passar de nit per devant de la porta coreada del ca
salot, pes res del mon.
Si se '1s hi preguntara quin era origen d' aque
lla por, responían senyantse:
—Els fantasmas s' han fet amos del castell, y po
bre del que s' hi acosti!
Y n' obstant y aquest temor supersticiés, els invi
sibles fantasmas no harían causat may el mes petit
dany á ningú.
* *
Un dematí arribá al pobleun batalló d' infantería
que procedent de t'ignoras anava de guarnició á
Girona.
El comandant demaná allotjament per la sera
tropa, y al poch rato se li presenta el baffle.
—Senyor eomandant, va dirli, el poble es molt
petit, y será difícil trobarhi comoditats; en cada casa
tindré que inquibirhi vint soldats; en cuant á vosté y
als senyors oficials me será itnpossible trobalshi
allotjatnent digne de vostés...
—NI' estranya, objectá '1 jefe, la sera contesta;
desd‘ aquí veig un edifici en el que ab tota comodi
tat me sembla que podrían allotjarshi tres com
panyias.
Y allare..,ara 'I bras senyalant el castell.
—Reyna Santissimal... Allá si qu' es impossible,
exclamara '1 baffle fent la senyal de la crea.
—?Per quina ra: o?
—Es que allí... en el eastell... hi habitan els fan
tasmas.
—illoia! De manera que tením sombras y esperas
en el poble. No 'in desagradaría toparme ab ells
afegi '1 cotnandant en té de mofa.—Bueno, bueno,
que s' allotgi la tropa; nosaltres en tindrém prou
ab la sala de sessións del municipi, ab pérmis del
senyor batlle.
—No hi tinch inconvenient.
—Tampoch n' hi tindrá de dinar ab nosaltres?
—No senyor.
—Donchs á las dotse esperém.
* *
Els pobres assistents tots atrafagats, arreglántse
las á la seva manera, varen lograr reunir el servey
de taula pera vint cuberts: aixis es que cuan els que
harían de dinar ocuparen els seus llochs, si la tanta
no estava guarnida ab molt luxo, tampoch hi faltara
lo mes precis.
Al arribar á las postres, el comandant, dirigintse
á la autoritat del poble, va dirli:
—Senyor baffle, vosté compendrá que tots nosal
137
tres desitjém saber si 'is fantasmas d' aque-t poble
son de la mateixa mena que nns que per 'Ilá 1' any
80 se passejavan pe '1s encontorns de Pnigcerdá y á
quins vareig donar un fort disgust, perqne si aquets
se '1s hi semblan, jo li prometo deixarni '1 poblé net
en una nit.
—.lo no sé com serian els fantasmas de que vosté
parla, senyor comandant; unicament puch dirli que
els que viuhen en el eastell son de la pitjor calanya.
Escoltin; totas las nits després del toch d' oració, co
mensan á veurers Ilnmanetas entre las eseletxas del
castell; després se senten sorolls estranys com si
arrosseguessin cadenas, geméchs fondos que semblan
d' animas en pena, y per ultim cruiximents horroro
sos com si petessin els ossos d' un sepulcre...
—?Y que més?
—No ho sé, perque en el poble ningú s' atreveix
á sortir de casa. Fins els pastors se negan á quedar
se á dormir en els corrals propers al castell.
—Donchs jo m` atreveixo á asegurar que aquesta
nit no surten els fantasmas!—exclamá el eomandant.
—No ho cregui, afegi '1 batlle, estich segur de
que farán lo que fan totas las nits.
—Me 'n alegro, aixis tindré '1 gust de parlar ab
ells.
—?Que pensa fer?
—Casi rés,—contestá '1 militar ab molta sang
freda—anar á dormir al castell.
—Y nosaltres 1' acompanyarém, comandantl
saltaren á coro '1s oficials.
—No senyors, de cap manera. Vull anarhi sol.
—Aixó es una bojeria—objectá '1 batlle ab espan
tadissa entonació.
—Será una bojería, pero estich resolt á comé
trerla.
Y dirigintse á un assistent, en tú de xansa afegi:
—Eh, Fernandez, si tens por te la passas, pero
are mateix te 'n vás al castell y en el saló rnés gran
que trobis m` hi arreglas un Ilit; dessota '1 coixi m`
hi colocas el revólver y 'in preparas la Ilanterna de
campanya.
Y un cop fora assistent, bontinuá:
—Veurém si hi ha fantasmas que resisteixin un'
misa de plom en el cos. Afortnnadament tineh bona
pnntaría y eréch que aquesta nit no m` tremola
rá '1 pols.
Els esforsos del batlle pera ferlo desistir de sos
propósits varen esser inútils. Aixis váqueda acordat,
entre I' espant del batlle y '1s aplandiments y riallas
de I' ofieialitat.
Arrivá la nit, qu' era una nit tranquila, dolsa,
com ho solen ser las de primavera. Després de sopar,
el eomandant va dirigirse cap al castell. Ab la ajnda
de la llanterna comensá á registrar el casalot; la pols
y las trenyinas cubrían per complert las parets y '1s
sostres. En alguns indrets s' hl veyan nius d' aure
netas.
—Se coneix que 'ls fantasmas son poch amichs
de comoditats cuan tenen el seu palan en complerta
deixadés. No 's troba ni una cadira vella hont
seurer.
-Y continúa '1 seu examen; poch després va del
138
xarse airar sobre un catre de tela, qu' era el Hit que
Ii havía preparat 1' assistent; palpá dessota '1 coixi;
va trobahi '1 revólver.
L' esperitós militar comensá á despullarse, y als
cinch minuts se ficava al Hit ab intenció de dor
mirse tranquilament. Mes, avans que ho logrés, arri
vá fins á ell un soroll esmortnhit de cadenas arrosse
gadas; poch després, el reflecte d' una llúrn dissipá
un xich lo fosca de habitació. Llevors el coman
dant, amparantse del revólver, va sentarse en el ca
tre, resolt á esperar aparició dels fastasmas. No vá
transcorrer llarg temps; segóns després, apareixía en
habitació una figura alta, coberta ab un ropatge
blanch, lluminós...
El militar, després d' encendre la llanterna, al
xicá 'I gatillo del revólver, y exclama:
—Es inútil que pretenguis aterrorisarme. LO que
vas á ter are mateix es despullarte d' aquesta túnica,
y explicarme ‘ls motins que t` induheixen á dis
fressarte aixís!
Per tota contesta '1 fantasma seguía avansant
lentament.
—.!T` hi dit que 't treguis els trastos d' espantar
als tontos! ?no 'm creus?... donchs ti..
Y va ter foch. El fantasma seguí avansant. El co
mandant se disposava á etgegar un altre tret, pero
avans que tingués temps d' apuntar el revólver, el
fantasma va tirarli demunt del llit un objecte: era
una bala exactament igual á la que debía haver ei
xit del canó del arma.
No per aixó 's dongué per vensut el soldat; allar
gá '1 brás, diltent:
—JE errat el tiro; are afinaré mes la punteria!
Y torná á ter foch; el fantasma li retorna la bala.
Llavoras si que perdé un bon xich la serenitat; el
valent comandant, pálit, víctima ja d' aqueix terror
que prové d' un perill desconegut, va llensarse fo:a
del 'lit, reboté 'I revólver y empunyá '1 sabre, dispo
sat á abrahonarse contra -1 fantasma; pero avans que
tingués temps de de,scarragá el primer cop, el fantas
ma se llensá als seus peus, exclamant:
—!No, per 1' amor de Den, no 'in mati!... Soch un
infelís qu' estima y que 's val d' aquet inedi pera po
der veurer ab Ilibertat á la dona estimadal...
—!ldiota, mereixerias que 't passés de part á part,
sense compassió! Vaja, á terra aquet vestit; vull vén
re 't la cara que segurament será d' estúpit.
El fantasma obehí; 's destapa la cara. !Era '1 bat
Ile!
El comandant després de contemplarlo un moment
ab gran sorpresa, afegí:
—Mereixería que 'I matés. !Vaya una manera de
vetllar per la tranquilitat del sens administrats!—
Pero hi ha una cosa que '1 disculpa: ha dit qu' esti
ma. Are necessito sapiguer qui es ella...
—Es... la filia del manescal.
—?Son easats vosté ó ella?
—No senyor; ella es soltera, jo viudo. Pero !ay!...
el manescal no 'm pot venre ni en pintura.
—Aixó es lo de menos. O vostés se casan ó avans
d' una hora el pobre sabrá la jugarreta el sen baffle.
En aquest moment, els oficials entravan en la sa
la del casalot, y al veurer al batlle y al sentir las
tí
tl
a
rl
1
últimas paraulas del coruandant, esclafiren en 'una
riatlla.
'1s ha fet venir, qui '1s ha cridat, senyors?
pregunta '1 Jefe ab bon xich de mal humor.
—!El soroll deis tiros, comandant!—
En resum; el baffle, vá casarse per intermediad()
del comandant, y els fantasmas no varen tornar á
apareixer mes ni en el castell ni en tota la encontra
da.
Unicament els veya... la fila del manescal.
m. CORRAT CABALLÉ.
Montanuencu
!Que 'n vá de cofoy
1' hereu del Eloy
de má del seu noy
cami de la vinya!
travessan torrents,
devallan pendents
y abdós molt contents,
per fi, al Iluny oviran.
Al cim d' un turó,
voltat de verdó
s' hi ven la blancó
d' aquella masía
qu' estotxa aquell vi
tan ciar, pur y fi
que tant vé á endolsi
las horas més tristas.
Rihent y parlant
deis jorns que vindrán
se van allunyant
ab goig de la vila,
y '1 Sol explendent
en el firmament
se ven, com dihent:
—!Pobrets! ?Qui ho diria?—
Ab pás mitj mandrós
arrívan al trós
y '1s ne surt el gós
saltant d' alegría;
Inés !ay! la grogor
dels pámpols fa pór
y diu:—Tot ha mort,
fill meu de ma vida!
Aval!, pensatiu
e' entorna y al riu
(segons tothom din
Eloy váy e' hi tira)
creyent que may més
veuria '1s Mies
replens d' allá que 'e
tan bó per dir missa...
s. BORRUT i SOLER.
FOLK3PLORISME
MODISMES CATALÁNS
fer con-1 las montanvas de ISagur,
pujan v Daixan
S' usa al parlar d' una persona que ha anat á mes
y que gasta orgull pera demostrar que dia vindrá en
que tornará á menos.
Las montanyas á que fa referé,ncia no son altra
cosa que unas dunas, ó siguin una especie de mon
tanyetas de sorra que existeixen vora '1 mar, y que
segons el vent s' engrandeixen ó s' enxiqueixen.
DONAPLI ClINÍ
Cuan una persona no se sab mourer d' un puesto,
es á dir, que vagi molt sovint á un mateix Iloch
sempre junt ab un altra persona dihém: «Semblaque
li han donat cumi».
Alguns ho han modificat y diuhen cantáridas;
altres seguidillas.
La paraula cumí deriva del llatí cuminus que
significa d' aprop. Segóns ens din Teofrasto, el cumí
com mes se maleheix mes creix y per aixó veyém
que 'Is antichs italians, igual que ab aufábrega fe
yan els grechs, al sembrarlo acompayavan aquesta
operació ab insults y paraulas mes ó.menos aspres.
A Grecia tenen el cumí com á simbol d' amistat.
A Bolonia (Unan ~ni als coloras ab esperansa
de férloshi pendrer afició á la casa y retenirlos á ella;
també cuan una persona no vol deixar á un altra
diuhen lo mateix que aquí Catalunya: «Li deuhen
haver dona cumí.»
A Roma com á Bolonia també '1 donan als coloms
en sustitució de la verbena ó herba colombiana, com
ne diuhen els italiáns, que '1s hi donavan en temps
antichs.
Alguns, aquí á Catalunya, també '1 donan als
aucells per' amansirlos; hi ha qui en sustitució els hi
dona pinyons.
En el Canavere, (Piamont), cuan las gallinas se
apartan massa de la casa hospitalária se 'Is hl dona
una mica de cumi barrejat ab el menjar; en el ma
teix país las noyas pretenen ferio dragar als seus
xicots perque no las olvidin; y aixís es que cuan un
d' ells ha d' allunyarse de la població li fan beure
alguna cosa ahont avante n' hl han barrejat una mi
ca en polvo.
Si pretengués ter una história de la representació
del curní en la superstició de la majoría de las na
cións, fora feyna molt llarga; pero com que no m` he
proposat altra cosa que anar á buscar origen de
aquet modisme que '1 trobém en la etimología de la
paraula cumí, ó mes ben dit, que es oriond d' Italia,
poso punt final atreN intme cuasi á assegurar que
aquet modisme es general en tots els pobles del oc
cident.
139
tal
Be
L'
ad
Ma
E.
Posa
miel]
no iz
Per Nadal, pos de pardal;
Per Son Esteve, un de nebro;
Per onu nou, un de bou;
Per Sant Silvestre, per lo porto ó lo finestm;
Y pe 'Is reus, ose es qui no ho coneix.
Per denotar que per Nadal eomensa á allargarse
H lí3.
Cuan any comensava en el día primer de mars,
fi Egipte Se celebravan cena elasse de festas que ve
nían a ser lo que avuy es el riarnestoitas; cuan va
ser refratniat el calendari y any comensá al primer
de janer no deíxaren per aixó de celebrarse.
Anavan aquestas festas dedicadas al súlstiei de la
tardor, al solstici que comensa el día de Nadal y oca -
va el dia de la Epifania, el da deis Reys.
A Roma y á Toseana del nom Epifanía n' han fet
la paranla Reptan, entenentse per tal una brnixa á
la cual allunya ah els estrepitosos sons de bocinas,
o,rns y tr(qap.,tas de cristall. Se comprén ciar:1-
~w que agnesta bruíxa ro es ultra que la est«eb;
ilebrosa que retrocedeix á mida que s' allargan els
días.
Aqui, á Barcelona, y sobretot en las barriadas de
Hostafranchs y Sans, lii ha la costów_ de que uns
cuants días abans deis Reys, á las primeras horas del
vespre, la canalla va pe 'Is carrers toeant unas trom
petas de Ilauna y dinhen que ho fan per eridar als
Reys, perú se comprén que aquesta costitin no es r• s
mes que una reminiscencia de la que dona origen a la
Befana de Tosgana y Roma.
Fora llarch descriurer las festas aquestas que 's
celebravan á Egipte en honor al solstici de la tarder,
pero recoman° fi mos lectors que las llegeixin en
obra intitulada Kaleidoseopio del Carnaval. per
Eldis.-Barcelona aiio 1851, plana 10, párrafo según y
seg,dents.
Després de couljudo ki pedregoda
kvar á olol temps.
F.;Is anticits Germáns ja veyan en las tempestats
queleom de sobrenatural y las atribuldan al poder
del seu Wat Donnar. Mes tart cuan caygueren, vícti
mas de la predicació del Evangeli, els dens pagáns,
el dimoni y las bruixas pren,gueren el puesto al den
Donnar, y desde allavors horno no vegé en las tem
pestats sino un poder tenebrós y feréstech que
arrossegá irresistiblement cap á la superstició.
Moltas son las que tenhu á Catalunya referents al
temporals, pero la mes arrelada, si be va desaparei
xent, es la del tocar d mal temps.
Creéncia es del poble que si cuan se ven una nu
volada que porta pedra, se tocan las campanas de
iglesia y s'exposa el Santissim Sagrament, avants de
que aquesta entri en el terme, desapareix.
Segons els canonistas la campana es el sirnbol del
predicador y sa duresa representa la inflexibilitat y
el valor del encarregat d' ensenyar 1' Evangeli (Dic
cionari Eneiclopédich, tomo 4.rt plana 352 columna
primera.)
140
Én algunas campanas antiguas, segons din el sen
yor Inocencio, de Burgos, hi havía vist grabat
segiient:
«Llamo á los cristianos
espanto á los demonios
y ahuyento los nublados.»
Tením que en molts ptints Catalunya .et•enhen
- que la ped regada la portan las britixas. Esta
01] tiesta creéncia y sapiguent que la campana predi
ca 1' Erangeli y per lo tant espanta als clima)! is, qn
es lo mateix (Inc digatessim las bruixas, 110 OS o:41 '1111y
quo las toquin per allunyarla.
Esplicat el perque de tocar d inri/ /vaya sok faba
sapiguer, per batir el modisme, que la pedregada
sempre es dolenta pe 'Is camps y espatlla las vianda,
y per lo tant que es inútil tocar las campanas per
anar contra ella cuan ja ha passat.
Per aixó s' usa .el modismo de que després 46,
eaggada III pedregada tome 4 mal temps per denotar
que un cop 'está fet el mal es inútil volguerhi poso r
remey.
n EN A t. tiIN ESTÁ PUNSET.
CANYAR5
Moronda n` es la Verge,
la verge de Montserrat.
Moraneta n` es la noya,
la uoya que estimo tant.
?Vena al cel quina estrelleta?
Doneh si tu estessis allí,
fins allí dalt pujaría
per: poderte possehi.
Si m` estimas digaho pronde
y veurás que felis soch.
Si no in' estimas, no ho dignis,
porque 'm tornaría boig.
Per ter las donas hermosas
tingné una modelo Den.
La modelo va fugirli
y are s` está al devant men.
JOAN VICÉNS.
EXTIONGER
Paris.—Disiapte va tornar á actuar el teatro de
la Porte-Saint Martin, reprenent el gran actor Co
quelin el sea paper de Cyrano de Bergerac.
—El teatro Antoine obrirá '1 divendres sas portas
tal regada ab la reprise de Blanchette, y mes tart
Boubouroche.
—El gran colisseu Geant-Columbia desapareix.
L edifici de la Porte Maillot, tan ben situat, ha sigut
adquirit per un empressari inglés que ha transfor
inat completament. Are s' en dirá teatro Metrapoli
Min y s' hi representarán espectacies _sensacionals;
un d' ells fará ilusió d' una gran cassera del Ileó
per una comparsa boer y soberbis negres, vehins del
llach Tchad, que segons diuhen constituirá un map..,-
nifich é interessant programa.
Bruselas. —En las Galerías d' aquesta capital,
comensarán el dia 17 las representacions del últim
drama de Rostand, L' Aiglón, que será presentat ab
tot luxo. L' actriu Joana Grumbach, que interpreta
rá '1 paper de Duch de Reichstadt, aixis com els ar
tistas que tindrán á son cárrech els 40 personatges
de 1' obra, han sigut tots tr:ats per la mateixa Sarali
Bernhardt y I' autor Rostand, que han dirigit els
ensajos.
—Pera '1 dia 15, testa de I' Assumpció, está ?tima
riada en el Circul de Esquerra del Ensamee, (Ari
han, 29) la representació del hermós drama de Du
plas, La Dama de las Camelias, posat en escena pe
.1 Sr. Torelló.
—En el Ateneu del Ensanxe, (Granvia, 212, se
Parán en escena .`1 diumenge vinent el juguet có
inich La Vendettay la comedia en 3 actes El Octavo
oo mentir.
Se prepara en aquesta Societat el drama de Gui
mera, La fila del mar, estrenantse en la própia fun
ció la paródia d' aquesta obra La filia del mort, ori
ginal de D. Joaquim Llach.
=En la denominada Barcino varen representarse
el dissapte passat las obretas catalanas Mestre Ola
guer y Un cop de telas, y la castellana Me conviene
esta mujer, havent obtingut totas bona interpretad&
—Una companyia de sarsuela catalana y caste
llana, ha inauguran una temporadeta d' estiu en el
local Las Delicias, situat en els carrers del Marqués
del Duero, Borrell y Aldana, debutant el dissapte
passat ab las sarsueletas El Alcalde intérino, Lo
somni de la Ignocencia, Coro de Senoras y Setse
;pajes.
La concurrencia '11 queda satisfeta.
—En el Centro Lliheral Mondrquich del distric
te 7.1 (Lope de Vega), varen representarse '1 diu
menge passat la comedia en dos actes Levantar
muertos, y la sarsueleta Calderón, en las que obtin
gueren merescuts aplausos las Sras. Castillo y Guart
141
v
BARCELONA
Novedats.—En espera del debut de la com.
panyia d' ópera italiana, permaneix ab las portal,
taneadas.
Relache del tot.
Tívoli. Dissapte va debutarhi una companyia
de género lleuger, ab obreta's líricas ja conegudas
públich y ab artistas tan coneguts com las própias
obras.
Esperém que la esmentada eompanyia ens dongui
á coneix-e algo nou.
Gran-Vía.—Ha comensat la tungada de mági
cas ab la Urganda, qu' es, ha sigut y será un pas,a
temps felís pera la gent menuda.
Eldorado.—Ab Locura de amor varen despe
dirse de nusaltres la Sra. Guerrero y 'I Sr. Díaz de
Mendoza. Avans ja `tis havian representat dugas
obras catalanas, traduhídas al eastellá, La hija del
mar y Tierra laja. Per cert que en la primera hi no
taren' millor execució de eonjunt que en la segona.
encare que no `ns vá convencer, aixís com tampocit
el Ilenguatge que usan els seus personatges, y .....
si `ns volguessim ficar ei detall y detallets ja cal
que retiressim tot 1' original del present número
perque n` hi hauría mes de trenta columnas.
Els beneficis deis dos caps d' ala varen esser pro
duetius á jutjar per la concurrencia que omplía `I
teatro.
1
y '1s senyors Furquet, Amores, Izqu4erdo y Ros, per
la bona interpretació que donaren á sos papers.
—El diumenge á la nit en la Societat Berenguer,
se va posar en escena '1 drama Las Reliquias de una
mare. La direcció, á cárrech de D. Manel Gatell,
molt ajustada, distingintse els Srs. Nolla y Caro y
particularment, el Sr. Tomás. La numerosa concu
rrencia qu' omplía '1 local, sortí mes que complaseu
da del desempenyo de 1' obra, que demostrá aplau
dint estrepitosament algúns passatges de la mateixa.
—En la Societat Coral Euterpe de Clavé, el diu
menge últim, bah la direcció del Sr. Crespo, varen
representarse el drama Arte y Corazón y la sarsuela
cómica Con permiso del marido, estant á cárrech els
principals papers de las Srtas. Guillém y Ferrer y els
Srs. Crespo, Sedó, Costafreda, Massana y Fusalvas,
que hi donaren bona interpretació.
Pe '1 diumenge vinent s' anuncia la pessa Un cop
de cap, y la sarsueleta Música clásica, y el día 14
tindrá lloch el benefiei del estudios jove Sr. Sedó,
pera '1 que ha pintat un elegant cartell el Sr. Vila,
molt agradable y artistich.
—El passat diumenge se representá en la Soeietat
La Familiar Graciense, el drama Lo gat de mar,
que tingué un desempenyo molt aceptable, havent
treballat ab voluntat tots cuans hi van pendre part.
En la mateixa Societat se prepara pera '1 próxim
dila 15, una fundó composta de Lo mujo negre y
La torre deis misteris.
—El día 29 del passat y en el Centre republica de
la dreta del Ensanxe, després de representarse la
obreta Un joch non, se 'n estrena un' altra en unae
te titulada !Si que estém ben arreglats!, original de
nostre colaborador, D. Joseph Asmarats, que va dis
treurer de debó á la concurrencia que al final aplau
dí ab entussiasme á son autor.
En la funció del passat diumenge se pos.á en esce
na el drama Valentin el guarda costas, que baix la
direcció del Sr. Biosca, va tenir un desempenyo molt
regular.
—El día 25 tindrá 'loa en la Societat «La Cope
ha» (Abaixadors 1,) el benefici de nostre amich
Joseph Sala, posantse en escena el drama «El secreto
de un punal,» (estreno) y la sarsuela « Viva mi ni
ha.»
en el cuerpo, obras que interpretaren la Srta. Jorca y
els Srs. Vilalta, Serrat, Esteve, Segur, Alonso y al
tres, baix la direeció escénica de D. Baldomero Gó
mez.
—Diutnenge vinent en el Círculo Provincial Le
ridano se representarán las comedias en un acte de
nostres estimats coloboradors, D. J. de Argila y don
Conrat Roure respectivament, El secret d' un testa
ment y La vida al encant.
—Ab un pié eomplert vá tenir 1164 en la societat
Jockey-Club (Caspe, 64,) la fundó á benefici del ger
mans Vilaplana, que fóren apiaudits en el drama
Muralla de fe 9 ro y en la comedia d' Eehegaray, (Mi
guel), El espejo del alma, per la bona interpretació
que hi donaren tant els beneficiats . com els detnés
eompanys d escena que '1s secundaren.
Pera '1 vinent diumenge s' anuncia una represen
tado de la magnifica comedia de Larra, L98 coraz,,-
nes de oro.
—En la denominada «El Eclipse» (Blanqueria 15,
principal), se posá en escena el drama «Conflicto en
tre dos deberes,» mereixent especial menció la senyo
reta Turrez, Srs. Rebordosa, Nogués y Valle, en son
desempenyo.
Pel próxim diumenge están en programa «Las
carbassas de Montroig» y «Final de un envoltório.»
—El diumenge passat en el Niu Cruerrer va re
presentarhi la comedia La dida, d' en Pitarra, diri
gida pel Sr. Vilaplana, y secundat per las senyoretas
Alentorn, Vila y Balestroni y .1s Srs. Mora. Carreras,-
Vilaplana y Amorós.
La sala plena de goin á góm.
—En el Ateneu de Sant-Antoni, se posa en escena
el drama RicoS y pobres y la comedia Los demonios
142
yla
del
las
rol
cal
en.)
La Sra. Guerrero va ressuscitar Mancha que lim
pia, y '1 Sr. Diaz, ens oferi la Terra baixa ó Tierra
baja ó Lafin d' un viveur segons malas llenguas.
!Boa viatge á tots y á reveurer!
CLAR y NET
--En el Ateneu Mataronés d3 la classe obrera, va
representarhi '1 dissapte passat la companyia de don
Enrich Borrás el drama La resclosa, el monólech
Mestre Ola guer y la pessa castellana Los demonios
en el cuerpo.
Diumenge hi actuá un altra companyia dramáti
ca, la del Sr. Salvat, -que posá en escena el magni
fich drama de Feliu y Codina, María del Carmen y
el saynete Los Valientes.
Per dissapte vinent s' anuncia en el mateix tea
tro, el drama d' en Pitarra, Lo9nonjoinegre.
SUSCRIPCIó PÚBLICA
destinada á aumentar els ingresos pbra '1 Monument
á FREDERICH SOLER, cuals donatius no podrán exce,
dir de una pesseta, al objecte de donar á la sus
• cripció carácter popular.
Suma anterior: 18'05 ptas.—D. Miguel Pérez, 1 pe
seta.—C. V. Jhon Bull (Catllar), 0'50 ptas.—Frede
rich Fuentes (fill), 1 pta.—D. Joseph Verdaguer, 1
pesseta. Total: 21'55 pessetas.
De las cantitats recaudadas se 'n fará entrega á
la Comissió Executiva del Monument.
(Continua oberta la suscripció.)
Ab el present número repartím com á regalo á
nostres favoreixedors 4 planas de la preciosa co
media de D. Albert Llanas
LA GERMANA GRAN
Un periódich de París, Le moniteur de theat res,
ha obert un certámen pera premiar el millor llibre
pera ópera ó sarsuela cómica en tres actes. El llibre
premiat s' entregará á un músich notable escullit per
la Direcció del teatro Rouffes Parisixns hont s' estre
nará obra.
Se 'lis diu que ja es un Jet la organisació d' una
companyia de sarsuela catalana que durant la vinen
te temporada d' hivern actuará en el teatro /lel Tí
voli dirigida pe 'I mestre Enrich Morera.
Per are sembla que han promés llibres Guimerá,
Vilanova, Russinyol, Marqitina,Iglesias, Gual y al
guns altres autors, y com á músichs hila comprome
sos el propi Morera, y els Mestres Vives, Gay, Lapey
ra, Esquerrá, Granados y Borrás de Palau.
El poeta Atarquina té entregada ja un' obra que
porta per titul Emporium, á la que posa música en
Morera.
En el poble de Sant Antón de Vilamajor vá tenir
lloch durara la nit del disapte una serenata ab que '1
jovent de la població obsequiá á las moltas familias
forasteras que bi estihuejan.
El coro denomínat Lo Rossinyol, que tan acerta
dament dirigeix el mestre D. Ramón Bordas, cantá
ab molta afinació varias pessas del seu repertori, en
tre ellas De boa mati, Clavé) y '1 vals ?Es servida?,
d' en Masbernat. Després el coro váesser obsequiat
en la Masía del Delma pe '1s forasters Srs. Peix, So
ria y Negre, ab un refrésch, al que hi concorregué
casi tota la colonia forastera, entre quinas familias
hi brillavan las deis Srs. Milá y Argila, estimats
amiehs nostres.
Pel próxim dissapte s' ha organisat concert
de música clássica en la sala del Cassino, baix la
direcció del mestre Sr. Biscarri, y en el que hi pen
drá part esmentat coro Lo Rossinyol, y altras no
tabilitats musicals qu' estihuejan en aquella pintores
ca poblacíó.
Nota consoladora del diumenge passat.
«En més de vint capitals de provincia y en uns
doscents pobles y poblets s' han celebrat corridas de
toros que han esventrat uns cinch ó sis cents Caballs.»
!Y tot aixo en un sol día!
Els xinos encare no s' han atrevit á tant.
!Visca la regeneració espanyola!
!!!!Viscaaa,aatm
El general Roberts acusa als boers de gastar ba
las dum-dum
Paciencia MiSter; aixó no proba més sino que '1s
inglesos las varen portar al Transvaal.
' Y '1s boers las deurían pendrer en una de las pa
llissas als inglessos.
Han entrat á formar part d' aquesta Redacció els
coneguts literats D. Joan Oliva Bridgman, D. R. Có
y Borren y D. R. Surinach Senties.
Proximament ajudarán en nostra tasca perio
dística altres coneguts escriptors de veritable valúa
literaria.
•¦¦¦¦
Epigrama
Din la fila d.' en Guillém;
—Me caso ab un mestre d' obras
que 'a din Rich... May serém pobras.
!Com mes Mis, mes Richs serém!
J. MONTABL1Z.
143
Don Jaume, qu' es un senyor bastan panxut, y s' ofe
ga, després d' una passejada molt !larga, arriva al Ate
neu y entra en el saló de lectura.
—Voldría un volttm—diu.
—?De quin autor?—fa '1 bibliotecari.
—De cualsevol; es per sentarmhi á sobre; com trobo
las cadiras tan baixas...
—Una senyora, parroquiana d' una carniceria, te '1
apritxo de pesar el sea nen, criatura de pocha mesos.
—?Vol tenir la bondat de veurer cuant fá aquest bor
degás?
—Si senyora, si.
El camicer agafa á la criatura, la coloca sobre una
báscula, y després de contar, exclama distret:
—Ja está: tres carniceras y nou unsas... ab els ossos
y tot.
ab molla mala sombra.
Y un altre 'n va trobar
que va escoltársél prompte;
era un homo petit
pro ab una bossa grossa.
Mes era tan mussol
que se '1 veya á tot` hora
distret y badant sempre
com un pagés de fora.
Aixes á la Hu-dugas-cuarta
la va atipar ben prompte
perqué un home que badi
no pot pas ser gran cosa.
Per la plassa de Santa
Tres-cuarta, la xicota
anavaun día ab ell
A comprá alguna cosa.
Cuan véuhen que al devant
sense donarse compte
se 'Is presenta un minyó
dispost á mourer bronca.
Al instant pér` quell lloch
un fort revés ressona
que '1 que estaba badant
reb sense badar boca.
Al veure ella que alzó
molt malas trassas porta
al punt tersa-dos-euart
enfilarse en un cotxe.
Y mentres el rivals
a' estant rompent la cloaca
ella está ab el cotxero
brenant á la font Groga.
J. Staramsa
Tameta
U. MAPELL
T'ANA
YO, NO BAD15
o
EL YRYONF DE LA CR15YINA
Formar ab aquestas 'letras el titul d' un drama ca
talá.
Joseph Acaso
Xarado
Solucións ais del número
Mal ada: Es-ta-tu-ra.
Geroglifich: El se curt de geni es una calamitat.
Era la Hu-dugas-cuar/a
una certa xicota
que treballava al Blau
feya tres anys á vora.
Ab una dos-tres seva
vivía ab pau y ab honra
per' llá al Camp de 'a Grassot
ab tot y estar magrota.
Tenia relacions
ab un minyó molt pobre
que de ser hu-dos-tres
n' hl daba moltas provas.
Ella que de total
no hu semblava pu gota
un día 'I va plantar
CORRESPONDENCIA LITERi-IPIA
Fau Clariana: No senyor, no molesta. El Flany que
da en cartera.—A. Paz Torrents: Potser puga arreglar
se.—Agustl Culilla Gil: Es susceptible de millora; ja pro
curarém ferla publicable. —Jotabeente: No es d' interés.
—J. Duró y Gili: Entra en torn.—J. V: El sonet es ri
piós; sois aprofitarém algún cantar.—Prederich Llach:
No `ns serveix.—Joan del poble: Envihi un altra cosa
més passadora.—Angel Montan ya: Va molt bé; gracias.—
Francisco Castelld: No 'u agrada ni agradará á ningú.
J. Collazos, impresor.—Plassa de la Ignaltat,
144