1a època, núm. 009 (9 ag. 1900) |
Desar pàgina Eliminar pàgina | Anterior | 1 de 1 | Següent |
|
Aquesta pàgina
Tot
|
Ang 1 * Bürcelona 9 7-‘gost 1900 NuIincro 9 Artistas catalanas d' óperra ¦¦¦•••-•sr..._ Redacció y Administració Raurich, 20, pral. Sra. 3Ianxart de .fibaaes Directüi J. Ayne Rabel! Administrador: 1Bartomen Liará L' ANARQUISINE Y EN LAGARTIJO L' assessinat del R d' Italia y 'ls atentats contra '1 Sha de Persia y '1 Rey de Servia, han posat altra ¦ evada sobre '1 tapete el pahorós problema del anarquisme. Nu' es 1' anarquisme? L' anarquisme es una negació, y jamay cap neg-ació ha re presentat cosa bona. La prempsa de gran circulació, els escriptors de cap d' ala, els politichs, els gu bernants, han senyalat infinitat de veg-adas els medis que, al seu parer, acabarian ah la plaga anarquista. Els uns diuhen: "1' anarquista es un gos rabiós qu' embesteix contra la Societat, y es necessari exterminarlo." Replican els altres: "1' anarquista es un ser que ha sortit del matrimoni de la miséria ab la ig-noráncia;, salvém al home, donémli pa, instruimlo, y 1' home deixará d' esser anarquista..." ?Qui té rahó? Ni '1s uns ni '1s altres. Els fets demostran qu' es punt menos que inútil la mes-enérgica represió. El cás tich ab la mort no dona la solució al problema. Es un sacrifici que fan gustosos, sen se arrepentiment, ab cinisme, y els aixeca (als ulls de sos sectaris) á las alturas del martiri. Es ciar que '1 millorament de las classes menesterosas amaynaria `ls efectes del anarquisme. L' home que no te necessitats, 1' home que al mirarse la butxaca se la veu plena de diner, no considera la vida com un destorb ni te á la Societat per injus ta. Aixó es cert; pero també ho es que 1' home no viu solsament de pá. No está pro vat, ni molt menos, que aqueixos g-ráns assessins hagin passat una existénciá mise rable. Homes tots ells de recursos, adestrats en algun art ú ofici, sempre trobarían els medis necessaris pera viurer. No es la ialta de pa ni la caréncia d' ilustració lo que fa carregar la bomba ó em punyar un ganivet Ó un revólver. Tots ells saben llegir y escriurer; alguns possehei xen várias !lenguas; de Angiolillo va dirse qu' era escriptor; de Bressi s' afirma qu' es un deis deixebles mes l'estos de Malatesta... Educant al poble, sembrant la llevó de la ciencia juntament ab la llevó de la vir tut; practicant la caritat els que poden, usant de bona fé en els pactes es com s' acabaria ab aqueixa plaga social. Mes pera destruir anarquisme abaix, es necessari comensar pera desterrarlo de dalt; de dalt han de sortir, pera que siguin profitosas, totas las regeneracions; de las alturas del Poder han de arrencar els exemples d' or dre, de judici, de virtut, de patriotisme.... . . . . . . . . . . . . . . . . . , . A re ni' adono qu estich parlant d' un assumpto molt sério. !Bah! Parlém de cosas 130 menos negres; parlém d' art... !Ah! tampoch podém enrahonarne, 1' art está de do!, art plora, 1' art dorm... S' ha mort en Lagartijo, y ens havém de posar la glassa al sombrero y la franja negre al bras. El arte ha sufrido un golpe rudísimo... Las prempsas deis periódichs de gran circulació encare gemegan. En Lagartijo ha mort pobre; no ha deixat mes que un milió de pessetas als seus hereus. !Cuants sabis, cuants poetaS, cuants artistas de debó no han mort sense que 'Is diaris els hi dediquessin una sola ratllal... !Cuants artistas célebres s' acontentarían ab la centés sima part de la fortuna del Califa del toreo!... CONDOMINES. EL CÁSTICH L' ESPÓS: ...Contempla '1s, son aquí; son el fills nostres, els fruyts sagrats de nostre amor. !Abrássals! Y venen á buscarte perque senten freda la llar sense el calor de mare. Recordan qu' altres temps tu '1s adormías bressantlos afanyosa y que sas llágrimas secabas ab un bés pié de tendresa: recordan qu' ets la mare qu' anyoravan, recordan qu' ets el tot de sa existéncia. Contempla '1s fit á fit, sos ulls esguarda, penetra dins son ánima ignocenta y mira 'Is somnis d' infantesa santa endolats pel trist vel de 1' abandono. —els hi ha dit ab ndol d' horrible fera— un jorn us va deixar, !no us estimava! Un home molt galán vá dfrli !t` aymo!, y ella '1 eregué. !Pot tant una paraula! Després ab ell fugi y abandonantvos, seguint el non amor que encisava deixá '1s seus fills sense I' amor més útil y á uns altres fills robó, I' amor de pare.» Contempla '1s altre cop. Venen frisosos de sentir tas caricias que son santas, perqué bona 6 dolenta sempre, sempre, caricias d' una mare son sagradas. Plora esposa y ton plor amad 'I rostre deis fills d' aquell amor qu' ants ens Iligava, d' aquel( amor sublim que vam jurarnos una tarde d' istiu cuan fadigada la terra s' adormia ab la serena tranquilitat d' un ángel. !Pobreta! Tot ho han sabut; la béstia humana la história 'Is hi ha contat, la trista históría d' aquel I moment fatal: «La vostre mare L' ESPOSA: Yenin tills de mon cor; miréu mos brassos oberts ben amplament. Soch vostre inare. 131 Aixis ben fort, fills meus, rnon cor es vostre. Aixis ben fort, fills meus, un bés un altre Miréume fit á fit, jo as demano, no ho mereixo, ja ho sé, mes us soch mare. Plorém, fills mens, plorém; jo de tristura, vosaltres (1' alegria sobirana; jo d' arrepentiment per n'afollia, per esborrar el meu pecat, vosaltres. Abrasséume altre cop: la ven augusta de la Naturalesa, la ven santa de la sana qu' us nudrehr, mon crim eshorra, perdonéume, fills meus, fillets de ánima. Y tú 'non tendre espós, ab má robusta castiga '1 crim d' amor, y la ven jansa saboreja si vols itot ho mereixo! Castiga á la qu' adúltera matava la ditxa de ton cor. Las lleys n'esquinas senyor de mi t` han fet: ets home, imátarn! -- L 'ESPÓS: Escolta de mos llabis la sentencia: Pot més 1' amor que mon poder: !abrássarn! JOAN OLIVA BRIDGMAN. POSTA DE SOL Ja 's ponia '1 sol cuan jo enfilava la carretera; aquella carretera trista, d' un groch terrós, que vo rajada per duas rengleras d' arbres raquitichs, á mitj estallar y eneaixonada entre rojos marges, pu java á dret fil suaument, un aplastat turonet. Jo caminava depressa. Desitjava guanyar la cos ta pera disfrutar del cuadro hermós que d' alli dalt havia d' oferir la plana inmensa al esser iluminada per la daurada Ilum del sol ponent... Y mitj suhant, neguitós, casi corrents, tras... tras... tras mihi atan saya poch á poch. Al serhi vaig respirar satisfet. Lo primer que 's representá A ma vista fou la mateixa carretera; aquella carretera que s' endinzava pujant y baixant per entre un seguit de frescos y verdosos.camps, fins que, al Iluny, molt Iluny , com una estreta cinta, s' escurría cap al riu de plata enlluhernadora y, alla vors, juntantse, serpentejant ajermanats, s' allunya van plana enllá fins á perdres en horitzó ruent. Caminant un xich, vaig descubrir un trós de la grandiosa plana, que s' extenia sota aquel! cel en cés, d' una blancor trasparent y poética que feya mitj aclucar els ulls, en tant esperit s' enlayrava al contemplar la grandiositat de encantadota Na tura. Peró aquella Ilum fresca s' anava apagant y en rogint, ensetnps la plana s' enfosquia y en mitj de misteris es preparava pel repós tranquil de la calla da nit. Jo, séguint eneaixonada carretera, sentia petar la pols sota las botas, mentres, á bou pas, un xich 132 abstret per la sublimitat del paisatge anava fent cami. Tot d' una. baixant la vista, vaig veure á un ho me assegut en el rech de la carretera. Tenia la cara amagada entre las mans y els cólzers apoyats sobre 'la genolls; no duya res al cap. Sos cabells negres y brillants estavan bruts de pols lo mateix que son vestit fosch y desllustrat. Procurant fer lo menos soroll possible, vaig pas sar per devant seu. No 'tu va sentí. Sempre igual, arrupit, amagantse la cara entre las demacradas mans, semblava que dormís. —Deu esser boig—vaig dirme y, aPretant el pas vaig seguir mon camí. Com mes anava, els marges de la carretera mes baixos se feyan y, ja eran tan petits, que d' un bot vaig plantarme dalt d' un d' ells desitjós de poder contemplar el panorama ab Ilibertat. Casi no s' hi veya. La cendrosa plana s' escorria tristement fins á confóndres, al Iluny, ab la foscor del ce!. Tot callava. !Quina melangia! !Quin senti ment tenian aquells camps endormiscats aplanantse sota un cel mort, apagat. !Quin misteni no hi havia en aquellas negras arbredas que quietas, magestuo sament semblavan arrupirse baix la pressió de 'tu mida y fosca atmósferal... !Que trist era veure mo rir el dia y atansarse la nit!... Jo eontemplava aixó abstret, cuan de repent, es tripant ayre, arribá ámas orellas espatéch aixor dador d' un tret de pistola. Al sentirlo, tot jo m vaig estremir y d' un bot vaig saltar á la carretera mentres la detonació remo nava pels ámbits y trencant el -religiós silenei d' aquella hora quieta, retrunyint, es perdia camps en llá fins á morirse. Un cop á la carretera, vaig mirar aturdit vers ahont creya havia tingut Iloch explossió. Com qu' era tan fosch no vaig poder veure '1 fum, pero si vaig observar q u' al mitj del cami rebregantse ab la pols, se removia una taca negra. El cor me dona un so trách. ?Si fora '1 boig?... y corrent, tremolós, vaig dirigirme cap allí mirant fixament la taca que, sen se moures, geya atravessada. Y... eh l era! A la poca Ruta que restava lo vaig poguer contemplar. Tenia 'I cap brut de pols ensagnada y las sevas faceions estavan violentraent contretas... Ab tot, vaig eoneixer qu' era jove... molt jove... Duas horas després caminavan per la carretera tres bornes. El de devant, gronxava mandrosatnent un fanal mitj apagat; els altres lo seguian arrosse gant els eselops y portant entre tnitj el relliscós ca davre del jove, que, penjantli 'Is brassos ratllava ab las mans enrampadas la pols de terra. Els homes s' allunyavan poeh á poch y peresosa ment. A cada instant, la Ilum del fanal era mes 'aor ta, fina que 's perdé en la negror d una arbreda y... tot quedá com avans. Ni-un soroll crehuava 1' ayre quiet, n'entres la carretera, com sempre, s' endinza va sornorta, aclarida per la feble resplandor de las estrella.1 qu' espurnejavan en el ce!. JoAN OLLER RABASSA. n ws-r-Roccio Premiada en el Certamen Literari del Centre Catatá de Manllen, en 1895. Sens' la Instrucció ?que flma la Humanitat que, boja, 's desespera per la crilluhernadóra ciencia; ab la quimera de may ab la foscor tornar envera? . ?Que f4ra '1 Mon sens ella? !si es sócol de la vida y font ditxosa d' un' aygua pura y bella que ánima setosa ab ,goig mulla sovint, ben- agradosal... Un can d' isarts, un antro hontla Ilám divinal no s' hi y del Progrés I' encuantre ab el Mon no 's faria ja may; que la foscor sois regnaria. - Y, Deu, .oberts els brassos per' rébre en ells al hm' que 'n sia digne no. tindría, qu' els llassos del esclavatge indigne serían sols del horn`. merescut signe. El Mon en sa carrera per sempre creuharia currioladas, y en 11óch may la dressera veuría, y sas petjadas serían com de fera las grapadas. De la Naturalesa ja may tot lo grandiós admirariam, puig la volada extesa vers á '1 Avern tindríam y á la Ilútn del Progrés may volariam. !Oh, quina greu tristura daría nostre cor pe '1 Mon fent vía! !quins feixos d' amargura! !quins glops de inelangía á flor de llavi 1' home portaríal... Mes are no; la Vida tenim cual mereixém per nostre estudi; la Insti:ucció benehida, dels Génis <sent preludi fá sempre que '1 cor digui:—!Que no mudi may la missió del homo de ser lo que '1 gran Dea bondadós mana, en tant la dolsa aroma del bel! Sabe, engalana la Vida de la nostra rassa humana!— • Y aixís pot saturarnos també ab sa flayre '1 Ilcrr de la_aencia, si arriva á coronarnos... ab goig en la conciencia podéin cridar al Mon:—!Tenim potencia! Potencia benfactora dintre '1s cervells qu' esperonats s'agitan per mil pensars á 1' llora, • y junts els mil gravitan de-la Instrucció sobre 'Is piláns que 's fitan !Benhage la gaubansa que dona lo Sabe, font de ventura! Ehl es 1' arel' d' esperansa, ell es de la Escriptura 1' he,rmós sagrat tnannd que '1s cors satura. Sens la Instrucció ?que fóra lo Mon? L' art divinal no existiría, la música sonora y ensemps la poésia, que ha de cantar sos llórs, no vibraría. Ella 'lis ha dat la vida no avuy tan sois, per sempre ab sa carrera; la dolsa Pan florida coloma missatgera de la existencia, `ns porta en sa dressera. 133 Ab Gutenberg, ula día 1' imprenta nos daná, clan de sabiesa: y d' un Nou Mon la vía nos oferí y riquesa el gran Colón ab sa capdal empresa. Ab Newton la ciencia trobá un expert eapdill; d' ell ab la gloria pot 1' home sa potencia fer valdre, y di en sa História que sab el eurs deis astres de memória. Del llamp la forsa ardida poguérem ab Franklin romprer la vía; y ab el vapor, la vida van dar ab alegría Falton per mar, Papin per terra, un (lía. Y Volta y Morse, feren parlar ab fils de ferro á la gentada... !Y á la Instrucció degueren sa gloria, celebrada hont vulla que '1 Progrés fasse sa estada. Ella es la base noble del bé d' aquesta vida; la fonteta que regalima al poble el néctar, satisfeta de goig y de ventura may desfeta. Es ínclita bandera del sant Progrés que '1 benestar ens dóna, es típica senyera Angelita, la vehineta americana, sembla que m' ha tirat 11 mil hi presen taré irresistible... 134 del poble, que ambiciona tan sois la Pan y del Sabé corona. Es la elan d' or hermosa qu' ens obra 'ls grans misteris de Natura, y ab música agradosa de pastoril frescura als pobles fá germans de sa ventura. Ella es de nostra terra la base de 1' Historia y sas proesas, puig que en els cors s' enterra en forma d' ardidesas y en feixos de recorts per mil grandesas. Ella las Lletras totas á 1' home fa estimar ab gran fal-lera, y com concert de notas divinas, la encisera Déesa de las Arts arnoixa entera. Ella la gallardía deis ritmes del gran Lope y de Cabanyas, d' Herrera la maestría, y las passións estranyas de Byron y Espronceda, com montanyas de llórs, pe '1 Món arrela: somriu de sos ben-fets als que la euydan, y en fer nous adalits sempre 's desvela, y ‘ls balsams del Sabe pe '1 Mon se buydan. J. AYNÉ RABELL. UN MICO es ?." Angelita? senyor; passi. —(Aquet mico no 1m fa goig.) ÍNTIMA Un nitre din que se 'n vá... Que trista es la posta d' avuy, hermosa meya! Que curtas han sigut las bellas horas qu' hém passejat pel bósch!... Gran xerradIssa aucells esbojarrats, murrnuri d' ayguas, m'abra frescal y juraments y besos, tot ha passat per sempre!... Y ara, tristos com si sufrissim fondament, cap-baixos, torném al poble... Sents? ens hi dernana la ven de la campana majestuosa, ens hi crida '1 repós, com ens hi empenyen els pagesos qu' avansan rera nostre y aquell pastor que ab son remat devalla de la montanya asprosa... Aném depressa, que la Ilum vá minvant y venen ombras, y las ombras t` espantan y m` espantan.. á tots dos ens fán por... Y nostra vida es com un' ombra eterna: demá finan aquestos dias de plaher, hermosa; demá. la Ilum del sol en altras terras vindrá á trobarme... Lluny de tu, ma vida, no podré viure... Y tu, cura ufanosa, cuan te manqui '1 ten arbre ?tindrás forsas per seguir dreta?... Oh, Den!... Si, nostra vida es com un' ombra eterna: esun misteni nostre passat, nostre present es negro y 1' avenir esglaya... D' un cop siga el gosar ó '1 sufrir nostra consignal... Que fini aquest duptar que 'lis esborronal... No ploris... sempre igual!,..Sempre mos Ilabis - t` han de parlar de penas' Oh, consolat!... no vull veure 'Is teus ulls tots plens de !lágrimas: els vull veure seréns com si parlessim de 1' amor nostre... El nostre amor! la sola vritat! la sola 11úni!... Llám mes segura que la del sol mateix: la del sol mimva; nostre amor es igual, igual per sempre... Ni ha conegut els núvols de tempesta, ni ha conegut las postas! ANGEL MONTANYA. PENSAMENTS No hi creguéu ab la niodéstia del artista que hagi dormit durant un día en un Hit de llorers; ab I' ade mán us fará 1' humil, mes en Son interior 'hi esclatará la febre de la vanitat.—A. S' observa en l' home una tendéncia en escullir el sea inferior.— Victor Hugo. COMPROMETEDOR • ror, 14. Y 1;4 Al 7,1 tYfi efecte ti deuré fer 4 1 AngelUf'? Er. Mico: Aquet senyó está molt cap licat —iliingelitall! --/Qui es vosté? ho ht dit que --aquet malehit ani mal me `la l'aria alguna!) 135 Registre domicilian i (Cuadro de J. Romero de Torres) 1 COSAS DE LA XINA LI-HUNG-CHANG, Virrey de Petrhili, passepridse tn w-tx poxpxxióilxtle nto-Trin EL CASTILL DZI.5 F'ANTA5MA5 De las altas murallas que en nitre temps rodeja ren la casa senyorial, no quedaran mes que 'Is fona ments; las gratis rocadas que harían resista las em bestidas de milers de sitiadors y eng,inys de guerra, anavan cayent derruhidas pe 'Is anys, y en sa euyguda s' apilotavan en els-fossos, y '1s taparan, y 'I castell perdía la seva etxura de fortalesa pera que dar reduhit á un rónech casalot en ruinas. Feya nuilts Me3OS que 's contavan d' ell en el po ble rondallas y Ilegendas qu' esparveraban; las do nan feyan la senyal de la creu molt devotament al sentir parlar del castell, y 'Is bornes, fías els que te nían fama d' esperitosos, no s' haurían atrevit á passar de nit per devant de la porta coreada del ca salot, pes res del mon. Si se '1s hi preguntara quin era origen d' aque lla por, responían senyantse: —Els fantasmas s' han fet amos del castell, y po bre del que s' hi acosti! Y n' obstant y aquest temor supersticiés, els invi sibles fantasmas no harían causat may el mes petit dany á ningú. * * Un dematí arribá al pobleun batalló d' infantería que procedent de t'ignoras anava de guarnició á Girona. El comandant demaná allotjament per la sera tropa, y al poch rato se li presenta el baffle. —Senyor eomandant, va dirli, el poble es molt petit, y será difícil trobarhi comoditats; en cada casa tindré que inquibirhi vint soldats; en cuant á vosté y als senyors oficials me será itnpossible trobalshi allotjatnent digne de vostés... —NI' estranya, objectá '1 jefe, la sera contesta; desd‘ aquí veig un edifici en el que ab tota comodi tat me sembla que podrían allotjarshi tres com panyias. Y allare..,ara 'I bras senyalant el castell. —Reyna Santissimal... Allá si qu' es impossible, exclamara '1 baffle fent la senyal de la crea. —?Per quina ra: o? —Es que allí... en el eastell... hi habitan els fan tasmas. —illoia! De manera que tením sombras y esperas en el poble. No 'in desagradaría toparme ab ells afegi '1 cotnandant en té de mofa.—Bueno, bueno, que s' allotgi la tropa; nosaltres en tindrém prou ab la sala de sessións del municipi, ab pérmis del senyor batlle. —No hi tinch inconvenient. —Tampoch n' hi tindrá de dinar ab nosaltres? —No senyor. —Donchs á las dotse esperém. * * Els pobres assistents tots atrafagats, arreglántse las á la seva manera, varen lograr reunir el servey de taula pera vint cuberts: aixis es que cuan els que harían de dinar ocuparen els seus llochs, si la tanta no estava guarnida ab molt luxo, tampoch hi faltara lo mes precis. Al arribar á las postres, el comandant, dirigintse á la autoritat del poble, va dirli: —Senyor baffle, vosté compendrá que tots nosal 137 tres desitjém saber si 'is fantasmas d' aque-t poble son de la mateixa mena que nns que per 'Ilá 1' any 80 se passejavan pe '1s encontorns de Pnigcerdá y á quins vareig donar un fort disgust, perqne si aquets se '1s hi semblan, jo li prometo deixarni '1 poblé net en una nit. —.lo no sé com serian els fantasmas de que vosté parla, senyor comandant; unicament puch dirli que els que viuhen en el eastell son de la pitjor calanya. Escoltin; totas las nits després del toch d' oració, co mensan á veurers Ilnmanetas entre las eseletxas del castell; després se senten sorolls estranys com si arrosseguessin cadenas, geméchs fondos que semblan d' animas en pena, y per ultim cruiximents horroro sos com si petessin els ossos d' un sepulcre... —?Y que més? —No ho sé, perque en el poble ningú s' atreveix á sortir de casa. Fins els pastors se negan á quedar se á dormir en els corrals propers al castell. —Donchs jo m` atreveixo á asegurar que aquesta nit no surten els fantasmas!—exclamá el eomandant. —No ho cregui, afegi '1 batlle, estich segur de que farán lo que fan totas las nits. —Me 'n alegro, aixis tindré '1 gust de parlar ab ells. —?Que pensa fer? —Casi rés,—contestá '1 militar ab molta sang freda—anar á dormir al castell. —Y nosaltres 1' acompanyarém, comandantl saltaren á coro '1s oficials. —No senyors, de cap manera. Vull anarhi sol. —Aixó es una bojeria—objectá '1 batlle ab espan tadissa entonació. —Será una bojería, pero estich resolt á comé trerla. Y dirigintse á un assistent, en tú de xansa afegi: —Eh, Fernandez, si tens por te la passas, pero are mateix te 'n vás al castell y en el saló rnés gran que trobis m` hi arreglas un Ilit; dessota '1 coixi m` hi colocas el revólver y 'in preparas la Ilanterna de campanya. Y un cop fora assistent, bontinuá: —Veurém si hi ha fantasmas que resisteixin un' misa de plom en el cos. Afortnnadament tineh bona pnntaría y eréch que aquesta nit no m` tremola rá '1 pols. Els esforsos del batlle pera ferlo desistir de sos propósits varen esser inútils. Aixis váqueda acordat, entre I' espant del batlle y '1s aplandiments y riallas de I' ofieialitat. Arrivá la nit, qu' era una nit tranquila, dolsa, com ho solen ser las de primavera. Després de sopar, el eomandant va dirigirse cap al castell. Ab la ajnda de la llanterna comensá á registrar el casalot; la pols y las trenyinas cubrían per complert las parets y '1s sostres. En alguns indrets s' hl veyan nius d' aure netas. —Se coneix que 'ls fantasmas son poch amichs de comoditats cuan tenen el seu palan en complerta deixadés. No 's troba ni una cadira vella hont seurer. -Y continúa '1 seu examen; poch després va del 138 xarse airar sobre un catre de tela, qu' era el Hit que Ii havía preparat 1' assistent; palpá dessota '1 coixi; va trobahi '1 revólver. L' esperitós militar comensá á despullarse, y als cinch minuts se ficava al Hit ab intenció de dor mirse tranquilament. Mes, avans que ho logrés, arri vá fins á ell un soroll esmortnhit de cadenas arrosse gadas; poch després, el reflecte d' una llúrn dissipá un xich lo fosca de habitació. Llevors el coman dant, amparantse del revólver, va sentarse en el ca tre, resolt á esperar aparició dels fastasmas. No vá transcorrer llarg temps; segóns després, apareixía en habitació una figura alta, coberta ab un ropatge blanch, lluminós... El militar, després d' encendre la llanterna, al xicá 'I gatillo del revólver, y exclama: —Es inútil que pretenguis aterrorisarme. LO que vas á ter are mateix es despullarte d' aquesta túnica, y explicarme ‘ls motins que t` induheixen á dis fressarte aixís! Per tota contesta '1 fantasma seguía avansant lentament. —.!T` hi dit que 't treguis els trastos d' espantar als tontos! ?no 'm creus?... donchs ti.. Y va ter foch. El fantasma seguí avansant. El co mandant se disposava á etgegar un altre tret, pero avans que tingués temps d' apuntar el revólver, el fantasma va tirarli demunt del llit un objecte: era una bala exactament igual á la que debía haver ei xit del canó del arma. No per aixó 's dongué per vensut el soldat; allar gá '1 brás, diltent: —JE errat el tiro; are afinaré mes la punteria! Y torná á ter foch; el fantasma li retorna la bala. Llavoras si que perdé un bon xich la serenitat; el valent comandant, pálit, víctima ja d' aqueix terror que prové d' un perill desconegut, va llensarse fo:a del 'lit, reboté 'I revólver y empunyá '1 sabre, dispo sat á abrahonarse contra -1 fantasma; pero avans que tingués temps de de,scarragá el primer cop, el fantas ma se llensá als seus peus, exclamant: —!No, per 1' amor de Den, no 'in mati!... Soch un infelís qu' estima y que 's val d' aquet inedi pera po der veurer ab Ilibertat á la dona estimadal... —!ldiota, mereixerias que 't passés de part á part, sense compassió! Vaja, á terra aquet vestit; vull vén re 't la cara que segurament será d' estúpit. El fantasma obehí; 's destapa la cara. !Era '1 bat Ile! El comandant després de contemplarlo un moment ab gran sorpresa, afegí: —Mereixería que 'I matés. !Vaya una manera de vetllar per la tranquilitat del sens administrats!— Pero hi ha una cosa que '1 disculpa: ha dit qu' esti ma. Are necessito sapiguer qui es ella... —Es... la filia del manescal. —?Son easats vosté ó ella? —No senyor; ella es soltera, jo viudo. Pero !ay!... el manescal no 'm pot venre ni en pintura. —Aixó es lo de menos. O vostés se casan ó avans d' una hora el pobre sabrá la jugarreta el sen baffle. En aquest moment, els oficials entravan en la sa la del casalot, y al veurer al batlle y al sentir las tí tl a rl 1 últimas paraulas del coruandant, esclafiren en 'una riatlla. '1s ha fet venir, qui '1s ha cridat, senyors? pregunta '1 Jefe ab bon xich de mal humor. —!El soroll deis tiros, comandant!— En resum; el baffle, vá casarse per intermediad() del comandant, y els fantasmas no varen tornar á apareixer mes ni en el castell ni en tota la encontra da. Unicament els veya... la fila del manescal. m. CORRAT CABALLÉ. Montanuencu !Que 'n vá de cofoy 1' hereu del Eloy de má del seu noy cami de la vinya! travessan torrents, devallan pendents y abdós molt contents, per fi, al Iluny oviran. Al cim d' un turó, voltat de verdó s' hi ven la blancó d' aquella masía qu' estotxa aquell vi tan ciar, pur y fi que tant vé á endolsi las horas més tristas. Rihent y parlant deis jorns que vindrán se van allunyant ab goig de la vila, y '1 Sol explendent en el firmament se ven, com dihent: —!Pobrets! ?Qui ho diria?— Ab pás mitj mandrós arrívan al trós y '1s ne surt el gós saltant d' alegría; Inés !ay! la grogor dels pámpols fa pór y diu:—Tot ha mort, fill meu de ma vida! Aval!, pensatiu e' entorna y al riu (segons tothom din Eloy váy e' hi tira) creyent que may més veuria '1s Mies replens d' allá que 'e tan bó per dir missa... s. BORRUT i SOLER. FOLK3PLORISME MODISMES CATALÁNS fer con-1 las montanvas de ISagur, pujan v Daixan S' usa al parlar d' una persona que ha anat á mes y que gasta orgull pera demostrar que dia vindrá en que tornará á menos. Las montanyas á que fa referé,ncia no son altra cosa que unas dunas, ó siguin una especie de mon tanyetas de sorra que existeixen vora '1 mar, y que segons el vent s' engrandeixen ó s' enxiqueixen. DONAPLI ClINÍ Cuan una persona no se sab mourer d' un puesto, es á dir, que vagi molt sovint á un mateix Iloch sempre junt ab un altra persona dihém: «Semblaque li han donat cumi». Alguns ho han modificat y diuhen cantáridas; altres seguidillas. La paraula cumí deriva del llatí cuminus que significa d' aprop. Segóns ens din Teofrasto, el cumí com mes se maleheix mes creix y per aixó veyém que 'Is antichs italians, igual que ab aufábrega fe yan els grechs, al sembrarlo acompayavan aquesta operació ab insults y paraulas mes ó.menos aspres. A Grecia tenen el cumí com á simbol d' amistat. A Bolonia (Unan ~ni als coloras ab esperansa de férloshi pendrer afició á la casa y retenirlos á ella; també cuan una persona no vol deixar á un altra diuhen lo mateix que aquí Catalunya: «Li deuhen haver dona cumí.» A Roma com á Bolonia també '1 donan als coloms en sustitució de la verbena ó herba colombiana, com ne diuhen els italiáns, que '1s hi donavan en temps antichs. Alguns, aquí á Catalunya, també '1 donan als aucells per' amansirlos; hi ha qui en sustitució els hi dona pinyons. En el Canavere, (Piamont), cuan las gallinas se apartan massa de la casa hospitalária se 'Is hl dona una mica de cumi barrejat ab el menjar; en el ma teix país las noyas pretenen ferio dragar als seus xicots perque no las olvidin; y aixís es que cuan un d' ells ha d' allunyarse de la població li fan beure alguna cosa ahont avante n' hl han barrejat una mi ca en polvo. Si pretengués ter una história de la representació del curní en la superstició de la majoría de las na cións, fora feyna molt llarga; pero com que no m` he proposat altra cosa que anar á buscar origen de aquet modisme que '1 trobém en la etimología de la paraula cumí, ó mes ben dit, que es oriond d' Italia, poso punt final atreN intme cuasi á assegurar que aquet modisme es general en tots els pobles del oc cident. 139 tal Be L' ad Ma E. Posa miel] no iz Per Nadal, pos de pardal; Per Son Esteve, un de nebro; Per onu nou, un de bou; Per Sant Silvestre, per lo porto ó lo finestm; Y pe 'Is reus, ose es qui no ho coneix. Per denotar que per Nadal eomensa á allargarse H lí3. Cuan any comensava en el día primer de mars, fi Egipte Se celebravan cena elasse de festas que ve nían a ser lo que avuy es el riarnestoitas; cuan va ser refratniat el calendari y any comensá al primer de janer no deíxaren per aixó de celebrarse. Anavan aquestas festas dedicadas al súlstiei de la tardor, al solstici que comensa el día de Nadal y oca - va el dia de la Epifania, el da deis Reys. A Roma y á Toseana del nom Epifanía n' han fet la paranla Reptan, entenentse per tal una brnixa á la cual allunya ah els estrepitosos sons de bocinas, o,rns y tr(qap.,tas de cristall. Se comprén ciar:1- ~w que agnesta bruíxa ro es ultra que la est«eb; ilebrosa que retrocedeix á mida que s' allargan els días. Aqui, á Barcelona, y sobretot en las barriadas de Hostafranchs y Sans, lii ha la costów_ de que uns cuants días abans deis Reys, á las primeras horas del vespre, la canalla va pe 'Is carrers toeant unas trom petas de Ilauna y dinhen que ho fan per eridar als Reys, perú se comprén que aquesta costitin no es r• s mes que una reminiscencia de la que dona origen a la Befana de Tosgana y Roma. Fora llarch descriurer las festas aquestas que 's celebravan á Egipte en honor al solstici de la tarder, pero recoman° fi mos lectors que las llegeixin en obra intitulada Kaleidoseopio del Carnaval. per Eldis.-Barcelona aiio 1851, plana 10, párrafo según y seg,dents. Després de couljudo ki pedregoda kvar á olol temps. F.;Is anticits Germáns ja veyan en las tempestats queleom de sobrenatural y las atribuldan al poder del seu Wat Donnar. Mes tart cuan caygueren, vícti mas de la predicació del Evangeli, els dens pagáns, el dimoni y las bruixas pren,gueren el puesto al den Donnar, y desde allavors horno no vegé en las tem pestats sino un poder tenebrós y feréstech que arrossegá irresistiblement cap á la superstició. Moltas son las que tenhu á Catalunya referents al temporals, pero la mes arrelada, si be va desaparei xent, es la del tocar d mal temps. Creéncia es del poble que si cuan se ven una nu volada que porta pedra, se tocan las campanas de iglesia y s'exposa el Santissim Sagrament, avants de que aquesta entri en el terme, desapareix. Segons els canonistas la campana es el sirnbol del predicador y sa duresa representa la inflexibilitat y el valor del encarregat d' ensenyar 1' Evangeli (Dic cionari Eneiclopédich, tomo 4.rt plana 352 columna primera.) 140 Én algunas campanas antiguas, segons din el sen yor Inocencio, de Burgos, hi havía vist grabat segiient: «Llamo á los cristianos espanto á los demonios y ahuyento los nublados.» Tením que en molts ptints Catalunya .et•enhen - que la ped regada la portan las britixas. Esta 01] tiesta creéncia y sapiguent que la campana predi ca 1' Erangeli y per lo tant espanta als clima)! is, qn es lo mateix (Inc digatessim las bruixas, 110 OS o:41 '1111y quo las toquin per allunyarla. Esplicat el perque de tocar d inri/ /vaya sok faba sapiguer, per batir el modisme, que la pedregada sempre es dolenta pe 'Is camps y espatlla las vianda, y per lo tant que es inútil tocar las campanas per anar contra ella cuan ja ha passat. Per aixó s' usa .el modismo de que després 46, eaggada III pedregada tome 4 mal temps per denotar que un cop 'está fet el mal es inútil volguerhi poso r remey. n EN A t. tiIN ESTÁ PUNSET. CANYAR5 Moronda n` es la Verge, la verge de Montserrat. Moraneta n` es la noya, la uoya que estimo tant. ?Vena al cel quina estrelleta? Doneh si tu estessis allí, fins allí dalt pujaría per: poderte possehi. Si m` estimas digaho pronde y veurás que felis soch. Si no in' estimas, no ho dignis, porque 'm tornaría boig. Per ter las donas hermosas tingné una modelo Den. La modelo va fugirli y are s` está al devant men. JOAN VICÉNS. EXTIONGER Paris.—Disiapte va tornar á actuar el teatro de la Porte-Saint Martin, reprenent el gran actor Co quelin el sea paper de Cyrano de Bergerac. —El teatro Antoine obrirá '1 divendres sas portas tal regada ab la reprise de Blanchette, y mes tart Boubouroche. —El gran colisseu Geant-Columbia desapareix. L edifici de la Porte Maillot, tan ben situat, ha sigut adquirit per un empressari inglés que ha transfor inat completament. Are s' en dirá teatro Metrapoli Min y s' hi representarán espectacies _sensacionals; un d' ells fará ilusió d' una gran cassera del Ileó per una comparsa boer y soberbis negres, vehins del llach Tchad, que segons diuhen constituirá un map..,- nifich é interessant programa. Bruselas. —En las Galerías d' aquesta capital, comensarán el dia 17 las representacions del últim drama de Rostand, L' Aiglón, que será presentat ab tot luxo. L' actriu Joana Grumbach, que interpreta rá '1 paper de Duch de Reichstadt, aixis com els ar tistas que tindrán á son cárrech els 40 personatges de 1' obra, han sigut tots tr:ats per la mateixa Sarali Bernhardt y I' autor Rostand, que han dirigit els ensajos. —Pera '1 dia 15, testa de I' Assumpció, está ?tima riada en el Circul de Esquerra del Ensamee, (Ari han, 29) la representació del hermós drama de Du plas, La Dama de las Camelias, posat en escena pe .1 Sr. Torelló. —En el Ateneu del Ensanxe, (Granvia, 212, se Parán en escena .`1 diumenge vinent el juguet có inich La Vendettay la comedia en 3 actes El Octavo oo mentir. Se prepara en aquesta Societat el drama de Gui mera, La fila del mar, estrenantse en la própia fun ció la paródia d' aquesta obra La filia del mort, ori ginal de D. Joaquim Llach. =En la denominada Barcino varen representarse el dissapte passat las obretas catalanas Mestre Ola guer y Un cop de telas, y la castellana Me conviene esta mujer, havent obtingut totas bona interpretad& —Una companyia de sarsuela catalana y caste llana, ha inauguran una temporadeta d' estiu en el local Las Delicias, situat en els carrers del Marqués del Duero, Borrell y Aldana, debutant el dissapte passat ab las sarsueletas El Alcalde intérino, Lo somni de la Ignocencia, Coro de Senoras y Setse ;pajes. La concurrencia '11 queda satisfeta. —En el Centro Lliheral Mondrquich del distric te 7.1 (Lope de Vega), varen representarse '1 diu menge passat la comedia en dos actes Levantar muertos, y la sarsueleta Calderón, en las que obtin gueren merescuts aplausos las Sras. Castillo y Guart 141 v BARCELONA Novedats.—En espera del debut de la com. panyia d' ópera italiana, permaneix ab las portal, taneadas. Relache del tot. Tívoli. Dissapte va debutarhi una companyia de género lleuger, ab obreta's líricas ja conegudas públich y ab artistas tan coneguts com las própias obras. Esperém que la esmentada eompanyia ens dongui á coneix-e algo nou. Gran-Vía.—Ha comensat la tungada de mági cas ab la Urganda, qu' es, ha sigut y será un pas,a temps felís pera la gent menuda. Eldorado.—Ab Locura de amor varen despe dirse de nusaltres la Sra. Guerrero y 'I Sr. Díaz de Mendoza. Avans ja `tis havian representat dugas obras catalanas, traduhídas al eastellá, La hija del mar y Tierra laja. Per cert que en la primera hi no taren' millor execució de eonjunt que en la segona. encare que no `ns vá convencer, aixís com tampocit el Ilenguatge que usan els seus personatges, y ..... si `ns volguessim ficar ei detall y detallets ja cal que retiressim tot 1' original del present número perque n` hi hauría mes de trenta columnas. Els beneficis deis dos caps d' ala varen esser pro duetius á jutjar per la concurrencia que omplía `I teatro. 1 y '1s senyors Furquet, Amores, Izqu4erdo y Ros, per la bona interpretació que donaren á sos papers. —El diumenge á la nit en la Societat Berenguer, se va posar en escena '1 drama Las Reliquias de una mare. La direcció, á cárrech de D. Manel Gatell, molt ajustada, distingintse els Srs. Nolla y Caro y particularment, el Sr. Tomás. La numerosa concu rrencia qu' omplía '1 local, sortí mes que complaseu da del desempenyo de 1' obra, que demostrá aplau dint estrepitosament algúns passatges de la mateixa. —En la Societat Coral Euterpe de Clavé, el diu menge últim, bah la direcció del Sr. Crespo, varen representarse el drama Arte y Corazón y la sarsuela cómica Con permiso del marido, estant á cárrech els principals papers de las Srtas. Guillém y Ferrer y els Srs. Crespo, Sedó, Costafreda, Massana y Fusalvas, que hi donaren bona interpretació. Pe '1 diumenge vinent s' anuncia la pessa Un cop de cap, y la sarsueleta Música clásica, y el día 14 tindrá lloch el benefiei del estudios jove Sr. Sedó, pera '1 que ha pintat un elegant cartell el Sr. Vila, molt agradable y artistich. —El passat diumenge se representá en la Soeietat La Familiar Graciense, el drama Lo gat de mar, que tingué un desempenyo molt aceptable, havent treballat ab voluntat tots cuans hi van pendre part. En la mateixa Societat se prepara pera '1 próxim dila 15, una fundó composta de Lo mujo negre y La torre deis misteris. —El día 29 del passat y en el Centre republica de la dreta del Ensanxe, després de representarse la obreta Un joch non, se 'n estrena un' altra en unae te titulada !Si que estém ben arreglats!, original de nostre colaborador, D. Joseph Asmarats, que va dis treurer de debó á la concurrencia que al final aplau dí ab entussiasme á son autor. En la funció del passat diumenge se pos.á en esce na el drama Valentin el guarda costas, que baix la direcció del Sr. Biosca, va tenir un desempenyo molt regular. —El día 25 tindrá 'loa en la Societat «La Cope ha» (Abaixadors 1,) el benefici de nostre amich Joseph Sala, posantse en escena el drama «El secreto de un punal,» (estreno) y la sarsuela « Viva mi ni ha.» en el cuerpo, obras que interpretaren la Srta. Jorca y els Srs. Vilalta, Serrat, Esteve, Segur, Alonso y al tres, baix la direeció escénica de D. Baldomero Gó mez. —Diutnenge vinent en el Círculo Provincial Le ridano se representarán las comedias en un acte de nostres estimats coloboradors, D. J. de Argila y don Conrat Roure respectivament, El secret d' un testa ment y La vida al encant. —Ab un pié eomplert vá tenir 1164 en la societat Jockey-Club (Caspe, 64,) la fundó á benefici del ger mans Vilaplana, que fóren apiaudits en el drama Muralla de fe 9 ro y en la comedia d' Eehegaray, (Mi guel), El espejo del alma, per la bona interpretació que hi donaren tant els beneficiats . com els detnés eompanys d escena que '1s secundaren. Pera '1 vinent diumenge s' anuncia una represen tado de la magnifica comedia de Larra, L98 coraz,,- nes de oro. —En la denominada «El Eclipse» (Blanqueria 15, principal), se posá en escena el drama «Conflicto en tre dos deberes,» mereixent especial menció la senyo reta Turrez, Srs. Rebordosa, Nogués y Valle, en son desempenyo. Pel próxim diumenge están en programa «Las carbassas de Montroig» y «Final de un envoltório.» —El diumenge passat en el Niu Cruerrer va re presentarhi la comedia La dida, d' en Pitarra, diri gida pel Sr. Vilaplana, y secundat per las senyoretas Alentorn, Vila y Balestroni y .1s Srs. Mora. Carreras,- Vilaplana y Amorós. La sala plena de goin á góm. —En el Ateneu de Sant-Antoni, se posa en escena el drama RicoS y pobres y la comedia Los demonios 142 yla del las rol cal en.) La Sra. Guerrero va ressuscitar Mancha que lim pia, y '1 Sr. Diaz, ens oferi la Terra baixa ó Tierra baja ó Lafin d' un viveur segons malas llenguas. !Boa viatge á tots y á reveurer! CLAR y NET --En el Ateneu Mataronés d3 la classe obrera, va representarhi '1 dissapte passat la companyia de don Enrich Borrás el drama La resclosa, el monólech Mestre Ola guer y la pessa castellana Los demonios en el cuerpo. Diumenge hi actuá un altra companyia dramáti ca, la del Sr. Salvat, -que posá en escena el magni fich drama de Feliu y Codina, María del Carmen y el saynete Los Valientes. Per dissapte vinent s' anuncia en el mateix tea tro, el drama d' en Pitarra, Lo9nonjoinegre. SUSCRIPCIó PÚBLICA destinada á aumentar els ingresos pbra '1 Monument á FREDERICH SOLER, cuals donatius no podrán exce, dir de una pesseta, al objecte de donar á la sus • cripció carácter popular. Suma anterior: 18'05 ptas.—D. Miguel Pérez, 1 pe seta.—C. V. Jhon Bull (Catllar), 0'50 ptas.—Frede rich Fuentes (fill), 1 pta.—D. Joseph Verdaguer, 1 pesseta. Total: 21'55 pessetas. De las cantitats recaudadas se 'n fará entrega á la Comissió Executiva del Monument. (Continua oberta la suscripció.) Ab el present número repartím com á regalo á nostres favoreixedors 4 planas de la preciosa co media de D. Albert Llanas LA GERMANA GRAN Un periódich de París, Le moniteur de theat res, ha obert un certámen pera premiar el millor llibre pera ópera ó sarsuela cómica en tres actes. El llibre premiat s' entregará á un músich notable escullit per la Direcció del teatro Rouffes Parisixns hont s' estre nará obra. Se 'lis diu que ja es un Jet la organisació d' una companyia de sarsuela catalana que durant la vinen te temporada d' hivern actuará en el teatro /lel Tí voli dirigida pe 'I mestre Enrich Morera. Per are sembla que han promés llibres Guimerá, Vilanova, Russinyol, Marqitina,Iglesias, Gual y al guns altres autors, y com á músichs hila comprome sos el propi Morera, y els Mestres Vives, Gay, Lapey ra, Esquerrá, Granados y Borrás de Palau. El poeta Atarquina té entregada ja un' obra que porta per titul Emporium, á la que posa música en Morera. En el poble de Sant Antón de Vilamajor vá tenir lloch durara la nit del disapte una serenata ab que '1 jovent de la població obsequiá á las moltas familias forasteras que bi estihuejan. El coro denomínat Lo Rossinyol, que tan acerta dament dirigeix el mestre D. Ramón Bordas, cantá ab molta afinació varias pessas del seu repertori, en tre ellas De boa mati, Clavé) y '1 vals ?Es servida?, d' en Masbernat. Després el coro váesser obsequiat en la Masía del Delma pe '1s forasters Srs. Peix, So ria y Negre, ab un refrésch, al que hi concorregué casi tota la colonia forastera, entre quinas familias hi brillavan las deis Srs. Milá y Argila, estimats amiehs nostres. Pel próxim dissapte s' ha organisat concert de música clássica en la sala del Cassino, baix la direcció del mestre Sr. Biscarri, y en el que hi pen drá part esmentat coro Lo Rossinyol, y altras no tabilitats musicals qu' estihuejan en aquella pintores ca poblacíó. Nota consoladora del diumenge passat. «En més de vint capitals de provincia y en uns doscents pobles y poblets s' han celebrat corridas de toros que han esventrat uns cinch ó sis cents Caballs.» !Y tot aixo en un sol día! Els xinos encare no s' han atrevit á tant. !Visca la regeneració espanyola! !!!!Viscaaa,aatm El general Roberts acusa als boers de gastar ba las dum-dum Paciencia MiSter; aixó no proba més sino que '1s inglesos las varen portar al Transvaal. ' Y '1s boers las deurían pendrer en una de las pa llissas als inglessos. Han entrat á formar part d' aquesta Redacció els coneguts literats D. Joan Oliva Bridgman, D. R. Có y Borren y D. R. Surinach Senties. Proximament ajudarán en nostra tasca perio dística altres coneguts escriptors de veritable valúa literaria. •¦¦¦¦ Epigrama Din la fila d.' en Guillém; —Me caso ab un mestre d' obras que 'a din Rich... May serém pobras. !Com mes Mis, mes Richs serém! J. MONTABL1Z. 143 Don Jaume, qu' es un senyor bastan panxut, y s' ofe ga, després d' una passejada molt !larga, arriva al Ate neu y entra en el saló de lectura. —Voldría un volttm—diu. —?De quin autor?—fa '1 bibliotecari. —De cualsevol; es per sentarmhi á sobre; com trobo las cadiras tan baixas... —Una senyora, parroquiana d' una carniceria, te '1 apritxo de pesar el sea nen, criatura de pocha mesos. —?Vol tenir la bondat de veurer cuant fá aquest bor degás? —Si senyora, si. El camicer agafa á la criatura, la coloca sobre una báscula, y després de contar, exclama distret: —Ja está: tres carniceras y nou unsas... ab els ossos y tot. ab molla mala sombra. Y un altre 'n va trobar que va escoltársél prompte; era un homo petit pro ab una bossa grossa. Mes era tan mussol que se '1 veya á tot` hora distret y badant sempre com un pagés de fora. Aixes á la Hu-dugas-cuarta la va atipar ben prompte perqué un home que badi no pot pas ser gran cosa. Per la plassa de Santa Tres-cuarta, la xicota anavaun día ab ell A comprá alguna cosa. Cuan véuhen que al devant sense donarse compte se 'Is presenta un minyó dispost á mourer bronca. Al instant pér` quell lloch un fort revés ressona que '1 que estaba badant reb sense badar boca. Al veure ella que alzó molt malas trassas porta al punt tersa-dos-euart enfilarse en un cotxe. Y mentres el rivals a' estant rompent la cloaca ella está ab el cotxero brenant á la font Groga. J. Staramsa Tameta U. MAPELL T'ANA YO, NO BAD15 o EL YRYONF DE LA CR15YINA Formar ab aquestas 'letras el titul d' un drama ca talá. Joseph Acaso Xarado Solucións ais del número Mal ada: Es-ta-tu-ra. Geroglifich: El se curt de geni es una calamitat. Era la Hu-dugas-cuar/a una certa xicota que treballava al Blau feya tres anys á vora. Ab una dos-tres seva vivía ab pau y ab honra per' llá al Camp de 'a Grassot ab tot y estar magrota. Tenia relacions ab un minyó molt pobre que de ser hu-dos-tres n' hl daba moltas provas. Ella que de total no hu semblava pu gota un día 'I va plantar CORRESPONDENCIA LITERi-IPIA Fau Clariana: No senyor, no molesta. El Flany que da en cartera.—A. Paz Torrents: Potser puga arreglar se.—Agustl Culilla Gil: Es susceptible de millora; ja pro curarém ferla publicable. —Jotabeente: No es d' interés. —J. Duró y Gili: Entra en torn.—J. V: El sonet es ri piós; sois aprofitarém algún cantar.—Prederich Llach: No `ns serveix.—Joan del poble: Envihi un altra cosa més passadora.—Angel Montan ya: Va molt bé; gracias.— Francisco Castelld: No 'u agrada ni agradará á ningú. J. Collazos, impresor.—Plassa de la Ignaltat, 144
Descripció
Puntuació | |
Títol | Catalunya artística. 1a època, núm. 009 (9 ag. 1900) |
Matèria | Art -- Revistes ; Literatura -- Revistes |
Títol addicional | Revista ilustrada d'arts, lletras y ciencias |
Editor | Biblioteca de Catalunya |
Data de publicació | 2008 |
Data del document original | 1900 |
Tipus de recurs | Text |
Format | |
Font | Publicació original: Barcelona : [s.n.], 1900-[1905] (Barcelona : A. López Robert Impr.), Any 1, núm. 1 (14 juny 1900)-any 4, núm. 139 (12 febr. 1903) ; 2a època, any 1, núm. 1 (14 jul. 1904)-any 2, núm. 38 (13 abr. 1905) |
Llengua | cat |
Relació | http://cataleg.bnc.cat/record=b1200522~S10*cat |
Gestió de drets | Còpia permesa amb finalitat d'estudi o recerca, citant la font "Biblioteca de Catalunya ; Arxiu Històric de la Ciutat". Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització. |
Productor | Proco |
Resolució | 150 ppp |
Compressió | JPEG; Compressió baixa |
Definició | 24 bits |
Característiques físiques | 27 cm |
Descripció de la pàgina
Títol | 1a època, núm. 009 (9 ag. 1900) |
Relació | http://cataleg.bnc.cat/record=b1200522~S10*cat |
Transcript |
Ang 1 * Bürcelona 9 7-‘gost 1900 NuIincro 9
Artistas catalanas d' óperra
¦¦¦•••-•sr..._
Redacció y Administració
Raurich, 20, pral.
Sra. 3Ianxart de .fibaaes
Directüi J. Ayne Rabel!
Administrador: 1Bartomen Liará
L' ANARQUISINE Y EN LAGARTIJO
L' assessinat del R d' Italia y 'ls atentats contra '1 Sha de Persia y '1 Rey de
Servia, han posat altra ¦ evada sobre '1 tapete el pahorós problema del anarquisme.
Nu' es 1' anarquisme? L' anarquisme es una negació, y jamay cap neg-ació ha re
presentat cosa bona.
La prempsa de gran circulació, els escriptors de cap d' ala, els politichs, els gu
bernants, han senyalat infinitat de veg-adas els medis que, al seu parer, acabarian ah
la plaga anarquista. Els uns diuhen: "1' anarquista es un gos rabiós qu' embesteix
contra la Societat, y es necessari exterminarlo." Replican els altres: "1' anarquista es
un ser que ha sortit del matrimoni de la miséria ab la ig-noráncia;, salvém al home,
donémli pa, instruimlo, y 1' home deixará d' esser anarquista..."
?Qui té rahó? Ni '1s uns ni '1s altres.
Els fets demostran qu' es punt menos que inútil la mes-enérgica represió. El cás
tich ab la mort no dona la solució al problema. Es un sacrifici que fan gustosos, sen
se arrepentiment, ab cinisme, y els aixeca (als ulls de sos sectaris) á las alturas del
martiri.
Es ciar que '1 millorament de las classes menesterosas amaynaria `ls efectes del
anarquisme. L' home que no te necessitats, 1' home que al mirarse la butxaca se la
veu plena de diner, no considera la vida com un destorb ni te á la Societat per injus
ta. Aixó es cert; pero també ho es que 1' home no viu solsament de pá. No está pro
vat, ni molt menos, que aqueixos g-ráns assessins hagin passat una existénciá mise
rable. Homes tots ells de recursos, adestrats en algun art ú ofici, sempre trobarían
els medis necessaris pera viurer.
No es la ialta de pa ni la caréncia d' ilustració lo que fa carregar la bomba ó em
punyar un ganivet Ó un revólver. Tots ells saben llegir y escriurer; alguns possehei
xen várias !lenguas; de Angiolillo va dirse qu' era escriptor; de Bressi s' afirma qu'
es un deis deixebles mes l'estos de Malatesta...
Educant al poble, sembrant la llevó de la ciencia juntament ab la llevó de la vir
tut; practicant la caritat els que poden, usant de bona fé en els pactes es com s'
acabaria ab aqueixa plaga social. Mes pera destruir anarquisme abaix, es necessari
comensar pera desterrarlo de dalt; de dalt han de sortir, pera que siguin profitosas,
totas las regeneracions; de las alturas del Poder han de arrencar els exemples d' or
dre, de judici, de virtut, de patriotisme....
. .
. . . . . . . . . . . . . . . , .
A re ni' adono qu estich parlant d' un assumpto molt sério. !Bah! Parlém de cosas
130
menos negres; parlém d' art... !Ah! tampoch podém enrahonarne, 1' art está de do!,
art plora, 1' art dorm... S' ha mort en Lagartijo, y ens havém de posar la glassa
al sombrero y la franja negre al bras. El arte ha sufrido un golpe rudísimo...
Las prempsas deis periódichs de gran circulació encare gemegan. En Lagartijo
ha mort pobre; no ha deixat mes que un milió de pessetas als seus hereus. !Cuants
sabis, cuants poetaS, cuants artistas de debó no han mort sense que 'Is diaris els hi
dediquessin una sola ratllal... !Cuants artistas célebres s' acontentarían ab la centés
sima part de la fortuna del Califa del toreo!...
CONDOMINES.
EL CÁSTICH
L' ESPÓS:
...Contempla '1s, son aquí; son el fills nostres,
els fruyts sagrats de nostre amor. !Abrássals!
Y venen á buscarte perque senten
freda la llar sense el calor de mare.
Recordan qu' altres temps tu '1s adormías
bressantlos afanyosa y que sas llágrimas
secabas ab un bés pié de tendresa:
recordan qu' ets la mare qu' anyoravan,
recordan qu' ets el tot de sa existéncia.
Contempla '1s fit á fit, sos ulls esguarda,
penetra dins son ánima ignocenta
y mira 'Is somnis d' infantesa santa
endolats pel trist vel de 1' abandono.
—els hi ha dit ab ndol d' horrible fera—
un jorn us va deixar, !no us estimava!
Un home molt galán vá dfrli !t` aymo!,
y ella '1 eregué. !Pot tant una paraula!
Després ab ell fugi y abandonantvos,
seguint el non amor que encisava
deixá '1s seus fills sense I' amor més útil
y á uns altres fills robó, I' amor de pare.»
Contempla '1s altre cop. Venen frisosos
de sentir tas caricias que son santas,
perqué bona 6 dolenta sempre, sempre,
caricias d' una mare son sagradas.
Plora esposa y ton plor amad 'I rostre
deis fills d' aquell amor qu' ants ens Iligava,
d' aquel( amor sublim que vam jurarnos
una tarde d' istiu cuan fadigada
la terra s' adormia ab la serena
tranquilitat d' un ángel.
!Pobreta! Tot ho han sabut; la béstia humana
la história 'Is hi ha contat, la trista históría
d' aquel I moment fatal:
«La vostre mare
L' ESPOSA:
Yenin tills de mon cor; miréu mos brassos
oberts ben amplament. Soch vostre inare.
131
Aixis ben fort, fills meus, rnon cor es vostre.
Aixis ben fort, fills meus, un bés un altre
Miréume fit á fit, jo as demano,
no ho mereixo, ja ho sé, mes us soch mare.
Plorém, fills mens, plorém; jo de tristura,
vosaltres (1' alegria sobirana;
jo d' arrepentiment per n'afollia,
per esborrar el meu pecat, vosaltres.
Abrasséume altre cop: la ven augusta
de la Naturalesa, la ven santa
de la sana qu' us nudrehr, mon crim eshorra,
perdonéume, fills meus, fillets de ánima.
Y tú 'non tendre espós, ab má robusta
castiga '1 crim d' amor, y la ven jansa
saboreja si vols itot ho mereixo!
Castiga á la qu' adúltera matava
la ditxa de ton cor. Las lleys n'esquinas
senyor de mi t` han fet: ets home, imátarn!
--
L 'ESPÓS:
Escolta de mos llabis la sentencia:
Pot més 1' amor que mon poder: !abrássarn!
JOAN OLIVA BRIDGMAN.
POSTA DE SOL
Ja 's ponia '1 sol cuan jo enfilava la carretera;
aquella carretera trista, d' un groch terrós, que vo
rajada per duas rengleras d' arbres raquitichs, á
mitj estallar y eneaixonada entre rojos marges, pu
java á dret fil suaument, un aplastat turonet.
Jo caminava depressa. Desitjava guanyar la cos
ta pera disfrutar del cuadro hermós que d' alli dalt
havia d' oferir la plana inmensa al esser iluminada
per la daurada Ilum del sol ponent... Y mitj suhant,
neguitós, casi corrents, tras... tras... tras mihi atan
saya poch á poch.
Al serhi vaig respirar satisfet. Lo primer que 's
representá A ma vista fou la mateixa carretera;
aquella carretera que s' endinzava pujant y baixant
per entre un seguit de frescos y verdosos.camps, fins
que, al Iluny, molt Iluny , com una estreta cinta, s'
escurría cap al riu de plata enlluhernadora y, alla
vors, juntantse, serpentejant ajermanats, s' allunya
van plana enllá fins á perdres en horitzó ruent.
Caminant un xich, vaig descubrir un trós de la
grandiosa plana, que s' extenia sota aquel! cel en
cés, d' una blancor trasparent y poética que feya
mitj aclucar els ulls, en tant esperit s' enlayrava
al contemplar la grandiositat de encantadota Na
tura.
Peró aquella Ilum fresca s' anava apagant y en
rogint, ensetnps la plana s' enfosquia y en mitj de
misteris es preparava pel repós tranquil de la calla
da nit.
Jo, séguint eneaixonada carretera, sentia petar
la pols sota las botas, mentres, á bou pas, un xich
132
abstret per la sublimitat del paisatge anava fent
cami.
Tot d' una. baixant la vista, vaig veure á un ho
me assegut en el rech de la carretera. Tenia la cara
amagada entre las mans y els cólzers apoyats sobre
'la genolls; no duya res al cap. Sos cabells negres y
brillants estavan bruts de pols lo mateix que son
vestit fosch y desllustrat.
Procurant fer lo menos soroll possible, vaig pas
sar per devant seu. No 'tu va sentí. Sempre igual,
arrupit, amagantse la cara entre las demacradas
mans, semblava que dormís.
—Deu esser boig—vaig dirme y, aPretant el pas
vaig seguir mon camí.
Com mes anava, els marges de la carretera mes
baixos se feyan y, ja eran tan petits, que d' un bot
vaig plantarme dalt d' un d' ells desitjós de poder
contemplar el panorama ab Ilibertat.
Casi no s' hi veya. La cendrosa plana s' escorria
tristement fins á confóndres, al Iluny, ab la foscor
del ce!. Tot callava. !Quina melangia! !Quin senti
ment tenian aquells camps endormiscats aplanantse
sota un cel mort, apagat. !Quin misteni no hi havia
en aquellas negras arbredas que quietas, magestuo
sament semblavan arrupirse baix la pressió de 'tu
mida y fosca atmósferal... !Que trist era veure mo
rir el dia y atansarse la nit!...
Jo eontemplava aixó abstret, cuan de repent, es
tripant ayre, arribá ámas orellas espatéch aixor
dador d' un tret de pistola.
Al sentirlo, tot jo m vaig estremir y d' un bot
vaig saltar á la carretera mentres la detonació remo
nava pels ámbits y trencant el -religiós silenei d'
aquella hora quieta, retrunyint, es perdia camps en
llá fins á morirse.
Un cop á la carretera, vaig mirar aturdit vers
ahont creya havia tingut Iloch explossió. Com qu'
era tan fosch no vaig poder veure '1 fum, pero si vaig
observar q u' al mitj del cami rebregantse ab la pols,
se removia una taca negra. El cor me dona un so
trách. ?Si fora '1 boig?... y corrent, tremolós, vaig
dirigirme cap allí mirant fixament la taca que, sen
se moures, geya atravessada.
Y... eh l era! A la poca Ruta que restava lo vaig
poguer contemplar.
Tenia 'I cap brut de pols ensagnada y las sevas
faceions estavan violentraent contretas... Ab tot, vaig
eoneixer qu' era jove... molt jove...
Duas horas després caminavan per la carretera
tres bornes. El de devant, gronxava mandrosatnent
un fanal mitj apagat; els altres lo seguian arrosse
gant els eselops y portant entre tnitj el relliscós ca
davre del jove, que, penjantli 'Is brassos ratllava ab
las mans enrampadas la pols de terra.
Els homes s' allunyavan poeh á poch y peresosa
ment. A cada instant, la Ilum del fanal era mes 'aor
ta, fina que 's perdé en la negror d una arbreda y...
tot quedá com avans. Ni-un soroll crehuava 1' ayre
quiet, n'entres la carretera, com sempre, s' endinza
va sornorta, aclarida per la feble resplandor de las
estrella.1 qu' espurnejavan en el ce!.
JoAN OLLER RABASSA.
n
ws-r-Roccio
Premiada en el Certamen Literari del Centre
Catatá de Manllen, en 1895.
Sens' la Instrucció ?que flma
la Humanitat que, boja, 's desespera
per la crilluhernadóra
ciencia; ab la quimera
de may ab la foscor tornar envera? .
?Que f4ra '1 Mon sens ella?
!si es sócol de la vida y font ditxosa
d' un' aygua pura y bella
que ánima setosa
ab ,goig mulla sovint, ben- agradosal...
Un can d' isarts, un antro
hontla Ilám divinal no s' hi
y del Progrés I' encuantre
ab el Mon no 's faria
ja may; que la foscor sois regnaria.
- Y, Deu, .oberts els brassos
per' rébre en ells al hm' que 'n sia digne
no. tindría, qu' els llassos
del esclavatge indigne
serían sols del horn`. merescut signe.
El Mon en sa carrera
per sempre creuharia currioladas,
y en 11óch may la dressera
veuría, y sas petjadas
serían com de fera las grapadas.
De la Naturalesa
ja may tot lo grandiós admirariam,
puig la volada extesa
vers á '1 Avern tindríam
y á la Ilútn del Progrés may volariam.
!Oh, quina greu tristura
daría nostre cor pe '1 Mon fent vía!
!quins feixos d' amargura!
!quins glops de inelangía
á flor de llavi 1' home portaríal...
Mes are no; la Vida
tenim cual mereixém per nostre estudi;
la Insti:ucció benehida,
dels Génis |
Etiquetes
Afegir etiquetes per 1a època, núm. 009 (9 ag. 1900)
Comentaris
Afegir un comentari per 1a època, núm. 009 (9 ag. 1900)