Atlàntida, L'. Núm. 033 (15 set. 1897)

              ANY II BARCELONA, 15 DE SETEMBRE DE 1897
L'Allbk REVISTA
Núm. 33
LITERARIA
PREUS DE SUSCRIPCIÓ
DINTRE BARCELONA
Tres me.os 150 pessetes
Ua any
P3BLES AGREGATS
Tres mesas 2 pessetes
Un any
650 »
REDACCIÓ Y ADMINISTRACIÓ
Alt de %ant Pere, Z, baixos
Número sol, 20 céntima
PREUS DE SUSCRIPCIÓ
REGforts EsPANYous
Tres mesos 1'50 pessetes
Un any 5
ESTRANGER Y ULTRAM R
Un any 6'5G pessetes
No s'admeten susedpcions per menos donany
VALIOSOS PREMIS CERTAMEN DE LECTURA
En aquet número publiquem la poesia A LA VERGE DE MONTSERRA1-
----—e del Excm. Sr. D. Víctor _Balaguer, terna obligat per concorrehi
SECION Y ULTI1VI SUPLEMENT AL CARTELL DEL CERTAMEN LITERARI
!!32 grans planas de tolletil 321
En aquet número rebrán nostres sus
criptors elegantment enquadernat, el
notable aplec de poesias
Flore del Xtliquer
Publiquem els folletins 8, g y io del
POEMA DEL ROSE
del eminent poeta Frederich Mistral, tra
duit en vers pel malaguanyat escriptor
en Joseph Soler y Miguel, y el penúltim
de la comedia en un acte y en prosa
G.AALQS
del reputat autor D. Alanel Rovira y Serra
A tots els suscriptors sels regalarán las obras de folletí
elegantment enquadernadas.
Ademés de las obras anunciadas, aviat comengarem
BACH DE RODA
per F. Pelay Briz
LA BOJERIA
de J. Got y Anguera
t DAMAS CALVET
(Mestre en Gay Saber )
L'ATLANTIDA honra avuy ses columnes ab lo reirato
del malaguanyat Calvet, enginyer industrial, que ab tot
y lo molt que produhia no descuidava per la .literaturals
estudis que a sa honrosa carrera pertanyien.
Un altre dia publicarem sa biografia y estudi de ses
obres ab la detenció deguda: avuy donem per finida nos
tre tasca sois nomenant-les. Sa obra capdal és lo poema
Mallorca Cristiana ; publicá un volum de notables poesies
y té escrites pel teatre La campana de la unió, A la roreta
del mar, La romeria de Recasens y La reyna Sibila, obra
aquesta última que verament és magnífica, plena d'imatges
poétiques y enriquida ab una puresa de Ilenguatge vera
ment encantadora. Segons oticies, aquesta temporada
s'estrenará en un deis teatres d'aquesta capital.
IMI11110"--
L'ATLANTIDA
!!11 Seternbre 1714!!
Catalans: Servem sempre'l record deis héroes
que moriren defensant nostres Ilibertats en tal diada;
recordem que preferiren morir que esser esclaus;
pero treballem ab tota l'anima, sempre agermanats,
per nostra prompte revinIcació, perqué recobri sa
personalitat política nostra estimada Catalunya.
Avant y fóra!
LA REDACCIó
LA VACA CEGA
Topant de cap en una y altra soca,
avangant d'esina pel camí de l'aigua,
s'en va la vaca tota sola: és cega.
D'un cop de roc Ilengat ab massa traga,
el bailet va desfer-li un ull, y en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
més no ab el ferm posat d'altres vegades
ni ab ses company-es, no: ve tota sola.
Ses germanes, pels singles, per les comes,
pel silenci dels prats y en la ribera,
fan sonar l'esquellot, mentres pasturen
l'herba fresca a.l'etzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
y recula afrontada; peró torna,
y abaixa'l cap a l'aigua, y beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set; després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
ab un gran gesto trágic; parpelleja
sobre les mortes nines, y s'entorna
orfe de Ilum sota del sol que crema,
vacilant pels camins inoblidables,
brandant lánguidament la Ilarga eua.
JOAN MARAGALL
D. .1*
Reparació deguda
Ara que per sort s'emprenen restauracions que
aixís responen al concepte historie com al esperit
artístic, és de doldre que resti oblidat un monument
digne d'esmentar-se, dones acredita l'impuls del an
tic comerg catalá l'importancia que durant lo període
medieval, y encara en temps més propers als nostres,
havia obtinguda en -nostra terra l'organisació de les
comunicacions postals.
La capella de Marcús de Barcelona, empinada
al carrer de Carders, monument del sigle XII, mal
hauradament transformat en son aspecte per les inno
vacions que ab tant poc gust com potser sobrada
bona fe recorden l'influencia del decaiment del art,
escau que se li retorni sa peculiar fesomia, com rea
lisar-ho podrien fácilment aquells que, seguint altres
exemples, intervenen en obres semblants, de no
hanga dignes quan atenen rigorosament los propósits
de restablir ab conscient estudi lo carácter d'época,
sempre simpátic si a la volta s'enllaga ab records que
no deuen oblidar-se.
Y com podriem d'aquestos -modus precisar-ne
bon xics, parlant de la modesta capella, envoltada y
tot per construccions modernes, ho acredita la cir
cumstancia d'haver sejornat en ella desde temps
llunyans la cofradía deis Correus, instituhida a Bar
celona pera les relacions postals del regne d'Aragó.
Aixís ho mostra, de més a més deis documents
conservats en nostres arxius, l'imatge de la Verge
que com a patrona de la germandat se venerava, sots
l'invocáció de Mare de Déu de la Guia, en aiuella
iglesieta; lo record de la cerimonia de la benedicció
deis correus, que s'efectuava enfront de la porxada
de Marcús; y el banc de cedre servat en la capella,
en quin hi campeja Feseta de la cofradia, segons
manifesta la Ilegenda D'atta deis ccrreas de cavan.
Al comeng de nostre sigle fou tancada la capella
de Marcús, y en 186o va procedir-se a sa restauració,
ab acert tant escás que fou de doldre'l temps passat
en ella, pera minvar lo caracteristicas'pecte d'aquella
construcció. Per sort encara va respectar-se, a la
banda de la plaga de Marcús, lo mur románic, y allí
són de veure les afilerades pedres que sostenen les
simétriques arcades, propies d'aquell estil, com tarn
poc va emparedar-se allavores la porta que assenyala
per aquel' cantó l'arrodonida arquivolta. L'aditame_nt _
de construccions que, rematant-la, destrifeixen lo bon
efecte, contrasta ab la severitat y senzillesa d'aquell
frontis. Per la banda del carrer de Carders fou la
transformació més complerta, y encara que'l cloquer
de dos pilans conserva'l primitiu aspecte, y la teulada
del porxo la c_omplerta, és de doldre que allí, com al
interior de la capella, se desatenguessin los caracte
rístics conceptes de sa genuina edificació.
Com afirmaren en Piferrer y en Pi y Alargan, la
capella de Marcus, estranya a l'historia deis soberans
y a les idees de Iluyta, simbolisals progressos de la
naixent població comercial y artesana, y el nom que
porta és agradívol als antics burgesos, que vegeren
en sa edificació altre deis primers testimonis del
desenvolviment y cultura del brag ciutadá.
La capella va esser fundada y dotada pel merca
der catalá Bernat Marcus, descendent de Gilabert,
que, procedent de Constantinopla, havia vingut a
establir-se a Barcelona. Lo fundador de la capella
que ha perpetuat son nom 'va morir en nostra ciu
tat a 6 de Juny de 1166, Ilegant gran part de sa for
tuna a institucions benéfiques, entre altres un hos
pital y son fossar pels pobres, en lo territori de Santa
Maria del Mar, disposant que allí's dongués sepul
tura a son cos y tinguessin son enterrament los indi
viduos de sa familia. Lo concepte públic y l'influen
cia mercantil d'en Bernat Marcús resten consignats
en alguns documents coetanis.
Si altre motiu no hi hagués, fóra prou aquesta
consideració per interessar-se no ja en conservar,
sinó per procurar que son aspecte respongués a l'im
portancia histórica, consignada pel rector que fou
de la capella, Guillem Bertomeu, en son Memoriale
Sanetce Marice Cape/loe Berna rdi Mercutii,
Més, apart d'ella, com a motiu digne d'esment,
L'ATLANTIDA 3
la sola evocació del organisme donat a Barcelona al
servey postal fa d'aquell monument una página
digna de servar-se
Posat lo gremi de Correus sots rinvocació de la
Mare de Déu de la Guia, venerada en la capella de
Marcús, ademés de la cerimonia de benedicció deis
que partien de Barcelona, en la meteixa iglesia s'aple
gaven los agremiats per designar lo mestre y lo ma
joral de la cofradia, aixís com los hostes o aposenta
dors en les més importants ciutats de la Corona.
Los senyors Pella y Coroleu afirmen que l'insti
tució de la germandat de Correus a Barcelona havia
d'esser molt antiga, acreditant-ho l'importancia do
nada al servey postal pels reys d'Aragó, segons consta
per les ordenances dictades per en Pere lo Ceremo
niós en 1344 y pels datos relatius a l'indumentaria
d'aquells funcionaris durant lo sigle XIV; com
també, per lo que toca al organisme dels correus de
Barcelona, ho mostren les ordenacions donades per
en Alfons IV, en Setembre de 1417. En l'erudita
obra Los Fueros de Cataluna extracten aquells autors
document tant curiós per l'historia comercial de
nostra cinta, y d'ell se dedueix que essent lo primer
objecte de la cofradia atendre, ab lo capdal format
pels donatius, les contrarietats y riscs de la vida deis
empleats en lo servey de correus, s'obligava a tots
los que volguessin pertanyer a l'institució a consig
nar per escrit la quantitat ab quina volguessin con
tribuir a l'almoyna y es comprometessin ademes a
satisfer semmanalment un diner; preyenien que
l'associat que guanyés, prestant servey de correu, de
tres fins a cleu florins, entregues a l'almoyna sis di
ners, y, si arribés a devengar una retribució major,
fes entrega d'un sou per l'almoyna. En tbtes les para
des hostals de correus hi havia, per altra part, una
caixeta per rebre les quantitats que hi depositessin
voluntariament los associats per la cofradia, a quina,
de més a rnés, devien fer alguna deixa en son testa
ment. Lo capdal reunit s'aplicava pel sosteniment de
les cerimonies religioses en la capella de Marcús,
per socorre a les viudes y als orfes pobres deis agre
m iats, per atendre als malalts, costejar l'enterrament
deis que morissin y fins per constituir un socors en
favor deis correus que estiguessin sofrint condemna,
si aquesta no era ocasionada per homicidi o robo.
Lo regiment de la cofradia de Correus anava a
cárrec de tres administradors, elegits en la reunió,
general que quiscun any se celebrava en la capella
de Marcús, imposant multes les ordenacions als
associats que no hi concorreguessin.
De més a més, y acreditant la mena de salva
guarda de que gosaval servey de correus, y com
havia de considerar-se atés per les propies autoritats,
cal esmentar les resolucions determinades, entre al
tres, en les Constitucions de Corts de 1599 y de 1706,
a Barcelona celebrades. Deis respectius volums
transcribim aquests detalls.
Lo capítol 84 de la cort celebrada en lo monastir
de Sant Francesc de nostra ciutat consigna: «Que
no puguen esser impedits los correus, serán trame
sos a sa Magestat.—E per quant la experientia há
mostrat que fent los Loctinents de V. Magestat al
guns agrauis als Prouincials de aquest Principat y
Comtats, pera que no puga venir a noticia de V. Ma
gestat, manan ab graues penes als mestres de posta
que no gosen donar caualls sense licentia, del que
podia resultar algun gran deseruey a V. Magestat;
per ço suplican a V. Magestat los tres staments de la
present Cort, que ab Ilur consentiment y approba
tio sia seruit statuir y ordenar que sempre y quant
los deputats de Catalunya, o lo bras militar, o altres
ciutats, o uiles del present Principat y Comtats, uol
drán enuiar correus a V. Magestat, que sens licen
tia deis Tinents de V. Magestat, o portant ueus _de
Gouernador, sian obligats los mestres de postes de
donar caualls a pena de privatió de sos officis. Plan
a sa Magestat, que per ninguna uia se empedixquen
los correus que serán tramesos a sa Magestat, y or
denara com ab la present ordena a sos Loctinents
generals que en aço tingan gran compte.»
Lo capítol 22 de les Constitucions fetes en les
Corts celebrades en la casa de la Diputació de Cata
lunya prevé: «Que lo llochtinent general y officials
reals no pugan desclourer ni llegir las Cartas que
anirán y vindrán per las Estafetas o Correus ordi
naris, y que los ports de ellas, que vindrán per la
Península de Espanya, se degan pagar ab monedas
de ardits, o belló.—Per reprimir la facilitat ab que
alguns Officials Reals obrian y Ilegian las cartas que
anaven y venien per la Estafeta o Correu ordinari
ab lo pretext de ser axí convenient al Real, servey, y
semblantment la cobdicia deis Estafeters;'o Correus
majors, en ferse pagar los ports de las Cartas en mo
neda de plata; per ço per la major llibertat del Co
mers estatuhim y ordenam, ab lloació y aprobació de
la present Cort, que ningun Official Real, ni encara
lo Lloctinent General, o Capitá General', puga des
clourer ni Ilegir las Cartas, que anirán y vindrán
per las Estafetas o Correus ordinaris; y, axí matex,
que los ports de ditas Cartas, que anirán y vindrán
de la Península de Espanya, degan exigirse ab mo
neda de ardits, o belló tant solament, entenentse per
mitg real dotze diners, moneda de ardits Barcelo
nesa, y axí respectivament, y que los que contrafa
rán a la present Constitució, incidescan en las pe
nas de la observança, y ab las matexas lo Correu
Major, o sos officials, que permetian que en.sa casa
se descloguin cartas, sens avisar al Consistori de De
putats y oydors de la violencia, lo qual Consistori
tinga obligació de exir a la defença, en pena de una
terça de son salan».
L'establiment de la cofradia de Correus a la ca
pella de Marcús va seguir fins a temps més propers
als nostres; y si de major espay pogués disposar po
dria aduhir alguns detalls, encara que ja ab los es
mentats entenc que són prou per cridar l'atehció
deis que poden apoyar l'intent de restaurar aquella
iglesieta, que caldria restablir en son aspecte artístic,
y fins tal volta, sense minvar ses tradicions religio
ses, fóra possible destinar alguna de les seves depen
dencies per instituhir un museu, si reduhit en
espay, prou interessant pels documents que s'hi
apleguessin relatius,a l'historia del servey postal a
Catalunya. JOSEPH FITER E INGLÉS
11577721111111~
4 L'ATLANTIDA
SUPLEMENT AL CARTELL
DEL
CERTAMEN LITERARI
Un treball esculptorich en barro, que
ofereix son autor, lo distingit artista D. J. Arqué,
a la mellor composició de tema lliure.
Un quadro al oh, ofrena de son autor, lo
reputat artista Mateu Balasch, a la mellor poesia
marinesca.
Un quadro al oil, que ofereix lo conegut
artista Ramon Casas, al mellor treball en prosa o
vers dedicat al malaguanyat escriptor Joseph
Soler y Miguel.
Un treball del donador, lo distingit artista
F. Miralles, a la mellor composició en prosa o
vers, tema lliure.
Altre treball, que ofereix l'elegant artista Ro
man Ribera, a la mellor llegenda en vers.
Havent rebut los premis que avuy publiquem,
per donar temps a tots els que disitgin concorre-hi,
la Comissió Organisadora ha acordat aplaçar l'ad
missió de plechs fins el dia 20 del próxim Octubre.
Sentim moltíssim participar a tots losartistes que
tenien pendent la contestació del premi, que aquet
és l'últim suplement, y que, per lo tant, sos premis
no podrán esser admesos.
la neu... —66. Pax. L.: Filia del cel.-67. Pomet de pensa
ments. L.: Flors del cervell —68. La Pascua a l'hermita.
L.: Costums de Catalunya.-69. Regional. L.: Cançó.—
70. Amor matern. L.: Que el corazón de una madre es un
poema de amor.--71. Miserias humanas. L.: Amor, Fe,
Virtut y Pau.-72. Infinitat. L.: Plus ultra. —73. Espe
ran-^,a. L.: Al cel s'acaba.
NOTA.— Les dues composicions que porten per títol
Tres can çonetes y Ave Maria Puríssima respectivament, y
per lema Les cançons que canta'l poble y Gloria a Maria,
queden fóra de concurs per no avenir-se ab les condicions
establertes en les bases del Certamen.
CERTAMEN
Lo Secretan,
Mane! Folch y Torres
A le A - - A 1. A ^.• - A - A5.
CERTAMEN DE LECTURA
Formen el jurat d'aquet Certamen los senyors
D. Joseph Blanch y Piera, D. Modest Urgell, don
Eduard Vidal y Valenciano, D. Joan Risso (profes
sor de la cátedra de declamació del Conservatori de
Isabel II) y D. Frederic Barcelá.
Lo tema obligat és la poesia A la Verge de Mala
serrat, del Excm. Sr. D. Víctor Balaguer, que, com
prometérem en lo número passet, publiquem a
continuació.
Tots els que vulguen pendre-hi part deuen passar
nota de son nom y domicili a la Redacció de L'AT
LÁNTIDA, Alt de Sant Pere, 7, baixos (bussó a l'es
cala).
Les altres condicions del Certamen se farán pú
bliques oportunament.
A A
DE
1_1.A.1\TT1DA. A LA VERGE DE MONTSERRAT
COMPOSICIONS REBUDES
N.° 38. Batalla de Montjuich. L.: !Quin ruixat de bales
—sense perdren cap!— Quin passar cuiraces!— Quin
tombar cavalls! (F. Ubach y Vinyeta).-39. L'apotecari
d'Olot. L.: Bona casa.— 4o. La Caritat. L.: Ella'ns obra
les portes de la gloria.-41. De gorra. L.: May més bar
rets!-42. L'any d'amor. L.: Los meus amors sempre són
tristos, sempre són dolços.-43. Intimes. L.:
—44.
L'Estrella.-45. Afectes del pecador. L.: Miserere mei et
exaudi orationem meam (Ps. IV, v. 2). Juzga, corrige,
enmienda el error mío,—antes que se pronuncie la senten
cia (Solís).-46. Lo senyor Jaume. L.: La patria és forta.
—47. La !luna. L.: Catalunya.-48. L'Avi. L.: En l'escon.
—49. Ma casa payral. —5o. Lluny de la patria. L.: Anyol
rança.— 5 . L'escanya pobres. L.: Hipocresia.—52. Una
festa religiosa. L.: Lo primer panegíric catalá.-53. Nota
trista.-54. La pastoreta. L.: Flor de Maig.-55. Desde'l
presiri. L.: Nota trista.-56. Pega y mitja. L.: Históric.
—57. Nit trista. L.: La nit d'é Nadal n'és nit de ventura. —
58. Lojiti de Catalunya. L.: Lliure sempre, may esclau.—
59. L'excursionisme catalh. L.: Es lo fonament per coneixer
les belleses de nostra patria.-6o. Una nit d'hivern en la
masia. L.: Quadret.-61. Mon amor patri. L.: Catalá y
L'escaleta del pecat. L.: Aixís val món 1-63.
Fervet opus. —64. Cuento. L.: «Y escanyat...».-65. Com
Verge santa d'amor, patrona mía,
dels pobles y afligits guarda y consol,
més pura que la llum quan naix lo dia,
més hermosa que'l cel quan ix lo sol;
tal com se veu a orgullosa
en la roca més alta fer lo cau,
tu la serra més alta y més hermosa
vas escullir per ferne ton palau.
Reina deis cels, Mace de Déu, perdona
si fins avuy no't dediquí un record:
sois quan veu son vaixell presa de l'ona,
buscan,los ulls del navegant lo port;
sois quan se veu en la preso angustiosa,
sa llibertat recorda lo cautiu;
sols quan la tempestat brama furiosa,
l'oreneta s'acull dins del seu niu.
Jo vinch, com lo cautiu entre cadenas,
un consol a buscar per mon dolor.
Los plors mon front han arrugat! !Las penas
m'han, Mare meya, rosegat lo cor!
Com soldat que, fugint a tota brida,
las armas va per lo camí Ilansant,
aixís jo pel camí d'aquesta vida
a trossos lo meu cor he anat deixant.
(1)
(i) Aquesta poesia és la primera que l'autor escrigué en catala
L'ATLANTIDA
Verge de Montserrat, casta Madona,
perla de las montanyas y deis cels,
a qui'ls ángels per fer una corona
arrancaren del cel un puny d'estels;
ta grandesa, Senyora, no repare
si avuy te parla en catalá ma veu,
que'l catalá és la Ilengua en que ma mare
m'ensenyá un jorn a benehir a Déu.
Ta imatge en los palaus y las cabanyas
se veu, voltada d'or, corn un joyell;
tothom vol visitar eixas montanyas,
que són de tas espatllas lo mantel!.
Ton nom invoca, oh santa Verge pura,
l'orfe ferit de pena y desconsol;
ton nom la mare ensenya a la criatura
quan l'adorm carinyosa en lo bressol.
Que dols és lo teu nom! Tota la terra
cants t'eleva ab accent adolorit,
que ton nom és, oh Verge de la serra,
-dels estranys y deis propis benehit.
Ton nom recordan, quan lo vent estalla,
los qui perduts carffinan per la mar;
ans d'afilar son ferro en la batalla,
insocava ton nom l'almogavar.
Ton nom, un jorn, fou l'estandart de gloria
que de la gloria nos mostrál camí,
y fou ton nom lo crit de la victoria
que en Nápols aixecá Vilamarí.
! Hermós era aquell temps, hermós de veras,
quan era Catalunya una nació!
!Quan, reinas de la mar, nostras galeras
passejavan las Barras d'Aragó!
!Quan tu, reina del pla y de las montanyas,
de genolls postrats veyas a tos peus
los reys que, drets, a cent nacions estranyas
postradas veyan de genolls als seus!
Y no és estrany que, per ta honra y gloria,
unesca dos records ab has d'amor,
que unida está a la teva la sua historia
y escritas són las dos en lletras d'or..
A fe qu'eran brillants los temps gloriosos
en quels Peres, los Jaumes, los Ramons,
dictaven lleys, monarcas poderosos,
fins del remot Orient a las regions.
Mentres Valencia y las Balears, salvadas,
se veyan lliures ja deis sarrahins,
lo pendó de las Barras veneradas
veyan triomfar los més remots confins.
Senyors del mar los catalans, a ratlla
tenir sabian l'enemich pendo,
y ni'ls peixos passavan si en sa espatlla
no portavan las armas d'Aragó.
Deis soldats catalans las altas proesas
eran tant claras com del sol la Ilum:
desfeyan las armadas genovesas
com ne dissipa l'huracá lo fum.
Aterrada Venecia'Is contemplava,
Nápols los dava.sos jardins de fiors,
la Calabria a sos peus s'agenollava,
Sicilia proclamava a sos senyors.
L'almogavar, a foch, a sanch y a ruinas,
entra un dia l'Orient abrasador:
contemplaren los turchs sas concubinas
en los brassos folgar del vencedor.
Caigué Constantinopla, caigué Atenas,
quan sentiren loferro despertar;
al grech y al turch cargaren de cadenas,
que era allí lo sol rey l'almogavar.
Per jas a son cavall, moltas vegadas,
de reys y princeps li donáis mantells,
y deis palaus dels turchs fiu sas posadas
y llurs mesquitas convertí en bordells.
Honor al catalá! Si sas galeras
recorrian del mar tot lo contorn,
sos aguerrits exércits Ilurs banderas
passejavan triomfants per tot lo món.
Y tu, llavors, oh Verge de victoria,
lo teu nom sempre veyas invocat,
quels catalans anavan a la gloria
cantant lo Virolay de Montserrat.
La montanya en que vius també en son dia
fou lo baluart del poble catalá:
del sarrahí- la ferma valentía
jamay tas brenyas escalar gosá.
Y en temps ja més cercans, pochs anys fa apenas,
quan lo crit de la patria independent
ensenyar al francés fius las cadenas
per contestar al toch de somatent,
los nostres s'amagaren en tas brenyas,
lo pendó de la patria enarbolat,
y Ilavors foren, Montserrat, tas penyas
lo temple de la santa llibertat.
Mont de la Verge, en tos records jo miro
que unidas van la llibertat, la creu,
dos símbols sants que jo'l primer admiro:
l'amor dels pobles y l'amor de Déu.
La Ilibertat! La creu! Símbols deis pobles:
l'una és l'esprit de Déu, l'altra sa mort;
l'una és l'aspiració deis homes nobles,
y deis homes cristians l'eltra és lo port.
La Ilibertat! La creu! Sobre las tombas
deis cristians mártirs jauen sos pendons:
de Roma en las obscuras catacombas
confongueren per sempre sos blassons.
Castas verges d'amor, santas germanas,
iguals en tot, grandesas y poder,
són dos ricas poncellas que, galanas,
nodreix la branca d'un meteix roser.
Inspiran totas dos sentiments nobles,
inspiran totas dos glorías y amors,
que si l'una és la religió deis pobles,
l'altra és també la religió deis cors.
Oh! Jo usconech, montanyas regaladas,
records de gloria, y pera mi d'amors,
que, sent jo tot petit, moltas vegadas
vinguí a la Verge a coronar de Un.
Jo eixas serras conech, jo sé sa historia,
jo recordo que un dia la he narrat;
si gloria me doná, tua és la gloria...
Jo só lo trovador de Montserrat.
Quan naix del sol lo pabelló de grana,
com si volgués donarte un bés d'amor,
ta montanya vesteix y l'engalana
ab son ropatge de diamants y d'or.
Per los rochs van, contents de veure'l dia,
a restregar son bech los pardalets,
y cansons de plaher y d'alegria
ne sents cantar en chor als aucellets.
Y quan la fosca cau sobre la plana,
de ton temple en la nau la Salve sents,
y al cel s'eleva l'oració cristiana
entre núvols d'aromas y d'encens.
Postrat me tens davant la gloria teva:
fugint lo món y sas miserias yinch;
contémplam als teus peus, Mareta meya..
111•=1~1111Prr,7AIIIr 91211~ W~Illart"
L'ATLANTIDA
Fallit me sento'l cor, nafrat lo tinch!
Ja que tu saps donar, oh Verge pía,
cants als aucells, aromas a la flor,
?no trobarás, oh santa Mare mia,
un bálsam de consol per mon dolor?
Terrible n'és la pena que'm destrossa:
un momentde repós may he tingut:
?será precís que baixe jo a la fossa
per encontrar la pau y la quietut?
Són tant sols, per la febre que'm devora,
brasas de foch mos ulls de tant plorar.
Dígasme per pietat, Reina y Senyora,
?lo repós que desitj me'l pots donar?
Jo sé que aquí han vingut reys y princesas,
y, en cambi del consol quels doná Déu,
de joyas t'han cobert: l'or y riquesas
ells han fet ploure de ton trono al peu.
Més jo... ?que't donaré, Verge adorada,
sinó só més que un pobre trovador?
Mas joyas són mas cants: pren, Mare amada,
de mos cantars lo que faré millor.
Y quan arribi de la mort lo dia,
lo dia del repós pel desterrar,
a consolarlo vina en sa agonia,
ángel de Catalunya y Montserrat.
Montserrat, i de Maig de 1857.
a. a.
Carta de Rubí
Sr. D. Lluís Viola y Vergés.
Estimat arnic y company; Poc temps fa, com tu no ignorarás, que'm trobo a Rubí, rnés n'hi ha prou perqué
jo conservi d'aquesta vila un record que may s'esborrará y
perqué'm dolgui l'haver de retornar tant prompte a la
capital de Catalunya.
No vull entrar en detalls respecte a les moltes helleses
que guarda aquesta vila, perqué s'allargaria molt y molt
aquesta carta: cree haver-ho dit tot manifestant-te que, pelt
esser ciutat, a Rubí tant sois Ii falta'l nom.
Tocant a la part industrial, dec dir-te que l'esmentada
població és tant floreixent y que són tantes les fábriques
que en ella hi han establertes que ben prompte podrá
posar-se al costat de Sabadell y Tarrassa en importancia,
si ara hi és propera en quan a distancies.
Relatiu a la part agrícola, Rubí y sa comarca'm fan
l'efecte d'un panorama asiátic: tant espléndida és sa ve
getació y tant abundoses ses hortes, vinyats y arbredes,
negats continuament per dolls inestroncables d'aigues eres
tallines y sanitoses.
L'administració municipal de Rubí, que ab goig l'ac
ceptarien moltes ciutats de primer ordre per lo excelent y
ben aplicada, ofereix una particularitat que en cap més
població d'Espanya's troba. Consisteix aquesta en l'aboli
ció del carregós impost de consums per medi d'una agre
miació que per lo ben entesa y ventatjosa honra extraordi
nariament a la vila de Rubí.
Encara que ab aquets datos sois t'haurás pogut formar
una Ileugera idea de la població de referencia, no vull
molestar més ta atenció, y passaré, per lo tant, a donar-te
compte deis importantl aconteixements que últimament
aquí han ocorregut.
Divendres de la semmana passada va pendre possessió
d'aquesta parroquia mon apreciat oncle lo Rvnt. D. Eran
cesch Folch y Brossa, Pvre.
Al arribar mossén Folch a la vila fou saludat ab un repic general de campanes-, notant-se en totes parts l'ani
mació propia en semblants casos.
Seguidament lo M. I. Ajuntament, presidit pel tinent
d'arcalde Sr. Males Llunell, en ausencia del arcalde, passá
a saludar al nou rector juntament ab el Jutjat y un sens
fi de representacions de diferentes entitats y corporacions
de la vila.
Practicat aquet cumpliment, la comitiva va dirigir:se a
l'hermosa iglesia parroquia], que's trobava espléndidament
iluminada y plena de distingida concurrencia.
Ab les formalitats de rúbrica doná possessió de la par
roquia al Rvnt. Sr. Folch, en nom del senyor Bisbe de la
diócesis, lo degá del Panadés, Rvnt. Dr. D. kan Badia y
Capdevila, actuant de secretani lo fins allavors económo
de la parroquia, mossén Manel Ribera.
Lo nou Rector pronunciá seguidament un eloqüentís
sim discurs en que tractá de l'harmonia de relacions que
deu existir entre les autoritats civils y les eclesiástiques,
aconsellant als fidels de Rubí que no desamparessin may lo
camí de la virtut, per lo que demaná acert al Senyor per qué com a bon pastor pogués sempre conduhlls-hi.
Los convidats al acte foren després obsequiats a la rec
toria ab un delicat refresc.
Entre aquestos hi figuraven, a més de les esmentades
corporacions y senyors sacerdots, lo superior del colegi de
Germans Maristes de la població, vicaris de la parroquia y•
demés sacerdots, lo sargento de la Guardia civil d'aquet
lloc, lo cabo del somatent, Sr. Malet Majó, obrers y admi
nistradors de la parroquia, representacions de gremis y
corporacions, y gran nombre de particulars de significació
a la vila.
Pronunciaren brindis, tots en catalá, lo senyor tinent d'arcalde, lo degá del Panadés y altres que sento no recor
dar, havent-ho fet jo també, encara que molt humilment,
no per aixb ab menos entusiasme quels altres.
El Rvnt. Sr. Folá resumí 'Is brindis agrahint les frases d'apreci y distinció que se ti havien dirigit.
A la nit lo nou rector fou festejat per la societat coral
Parnaso Rubinense ab una serenata, havent interpretat el
coro de referencia, entre altres composicions, algunes del
immortal Clavé, que per l'afinado y ban gust ab que fo
ren cantades hi valgueren molts aplaudiments.
El coro fou obsequiat ab dolcos y cigarros pel senyor
rector, que li dirigí varies frases de felicitació y d'agra
himent.
rr: *
Diumenge prop-passat tingué lloc a Rubí també una
altra festa, consistent en l'inauguració de les importants
millores introduhides a la vila, com són la Ilum eléctrica,
un nou pont construit damunt de la riera, y les noves aigües potables que en quantitat d'unes mil plomes han
sigut portades aquí.
Organisada la comitiva a casa la vila, composta del
Ajuntament, Jutjat, clero parroquia], prempsa de Barce
lona, representants de diferentes corporacions, propietaris
y industrials de Rubí, etc., etc., va dirigir-se, al compás
d'una música, a l'esmentat pont, que fou benehit solem
nement pel senyor rector, quina cerimonia fou saludada
ab salves de morterets. •
Al igual modo va procedir-se ab la fábrica d'electrici
tat, hont hi han instalats dos motors de gas de 25 cavalls
de forga cada un,quinsdesenrodlen en los dinamos la cor
rent eléctrica. L'instalació ha anat a cárrec del distingit
enginyer D. Jaurne Prats, procedint dits motors de la casa Crossley.
L'ATLANTIDA
Va benehir-se també després un surtidor construit da
vant de l'iglesia al obj.eete de que's pogués apreciar la
pressié de les noves aigües.
Acabada la ceremonia va cantar-5e un solemne Te
Deum, dirigint-se llavors la comitiva al local destinat a les
escoles municipals, ion va celebrar-se un espléndit ban
quet.
Al destapar-se'l champagne pronunciaren entusiastes
brindis en 'lengua catalana, entre altres, l'arcalde de la
població D. Sebastiá Ferrer Rosés, lo diputat provin
cial- Sr. Barata, l'abogat de Tarrasa Sr. Vidal y Valls,
lo rector de la població reverent Sr. Folch y Brossa,
D. Raluon Ramoneda y el Sr. Burgada, redactor de La
Dinastía, qui acabá son eloqüentíssim discurs ab la dar
rera estrofa de la preciosa Oda a Barcelona, de mossén
Verdaguer, quin concepte aplicá a la vila de Rubí.
Tots los oradors tingueren frases d'elogi per la pobla
ció y pels Srs. Ribas, Salces y Margenat, a quins esforgos
deu Rubí les mellores inaugurades.
Lo diputat a Corts per Tarrasa y fill adoptiu de Rubí,
D. Alfons Sala, resumrls brindis, havent sigut, com los
anteriors, molt aplaudit.
Acabat el banquet va fer-se una capta a favor deis sol
dats fills de Rubí que lluiten a Cuba y Filipines, recu
llint-se la cantitat de 556 pessetes.
A la nit van celebrar-se varis festejos de carácter pú
blic que's vegeren molt concorreguts.
Poso fi a les presents ratlles, suplicant-te l'inserció de
les meteixes a L'ATLANTIDA, Puix sempre será agradable
pels lectors d'aquesta revista'l poder-se enterar deis aven
gos de les poblacions que, com la de Rubí, honren extra
ordinariament a Catalunya.
Disposa de ton amic, que t'aprecia,
MANEL FOLCII Y TORRES
Rubí, 12 de Setembre de 1897.
?a
A YIA GERMANA
Que er; pau descansi!
Depressa, com la gota de rosada
mona pel sol abans de mig-diada
en el bell fons del cálzer d'una rosa,
també passares tu, germana meya,
a un món tot quietut, on tot reposa.
Per fer-te seva,
la mort va arrebassar-te d'eixa vida
on les passions y els odis tant imperen,
on les bones virtuts no's regeneren,
no's creu am re y tot lo sagrat s'oblida.
Fou tant sentida
y tant, per mi, ta mort, que encara dura,
en ma pensa'l record d'una figura
que imatge sembla palpitant y viva.
Tot un passat, pensant-hi sois, reviva.
En mon cervell, records de pau perduda
(de mi tant volguda)
s'acumulen insbpids, pro am gaubansa;
sento anyoranga
en mon ensopiment, sens recordal-me
que ets inorta, y que sent mona ha de faltar-me
(si bé am recansa)
en mon cor de germá tota esperanga.
Y encara avuy et veig y eenraono;
pro luan m'adono
qu'estic fantasiejant, torno a anyorar-te,
y torno a pensá en tu per no oblidar-te.
JAUME TLPRI
UNA BALANÇA
La balanga de la vida
conté dos platets
hi ha'Is any s per viure a la dreta,
a l'esquerra'Is que han passat.
Més los anys en, perspectiva
com plomes Ileugeres són,
y el jove damunt los porta
com les ales d'un colom.
Aqueixos anys may nos pesen,
y, en lloch d'enfonzá'l platet,
li donen, perqué s'enlayri,
la forga d'un montgolfier.
Són, los anys de l'esperanga,
de juvenils ilusions,
anys de plahers y de ditxes,
la salut vessant a dolls.
Més quan, feixucs, a l'esquerra,
finits, van cayent los anys,
com branquillons sense vida,
fent lo feix que'ns va encorvant I
Aqueixos anys prou que tiren
cap avall lo seu platet,
de mals, desenganys y penes
rodejats, y de gemecs.
Pro no cau, no, la batanga
y es manté sempre a nivell,
puix si un platet avall tira,
l'altre fa de contrapés.
• Lo platet deis anys per viure
minva de forsa ab los anys,
y, tant com més l'altre pesa,
menos lo pot aixecar.
Quan lo jorn Ii ve en que's vuida,
ab dl l'esprit puja amunt,
y ab lo cos d'un mort, a teria
jau l'altre platet caigut.
›fr, g
EN L'ASSUMPCIÓ DE MARIA
?Nos voleu deixar, Senyora,
en esta vall desterrats,
pnix avuy en bragos dIngels
pujeu al cel triomfant?
?Qué farán sense la Mare
aquestos fills desolats;
qué farán sense Ilur Reina
los seus adietes vasalls?
—No ploreu: si'l fill me crida
per coronar-me allí dalt,
no per xó puc oblidar-vos:
siau en mon amor constants
y un altre dia en la Gloria
regnareu al meu costat.
J. SIMON Y JUBANY, PYRE,
Banyoles, 15 Agost 1897.
71111111111/
L'ATLANTI DA
OBRES REBUDES
Intimas vulgars, de Josep Burgas (Mayet).
Quadrets al natural, d'Antoni Marca y Boada.
Instantáneas, per Francisco de P. Maspons.
Próximament nos en ocuparem.
Darrerament havem rebut la visita de nostres
volgutscolegues El Litoral, de Gandia, Os Ridículos,
de Lisboa, El Eco del Centro de Lectura de Reus, El
Bajo Ampurdán, de Sant Feliu de Guíxols, y La Co
marca, de Lleyda.
No cal dir que ab tots acceptem gustosos el
cambi.
Sentim moltíssim, per mancar-nos espay, no po
der encabir en aquet número un notable article de
gut a la ploma del distingit escriptor D. Claudi
Omar y Barrera y altres originals.
Nos escriu un estimat company nostre, desde
Argentona, que les festes pel 12 del corrent celebra
des en l'Aplec del Viver resultaren animadíssimes,
ballant moltes parelles la típica danga y ball de
tarde a l'era.
L'Olotí, ab motiu de la festa major, ha publicat
un número extraordinari ab treballs de distingidís
sims literats, repartint a sosnombrosos favoreixedors
una fulla d'álbum que és una magnífica fototipia de
la vista panorámica d'Olot.
Lo Regionalista ha publicat un notable número
extraordinari en commemoració del 11 de Setembre
de 1714.
Lo Teatre Principal protegeix de bo y mellor als
autors catalans.
Les obres castellanes cobrarán per acte trenta
pessetes, y, segons noticies de bona tinta, les
catalanes deu pessetes per acte.
Sens comentaris.
Dies passats emprengueren una excursió, desde
Sant Juliá de Vilatorta, al Castell de Sabassona,
nostres companys de causa'Is celebrats escriptors
Narcís 011er, Francesc Matheu, Lluís B. Nadal,
F. Carreras y Candi y nostre fervent colaborador
Joan M. Guasch, en companyia d'altres distingides
families amigues que's trobaven estiuejant.
L'eminent dramaturc Angel Guimerá está aca
bant Euda d'Uriach, Ilegenda líric-dramática, per la
que compon la música que deu acompanyar-la'l cele
brat mestre Amadeu Vives.
Per la personalitat de sos autors l'estreno d'aquesta
obra será un aconteixement.
Tots los actors de la companyia del Romea s'han
ofert galantment a treballar sens retribució de cap
mena per la funció que's fará'l dia 27 del actual per
contribuir a l'erecció del monument al malaggianyat
Frederic Soler y Hubert (Pitarra).
Prenguin-ne exemplels del Teatre Principal, ja
que, segons diu nostre colega L'Aureneta, algun
d'ells s'ha negat a treballar si no li pagaven.
Mario/a, llegenda del llorejat poeta D. Francesc
Badenes Dalmau, 1. edició (agotant-se), se troba
de venda, al preu de i pesseta, en totes les Ilibre
ries de Valencia y en les principals de Catalunya,
igual que FlorsdelXzíquer (poesies), del meteix autor.
En Barcelona: Redacció de L'ATLÁNTIDA, Alvar
Verdaguer (Rambla del Centre) y Joan Baptista
Baffle, Tapineria, 48.
Preparem notables reformes que verament sorpen
drán als nostres favoreixedors.
El dimecres 8 del corrent la societat coral Cata
lunya Nova va efectuar una excursió a Sitges al
objecte de recullir la magnífica bandera catalana que
li ha sigut regalada per alguns admiradors. Al arri
bar els constes a l'estació van ser rebuts, als acords
d'una banda, per la població en massa, organi
sant-se tot seguit en comitiva, precedits de la ban
dera del Cau Ferrat y la regalada, y acompanyats
d'alguns literats y artistes, per anar a saludar al
arcalde, essent ovacionats y obsequiats am corones
de Ilcrer al passar pel davant del Prado Suburense.
Al vespre van celebrar un concert en el Retiro amb
un escullit programa, essent aplaudidíssimes totes
lescomposicions cantades, havent-sen de repetiralgu
nes, entre elles les cangons populars Sant Ramon,
Plany, El Rossinyol, El comte Arnau y Els Segadors,
alcangant una ovació en la tant discutida Els Pe-sca
dors, y essent obsequiats amb un Ilag commemoratiu
de la festa.
A precs de la concurrencia van executar, fóra de
programa, el coro n.° 3 de Les Caramelles y la cangó
de Jausbert de l'ópera La Fada, que va cantar, am la
seva proverbial galantería, l'aplaudit tenor Sr. Mo
rales, que's trobava accidentalment a Sitges.
Després del concert van ser obsequiades am sere
nates les senyoretes que han pres part en la confec
ció de la bandera, acabant la festa en el Cau Ferrat.
La societat coral Catalunya Nova y el mestre
Morera tenen un nou triomf per afegir an molts
alcangats.
Fins a un altre.
Barcelona. — Tip, L'Avenç: Ronda Universitat, 4.— Telet. iš5