Aurora social. Any 1, núm. 27 (2 nov. 1907)

              Barcelona 2 Norenibre 1907 SI:8T PUS DISSAPTES Assy *os 27
AURORA SOCIAL
Setmanari defensor deis interessos del Treball
Les comunicacions a la Redacció s' han de rebre lo més tart el dilluns.
REDACCIÓ Y ADMINISTRACIO
cAN-yin,y, 115, mi
mo... de Redseció: de 5 á S de la tarda Apartat de correas núm. 26
illarorr
No 's tornan els originals.
Espanya, mitj any 1'50 ts., per corresponsal 115—Estrantier, mitj any 2 fracs, per corresponsal 215
Número solt 5 céntims.—paquet de 25 nílil eros pera la venda 75 cénlims Pagas a la bestreta. Poden envlarse sellos de corres y tota classe de Iletres de facll cobro.
Preus pels correspousals prepagaedisles
5 ntameros 7 pessetes semestre
C5
50 » 0
—Muchacho. ?Dónde está el portero?
-al pare? Es a buscá pá.
—Su obligación la tiene aquí. ?Así
cumple con su deber? ?faltando á
la portería?
—Mem d'esmorsar, aquí no hi tením
Pá, y...
—fiSapos y culebras!!
—(!Quin senyó més rablut!)
—?Ha mucho que aguardan esos?
—Unus una hora, otrus menus. Lus
mas s' han largau cansaus d'espe
rar y purgue non les iba a llegar el
—tQuruneoyaanvteassideencdeorrhaorreal..d.espachu...
—Por ciertu que se fuerun echandu sapus y culebras.
—srKiaedamora?pmreb?qaálues?uptduieiesnspeoqsuuiécniosóenq?huaen efsigtaur
2
AURORA SOCIAL
de pels
ter regalo: Podrán escullir entre:
Una máquina de cosir Wertheim.
Un Hit y somier pera una persona, un arman i pera roba
cadires.
Un Hit y somier pera matrimoni y un armari.
2.°9 y 3.9r regalos: Podrán escullir entre:
Un armani pera roba.
Un Ilit y somier pera una persona.
Mitja dotzena de cadires.
Un rellotje de paret.
6.8, 7.e, 8.é, 9.e y 10.9: Imposició a la laixa de Estalvis de 20
pessetes o un rellotje de butxaca.
sis
el felís aleshores no acaba may d' arribar. Y aques
tos pobres obrers no se 'n recordan de que '1 temps
es la cosa més preciosa y la més irreparable.
Y mentres se pert el temps que no 's pot recupe
rar, la inmensa majoria deis treballadors se negan
al esfors, sempre en atenció y en operació, que su
posa l' estndi de la questió social, l' observació de
la realitat, la ordenad?) del present a la conquesta
lenta, pero perseverant, del esdevenidor.
***
!Quántes experiencies desde 1' any 35 y desde les
promeses de la Gloriosa y de la Internacional! Pe
ro les masses iuconscients no 's desebganyen may,
no prenen mas- escarment.
Y mentrestánt de la seva pell se deixan fer les
eorretges ab que 'ls van fuetejant tots eh falsos re
demptors. Y mentres se van buydant les butXaques
deis obrers, els directors d' orquesta van omplenant
lesLsseeesrensa.
sses inconscients no veuhen més que 'I
«papu» del antipatriotisme, del antimilitarisme,
del antielericalisme... de qualsevol altre anti
qualsevol altre isme que '1s posan devant deis ulis
els falsos redemptors, pera desviar la responsabili
tat del desgavell social y pera concentrarla en
eixa nona mena de acumuladors que tenen la ven
tatja de presentar desde Ilany un bulto ben Ilam
pant, cm eh espanta-ancells, y d'altra banda prou
ample pera cubrir les espatlles deis explotadors
vividors politichs.
Aquestos ray, se quedan sempre a xopluch, en
cara que plo„,ami a bots v a barrals, encare que 's
desbordin 1' Ebre y 'I C'ardoner, el Llobregat y '1
Segre encare que la fam devasti les campinyes
delmila miseria '1s pobles y les cintats.
Fan F ofiei de cigales que canten vera ,del riu
,obre les canyes buydes. No saben ter altra cosa
.1lue baladrejar, acusar y criticar. La llar tasca es
merament oratoria, purament declamatoria.
Son esperits negatins, que fan eternament la
oposició v no saben colaborar en altra obra que en
la de des'truhir.
Quan la societat lo que necessita pera mellorar,
reformarse y reconstituhirse, es l' instint previsor
de les formigues, l' ordenada activitat de les abe
lles, la solícita constancia de les aurenetés, la de
fensa solidaria dels castors.
Aixís es com se prevenen y se reparan eh mals.
***
,,,,,tawtwoonatgeor,;z.
El diumenge 15 de Desembre tindrá lloch el sorteig al local d' AURORA SOCIAL.
Tenen dret a aquest sorteig tots els suscriptors qu' estiguin al corrent de pago
del segon semestre de aquest any, el día 14 de Desembre, y tots els nous suscriptors
que ademés de suscriures pels mesos de Novembre y Desembre hagin adelantat el
pagG del primer semestre de 1908, pel proxim día 14 de Desembre.
Si surt favorescut el número que porta el rebut de suscripció, donará dret a la
opció de un deis premis.
Si sortís un Mateix número per dos o mes premis solsament, tindrá dret al primer
premi que surti ndjudicat.
El regalo se entregará a aquel' que porti el rebut.
El dret a recullir el regalo caducará el 31 de Mars de 1908.
Els itilsy rebassdires ell palies villyCS
Els propietaris que no han volgut o no han
pogut cuidar ses vinyes per aduainistració di
recta les han entregades en mans deis mitjés y
rebassaires.
Nosaltres diem mitjé al que ha rebut del pro
pietari una terra ja plantada de vinya empel
tada sobre peu americá, ab la obligació de cui•
darla a usy costum de bon pagés, posanthi tots
els trevalls y gastos menos de la meitat del so
fre y sulfat y tota la contribució que paga el
propietari, quedantse mitjé y propietari cada
hu ab la meitat deis fruits. En el tracte no's fixa
la duració, podent cada any rómprel cada una
de les parts, si li acomoda.
El rebassaire, per lo regular planta de vinya
la terra que '1 propietari Ii entrega, hi posa els
adobs, els jornals y dos tersos del sofre y sul
fat, y dona al propietari una part deis fraits
(generalment el ters). Aquet paga els peas ame
ricans, P empeltar, un ters del sofre y snlfat y
la contribució. En el tracte solser per quaranta
anys, que li servesquen de garantía deis gastos
que fa al plantar.
Com siga que a Catalunya no son molts els
propietaris que 's cuiden de ses finques, la
gran massa de pagesos de nostres viles son
mitjéso rebassaires, anant solament a jornal
una que altra temporada del any. Aquest siste
ma ha portat grans ventatjes socials a nostra
regló; el jornaler a seques ab prou feynes
existeix, tothom es mitj propietari ab la Iliber
tat, amplitut, benestar y dignitat que aixó
dona, y els odis d' una classe contra una altre
no han tingut rahó de ser, ab benefici per
tothom.
Mes aquesta organisació agrícola, per la for
ma que se li dona, té grans detectes que 1'
amenassan de mort y que ja 's comensn a en
treveure.
Aquestos detectes deriven de que 'ls interes
sos deis propietaris y els deis parcers y rebas
saires, tal com s' acostumen a fer els tractes,
no son armónichs, es á dirque lo que convé als
uns no convé als altres.
La part que cull el propietari está principal
ment gravada per la contribució y pe.1 interés
del capital terra, y com aquestos gastos son
sempre '1s mateixos, sia la que 's valga la en
Hita, a n' dl u convenen els cultius intensius
com més millor, mentres que la poca produc
ció arruina.
Aquestes produccións intensives no conve
nen al parcer o rabassaire, perque s'han d' ob
tindre a forsa de jornals y abonos qu' ells `ls
tenen de posar tots sencers y del que 'Se n' apro
tita '1 propietari. Lo mes convenient pera
aquestos es obtenir la cullita que 'ls fa falta
cuidant molta terra, que la posa '1 propietari,
ab el mínim de gastos per part seva.
Aquesta antítesis entre '1s interessos del un
y del altre salta donchs a la vista.
Per altra part els cultius intensius se fan
cada día més necessaris. Labaixa del preu del
vi y amnent de gastos que cada día exigeix
el cultiu de la vinya per rahó de ses malures,
feu necessari reduir el preu de cost al més
petit possible, lo qual sois pot assolirse ab for
tes produccions. Aquestes se fan impossibles al
pareer y rebassaire, no sois pei motín exposat
de que tot ho ha de posar ell áduc pera aumen
tar la milita del amo, sino ademés perque no
conta ab capital, ni ab crédit, ni ab els conei
xements teórichs indispensables.
Creyém donchs necessari:
1.er Que '1 parcer o rebassaire pa,„0-ués per
cada hectárea de vinya una cantitat fixa equi
valent a la meitat o al ters de la contribució y
del interés del capital terra: axó podría mon
tar de cinch a deu duros any per hectárea, o
una cantitat més xica pels rebassaires que han
plantat la vinya.
2.0e Que 'I propietari en compensació pa
gués les dos terceres parts deis abonos y posés
les raáquines o aparells d. oigan valor.
3.er Que '1 propietari bestregués el capital
que tingués de menester el pagés, relate
grantse '1 o la cullita sense interés.
4.t Pera fer innecessaria la condició ante
rior, que 's fnndessin, assaciaciónscooperatives
pera la compra de abonos y material agrícola,
que fossin ensemps associacions instrucció
pera ‘ls petits agricultors.
Creyém que sois axís se podrá impedir el que
'1s actuals pareers y rebassaires, a la llarga,
caiguin en la miserable condició de tristos jor
nalers, veritable desgracia pera ells y pera
estat social de la pag-esia catalana.
JUsT.
Tres condicions vitals son necemaries pera '1 be
n,estar y la felieitat dels que viuhen del treball:
la 1.' es la fe en la Justicia eterna y la obediencia
a ses lleys; la 2.a es una inteligencia cordial entre
'13 patrons y '1:4obrers: la 3•a es una rentable pro
porció entre '15 beneficis y 'ls salaris, de manera
que tots dos, el patró y obrer, s' arribin a con
vencer de que llurs interessos son &mulas y llur
prosperitat inseparable.
M.A.NNING.
Les masses inconscients
y Is vividors politichs
Sembla que ningú com els treballadors hauria
d' estar més interessat en aplicarse al estudi de les
qüestions socials y en cooperar ab llar esfors cons
tant a la selacio de les mateixes.
Donchs en la nostra Espanya son en majoria els
treballadors que 's retrauhen d' aquel! estudi y d'
aquell esfors.
Se tracta de remeyar els mals del proletariat, de
millorar sa condició; y, no obstant, son molts els
proletaris que tenen en aquest punt una ignoran
cia crassa y afectada.
Oferiulos un 'libre o un periódich que
traed serenament d' aquestes qüestions.
No '1 velen llegir sisquera. Prefereixen
una novela romántica o zolanesca, un
periódich politich, qualsevol bulla que
mercadeji ab el suceso del tiza, ab el cri
men de anoche, ab I' escándol públieh
número cent, y ab la baralla personal,
número mil y una.
***
Prou que la coneixen aquesta psicolo
gía de les multituts els que 's valen de
les masses com d'un escambell de 1' am
bició política o com d' un instrument de
humana explotació! Pera distreure la
atenúo de molts obrers d' aquelles qües
tions que més deurian coneixer y deis in
teressos que '1s atanyen més d' aprop, ícóm
saben agullonar les baixes concupiscen
eles!
Es la cosa més facil del mon.
No mes se necessita molt desvergonyi
ment y una mica d' eloqüencia. El pro
metre no fa pobre. Y es 1 article més
barato: no costa cap diner. Es molt fácil
parlar ah treballadorsde caphussarho tot,
d' incendlarho tot, y arreu se 9.s fa la
promesa del Paradís terrenal, que diu
que liorirá y fructificará demunt de les
ruines y les cendres del incendi, en el
breu plasso de un día, com els jardins
encantats de que parlan les rondalles.
Y diu que aleshores tothom viurá felis,
trempat com unes Pasqües, v que `ns re
partirém com a germaus tien avinguts
una poma per la set.
Diu que aquesta poma ja no será may
més la poma de la discordia, com si 'Is
llames no fossin sempre 'Is matemos o po
earessin cambiar de naturalesa!
Aquest somni tan utópich té, no obstant,
el poder de sugestionar a molts treballa
dors. Y mentres tant el temps passa, pero
tich el concurs generósde tothum,finsdels enemichs
quan ho son de bana fe, el de totes les persones de
recta intenció y bona voluntat, necessarí pera as
solir lenta' segurament les minores socials;
aquestos obrers atenta y aplicats, conscients y la
boriosos, inteligents y cultes, honrats y tolerants,
sobria y forts, educatsy progressius, en una para-a
la, homes de be de deb5, hames civilisats, hola% re
dimitsdelembr utimentdeis esclaus y deh selvatios,
hornos que estiman lo que val la llíbertat y la dig
nitat del esser racional, aquestos treballadors son
eh mellors amiehs del uostre setmanari. En ells
tenim pasada la nostra confiansa d' elevació moral
y material, de millara social de la demcracia ca
talana.
El mes gran enemich de les obres socials es el
parlamentarisme, oratori y periodistich, posats al
servey deis exclusivismes seetaris y politichs.
Aquestos oradors v gazetillers han arribat a in
crustar en els cerve'lls vulgars el prejudiei estúpit
de que del camp contrari no 'n pot eixir res de bó,
que alli 's congrian tetes les tempestats y s' hi
amagan els focos de totes les infeccions.
Si un enemich polilla o religiós din una veritat
o fa un acte bó, s' ha de rebntjar, perque vé del
enemich, y ells senten com a prineipi que se l' ha de
combatre a foch y sanch, per sistema, perque no
pensa cosa ells en altres ordres d' idees. Ells son
eh que monopolisan la veritat y '1 dret. Ells tenen
empaquetada en una tulla de diari la farmacopea
social.
Y si arriba un moment en que '1 poble s' impa
cienta y comensa a obrir els ulls; si arriba un mo
ment en que algú s' atreveix a queixarse en alta
ven: No 'ns donen més que paraules y lo que `ns
falten son obres; eh caps de colla s' afanyan a ofe
gar aquesta ven y calumnian y expulsan a aquell
que s ha atrevit a demanarlos eomptes.
Y per distreure a les masses, apelan ah recursos
de que sempre s' han valgut els vividors polítichs.
Distreuhen atenció del vulgo inconscient ab jo
guines efectistes o ab amenits picants, que ence
nen les pasabas y enfosqueixen el boa seny.
Ells ho saben prou bé que la llibertat que han
deixat a les masses no es realtnent altra que la
Ilihertat de morirse de fam, pero logran disfressar
la ab la rialla grassa de la impudicicia o ab la
blasfemia impotent de la desesperació.
Aquestes masses ignorants e inconscients, ja
may ajudarán a fer avensar un pas la Reforma
social, el mellorament de les costuras que necessa
riament ha de precedir a la mellora de les lleys.
***
Per sort aquestes masses no son pas tot el poble.
En el poble hi ha sempre una part sana, dotada de
bou sentit. Y a ella pertanyen en nostra Catalunya
aquells obrers que no velen ser confesos ab els
moltons, aqu.ells que están convensnts de que ri
hent o renegant no s' adoba res, de que badant en
eh clubs o esperant assentats en els banchs de les
tabernes, no 5 arregla Espanya ni la Societat.
Aquestos obrers que saben pensar per sí matel
sos que procuran instruirse en les qüestións so
cials, que no rebutjan per un apriorisme sisterna,-
CLARIS
A la Junta de Reformes Socials
Crid?m 1' atenciá de la Junta local de Reformes
Socials sobre les infraccions que molt sovint se re
peteixen en aquesta capital; paix no son solsament
nopoques botigues y altres rams que infringeixen
la LleydelDescausdominic11, sino queavuycreyena
convenient concretar ',tés eitant PI"Tusen una
obra en construcció, al cim del Tebidabo, se treba
llava el diumenge prop-passat al matí; ab ocan
dol deis concurrents a tan hermós paratge. Cité=
particolarment aquest cas, perque's tracta de una
reincidencia,E.Terém, donchs, del z11 de la Junta
de liVormes Socials p-el compliment de les lleys
protectores del treball, que `s posará eorrectiu de
gut a esmentat abús.
De Gustau Schmoller
En 1' actnalitat, en totes les relacións comer
cials, devem preguntarnos de boa principi en
quina mida la conciencia, el sentiment de
l' honor y les costillas cohibeixen a la part més
torta. El fabricant que, si existeix en qualque
part una població obrera en la miseria, s' apre
sa a establir allá una sucursal ab el fi d' apro
fitarse deis salaris baixos qu' obligará a accep
tar, comet una mala acció; al eontrari, es un
benafactor de la humanitat, si procura al ma
teix temps auxiliar aquelles pobres gents, si la
construheix cases y si mellora la escola. Aquct
fabricant els dirá, si es home d' honor: jo no
puch darvos més de 60 a 75 céntims per jor
nal, pero aixó val més pera vosaltres que si us
deixés morir de fam; pero si hagués qui po
gués trobar mellor colocació, no den tractar
de retenirlo per medis artificiosos, com, per
exemple, ferlos anticipacións que després no
pugnen tornar.
La injusticia existeix ja en germe sempre
que '1 raes fort no está guiat per altra conside
ració que per lo de l' afany de ganancia. Eix
afany no será llegítim nWrs que en el cas, d' es
tar baix la inspecció de - la conciencia y de la
llealtat comercial, que poden existir sempre en
un estat donat de civilisació. Lainjusticia eco
nómica aumenta tant més, quant eixos sentí
ments disminuheixen, y aleshores la explotació
deis débils será major y més abusiva.
Quan el frau y les males arts assoleixen a les
classes elevades, a les classes riques, aleshores
se 'n parla molt: el fet se fa desseguida pó
blich y les més de les vegades basta aixó. En
eas contrari, s' introduheixen bases, que per
altra part si están ben calculades y si 's varíen
ab freqüencia deixen encare espay snficient a
la Iley de la oferta y la demanda pera que
produheixi son acció reguladora. Pero si les
víctimes pertanyen a les classes inferiors, la
prempsa calla aleshores de bon grat, a excep
ció deis periódichs obrers y socialistes, que
carthen en exageracións, sens que 's tracte de
posar remey a tal situació.
BARCELONA.—INSTITUT AGRICOL CATALÁ DE SANT ISIDRO
Exposició de fruyta tardorals
AURORA SOCIAL
LES INONDACIONS A FRANSA
El ala de Roaune (Loire)
Els minaires del mon
Les darreres estadistiques publicades sobre '1 nú
mero d' obrera que treballen en les mines, el fan
ascendir a 3.644.396, repartits de la manera se güent en els diferents paissos:
Gran Bretanya
Alemanva.
Estats Únits
Russia
Fransa
Austria-Hungría.
Japó.
Altres paíssos.
é Irlanda. . 974J631
814 352
607 069
344 255
322.536
225.371
163 530
192.669
En Naci y D. Ignaci
En Naci, com Ii deyem, ja ho era ben bé
aixerit, y 'n proba d'aixó quel mecánich de la
fábrica en que trevallava no dexava de cri
darlo tot sovint pera consultarli les dificultats
que 's presentaven dins de la feyna pel funcio
nament deis telers. Primet com un esparrech,
bellugadís, xerrayre, alegre, sempre 't tenía
una pera dir; bou xicot, y estalviador en tanta
de manera, que no hi havía modo de ferli treu
re de la butxaca ni una malehida pessa de
cinch céntims, perque tot el sen afany era arri
var a rich, y aquest pensament el tenía tan
subjugat que l' arrossegá fins a la més brutal
avaricia. !Oh! !quan seré rich! !guau no hauré
de treballar! !quina ta,ula! !quina vida!
Un día deixá en Naci de ser trevallador de
la fábrica pera convertirse en amo de una qua
dra de telers en una de les poblacions properes
a ciutat, y !fills de la mare! al cap d' un any
ja no l'hauriau conegut; serio com qui n' hi pas
sa alguna de grossa, mes que callat, mut; ca
minava ab un aire y posat de personatje im
portant que ni mirava ni tampoch pot ser
hauría vist als companys que un any enrera
per primer saludo Ji han/len empalmat una
clatellada de sogra enrebenxinada; pero haveu
de saber que ja no era en Naci, !qué 's cas! L'
amo de la quadra dels telers era conegut per
el senyor Don Ignaci.
Amunt, amunt, home s' anava enfilant
com les carbasseres; la quadra s' engrandí; de
una 'n vingueren dugues, de dugues tres, y
passats alguns anys ab els guanys recullits la
grandiosa fábrica de D. Ignaci... s' allá ma
jestuosa per demnnt de totes les altres, que
dant per ses proporciona y per la perfecció de
sa maquinaria a la primera ratlla de la fabri
cació de la terra.
En mitj de tantea ganancies, en els negocis,
y ab els molts mils duros que per dot u havía
aportat la filia d' un altre acaudalat fabricant
la qu.al havía pres per esposa, una grossa
perdua havía experimentat D. Ignaci... ?Pobre
senyor! havía perdut la memoria ab tanta de
manera, que no 's recordava de les engunies
que di mateix havía passat quan no tenía més
Inedi pera viurer que afanyar el jornal de cada
día. Havía oblidat el rigor ab qu' eren tracta
des les faltes de sos companys de treball qa•
'en mitj de la feyna y pensant pot ser ab la es
posa, el fill o '1 pare que havían dexat jeyent a
casa, retuts al Hit per crudel malaltía, queyen
en alguna distracciós, no tenía, no, ja memoria
d' aqueas majordoms poch escrupulosos y qui
sab si de la crápula de son antich amo, o de
son fill que ab ses mirades, ses paraules y pot
ser sos fets... feyen la desgracia d' aquelles
pobres noyes, filies del pobre, germanes d' eIl
mateix, que havien cercat en la fábrica son re dós y aliment.
!Pobre D. Ignaci! ell que tant havia eriticat
y fins malehit al fabricant que tenía proa diguemne delicadesa de dexar morir mi
serable, pobre y abandonat de tothom al mitj
del carrer al vell obrer que perdudes les forses
o la salut ja no podía mourer el teler del amo,
ell mateix, eom que no tenía memoria, seas cap eserúpol dexá cessant al pobre Mingo,
aquell vellet venerable que havía sustret d' un
altreamoconexent sonvaler, fentli temptadores
promeses, pera que ji servís d' escambell. !Y
qué trista es la perdua de... la... dignemne me
fúfirlntuAsiymqdtuededelse!esshsoopanmricvveoiadancamsitoabannipsct;lióetrgseavptaelrell,essdseeeansdcoiesasiedshetaarvalvítauismayl, se veya hostatjat en un
preciós palau de la Ciutat nova; cor qué vols,
cor qué desitjas, ?cotxe?.... cotxe, ?automóvil?
automóvil; ?treballar? que trevallin ele pobres,
?bona taula? ?bous talls? donchs el coch de don Ignaci era millor que '1 d' aquell marqués Ileig
que deyem 1' altre día que 's creu que pervé
del negre y que li dona cinch pessetes diaries
de salari... El coch de D. Ignaci 'n guanyava
deu.
Un día, la casa de D. Ignaci s' omplí de gent;
fms el senyor Gobernador y 'I Capitá general
hi havíen anat al enterarse de la greuíssima
malaltía que segons s' escampava del un al al
tre, patía '1 bon senyor... Pero callin, que ara
sentirán el que din el sabi Dr. Crespa, metje
de capsalera, que acaba de tenir una con
sulta ab sis deis millors doctors de la Ciutat...
Eseolttn donchs ab el to llastimós ab que s' ex. plieá: Senyors (dio a la familia reunida en
aquella eambra), el malaltpateix d' un gran
excés de greix a tot son cos y en especial als
muscles y membranes que cubreixen el cor,'
motia per el qual aquest no pot funcionar del
modo degut y per aquesta causa acaba de su
frir 1' atach de parálisis que desgraciadament
es probable no será '1 últim; de manera que pe
rilla, per lo tant, molt y molt la vida del ilustre
malalt.
—?Y pot curar, senyor doctor, el meu marit? (interromp la esposa ab els nlls desfets de tan plorar). Si hi há un remey, diguim ahont es y
per ear que sigui, per lluny que 's trovi, no ha
de faltarli.
—Un sol remey existeix, senyora, u respon el
doctor, pera '1 seu marit, y es molt senzill,fácil,
fins económich: plegain el cotxe, desfássinse
del automóvil, perque '1 malalt deu anar sem
pre a peu; despedeixin al cuiner, y en lloch de
guisats francesos, italians y russos, que menji
sopes d' all, bons plats de cols ab arengada y
de tant en tant alguna sardineta o algun tallot
de bacallá, únich modo de que fongui 'Is kilos
de greix que 1' ofegan; ab una paraula, sen
yora, el sen marit com tots els mortals ha de
trevallar si vol viurer sá, y pera curar els des
aceita y `Is excessos passats ha de patir una
miqueta de gana...
!Qudntes vegades den pensar D. Ignaci; Qui
pogués tornar a ser en Naci!
MUSTAFÁ XIIITLETS DE FDSTABLANDA.
Es' aire corromput
Es l'aire que, després d' hacer servit pera res
pirar a manes persones, s'ha anat carregant de
productes exhalats pels pulmcms. Aquestos produc
tesson vapor d'aigua y uns 45 eentígramsper litro
d'aigua condensadademateriesminerals y orgáni
ques que, al separarles del aigua per evaporació,
prenen forma cristallina. Aquesta substancia ab la
humitat es un bon aliment pera 'ls mi
crobis que son causa de malaltíes y de
putrefaccions.
Per aixó les habitaciónshcrnt hiha hagut
gent fan mala olor. El vapor que surt
deis pulmons se condensa a les parets y
mobles; allá s'hi posen els microbis que
produexen gasos de mal olor.
De dos habitacions fará més mala olor
aquella que hagi estat mes escalfada,per
que després al refredarse hi haurá major
condensació.
Aduch ventilant les habitacións després
de marxar la gent no's treu la mala olor
ccrmpletament, perque l'humitat s'asseca
ab la ventilació, pero les materies sólids
queden sobre les parets ab més o menys
humitat, lo suficient pera que puguin
pasturar els microbis.
No hi ha més ?caney que una ventilació
continua mentres la gent hi respiren, o
bé rentar toca l'habitació ab molta aigua.
Sent els nrajolats la part més freda
de les habitacions y hont més se conden
sen les humitats, y per aixó lo fregar les
rajoles es cosa altanaent higiénica y que
colmé feria sovint,
..¦••¦¦¦•111111.-111-011111~.¦.
Una de les atribucions dels Municipis
encare que sempre baix la inspecció del
Estat, y un deis debers deis mateixos, a
lavegada, es la de vetllar per la salut de
sos administrats.
Aquesta obligació es de una importan
cia capdal, y pera facilitar lo cumpliment
de la mateixa posan las disposicions legals
al costat de la autoritat municipal las
Juntas de Sanitat al objecte de que l' hi
servescan de poderós auxili y la asseso
rin en tot lo referent als serveys de la
Higiene.
Molts son los Municipis que baix lo pre
text de que no contan ab recursos deixan
abandonats 'aytals serveys, si bé, en ho
nor de la veritat siga dit, bastant s' ha,
modificat en los últims temps, per lo que
al particular se refereix, lo procedir deis
Municipis veritablement cuidadosos del
bé de sos representats.
Y ja que, per fortuna, debém contar
entre aquestos a la major part deis Ajun
taments de nostra comarca, nos aném á
permetrer cridar atenció deis mateixos
sobre el problema que podriam intitular
policía alimenticia.
Actualment ningú ignora la importancia que te
plae 'a1 ltirmebenaltladyososborberela leavoslaulcuitó, dseolbirnedliavicdaupuacyitdaet la colectivitat, tant baix lo punt de vista fisich com
en son aspecte intelectual y moral. Mes se consi
dera generalment aquesta correlació com assumpto
propi de cada qual y s' oblida massa lo carácter
social de aquest importantissim factor sanitari.
aliTmoetsntcicoinae,ixeémmprlóosabfaptarolsu efefevcnteoss sdeefixlaa npirniNgú-aecnió
las conseqüencias latents, continuas e inexorables
jdoernlams céosnfdailcsiiofincsadma,odseorbnraes'1depelravainlidmreentdaecinóo, sctardaas
civilisacions arrastrades a sa perdició per lo mi
ratje económich y politich.
Y '1 problema existeix: ?qui 'n dupta? Admiran,
en veritat, en los moderns temps, los progressos de
la Ciencia y de la Industria, fins al extrem de ser
causa '1s mateixos de la variado constant de nos tlraa,sdeconstomstnrsa-,mdaenneorsatrads reeslsaecrioynsdeyveiunreurn.a paran-.'
Tots aquestos progressoS, aplicats al bé
mereixen ttn aplausá; mes lav! que, a la regada
que de benéfica forsa, de'font de salid, de benestar
v de riquesa, poden constituir un torrent devasta dor y un element de destrucció y de mort.
hvaidLfaae,tQnsoueínpmtoiitrcnase,agliaanrfcliueqenunceciaiaaleqgnuuentosrtnsdéelsohssaoosraddprOerolsagnr4etas.stolays
son fonament d' una canipanya destructora, mes
mortífera que 1s projectils y que las armas, que,
tra idora criminal y rastrera, sorpren y delma a la humarlitat.
Nos referim a las falsificacions deis aliments y begudas, que han arribat actualment a tal grau,
que en la major part deis cassos ni '1 vi que 's ven
es vi, ni '1 sucre es sucre, ni '1 pá es pá, ni la Ilet
es altre cosa que una barreija de cervell, de mido,
de glucosa y de aygua.
Y aixis passa que un home que estaba sá, a lo
bmuiilrlohro syeptrreosveantamnatlasílnt tosemnss syapfeignóumerenas qtuaentatersi tranys que confonen al metje més expert.
Es més: las observacions los experiments y de
mostracions s' han multiplicat talment desde fá alguns anys, que no es possible ja negar son origen
alimentici a un sens nombre de indisposicions y
malaltias atribuidas avans a causas molt diferen
tas. La salut es lo primer deis beneficis, la més sa grada de las propietats, lo més inviolable dels drets,
lo més indiscutible deis interessos.
púYb,licaapneosa'rs dp'aaraixnó,enlobsaerrsapsecvulasodlosrasradeent ulanasaelxut quisita vigilancia per part deis encarregats de
vetllar per la major puresa deis aliments pot evi
tar (y encare, potser no en sentit absolut) los efec
tes de tant il-legitim comers que constituheix un perfil inminent pera nostra salut, que poden ser,
com la experiencia ensenva, Ilevor de mortíferas
epidemias y son considerais com a una de las cau
sas més eficients de la degeneració física de l' hu
manitat.
Las falsificacions alimenticias existeixen com
moneda corrent, venint a constituir rentables de
lictes de intoxicado; y a pesar d' aixó, la lley pe
nal que vé a garantir la propietat y la honra y que
dedica gran nombre d' artícles de castigar la agresió material, sois csoonnsicgóndaicehnpesoran article 356 Ilengeríssima pena (arrest major en son
gran máxim a presó correccional en son gran mi
Mm y multa de 125 a 1.250 pessetes), al enmatzi
nador de professió que lentament ocasiona milers
de víctimas.
lasMmesú,ltliopslesMautneinccipioisn,s cqouneveancuennatsebodnea qaudemeinntirse
t'srarceifoerceoirxresapolanesna,luset trpoúvbaliecna pdreilmpeorbllleo,chylad'quune
modo especial, a la calitat de son aliment, es ne
cperessoacruipyinm, éascuqlulientsneecáelsassarid,isipnodsiiscpioennssablelgeaqlus,e d'es
fer analisar las substancias alimenticias destina dOarsdraeldceo4nsdioen Jpaúnbelirchd,e c1o8n8fo7r:m...e«5e. stLaotus íGaolabeRrneaal dors excitarán lo zel deis Ajuntaments pera que
estableixin laboratoris en los quals pugnan anali
"pirrosbeatortssaelbsonadrtaitclyessadsesatdiunlattesraacliocnosn»s,áncot sya cfoámcil
en la actualitat, ja que, segons lo reglament del
«Cos de Farmacéutichs titularss, forma part de la
ymibsesgióuddaesalqouseestnosáailgos«rperlaacctiiocnaartssoabbrelolsosinatleimresesnotss
de la salut y de la Higiene». Aixts se fará com epmseitnnádaedrxeapr,oassilnaitondaquuusentareinaplesyonnaalliptracotopmbi eeinrnctciealranértsameqsuetená,tlnodoevtseeonris dre en bonas condicions objecte de son comers,
saaixluist cdoenias qcuieut'lasdaPnosd,ers públichs, vetllant per la no permetin 5' alteri la eali
tat deis alimentsy que vigilin dit ram de la Higie
ne ab la mateixa efectivitat ab que portan a termo
sa tributació.
Y '1s propis Municipis han de tenir present que
lmailalloirmanent.tlaadsoaluptodpeúnblidceastpienrarefleacstecdaenetistsaetrsbqounea , deurían emplear en sosteniments de malalts en
l' hospital, a altres atencions de majorimportancia
pera '1 benestar del poble, com son la instrucció y
lo embelliment y aument de conaoditats que a- sol
habitants ofereixi la poblado respectiva.
La senzilla consideració de lo que s' ha lograt en altres paissos respecte a aquest particular per me
ddeiudeenbecnoroartgjaarnniossatpsecrolsosocsaidaen 'dineslpmecitlolrosrasmaneintat ridse,
nostre higiene alimenticia v fernos adquirir la
ferma convieció de que res adelantarem al deplo.- rar, tots los días, la excessiva mortalitat que su frim, si no estudiém sas causas y '1 modo de com
bátrerlas.
No s' olvidi: los pobles adelantats del mon au
mentan sas conquestas y multiplican sos invents,
perque son vigorosos, porque practican los precep
tes higiénichs, y una bona higiene cría inteligen
tciicahs qyufeamhoemnsessaúntialsina lcaorspoocrieetsaatn, op.uig es axioma
- - -.50SEPH-0. ISIONTSERRAT.
Nocturna
El carré es tot desert. La claror blanca
de la lluna en son pie, cau en la vila
y llumena palaus y cases yenes.
El carré es tot desert... Y 'ls palaus gótich.s
deis richs que ja reposen el mitj tanquen;
els arbres el confonen; la llum groga •
deis faucals el rabeja de penombres.
Les notes apagades d. un piano
sorollen feblement boy confonentse
ab el raig blanch que 's filtra en lespernanes
y que s' estén cl- aquell carré 'n la rcillta
y que 'spert llá d' entlá.
De sobte, seques
com si anessin a rompres, les gratas rodes
d' un carro vell se topen ab les pedres...
!Pobre cavall! Talment sembla un espectre
qu' avansa lentament al ciar de'lluna...
!Pobre cavall!... Es condempnat a durla
la cárrega feixuga de inmondicies,
y a vetllar dolorós en les tranquiles
hores de alta nit...
!Avansa, víctima!
!No sents el cant febrós del rich piano,
es el cant de ta marxa... Avansa, avansa,
fent sentir de les rodes el sinistre
traquetejar!...
Y avall, avall per sempre
s' endinza animal ab la gran cárrega,
y' s pert al lluny el dur soroll de rodes.
Y 's torna a quedar sol el carré amplissim,
y les darreres notes del piano
en la buydor del ciar de lluna 's perden...
XAVIER VIURA.
LES INONDACIONS A FRANSA
Ruines del pont y escoles de.Ponzin
LES INONDACIONS A FRANSA
Ruines de les cases de Saint-Guilbem-le-Dessent
Afectades del desbordament del Verdin
A.ctualit,ats
(DE TOT ARREII)
Espanya
Málaga, 21.—Nova inondació.
Lleyda, 22. - S' inonda la ciutat.
Sevilla, 23.—Sessió de clausura de l' Assamblea
de Diputacions provincials.
Italia
Sicilia y Calabria, 23.—Terratremols, ab moltes
victimes.
Bulgaria
Sofia, 21.—Dues companyies turques ataquen el
ces de guardia, pro hi acudeixen reforsos que 'ls
fan recular.
C.
CRÓNICA SOCIAL
Actes meritoris
El conegait industrial D. G. Klein
ha iniciat una suscripció entre '1s
dependents y treballadors de la
seva fábrica a benefici deis obrera
que han quedat sense treball a
causa de lesinondacions d'aquestos
díes.
Al efecte ha fet entrega al Gober
nador civil de la provincia senyor
Ossorio Gallardo de la cantitat de
587'70 pessetes a que ha ascendit
aquella suscripció.
La Societat «Aliansa de Cama
rers La Unió» ha organisat una
funció teatral en el teatre Apolo,
quins artistes han cedit a favor
deis damnificats import del sou
que haurían de cobrar el día de
aquella representació.
Han obert una suscripció pera '1
mateix objecte el Foment del Tre
ball Nacional y Cambra Oficial del
Comers, Industria y Navegació y
y altres entitats económiques y socials.
A favor del obrer
La Cambra Oficial de Comers, Industria y
Navegació de aquesta ciutat ha enviat al Mi
nistre de Foment el telegrama que segueix:
«Las últimas inundaciones que desgraciada
mente continúan, han agravado de modo alar
mante la situación de la clase obrera en exten
sas comarcas de Cataluna. Al mismo tiempo
háceseimposible el tránsito en numerosas carre
teras á causa de deterioros y desprendimien
tos, contribuyendo extraordinariamente á la
paralización del tráfico y del trabajo. Vistas
estas circunstancias, en nombre de la Corpora
ción que presido, llámole la atención sobre la
conveniencia de arbitrar rápidamente medios
para que pueda hacerse el arreglo de las ca
rreteras empleando el mayor número de obre
ros posible.—José Monegal y NOgués.»
inondacions
Les darreres noticies de les desgracies causa
des per la inondació del Ebre en la ciutat y
harta de Tortosa son verament esgarrifoses.
S' ha publicat una alocució demanant socor, el
qual convé extendre ab urgencia a totes les co
marques inondades
Avfs
En el Círcol Barcelonés de Obrers (Goberna
dor, 9), segneix oberta la matrícula pera les
dones de dibuix lineal, figura y adorno, músi
ca, aritmética, geometría, que alternarán ab
altres classes de física y mecánica a cárrech de
distingits professors.
La Reforma
La Comissió municipal de Reforma y Obres
extraordinaries, en la reunió últimament cele
brada, acordá iniciar el comensament de la
Gran Vía A.
Estadistica
Hem rebut la segdent nota oficial de serveys
prestats en les dependencies del Ajuntament:
<De las substancias analizadas en el Labora
torio municipal durante Septiembre resulta que
las declaradas buenas fueron 180; las sofistica
das no nocivas 15 y las nocivas 3. Las cifras
demuestran la poca costumbre que hay de acu
dir al Laboratorio municipal, que por cierto no
han de fomentar los sofisticadores.
Los litros de leche suministrados á los ninos
por la Casa de Lactancia fueron durante Sep
tiembre 10.640, y los ninos asistidos durante el
mismo periodo, 386.
Durante lo que llevamos del presente ano,
Barcelona se ha comido 586.409 reses, habiendo
sido decomisados, por nocivos á la salud pú
blica, 18.930 kilos de carne y 8.343 de pesca
do. Durante Septiembre entraron aproximada
mente en Barcelona 397.250 kilos de pescado.
En los albergues nocturnos las estancias fue
ron en Agosto 3.923 y en Septiembre 3.927.»
* * *
La "Agrapació Artística.' ha instalat una
exposició íntima de dibuixos en son estat
ge; la qual es interessant: s' hi veuhen im
portants estudis. entre '1* que reeordém els fir
mats per Ainand, Sardá, etz. Hi predomina la
nota realista, una mica depriment.
Notes solfee
Durant la derrera setmana la Caixa de Pen
sions pera la Vellesa y Estalvis ha rehut per
imposicions 23,543 pts. y ha pagat pera reinte
gros d' estalvis y plassos mensuals de pen
sió 10.347 pts.
***
Segons ha dit en el Congrés el director de
Obres públiques Sr. Andrade, en la conca del
Llobregat de 35 fábriques sois ne trevallan ae
tualment 3.
* * *
S' ha publicat «V obra del Dr. Robert», Con
ferencia donada el día 19 de Maig de 1907, en
la Sala d Actes de la Lliga Regionalista, de Sa
badell. Son autor, en Manel Folch y Torres;
conferencia bellament escrita y desarrollada.
***
S'ha pnblicat, editada per Gustan Gili, «Geo--
metría Objetiva», de D. Estrany L., metje elec
tricista, President de 1' Institut Obrer Catalá;
obreta escrita per un autor que no solament
domina la materia sinó que coneix teórica y
prácticament els métodes pedagógichs.
Imp. Canee Non de SS. Francesch, 17
encelo D7.151_iwuRim-ci
CLÍNICA MANAUT
ca_sa DE CITRACIÓ
CURACIÓ de les enfermetats de la matriz, dels ovaris,
de la vagina y de totes les que son propies de la dona.
Consulta de 11 á 1.
CURACIÓ de les enfermetats de les víes urinaries,
(rinyons, veixiga, próstata y uretra)
y de totes les que son propies de l' home.
Consulta de 6 á 8.—Gratis
HABITACIONS PERA MALALTS
Ningú den operarse sens visitar avans aquesta CASA DE CURACIÓ
Operacions a preus económichs. * Compte del Asalt, 34, Barcelona
Visita particular: DR. IdISAUT: Rambla de Catalanya, 61, 1.°, de 3 á 5
DE
POR
1 Munes de Ferretería
QUINCALLA Y MAQUINARIA
Fundiciones do Yerra g brinco, talloros de aguarla
il-muxsrrnitLA_
Hijo de Ignacio Damians
Despacho 5E8u:difiera, N.os 24, 26 y 28,
Talleres y Obradors, N.os 2, 4, 6 y 8.
Ipartado de Correos u.° 41.
s.A.NION D. crisc)N
TREINTATOMOSAUNA PESETA ELTOMO
De venta en las librerías, kioscos y en la Administración:
Diputación, 286, Barcelona.
RENOMBRADOS RECLAMO HUMANITARIO
Los sin rivales CONFITES Roob é Inyección
o
BARCELONA
Manel 13allespi
Okl BARRETS y GORRAS
A BON PREU
al tombar el Regonsir, —BARCELONA
CC> r"1"."..1NT 1
EuPrroeppaaryadAomséproicraGRpara declas doseo
uretrales, Uretritis, Prostatitís, Cistitis, Catarros de
la vejiga, consiguen cada dia el más creciente éxito, por
las rapádas y eficaces curas obtenidas con los mismos.
Innumerables cartas de enfermos curados conlos mismo
que lo atestigüan, están á disposición del público, siendo
estola mayor garantía,
Depósito General: Rambla del Centro, 30,—Farmacia
iln.E.FERBER P6RTALS
Plaza del Anel 6 y7
T EN TaCIASLAEkf4RMADAS
S asV. w-BARCELONR
DETAbbE:Principales farmacias yCentros de IspecLlidades
Consultorio médico todos los días de 11 a 12 y de 6 a 7
COSTANZ1 Rbla. del Centro, 30 bajos.-BARCELONA
II
de result,ts
malaltía,minvants,mpre la seva intensitat. purifi
cant la sanch tonificant él sistema nervios yfent rebaixar tan l'aihuminuría,
ccm la glucosuria en les diabetis insiptdas. La curació se logra molt depressa
Casa especial pera xarops medicineis dossificats
FARMACIA: HOSPITAL. 109 Y CADENA, 2.-13A.reC_'ELOINTA.
COIMCACIONS. -Se necessiten:
Aprenent sastre. Aprenent confiten Aprenents fábrica d' articles de
Mitj oficial y aprenents sabe- Aprenents guanyant. metall.
térs. Oficials pera la confecció de ba- Aprenents tenda de mobles.
Oficiales sastresas. guls. Barbers.
Meritori. Modistas. Noyas aprenentas pera ense
Oficial sastre. Planxadoras. nyalshi una industria nova y
Lampistas. Minervista aprenent. adequada al seu estat.
Aprenentpera tenda de pinturas Sombrereras. Aprenents de 14 anys pera una
Oficiales pera la confecció de Noys pera recados. botiga y fábrica de cerámica
roba blanca. Oficiales gorristas. Festoneras.
Aprenents montadors. Aprenent generos de punt. Aprenents pera tenda de robas.
NOTA.—Al objecte de no dificultar el funcionament de nostra oficina se faavinent que aquesta unicamentextendrá
ele satis serveys á las colocacións consignadas en el adjunt anunci lo que fem prsent a las personas que faltas de
treball acudeixen a nostre domicili social al objecte de evitalshi la perdua de temps y las molestias inherents a una
negativa involuntaria per part nostra.—Las cartas ae dirigiran á la oficina de colocacións.
llores de deupaig á la redacció: De 12 á 1 del mitjdía.
NOTA.—Nostreservey pel carácter eventual de la mejoríade colocacions no podem extendrels á las personasde
fora de Rarcelona y en el cas de que alguna especialitat vingui á crear una excepcióa n'aquella regle se ns deurán
fer les peticiona persónalment.
BOLSA DEL TRABAJO.-Instalada en el Fomente del Trabajo Nacional.-Plaza de Santa Ana, 4.-OFERTAS:
200 trabajadores para trabajos Agente de seguros. Ayudante contramaestre.
de desfondes. Aprendices drogueros. Aprendices industrias nuevas.
Aprendices lampistas. Cerrajero de obras. Oficial carpintero.
id. mercería. Dependiente droguero. Viajantes para Corte Patrones.
(En la secretaria de la institución hay nuevas listas)
illeinr ?YiaMbláos PUREINTI laxante, refrescante, diurético, digestivo y depurativo.—TISANA DEL
azra LABRADon. En farmacias.—D.n° Austri, Vertrallans, 5.—Barcelona
HERPES
Cardó infalible de les leficadures mitjausant ei
Braguer Medica! Vives
Es aquest perfeccionat aparell 1' última paraula
de la ciencia pera I. alivi absolut y curació ra
dical de les trencadures, per antigues que siguin, essent ab preferencia
aconsel at á tots els trencats per les eminencies mediques mes notables.
Demanis follet explicatiu que 's regala y envia gratis a totes parta.
llores de 9 a 12 y de 3 a 7,- RAMBLA DEL CENTRE. NÚM. 12, PRAL.
PELAUCITJERÍA.
A. SARRA
RAMBLA DEL CENTRO, 1, ENTR
Frente al Teatro del Liceo
ERTHEIM
MAQUINES PERA COSIR Y BRODAR
ESPEGIAbITAT: Máquina rotativa RÁPIDA, la mellor del món.
Máquines pera totes les industries.
Máqulnes rectilinees SE-Y F1Eit 'T pera mitIas.
Ab COMPTAT Y A PliASSOS
AVINYÓ, 9.-BARCELONA
CALLICIDA PIZA Extirpa rápidamente, sin
los callos
y zapaterías.
de otros
emplastos y de los líquidos en general. Es económico, una peseta en todas
Depósito general: Farmacia del autor, Plaza del Pino. 6. BARCELONA
Por 1'30 ptas. se rern'.`e por correo certmeldo.
LA POMADA Y ESENCIA DE BOTTA piel por inveteradas que sean. Son tan eficaces
las virtudes de esos remedios, que se han curado con ellos personas que tenían muy arraigados los herpes y que cada verano tenian que tomar bafi,o3
y aguas sulfurosas sin lograr su curación. UNICO DEPOSITO: Botica de Borrell, calle del Conde del Asalto, núm. 52, esquina á la de San Ranion