Avi, L'. Núm. 31 (10 abr. 1907)

              Barcelona 10 Abril 1907
10,- Cts.
Any 31
Redacció y Admínistraci Rámón, 6
Solos de Trompa
SESSIÚ AJUNTAMENT
Contrast bufo dramátieli en dos quadros
, QUADRO PRIMER
L' escena representa una plassa molt gran.
Serveix de fons, el frontis de la Casa de la Vila,
ab las portes y finestres herméticament tancades.
Homes de toles condicións socials discuteixen ab
:nolt calor, formant grupos. Els municipals man
tenen P ordre. Epoca: 1' any de la Mana Casta
nya. Lloch: qualsevol ciutat 6 vila, !menos
Barcelona!
Heme prinier.—!Visquen els negres!
Yove segón. !Visquen els blanchs!
Municipal.—!Orden, senores, orden!
Una dona. U ajuntament, se tindría de cri
dar á ordre!
Municipal.—Váyase V. á rentar los plats,
que esto no son cosas de donas.
Dona.— !Ah, massa que teniu rahó! Si fos
cosa de nosaltres: quants drapets al sol trau
riam!
Camálich—La de casa, també ho diu.«Aquest
alcalde que deixa posar les calses!»
Municipal.—Solo se las puse yo una vegada,
porque tenía reuma.
Pinxo. — A cops d' estaca jo Ii hauría fet pas
sar!
slfolls.— !Bravo!
/Tome primer.—!Viva en Pau!
Yove segón.—!Visca en Pere!
agutzil.—!Visca arcalde!
Un nyebit.—!Viva la Pepa!
Canzálich.—Els blanchs son uns Iladres, per
que `ns fan pendre cédula.
Yove segón.—En tot cas,
la prenéu.
Camálich.—Aixó vos.
Yove segón.—jo,no, que jo no la prench, sino
que la compro.
Canzálich.—Sou un poca solta.
Yove segón.—Y vos un beneyt.
Camálich.—!Eh! ojo ab enrahonar, sino os
agafo pels cabells y os penjo dalt d' aquell re
Ilotje, per minutera.
Nyebít.—!Bola vá!
Camdlich.—Mira nyebit, que si t` atrapo, 't
poso á escut en lloch de la rata pinyada, á n'
á tu.
m heu de menester, aquí 'm te
niu á n' á mi. Soch deis vostres, deis que gua
nyen, deis que protegeixen als amichs, deis que
se maten per la salvació del poble.
Yove tercer.—Adiós, Atila!
Pinxo.—?Qui m` ha dit que prengués tila?
?Ningú? !Cobarts! Ja fan bé de callar, ja 'm deu
hen coneixer; ab mi no si pot gastar bromes
perque al primer «Deu vos guard» enjego el
santcristo pel cap...
Home segón.—!Mori en Pere!
Yove quart.—!Mori en Pau!
Nyebit.—!Abaix el baffle!
Camálich.—!Fora el clero!
Municipal.—!Orden senores, orden!
Betasy fora contribucións!
7aberner.—!Morin eiá consums!
Una beyata,—Sant March, Santa Creu, Santa
Bárbara, no 'm deixéu...
/Tome tercer.- !Visca emancipació
de la societat!
Varis.—!Viscal
En Nás.—!Si, companys, visca!
Yove primer.--Aquest vol ser regidor.
Yove segdn.—Tens bon nás.
Yove tereer.—Mes ti té, ell.
En Ncfs.—!Visca la llibertat del proletari!
Pinxo y Carnálich.—Vos sou deis nostres.
En Nás.—Jo soch de tots; jo soch del poble.
Home primer.—!Molt bé!
En Nás.—S` ha de destruir la societat ac
tual, s' ha de modificar el moviment planetari;
ho seréu vos, que
no hi ha d' haber ni contribucións, ni cédules,
ni municipals.
Municipa/.—A mi ojo ab tocarme.
En Nás.—No os toco pera res. A P autoritat
jo la respecto, pero no acato. Jo soch deis
mes esquerrans de P esquerra; deis del cap de
munt deis avensats. Jo vuy el nivellament de la
humanitat y igualtat deis homes...
Un geperut castelld,—!Muy bien!
En Nás. - Quan jo sigui concejal, faré aixó
y molt mes. Els pobres viurán de renda y els.
richs anirán á captar. Ab la sang del burgés, el
obrer pintará les rejoles. De les tripes deis frá
res, ne farém blé, pera illumenar els carrers.
Pinxo. !Ole ya!
En Nás.—Els nostres amichs que várem dur
al Consistori, en aquets moments estant treva
llant per aixós. Avuy es el día senyalat pera
fer la Revolució...
Honze segón.— !Visca la Revolució!
Yove segón.—!Béééé..!
.Taberner.—, Si no cuitan se 'Is hí fará fosch!
El Nás.—...pero troven oposició sistemá
tica deis blanchs, deis de la dreta, deis reaccio
naris y clericals. Aquets enemichs del poble...
Yaya primer.—!Embus,ero!
En Nás.— ?Qui m` ha dit embustero?
•Yove primer.—Jo.
Honze primer.—!A fora, d' aquí!
Honte segón.--Treyéulo, qu' es un traidor.
llame tercer.—!Mórin els traidors y els re
accionaris!
Yove segón —Aixó no m` ho diréu á n' á mi
Pinxo.—?A n' á tu? !Té clava una gani
vetada y '1 fereix).
Yove segón.--; Assessí!
(Sonan varia trets; la gent fuig, d' un cantó á.
altre; els municipals tocan els pitos; vonen eta
bomberos y recullen un mort varis terits)
social
OUADRO SEGON
El saló de Casa la Vila, expléndidament íllu
minat . A dreta y esquerra cómodos sillóns pera
els regidors. Al fous, la presidencia.
Alcalde.—S' obra la sessió. Y será secreta
pera discutir menor.
En Pau.—Demano la paraula prévia.
Alcalde..No hi ha paraula.
En Pan.-- !Aixó no m` ho dirá al carrer!
?Que jo no tinch paraula?
Alcalde. - El Sr. Pau, ab la seva impetuosi
tat ha comprés malament el sentit de lo que jo
li he dit. Dich, qu' esperi que se Ilegeixi P acta
de la sessió anterior y aleshores dirá tot lo que
tingui per convenient.
En Pau.—Agraheixo de cor les amables pa
raules que el senyor batlle ha tirigut á bé de
dicarme y per lo mateix, demano als com
panys que se li dongui el més expressiu vot
de gracies.
Alcalde.—Me considero indigne de tant gran
distinció, pero acepto per lo que val, la propo
sició del Sr. Pau
En !'ere—El Sr. Alcalde mereix aixó y molt
mes, per la discreció ab que sap presidir, per la
imparcialitat ab que guía tots els debats y per
1' activitat ab que trevalla per tots els asumptes
de nostra estimadíssima ciutat que tots junts
tant dignament representém.
Tots.--!Bé, molt bé!
Alcalde.—Gracies á tots donchs y passém á
fer teyna profitosa pels nostres apreciats conve
hins. Senyor Secretad: lleáeixi acta de la
sessió anterior.
Secretan. (Ab veu «gangosa»).—Reunidos á
dos de Abril...
BertJdo.—Com que tampoch s' entén, tant
se val que no ho lIegeixi.
Cacaseno.—Si, val mes pera no cansar al se-.
cretari y no fernos venir són, que se suprimeixi.
Unperiodista. —No está mal pensat.
Bertoldino.—Aixis ens quedará mes temps
pera poder trevallar pera la Ciutat.
Els de la dreta.- Si, si.
Els de la esquerra.— Bueno.
Alcalde. - ?Se aprueba? !queda apróbado!
En Pan.—Are deuré poguer enrahonar.
Alcalde.—El Sr. Pau te la paraula.
EnPan.—Senyors conpejals: Jo estimo al des
valgut, jo estimo á la familia, jo estimo tul
manitat tota, jo,. per mes que no ho sembli, la
meya mare me va tenir, d' enviar á dída. Donchs
bé; S. S. saben, si es que també han tingut elida,
els, mals ratos que feren passar- á n' aquellas
pobres dones y als seus esposos. Ahir se
presentá á casa, el meu didot, demanantme un
modest empleyo, un mos de pá pera no éaure
de debilitat.Jo soch humanitari, generós y agra
hit,-alguna volta el didot m` había tret d' algún
apuro-Jo Ii vaig prometre que 1' ocuparía.
?Voldréu vosaltres que quedi malarnent, ab el
autor de mon geamá de Ilet? !No! Vosaltres sou
humanitaris, sou també ciutadans, y saben lo
que son els compromissos deis regi'dors que
han anat á dida... He dit.
En Pere. —Se pot posar á las brigadas de
cloaques, ó á mataderos.
Alcalde,—Totes les plasses estant ocupades.
En Pazz,—Aixó de les plasses, no hi fá res
pero jo preferiría un lloch en alguna quefatura
de oficina.
Alcaldc.—El faré secretad quart.
En Pau.—! Pero si no sab d' escriurel
Alcalde.---?Sab de dir el rosarí?
Eu e,au.—Crech que si.
Akittde. 'Pues ja n' hi ha prou.
En Pere.—Jo voldría demanar una subvenci
per el «Coro de La Rabia» que aliir én junta
general, me varen nombrar soci honorani y de
méri t.
Alcalde.—Concedit. Cent duros mensuals.
Aném are á tractar de les mocions urgentes.-
Bertoldo —Que 's conti els número de regi
dors presents.
Secretan—Set, com els pecats capitals.
Alcalde.—Donchs com que no hi ha prou
número pera pendre acorts, saixeca la sessió..
Municipal (qu' entra tot 'groc.h3.a.b el pito
lora y el sabre desenvainat).—Senyor alcalde.
- A fuera á la plaza, se están matando á tiros los
blancos y los negros.
Alcalde.— Ja heu tancat bé les portes?
Agutzil.—Tot está tancat. Aquí ?Entre no
entrarán pas.
En Pan.—Protesto dels tiros. Protesto de la
alteració d- ordre públich, sense. consentiment
Meu. Aixó es un delicte de lesa humanitat.
En Pere.--jo presento un vot de censura
pera els promoveedors d'. aquestos desordres,
qu' ens desacrediten devant el mon civilisat.
_El Municipal.—Hay tres muertos y un bom
bero ferit..
Alcalde.—Jo demano que 'I Consistori envihi
un sentit vot de pésam á les families de les vic
t.mes y qu' en senyal de dol, s' aixequí tot se
guit la sessió.
En Pere.—Aixís, mides enérgiques!
En Pan.—Molt bé. Aixó es ff4r cultura.
Bertoldo.—!Que fora aquesta Ciutat, sino
tossin els seus dignes representants!
Municzpal segón.—(á qui, durant el bullit del
carrer y la tertulia del saló, li han prés la capa);
!Todo el mundo es hombre de bien pero
mi capa no aparece!
Teló
PERE RIBAS
iLtroeH 1.20 bes
I I 11 11
S' ha reanuedat, per lo vla campa
nya contra Barcelona, y han es,clatat, en
serie, com las tarjetas postals, unes
guantes bombea Inés. -
Sabies, discretea y °poi:tu/es bombes!
" Es cert que fan mal, pobretes, pero es
perque las inquieten.
Elles a' están arroptcles en una escale
ta, en un reservat,,ó ptop d' un arbre,
indiferentes á tot lo qepassa al seu vol
tant.
Pero ve un curiós y res toca.
Y aleshores mosseguen.
!Admirables bombes!
Mireu si ho son de discretes, que may
comprometen al seu amo.
Mireu si ho son de sabies, que s' ente
ren divinament de quant hi hán,eleccións,
de quan arriba en Salmeróh y de mol
tes altres coses.
D' oportunes, no cal dirho.
Se presentan sempre que-la seva po
tenta veu ha de fer por y produhir con
seqüencies politiquea.
Perque aquestes bombea, ti' están tam
bé al corrent de la política. Mes que cap
barber, cap mosso de café y cap sabater
de escala;
No més tenen un defecte.
Y es que aquestes bombes es fan il-lu
sións.
Son molt optirnistes.
Unes Yeltes es pensen qu' han d' im
pedir que un miting important se porti á
terme.
Altres se creuhen que la- g-ent a' es
pantará y-no anirá á votar.
Y sempre, q& han d'arruithar á Bar
celona.
!Infelisses bombea!
No coneixen á Catalunya, ni als cata -
lans.
Al) botnbes ó sense bombes:
Farém-miti ngs..
Anirém á votar.
Serém catalanites.
Serém solidaria
Serém enemichs del régim.
Setém enemichs del centralisme.
Y voldrém 1' autonomía.
Y el día que `ns puji la mosca al nas,
nt aquestes bombea tant sabies, tant
discretea, tant oportunes, á puntades dc
peu las treurém de Catalunya.
***
CO 111E NTI RI S
Quan vegerem enrenou que armaven els dia.
ris anticatalans de Madrit ab motíu de la pro
clamació del candidat solidan, el tinent coronel
d' enginyers don Franeg-Sch Maciá, ja `ns várem
rernullar la barba. •
Sí; perque, de la mateixa manera que després
le la pluja surten-els bolets, després cl` aquestes
bullanlues madrilenyes, cauen denuncies y em
presonaments darnunt deis periódichs eatala
instes.
Ja ho diguerem en un adiete publicat en un
deis últims números. La prempsa d' oposició es
sempre la que paga á nspanya tots els plats que
es trenquen. Recordavem lo ocorregut quan els
desastres colonials y en altres époques, y are po
dém afegir á la llui_a aquest fet recent
DesPrés de la tamborinada, alsada ab la pro
clamació del senyor Maciá, tot tornará á quedar
com avans, tots atenys Metralla, que tindrá á
sobre una denuncia més y el director á la presó.
Y no parlém deis altres setmanaris que també
han rebrit.
Aytal anomalía deu esser, peró, del gust de la
majorfa dels que embrutém quartilles, peque
AVI
4
aqui, ahont hi han iniciativas pera tot, á voltes
fins pera coses insignificants, ningú s' interessa
lo més mínim pera fer de manera que la premp
sa, qu' al dir d' algúns te tanta forsa, deixi de
esser 1' ase de tots els cops que 's perden.
cuydado, senyors, que de la prempsa, per lo
menys de la de Madrit, ne surten diputats, sena
dors, directors generals, etc., etc , que no 's re
corden de quan han sigut escolans.
SS
Ha sortit El Intransigente, el tant bombeijat
orgue den Lerroux á Madrit.
Es un diariet migrat, de columnes esquifides,
pésimament imprés y ab un paper que ni pera
ernbolicar serveix; es á dir, pera embolicar en el
recte sentit de la paraula, pera I' altre sí que ser
veix, ó millor dit, servirá, puig tota la missió de
.EÁ Intransigente es de creure que 's reduhirá á
e nibolicar tant com pugui el partit d' Unió Re
blicana.
Tornant á la presentació de El Intransigente,
aquest nou orgue den Lerroux ve á probar que
1' imperi del Paralel está á les acabelles,
Temps enrera, no més qu. un aay, quan en
Romanones y en Moret creien que don Alecan
Oro era amo de Barcelona, El Intransigente
hauría sortit gran, ben imprés, ab bon paper;
per6 are, després de la derrota smerta pel lerrou
xisme en les darrerel eleccións de diputats pro
P Empresa del nou diari ja se n' ha re
itit. Y aixís ha vingut al mon aquest Intransi
zzente, que com ja digueren fa molt ternps, será
s !transigente ab tothom menys ab en Moret y en
Isomanones y potser ab en Maura.
Peró si en lo referent á la part material 1' or
gue den Lerroux á Madrit está per sota del or
gue de Barcelona, en quant á la redacció allá
se 'n van 1' un y 1' altre. Tots dos resultan el--
eras pera xinos y á tots dos s' els pot dir Gaceta
oil Celest
figúrinse que en el primer número de El in
..r,sigente s' hi llegeix un telegrama... que no
ha I..:ssat pels fils, en el qual se díu que la pro
e.airr ció dei tinent coronel d' enginyers senyor
Maciá com á candidat solidan, es una farsa Ira
icia entre «J'aura y la Solidaridad para dar
ni.e7 :s ali?ntos á esta última.
Y á veure qui nega qu' aixo sois pot escriurers
per a xinos... extraordinariament xinos.
* *
El Imparcial y '1s seus adláteres militaristes
han trobat darrerament un nou filó pera ex
plotar.
Dugues conferencies donades pel senyor Ri
'iara y Rovira, delegat del Ajuntament á Lis
boa, á la Soctetat Geográfica de la capital del
regne lusitá.
Sembla que 'I senyor Ribera y Rovira s' ocu
pá desde un punt de vista purament científich de
ia constituci6 y organizació del Estat espanyol y
de la península ibérica, tractant també, Ileugera
inent, de la psicología de la dona catalana, cas
tellana y portuguesa.
Donchs be. Aquestes conferencies donades
devant d' hornea,. de ciencia, aynaants de Ilur
pa is y per conségüent també de la integritat
dels altres, s' han convertit, al passar per les ro
tatives machilenyes, en injurias a las mujeres es
tablasy en ataques á la integridad de lapatria.
Y no ha valgutque 'I senyor Ribera y Rovira
protestés indignat de aytals califlcatfus y de la
interpretació malévola que la prempsa anticata
Itna de Madrit doná á les seves conferencies.
.1,1 única resposta deis diaris anomenats militars,
ha-sigut dirli que á. més de separatista era co
b
Y es qu' aqueátos senyors han inventat una
táctica subtilíssiagia. Ells atribuheixen á tort y
efret conceptes y expressions separatistes y quan
els aludits posan les coses en el seu lloch, ales.
hores no '15 deixan de menguados y cobardes.
Sortosament tothom ja está en el intríngulis
deis propósits de aquets ilustres senyors que fan
patria trevallant desesperadament pera crear
conflictes, inventant separatismes y fomentant
sin estat de tirantor entre el poble y exércit.
"?Quién la dosonsoliclarizará?"
La Solidaritat Catalana, aquest moviment sal
vador, primer pas en ferm per anar á la conques
ta de l' Autonomía de Catalunya, ha sotregat
tant fondament les conciencies catalanes, que
arreu de nostra terra no 's parla ja de temps de
altre cosa.
Solidaritat á las ciutats, Solidaritat á les v:les,
Solidaritat als poblets, Solidaritat á dalt, Solida
ritat á baix y Solidarilat al mit)
Catalunya es un inmens forn solidari hont se
fonen totes les energíes del poble.
Pero no es sois á Catalunya ahont dona tant
que fer y que parlar la Solidaritat Catalana; tant
com á Catalunya se parla d' ella á Madrit, á la
vil/ay corte d' Espanya. Lo qual es també un mi
racte deis grossos perque fins á la data á Madnt
sois havía preocupat la corrida de toros del
diumenge, la crisis del ministeri, la Lotería Na
cional y en materias artístiques, estrena de tal
qual pessa sicalíptica del ,gínero chico ó de
but de la Jocunda, per exemple.
Si, senyors; á Madrit se parla de la Solidaritat
Catalana, tant com á Barcelona.
Del Gobern, no diguém. Per més que 'a las
notas Oficiosas que 's faciliten á la prempsa no
hi consti, está fora de tot dupte que desde fa
més d' un rnés, no s' ha celebrat cap Consell en
el qual no s' hagi posat sobre '1 tapet la Solida
ritat.
Hi ha qui din que 'n Maura, en un de tants
Consells en sls quals, després de parlar un par&
d' hores del modo y forma de tirar per terra el
mantón no 'n pogueren treure I' aygua clara
pera ferse passar el mal humor, imitant aquell,
el cielo está enladrillad o ?quién lo desenladri
liara? deya á tot vapor lo següent: Catalunya
está solidarizada ?quién la desensclitariz,arát El
desensolidarizador que la desensoísiarizare, buen
desensolidartzador será.
Y diu que 'Is ministres se feren un tip de riu
rer ab aquest acudit del amo Toni.
Donchs, bé; aquest afany de desensolidarizar
6. Catalunya, es, després de poguer comprar un
bitlIet de sombra pera la corrida del diumenge,
6 un bitllet de la lotería, el desitj que senten ab
més intensitat un granat de vehins de Madrit.
Y es que Madrit, el Madrit. oficial el que viu
directe ó indirectarnentdel presupost, que es tot
Madrit, esceptuant las classes trevalladoras, se
ha donat compte de que la Solidaritat es quel
com qu' ataca á la integritat del seu puchero.
Y s' ocupan de la 'So,idaritat Catata.na.
Marquesos, comtes, ducs, barons, minis
tres, sub secretaris, directors generals, classes
passivas, toreros, cómics, cessants. y tutti quanti.
Lapreocupació, diguemo clar, no es per la
Solidaritat en son estat actual, sino per la te
mensa de que devingi un moviment no ja cir
cunecrit á Catalunya, sino extés per tot E.spa
nya.
Y com allavors de la guerra de Cuba, ja han
sortit els tactics de café que desensolidarisan la
Solidaritat en un obrir y tancar d' ulls.
Uns proposan que 's declari la supresió del
idioma - ella diuen dialecto -catalá per real de
cret. Altres parlan de suprimir els catalans y
repoblar Catalunya ab xinos que tenen fama de
mansos y d' aguantá els cops sense piular. No
faltan els qui la volen sembrar de sal si be
aquets son els menos perque la naajoria ja s' ha
donat compte de que Catalunya salada no po
dria contribuhir ab la quarta part del pressupost
total d' ingresos.
Pero es una molestia ben inutil la que 's pren
el 1siladrit burócrata al volguer trobar resposta
al (quien la desensolidarisará?»
Perque no es possible que la desensolidarisi
ningú.
R. GUITART.
vots, ni la presió oficial, ni altres armas de mala
hoy.
Ha arribat la darrera hora pera el caciquisme
rural com arribá la darrera del caciquismo barce
loní. (A F. P.) Pol caciquismo fora mal em
pleat el (R. I.- P.)
El Gobernador diuhen quo ja s' ha adelantat á
donar compte al ministre de la gobernació del
inevitable triomf de la Solidaritat Catalana á tot
Catalunya.
Es caritatiu el Sr. Ossorio y Gallardo. Vol evi
tar al Gobern quo nova 1' afecti massa y per
aixó ha fet els possibles porque aquell se 'n va.gi
enterant.
De segur que '1Gobern ni menos li agrahirá.
***
Els lerrouxians també se '1 saben de memoria
el sistema deis periódichs anticatalans de Ma
drit, y ab motín de la vinguda á Barcelona de
(ion Nicolau Salmerón han posat en práctica el
Si el quefe de Unió Republicana hagués
arribat el passat diumenge, els hauría faltat temps
pera dir que la seva vinguda era una intolerable
provocació, etc., etc.
Pero el senyor Salmerón, volguent assistir al
aiiting de Les Borges no arriba '1 diumenge, sino
el dilluns, y de segur que '1 orgue deis lerrou
xistes á Barcelona, á horas d' are ja deu haaer
insertat un article en el que califica aytal fet de
Lobardía, el sic de coeteris.
Aquets proceédiinents d' atach son, peró en el
Ions molt infatatinll y sois tenen virtualitat de
vant de cervellslincultes.
Es per aixó que nosaltres creyém que 1 lerrou
xisme s' ha de combatre potser més que ab el
ach personal, fent obra de cultura vers eh.
Un día ó altre, passats els actuals moments
excitació per la lluyta electoral, ja dirém com.
R. C.
Trompades
Els lerrouxistas se 'n pensan unes!..
Se tractava res menys que d' anar á cridar
iMori Espanya! al voltant del c)txo de 'n Salmo
rón el día de s. arribada, pera donar Iloch á suc
e,essos desagradables y á que la prempsa antica
talana de Madrit agafés el fet pe '1 seu compte y
presentés arribada á Barcelona del Sr, Salme
rón com una gran manifestació separatista.
Ja .n son, ja, de villa els lerrouxistes.
Sols que ademes de vius, tenen la muy una
mica llarga, y es ciar, de la mateixa manera que
peix mor per la boca, élls també per la boca se
han ting,ut de quedar ab les ganes de realisar tan
piramidal projecte.
Ene prega la Comissió de Solidaritat Catalana,
que pera contribuir ab la venda, als gastos de
propaganda elecctoral, quedan existentes encare
alguna exomplars de medalles conmemoratives,
sellos y discursos parlamentaria contra la Iley de
jurisdiccións, memorant la gran festa que al 20
de Maig de 1906, va fonamentar el moviment de
1' opinió pública catalana, En el local de la comi
sió esmentada, Alt de Sant Pere, 2, segón, en
las delegacións y en algúns establiments d' ob
jectes y llibreríes, poden adquirirse ele efectos
aquells ala proas segitents: les medalles d' or,
3. cinquanta pessetas una y les platejades á. una
pesseta; els sellos desde ún céntim fins á una pes
seta en les diversos series v els volirms contenint
els discursos, á una pesset.a cada un.
Pero ja 'a pot xiular quan 1. ase no vol beure,
o quan no li Calyvé talare
En Lerroux ha publicat darrerarnent un articla
en el que diu que no a' opoaará á que da seus co
rreligionáris presentin la seva candidatura per
tot arreu ahont vulguin.
Ja ho sabiam.
La questi6 es sortir diputat sigui per ahont
sigui.
Pambé din, pero, que no ti demanin '1 seu
condurs personal perque te molta feina.
Ni quartos. Aix6 no ho din el porque.
Pero tothom ho suposa.
A lo insertat en el últitn nrímero
A la Xarada: Re-pa-ra-da.
Al Quadrat numérich:
Ja las tenim aqui, Fan com las aurenotos. Sois
qu' aquelles tornen cada any, y aquestes tornen
casi he cada mes.
Ens referim á las bombee explosivos.
Las primores explotaven á tort y á dret y per
regla general es descobrien els seus autora
Las d' are sois explotan quan hi han mitings,
y quan hi han eleccións y no descobreixon als
seus amos.
Y be.Tant seval que risquin com que rasquin.
Si els que posen bombos se creuen que `ns hém de
intimidar y que nas impedirán que cumplim ab
el nostre dever s' equivoquen.
Votariam ó mellor votarem encare que posin
una bomba dina de cada col-legi electoral.
Les bombos are ja només espanten á. les dones
y á les criatures.
Els hornos las desprecien. A ri ellas y ala sena
autora.
1
4
5
:1
2 3 fi 5 4 7-28
3 6 1 5 4-28
4 5 3 2 1 B-28
2 4 1 3 5-28
5 1 6 .2 3 - 28
6 4 2 3 "7 1-28
1 7 5 4 4; 2-28
28-28-28-28-28 28-28
Al Tora de sílabas: TI A NA
A NI -';TA
NA TA LIÁ
Al Logogrifo numérich: Picalqu.és.
...1,-¦•¦¦•¦•••
Vuyts
XX RADA
jo u' estimava á una nina
fresca y guapa d' alló mes.
Per nom se deya flu-segona
y era filla de 11u-dos-tres.
Ne professava á la nina
un amor tres en excés
y á la nina idolatrava
pero ella, !dos barret!
J. CASELLAS
En el miting celebrat el passat diumenge á Les
Borges, hi feu us de la paraula un capellá: Mossén
Salas de Lleyda.
En aquest fet, els oteros visionaria do la revo
lució á pIfio, hi veurán un síntoma de com
la Solidaritat Catalana es reaccionaria. Nosal
tres, y ab nosaltres tots els que pensém serena
ment, ne traurém una _conseqüencia absoluta
ment oposada.
Y es la de que essent el sufragi universal una
veritable conquesta de la democracia, el fet de
predicar que 's fassi us d' dl, un sacerdot, signi
fica que fas els que mes renyits han estat ah la
1Iibertat fins á la data, aceptan ja un deis princi
pis fonamentals en tota democracia.
Y aixó salta á la vista de qualsevol.
Menos deis coges— de la política.
Al Ferrol s' hi va estrenar fa pocha dios el
drama Buena gente de 'n Rusinyol.
Y las senyores d' allí, qu' aplaudiren El Pollo
Tejada, La gatita blanca y altres obres-del gi:nero
chico, van trobar inmoral Obra de 'n Tiago.
De segur que posada en solfa y cantada en ita
liá ja no hi hagueran tingut res que dir.
l'orque ja a sabut que, cantada y en italíang,
gana mucho la moral.
GEROGLIFICH
1\1"
1.4
:ErrI
L O O
O O CD
-C7" 1\T
X IIT
J. SALLENAc
SOBRESCRIT
Pera Rogattó
RIBAS
Lector, si buscas ben 1)4
en lo present sobrescrit,
trobarás tot desseguit
tres eynas pera fusté.
PEPET DEL AVI
El Liberal de Barcelona no se 'n sab avenir de
que ds solidaris fem tanta mitings
Menos se ni sabrá avenir de quo traguém tants
diputats.
Els candidats caciquistes y cuneros
no ds toca la camisa al cos.
Si 'n Sagnier á Arenys de Mar es heme al ai
gua, P Alegret al Vendrell ja fa capbussóns
en Ruiz s' acaba de morir á Sta. Coloma.
Aquesta vegada no hi áaldrán ni la compra de
están que
LOGOGRÍFO NUMÉRICH
1.—Consonant.
fi 8.—Bogada
4 7 5.—Poble catalá
6 2 3 4.— »
4 7 1 2
4 1 7 8 '7 —
6 '2 7 6 2 5 4.— »
1 2 3 4 5 6 7 8. —Carrer de Barcelona
1 2 7 7 4 5 4.—Poble catalá
1 '7 6 8 5 4.— >
1 4 6 8 6.— »
5 4 3 5.— >
5 2 3.-- »
3 2. —Adverbi
3. -Consonant.
El miting celebrat á les Borges ab assistencia
de D. Nicolau ha probat una vegada mes que
cortes mides de govern mal calculades donen re
sultats contraproduhents„
Perque si avante de trasladar al candidat soli
dan, seny or Maciá, podía algú dubtar de si sor
tiria diputat, are j a está tothom segur de guanyar
les eleccións.
Per cl3rt que 'n Saimerón fou en el susdit mi
ting un hermós discurs.
Innressos de totos ciasen
LITOGRAFIA BARCELONESA, SANT RAMÓN, 6