Be negre, El. Núm. 098 (2 maig 1933)

              11INNIM•11~..
Sí no hl ha
d'haya un
Iris' morí...
AnylliNúni. 98
...polser no val
la pena de lerla
fofa delReal!
Senyor Governador 1
Barcelona, 2 de maig de 1955
El primer ciuta.
da que guía un
tramvía
.••eu del dijous publicava
aquesta noticia :
«Ens hem assabentat que un
deis tramvies de la línia de
Grhcia que foren els primers
de sortir després de la vaga,
anava guiat per un exemplar
ciutadh, soei de la Lliga Ca
talana.»
Aquest solt, com no podia
ésser menys, va produir una.
enorme sensació. Les Joven,
tuts d'Esqnerra es reuniren i
visitaren el senyor Maciá per
demanarli que desmentís ofi
•ialment la noticia, puix no es
.taven disposades a cedir a la
Lliga l'bxit que legítimatnen1
els pertocava. A Acció Catala
na hi llagué un rebombori. Ja
estava bé que haguessin cursat
la notícia que la" seva Joven
tut també slavia ofert al go
vernador, perb pel que no po
dien pasmar era que la Lliga,
més fiesta, s'apuntés aquell
«tanto». Anant a la Lliga,
daltabaix tarnbé hi fou, perb
era d'alegria. El telbfon no pa
r en tot dia, preguntant pel
nom d'aquel' ciutadit exemplar,
únic dins el rengle regionalista,
que podia ésSer el primer nom
per a la próxima candidatura a
regidors. Les conjeetures arri
baren a sser tantos, que en
alguns eafes es feren jugues,
ques a favor de dos noms els
deis senyors Segarra i Sola de
CailiZareS.
EL 115 NEGRE4 no fóra 1t Bi:
- N ft<iResi• »O • de:imostrés- - ve-- -
gada més, la seva potencialitat
informativa. El mot que ha
motiva l'embobe no ha estat
degudament interpretat, segura
ment a causa del nerviosismo
ciutadh d'aquests clics. El solt
no parlai per res de concluir,
sitió de «guiar».
L'exemplar de la Lliga,
dones, es limith, a collocar-se
uus den metros davant del
tramvia, en el tros del passeig
de Grácia que va des del ear
rer d Valbneia al de Mallor
ca. El tramvia u anava al dar
rera, sonant la campana, a
manea. de fiabiol. Quan al nom
del coratjós exemplar, és el de
Manuel Brunet. El fem palie
perquZ,. ens plau donar al César
el que és del César. Si en lloe
de traetar-se d'en Brunet s'ha
grés tractat d'en Pellicena, La
Veis no l'hauria callat, perqub
ja saben que la táctica de la
Lliga consisteix a posar en ri
dícul els qui rnillor l'han ser
vida. I en Brunet, per a la Lb.
ga, encara és un nebfit.
Ingrailluds
de la celebrifal
En una fasta celebrada fa poe
a l'Institut-Eseola, acudí en re,
presentació de la Generalitat
Palustre veterinari i conselle,r
dels esearnots, senyor Rossell i
vilh.
La (esta es deseabdellh 'ami)
teta la pau i harmonia d'aquest
rnén. Peri: és el eas que tot
hom quees dirigia per alguna
eosa al senyor Vilh It
deia Vidal i
—Senyor Vidal i Rossell per
ad, senyor Vidal i Rossell per
i aixf se»so acabar.
:Fins que el senyor tIi
Vil:t decidí numife.star-se.
—Ja estie eansat, que em
prenguin per nitre. Fíen de sa
ber que jo sóe, en Mártir Ros
sell i he d'éssex prou co
negut pe rqP1 un St1'51 (Olif011
gui ami) aquest subjecie,
(1112111 bé tis (limen l'ayer avisat
(lue seria jo el qui vindria en
representiteió de la Generalitat.
Els organitzadm.s, confosos,
es desfeien exensant-se. i derna
nant disculpes per l'equivoca
el& Per eonírontar-la, anaren
a eerear la notitieació tramesa
Per la (Ieneralitat anunciant
PassistZeicia D. Fuete del senyor
Rossell i Vila.
efeetivament, en aquesta
notifiea0i6, hi constava ami) to
ta elaredat el nom del senyor
Vida! j Rossell.
En Sánchez Roznan fent de Messias, o el misleri deis pans i deis peixos
01111111P
Com vel anar que els esca
mois es fessin iramviiaires
La conducta dek'imscamots en
prendre, de cop i v4a, el lloc deis
trainviaires, que si ,tns descuidem
anaven a fer una revolució social
com una casa, ha estat interpreta
da de mil maneres, „tetes elles ab
surdes. Ningil no n ha sabut veu
re, perb, el veritable sentit. S'ha
pres el fet pel cantó de la trans
cendlncia, i ha passat com amb els
drames de Ratnon Vinyes o les co
médies de Millás-Ratirell. L'atnios
fera que s'hi fa al ‘,/oltant és tan
desproporcionada, o,de el primer
sorpres és l'autor del crim. El ma
teix que amb l'actuació tramviária
dels escamots. Poc .s'ho pensaven
aquests minyons lue Barcelona
s'entendrís amb llur gesta i que
els faistes els incloluessin en Ilurs
El senyor Lerroux al Poder
Els obsiruccionísies faran
l'obstrucció del Govern eitant
Madrid, I. — Aprofitant el des
cans que el Govern, influit pels
mernbres socialistes, s'havia pres
amb motiu de la Fasta del Tre
ball, ha esclatat la conspiració que
tan ben dissimulada portaven els
membres del nou parta obstruccio
nista.
A les cinc de la tarda el senyor
Lerroux, al davant d'un grup
nombrosíssim d'ex-radicals, tot
fent veure que eren una mandes 1 tació de la diada, ha . anat acos
tant-se,- acotan'-3e a presó,Ins
que, en ésser al dav nt han do
nat una empenta al sentinella i
han penetrat dins. Tot seguit, no
se sap com, el senyor March ha
estat alliberat.
En trobar-se els manifestants al
carrer, el senyor March ha tirat.
de cartera i ha finanlat el ~vi
ment. Es diu que la cosa ha estat
possible perque el senyor Emilia
no Iglesias no s'havia unit encara
a la manifestació.
La znarxa de la farn
No se sap com. a les mans del
senyor Lerroux aparegué un gran
cartell que deia: «Tenemos ape
tencia de poder.'.
En veure el titol, una multitud
d'ancians s'ha unit a l'altra multi
tud, i aquesta, tumultuáriament,
s'ha dirígit al palau d Buenavis
ia.
Pel camí tetes les farmácies han
estat saquejades deis específics re
jovenidors, que eren consumits
pels manifestants a grans dosis.
Amb aixó, l'apetIncia de poder
augmentava per moments, perb es
veu que encara no podien.
En arribar davánt el ministeri
de la Guerra, el senyor Azaria ha
sortit al baleó 1, amb la má estesa
reclamava silenci per parlar, quan
de. sobte, el senyor Iglesias ha fet
el gest que no havia pogut fer a
presó, i el cap del Govern ha
sentit que la cartera li fugia de
sota el bral. linnaadiatament ha
ciesistit de pronunciar el discurs
que havia de tornar a aixafar el
partit oposicionista, i traient-se de
la butxaca la dimissió, l'ha pre
sentada.
En veure-la el senyor Emiliano
Iglesias ha tingut un surt.
—Hemos estado a punto de fra
casar — dit a l'orella del «caudi
llo». — Si no me distraigo, no
puede presentar la dimisión y nos
jorobábamos.
--Pero te has distraído y ya so
mos poder.
Aquesta frase' ha estat conside
rada com histórica i molt cele
brada.
Levigesiftns per forwar Govc
Tan aviat com han tingut indicis
que l'apeténcia de poder podria
tenir satisfacció. han plogut. els
oferiments al domicili de don Ale
jandro. Aquest, perb, ha procurat
desfer-se de les persones importu
nes i s'ha reunit amb els seus
ariaics
[Vientre durava la reunió s'ha
presentat el senyor Sánchez Roman
per que calia fer un Go
vern en el qual entrés tothom,
perb ha estat considerat impor,
t.ú.
Quan ha estat fora, don Ale
jandro ha confeccionat una pri
mera llista ministerial:
Presidlticia: Lerrou x
Hisenda: Emiliano Iglesias.
Guerra: Sanjurjo.
Governació: Capitá Rojas.
Marina: March.
Agricultura: Ulled.
Instrucció Pública: Pich i Pon.
Obres públiques: Santamaria.
Justicia: Samblancat (Josep).
Treball: Sedó.
Estat: Rocha.
Aquesta primera !lista ha estat
considerada excessivament catala
i la resta del partit obs
truccionista ha protestat de no
trobar-s'hi representada. Calda,
doncs, fer-ne una altra en la qual
entrin els senyors Martínez Bar
rios, Maura, Franchy Roca, Bo
tella Asensi, Martínez de Velasco
Castrillo.
A més, el senyor Martínez de
Velasco sembla que vol posar-hi
le seu amic senyor Ventosa i
vell.
Les negociacions, com es pot su
posar, seran una mica llargues.
és per aixó que no ens és possi
ble, de moment, donar una llista
que respongui a la iieritat. Si ha
guéssim de donar les que respo
nen a la mentida, no acabaríem.
El que dlu el seryor Lerroux
Coin és natural, ;ds periodistas
varen voltar tot seguit el senyor
Lerroux per felicitar-lo del triomf
obtingut
—Vaja, don Alei- dro, que ja
la tiradora de car és po
der! Ara només falta la segona.
—Sí, senores, ya soy poder;
ahora no nos falta más que acier
to en gobernar; pero, Dios me
diante, y con el auxilio de San
Rafael...
—Projectes?
—Nuestros proyectos son vas
tos; antes que nada es preciso sa
tisfacer las ansias patrióticas de los
espanoles bien nacidos. Espana es
una madre patria y los pueblos, co
mo los hombres, no pueden tener
más que una madre y una patria,
una de cada. Por tanto, sobra esa
ficción de autonomía- mal llamada
de Cataluna y que no es más que
ele cuatro provincias como cuatro
gatos.
• -1 el Govern?
—Del Gobierno nada hay decidi
do todavía. El partido obstruccio
nista que acaba de subir al poder
no está bastante estructurado to
davía y será preciso un período
más o menos corto de tanteo. Na
turalmente, nuestra política conti
nuará la misma de siempre: si
antes habíamos hecho obstrucción
a la obra del Gobierno, ahora ha.
remos obstrucción o la obra de la
oposición. Esta, en sus grandes lí
neas, será la línea de nuestra ac,
tuación.
--Faran eleccions?
—Claro que las haremos. Pero
antes será preciso purificar el cen
so, del cual ha sido excluida, por
decirlo así, toda la Historia de Es
pana.
dit aixó, el senvor Lerroux es
ficá a l'ascensor, eóln els ministtes
del bon temps de la monarquía.—
Corresponsal.
QUADRES Lk REMDICIO DE BREDA. Ja cm va bé la clau... peró, i els duros?
'listes negres. Perque de fet, per
a ells, conduir els tranivies o co
brar els trajectes a un preu únic,
era una facicia com bailar sardanas
o tangos. Es feren tramviaires res
Inés que per presumir i fer una
mica d'olla, cosa que no sels
ppt retreure, car per a aix•S són !o
yes, i per a aix6 • tenen per coro
nel un home tan xiroi com en Ros
sell i Vilar. ?Creieu possible que
Rossell i Vilar, que té a la col
lecció zoológica del Pare aquella
monada de micos que aixf que
veuen una floja es dediquen a to
tes les entremaliadures prbpies de
llur erlat, ha d'educar transcen
dentalment la joventut d'Estat Ca
talá? ?Ha de condemnar els mi
nyons de divuit a vitit anys a
prendre's seriosament la vida? No,
senyors! Rossell i Vilar els re
uní i va dir-los: «Avui no hi ha
tramvies. Vosaltres us avorriu pels
passadissos de la Generalitat es
perant que en Menéndez sigui tret
de la presó de Madrid i vingui a
Catalunya a encarregar-se de la
Quefatura de policia i us nomeni
agents... Aixb no honora ti-oh,
perb cornprenc que és pesat. ?Vo
leu distreure-us un parell de dies?»
Els escamots es miraren els uns
als altres, en silenci, i pensaven:
«?Vols-t'hi jugar que ens fará anar
a tirar pa a les oques del Parc o
assistir a un curset d'ortografia?»
Rossell i Vilar aprofitá aquell
silenci per a pessigar l'anca d'una
inecanógrafa que en aquell moment
passava pel Pan deis Tarongers„
mentre Ii deja : «Retrechera!>
Després es dirigí novament als
—La distracció consistirá a ju
gar a tramviaires.
—Fet!—respongué a cor la Jo
ventut d'Estat Catalá.
I tot ve d'aquí. Calia veure'ls,
si no, en passar, amb la má a la
maneta, per davant deis respeztius
domicilis. Com gallejaven, els meus
fills! Com tocaven «Bis Segadors»
petjant amb el peu dret el ressort
de la campana! I amb quin som•
riure de criatura entremaliada res
ppnien les salutacions dels moca
dors familiars, voleiats des del» bal
ccins ! No ho feien ni per esport
ni per ciutadania, sinó pel pur
esbargiment que tenien ben gua
nyat d'ença de l'homenatge a en
Dencás.
Els havien promls que si fcien
bondat i no protestaven de la ga
na que havien passat, els ho te
compensarien quan fos hora, i la
vaga trainviária vingué com l'a
nell al dit.
La Impressló a Barcelona
La impressió que la noticia ha
causat ‘a Barcelona ha estat ex
traordinaria. Tots els centres ra
dicals han posat pissarres on els
socis s'apunten per als cárrecs
més importants. Aquesta activitat
ha fet que no ens fos possible de
parlar amb cap deis prohomes.
A l'Esquerra estaven desolats.
Diputats i funcionaris, consellers i
regidors, anaven d'una banda a
l'altra preguntant-se quI farien. En
un grup el conseller senyor Den
cás es lamentava del succeit, i
deja que si els senyors Azafia,
Prieto i Domingo haguessin par
lat a Bilbao amb la !orla amb qué
ho feren els oradors al seu home
natge, aquestes coses no haurien
succeit.
A la Lliga estaven radiants, amb
una activitat frenética, tots els so
cis anaven esborrant el nora de
Catalana allá on era, i substituint
lo per Regionalista. El Comité Po
lític, reunit en sessió secreta, es
dedicava a recopiar als exemplars
deis Estatuts l'anide primer, sua
ra suprimir.
--La Lliga recobra els seus drets
--deia el senyor Duran i Vento
sa—, els drets que ningú ni res
no li podia treure: els drets de
trebailar per aconseguir l'autono
mía de Catalunya.
--Els drets o el dret?
—Els drets: el dret de treballar
per aconseguir l'autonomia i el de
treballar perqul no la hi donin.
A Acció Catalana tot seguia
igual.
—Així com així—ens digué el
senyor Nicolau d'Olwer—, ja es,
távem acostumats a perdre...
a¦••••¦¦•ainmmial
Preu: 20 céntruis
EL TRASPAS DELS SERVEIS TRAMVIARIS
— Encara no tens cap cárrec i ja et passes la Vida «ixfs»...
La capa del senglar a la
Díagonal
Dimecres passat, en plena
vaga de transports, (plan ser
vint-nos del según t'ajá de. lo,
comocié en antioliitat —el pri
mer foil Pallar de quatre grapes
— poshvem a prova la qualitat
de les nostres mitges soles i
talons, tot passejant per l'avin,
guda del 14 d'Abril, vam tenir
eI goig inefable de saludar el
nostre benvolgut mute, el senyor
Vilalta.
El joveníssim primer tinent
d'alcalde, elegant i caballeresc
com sempee, s'havia ofert a
portar en el seu cotxe dues
clames que, d'haver obeit les
.4ettpier,..-7
gut de vi-tajar peu.
Llegiu a la pág. 3
" Barcelona, iXauxa
del cinema"
Informació sensacional...
...i verídica!
No cal dir que el senyor Vi
lalta—gorra, anglesa, eigar havh,
jaqueta de ca.riatissa, pantalons
de gol f , una Parabellum, una
Rern ington , mitges escoceses, sa
bates stasses—IluVa una esplén
dida toilette adaptada a les eir
cumsthncies. El nostre primer•
tinent d 'alcalde , aprofitat suc-.
cessor en la lluita per la vara.
del revolucionani de la revolu
ció francesa, senyor Casanoves,.
ha donat la ttmica assenyalant
un equip sobri, elegant, complet,
i contundent.
Ja tenen feina el joyo Gra
nier-Barrera i el seu eapellaire,
si volen eAuserval la Ittipréma.; -
Ola del dandysme •i de releghn
cia masculina. El cachet i la
distriblleió,, del senyor Vilalta
han d'ésser difícilment supe
rats.
L'equip llançat pel senyor Vi
Jaita per a aquesta temporada, té
l'avantatge que el mateix ser
virh per anar a la cacera del
senglar o del faista, el seu pró
xim peralte que per cantar sar
suela o interpretar un sehotis
de revista al Parallel.
— Ep, noi, que m'estás escombrant els vos deis ht a ils!
Les delídes de la fesia
del Treball
Bella festa la festa del Treball!
Bella diada, la diada del primer de
maig, guata al camp les flors s'o
bren i a la ciutat les botigues es
tanquen! Aquest any Barcelona ha
ofert un espectacle pie de poesia.
Que ball és veure l'honrat carter
deixar per un dia la feixuga feina
d'anar de pis en pis per acompa
nyar xino-xano la família a fer
tina fontada! Que edificant l'exem
ple de Pactiti taxista, del laboriós
tratnviari most rant al transeünt
que no són pas éssers mutilats i
que tenen tantes carnes com el més
ben pintat.
Una de les notes més simphti
ques de la diada fou el gest de les
Companyies de Tramvies i d'Au
toómnibus en posar llurs cotwes
a la disposició del públic que els
oinplia i eh; guiava després d'ele
gir el conductor i el lloc on els
havien de portar per sufragi uni
versal, igual, directa i bisexual.
Les alegres colles omplien els ve
hicles i aquests eren deixats en
llocs propers de l'excursió per
reprendrels a l'hora de tornar a
casa. No hi hagueren incidents de
gut a Isser portats els cotxes per
aficionats, que era la primera ve
gada que ho feien. Sembla que
aixfso decidirá les cotnpanyies a eli
minar els pofessidnals, sempre
propensos a accidents i vagues.
L'única nota desagradable la
donaren els sin trabajo, que de
totes passades volien que els dei,
xessin treballar un dia a la vida.
Aquesta insistencia causá molt mal
afecte i tau considerada com un
acta de sabotatge des de tots els
punts de vista intolerable.
UNA DICTA DERh
El C.)e11 de les Arts s'ha
dirigit a la Generalitat doma
nant-li que cein ntés aviat mi.
llor pre.ngui les mesures que si
guin neeessáries per tal que dei
xi d'esoriure el senyir Rodrí
guez Codolá.
A part del perill que la dic
tadura d'aquest senyor repre
senta per a la salut pública, hi
ha el dany efectiu que produeix
als linotipistes de «La Van
guardia», tres deis quals aguas
ta darrera setmana han estat a
tacats d'encefalitis letárgica de
resultes d'haver «picat» algun
article d'aquest senyor.
Pág. 2
El Be Negra
Volta de
"campana"
. A conseqiiIncia de l'article d'A
gustí Esclasans publicat la setma
na passada en aquestes mateixes
columnes, cosa que demostrava
clarament la duplicitat del subjec
te, el doctor Aiguader, propietari
de La Campana de Gracia, va de
cidir fer reformes al seu setmana
ri. De moment, l'intellectual Es,
clasans será suprimit i• el Robert
de les Cabres passará de «porta
dista» a dibuixant de culs de Ilán,
tia, a conseqiiIncia d'una infide,
litat comesa en el peu que havia
d'anar el dibuix de la darrera pá
gina del número de la setmana pas
sada, ja que segons sembla, el que
hi havia d'anar, per ordre de l'Al
calde, era «Un client esperant
torn». No se sap per quins set
sous el Robert de les Cabres can
viá les coses, perb ara s'ho troba
rá que l'han canviat a ell.
COTITZACIONS
Laborístiques (1."
de Maig)
Obstrucció
Trust dels Cinc
Trust del Cinc (am
pliat a Sis)
Pastisseries Shnchez
Roman
Lacandru • ja
Taronges Llevant
Socialistes
00
325
2.774
2.775
125
ven
madures
madura
Comerlo, la setmana burslail
amb tota la calma que li pro
porcionen les «Laborístiques»
(Primer de Maig).
A Madrid van tancar l'ante
rior arnb gran expectació. La
.justifica el gran salt donat per
«Obstruccions» recolzades en
la bona acolada que han tingut
•ls productes de «Pastisseries
anchez Roman».
Trasphs de serveis» va se-.
,guint la. seva marxa ferma perb
lenta per si Denchs.
«Lacandrus ja veuen»
«Socialistes» també (els uns a
i els abres a lora).
El Xarop Ernest Pa
guano, compost exclu
sivatnent de plantes,
és enterament assimi
lable i obra directa
ment sobre l'intestí.
ELS EXPULSATS TORNEN
TM té un prend
en aquesta vida
Divendres passat vá tenir lloc
una reunió de la minoria consisto
rial de l'Esquerra en la qual es
decidí que, degut a la bona con
ducta que havien observat els sis
regidors expulsats votant sempre
i sense excepció amb llurs com,
panys, si no d'ideals,, d'origen,
fossin readmesos, proposant a la
Comarcal una Ilei d'amnistia que
beneficiaria els uns i els altres.
Per la seva part, el regidor Costa
sembla que es donaria per satisfet
i tot allb del processament deis
membres de la Comarcal no pas
saria d'ésser una facicia. Amb
aix6 es demostraría que si tot té
un cástig en aquesta vida, també
tot té un prenu, i així quedem
tants a tants.
OPTICA,
PUELLES-SELLES
EL 'MÉS MODERN ASSOR
TIMENT DE TOTA MENA
DE GAFES PER A ESPORT
GRADUACIÓ DE LA
VISTA GRATUITA
FABRICACIÓ PROPIA
DE CRISTALLS
LA CASA QUE VEN
MÉS BARAT
FONTANELLA, 4
• tocunt a la Telcanics •
Sucursal:
r ANDREU. 157
ME.TGE
LA MA ESQUERRA NO SAP
EL Q U E «1)1U» LA DRETA
Contra el que slhavia dit, el
Sr. Pich i Pon no és l'inspira
dor dels atacs que els sets dia
ris han dirigit contra le gestió
del governador civil Sr. Amet
Ila. Molt al conti.ari; el senyor
home liberal, ha deixat
sempre en llibertat el Sr. Mh
rius Aguan'', i ara aciuest i
3081!ui111 Motitero podran fer
el que vulguin. Per la seva
banda ell ha defensat sempre
la gestió del governador civil i
no es recata do defensar-lo al
Club Republicano quan
l'ataca. •
Darrerament se li sentí de
clarar quô no era el governador
el qui havia ciausurat els Sin.
dicats, sitió els Jurals 31181ies.
Servible que Ji ha havia dit el
rector de Sant josep Oriol.
D1PUTATS 1 C.ONFERENCIATS
Aquests des aparegué a la pretn
sa la notícia que el diputar al
Parlament de .Catalunya senyor
Riera i Puntí donava una confe,
linda sobre aquest tema: «El tea,
tre vist per un home d'esquerra».
L'endemá el senyor Puig i Fer
teter s'entrevistá amb Joaquim
Muntaner y Castanos. ?La confe
rIncia' de Riera i Puntí alludiria
al fracassat Teatre del Pobbble?
Per un si de cas, Puig i Ferreter
anuncia una altra conferIncia. El
tema és aquest: «L'Esquerra vis
ta per un home de. teatre».
El nostre crític teatral din que
ha d'ésser més interessant aques
ta que la d'en Puntí. I espera
que Puig i Ferreter no la dani,
per poder-bi anar.
* *
LA FESTA DEL TREBALL
—Qué ha estat?
--Un home que ha tingut un treball.
—Semble mentido, en una diada com
&vid!
* **
ELS «FIUMILS» ES FINQUEN
La setmana passada els senyors
Companys. Bercran de Quintana i
Armengol de Llano havien d'anar
a Castelldefels. Més discrets, pe
rb, que aquells secretaris de regi
dors que l'estitt passat anaven a
veure la famítia que estitiejavt
diversos indrets de Catalunya amb
els autos de l'Ajuntament, decidi
ren, per despistar, anar-hi amb
un auto particular.
PerquI del que es tractava no
era de cap afer municipal ni par
lamentan, sinó de comprar tins
terrenys per fer-s'In unes casetes
i uns hortets, primers de la slrie
que el senyor Macia té promesas
als humils.
—No yull—va dir el senyor
Companys-----que aquests d'EL BE
NEGRE se n'assabentin, que hi fa
rien massa rebotnbori.
1 per dissimular anaren a de
manar el Crysler d'un tocinaire
militant de l'Esquerra.
1 d'aquesta manera no ens hem
enterar de res.
Només sablem que el senyor
Bertran de Quintana havia rega
lat una torre a una persona; pe
rb del viatge a Castelldefels, ni
una paraula. El que és fer les co
ses amb discreció.
NO TOSS1
PRENEU
PASTILLES HILAN
TRES RALS CAPSA
LA PRIMERA US CON ~CERA
1 111111•110~11~1.0~Ii".~~...~1 a una. taufa 6en provekla no Ri pot mancar
_- UVI~Y
~Ola
CAVES J.RAVENTOS 111 SM4T SADURIIII DE HOYA
PLACA DE LA REPÚBLICA.I7
PRIMER DE MAIG. Don veniu tan cansafs?
— De celebrar la Fesfa del Treball.
Ph454 CV b014 EL! 111E101/
FLORAL*
La internacional (1 quaire peus
(Música de l'himne
ELS RABASSAIRES
Amunt, els humüs rabassaires!
Amunt, eis Ivids i els ganuts!
La terra és del qui la treballa
o d'aquell qui és més barrut!
El burgls que es migri i que es f o...ngui
i que prengui el que li doneyn.
Si protesta, no hi guanyara gatre,
que Potsl.r. .j.'1519V4tIni,
Que la terra és ben nostra,
segons diu el Companys.
Visca el nostre profeta!
Visca el gran Aragai!
ELS DE LA FA!
Arriba, ardientes inmigrados!
Arriba, los fieles de la Star!
Tracoma, lepra e ignorancia
es lo que nos ha de salvar !
Siempre en lucha constante!
Siempre firme el corazón!.
Que viva la dinamita,
la bencina i el peleón !
Es la lucha más fiera
el vivir sin trabajar,
pero siempre hay corderitos
que se dejan trasquilar.
«La Internacional»
ELS SOCIALISTES
Amunt, eis cors purs de la terra!
Amunt, els pobres ertdollats!
Veniu, ací farem sardana
cordialment agermanats.
No us hi fixeu pas gaire,
si no som conseqüents;
els cIrrecs són dolços
.._:421.5smsle21,415.404,21.0~.1 ,4,41.
Sovint !a fem olla
en el Parlament;
espantem les velies,
i així anem fent!
ELS COMUNISTES
Arnunt, veniu a la nostra vora!
Amunt, pomells de !oventut!
No ens pregunteu gaires coses.
Qui gemega !a ha rebut.
Entre Lenin i Trotzki,
Stalin $ Caries Marx
ens fem una troca
que no entendrls pas.
La qiiestió és fer olla
$ and al cine a aplaudir
Quan les revistes projecten
unes vistes del Kremlín.
Manuel Brunei; ha escrit una
postal de felicitació a l'Azana..
* *
El senyor Oriol Anguera de
Sojo ha donat una conferIncia
«letTouxista».
* * *
En Pellicena ha posat un pi
set a la senyora Laura 13ru
net.
* *
En Cortés i Vidal, per enchr
rec do Mirador, prepara un sa
ló anomenat «Cent anys de re
trats de Fredianis».
Predianis altivan nume
e e e
atraeadors han amenaot
amb la vaga general si el pú
blie bareeloní persisteix en la
seva actitud de. circular sense
cartera.
e ce
1'.1 mesh.° Morera ha posat
nit'isiea a quinze renecs laics.
e *e
En Lluís Capdevila ha cedit el
nionocie als eseamots.
e e
l';n. Salvador Dalí ha sortit de
t:iteera. Sembla que pretén ca
ear iniet'Obi de la demagbgia.
e *
La «Metro» ha contractat en
Rossell i Vilar per a interpre
tar el protagonista d'un film
d'ambient estudiantil.
e* *
El poeta <josep 11.a de Sa,
garra ha estrenat una sarsuela
amb música del mestre Millet.
* e*
El recrític de cinema J. Pe
lan ha escrit demanant rela
cions forrlials, a la senyora Gre
ta Garbo.
* **
El nen Utrillo de tant en
•antí té frases assenyades. Quen
recomana. ,I;;;; deis mitjons
«Molfort's», pOSella per exem.
ple..,
**
TornIts Gateés llegeix «Las
veinte curas del Abate llamón».
***
Ramón RuObado Ola donat
a l'esperitisnte.
**e
J.? V. Foix ha dedieat un tor
tell de massaph especial ams
sometenistes Catalunya.
Rádío
Del fabricant al públic
3 lámpares
Pis, 139'50
4 Mmpares
Pis. 275`—
Tota Europa en audició. -Un «ny
de garentle. Dusquem represen
tanta per a provincies
Calhbria,96 (C. Catalanes)
(No h1 ha aparador ni botigo
En Lluís Capdevila és l'autor
que ha venut més labres en la
«Diada del Labre».
*
El «P. C. Barcelona» ha gua
nyat el «Vacarisses E. C.»
* e*
La senyora Laura Brunet ha
estat vista ala exercicis religio
sos que s'han celebrat darrera.
ment a l'església de Santa An
na. Agustf Piraeés n'esth molt
ressentit
e*
Jaume Rosquelles i Alessan
ha escrit un llibre de versos, el
títol del qual serh : «Turments
del cor senzill en hores de peral
per a l'amor».
*
Ara resulta que l'autor de «La
corte de Faraón» és el mestre Pa.
hissa. Així ho ha descobert Mos
sIn josep Baldelló, regirant l'arxiu
parroquial del Pi.
El mestre Millet ha enviat una
cordial felicitació al tnestre Morera
amb motiu de l'estrena d'«El arte
de ser bonita».
En Caries Riba esta prepa
rada «Sis Peres», que, com els
«Sis Joans» del mateix autor,
bota espera que només seran
II<Tits per lis persones de qua
ranta anys per amunt.
*
El pintor Bosch Roger ha eii.
viat una &cima de felicitació
al seu mestre estimat Julio Moi
ami) moti u de les testes de
Nadal. per les quals Ii ha estio
eoncedida la medalla del salva
meta de NItufrags.
SUBT1LESES
Sitges!... Platja d'or I... Perla
del Mediterrani I Sospir de la na
tural... Estació d'hivern!... Es
tació de «M. Z. Paradís
de la Buril Sedant de l'espe
rit!... Sitges11 1 1... Spain!... Nen
Utrillo! ! !I
Heus ací, lector amic, un ftag
rnent del darrer prospecte que la
vila de Sitges, en la persona d'un
activíssim encarrilador del turis
me, ha posar a les mans de tots
'els possibles visiradors de la gra
ciosa vila de la malvasia:
El swimming-pool se halla si
tuado tan cerca del edificio, que
desde su interior, se puede gozar
de la emoción de un viril doble
salto mortal o de la valentía de
gentiles nadadoras, que con gra
ciosidad de líneas dignas de ser
plasmadas en un friso griego, se
colocan en la punta del trampolín
) se lanzan al espacio cayendo al
agua, que se cierra seguidamente
en un acariciante abrazo.
Sí, vaja, tot alió que en Catalá en
diem banyar-se amb aigua de ra
ses.
UN PER1LL A LA VISTA
L'acord de l'Ajuntament a la
sessió passada, de desnonar els
morts que no paguessin els nín
xols que ocupen als cementiris, ha
estat molt mal rebut per l'ele,
ment rabassaire difunt. Es creu
que aix.5 podria portar seriosos dis
iurbis si •
es morissin el senyor
Aragai o el senvor Companys.
*
LA CATASTROFE DEL DISSAISTE
—Vaja„. Conduelxen molt millor els
escamots.
* * *
MADRID-BARCELONA
A la • darrera corrida de benefi
céncia celebrada a Madrid resulta
ren ferits els toreros Bienvenida,
Ortega i Maravilla. El Villalta
quedá amo de la situació. Com
quan el doctor Aiguader se'n va.
••••¦••¦•••¦••••¦¦•••¦¦¦••••••••¦••¦•¦••••¦•••¦¦••¦••¦¦¦•••¦¦••¦¦•••.......................
Per ench.rrecs de publicitat
a EL BE NEGRE, adre
çar-se a: Aribau, 139 - Te
Ifon 76307.
lila
HOLLYWOOD
BAR - DANCING
CREE NOU DE LA RAPARLA, 105
TUEFON NUMERO 11033 1Tetes les nits de
-12 a 4 i festius de 7
a 9 (aperítius)
Colossal exIt de la
DEMON'S JAll
HuI ORQUESTRA COMPLETA
Grau ababas a la pista
11111111M111111111111~1111111111 MIE
Mercatd'ocasions
Compra _Venda - Canvi
de Mobles 1 tota olaaso d'objectes
TOT D'OCASIO
Corte, 414 - Teiéfon 30422
Goncal de Reparaz (pare) i
Gonçal de Reparaz (fill) han
obert un curs de geografia poá
lar.
Els abarates que desitgin as.
sistir en aglieSteS ClaSSeS són
pregats de presentar-se amb la
llieó estudiada/ i disfressats d'el;
quitnal.
* * *
Ira „tat molt mal vist en. eh
nostres media intellectuals el
fet que el senyor Ambrosi Ca
rion pugés i baixés, durara, a.
quests darrers dieo i amb
dent consthncia, les escales de
la casa cm té pis llogat la «Sb.
cietat d'autors», de la nosth
ciutat.
Els entesos afirmen que tot
plegat obeeix que el tan !Rus.
tre inventor de carrabines, pen.
sa tornar a fumar abundant.
meta, í alrnent un . autorhs de,
debb.
* **
El senyor Vilaregut ha ad
quirit el ciret de traducció al aa,
talh de nt-i- non obres de gangsters i serenos.
La traduce irá anirk,a cho-le»
de Melcior Font poeta i tocador
d'ocarina.
La senyora, Víctor Catalh es.
crin una novella en col-labora..
ció del senyor Ratnon Rucaba
do i Comerme, el qual s'ha
brindat espontimiament per a
fer el papen de protagonista en
la vida real.
De moment sembla que el se
nyor Ramon ha comenot en.
ganyant les criados.
** *
En Manolo Migué busca edi.
tor per a publicar uns conseN
sobre moda masculina que es
tem segurs que constituirien
un ?-xit de llibreria,.
El capítol dedicat als calço
tets llargs és tractat amb una
sobrietat d'esoriptor llatf que
captiva des del primer moment.
El prbleg, el vol escriure de
totes passades el pintor Matilla.
* * *
S'ita aparegut el dimOni al
nostre amic de Martorell Fran.
cesé Pujols oferint-li un tema
novellfstie deis més apassio
nants que ha produit la mo dernp. ljteraturá
, Ariturelmeni,
eiosa ánima de filbsof i de
eitntir (mig i rnig).
Sernbla que Pujols, després
d'haver eonvidat el dimoni
un eantiret d'aigtta fresca amb
anissos de fiare (litio), va re
hutjer l'oferiment amb aques
ta exelarnació desolada :
ima dieu ? Precisa
ment un din que la tic a la
tintorerial...
* * *
Memela.° de Iiibis:
Salvador Dalí. — «Arbre ge
nealbg,ic d'un pt3ix espesa».
Dr. Bellido. - - «Del arana i
la seva rapidesa».
J. y. Foix. — «X. Y. Z. II.
P.» (vitit pla.ces),
Josep M.aJilIluy. — «L'Ocre
»lar i el tnaduixa».
Caries Si nd ten — «Abaloris
torrats».
Ambrosi Carrion. — «Mussa,
on ets?» (ondevinalles).
Rossell i Vilar. — «El sen.
glar en el pare zoolbgic i en
la política».
Josep Pla. -- «El rabassai
re i Ultras coses no-vistes perb
eserites».
Caries Sentís, — «El traeo,
ma a la vostra llar».
Joan hs. «Melii jugo
liti Prediani1» (panorama del
Clic itctual).
I )( ii.ne(t de Ballmunt.
«Viuda joven, buena conducta, (c.:171i (con
* *
earles Riba prepara un
portant assaig sobre l'obra de
laa. Sagrada Futitil in i l'obra de la
Se u.
* *
ni Garles Sindre.o i Polis
slut eornprat als encants una
rentosa d'abaloris desparellats,
kis (inals raid, ObSE11111 a les
s(')eic,s del Lyeettnt Club el dia
quo aquestes es decideixin a
noinenar-lo conserge honoran de
in casa, al qual aspira des
Ia fundaeió de l'entitat
maiss~mansm¦moomonianglog
08111111110 -CAFÉ - !Placade la Universitet43 - Teléfon 34842
~
TARDA 1 NIT Grane Sane
famillare per concurs d'orquedrd
INCOMBUSTIBLES E
IMPERFORABLES AMBELSOPLET
ALUNA 3 i S BARCELONA TV 31853
MADRID CABALLERO DE GRACIA 719 T52.1 16119
El Be Negre Pág. 3
(jp '3 fint.ce.
jÇ cc (GuG?eC--c(e.'Ccie,G`ssuIGr
ce
FIGURES
OARLINE DIETRIC11
Coneixeu aquell eonte del rec,
to• d'una ermita del Mont
seny? Es possible quo si -.- el
• saben tanta gent!—, perb mai
estará de més repetir-lo.
- El rector d'aqviella ermita del
Montseny s'aburria. Devia és-,
ser un mundb,, o potser no, pe
rées'aburria. I si alguna aspira
ció u quedava en aquest m611,
era la de que el canviessin de parréquia. Amb aquestes, un
.bon dia va visitar-lo el Bisbe.
—Ah! — va dir Sa
sima — quina situació més ex
'eellent, la d'aquesta rectoría!
Amples horitzons, paisatge, pa
noramas. Us felicito, veja.
'—Orácies — féu el rector,
sme un to una mica sec. I es
tenent el brae, va dir :
Alié éš el Tibidabo i un trocet
de Barcelona...
—Ah! — admirá 8:v Illustrís.
sima. ,
—1 aquellos muntanyes, són
el Pirinen,
—Ah ! Ah
•
—I aquelles altres, Mont
serrats.
—Ah! Ah! Ah!
—I aquella blavor que brilla,
la Mediterránia.
—Oh ! Ohl
allb, el Tibidabo i
trosset de Barcelona.
—Si.
—I aquelles
el Pirineu.
—Si, si...
--I aquellos
.rat.
—Perfectament.
—1 aquella blavor que brilla,
Mediterrb,nia.
e —Si, si.
—I allb és el Tibidabo i un
trosset de Barcelona.
—Perb si ja m'ho haveu en
senyat dos cops.
—Dos cops i ja n'está can.
sat? 1 dones jo, que fa sis anys
que no veig altra cosa!
Marlene Dietrich és >zacta
ment el mateix.
111 l
muntanyes, sén
altres, Moraseis
Boris Karloff
1,1111111,1, lllllll 1,1,1,1,1,1
Dio
4
ACONTEIXEMENT
CINEMATOGRAFIC
ul
ESTRENA del film nacional
:Mercedes
amb josep Sttntpere Rafael Ar
coa, Carcax Aubert,liéctor More'
DAUME PLANAS
amb els Sellb
DISCOS VIVENTS
Oirettió 4
1. CAMA
Carrer Arao, 219
Producció
Barcelona.film
el vallable
El comitédel Cinemade la Generalitat faradeBarcelona
la Xauxa Cinematográfica
El senyor Carner Ribalia fa interessanis declaradons
Panic a Hollywood
S1111 FraileiScO ' (no d'Asís
Carnbó, sinó de Califórnia) 1.
(Del nostre enviat especial).
(Per T. S. F. EAJ, 3).—Mr.
Will Hays (conegut amb el mal
t'out de tsar del cinema) (en
viett paréntesis) acaba de fer
unes deelarae,ions sensacioavals,
i illustrades, solnse, la erisi nord
americana a un eivviat especial
d'ES tan, 11« (pie ii(luest illustrat
setinattari n3 publicará perqué
el seti enviat especial les ha
perdudes.
Mi-. Hay% atribueix tota la
alltressiió que experimenta l'e,
(se:muja deis E.E. U.U. a la
erisi que es nota des de fa un
:cene; en la indústria cinema
tográfica i aquesta erisi a la iris
iniivent transformació de Barco
loier en el veritable Hollywood.
Un con feta aquesta transfor,
'nació grikei•s al Comité del Ci.
ner»a de la Generalitat, Holly
e.00d, diu Mr. Hays en anglés,
no será tnés. que un, fals Holly
yvood, i és aquest terrible destí
el que ha desencadenat un pbe:
nic einematográfic del que. ni
en els temps més remots de la
humatvitat no es té noticia. —
F:e/n'a t Especial.
P. S. — ?I si eeviéssiu un al
tre enviat especial a Barcelona
per veure qué hi ha d'aixb? Ai
xó i la tramesa do, fons són
dues suggerIncies.
El «Be Negre» es movilliza
Aprofitant la primera (natu-,
raltnent) de les su
. eréneies del
nostre enviat esp ial 'a San
Francisco i feta 1' tramesa de
?
paréntesis que demana la direc
ció d'EL BE NEGRE fent-se res
se) de la importb.ncia de les de
ebaacions de Mr. Will Hays,
l'home que té a les seves mans
tota la indústria del cinema a
inerieá, que fas ara havia es
tat la primera del món, ha
train• 1111 eliViat especial a
Barcelona, futur Hollywood, per
tal de donar als postres leetors
les pritnícies de la informació.
—N_ de la n.
El qué ens dlu el nostre Mister
Hay:
Barcelona, 2. — (Urgent.)
(Per tramvia). Després d'in,
nombrables -reeerques acabo de
desedbrir que l'únie que ens
podia dir alguna .cosa del fa
'nos Comité del Cinema de la
Generalitat que ha de convertir
Barcelona en el veritable Ho
llywood, segons expressió de
Mi-. Hays, 'era el Sr. Carnes
Ribalta, assessor tlenie de l'es
meetat •Comité. Un eop sabut,
0115 ha maneat ternps per antas
19 a veure.
Hem trobat el tsar del cine
ma catalá i aviat del cinema
mundial (plan Ii ho hem dit ha
continuat tan ruboritza• com
sernpre) atrafegadissim no re
dactant les gasetilles del Parla
ment de Catalunya.
—És aixb — Ii hem pre,,,eun,
t at conseq iikeei deis Estu
dis de Sabadell que vosté fa
una meses anava 8, construir
d'un moment a. l'altre?
-
és i no ho .és. No ha
perqu? Estudis de Saba
dell han estat abandonats pes
qué era poca cosa, i ho és pes
qué l'abandonament deis Estu
dis de Sabadell exigia una com
pensació.
—Ah!
—Sí. Celia que la Generali
tat fés alguna cosa per posar
Catalunya en el lloe que cine,
matográficament Ji ealia, i d'a
presta necessitat va néixer la
idea, del Comité del Cinema. Jo
mateix m(1)1 vaig cuidar.
—De la idea o del Comité.
--De tots dos o, més ben dit,
de tots tres.
—Tres?
—Sí, la idea, el Comité i jo.
—Ah!
--Sí. De primer resultava una
U('1 difícil formar el ComW.
Vaig anar a veure el cineista
GifiliCS Sala Mate
PALAU DEN BANYETA
MONUMENTAL CALVARI
BAIXOS TEATRE OLYMP1A
soasel."-
Prona i nitres persones per efe
rir-los lloes. Perb tan aviat eom
va correr la broma, es féu tan
espés l'ambient einematográfic
quo vaig 'lamer de prescindir de
les persones primerament con-,
sultades. El-en de maese quali
tat les que s'oferiee. Aleshores
vaig constituir el comité de la
watiera següent : En Carnes
fibalta, persona molt entesa,
que havia treballat intensament
pels Estudis de Sabadell; en
Miguel Josep, element valuosís
sim. de Granollers, que havia.
treballat intensarnent pels Es
tudis de Sabadell; el senyor
Guillent Díaz Plaja, criticasso
ami) un talenths burral, en re
presentació deis elements uni
versitaris, que encara no han
tingpt temps de donar-li la ss.va
representació, perb que no cal;
el senyor Ventura Virgili, en
representació deis crítics, quö
t•ampoc no han tingut temps de.
donar-li la representació, perb
que oil ja se l'ha presa; el Sr.
Mhrius Calvet, per la Cinaes, i
el Sr. Alexandre Galí en repre
sentació de la Generalitat.
Peines complIcadons
—El Comité quedava aixl
bastana arrodonit — continuá el
Sr. Cerner ratlleta Ribalta—s
per?) se,mpre ha d'haver-hi des
contents. Els llogaters i em
pressaris comenearen de cridar.
El Sr. Blay, aquell de les Ex,
ma és pesqué si š fa algun ne
goci hi volen part pesqué hi
tenen tan dret corn nosaltres.
faran?
—Home, 1)4, li diré... els
projeetes bé hi sÓn. Perb d'ai
xt> a ensenyar la ceba d'aques
ta manera... De gana tots en
te.nim; perb hern de dissimu
lar.
Eh s gran: projecies del Comité
—1 per... diem-ne calmar-la?
—Tenim grans projectes. De
primer ja ens hem dividit en
tres seceions : Cinema Educa
tiu, Cinema Conaercial i Pro
ducció. A l'Edulatiu lii hem
posat en Carner-Ribalta, bon
element, en Ventura i Virgili,
que no die i en Díaz Plaja,
que ja ja. Al Comercial no hi
poden faltar els empressaris, ele
mutus, en Calvet i, natural,
ment, en Carner-Ribalta. 1 a
la Producció, ni cal dir que ha
d'haver-hi en Carner-Ribalta.
El-Secretari, que at-a és provi
sional (d'aixb ja en parlarem
més endavant) és en Miguel
Josep, home educatiu, comer
cial i produetivt wat el me.teix
Carner-Ribalta.
Produccíó
—Perb... els projectes?
—A aixé anern; jove. El més
petit és la producció de films
educatitts. Per aixé ja tenim fe
IIIIIIIIIIIII1111111111111111111111111111111111111111121111111111111111111111111111111111111
E
E
E
E Totalment parlada i cantada en catalá
imilmeelmemeeseememetasemtlimesememenusemoulmeelemeelmed
Se4mana de Cinema Cat IA al
CINEMA CATALI NYA
organitzada per "Seleccions Muriá" i patrocinada pel -
-
COMITÉ PRO-CATALANITZACIÓ E
E
DIjous, 4 maig. PRIMERA l'UNCIÓ E
Estrena de
•
per BRIGITTE HEL,M
Retolada en catalá E
--
Iraps Ferro Vd' I
elusivos Febrer i Blay, era el
que cridava més. Pesqué no cris
dés més•vhrem, haver de donar
hi entrada a dos representants
de l'Associació d'Empressaris i
a dos de la Mútua de Defensa
Cinematográfiea. Els primera
sén els senyors Pinillo, (Jesús)
(grácies) i •astanyer i, els de la
Mútua els senyors Blay (és
ciar) i Vidal Gornis (no faltava
més!)
—Res borne, quants més se
ran rnés riuran, no Os preoeu
pi per aixb!
—Oh, ja ho diu vostl; perb
és que só11 d'una indiscreció...
Afiguri's que diuen que si ve
len ésser del Comité del Cine
ta la meitat de la feina. Afigu
ri's que jo sóc fundador, direc
tor, soci j, no sé, si alguna, co
sa més deis «Laboratorios e
Industrias Cinematográficas de
Barcelona, S. A.» l Res, que
arnb un petit ajut de la Gene
ralitat, la produceió és un fet.
----No cal que ito digui; eom
si ho veiéssim. .
La censura
—Un altre gran projeete és
l'organització de la censura ci
nématogrhfica. Ara la censura
es fa al Gavera Civil; pe', és
que quan desaparegui el °o
ven]. Civil ha de desapar?!ixer
la (*usura?
—Call , ealli , ni pensar-hi
—Per aixb hauria de pasear
a la Generalitat i, és ciar, al
Comité del Cinema.
—Home! Té raó!
—Ara, la censura está molt
mal orgteritzada. Afiguri's que
la sala de projeccions la té la
Mátua. Per cada film que. pes
sa un associat de la Mvirtua,
pagel tres céntims per metro. Si
no és associat en paga cinc. Ai
xé és per sostenir l'oficina; pe
sé naturalment, sempre sobra
algun quartot i n'hi ha per sos,
tenis la Mvitua pagant els socis
una quoto, baixa, fer botas pa
pers en congressos i altres an
tes i tenir compre de 30.000 a
40.000 .pessetes en caixa.
--Mira que tal!
—No ereu vasta que si ele
empressaris han pogut enviar
delegats ala congressos de pro
ducció nosaltres no podrem fer
una mica més amb les 150.000
pessetes, més aViat més que
menys que entren cada any per
la censura i que nosaltres en,
cara podrem fer augmentar?
—Evidentment, evidentment.
El verltable Hollywood
—Alesnores sí que tindrá ra6
Hays en dir que será, Bar
celona que será Hollywood i no
pos Hollywood! Quan el Comi
té del Cinema funeioni, fun
cionará de debb. Jo podré a
bandonar aquests cent duros
d'ambient gasetillesc pel meu
propi; en Díaz Plaja, excels as
sagista, podrá deixar els raisp
rabies •cent duros que li do
nen a La Veu perqué faci sir
gar l'Imprudenei Bertrana. i de
turi una mica el dirárnie Ga
llart que Si el deixéssim trebas
llar aviat ficaria cinema ale co
mentaris euearístics d'en Bru
net i passará a ésser el Jimé
nez Caballero del cinema catalá
amb aquells pantalons de golf
i aquella viatges a Romania, i
altres indrets del Jiménez Ca-,
ballero castellá en cerca oficial
de cinema educatiu en temps
del Govern Berenguer.
L'arnie Ventura i Virgili el
farem el tsar de. la censura i
ene ajlidar a din el que s'ha
de ti-euro i el que no Ola de
treure d 'aeord, u atu ralment,
amb els propietaris deis filtras
porqué ad no es tracia de per
judicar ningú, molt al contrari,
es tracta de que tothom visqui
n'entre compleixi.
La primera obra del Comité
-
trigarb, molt a actuar el
Comité?
—Que si trigark? Ja. estem
actuant. ?Que no ha llegit ale
diaris la convocaihria d'un con
eu•s per nomenar el Secretari
Perpetu del Camita?
-- -Ah, faran un coneurs?
—13é, un corvetas; és per fer
les coses legalment; com que
en Miguel Josep s'ha sacrificat
am el loe de Secretad provisio
nal, no serh pee qiiestió do
TEATRE
POLIORAMA
tibia. Estudio, 9 - Teléton 10773
Avul, nit, en fundó de gala, estrena a
Espanya de l'alta comedla en tres ac
tea d'ANDREU BIRABEAU
Besos perdidos
OJOS
DE MUJER FATAL
Divendres tarda: La Locatis
Toles lea nits esclatont éxit
de Besos perdidos
Companyia de comédies
NOIELIA-G113RIANI
Vetllada homenatge a l'ae
triu catalana
MARIA VILA
Divendres, 5 de maig a un
quarl d '
onze: Estrena de
La dona que
compra Illarii
de STEVE PASSEUR
traducció de Carlea Soldevila
511111 MITRE [PARIR
Companyia de vodevila 1 capee
tacles moderna
Primer actor 1 director:
JOSEP SANTPERE
Avui, nit, l'éxii mes gran I més cómic
de
Iii MPIICH 1121 pis
(La peine poule du cinquléme)
LES RIALLES INTERROMPEN
LES REPRESENTACIONS
Es el comble de la comicitat
Totes les !lbs reza de moda:
La maca del quid pis
desnatia en bits el: Centres de hallan
prendae-li ara que es donaran
500 pessetes mensuals.
—Ah, ja.
—Sí; en la vida, de tant en
tant s'ha de fer comédia per
quedar bé. Perb eregui que de
bé hi quedarl el Comité; rniri,
els mérits que s'exigeixen són
que el secretad ha de saber el
catalb, k el eastellá, porqué, ai
xb sí volem ter cinema nos
trat; res d'influéncia estrange
ra.
—Per?), vol dir que el seere,
tan i perpetu s'aconeentarb, amb
500 pessetes al mes quan n'en
trin 150.000 a l'any?
—Horne, veurá... sempre hi
haurh alguna gangueta, sap?...
La segona obra del Comité
---1 la segona obra del Comi
té?
—La segona obra és la nacio
nalització del cinema. V6s sa
beu que a la Cinaes fins fa poe
hi ha,via. el Sr. Compa que era
italih. Res d'italians, dones.
Ara, en eanvi, ha estat a Bar
celona el Sr. Natan, de la casa
Pathé Natan, que ha vingutv per
quedar-se tots els locals de la
Veu? aixl es fan les
coses!
—Ara veig el pesqué del ph
nie arnerieb,.
—Vol callar, burrango!
—r el que és més be, és que
tot el que li he dit és la pura
veritat. O si no, al temps.
Sally Eylers
PUBLI
CINEMA
Doma, nou
1 Importan! Notiotarts,Reportattres
programa 1 Aeoumentala "FOX'•
Passeíg de Grácía, 57
Tekfon núm. 79681
SESSIÓ CON TÍNUA
de 3 a 8'/,f de 1O. 12
Localliat única,
selent 1 pesseta
LES ESTRENES
Lis bandarres es pensen que és
ser bandarra té un mIrit tan gran
que només ells, que ho porten a
la masa de la sang, poden fer
bandarreries. Quan hagin vist «To
paze», pero, és possible que can
villa de manera de pensar, i ales
boros s'adonin que una persona de
eent, ben entrenada, pot fer me
ravelles. Aixb, naturalment, no vol
pas dir que pel sol fet de fer me
ravelles en el genere s'hagi dés
ser necessáriament una persona de,
cent. A casa nostra els exemples
són, precisament, de tot el con
trari.
Si, per:), «Topaze» no ens pot
servir per distingir les persones
decents dels bandarres, ens ilus
tra, en canvi, sobre les mil fili
granes de la política municipal,
més aviat més espessa que no pas
menys, sobre le.3 quals EL BE NE
GRE no es cansará mai d'alustrar
els seus lectora, als quals recomana
DIvendres, nit, EST REN A del film més
dIverfit del que hom ea creu
EQRNAV,Ey
awormr
ÉS UN FILM PARAMOUNT
1111111111111~~1~1~~111~1
Ajuntament prevIngut val per tres o
l'entrada d'en Topase a la Plaça de la
República.
que vagin a veure «Topaze», per
qul sabran més coses veient-lo i
escoltant-lo que no pas repassant
i estudiant tota la .coHecció del nos,
tre setmanari. Es diu, fins i tot,
que l'Ajuntament en donará una
alije de projeccions al Saló de Sea,
sions acompanyades de conferin,
cies pels més prestigiosos regidors,
que faran atinades consideracions
sobre la tIcnica del film i les mi,
llores que aquest pot portar a la
política municipal nostrada.
* * *
El dia de l'estrena de «Topa,
ze» al Coliseum el nombrosíssim
públic que hi assistia no es can
saya de colocar als personatges
principals noma ben coneguts a ca
sa nostra. El regidor Costet-Benac,
especialment, fou afavorit amb
unes guantes comparacions que no
diríem que el milloressin, pero sí
que l'afavorien.
Desgraciadament, deis alludits es
trobaven en aquella inoments ad
minístrala a la sessió de l'Ajunta
ment per poder anar a gaudir de
les ovaciona que no haurien man
cat de produir-se. Pero els inte
resaos particulars són tan respec
tablea com els pública, i els regi
dora faran molt santament en de
fensar-los abans d'anar a veure
com ho feria llur colega.
Rbla. Catalunya, 57 - Teltfon 11701
Tots els dIlluns, canvl de programa
E • U. F. A. ACTUAL1TATS
-
Els darrers reportaiges euro
peus
E II PATHETONE
.."_: Una formidable exhibid() d'tt-
_
9
_ crobácies at ries presentades 1
— per Sir Alan Cohbamm.
1-7 II PARAMOUNT-NEWS 11 TI TI
Fi Les darreres noticies mundials q
0 III TOLEDO .."
—
Formidable documental de la
_ collecció artística lmonumen-
-- tal d'Espanya. Les belleses de
_ la Imperial Clutat. 1,1 —
... 14
".F. II ECLA1R JOURNAL :..= ....
::: Les darreres actualltats del
:: món que, amb carácter d'ex
--
—
clussiva s'exhibeixen en =
aqueata sala. ;...
?
Continua de les II del mal'a la I de la melada
Localitat única: UNA pesada '1
Apa r ella WESTERN ELEC'fRIC
Pit
1I lit
R
GRAN EXIT
de la deliciosa ope
reta de l'amblent
imperial de Viena
INAONA
ocesa
L.1 NI A EX° L-U VA F-EISFtFt 8c IEILAY
Pág. 4
El Be Negra
* *
Si els regidors no varen poder
assistir a l'estrena de «Topaze»,
no per aixb deixaren de tenir-li les
consideracions degudeS:s-A la por
' ta del Coliseum, entre altres, hi
havia el cotxe de l'Alcaldia, en
funcions de cotxe de respecte.
*
A la sessió de l'Ajuntanient, en
canvi, hi havia més regidors que
inai. Es veu que volien fer acte
de presIncia perqué no es digués
que havien anat a l'escala. Hauria
estat per a ells una humiliació que
la gent s'hagués cregut que a
llur edat encara havien d'aprendre.
* *
Les persones que tenen el mal
gust .de destinar una part impor
tant de llur pressupost a l'adqui
sició d'alió que en diuen estupe
faients veuran, si van al Capitol,
que encara els els donen barats,
donades les dificultats que sembla
que posen els policies a quI aques,
tes substancies viatgin. Si no fos
que aquest número sortirá després
de la Festa del Treball, i després
de la festa i del treball, sempre ve
el descans, explicarlem als nostres
lectors l'argument de l'obra; pe
rb és tan complicat, que tenirn
por que acabés corn aquella famo
sa novella que va començar a
publicar EL BE NEbRE i que va
haver d'abandonar en vista de la
crisi produida per, la sobreproduc,
ció de senyors Solers.
De la mateixa manera tenim l'es
perança que els morfinbmans que
vegin el film «Estupefacientes, es
descoratjaran de tal manera que
d'ara endavant no es donaran in
jeccions si no són de costelles a
la brasa o de boufarra amb bo
lets.
*
A Hongria hi ha una regió on,
així com ací, es crien bolets per
fer amb botifarra, allá es crien
cantants i músics per fer amb re
vista. D'aquesta manera els Sugra
nyes hongaresos no han de fer al
tra cosa que anar-hi, aixecar unes
mates i recollir uns artistasos que
ja es porten l'Ixit a la butxaca.
És així com el Sugranyes d'«El
hechizo de Hungría» descobreix
una cantant que és Gitta Alpar;
perb volent imitar altres Sugra
nyes vol «inculcar-li» l'Ixit abans
d'hora, cosa que ella evita fugint.
Troba aleshores en Gustav Froeh
lich, i, com que més tard s'han
de casar, ja no s'abandonen. És
per aixb que poden acabar la pel
lícula sense incidents, i amb aquell
Ixit que el Sugranyes hongarls
hauria volgut per a eh.
* * *
Dama dijous, i al Kursaal, per
donar-hi més solemnitat, ja que és
sabut que aquest cinema només
funciona. els diumenges, s'estrena
rá «Mercedes», el film. que ciMen
que és parlat i cantar en espanyol
i una mica en catalá. Els produc
tors haurien volgut que la Gene
ralitat hagués .influit» prop cle la
Cinaes perqul els cedís el Tívoli,
perb la Cinaes, que mai no vetlla
pels seus interessos, no es cieixa
convéncer, ni la Generalitat tam
poc.
I pensar que es traat d'un film
en el qual hi treballa en Santpere,
el més ferm puntal del teatre ca
tala i que la producció ha costat
—als capiralistes, s'entén-200.000
pessetes! I després es queixa el pú
blic que no hi hagi una producció!
I els capitalistes també, natural.
ment, i ells saben encara més el
que es diuen. 1 el que els costa!
-
El distingit marmolista de la ra
diodifusió, senyor Angel Tarrach,
ha adquirit darrerarnent una ira
portant partida de claus de ganxo
a .meitat de preu amb destinació
a les múltiples lapides que li han
estat encomanades a conseqülncia
de l'Ixit que ha obtingut la que
va ésser plantificada darrerament
al cim del Tibidabo. Aquests claus
de ganxo han de servir per pen
jar-hi les corones que en dies tals
com el segon de novembre, hom
acostuma a cobear en les lapi
des com aquestes que han estat
encarregacies a l'eminent escultor.
*
S'ha ocupat m'oh extensament
de Miró i de la leva suprasensibi.
líssima pintura el distingit cronis
ta de societat de Sant Feliu de la
Muga, senyor jacinto Ferreter i
Puig, que li ha dedicat sengles
Inicies en els números, cinc, sis
i set de la revista Esplais del Cor,
que es publica a la dessús dita po
blació.
Ha començat a prendre una eta
Ilerada d'oli de fetge de bacalla a
cada hora d'apat, el descandit Sant
Jordi del casal del mateix nom, fill
de l'escultor Rebull. A més, Ii són
adtninistrades abundants injeccions
de cacodilat de sosa per tal de re
vifar-lo una mica, i així, el dia
que hom Ii faci Ihurament de l'es
pasa que ha de portar, hom es
pera que podrá sostenir-ia.
SALA PA ÉS
Tota la setmane exposició
de pintura: MOMPOU
d'escultura: ERNEST MARA GALL
DECLARACIONS POSTUMES DEL «CAUDILLO»
-- No puc dir res, no7pucldir res.., no veieu que:vslic mtditant?
Un éxit perdut
L'Opinió del 23 d'abril, en la
informació de la Diada del Lli
6-re, en fer la lista de les obres
més venudes, deia:
fambé es vengueren, en bolles
proporcions, «Les Confession.s» í
«Al inarge» de Rosa M. Arguim
bau.
Si el ptiblic hagués sabut que
«Les Confessions» eren de Rosa
M. Arguimbau. de segur que
slaurien venut tnés que el mateix
«Vagabuncb, de Prudenci Bertra
na. Perb la genr es p.nsava que
eren d'aquell capellanot de Sant
Agustí...
Crueltat
Per fer més patent que en lb.
rianus Aguilar ja no és director
de La Noche, Joaquirn Montero,
l'usurpador del II« destinat per
don Joan a l'heroi de l'Exposició
i del Teatre del Pobbble Joaquim
Montaner, feia escriure dijous, a
l'Aguirre, firmant-lo A perquI es
prestés a confusions, un anide a
la secció de ,‹Volanderas» titulat
«Prácticas higiénicas», en el qual
parla d'una gitana que anava des
caiga i amb els peus bruts. En la
conversa que tenen ehl diu:
—Pero dime, ?por qué no te
layas les pies? ?Jo te gusta sen
tir la caricia del agua?
Otra perplejidad. Por lo vis.to,
tampoco se le había ocurrido.
—Ni zapatos, ni 'medias, seno
rito... Ni agua! !Ya se lavan los
pies los días de lluvia! !Y si vie
ra usted lo que duelen cuando es
tán limpios! ...
Aixb, és clar, no és cap ovella
etgarriacia; més aviat és una ove
ha que sap massa on va.
Dos °bilis de consideradó
El programa de les festes cele
brades per les Joventuts d'Estar
Catalá el dia 22 del mes passat,
el trobem incomplet. Diu així:
Casal d'Esquerra Republicana
Districte VI
loventut d'Estat Catala
Sepúlveda, 180.
Grans festivals
que's celebraran amb motiu de la
entrega del BANDERI d'Estat Ca
tala apeclrinat per la socia Na foa
quima Garcia En Pere Mies
Conseller d'Agricultura i economia
de la Generalitat de Catalunya.
PROGRAMA
Representa( ió
Lo Llit del Capita
A hon i prenciran part la Srta. E.
Camprubi i els Srs. I. Porras -J.
Serra. Recitara varíes intermix co
mics el jove Joan Guillén, de l'A
grupació Artística Talia. El barí
ton Sr. Alavedra executara varíes
pesses del seu repertori. Finalitza
ra la festa amb un Selecte Ball.
Francament. No sabem imagi
nar-nos el baríton senyor Alavedra
executant vares pesses, sense veu
re'l acornpanyat al piano pel co
mandant Pérez Farras. Con] izan
poc no podem arribar a capir com
en aquests actes s'ha pogut arri
bar a prescindir de l'home dels
Çent hoines.
El que ja cornprenem més és que
s'hagi prescindit de l'ortografia.
L'Opinió de dissabte, que guau
parla de la F. A. 1. el menys que
en demana és el fetge amb ceba,
dedicava el némeio de dissabte, en
-contmeinoració del prime: de maig,
als i.mártirs de Xicago». Els •,már
tirs de Xicago, eren uns anarquis
tes que l'any 1886 feien un mili:1g
quan hi va anar la policia varen
tirar-li una bomba i en varen ma
tar vutt. Després varen condem
gar a mort set. L'Opinió s'enter
neix amb aquests anarquistes. Pot
ser és perquI si no els haguessin
Incecutats ja serien morts de vells,
o almenys seguirien a Xicago.
Vldéncles... del passat
La Noche del 27 del passat
en la seva secció taurina, anun
cuya :
Emocionante mano a mano Or
tega Carnicerito.
1 per animar l'aficionat, afegía:
Está anunciada para el Próximo
domingo, en la Monumental, la
corrida que el público ansía ver...
la máxima bravura y suma per
1ección velocidad de vértigo... des
medido valor... una corrida en
que la emoción ha de ahogar las
pasiones desbordadas... locas pa
siones... las discusiones más aca
loradas giran en torno de este sen
ascional mano a mano. La Monu
mental, el domingo, va a parecer
un renidero de gallos.
La corrida s'havia celebrat el
diumenge anterior, i des d'ales
hores un toro ja havia posat l'Or
tega. a Madrid, a dos dits del se
pulcre.
...I segueix en augment l'éxit de
Gustaw Froltlich
Gil fa Alpar
en
El hechizo do bol
Avui i tots els dies al
PARODIES D"EL BE NECiRE"
EL ROSER TRAIDOR
Avui, en baixar ah meu jardí,
he tingut una bella sorpresa: 'el
roser més estirnat oferint-me l'es
pectacle de tres joliues roses blan
ques. Oh, roses benhaurades, que
us esbataneu sota el cel blau de
Catalunya, mentre voleien domas
sos per tots els balcons deis cM
tadans de bona voluntat 1
M'he atansat al roserar per ein,
baumar-me amb el seu perfum i
fer un poni de roses per a damunt
dc la taula del menjador, car, ai
xí, tot menjant la meya honesta
xocolata matinal, pensaré en la pri
mavera, en una primavera pacífica,
bondadosa, a la manera de Joan
ivlaragall.
Mentre em deia aix,5 he allargat
lrao tila per abastar tina rosa, pe
at!, quina funesta aventura.
Una punxa del roser m'ha fet sang
a la punt del dit gros, i la n'a
in'ha quedar rota plena d'esgar
rinxades. Bé ho diuen prou que
no hi ha rosa4ertse espines.
Desesperat, amb la ma sagnant
í esguardant amb enuig el roser
que trilla tractat amb tan poca
cortesia, he entrar a casa per po
sar-in'hi una nuca d'aigua timo
lada, una bena negra i taoar-m'ho
tot plegat amb un dit de pell que
he retallat d'un guant vell deis
ternps gloriosos de Pi i Margall.
Quantes i guantes vegades pas
sa aixb, en la vida!
Et penses que tot són roses for
moses que t'inviten a collir-les, i
quan vas a fer-ne un pom t'es
garrinxen i t'ornplen de sang les
punxes del deserigany.
Perb, oida ! Ja arribará un dia
en qul les roses seran fines com
la sedalina i les punxes s'enfonsa
ran dins les mateixes eturanyes de
la rosa cm ternoroses d'esdevenir
bisturins de la humanitat. És clan
que vindra, vatua! ; només con
vé, per arrihar-hi, que el món no
sigui un món de mones i que la
gent hi vegi Inés enlla del nas i
el pa sigui pa i el vi sigui vi.
Fem un esforl tots plegats i
no defallim. .?Que la muntanya és
alta? Bueno, ja ho sé, perb ens
aturarem a descansar. ?Que el sol
será aplanador? Está bé, pero ja
anirern fent traguets d'aigua fres
ca.
Daneu-me ia ma i seguiu-me
sense por.
qui dia pasta any empeny.
Pot.
!llllll 1111 llllll 01111111 llllll 111111111111111111 llllll I
AV UI, 1 TOTS ELS DIES GRAN EXIT
DE LA
FEMINA
Lilian Harvey i Henri Garat
en
Ido
CAPITOL
Jean Murai 1 Daniela Parold
en
exhibició de la seva represenlació a Espana A. C. E.
,olm: llllllllllt: lllllllllllll 11 lllllllllllllll 1 llllllllllllllll
— Albricias don Joanl Han sortit 36 partidaris de Marchl
— Com, com ha anal?
— Ara ve l'Emiliano que li acabará d'explicar.
RESTAURANT
«El Be Negre» diu...
ES EL MILLOR
hl del Mig, 19 - Placa F. Maci?, 3
Voleu fer-vos un passameni?
L'art de conduir un tramvia
Con) ten len' anunciat, sena
pre que viatgem en tramvia pre
nern bit lid. per a la platafor
ma anterior. El proeedintent té
l'avantalge d'artar ensents al
davant i al darrera, puix és sa.
but que el tramvia és un cap
i-cua. 1 que, cm» aeosturna a
passar ami) els eaps-i-eues, hi
ha. qui els colleeciona. Barcelo
na i i Gas
146 11 'flap .0 iegut .un de eble.
bre, anomenta Marqu?s de Fo
ronda la collecció del qual ha
anat a parar, per causes alie
nes 21 la voluntat de l'empres
sa, a mans d'un altre, amateur :
el senyor l'erran Arruga, l'afi
ció del (vial va comenear amb
l'adquisició d'uns guatas att
tobusos.
Sovint. situats al costat del
cola] lietor, El qual procuren'
dist retire tara bé com sabern,
en eoniplitnent de l'avís que ha
priva — d'altra manera farlent
nialvettre els eobradors qtte no
acaten cap altra de les ordres
(pie amb mires a l'art decora
titt hi ha escampades per ei
per llit del cotxes—,; situats,
dMetn, en el nostre lloc estra-,
havient observat que gai-,
rebé sempre que el c,ornboi pa-s
silva pel davant d'una font
d'aigua fresca i regalada, ed
conductor ens deixava amb la
paraula a la boca i abandonava
l'.estrada per a abeurar-se, en
el uent -se.'n , hivariablement, la
maneta de concluir. 1)0 molts
anys cap :l•í 01 fet ens intri
lza Va. 141 1:1(li-ereció periodísti
ca efe.; privava, per?), de pregun
ttlr-Ile la litolivació. Afanyosos ,
no gens ntenys, d'arribar al
fotts de la qiiestió, ens dedieh
rent 1.1. un estudi consciensós del
qual traguéreni 1a conclusió
que ruatwta i conductor eren,
de fet, tm, sol eos: que aixl com
els a11 res racionals tenim no
més dues mans, els conduetors
de tramvies tetten dues inatis i
111121 maneta; i que, con-1 és na
tural t raetant-se d'un ?)rgan
d'un mateix eos, la rna»eta
.tam.bé sentia neeessitai de re
frescar aixt que la resta del cos
tenia set. lL nost res estudis
encara, ens descohriren un tare
teniniken, el qual volem esmen
tar, per hé que. no tingui rea.
(,i( directa amb el pro d'aquest
article : qtte a inél-; del suple
ment de la maneta, el eos del
eondta.tor de tranivia encara
té una ultra característica que
diferZ.neia deis altres exem
phues de la, SeVa esp0cie i que
eonsisteix a portar la massa, en
eei7tlica emlioli(ada arta) un
exemplar de «Solidaridad Obre
ra».
Perb és ben cert, eom diu el
P. Miguel d'Esplugues, que no
eti pots fiar ni de. la camisa que
portes. Els esdevenirnents de
la darrera setntaria ens han de
inostrat que tota la teoria basa
da damunt les afirmacions deis
nostres ellissies i la biblioteca
«A tot vent», no tenen cap ni
peus. Perqtai ara resulta que si
els conductors se'n duen la ma
neta no és per altra cosa que
per la simple ramí de no expo
sar-se it qtit merare ells beuen
nigua, un passatger afieionat, no
engegui el trantvia i els deixi
a llega en terra.„
s'ha vist, palpablement,
NAGSA.--Casanovd. 212-2 i4.—Barcelona.
Les joventuts de Catalunya es preparen per a la próxima vaga general
que la feitia de ei›nd t'ir tram
vies és a l'abast de botes les
eriatures. Que no es neeessita
let's coneixements que els que
calen per a guiar una «patinet
te». Que no es ttecessita ésser
ni advocat, ni xMer, »i aca&-
rnie de, la 1.1engua, ni atine de
Seblistiit Gasch. 1 encara s'ha
gvriesttt paelgrunala1 cosa que és Inés . del ,«Sindicato Uni..
eo de,' Al' '.• Tranviario» : que
un Opta& qualsevol pot pas
sar' de la noch,› a la manana i
roin qui res, de eititada a han,-
v iaire. 1 que totjust It.1 ha, pits
s(Li, i ja sal) concluir, i parar,
i e»gegar. i tocar antb la petja,
V0/11 LI 11 Illetit l'e e<>11S1111111t ,
de «Tres de barreja, pel noi!!»
sense necessitat d'esbotzar cap
autobús Roca i fer quaranta
ferits.
eneltrree del eonseller en
de 10 seceié de cultura de
1,1 (leneralitat ha estat S011icjta
da una prosa exaltant la grheia
de, la sardana, al n'estro Ituyra.
Ils mestre ha acceptat l'ole.
rinwnt sempre i quan, ultra el
pren convingut, no li siguin es.
d'Alivios, en els /lamidas Mgids
do la sevo inspiyació, tots els
platets do erenut que ititgi
disiwnsables per a estimular.10
en els dolorosos passos de lai fe.
cunditat.
1 25 metres.
Blunblunn,
Blum-butit,
250 met res.
1 Iltim-bum,
Blurn-burn, Blum-burn,
Blum-blint
(Ara mateix, arran do nos ens
[ha passat
el filainent metallia
llagrimajant rosada --
de l'ele(-trieitat.)
Blinn-buin, IBnm-buril,
Illum-hum, Bium-bum,
500 metros.
El sol, aquí dalt,
fa tnés flaire de sol
de inalalt.
Bluni-buttuttutim!
—El ballet?
--Si es servidet.»
* * *
Counneleran segueix culti.
vaitt. (1mi) i.xit. creixent les se.
ves patilles. llom el pot veure,
El senyor Vachier cuidan! el seo «hortet»
El EN
00
BE
al ItittitiX lv.111ps (ilIC les seves
pinture, tvuttbé a ean Parés, on
4.x1(osa aciuesta (Iuinzena.
* *
El mestre Juli Pons, en collabo,
ració amb el mestre Fontbernat,
está preparant una magna repte,
sentació del oCasament del Saldo.
ni), en ballets russos i mames Co'
rals. Sembla que els primers papers
nairan a arree de la senyoretassa
Aurea de Sarriá i el senyor Joan
Magrinyá. Els ballables de conjunt
i els cants senil realitzats, natural,
ment, pels cent bornes del segon
deis mestres citais.
L'escenificació anirá a arree de
l'Adriá Gual, l'adaptació del text
a les necessitats inusicals será feta
perá l'Ainbrosius Carrinclon, i les
dilitses senil creació del doctor Die'
go Ruiz.
XOCOLATA
És mÉs Que eso: És ÉL MILLOR
REDACCló 1 ADMIN1STRACló: MEND1ZÁBAL, 334