Catalunya agrícola. Núm. 02 (febr. 1909)

              REDACCIÓ Y ADMINISTRACIÓ:
Carrer de l'Argentería, 74, 76 y78, pral,
BARCELONA
SUMAR'
MAS VILLARRT, per el Director.— PODA DR LA VINYA
(acabament), per Joan Bulbena y Estrany.—SINDI
CAUSÉIS, per Hsteve Poch.— PROBES DEL TREN Ze
ugma, per Isidre de la Plana. —IlLs ADOBS QUI
MICEIS, per 'sidra Llauradó.—La DEFENSA CONTRA
LES PEDREGADES, per H. S. —ENSENYANSA AORICO
LA. — CRÓNICA — CORRESPONDENCIA.
1f 1g II 14
PIFIS VILLRRET
DE SANT HILARI SACALM
Enormes moles montanyoses son les Gui
lleríes, y, malgrat Ilur granítica naturalesa,
apareixen rodejades de vida que les ameni
sa y 'Is hi dona un atractiu especialment en
cantador, mercés als hoscos que ab llur ver
dura exuberant vivifican aquelles solituts
salvatjes y ab llurs arrels aguantan ab proa
feines la poca terra arable que la desagrega
ció d'aquelles seculars montanyes ha lograt
reunir segle tras segle.
Basta coneixer les condicions naturals"de
les abruptes y escarpades montanyes d'Au
sona pera deduhir de les mateixes que la base
de llur agricultura consisteix principalment
en la explotació deis frondosos hoscos, y que
l'explotació deis camps, 6 sla l'agricultura
propiament tal, queda localisada aprop de les
poblacions y pels voltants de les masíes que
més ó menys escampades poblan aquelles
frondoses selves.
En aquestes condicions l'explotació fores
tal s'imposa y dona molt gust veurer aquells
Sureda.
Barcelona, Febrer de 1909
CATALIJNYA
AGRICOLA.
PEJRIOIDICH MENSLLA.L. iD _A_GRICU1.1111.J
DIRIGIT PER.
EN JOAN BULBENA Y ESTRANY, .
Engínyer AgrOnem, Profeaaor á la Cátedra Agrícola ,Pere-Gran s dala Estudia Universitaria Catalana
feréstechs hoscos rebrer solícits cuydados de
Ilurs progressítis propietaris que, convensuts
de sa eficacia, deturan la destral del llenya
tayre y dirigeixen ab intel-ligencia llur ex
plotació, no solament procurant conservarlos
com á preciós llegat, sí que també, y sens
aussili y protecció de cap mena, efectúan ex
tensas plantacions en aquelles granítiques
montanyes que, sense la vegetació que aguan
ta la poca terra que s'hi formá, no serien res
més que uns herms
estérils que cap pro
fit donarien.
Situat l'observa
dor en la carena de
la montanya, fácil
ment se dona comp
te de la distribució
de les classes d'ar
bres que poblan els
feréstechs hoscos de
les Guilleríes, y si
suposem que la montanya 's dirigeixi del E. al
O., la carena será la unja divisoria exacta en
tre les suredes y alsinars situats en la vessant
de mitjdía, que se anomena soley, y les va
gues de castanyers que poblan la vessant nort
frescal; en el sots s'hi troban molts avella
ners, que 's substitueixen per pollancres, los
qui, al cap de 15 anys de plantació, propor
cionan fusta per valor de unes cinch pesse
tes. Les causes de la disminució de les plan
tacions d'avellaner son d'una banda el poch
valor deis seus productes, ya 's destinin á la
fabricació de cérculs pera botes, ya á la pro
ducció d'avellanes. L'avellaner s'explota en
garrigues , necessita uns vuit anys pera
creixer, y un cop arrivat á aquesta edat se
tallan els brots á galet 6 á estisores y 's dei
xa '1 brot del centro de la mata, anomenat
mare, car se suposa que serveix pera dirigir
verticalment els joves rebrots.
Interessants son els treballs preparatoris
pel establiment d'una sureda , preferintse
per aytal objecte els terrers calents del so
ley. En primer lloch es fa l'artiga, práctica
que consisteix en la crema de la vegetació
espontania, quals cendres serveixen d'adob,
y el mateix any se sembran patates 6 ferratge
y al següent blat ó blatdemoro, y es durant
aquest darrer any que s'efectúa la sembra
deis aglans á voley 6 en finja, ya sía dei
xantlas caure en el solch de l'arada, ya colo
cantlas en sots que 's fan ab palot, eyna es
pecial pera aquest objecte. Els aglans convé
sembrarlos pel hivern, abans del blat de pri
mavera.
Un cop feta la collita del blat, s'abandonan
á sí mateixos els joves surers, fent lo que en
la regió s'anomenan verdissas, xo es, dei
xant creixer la vegetació salvatje á son vol
tant fins arribar cap als set 6 deu anys, época
en la qual es neteja '1 bosch y s'espurgan els
surers. En aquesta edat ya 's podan pelar,
obtenintse '1 matxot, que res no val, y al cap
de quinze 6 vint anys s'espelegrina, xo es, se
pelan els suros pera obtenir per primera ve
gada suro, que avans se venía de sis á vuit
rals quintá y que actualment se paga tant
poch, que ni remunera 'ls gastos de trans
port. Quinze 6 vint anys més tart, quan
se pela per segona vegada '1 suro,
aquést es ya utilisable y s'emplea en
els usos de costum.
Quan se pela un surer es guanya un
xich en alsaria, de modo que ceda ve
goda s'obté un nou tros de pelegrí que
correspón á la crescuda de l'arbre. Si
durant l'explotació es troba alguna al
sina surera qual suro es dolent, se talla
y 's carbona, y en son lloch se sembra
un aglá dels millors.
Baix l'aspecte comercial es classifi
can els productes de les suredes en va
ries classes : suro trafí, de primera, de
segona, de tercera y de rebuitg. El pro
ducte de la primera pelada s'anomena
matxot y 's classifica en grupo apart.
L'época d'obtenir el suro es pel istiu, car
les alsines sureres dehuen pelarse en saya,
xo es, durant el periodo d'activa vegetació.
Un cop obtingut el suro, se disposa pera
la venda, á qual objecte s'en fa una pila
rusquer que facilita sa cubicació; les pesses
c".e suro en el rusquer fan dos poma per qua
tre, y 's coloquen les unes á continuació de
les altres en pisos superposats que s'anome
nan testas. El suro Lambe 's ven á pes.
Aquéstes son breument resumides les prin
cipals particularitats relatives á les suredes
de les Guilleríes, ahont ocupan les exposi
cions més calentes. Les alsines creixen tam
bé en les mateixes situacions; mes preferei
xen llochs més frescos, ahont constitueixen
hombrívols hoscos, dels quals sols ne dona
una idea aproximada la fotografía que acom
panya eixas ratIlas, y com llur principal uti
lisació es el carboneig, descriurém eixa inte
ressant industria, tal com recollirem els datos
en aquelles feréstegues montanyes.
Una de les operacions preparatories con
sisteix en escollir la plassa 6 sia el lloch
ahont se fará la pila, pera lo qual se
neteja un tros del bosch que per se si
tuació faciliti l'accés, ya sía pera re
brer llenya, ya pera treurer el carbó
un cop fabricat.
Després d'aquesta operació prepara
toria 's procedeix á tallar els arbres,
dels quals els millors se destinan pera
fusta de raig y corbas y 'ls demés se
carbonan. Després de tallats els arbres
se capolan, aixé es, s'en fan trossos de
cinch y sis pams, y Ilavors s'estim
ban desde '1 bosch á la plassa per un
carrer preparat ab aquest objecte, y
un cop arrivats á la plassa se comensa
á fer la pila pel mitj, posant els trossos
de llenya 6 bocoys drets, deixant un
forat al centre de la pila que s'anomena
ull y que serveix com de xumaneya, á la
qual van á parar canals horizontals. Aixís
queda formada la primera sostrada que 's
cubreix ab fullaraca, damunt de la qual se
n'hi posan altres, fins tenir formada la pila,
á !a que sois falta calarhi foch, lo que 's fa
per la xumaneya, y tot seguit se tapa ab
terra.
La fabricació del carbó está aixís en mar
cha, y llavors tot el cuydado consisteix en
Nombre 2.
Aquest periódich s'envía de
franch á totes les persones que
enviin llur adressa á la Admi
nistració.
Ruequer, euro en planxes, preparat pera la vende.
mantenir la carbonisació, impedint ensemps
que 's cremi la llenya, pera lo qual deu vigi
larse la pila y ferhi forats pera mantenir la
circulació del ayre, la que no pot esser massa
activa, y aixis se continúa fins haver fet fo
rats á la base de la pila, car lo foch, que co
mensa per la par!, central de la xumaneya,
se propaga per son interior fins arribar á la
part més baixa. Si la terra no está humida
es necessari mullarla, per donarli consis
tencia; aixís els forats no 's desforman y la
carbonisació continúa regularment.
Se coneix que tota la llenya está cuita
quan la pila, á causa de la disminució de yo
lum s'entorna, el fum disminueix y surt pels
forats inferiors, y llavors s'ha acabat la car
bonisació. Sols s'han de pendre gratis precau
cions quan se desfá la pila, pera evitar se
cremi la llenya, tiranthi terra sobre; aquesta
operació se coneix ab el nom de netejar la
pila.
Al costat de la pila s'hi coloca una escala
feta ab tronchs d'arbres que permet pujar al
cim de la xumaneya pera poder bitllar la pila,
1
Alalnar.
aixó es, omplirla ab trossus de lleuya d'un
pam, al objecte de poder omplir el vuit que 's
forma á causa de la disminució de volum;
aquesta operació es fa dos vegadas al día.
Al bon carboner li basta veurer el color
del fum pera coneixer la marxa regular de sa
pila; el fum ha d'esser blanch y 'ls forats han
de recubrirse d'un sutge finissim.
Respecte á la part económica, aquest tre
vall pot ferse á tota feyna si '1 trevallador
Tiratje d'aqtzest nombre: 10.000 exem.plars.
'2
que talla 'ls arbres els carbona ensemps,
be á mitja feyna, si solament se cuida d'una
sola d'aquestes operacions.
Pera convertir en carbó 50 cargas de Ile
nya 's passan uns 24 díes.
Aquéstes son les breus notes que sobre
l'explotació de les suredes y alsinars recolli
Foradant la pila.
rem en les feréstegues Guilleríes; deixarem
pera un altre nombre lo referent á les ba
gues y castanyedes, car temem haver abusat
en excés de la amabilitat de nostres benévols
Ilegidors.
EL DIRECTOR.
CI C4 C4 C3 C3 C4 C3 C4 C4 Ca
Poda de la vinya
( A cabament )
Vistos ja en el article anterior els
principis fonamentals de la poda y l'in
fluencia marcada deis agents naturals
sobre la mateixa, ens toca ara descríu
rer, encar que siga rápidament, sos
principals sistemas.
Varís son y molt nombrosos per cert
els sistemas de poda, y be pot dirse que
cada encontrada vitícola te '1 seu que li
es propi y característich; mes, malgrat
aquesta gran diversitat, poden reduirse
á tres tipos principals: la poda curta, la
poda llarga y la poda mixta.
La poda s'anomena curta quan se
podan els sarments de modo que no
tinguin Inés de dos ó tres borrons,
dos ó tres ulls, cora també 's diu. El
nombre de sarments podats que 's dei
xan en cada cep depén de sa forsa y de
la classe ó -varietat á que perteneixi.
La poda s'anomena llarga quan se
podan els sarments de modo que que
din ab més de tres 6 quatre borrons.
Y, finalment, la poda 's diu qu'es
mixta quan quedan sobre '1 mateix cep
sarments podats curts y sarments po
dats llarchs.
De la comparació entre la poda curta
y la llarga es de remarcar que un ull
deis que quedan podant curt, no pro
dueix generalment més que un borró
ab dos rahims, mentres que un ull deis
que quedan podant llarch, á certa dis
tancia de la base pot produhir dos 6 tres
borrons y tres 6 quatre rahims, y fins
mes, segons los ceps. Per lo mateix
nombre d'ulls, la poda llarga produeix
major nombre de borrons fructífers que
la poda curta. Y per contra, la poda
llarga produeix sarments menys vigo
rosos que la curta, y aplicada continua
ment al mateix cep, al cap de pochs
anys el debilita.
Altre punt que també mereix nostra
atenció es l'época de la poda.
La vinya pot comensarse á podar
desde '1 moment que reposa la vegeta
ció, ó sía quan grogueixen les fulles, si
be es preferible hagin caigut, car aixís
poden escollirse ab més facilitat els sar
ments; la poda pot continuar durant
tot l'hivern menys quan gela y 's con
tinúa durant la primavera, es dir, fins
el moment en que torna á entrar en
vegetació.
Generalment s'ha de fer lo següent:
Primer. Á la tardor fassis la voda
preparatoria, que consisteix en suprimir
els sarments inútils y deixar els qne
després dehuen podarse definitivament.
Aquesta poda facilita '1s trevalls d'hi
vern, car se treuen els sarments que
fan nosa y permet els tractaments con
tra 'ls parássits dels vinyars.
Segón. Es la poda propiament dita
ó poda de primavera, que deu efectuarse
tant tart com se yuga, car, segons el
Doctor Guyot, qu es un gran mestre
en alpesta materia, la poda tardana fa
• les vinyes gléS fructíferes, y, segons en,
pot podarse fins després d'oberts els
borrons y encara que tinguin alguns
centímetres.
Pera acabar aquest im
portant assumpto sois ens
manca tractar de la prácti
ca de la poda.
Segons Dezeimeris , se
dehuen podar els sarments
un xich més amunt del
darrer borró que 's conser
va, com indica '1 grabat
adjunt, car en els nusos hi
han separacions linyoses
que impedeixen l'entrada
de l'aygua en el sarment
y '1 garantisan contra tota
altra causa que '1 far í a
malbé.
Per lo que pertoca á la
poda dels sarments que dehuen des
aparéixer,, se recomana no tallarlos
arrán y no ferlos desaparéixer del tot,
.8
Poda dele sarments quo desapareixea.—La
poda den ferse segons Indica la ratila A B.
sinó ferho com indica aquesta figura,
car aixís s'afavoreix la cicatrisació.
Com per avuy ens sembla que, dats
els reduhits límits d'un periódich, hem
tractat prou extensament aquest as
sumpto, per x6 hi fem punt final.
JOAN BULBENA Y ESTRANY
SINDICRLISEP1
Als agricultors de Capellades:
Sí, á vosaltres cm dirigeixo, per ésser á vos
altres á qui interessa aquesta laboriosa orga
nisació «El Sindicat Agrícol» d'aquesta vila,
del qual s'están fent els trevalls preliminars;
puig el motín que m'ha induhit á escriurer
aquestes quatre ratlles, es el d'exposarvos la
meva opinió, á fíy efecte de que tots aném de
comú acort para la bona marxa d'aquesta
gran obra.
Tingueu en compte, viticultors y agri
cultors en general, que l'obra qu'está ja en
vigilia de maniobrar es molt seria y mereix
de tots nosaltres, si es que estimem pos
tres interessos, la nostra unánime aprobació
y cooperació.
La crisis que estém atravessant, ens ha
portat á un estat tan deplorable, y hora es ja
de que 'ns en donem compte y fem un esiors
de bona voluntat á fí de buscar una nova
orientació, que, quan menys, ens deixi ven
dre postres vis, pera valernos del seu valor
(encara que limitat), que tanta falta ens fa
pera menjar y mantenir les mil sangoneres
que 'ns exploten y'ns obliguen, á forsa de
tributs y pressupostos nous, á conservar els
mísers pellinchs que 'ns cubreixen postres
carns.
No es el Sindicat quan en el sí del mateix
hi militan tan solzament homes conscients y
de bona fe; pero en aquet punt, principal
ment, es ahont s'hi fa més necessari un total
desvetllament de criteris á fi y efecte de re
CATALUNYA AGNICOLA
Poda del sarments
que 's conservan. -
La poda deu ferse
segons Indica la
radia A B.
sóldrer y matar tot principi d'especulació y
explotació.
Aquí á Capellades hi ha qui culi y elabora
el vi á dintre la mateixa població, y altres
que resideixen aquí mateix y '1 cullen y l'ela
boran á un altre poble; aixó, á més de po
guernos proporcionar un excés de vi, molt
més del que 's consúm, podría portar un gros
litigi en el Sindicat. Y aquí mateix se fa pre
cís l'estudi de un acort general pera solucio
narho d'tma manera que, condicionalment,
no's perjudiqui á cap deis que '1 cullen aquí
mateix, y, si possible es, deliberarho d'un
modo que no 's perjudiqui á ningú; puig es
tich més que segur que, si tots els associats
sindicalistas van ab bona intenció, hi ha me
dis pera arreglarho sense soroll.
Per altra part, també hi ha que posar se
vera atenció en les necessitats que existeixen
entre la classe necessitada que obligan á ven
dre lo més prompte possible, puig hi há qui,
ab consideració, podrá esperar més fácilment
que un altre. Donchs en aquet punt, que
també es bastant delicat, á fí d'evitar opera
cions, com son les d'enmetllevar diners, que
ab els interessos més aviat perjudican que no
beneficían, sería del tot convenient procurar
comprar y despatxar el vi deis arrebassers,
que ab sa majoría forman aquesta part neces
sitada, avans que '1 deis propietaris, donchs
aquéstos sempre 's podrán esperar més fácil
ment.
Y lo que tampoch convé que quedi enrera
es l'activa y enérgica campanya de propa
ganda sindical per tota la comarca d'Igua
lada, á fi de que tots els viticultors, princi
palment, cada qual en el seu poble se sindi
calisin; puig si tot aixó 's pot lograr, qu'es
una de les fórmules més fácils y práctiques
de realisar, ab el sol fí de remediar quelcom
la nostra difícily deplorable situació, veurém
com nostres prechs, avuy rebutjats y despre
ciats per nostres governants, serán atesos; y
quan per tot Catalunya y fora d'ella hagi
fructificat aquesta Ilevor, que per alguns po
bles ja ha donat fruyt y que aquí are anem
sembrantla, no hi ha dubte: la victoria de la
rahó será nostra y serém atesos successiva
ment.
Aixó es lo que tinch que dir respecte al
Sindicat Capelladí; are, per lo que 's refereix
á l'importancia y cooperació en el mateix,
diré que, per davant d'una obra de tanta
transcendencia, em crech ab el dever de
saludar entusiásticament á n'els iniciadors de
tant meritoria é important obra. Donchs si
tots els viticultors y agricultors en general
desitjem que la nostra sang y suhor en re
montar nostres vinyes mortes per la mala pla
ga, la filoxera, siguin recompensades tal com
se deu en mitj de persones sensates, es ne
cessari, més que necessari, que 'ns organi
-sem y que tots, de comú acort, contribuhim
ab el nostre esfors á depositar, cada qual per
sí, nostre gra de sorra. Si aixís ho fem, y
cumplim de bona fe per la seva Ileal y bona
marxa, el Sindicat Capelladí podrá allistarse
á les files en que hi militen els de la benemé
rita redenció.
Are lo que falta es valor, voluntat, energía,
y amunt els cors.
ESTEVE POCH.
Capellades, febrer de 1909.
10.W..10.1~3~sW
Els adobs químichs
Els adobs químichs, que, afortunada
ment pera l'agricultura, comensen á
conéixers pels pagesos catalans, son
unes substancies d'origen y composició
variable, que, incorporades á la terra,
proporcionen á les diverses plantes con
reuades els aliments que'ls hi son ne
cessaris pera la seva creixensa.
Es digne de notar aquí que aquets
adobs proporcionen als agricultors el
medi de donar á la terra substancies de
composició idéntica á les que existeixen
en els fems.
Essent la missió de l'agricultura la
producció d'aliment pera l'home y els
animals doméstichs, els quals viuen
tots del productes de la terra, y essent
aqueixa última la que proporciona les
primeres materies pera la fabricació ó
elaboració d'aquets productes, fácilment
pot compendres que la capacitat pro
ductiva, ó, més clar, la fertilitat de les
terres de conreu será limitada y anirá
disminuint cada vegada si no se li
tornen , per medi deis fems 6 d'al
tres adobs , les substancies que baix
la forma de collites se fi treuen. Mes,
com els fems provenen del bestiar que
gairebé sempre utilisa pera la seva afi
mentació les diverses produccions ve
getals de les masíes, es ben clar que,
comptant solament ab els fems, no's
pot tornar á la terra la fertilitat per
duda. Encara hi ha més. El poch des
enrotllo que la remadería te á Cata
lunya y la alimentació deficienta á que
están sotmesos els animals en moltes
masíes, fa que moltes vegades els pa
gesos no puguin femar els camps, dei
xant sovint les terres sense sembrar
per mancarhi els elements necessaris
pera la seva fertilisació. Ademés, mol
tes vegades en que's pot disposar dels
fems necessaris, no produeixen els re
sultats que s'esperen á causa de sa
composició deficient, deguda á la mala
alimentació del bestiar, 6 á les opera
cions ab que generalment se tracten els
fems, ó á les males condicions de la ma
jor part dels femers; resultantne la per
dua dels principals elements que cante
nen. Hauría d'afegir, encara, á n'aques
tes consideracions, el que, essent els
fems un objecte de molt volum y pes
considerable, se transporten difícilment
als trogos de terra que están allunyats
del centre de les masíes , impedint
aqueixa rahó la fertilisació d'aquelles
terres, la producció de les quals minva
considerablement.
Mes, avuy, mercés als avenços de
l'agricultura moderna, que posa á la
disposicíó dels pagesos tots els ele
ments de fertilisació de les terres com
els que's troben en els fems baix la
forma d'adobs químichs, aqueixos in
convenients senyalats més amunt des
apareixen, permetent així un conreu
més desenrotllat y lucratíu de la terra.
El treball de la terra, les varietats de
plantes conreuades y els cuidados suc
cessíus que se'ls proporcionen, son molt
importants , es veritat , pera obtenir
abundants collites; mes serien inútils
si les plantes, desde que les llevors
grillen fins la fructificació, no trobessin
aprop de llurs arrels els aliments que
necessitan.
Es evident que les diverses menes
de adobs deuen variar segons les terres
y les plantes conreuades; mes, en ge
neral, pot dirse que, ab proporció va
riable, tots son necessaris en els paísos
de vella agricultura pera restaurar la
fertilitat de les terres. Ja veurem un
altre día cóm se classifiquen y á quínes
plantes poden aplicarse ab més profit.
Els agricultors intel-ligents basta
que donguin un cop d'ull rápit sobre un
camp de cereals, per exemple, pera
veure quin és l'element nodrillu que'ls
hi manca; tant es aixís, que la despro
porció entre'l gra y la palla denota la
manca del ácit fosfórich (superfosfats),
mentres que les fulles groguenques,
vert ciar, ab la punta més 6 menys
•
roja, els diu que la terra está despro
veída de nitrógen (nitrats); els cereals
son petits quan la potassa els manca;
finalment, les fulles son llargues y
sense cap resistencia quan les plantes
no tenen prou cals á llur disposició.
Més endevant, ja veurem l'impor
tancia que tenen els adobs químichs en
el conreu intensíu y les ventatges que
llur erapleu proporciona á l'agricultu
ra. Si'm permetéu una comparació, vos
diré que'ls adobs químichs son les pri
meres materies necessaries á la vida y
Probes del tren Zulueta, pera Ilaurades de 40 centímetres,
ab tracció indirecta per medi d'un bógit.
creixença deis vegetals; son, com si
diguessim, el cotó en una fábrica de
teixits.
Al acabar aquestes observacions ge
nerals, no podem menys de posarles á la
intel-ligent con sideració deis pagesos
que desitjen aumentar llurs collites,
contribuint aixís cadascú ab ses forces
al renaixement de Catalunya y no pa
rant fins á posarla al nivell deis paísos
més avençats en el conreu de la terra
ISIDRE LLAURADÓ.
ItYWYMYYM 111
Probes del
tren Zulueta
Retallém de la Gazeta Afontanyesa de Vich:
Al Hostal Nou han tingut Aloch les esperien
cies agrícoles anunciades, assistinthi Irepresen
tació de bon número de gent pagesa de la co
marca , tant en els de la classe de propietaris
com en els de masovers; hi havían també repre
sentacions de fora la comarca, entre les quals re
cordem al President de la Federació Agrícola
Catalana-Balear, al Director de la Cátedra Agrí
cola «Pere Grau» En Jaume Maspons, al director
de la Pulla Agrícola de La Veu de Catalunya; al
director del novell periódich Catalunga Agrícola
En Joan Bulbena; al senyor En Frederich Ros,
alcalde de Mollet y president del Sindicat Agrí
cola d' aqueixa població , al senyor D. Esteve
Guasch, membre de la Cambra Agrícola del Va
llés, á un redactor y colaborador gráfich del pe
riódich Actualidades y á altresque en aquestmo
ment sentim no recordar.
S'ha esperimentat l'arada tren Zulueta, la que
ha fet un desfons fins á 45 centímetres, y el seu
inventor , junt ab el constructor , enginyer
En Ignasi Sampere, ha donat detalls, mentres la
arada estaba funcionant, sobre les ventatges y
llochs apropiats pera Paplicació d' aquest aparell,
que es arrastrat per un cable que's va enrot
llant, mogut per un bógit, en el que s'hi han en ganxat dos animals.
Altres arades hi havía al camp, que no s'han
esperimentat per rahó de la mollena, que sem
pre posa algunes dificultats en aquets treballs.
El senyor Zulueta, ab senzillesa de paraula y se guint el diálech que á cada moment promovían
els assistents, sobre totels masovers y d'unmodo
particular el del Palehí y algun altre, ha fet no tar les ventatges y inconvenients de les arades,
declarantse obertament contrari de les arades
dobles, que en igualtat d'esfors de tracció pro
duheixen molt menos treball, perdua de trebal1
que no ve compensada ab el lleuger inconve
nient de comensar sempre por una mateixaban
da de camp y de atenció y quelcom de destresa
aqruaedess'h,acodm'exeingilra adlelldaeusrfaodnosr, . eTl saenntyeonraZquuleusetetas
ha tingut molt en compte el suprimfr, en tot lo possible, el major volum de ferro, dintre de la
solidesa que s'ha d'exigir, pera el bon funciona
ment y conservació de la maquinaria agrícola.
S'ens ha mostrat , també , el desterrossador
Zu/ueta,'aparell que creyem no costará grans es
forsos en procurar Padquireixin els pagesos de
nostra Plana. Es senzillíssim y el treball qu'exe
cuta es difícil arribi á conseguirse, al menys ac tualment, ab qualsevol altre desterrossador. Nos
ha agradat tant y estem tant convensuts de la
seva utilitat y economía, de la seva aplicació en la nostra comarca, que volem dedicarlhi un arti
ele apart, el día que Pespay y les nostres ocupa
cions nos ho permetin.
Al local de la Cambra Agrícola hi havía expo
sades algunes sembradores, que creyem influi
rán en desterrar la rutina de nostres pagesos, de
tseemmpbsrayr máéspuennyq.üeTstoiot nhsaagdr'eícsosleers, qyüessotbióre dteolt
en aquelles en qu' están destinades á donarhi
aplicació sola y esclusivament la gent masovera.
Hi han exposats tam
bé óbits molt prác
tichs pera la repartició
dels aliments á les garri
nades, óbits que, bastant
L semblants , pero cons
truits de fusta, hem vist
en algunes cases de pa
gés. Els inconvenients
qu' ofereixen aquéstos
de fusta, quedan subsa
nats ab els qu' ha mos
trat devant deis pagesos
el senyor Sampere.
A les tres de la tarde,
en el local de la Cambra
Agrícola, el senyor Zu
lueta comensa á iniciar
la conversa sobre Papli
cació práctica deis apa
r e1 ls esperimentats al
matí. Se fa ben bé a istil
casolá.
Els oyents, que omplen per complert la sala
de sessions y les properes, están assentats varis
d'ells al entorn de les taules de café; fins els de
la presidencia tenen en la taula la seva tassa de
café; el senyor Zulueta fa recalcar lo tributaris
que som al estranger en qüestions de maquina
ria agrícola, quan á Espanya, á Catalunya, entre
altres hi tenim al senyor Sampere, hi han cons
tructors que poden donarles á iguals ó majors
condicions de solidesa y ab majors d'economía.
Esplica el treball que pot fer l'arada de la se
va invenció, fent notar les exageracions y pessi
mismes que 's sufreixen en jutjar aquest aparell
y fent ressaltar el treball práctich y útil que pro
duheix. El tren Zulueta no ha d'enterrar fems:
aixó ha de deixarse per les altres arades qu' ha
presentat.
Esplica el per qué el Sindical Nacional de ma
quinaria agricola vol enténdrers directament ab
les associacions agrícoles y exposa el seu plan pe
ra conseguir que '1 Banch d' Espanya establesca
crédit als agricultors per Padquisició de maqui
naria.
Incita als reunits á la discussió, prenenthi part,
entre molts altres, els senyors Massana, Mateu,
Sampere, Abadal, Palehí, Callís, Roca de Malla,
Riera y altres.
De la discussió s'en desfáben clarament Pequí
voch, sofert per la major part deis pagesos, de que
aquesta arada substituhía la fanga, quan pera la
substitució d'aquest aparell hi han altres arades,
que també hi eran al camp esperimental. L'arada
Zulueta sols serveix pera remoure la terra á una
profunditat major que la fanga, sens que s'arri
bi al subsol, y s' en treu:el cálcul económich de
la labor comparada ab la fanga, que com á máxi
mum arriba á 25 centimetres.
L'interés que tots els concurrents se prenen
en la discussió es estraordinari, y may hi havíam
vist en el local de la Cambra una reunió tant
nutrida y tant animada.
ISIDRO DE LA PLANA.
191~1491~9119
La defensa contra
les pedregades
Se comensan á coneixer los resultats de la defensa
contra les pedregades en l'any 1908. Malgrat los
alachs que s'els ha prodigat en aquestos darrers
anys, los sindicats de defensa han sigut extraordi
nariament actfus. Es precisament en lo Beaujolais
que's manifesta aquesta activitat.
En 1900 se constituiren els primers sindicats de tir
y desde aquella fetxa Ilur federació ha fet coneixer
anyalment Ilurs resultats.
Enguany s'ha nombrat una ponencia que ha redac
tat unas conclusions que son com lo resum de ses ob
servacions y practiques.
I. En el Beaujolais, durant l'any 1908, vinticinch
societats de defensa contra les pedregades han lluytat
contra les mateixes, disposant en totalitat de 421 ca
l:1011S.
II. Durant aquesta campanya, lo nombre de tem
pestats ha sigut com de costura. Solament una vinte
na han merescut especial menció, y d'aquéstas n'hi
han dotze poch menassadores, quatre serias y quatre
perilloses.
III. El 15 de juny hi bague pedregada en lo camp
d'acció de la federació que causá iraportants destros
sos y s'atribuheix aixó á haver arrivat tart els agri
cultors, que se'n adonaren quan ja havia pedregat.
Mes se pogué comprobar que en alguns llochs en els
que s'utilisaren els canoas preventivament, los des
trossos disminuiren y fins foren insignificants.
IV. En varis districtes vehins del camp d'acció
protegit contra les pedregades, aquéstes hi causaren
greus destrossos.
V. Els resultats habituals del tir son : distninució
deis Ilamps y trons, dislocació deis núvols, aturansa
del vent y cayguda de pedres toves é inofensives.
Aquestos efectes han sigut observats especialment
per les societats de retaguardia, qual nombre de dis
paros ha sigut proporcionalment reduit, en compa
rado ab els de la vanguardia.
VI. tina disciplina rigurosa es necessaria pera
Iluytar ab éxit. Al primer alerta tothom den estar
prop sos aparatos y tirar ab oportunitat.
CATALUNYA AGRICOLA
VII. La confiansa en l'eficacia del tir contra les
pedregades es general.
VIII. Resumint: els resultats de la darrera campa
nya, malgrat el fracás, quals causas se seuyalan, son,
com els anys anteriors, molt encoraijadors.
Finalment s'acordá dirigirse á l'Estat y á la pro
vincia demanant subvencions á cada societat contra
la pedra, en proporció a la pólvora gastada pels ca
nons, y la meytat del gasto per las de cohets.
Aquestos fets son reyalment encoratjadors y ho son
particularment en una regió especialrnent perjudicada
per les pedregades, y aixis fácilrnent se compren que
la contiansa se mantingui en los sindicats de defensa.
H. S.
nnnInm/nnn
Ensenyansa agrícola
—
Cátedra agrícola de
l'Escola de Mestres
En aquest important centre docent s'ha
desarrollat enguany el programa d'agricul
tura baix el següent, qüestionari:
Importancia de la'agricultura; etimología
d'aquesta paraula.—Antiguitat del conreu de
la terra.—La agricultura considerada com
ciencia, art y ofici.—Ciencies fonamentals de
l'agricultura.—Coneixements propis, acceso
ris y complementaris d'aquesta ciencia.
Agronomía; etimología d'aquesta paraula
indicant l'alcans de son estudi. -
Botánica agrícola.—Organografía vegetal.
—Constitució dels teixits y suchs de les plan
tes.—Divisió deis organs vegetals, determi
nant los de nodrició y reproducció.—Particu
laritat de les arrels y del tronch.—Diferencies
entre 'ls arbres, arbustos, mates y herbes.
Parts que componen les capes de l'escorsa
y fusta d'un tronch.—Divisió del tronch.—
Borróns.—Descripció d' una fulla; sa fisiología.
Organs de la reproducció vegetal.—Plan
tes de teixit celular ó criptógamas y plantes
fanerógamas.—Estambres y pistils; llur des
cripció.—Flors hermafrodites y unisexuals,
mascles y femelles.—Plantes monoiques y
dioiques.
Inflorescencia y cóm se manifesta en el
blat, blat de moro, avellaner, vinya, matafa
luga, escarxofa.—Fruit, llevor y pericarpi.—
Parts que '1 constituyeixen, indicant un fruit
en el que hi estiguin represeutades. Fruit
monospérmich ypolispérmich; carnós y sech.
Parts que conté una llevor.—Organs repro
ductors de les plantes criptógamas.
Fisiología vegetal.—Germinació, cóm se
verifica.—Absorció: d'ahont trehuen les plan
tes ‘ls elements combustibles (carbó, hidro
gen, oxigen y nitrogen) y 'ls minerals (fos
fats, sals de potassa, cals, etc.) indispensa
bles á llur creixensa y desenrrotllo.
Circulació y respiració deis vegetals. Saya
ascendent ó natural y descendent ó elabora
da.—Polinisació, fructificació y maduració
deis fruits.—Multiplicació artificial de les
plantes.
Cátedra PERE GRAU
Cursa d' Enología a Valls
La Cátedra Pere-Grau deis Estudis Uni
versitaris Catalans ha organisat un altre
curset teórich práctich d'Enología, que co
mensará ab algunes llissons previes sobre 1' es
tudi de la vinya y ses malaltíes, ensenyantse
en la práctica l'análisis deis sofres y sulfats.
Aquest curset tindrá lloch á la ciutat de
Valls y anirá á cárrech de Claudi Oliveres,
director de la Estació Enológica de Reus.
Comensará '1 primer diumenge de mars, á
les deu del matí, y seguirá á la mateixa hora
els demés díes festíus.
LLISSÓ 2.1
Sucre.—Importancia del seu estudi en re
lació al propietari, al comerciant y á la tec
nología. Determinació pel procediment quí
mich y pel físich.
Acits.—Importancia d'aquests en els vis.
Correcció de la falta y excés de acidesa deis
vis. Determinació de l'acidesa. «Acidesa
volátil». Importancia y determinació. «Aci
desa total». Manera de determinarla.
Color —Factors que l'afavoreixen. Alco
hol, ácit tártrich y calor. Determinació pel
Vinocolorímetre Sa 11 erón. ITtilisament de
aquest aparell pera cupatges.
Tanino.—Importancia antiséptica yquími
ca. Manera de obtenirlo. Determinació de la
seva puresa.
3
Taula de les llissons que s'expliquen al
Curset del Vendrell
Nociona de Quí mica Enológica
Lusso 1..
Enología:—Historia. Importancia técnica
y comercial.
Vins,—Composició.
Alcohol.—Importancia per les seves pro
pietats físiques, químiques y biológiques. Im
portancia comercial. Procediments de deter
minació. Destilació. Alambich Sallerón. Ebu
lliómetre Sallerón y Ebullioscop Malligand.
Defecte de que pateixen aquests dos últims
aparells. Erro que donen quan s'opera ab vins
dolsos.
Alcohols superiors: glicerina.
Extractesech.—Importancia comercial, per
lo que les lleys d'algunes nacions se n'ocu
pen. Determinació per evaporació. Enobaró
metre Houdart y Sallerón.
Cendres.—Poca importancia que les deis
nostres vins tenen pels propietaris.
Sulfats.—Sulfat de cals. Importancia per
lo que la lley prevé de que'ls vins no poden
tenir com á máxim 2 grams per llitre. Acció
del gas sulfurós combinantse ab el vi. Deter
minació deis sulfats.
nassó 3.'
Nocions de Química Biológica
Estudi deis ferments alcohólichs. Expe
riencies d'en Pasteur.
Classes de llevadures. Esculliment de les
deis nostres rahims.
Feina que fa la 'levadura en un most. Di
ferencia de cantitat d'alcohol obtinguda se
gons les races de la 'levadura. Acció sobre la
'levadura d'un excés de sucre ó d'una consi
derable cantitat de alcohol en un most.
Composts de flour com antiséptichs, pels
vins de cremar.
Gas sulfurós.—Metabisulfits y sulfits. Ma
nera d'acostumar á la 'levadura á treballar
en el gas sulfurós á cantitats considerables.
Condicions de medi que la 'levadura neces
sita. Influencia en el vi de la temperatura de
fermentació. Vins obtinguts á temperatures
altes. Maneres de prevenirho. Refrigerants.
Influencia del oxigen del aire en la fermenta
ció del most.
Acedificació del most. Acció de selecció de
ferments que `ls ácits fan en el most.
(Acabará.)
Curset d'análisis químich
aplicat á l'AgricUltura
En el Institut Químich Técnich se donará
durant los mesos de Febrer, Mars y Abril el
XX curset d'análisis químich aplicat á l'agri
cultura, que, com se sab, organisá la cátedra
El Sr. Zulueta explicant les venlatjes é inconvenients de les diverses classes d'arados.
4
=MIL.
Mete
ePere Grau.. Les llissons tindrán lloch dos
díes á la setmana, de nou á onse del matí.
El curset, que será eminentment práctich,
versará principalment sobre análisis de terres
y adobs, tractantse tarobé algunes nocions
relacionades ab les cullites de vi y olis.
VII:f0v4v4i'41';4151~.1
CRÓNICFI
• • •• • • • • •
• •I•1I¦• • OMIIIM•
-.- ••¦••••• ¦¦••¦ ••¦1 •••¦••¦ ••••...• ••••. ¦•=1~•~1~•umwma • ....rema."
44. Preguem alss distingas Itegidora de CATA,.
LuNTA .kGRICOLA note d'apenada del pettt reirás
ab que ha sortit noatre periódich. Canses fonos
DEL I
ENGINYER AGR45141EM 11 EN clOAN BULBENA Y ESTRANY
INFORMARÁN EN LA, BIRECCIÓ
L......•...•...........•_•.....•_•_•_•_._•_•_•.....•_•
tetes á noetra voluutat d'una banda y l'exceso de
trevalt. n'han ederut les constante' d'aquestreirás'.
Noreemenys es aquí que devem donar nostree
mée coral* meneo ahs agricultorsde totes tes co
marques eatatanes que *'as han honrat enviant
no* llur adhesió á la nostra troica, y recullint fir
mes dernanantnos nostre periodich.
Eso verarnent talaguer l'éxit de la matra publi
cació , ear desde '1 primer nombre tino al día
d'avuy, pasman de 10.000 les persones que 'nos el
(Imanan, y á tole* les guaba se 'Is enviará d'are
en endevant Lote ine nombro** que vagin sortint.
nYla fora, agricultor* catalan»!! La regeneració
agricola de la riostra torra ha comensat ja y uta
en caenf de eer prorupte una *Telilla.
set• En la reunió del janer de la Federaci6
Agríenla Catalana•Balear ele varen presentar duce
propoodeions importante.
La primera, psi senyor Zulueta, sobre lacread()
d'un* tribunales arbítralo pera dirimir Iliferenries
per gileetió de fet que surgeixen entre amos y
pareen. S'acordá nornenar una eomissió de re
preeentants de les comarques en que abunda el
s'eterna de la portería, pera que estudli l'assump
te y en son rae presenti un dictamen que S pu
gui elevar á proposició de Iley.
Altra cine/aló molt irnportant la plantejá 1 mar
qués de Campe. Resulta que, á reuma de les bol
see de contribucióproduldes per la filoxera, ella
nomenat uno consintió investigadora de riquesa,
la qual ha produit tantee queixes. que hagué de
ser disolta. ereantese ultra en con lloeh.
El senyor Zultieta explicá les gestiona que ha
fet, jiratarnent ab /drenes entintes del Panadés,
pera ()posarse á les extralimitacions que respec
te al particular elan comés. acordant posarse
d'aran ab la Diputació Barcelona. que tila
ocupat del intsumpte, molt mée quan. relacionat
ab aixó, hi ha el temible projeete del Govern de
cedir á una empresa particular la formació del
eStile1re.
Se Ilegt 1 dictamen presentat per la Cantbra
del Valles sobre la questió deis censos, que ja
coneixen nostres lectora. essent aprovat en lotes
ses parto, y, en ea virtut. s'elevará una exposi
ció al Govern sostenint el principi de la irredi
mibilitat deis censos.
El senyor Abadal dona compte de varice ges
tiona fetes prop de l'Arca/dia de Barcelona. alai
com de les satisfaceions dohades á la Federació
per la Unió Agraria Eapanyola, acordantse comu
nicar al presIdent de dita en Uta t que totyagraint
les axplicacions que ha donat. la Federació re
ferina seu eriteri de que la Unió Agraria Faja
nyola sola existelx quan sobredeterminats punta
están d'acort tate ele representante de les Pede
raciona que !integran.
siel En lo confrare La Cróxica. de Palafrugell,
llegim la següent nota que apareix ab 16 Mol:
Un Nos impost. deformarse? «En el projecte de
]ley de comunicacions marítimes quedan també
subjectes á impost ele tapa y les despulles del
!Giro.
»Degut á l'oposició que á n'el esmentat projecte
de lley se fa á les Corta, sembla que 's busca una
fórmula d'arreglo que consistiría en excluir de
l'impost á les Emites y á un nombre deterrninnt
d'industries que no baixan de 20. Convé donchs
que entre aquéstes hi figurin ele tapa y les des
pules del euro.
»Pera lograrho, ja sabém que 's disposan fi tre_
vallar el digne diputat per aquest districte y al
tres representante de comarques sureres, pro cal
CATALUNYA AGRICOLA
que TOTS ELS SURERS d'aquesta comarca y de
nles interessades escriguin DESSEGU1DA an ele
seus diputats á Corte encaritlis s'ocupin d'aquest
assumpte y féntloshi veure ele grane perjudicis
que representarla á la riostra, cada día mes nage
Bada industria, aquest impost, puig eh; tape y
les detepulles del euro son adietes de poch pes y
gran cubicatje.
»Ab un xich de bona voluntat de part de tots
no fora dificil assolir l'éxit en postres gestione.»
Nostre distingit amich el périt agrícol En
Raymond Vilaplana, de Vich, ha obtingut en
concurs obert per la Diputació de Barcelona una
subvenció pera ampliar sato estudie agrícols al
extranger, y nosaltres, al felicitarlo per aytal
motiu, dearitxem que ea estada en terra extran
gere li sigui, cola no ho duptens, veraineut pro
1110eit y fructifera pera l'agricultura de la nostra
terra.
ele• La Canibra Agrícola de Montblanch, en
tusiasta de e «Escota de Mestres», que educa á
noys y noyes pera exercir demá 1 rnagisterl en
ele pobles de la riostra torra, ala dlrigit á varice
societate agrícolas interessantlas pera que facili
Un á la Cátedra d'Agricultura de la dita escola
ele elemento d'ensenyansa de que puguin dis
posar.
L'Institut Agrícol Catalá de Sant !sidra ha Tes
post á l'exitació posant á la disposició del profes
mor y alumnas de dita Eoscola el Mimen Agrícol
que posseeix l'Institut, complauentse la Junta
CE) donar facilitats pera que l'esmentada Cátedra
pugul anar sempre que vulgui al Institut á es
tudiar en aquel] Museu.
1.0 Combes Agricola Oficial del Valles ha acor
de1 donar á la Cátedra verles publicaciones que
ha editat d'ensenyansa agrícola, entre elles I:ent
exemplars d'un Ilibret de versos, originals d'En
Ramón Roca y Sana, en que 'e donan boas con
selle á la maynada de les familles rurals.
Tumbé han respost á l'excitació de In Cámara
de Montblanch, la Cámara Agrícola del Noya y
lad'Arenys de Mar, habentse ofert enviar aguce
n' última una colecció de pedrea y fustes pera 1
Museu Agricol de l'abona cementada escota.
ost,- A Fransa s'está fent la revisió dele aran
zels, lo qual te una gran importancia pera la me
joría dele productores espanyols. Los datos que
tiguran en el quadro adjunt, proporcionat per la
C.ambra de Camera d'Ilepanya á París, dona 'ls
nous drets que 's proposan pera la tarifa míni
ma d'algúns productes agrícola:
generosos fina
12° embotellat . !lacto 12 40
Ademes, hi ha que fer notar que en la esmena
que 's projecta se vol ter pagar á tots aquets pro
ductes pel pes hl« en 110(1 d'esser pel pes net
com fina ara 's feya. Aquesta sola modificació
ja aumenta 1s drets en un 25 ó 30 per cent y
per lo que 's refereix á les frailes primerenques,
lo ministre d'Agricultura d'aquell país dictará
per medi d'un decret l'época de la seva adrnisió.
De prosperar aquestes reformes tan se val que
diguin que tancan el mercat francés als nostres
productes.
ne• Retallém de la «Memoria comercial» feto
per la Legació d'Espanya á Washingtony publi
cada pel «Centro de Información Comercial» del
ministeri d'Eetat, lo següent solt: Las fábri
cas espanolae establecidas en Tampa, dan traba
jo á más de 10.000 peninsulares, y á cerca de
15.000 cubanos, los cuales, juntamente con los
propietarios de aquéllas, dicen que se traslada
rían con mucho placer á Espafia, si el Gobierno
de S. M. decretara el libre cultivo del tabaco
• EnPera Salas Argelaguet, va donar á l'Aca
demia Católica de Sabadell, una notable confe
rencia agrícola.
Desprée de donar algúns datos históriehs sobre
Parbre y el paper que desempenya en totes les
époques el Sr. Salas, passá á estudiar las con
secuenciasdela destrucció dele hoscos á Espanya,
censurant la obra d'En Mendizábal que 'lis ha
portat la desaparició del nostre arbrat.
El diosertant excitá al públich pera que, seguint
Pexemple dele peleaos extranjera, se fassi una
fructífera campanya per la repoblació forestal,
obtenintse deis poderes públichs, Haya y disposi
ción» verament protectores per Parbrat.
Lo Sr. Salas fou, com se merexla per ea tasca,
molt felicitat per la concurrencia.
see• A Maequefa se va fundar una caixa rural
baix la direcció del Ajuntament y la deis senyors
Martí, arcalde y Mir, secretan.
En aquell ocie, parlaren los Srs. Valls, Mané,
Mir, Janaana, lo Rector del poble y '1 diputat
provincial Sr. Ráfols y tobo elle estigueren d'acort
en recomenar l'unió ale agricultora, com lo medi
mes eticás pera salvar la nostra agricultura.
ost. Los culliters de vi de Vilanova y Geltrú
tractan d'establir una fassina cooperativa. Lo vi
averiatde 12° se paga á Vilanova en les fassines
particulars á 5 pessetes la carga de 128 litres y
les matases á 020 peseetes los vuit litres, y es de
sumar que del establiment de la fassina coope
rativa de Vilanova y Geltrú en treguin gran pro
fit los agricultors d'aquella comarca.
tel Bah( la presidencia d'En Manel Raventós,
celebró l'Institut Agrícol Catalá de Sant Isidre
junta general ab assistencia de socia residente y
corresponsals. Després de complerts los requi
sits reglamentaria, lo secretani general En Gui
llém de Casanova 11(40 la memoria anyal mese
nyant los trevalls del Institut, que quedá apro
bada, aixts com Pestat de comptes, y finalment
s'elegiren 6 vocals pera la directiva, que va
quedar constituida en aquesta forma: President,
En Manel Raventós; vispresident, Illustre se
nyor Baró de Purroy; tresorer, En Francesch
Alesán; contador, En Raymond ViIaclara; biblio
tecari, En Francesch X. Tobella; conservador,
En Ricen Balcells; secretari,En Jaume Maspons,
y vocals, En Ignasi Girona, Excm. Sr. Duch de
Solferino, En Alvar M. Camin, En Ignasi Font
cuberta, N'Eusebi de Puig, En Antoni Jansana,
En Feliz Fages, En Guateas Peyre y En Unís
Pons.
neo La Diputació Provincial de Barcelona, á la
proposta del Sr. Farguell ha concedit una sub
venció de 1.000 pessetes á la Lliga de defensa del
arbre fruyter de Moyá.
me* Paredes de sementals.—S'anuncien les se
güents:
Provincia de Barcelona: Granollers, Sabadell y
Arenys de Mar, día 25 al 28 del actual; Vich, del
1 al 5 de Maig.
Provincia de Girona: Girona, La Bisbal, To
rroella de Montgrí, Castelló de Empuries, Figue
res y Caldea de Malavella, del 25 al 28 del actual;
Puigcerdá, del 10 al 5 de Mara; Olot, del 20 al 25
de Mars; C.amprodón, del 25 al 30 de Mars.
Provincia de Lleyda: Seu d'Urgell y Bellver,
del 10 al 15 de Mars; Viella, del 1 al 5 d'Abril;
Balaguer y Pensiles, del 10 al 15 de Maig.
Provincia de Tarragona: Tarragona y Cambrils,
del 20 al 25 de Febrer.
Entre altres se fan les següents observacions:
La cobrició es del tot gratuita.
Les horas serán de vuit á deu y de tres á
quatre.
Les eugues deuen ser presentestes el día y hora
que senyali el quefe de parada; de no ferho aixis
se subjectarán á nou torn.
Tota euga que pateixi malaltia contaminosa ó
no reuneixi les degudes condiciona d'alsada y
y conformació, será rebutjada, aixf coma les pol
tranques de dos anys.
Ele poltres y poltrenques, filie de sementals
del Estat, son de l'absoluta propietat del amo de
la euga.
La Remonta de Cavallería's presentará periódi
cament pera comprar tanta cavalls cosa eugues
desde tres anys y mitj, á partir del mes d'Octu
bre; peró ele propietaria no tenen cap obligació
de vendre ni presentar á n'aquesta sos productes.
El preu á que la remonta compraráls productes
d'eugues cedides per l'Estat será de 1.500 á 2.000
pessetes.
Es en extrém beneficiós pera'Is amos d:eugues
montades per sementals del Dipósit d'Hospiialet
el declarar ele productes que hagin obtingut
perque se'ls entregará un certificat d'origen ab
el que tindrán dita productes mejor valor.
Se prevé que en cada parada hi ha un llibre de
reclamacions que'l quefe d'aquella deu presen
tar; ademes, si algú's considera desates 6 atrope
Ilat en son dret, podrá queixarse al arcalde 6 á
qualsevol dele quefes y oficials d'artillería que
vieitin ab freqüencia la parada.
rial Lo ministeri de Foment ha concedit al
Consell d'Agricultura y Remadería de Barce
lona una biblioteca agrícola que aumentará la
que té en Pactualitat á la disposició dele agricul
tora.
tel El conegut é inteligent agricultor En Emili
Pascual y Amigó ha dirigit una moció al Consell
Provincial d'Agricultura y Remadería relativa á
les mides que deurfen adoptarse pera protegir
l'arbrat y les aus útills á l'agricultura.
Sabém que á Girona la Raya! Societat Eco
nómica d'Amichs del País tracta de celebrar ab
l'explendor que's mereix la Festa de PArbre, á la
que hi assistirán los noys y noyas de totes les
escotes de Girona ab l'objecte de ferloshi apendre
los grane serveys que presta al home l'arbrat y
que desapareix mes y mes cada día.
oest. En la Cámara agrícola práctica de Horta,
de la cual es president nostre distingit amich y
reconegut horticultor En Francesch Cortés s'efec
túen molla treballa pera tenir prompte un camp
de demostració en el que los socia puguin practi
car las feynas del comp.
41 La Reyal Societat Colombófila celebrá jun
ta general reglamentaria, y després de llegida la
memoria anyal dele treballs realisats, se posá á
discusió el plan de viatjes y concursos pera co
loma adultas y colomins que comensará lo día
26 de Febrer Celebrantse concursos de velocitat
en díes festius en Ahnacellas, Garifiena, Tar
dienta y Calahorra, ab premis d'honor y metá
lichs que importen unes 2.000 pessetes.
tal Havent rebut algunas llistes de llegidors
per CATALUNYAAGRÍCOLA y en les guata los qui
les firmaven no posaren lo poble al que teníem
de enviar lo nostre periódich, los preguém que
ene tornin á demanar cumplint aquell requisit.
tat• La Redacció de CATALUNYA AGR1COLA De
cessita corresponsals en ele principals pobles de
Catalunya, al objecte de poguerse proporcionar
uua informació detallada del nostre progrés agrí
col y de donarhi tota la publicitat que's necee
sita pera feria coneixer arreu.
ost- El Sindicat Agrícol de Lloret de mar empés
per l'estímul del triomf obtingut á la Exposició
Hispá-Francesa celebrada á Saragossa anua que
se li adjudicá la Medalla d'Or, ha resolt comen
sar els treballa d'organisació d'una Caixa Rural.
Ene complauen publicar els avensos de tant
activa societat.
oal• Ha sigut concedida la Gran Creu del Mérit
Agrícol ala distingas agricultora En Salvador
Castelló y En Antoni Rosal, ale qui aprothant
eixa ocasió enviém nostra mes coral enhorabona.
ensnal/WM
Corresponencia
.A.dvertencies:
1'. No's contestará particularment cap
carta que no vingui acompanyada de 20 cén
tims en sagells; de no ser aixís, se contes
tará en aquesta secció.
2'. Se prega als nombrosos llegidors de
CATALUNYAAGRÍCOLA que, á serloshi possible,
emplein targetas postals al dirigirse á l'Ad
ministració.
3'. Essentnos materialment imposible '1
contestar á toles les persones que 'ns han
honrat escribintnos, les preguém ens dispen
sin, ensemps que '1s doném nostres mes ex
presives mercés per habernos ajndat tant
eficazment, propagaut per tots els indrets de
postra terra CATALUNYA AGRÍCOLA.
SUS CRIPCI
AL
EDICIÓ DE LUXO
DE
CATALUNYA AGR I COLA.
PESS ETES L'ANY
Avís important
Imprempte Barcelonesa, Tapies,. 4.—Barcelona.
La Redacció de CATALUNYA AGRÍ
COLA, respectuosa ab totes les opinions,
no 's fa solidaria deis trevalls firmats,
quals ideyes y responsabilitats declina
sobre llurs autors.
Adietes
Cera blanca
verga.
Mal natural pura
» artificial ba
bine
Kilos
Tarife at11111
Frunce
8
10
Taras premia
Franca
12
20
rrejada . . .
» 10 30
Petates primeren
ques » 040 3
Figuee, mentes y
melones frescos • » O 3
Presseehs y auber
cocha freacos. . » 3 ti
Liegúma fresques,
menys les faves
y sigrons . . » o . 3
Idem clasifica
des » 0 4'50
Idern peladas » O 6
Safrá » O 1
Vins ordinaria