Catalònia. 1a sèrie. Núm. 03 (25 març 1898)

              CATALONIA
JOSEP SOLER I MIQUEL.
PER JOAN PEREZ JORBA
Lomés preciós de la vida den Soler i Mi-guel
se va resoldre en el seu pensament
i en la seva ánima.
Pensa subtil i profonda que penetrava
lucidament les coses; sensibilitat intensa i
viva en la que s volatilisaven les sensacions
fins a un grau suprem; ánima tendra i refi
nada que sentia amb exageració i s'emocio
nava fondament; en Josep Soler i Miguel ha
sigut un deis joves catalans que de la manera
més elevada i conscient han sentit l'esrierit
contemporani. Per la vehemencia i per la se
rietat extremades am que s va pendre les coses
de la vida mental i espiritual, i per la manera
personal i encektadissima com va definir-les
i les va explicar, en Soler pot considerar-se
com una de les figures intellectuals més im
portants de la joventut moderna. Vaesser tant
intensiva i violenta la seva vida moral inte
rior, i aquesta s va reflectir en l'exterior de
relacions tant vivament i actiVa, que l'afirma
ció de les dugues plegades pot semblar peri
llosa o neurastenica, per no poder-se-la con
figurar ni resistir, a les intelligencies obtuses
i a les ánimes atrofiades. Pocs am tanta fre
qüencia s'han trobat com ell en lo que ex
pressa l'aforisme següent den Nietzsche:
«Quan el vostre cor bat de pie a pie, a punt
de desbordar, allí hi ha la font de la vostra
virtut». El cor den Soler bategava sempre
adalerat i brugidós, produint-li Is seus batecs
uns esborronaments tant intensos d'emoció,
que deixaven embadalida tota la seva ánima.
I el mateix Nietzsche, de tendencies tant opo
sades a les den Soler i Miguel, hauria segu
rament apreciat an aquest, si l'hagués cone
gut, per lo que va declarar el primer deis dos
en el seu poema filosofic Zaratbustra : «De
tot lo que s'escriu, no més estimo lo que un
home escriu am la seva sang». I en Soler va
escriure am tota la seva sang, am tot el seu
esperit i am tot el seu esser: en els seus escrits
la seva existencia s troba en una tensió enlai
rada i profonda.
En Soler s'exaltava fins al deliri al sen
tir-se entremig del febrós moviment actual
d'idees, i s'estremia d'emoció al percebre les
manifestacions diverses del sentiment d'avui.
Sentia aletejar en les idees una vida altament
humana i en els sentiments hi descobria afir
macions d'eternitat. Era un poeta reflexiu i
espiritualista que, commogut, anava a cercar
la frescor en les emocions, pera sadollar-se
J. SOLER I MIQUEL
BARCELONA, 25 MARÇ 1898 3
•11.
38 CATALONIA
d'ella i comunicar-la an els demás. Per la ma
nera ingenua am que n Soler transportava les
sensacions, els sentiments i les emocions a
una regió de pura intellectualitat, crec que la
qualificació que més bé li escau és la d'un
nen cerebral, d'ánima i de cerebralisme fets
de candidesa alegra i profonda. Si bé no havia
volgut discernir, per no atribuir-hi gaire im
portancia, l'emoció literaria de la forma, ha=
via arribat a experimentar remoció filosofica
o del pensament, i més que tot l'emoció pura
o la natural de l'anima.
L'alta i delicada sensibilitat den Soler se
translluia en una força d'expansió, inquieta i
anhelant, que, tot projectant lluiçors d'in
telligencia, anava cap a les coses amb amor
efusiu, acaronant-les am tendresa commogu
da i impressionant-se d'enes d'una manera
intensa. Era tant extremada i fina la seva im
pressionabilitat, que en ell les emocions i els
sentiments florien exuberants i amb una vir
ginitat d'adolescencia. Al commoure-s arriba
va a una situació emotiva tant alta i a una
tant regalada frescor de sentirnents, que
aquests, als ulls de molta gent, prenien el
caracter d'una alarmadora alucinació. Anima
jove i generosa, plena de bondat i de franque
sa, continuament vessava d'entusiasme i fe,
explaiant-se am vehemencia santa, com illu
minada pel goig de viure una vida superior,
que ella volia transmetre sempre an els altres.
Allá on se revelava tot en Soler era en
les converses intimes amb amics, de poderosa
i viva suggestió : al objectivar-se, se realisava
en ell una ardenta explosió de vida, que amb
efusió s comunicava an els oients. Enraonant,
en Soler tenia 1 fervor i la noble sinceritat de
l'apostol que, tot evangelisant, s'entusiasma
s'ubriaga a sí mateix. I aquestos moments
d'espontaniació illuminada, en els que vibra
va tot el seu esser, eren per ell de vera im
mortalitat: idealment se podien pendre per
la glorificació divina de la seva ánima sincera
i bondadosa. En Soler era un jove que va
existir, en aquesta vida, en mig d'una atmos_
fera d'eternitat humana. Ardent i efusiu, mo
gut per una alta i lliure bondat, arribava
sovint auna plenitud de pensament i de sen
timent que, afavorida per la videncia de la
seva imaginació prenyada de visions i de rea
Wat, donava a la seva ánima un aire de sere
nitat eteria. Era sensual, espiritual i intellec
tual com tot jove pensador d'avui_dia.
Pera posar de manifest la delicadesa de la
seva emotivitat, cal dir no més que davant de
l'inefable bellesa d'alguna obra artistica, de
tots aqueIls actes que obeissin a un impuls
generós i noble i de tota manifestació inge
nua i plena de sentit de l'Anima, li espuma
ven am freqüencia Ilagrimes d'emoció. Pera
donar idea de la refinada i complexa forma
ció del seu esperit, n'hi ha prou amb insinuar
que ell creia en lo perdurable del pensament,
en la santedat de lo real, en la valua de l'ima
ginació, en lo inefable del sentiment i en lo
infinit que hi ha en les emocians.
La seva cultura era intensa i variada; Ii
havia resultat molt profitosa i de constant fe
cundació interior, perqué li anava desvetllant
potencies adormides i sentiments inexperi
mentats. Havia penetrat en les manifestacions
més altes de la saviesa antiga i en les més re
finades essencies del pensament modern. El
seu esperit transparentava « una cierta y po
derosa disposición, llena de luces, á verlo y
comprenderlo todo con sentimiento de huma
nidad», convençutde que la veritat és no més
que una i unica, de la qual, en el fons, cada
individu és un aspecte. I per rró el seu anhel
(i també perqué ell resolia 1 pensament en
humanitat) era coneixer la major diversitat
de tendencies filosofiques i de cristallisacions
d'ánimes, la coneixença de les quals, per la
contradicció aparent que existeix entre elles,
sol desconcertar an els més coratjosos i pre
parats a perseguir la trajectoria en que, resu
mint-se en sintesi, convergeixen i comuni
quen totes.
A mida que n Soler anavaavançant, sem
pre més hardit i més esperonat, en l'explora
ció de les corrents intellectuals més dividides,
el seu esperit s'anava enfortint i s'engrandia,
fecundat per una gran variació d'emocions de
pensament i d'anima. Ell opinava que tot es
perit que tingués desitjos d'orientar-se, un
cop hagués trobat els motius de divergencia
-entre ls distints sistemes, de tota la llur anti
titeca varietat, tenia d'anar a determinar-ne
una unitat fonda, integral i harmoniosa, «la
unidad en la variedad», o siga descobrir la
real correspondencia entre ls motius d'opo
sició, al mirar de condensar-los. Així tota
ánima investigadora i sintetica s va alhora en
riquint i vigorisant, facilitant la propria for
mació, i promovent-se més tard un sord des
vetllamént d'energies que, si es remouenper
dintre amb insistencia, poden impellir a prac
ticar una gestáció que, operada am profondi
tat, transporti an aquell moment gloriós en
que un hom ja pensa i es produeix per comp
te propri, an aquell instant suprem clç la crea
ció en que l'anima s va aclarint per un divi
nal somriure de ventura.
Aqueixa inclinació decidida a explicar, pera
trobar-ne l'harmonia, les determinants de
les corrents d'idees, té molta analogia am la
tendencia a voler conciliar la complodtat dels
sentiments am la llur unitat; essent aquesta
ultima la tonica que personalisa la sensibili
tat de l'home en qui ella s reflecteix. Aquei
xa disposició d'esperit fa impossible contra n
Soler tota imputació de desequilibri mental,
puix en lloc de contradir-se, com han dat a
entendre molts, lo que ell feia, am la seva
serenitat i fermesa de visió, és més aviat arre
plegar elements i compondre substancia pera
l'integració personal; lo qual, al meu judici,
denota certa robustesa d'anima.
Cultivar-se les emocions, la sensibilitat i
el jo, peró no a la manera ipsuista deliqües
cent, consistint en el refinat egoisme del «re
concentra-t eternament en tu» del Faust, que
és un deis graus més absoluts de la decaden
cia. Aquesta esteril i negativa corrent de la
contemplació interior extremada, si s resol
en un indiferentisme tancat vers lo de fóra,
pot fer perdre tota activa i expansiva energia
individual i obligar a caure en un deliqui
nirvanenc d'anullació, que porti a la incons
ciencia o identifiqui amb el No-ré; xo és :
una mort per inanició intellectual i animica.
En Soler s'oposava an aqueixa extraviació de
l'esperit i del pensament : ell era partidari de
vetllar-se i conrear-se un mateix, a l'objecte
CATALONIA 39
de no deixar fondre l'essencia divina que hí
ha en nosaltres, la qual ens liga amlo infinit
etem ; peró sempre am comunicació activa am
lo vivent, o, d'un altre modo, de covar les
sensacions i les impressions que s'experimen
tin pera que, després de la constant fermen
tació abans mentada, ens poguem sentir irre
sistiblement impulsats cap a la producció
lliure de la nostra existencia.
Al sospesar i profundisar el pensament sa
i robust dels antics, en Soler i Miguel se
configurava, preferentment i am cena com
placencia, l'exaltació espiritual deis grans
mistics del cristianisme, que són els que Inés
conformaven amb el seu temperament, per
la llur illuminada expansió. El seu misticis
me no és dogmaticament religiós ni exclusi
vament metafisic: és pietista, i, com a tal,
profondament humá; manifestant-se-li també
sovint per una estatica devoció envers l'ema
nació de bellesa que, a l'exhalar-se de les
coses, les transfigura amb un resplendor de
lux xterna i per una admiració fervent envers
tota irreflexiva impulsió generosa que mogui
a un esperit.
Pera convence-s de que n Soler era una
de les expressions més vives de l'anima con
temporania, no hi ha sinó fixar-se en la ma
nera com eh sentia la plenitud de vida i de
conciencia intellectuals a que s'ha arribat
avui, com havia donat compte del lliure ana
lisi a que ara se subjecten tots els estats de
cultura, i de quin modo havia expressat la
sinceritat i el c.onvenciment que caracterisen
a la joventut moderna ; tot lo qual ens sem
bla que ve a promoure una deslliurança mo
ral que s pot tenir quasi per efectiva: l'home
conscient arribant a la seva completa afirma
ció i a un absolut domini de sí mateix. El
propri Soler ho declara en les notes pera
un prefaci deis seus Escritos, a l'expressar
que ls joves actuals «tienen una conciencia
y seguridad inconcebibles en los estados de
no completa emancipación del pensamien
to... Hemos llegado á sacudirnos la necesi
dad de conclusiones dogmáticas, prosiguien
do incesante, implacable y tranquila toda
'investigación, y marchando con una firmeza y
seguridad intimas, que arrancan de nosotros
mismos y se proyectan á lo infinito...; ahora se
percibe verdadera emoción artística en las
obras». En Soler era l'intellectual, no de la
raó, sinó dels sentiments de l'ánima moder
na. I com en insinua subtilment i confosa en
el seu Decadentismo, aqueix moviment de la
decadencia d'ara, serva en el fons una ansia
febrosa de vida; i avui ja gaire bé s comencen
a pressentir els batecs d'una existencia nova,
més espiritual i més plena, la qual, produint
li una visió de realitat illuminada, li fa dir an
ell amb un sentiment de joia : Spiritus in terra
resurgens. És un espiritualisme metafisic i
humá, en forma naturista, que comença a
brotar per tot arreu i que en en Soler tenia un
deis més hardits i convençuts apostols.
L'Estetica d'un esperit com eh, que tant
cercava en les obres literaries l'ingenuitat i
virginitat emotives, per l'orla havia de pro
clamar, com a principi fonamental, la lliure
espontaniació artistica, després de l'elabora
ció interna i constant que, operadaam solici
tud, produeixi l'obra ben madura i am forma
i vida propries: que siguin sensacions experi
mentades, sentiments real o idealment viscuts
i sempre impressions rebudes : el culte fervo
rós a un art realista de la vida interna i a una
psicologia penetrant de lo inconscient.
Bona part d'aquella inquietud del seu espe
rit, sempre vigilant i espavilat, que per molts va
ser conceptuada com un signe de desequili
bri, tenia per causa ocasional l'elevada situa
ció de conciencia en que ell se trobava, la
qual l'empenyia a sondejar els sentiments, a
profondisar les idees i a esbrinar les emo
cions ; inquietud que també erafila de la seva
impotencia d'exteriorisar-se, o, més ben dit,
de la preocupació de traduir les impressions
tant directes com en la seva ánima s rebien i
les reflexions tant profondes com se genera.
ven en el seu pensament. Era tant lo que el
n'estava de prenyat de pensament i de senti
ment, que fi era impossible obtenir una di
recta correspondencia entre la concepció i la
manifestació, i aixó que gaire bé havia lograt
establir, com he dit abans, un equilibri perfet
entre l'emoció i l'idea. Li mancava la redí'
CATALONIA
sació suprema den Goethe : aquella gran har
monia entre la forma, entre l'idea i entre
l'emoció. Per aixó era, doncs , que s'hi ob
servava un estil tant incorrecte : les idees que
se fi desvetllaven, fi apareixien apocaliptica
ment, mig ovirades i depressa ; se li abosaven
al cervell am profusió precipitació, acullint
les ell a plena má i a corre-cuita, pera que
no sen perdés ni una. Am tot, deixava el
seu estil observar certa Iluminositat; era
poetic i commogut ; suscitava en el que llegia
i comprenia, boi impressionant-lo fonda i
emotivament, una enlluernada visió de la
materia que tractava ; Ilenguatge fet a prova
de franquesa, sensitiu i nerviós, calent i asso
leiat ; llenguatge amb el que, com declara 1
propri Soler parlant de l'Unamuno, un ma
teix a l' «expresarse parece que se deslumbra
y vuelve loco de alegría, lenguaje de vidente, que
supone una especial escuela de pensar» (r), i
que origina, conforme en un altre article
expressa, «la frase que toma luces simbóli
cas», que és la més prenyada de sentit i la
que convenç millor, puix «sólo la consecu
ción del nimbo en las ideas es el síntoma de la
visión de los hechos vivos», com cita més avall
den Miguel de Unamuno. I si realment no
era un gran literat de forma, no crec, emperó,
que gaires com ell hagin sapigut, d'una ma
nera tant precisa i encertada, adjectivar les
emocions subtils i els impulsos inconscients,
a primera vista indiscernibles, deis artistes
sobre les quals obres el anava divagant, quasi
sempre esclarit per la mental alegria que I
compendre i penetrar bé Ii causaven. Am la
fina acuitat del seu pensament, en indica,
senyala, insinua i evoca d'una manera tant
discernida i endevinada, que despena al Re
gidor una munió de sentiments i d'idees, una
pila de coses fins aleshores no somniades,peró
tant reals i positives, que un hom queda, al
considerar-les, cor-prés d'admiració.
Lo que amb unxic d'improprietat anome
narem la seva critica, que per en Soler no
tenia més importancia ni altre valer que es
pansions d'entusiasme i reflexions de senti
(r) Carlyle.
ment, enclou per nosaltres molta transcenden
cia, ja que, fóra de la substancia intellectiva
que aquella conté, ens representa la cristalli
sació de l'esperit refinat d'un poeta en viu.
En Soler era deis pocs que han tingut la fa
cultat especialissima de configurar-se Is estats
d'anima i de conciencia més diversos; de
desxifrar les situacions més complicades de
l'esperit ; de senyalar les liniacions més sinte
tiques l'art de debó, i de sondejar l'essen
cía més secreta de les coses, objectivant lo
que de més subjectiu trobava en aquestes:
darrera de l'Apariencia ell anava a cercar
l'Essencia. Amb aixó conformava en certa
manera am l'escola deis simbolistes, els quals
senten en les coses una ánima o un dintre
i hei descobreixen un misten i significació
particulars. En Soler tendia a explicar emo
cionalment lo inexplicat, a penetrar amb illu
minació en lo impenetrable i a experimentar
emocions inefables i sensacions suprasensi
bles.
Genesicament, el seu metode consistia
en comunicar am simpatia i amor am tota
manifestació estetica prenyada de sentit: ehl
creia que per l'afecció s pot arribar a senyo
rejar el secret de les coses; que l'amor és
font de coneixement. Pera mostrar si la seva
infiltració en elles era directa i lliure, escolten
com ell mateix explica, en aquell prefaci ja
esmentat, del modo que profondisa i pren
conciencia de lo que llegeix : «Yo casi siem
pre leo distraído, siguiendo más bien la idea
que se me va formando de lo que leo que la
lectura misma; y aunque á veces se graba una
frase imborrable, generalmente, más que el
dibujo neto y preciso de lo que leo, guardo
una como impresión del sentido, como si me
aferrara más á la intención inconsciente de lo
expresado que á la misma expresión. Y aun
cuando quiero coger concretamente, precisa
mente, la corriente de pensamiento expre
sado, la punto con tres ó cuatro de sus mo
mentos de corriente más rápida, de trayectoria
más reveladora, y omito el derramamiento ó
espaciamiento en que se adormece». Aixé, a
més de representar una decadentista i vivent
autopsicologia de l'anima i de l'intellect den
CATALONIA
Soler, és una fina i penetrant observació de
la manera com eh l esbrinava les manifesta
cions emotives i ideologiques. La penombra
enlluernadiça que l'idea mare projecta al seu
voltant, és allá on l'artifex se complau sovint
en la modelació esculptorica en tota obra de
bellesa, en Soler hi ovirava i analisava lofona
mental, el sentiment primordial i l'idea gene
ratriu, que són els que en l'estructura inte
rior quasi sempre dominen. D'aquesta ma
nera s compren que ell anés adquirint
conciencia del valer intellectual i espiritual
de les obres, i de lo que aquestes posseeixen
d'element personal i de substancia eterna; i
aixi és com ell n'eliminava lo artificiós, tran
sitori i fictici que les perjudica.
Tota l'ardenta explosió de vida que sla
observat en l'anima den Soler i Miguel, pro
jecta una encesa lluminació mistica i causa un
sentiment profon d'assoleiada decadencia; la
suprema violencia deis batecs del seu tendre
cor, al trobar-se davant de quelcom de sobre
humá, semblaven provenir d'un alt refina
ment sensitiu i d'una tensió excitadament
nerviosa...
L'A VIA
JOAN PEREZ JORBA
Lamitja a terra ha rodolat, a terra
el capdell, una agulla despassada
a la nzit, i el panal° a la cintura,
!que n fa d'estona que, aspirant ansiosa
el raig de sol que bondadós l'amara,
lapobra vella está, nzentres que volta
la vidapels seus zzlls, com en un somni!
Es la jove d'un tenzps, la jove hermosa
somiant amor.., amor etern... mentidal...
El toca, elpalpa, isfon: ramor no ho era...
Gira full, i en un altre s traba mare...
Mare!... Quin cel d'ensomnis i delicies!
Quin mar immens, séns fons nifi, depenes!
I al cap de vall... Tantsfills, tant que r aimaven,
i avui... soleta allí. —El sol és !'unid
Se E ha posat mal genit...
Joves i gendres un xic Iluny la volen...
i elsfills... els fills també... tant que lsestimal...
41
42
Els néts, és ciar, són nens, els renya... ifugen...
No mis E queda 1 sol: el sol és unic:
ell, cada demati, dant-li I bou dia,
en son front revellit un bis hiposa,
l'acompanya amor&fins a la tarda,
la torna a besó al front...
i al lluny
CLAUDI PLANAS i FONT
EL VELL CARRILAIRE. PER
IGNASI IGLESIAS
SIGA per haver-hi sobrant de personal, siga
per l'afany de fer economies, el cas és
que la companyia ferro-viaria va resoldre un
dia donar de baixa, en Ilurs respectius que
fers, i principalment en el servei de tracció,
a tots aquells de sos empleats que ja passessin
deis seixanta. Al maquinista Joan, per qües
tió, doncs, de l'edat, am tot i la seva molt
notable fulla de serveis, també li va tocar se
parar-se d'aquell treball, al que desde la seva
joventut havia consagrat ses més belles illu
sions. Peró com que ell deia per tot arreu que
desitjava retirar-se, ja que no tenia cap fill a
qui dotar, i que, mercés a haver portat de
sempre una vida molt tranquila, havia fet
alguns estalvis, deis que s refiava pera de
fensar-se en la vellesa; els seus companys,
sabent aixó, no la van sentir del tot, la seva
desgracia, i quasi quasi estaven temptats de
felicitar-lo. Peró an ell aquella disposició 1 va
deixar aplanat. Poc se l'esperava, el!, que en
cara s creia tenir les energies d'abans, de
les que molt sovint s'alabava entre 1s seus
amics.
Trist i amb el cap moix, quasi plorant,
sen va anar a casa seva, més apleret que de
costum, pera arribar-hi més tard i trigar més
a donar aquella fatal nova a la Mundeta, la
pobra de la seva muller, que ja devia espe
rar-lo amb ansia. Con] l'amoinava 1 pensar
en el disgust que ella rebria així que hauria
esment de que en el carril l'havien donat de
baixa, considerant-lo inutil pel servei! 1 cotn
CATALONIA
sofria refiexionant que l'havien llencat lo ma
teh que a la saborosa taronja quan ja se n'ha
extret tot el suc!
Encara no havia passat el llindar de casa
seva que, a la primera ullada, la Mundeta
descobrí en el posat den Joan que n'hi suc
cehia alguna de molt crespa.
—Joan, qué tens?—amb amorós accent
va preguntar-li.—Ai, ai! quina cara fas! Qué
hi ha de non?
—No ho vulguis saber, Mundeta; no ha
vulguis saber ,—va respondre en Joan am
ven molt baixa.
—I aixb? Qué hi ha ?
—Qué hi ha?... Res !... Que un homno
pot ser vell. Vet-ho-aquí lo que hi ha!
—I ara?
—No sé per qué ns hi deixen arribar a la
nostra edat !
—Peró vols explicar-te més ciar?
—Més ciar? Si pogués, rai! Peró hi ha
coses que no cal explicar-les: bé massa que
per sí soles ja s'expliquen!
—No t'entenc. En bona fe que no t'en
tenc, Joan. Vaja, conta-m tot lo que tpassa...
Que no t trobes bé?
—Bé?... Si: molt bé, molt! D'aixó és de
lo que m queixo.
—Te queixes de massa salut? Que Déu
te la conservi.
—Si, de massa salut !... Per qué jo, Mun
deta, no n soc, no, de ve!!... Qué?... Per
qué tinc els cabells blancs... i a la cara algu
nes arrugues... ja haig d'esser ve!! ?... Es ciar,
si j4 porto a sobre les sis creus! Aixó és lo
que ells deuen tenir en compte. Els ganduls!
Peró no saben que la meya sang encara bull,
i que 1 meu con bat am la xardor mateixa de
quan era jove; no saben, no, aquells nyicris,
ninots de pasta fina, que nosaltres, els de la
meya fornada, no ns passem aixis com aixis...
com ells, que una pulverisació dels robinets eh
encostipa. Jo ve!!!... I bé !... Qué! ... Sí, que
ho soc ; peró un vell jove, amb energies, pie
de salut...
—No t'entenc pas, Joan.
—No? Dones sapigues que en el carril
m'han donat de baixa. Han fet tria del perso
E
nal, i a mi, com si fos un rebuig, m'han arre
conat, m'han declarat inutil.—
Al sentir aquestes paraules, la bona de la
Mundeta va fer un moviment convulsiu, com
si una corrent electrica Ii hagués ferit els nir
vis. Per espai d'uns quants minuts va quedar
erta, com petrificada, mirant comp.assiva i
amorosa al seu desventurat marit, que, amb
el cap baix i els ulls fixos en terra, ataleiat en
una maieixa idea, anava murmurant frases
incoherents, plenes de dolor i de deliri. I
tots dos se varen posar a plorar. Tots dos,
davant de la tardor de la Ilur vida, van sentir
per primera vegada 1 fred del cor, el fred
deis vells, que amb airades geladores venia a
mustigar les seves illusions; i van veure com
el cel, per ells sempre blau i estrellat, s'anava
ennuvolant i s'ennegria, i com sos cossos
decaiguts eren capdellats per les boires de
l'hivern.
Peró la Mundeta tot seguit se va refer, i
un cop aixeribida fins sem va alegrar, de la sort
del seu marit. Ho desitjava tant que n Joan
deixés el treball, que tot esperant el dia que
aixó arribés, ella ja rumiava una vellesa per
ells dos, tots sois, com dos coloms cançats de
volar; una vellesa placida itranquila, en la que
la mort no Is vingués a trobar sobtadament,
sinó que poc a poc, quasi d'un modo insen
sible, la llur vida anés perdent la força, lo
mateix que un llumet que quan acaba l'oli va
apagant-se, apagant-se, sense oscillacions,
sense que la més lleugera halenada d'aire faci
moure la seva flama.
I amb un esclat de resignació alegra, la
bona esposa va exclamar:
—Millor, Joan, millor, que t'hagin donat
de baixa.
—Millor ?—irat va respondre en Joan.—
És a dir que a tu també t'agrada que sigui
vell?
—No, no... Aixó ! Peró no vui que
segueixis fent de carrilaire, sempre am l'ai al
cor, tantes nits fóra de casa... Aquell tragi...
aquella fadiga No tenim el nostre passa
ment? Doncs visquem ben regalats, sense pe
nes i sense afanys. No ho comprens, Joan,
que s'ha de descançar un día o altre? Me seni
CATALONIA 43
bla que, després de més de cinquanta anys
que treballes, és molt just que ja t retiris.
Gracies als bons consells de la Mundeta,
en Joan va tranquilisar-se un xic, i, acabant
per resignar-se am la seva sort, se va idear
un plan de vida que tot seguit va posar en
práctica. El seu plan consistia en llevar-se
tard, com els vagos hisendats, i un cop Ilevat
sortir a donar un tom fins a l'hora de dinar;
en havent dinat aniria a pendre café i fer la
manilla amb els amics, pera passar més dis
tretament la tarda, tot esperant l'hora del so
par. Es a dir, que lo que ell se proposava era
no encaboriar-se per res, vivint am tota tran
quilitat i sossego, Iluny deis quefers del car
ril. Peró tot en va! Cada dematí, en comptes
de llevar-se tard, com era 1 seu proposit, a
les cinc ja estava de peus a terra. Si sortia de
casa, tant bon punt n'era fóra se n'hi tenia
d'entornar per no saber com matar mate
rialment l'estona. A la tarda, quan anava al
café, res de fer la manilla ni de conversaram
ningú. S'avergonyia de sí mateix: li sembla
va que tot-hom el signava amb el dit, prenent
lo per un taul; i, allavores, el dia, feixuc,
com una carrega immensa, u queia a sobre i
l'aclofava.
Ell no havia nascut pera no fer res. En
tenia necessitat, de treballar. Estava tant con
vençut de que l'home no té de desdir-se mai
davant deis embats de l'existencia, i que, vell
i tot, deu haver de contribuir, am les poques
energies que li restin, an el moviment uni
versal de l'obra de l'humanitat, que en son
cor se va despertar l'anyorança de la seva má
quina, que no havía deixat de correr de l'un
a l'altre cap de via, arrossegant airosa la pe
santa i Ilarga cua de vagons.
I anyorant-la, en Joan, la seva maquina,
com se l'idealisava, eh, el treball ! Quin goig
causava el seu record de carrilaire, en perita
de pendre mal, sempre exposat al rigor del
temps, sempre en tensió nerviosa, i sempre
corrent com el Ilamp, reposant poc i sofrint
molt!
No podia viure Iluny d'ella. Enfebrat i
abatut, no pensava en res més que en el caz--
44
ril, en els trens i en sos amics i companys de
treball que encara feien servei, que encara
podien viatjar perqué cien joves; i no sosse
gaya, no menjava apenes, ni quasi dormia,
com sentint-se una buidor en el cor, com
si li faltés l'escalf de la máquina, l'indispen
sable complement de la sera vida. I, com
atret per la seva antiga companya, com si
una t'orla invisible l'empenyés, el pobreJoan,
abandonant per complet tots el seus plans,
pera minvar aquell estat anguniós de la seva
ánima, pera trobar el consol necessarian el seu
cor i donar tota l'expansió precisa an els seus
sentiments, am tot i esser vell, am tot i esser
donat de baixa del carril, cada dia se n'anava
al diposit, a banyar el seu cos en l'atmosfera
del treball, el seu propri centre. Quan la seva
maquina eslava de taller, ell no hi fáltava a
revisar-la escrupulosament, per si tingués cap
desperfecte que 1 maquinista s'hagués distret
d'assentar en el 'libre de reparacions.
I quan Ii tocaya arribar (el dia que finja 1
torn del servei), ell no faltava mai a l'estació
a rebre-la, com pera donar-li la benvinguda.
Mitja hora abans de la seva arribada, en Joan,
amunt i avall de l'andén, se passejava poc a
poc, xacrós, peró am gran excitació nerviosa.
S'anava passejant sense dir re a ningú, boj
fumant amb una, pipaca de cirerer molt negra
1 recretnada. Més, quina satisfacció i quin es
borronament d'alegria no inundaven el seu
cor ja decaigut tant bon punt se donava
avis al public d'haver sortit el tren de l'esta
ció veina! Tot seguit anava a posar-se ben
endavant, quasi a l'entrada de les agulles, a
fi de poder disfrutar primer que tot-hom de
l'aparició de la seva antiga companya, que
l'havia ajudat a fer-se ve!!, treballant tants
anys junts, de l'un a l'altre cap de via, llis
cant per damunt dels ralls victoriosament.
Els seus negres ulls, mig entelats per la
xardor del foc i per la polsina de carbó, es
purnejaven de goig, fixos en l'ultim terme de
la linia, aon, per llei de la perspectiva, les
paraleles d'acer convergeixen i es confonen
entre les glaces atmosferiques que entelen
les distancies. !Quin neguit i quin desfici els
seus esperant distingir allá al lluny aquella
CATALONIA
taca d'un blau brut i gris am que apareix un
tren, i que s va accentuant en negre a mida
que va apropant-se i va engrandint-se! Com
ti batia 1 cor al pensar que la máquina podia
encara tenir alguna averia que la fes quedar
pel camí en descredit, faltant-li tants pocs
kilometres per recorrer i finir am lluiment la
seva tasca! I com s'acongoixava calculant
que, si ella tal desgracia tingués, s'hauria d'es
tar, per espai d'alguns dies, retinguda al seu
fosso, com una pobra malalta a l'hospital, per
esser reparada! Si n pensava de coses i més
coses, totes tristes, boi interessant-se per la
sort d'aquella estimada amiga seva! Aixis
cada dia, en Joan, fixat en els seus amoinos,
acabava sempre per abstreure-s, i, recullint-se
com un aucell quan aclofa 1 cap entre ses
ales, no va tenir mai el goig de veure aparei
xer el tren al lluny, a l'ultim terme, a vesllum
de les denses glaces atmosferiques, com era 1
seu desig. No més se n'adonava quan ja quasi
tenia la máquina al davant, la qual, fent un
esgarrifós soroll de ferramenta i alcant nuvols
de pols que feien plorar els ulls an en Joan,
entrava a l'estació am majestat, solemne,
satanicament hermosa, sense fer cas del seu
antic conductor, que, embadalit i plorant de
joia, l'estava contemplant.
Aixís que la veia aturada, fent tanta de
patxoca, a l'estació, mentres orgullosa ron
cava en ses entranyes, esbufegant i tot,
com tenint conciencia d'haver complert flui
dament la seva missió de correr; adalerat, en
Joan, tot seguit muntava a la plataforma
per enterar-se de com havia fet el viatge,
per saber si ls coixinets s'havien escalfat, si
s'havien afluixat gaire les estopades, si la placa
tubular havia perdut gota, si ls cilindres.., si
les bieles... tot am tant amor i am tanta ansia,
que 1 maquinista i el fogoner, amdós conduc
tors del tren, no sabien pas qué fer, si po
sar-se a plorar o a riure, al veure les rareses
del jaio carrilaire. Aixís que l'enganxador
pujava a la máquina pera acompanyar-la al
diposit i fer el cambi am l'altra preparada
per remolcar el tren fins a l'altre cap de via,
en Joan era 1 que, am l'entremaliament
d'un noi, tocaya 1 pito, fent-lo refilar una
bona estona! I aixis que entraven al desvio
del diposit, com hi disfrutava tocantles tres
pitades reglamentaries per demanar la girato
ria! Tots els llimpiadors coneixien tant bé
quan era eh el que tocaya 1 pito, que tot
seguit, més llestos que mai, sortien rient i
bromejant com ximples a donar a la máquina 1
troç de volta necessaria pera conduir-la al seu
corresponentfosso.
Quan ja hi era, la máquina, al fosso, ben
frenada i ben. falcada de les rodes de darrera 1
_tender, en Joan la revisava tota com qui diu
peça per pela, am complacencia del maqui
nista, que, am tot i el seu mal humor, mo
tivat per la fadiga, no deixava de fer-se
carrec de les manies d'aquell pobre vell
que havia professat tant amor al treball que
fou la seva gloria i an el que havia consagrat,
am la santa resignació deis humils, la flor de
la seva joventut, i del que, per més que les
forces u manquessin, no s podia despendre
i l'anyorava.
I ella, la máquina, tota bruta de pols,
greixosa i regaliinant d'oli, deixadota, indife
rent a tot, anava desvaporant, desvaporant
mandrosament, com escorrent-se les gotes de
suor produides pel cançament de tant correr.
Aixó va durar molt temps ; fins que un
cha al demati, que n Joan, com de costum,
se va presentar al diposit a veure la seva má
quina, tant bon punt hi hagué arribat, un
!limpiador molt tafaner va dir, curiós de
veure 1 que succeiria:
—Joan: no cal que us escarresseu més
per la vostra máquina, que ara ja tant se val.
—Per qué ?—va contestar en Joan quasi
enfadat.
—Perqué ja no correrá més... Ja ha aca
bat els quartos... i us vol seguir a vós.
—Qué dius, poca pena?
—Lo que sentiu. Avui mateix el quefe
se l'ha mirada, i, com ehl diu, amb els mi
lions de kilometres que porta recorreguts...
la pobra ja és gueta, i, no hi ha més, té
d'anar a recé, com tot lo que ja ha fet la seva
servitud.
CA TALONIA 45
—Vés, vés, mentider!
—Si: vós aneu-me dient mentider!... Ja
ho veureu, ja ho veureu com d'aquí pocs
dies, a remolc d'una altra máquina més jove
i més forta que ella, la duran als tallers ge
nerals, an el cementiri del ferro rovellat.—
El pobre Joan, al sentir aquestes parau
les, va cor-gelar-se, com si la sang se li
agromollés a les yenes, quedant estabornit
com si amb una massa li hag,uessin esclafat la
testa. I plorant lo mateix que una criatura,
tot fent via cap a casa seva, anava dient am
desconsol:
—Pobra máquina! Ja la van a enterrar!
Que és trist el món! Tot en ell té 1 seu fi,
tot! Fins ella, la meya antiga companya, am
tot i esser de ferro !—
• Aquella nova del !limpiador va produir
an en Joan un sentiment més intens encara i
més fondo que 1 que li va causar la notifica
ció de la seva propria baixa en el servei del
ferro-carril. La máquina, sobre tot la má
quina! Ell vivia en la vida d'ella, amles ener
gies d'ella, que mantenien el seu ideal. S'ha
vien compenetrat tant bé l'esperit de l'home
amb el misteriósno sé qué de l'objecte que ns
fa ésclaus d'un dever natural i que ns ajuda a
guanyar el pa de cada dial... El cor d'aquell
vell s'havia, en la seva joventut, incendiat
tantes vegades en les flames d'un amor im
mens, quan la Mundeta, junt amb algunes
amigues seves, am l'excusa de sortir a passeig,
anava a la via a veure passar el tren que con
cluía en Joan ; havia sentit sobre d'aquella
máquina tant fortes sotregades de goig quan,
ja promés am la que més tard va ser la seva
esposa, aquesta anava a l'estació a esperar-lo,
i, enamorada, li oferia un clavell que treia de
son pit virginal, i que a l'agafar-lo ell en ses
mans i flairar-lo, l'emmascarava amb el glo
riós deix del treball; estava ja tant avesat el
seu esperit a que la seva imaginació triomfés,
dilatant-se al poder recorrer, am la furia del
vent, planes i més planes, terraplens i des
munts, veient a sa estimada máquina serpen
tejar, entafurar-se pel cor de les montanyes i
46
escampar per l'espai, com nuvols de plomes
blanques, les espesses glopades de vapor, boj
entonant arreu l'himne de la nerviositat, de
l'impaciencia, de l'ansia i del deliri, am notes
estridentes de cruiximents de ferro; que per
força, en la seva anulació, en el seu retiro,
en Joan hi vegé, més que la seva mort, la
mort del propri ideal, el qual, vivint la seva
máquina, no havia pogut desarrelar mai de
la seva ánima.
Vaimpressionar-lo tant aquella nova, que
en pocs dies el seu enteniment va anar-se
ennuvolant i enterbolint de tal manera, que
per rot on fixava ls ulls tant sois hi veia co
lles d'homes arraulits morintde consumpció,
máquines rovellades i inservibles confoses
am les despulles humanes, materies un jorn
vibrants i 'mas a la -vida; tot fred, tot troce
jat en un munt de miseries pestilents; i, fu
gint horroritzat d'lprop deis vells, cercava 1
calor de la joventut, deis cervells plens d'am-,
bicions, sempre darrera de cors prenyats
d'alegria i d'entusiasme, tot amor, tot vida i
braó selvatges.
Quina frisança, pobre Joan! Aquell estat
de desvari terrible accentuava cada dia més
la mania aguda que minava 1 seu cos decan
dit. Com si I record de carrilaire l'excités, el
dematí del dia senyalat pera dur a enterrar. a
la seva máquina al cementiri del ferro rove
llat, en el paroxisme del deliri, fet un boig,
fóra de sí, anava cridant, cridant que feia
esgarrifar an als que 1 sentien:
—Adobeu-me la máquina! La máquina
s'ha espatllat! Adobeu-me-la, que encara és
bona! No la llenceu al ferro vell!...
IGNASI IGLESIAS
L'IDEAL I EL MISTERI.
PER E. VENDRELL
LES ánimes joves junten a la Realitat que
absorbeixen la força de la llur vida i infan
ten l'Ideal. Aquest és tant més esplendorós i
sobirá com més clara intelligencia de la Rea
CATALONI A
litat tinguin i més poderosa sigui la foro de
la Ilur vida.
Com aquestes dugues causes d'Ideal (la
manera de veure la Realitat i la força de la
vida) poden cambiar tant, per xo són de valer
tant diferent els ideals de les generacions.
Les generacions que eren forçades a veure la
Realitat a travers d'un dogma, infantaven
ideals erronis i estrets. Quan per l'afirmació
cartesiana del criteri d'evidencia les genera
cions atribuiren a la raó la funció d'entendre
la Realitat, l'Ideal s'orientá envers la Natura,
fent-se més humá, i d'aquí Is ideals socials.
Peró aquesta sobirania exclusiva de la raó 1s
comunicava una sequedat de logica de biblio
teca en detriment de la l'orla amorosa, que
és una de les caracteristiques de l'Ideal.
La generació nostra, anant a la Realitat
am tota l'ánima vibrant, descobreix el verita
ble sentit de la Natura, que és la Vida, i en
aquesta fixa l'Ideal, consagrant-hi tota l'inten
sitat de l'ánima. Aixi arriba l'Ideal al gran
més alt de sublimitat i d'amor.
Com més comprensiu i estimat anava
essent l'Ideal, cada dia era més petita l'esfera
del Misteni i més comptades i empobrides les
ánimes que sen sentien enamorades. Les suc
cessives emancipacions de la Ciencia, de
la Moral, de l'Art, fi anaVen minvant majestat
i prestigi. Sois Ii restaven els dogmes, que
marquen la divisió geografica de les religions.
El concepte de la Natura no feia més que
posar en evidencia 1 buid deis dogmes i l'er
ronitat de les preconcepcions mistiques. Peró
quan en el fons de la Natura s'ha descobert la
vida, el Misteni reviu intens i poetic, reduit
senzillament i nuament al sentiment de socia
bilitat universal, que aplega per tot lo món
les animes adoradores.
Precisament aquest sentiment de sociabi
litat universal és una de les caracteristiques
de l'Ideal modern. La primera és atribuir a la
vida de l'individu un sentit propri, un valer
original, que imprimeix en les obres de cada
hú un segell inconfundible. Tota l'existencia
deu consagrar-se d'una manera lliure i oberta
a la plenitud de desenrotllament d'aquest
sentit propri. Aixó s consegueix mitjançant
la Sinceritat i el Treball, que van dibuixant la
fisonomia d'aquest sentit de la vida. 1 l'altra
caracteristica és l'assoliment que la vida indi
vidual viscuda amb aquesta plenitud de Con
ciencia i de Sinceritat, té relativament a la
Vida Universal; assolitnent obtingut pel sen
timent de solidaritat am tots els sers. Aixó és
lo que unifica l'Ideal i el Misten: unificació
transcendental, que marca quelcom de .defini
tiu en la direcció del Pensament i de l'Acti
vitat.
Ben clarament se desprenen d'aquí 1s dos
corrents que l'influencia de l'Ideal modern
despertará: l'un, social, de caracter mistic;
l'altre, psicologic, de caracter moral. El
primer el formará la grossa munió d'ánimes
tancades; el segon, el petit aplec d'ánimes
conscients. Aquelles necessiten la febre de
creencies per avançar en la marxa general.
Les ánimes conscients, pera consagrar-se a un
ideal, ansien una forta vida interior. Amdós
corrents són indispensables pera transformar
una epoca d'instint en epoca de conciencia.
L'Art contenga a encarnar a hores d'ara
aquest Ideal modern. Es dl el que despertará
la vida interior i religiosa. El veiem encami
nar-se a esser fort de tota l'Energia de l'ánima
de l'Artista, vessant de Sinceritat, imprés de
segell original, emancipat de suggestions es
tranyes, de fórmules i de preceptes: interior.
Ademés de fonamentat amb aquesta robus
tesa de la vida propria de l'Artista, el veiem
projectar-se amb assoliment mistic i actiu a
la Vida universal, com anunciant-ne formes
superiors. Quan encarni completament l'Ideal
mistic modern vindrá a esser el Messies de
l'Avenir.
PRIMAVERAL
ERNEST VENDRELL
L'atmetller ja hafioril. Ses flors gemades•
kan escampat per !'aire,
dolça, exquisida i delitosa
Ja les desertes prades
tornen a sé altra t'olla perfuntades.
CATALONIA
És la nota primera del preludi
d'un poema tot_Pire i barmonia.
Qui sap! Pot-ser denla, guau el saludi
el sol al neixe dia,
pels margesflorirá modesta i sola
la primera viola
en un transpont de goig i d'alegria.
47
JAUME TERRI
ELS PERSES. TRAGEDIA
,D'iESCHYL. TRADUCCIÓ DE
ARTHUR MASRIERA
PERSONATGES:
CHOR DE VELLS.
ATOSSA (mare de Xerxes i muller de Oa
rins).
UN MISSATGER.
L'OMBRA DE DARIUS.
XERXES.
EL CHOR
Són ells, els fidels Perses que partiren
a la terra deis grecs; són els que serven
el throno d'or d'un opulent monarca.
Xerxes, el senyor rei, fill de Darius,
els escullí per conservar l'imperi;
més ai! la ment sem torba, el cor s'apena
al veure que no torna l'host gloriosa
ni 1 rei que a la victoria va conduir-la.
Tot el coratge que engendrava l'Asia
fugí d'aquí ; i l'Asia als seus anyora,
i en tant ni un tnissatger torna, ni arriba
cap cavaller a la ciutat deis Perses.
Els de Susa, Ecbatana i de la vela
ciutat de Cissia, els muradals deixant-ne,
dalt del corcé uns fugiren, am navilis
altres volaren, i l'estol de guerra
altres a peu van engrandir joiosos.
Entre ells hi havia Atnistres i Artaphernes,
Megabazes i Astaspes, reis de Persia,
vassalls tots del gran rei, i tots partiren
davant de gents nombroses, sagetaires,
cavallers i pions, d'esguard ferotge
48
i cobejosos de guanyi en la lluita
Atembares hi era, el que s dalia
per lluitar a cavall; també Massistres,
Imeus el sagetaire, Pharandaces,
ji colcador Sosthanes. N'enviava
el Nil fecon uns altres: Susiscanes,
Pegaston nat d'Egypte; el gran exarca
de la sagrada Memphis, i n-Arsames
i els de les terres de l'antiga Thebes
d'Ariomardus ; gent terrible i forta
que habita les llacunes i és experta
en manejar els rems de naus Ileugeres.
L'estol seguia de la gent de Lydia
que viuen en plaers, gent de montanya
que no coneix la mar, als que comanden
Arcteus i Metragathes, reis justissims;
i els Sards, que arrossegant carros de guerra
de dos i tres cavalls, d'or els rubleixen
i fan l'admiració d'aquel] que ls guaita.
Els moradors de Tmola ja amenacen
amb el dur jou de l'esclavatge a Grecia;
entre ells hi han els sageters de Mysia
a les ordres de Mardon i Tharybis.
Babylonia enviá pera combatre
els soldats coberts d'or, que solen caure
com una allau despresa i que confien
en el llur art de manejar ballestes,
i ve darrera d'ells de tota l'Asia
l'estol de glaidiators que al rei enrotlla.
Aquesta flor de combatents partia
de Persia fa molt temps; a tots els plora
l'Asia que ls sustenta; mullers i pares,
comptant els jorns, d'angoixa s consumeixen.
Ja l'exercit real a l'altra banda
de l'Asia aparegué; per ponts de barques
passá la mar de Grecia en Athamantida
després de posa 1 jou a l'ona fera.
El gran capdill i bregador partia
en dos l'estol immens; i en mar i terra
dos lloc-tinents posava, i eh el duia,
igual que un déu, l'estol a la victoria.
El conjunt de les naus i les mainades
era com un dragó d'escata verda
(1) Lo Turzç eirchlasyt Inn de l'original no s pot
traduir prou clararnent en nostra Ilengua.
CATALONIA
i cap sanguinolenc; de Syri 1 carro
guiant el nostre rei, porta a la !hita
als inclits bregadors d'espasa i llança.
No hi ha ningú que aquella torrentada
de braus deturi, ni que l'ona forta
de combatents detinga: és impossible
de Perses aturá un valent exercit.
Més de l'engany deis déus qui pot fugir-ne?
Els déus amoixen i preparen llaços,
i del parany d'un déu no n fuig cap home
I la fatal necessitat moguda
pels déus eterns ens va mirar amb ira,
i als Perses imposá lluites dificils:
preses de muradals, setis i runes
de ciutats i barreges sense nombre
de cavallers, cavalls i armes de guerra.
Ja s van acostumar a veure l'ona
que s blanqueja rugint quan amenaça,
i les marines selves; ja aprengueren
de viure sobre aquelles febles cases
fetes de fusta i corda, que servien
per portti un món que n'engata un altre (I).
Per aixó amb el cor trist i pie d'angoixa
tinc por per l'host de Persia, i no voldria
sentir jamai que la ciutat de Susa
ha quedat sense fills dignes de casa;
i Cissia respondrá, si és que aixó sia,
rugint d'esglai, mentres iran les dones
la mala nova repetint, fent troços
de les robes de porpra de Byssinia.
L'host de peu i cavall, aixam d'abelles
semblava al despedir-se; la guiava
el nostre rei, que passá 1 mar i duia
en son cor el desig de la victoria.
A tants valents capdills tot-hom els plora,
i les dones de Persia, desolades
per un dolor suprem, l'espós dolcissim,
al company de llur llit, anyoren totes,
totes plorant complantes de viudesa.
És hora, Perses, ja, los que de sempre
en eix palau seguereu venerables,
de veure am pressa quina és la fortuna
(r) Hem subratllat aquest vers perqué l'imatge gran
diosa que enclou, a molts critics els ha semblat inspirada
per un gust literari un xic posterior al del tempr.-4',Es
chyl.
de Xerxes nostre rei: si la victoria
guanyá enjegant al cel nuvols de fiebres,
o si vencé am l'extrem d'aguda Ilança.
Més un astre esplendent surt ara, s mostra
davant mos ulls i els ulls deis déus: la reina
mare del rei; de genollons en terra!
am paraules d'amor tot-hom Ii parli,
tot-hom per reina i mare la saludi.
(Surt Atossa)
!Salve, regirla de les ben cenyides
Mires de Persia! Mare venerable
de Xerxes i l'esposa de Darius!
Fores muller d'un déu deis Perses, i ara
ets mare d'altre déu, si esprit maligne
no ha capbuçat de nostre estol la gloria.
ATOSSA
Per aixó vinc, deixant aquella estancia
ornada d'or i el thalem de Darius:
mon pit d'angoixa s desespera: és hora
de que us ho digui tot: a mi no m torba
lo seny la pena, ni seré atrevida,
no fos cas que perdés per culpa propria
les riqueses que aquí lo meu Darius,
am l'ajuda d'un déu, acurullava.
Doble pena mon pit torba i fadiga:
la turba deis esclaus que no m vol creure
en absencia del rei, i les riqueses,
que sense 1 rei ni valen ni s'estimen.
Los thresors són intactes, peró penso
que no ho seran molt temps si no ls vigilo.
L'ull del amo al palau guarda i conserva:
per aixó, venerables vells, voldria
vostre consell pera saber desde ara
qué m toca fer; no m negareu, espero,
vostra opinió, que estimo perqué és vostra.
CHOR
Oh regina! Jamai dues vegades
demanaras nostre consell, puix sempre
benevols am tot-hom, am tu voldriem
ser-ho més del que ho som, pera ajudar-te.
ATOSSA
Desde que I rei, mon fill, partí a la guerra
i a conquistar la Jonia se n'anava,
que unes visions estranyes entre somnis
CATALONIA 49
m'atormenten de nit; peró entre totes
cap de tant clara i evident com una
que anit vaig tindre. Te diré com era:
dues dónes vaig veure que venien
a davant meu, superbament vestides,
am vestit persa l'una, Fatua doric;
eren més altes i gentils i esveltes
que les dines vivents; no s retiraven
a cap més; en semblant i en hermosura,
eren germanes d'un mateix llinatge;
l'una vivia en terra grega i l'altra
en barbara regió sola vivia.
Entre elles, me semblaven disputar-se,
i el meu fill, que ho va veure, a totes dues
deturava i ensems les aplacava.
Al seu carro a les dues les junyia
i al front els va posar corretges dures.
L'una, orgullosa d'aquest jou, altiva
lo fre contenta mossegava (2), i l'altra,
indignada bregant, i fent mil forces,
trencava 1 carro i féu el jou a troços.
Mon fill caigué; Darius, el seu pare,
planyent-lo, va sortir a sa defensa.
Quan Xerxes el va veure, de vergony-a
va esqueixar sos vestits. Eix és lo somni
que m torbá trista a mi la nit passada.
Quan vaig deixar mon Ilit i les mans meves
acostava a la déu de la font pura,
alçant la destra, me n'ané resolta
fins a l'ara capdal deis sacrificis.
Tots els déus se m giraren refusant-me (3),
una águila vegi que se n'anava,
fugint, als peus d'Apollus, i jo, muda
d'esglai, oh amics, anava a perdre l'esma.
Un voltor la seguia, am batec d'ales
l'aconsegueix, i ja am ses urpes trinxa
el-cap de l'águila, que no tingué forces
no més que per donar-se esporugüida.
De veure tot aixó m quedé esblairnada;
vosaltres hi quedeu sois de sentir-ho (4).
(r) Pera la mellor intelligencia de molts passatges
wschylians, devem fer notar que la paraula barbre, i tots
sos derivats, entre ls grecs era sempre synonim d'estran
ger, séns indicar mai menyspreu.
(a) Es reilzprrw Treilzrz de l'original.
(3) L'oarovpo'rroevt do:gay:t.
(4) La felil concisió grega diu aizó més ciari senzill,
dient: TozCrr ky.-nys iiatiux• i'
So CATALONIA
Sois aixé us tinc de dir: si la fortuna
ha vetllat per mon fill, cobea de gloria
aqui 1 veurem aviat; si fou adversa,
no l'exposeu a donar compte, i sia,
com sempre fou, lo rei d'aquesta terra.
CHOR
Oh mare, no volem am cap paraula
torbar-te més del que ho estas, ni és hora
de confirmar resglai que a tu t domina!
Vés a pregar als déus, tot el sinistre
que vegeres demana que t'ho apartin;
tot el bo que s complesca, per ton regne,
per tu, tos fills i tos amics. Copioses
fés libacions pels morts i per la terra,
i demana amb amor que 1 ten Darius,
que vegeres en sotyrnis, t'achreixi
tot el bo que a ton fill'i a tu t'espera,
i tot el mal ho amagui en les més fondes
tenebroses regions de sota terra.
Jo, que soc el oracle que revela
parlant al cor, aixó sols t'aconsello;
peró ja n parlarem, i potser encara
tot sortirá tant bé com jo ho desitjo.
ATOSSA
Certament tu has sigut qui primé eix somni
ha interpretat am bon sentit: Déu faci
que tot me surti bé! Com aconselles,
als déus i als que descancen sota terra
farem els sacrificis, quan retorni
a mon palau. Peró entre tant explica-m:
aon diuen del món que s troba Athenes?
CHOR
Lluny d'aquí, a l'occident, on va a la posta
el sol.
ATOSSA
I diuen que mon filI &tia
per pendre eixa ciutat?
CHOR
És cert. Totala Grecia
guanyat hauria havent guanyat Athenes.
ATOSSA
!tanta gent alli hi havia?
CHOR
Tanta
que als Perses ens ha fet sofrir séns treva.
A TOSSA
I qué més tenen? La riquesa Is sobra? (i)
CHOR
La terra és llur thresor: hi ha fonts de plata.
ATOSSA
La punta de sageta feridora
brilla en Ilurs mans?
CHOR
Jamai, que no més tenen
la Ilança de combat i rarmadura
am son escut.
ATOSSA
Qui és, doncs, qui governa
al poble aquest?
CHOR
Tots ells mai s'anomenen
esclaus de cap senyor, i no obeeixen
a cap home jamai (2).
ATOSSA
Com podran fer-ho
per sostenir deis enemics la força?
CHOR
Destruint a Darius i a l'exercit
nombrós i ben armat que 1 rei portava.
ATOSSA
Dius coses espantables i que esglaien
als pares deis soldats que són a Grecia.
CHOR
Crec que aviat ho sabras tot: la nua
veritat te dirá aquest vell que arriba
(r) Aquí la concisió catalana guanya a la grega.
/Eschyl diu en aquest vers: Kcci rrpin 1"0";TOMV
triolrog 'rlacpzii4 1?1.10q
(2) Lo pubsin ozicl 'Ilm-.1xoot de l'original constitueix
una de les dific-ultats majors de traducció. El ótnueoól en
Xenofont vol dir !loe enlairat desde on seguaita; i en So
phocles i en lEschyl és synonim de subdit, vassall, etc.
i sembla que és de Persia: en podrá dir-nos
si fan de bon o mal sentir les noves.
(Entra 1 Missatger.)
MISSATGER
Oh pobles de tot l'Asia! Pobra terra
de Persia! Oh pobre port pie de riqueses
aon morí tot l'esplendor de casa!
La flor deis Perses ha caigut! Oh miser!
tinc d'esser jo 1 primer que aixó anuncii,
i és precis explicar eixa desfeta.
Oh Perses,.vostra host tota és perduda!
CHOR
Que és trist i horrible aixó! Plorem-ho, Per
[ses!
M1SSATGER
Tots ells caigueren per no algar-se: apenes
jo m'he salvat pera portar la nova.
CHOR
Aixó ns passa an els vells: ens toca viure
sois per sentir calamitats amargues.
MISSATGER
I jo m'hi vaig trobar! Ningú va dir-mels
los mals que jo us diré.
CHOR
Ai! pobra patria!
De qué t serviren tants aixams de fletxes
enduts a Grecia?
MISSATGER
Ja de Salamina
tota la platja és plena de cadavres,
de cadavres deis nostres!
CHOR
Oh! Aixó és horrible:
els cóssos deis amics escupint l'ona,
tacats de sang !...
MISSATGER
De res, al! nos serviren
les fletxés nostres: nostra gent va perdre-s
en mig l'estol de naus que ns oprimia.
CATALONIA
Plorem, am clams d'angoixa. Pobres Perses
Tot caigué al perdre-s l'host!
MISSATGER
com esglaia
i esglaiará aquest nom de Salamina!
Jo ploro al recordar el nom d'Athenes!
Pels enemics ha d'esse un nom terrible,
encara que fa temps que ja van fer-nos
viudes a moltes dónes d'aquí Persia.
Ja fa prou que he callat; aquesta pena,
la meya, és la més gran de totes, tanta
que no m deixa parlar ni escoltá m deixa.
Més és precis sofrir aqui a tot'hora
les dissorts totes que ls grans déus envien.
(Seguirá)
CHOR
CHOR
- ATOSSA
UBRIAGUEU-VOS! PER CH.
BAUDELAIRE
Cal estar sempre ubriac. En aixó está tot,
l'unica qüestió és aquesta. Pera no sentir
l'horrible farcell del Temps que ximica les
vostres espatlles i us acota a terra, cal que us
ubriagueu séns treva.
Pero, de qué? De vi, de poesia o de vir
tut, com volgueu. Pero ubriagueu-vos.
I si mai, sobre ls graons d'un palau, sobre
l'herba verda d'un fosso, en la trista solitud
de vostra cambra, us desvetlleu, ja minvada
o desapareguda l'ubriaguesa, pregunten al
vent, a l'ona, a l'estrella, a l'aucell, al rellot
ge, a tot lo que fuig, a tot lo que gemega, a
tot lo que roda, a tot lo que canta, a tot lo
que parla, pregunten quina hora és; i el vent,
l'ona, l'estrella, l'aucell, el rellotge, us res
pondran:
«Es l'hora d'ubriagar-se. Pera no esser els
esclaus martiritzats del Temps, ubriagueu-vos
séns treva! De vi, de poesia o de virtut, com
volgueu. »
TRADUCC1ó DE J. R. C.
II
52
CANO DE ZAIRA
PASSA». LLETRA DE S.
MORERA
PP I
'Poc apoc
N
•
De
la
ja -
BIBLIOGRAFIA
\—
ter-res en - Uš por - t:m la tría -te - ea —
dora es-mor-tailtscrei - :cc= ea la ser - ra—
molt lligat
CATALON1A
DE «L'ALEGRIA QUE
RUSINOL. MUSICA D'E.
por-tem pel aoja por dei - en-re - ra. --
nem des - fn-llant-nospirla car - re - te - ra.
L'ALEGRIA QUE PASSA. Quadro link en un
acte, per Santiago Rusinol. Musica d'Enric Mo
rera. —Tip. «L'Avenl», 1898.
El decadentisme, tant irnpropri de l'espe
rit deis catalans, ha entrat triomfalinent a casa
nostra. Peró, no obstant, i dintre aquest nou
aspecte de l'art a Catalunya, comprenem i
fins admirem un escriptor com en Rusinol.
En les seves obres, en totes séns excepció,
se descobreixen tot seguit les queixes d'una
ánima malalta, d'una ánima que no pot gau
dir la vida i que sois se sent acariciada i sa
tisfeta entre tristeses i en
tre celatges entelats per
espessos teixits de boires
grises. En Rusinol no
més se sent consolat en
ses penes, davant de .tot
lo que mor, davant de tot
lo que va a la posta i de
tot lo que s mustiga de
fred o d'anyorança; pro
duint-li un cert malestar,
una certa angoixa, la sóla
contemplació de les exu
berancies de Natura, quan
aquesta s presenta a sos
ulls ben sana i vigorosa:
eternisant la vida. Ehl
s'estima més que ls es
plendorosos raigs del sol
germinador, els tebis clars
de lluna, o una nit d'hi
vern calmosa i estrellada.
I, no obstant, l'admirem
i el respectem , perqué
sempre sens presenta tal
com és, am tota sinceri
tat, malalt i trist, cuhi
vant les seves tristeses,
cantant-les, exalçant-les,
. 811. • volent-les encomanar als
1 p altres, no podent mai des
figurar la seva ánima
essencialment catalana, ja
que n ses obres no hi
manca pas quelcom de falaguer, ni aquell
agre-dolç tant propri de la nostra terra.
L'Alegria que passa és un quadro escenic
arrencat de la vida real, peró havent passat,
ans de pendre forma artistica, pel filtre de
l'exquisit temperament de l'autor de Atzant
pel món; és un quadro pie de vis comica que
excita a riure, a riure a desdir, peró no
d'una manera franca, no amb aquell goig
que manifesta l'esplet d'alegria que vessa
del nostre cor, sinó convulsivament. Tant
és aixl, que 1 lector, després d'haver llegit
aquesta obra i haver rigut les mil graciosi
tats de que está plena, tot seguit sent com
Per
Lea
un penediment, u sembla
haver-se mofat am ses ria
lles de la pena fonda que
duen en llur ánima tots
els personatges que inter
vénen en l'acció.
L'escena s desenrofila
en una vila indiferent,
vulgar i ensopida, sense
iniciatives, on tot sembla
que dorm el són de l'in
dolencia, "ont els arbres ni
creixen, ni s revifen, ni s
belluguen, ni s moren; és
a dir, en un poble de pau
i de repós. Més en mig
de tanta inercia, com una
flor en el desert , com un
plany sortit del fons del
cor d'aquell poble, com
un simbol de la vida asse
degada de gaudir tots sos
plaers, se destaca en Joa
net, jove simpatic, un xic
illustrat, al que desespera
i aclapara veure passar
els dies fent malver la
seva joventut.
Una colla de gimnas
tes, am llurs excentrici
tats, am llurs burles i miseries, vénen a
desensopir aquell poble per un moment. En
tre ells hi va una bailarina, jove, que duu la
tristor a l'anima i la rialla als llavis; ella, am
sés gracies cosmopolites, ve a despertar el cor
del pobre Joanet, que bat impulsivament am
desitjos de volar de l'una a l'altra banda de la
terra, com la xicota gimnasta, sempre rient i
cantant. En una escena en que s parlen en
Joanet i la gimnasta, Zaira, que aixi l'anome
nen, aquell li expressa les seves ambicions de
viatjar com ella, a la Ventura; i ella, cançada
d'aquella vida nomada i agitada, li manifesta
els seus desitjos de repós. Són dos cors que
no s poden arribar a compendre. Com tam
poc el poble comprén an els gimnastes, am
aquella colla de bohemis que van deixant
arreu un rastre d'alegria de que Is altres se
CATALONIA
P~I~IP ~I VE« «e
tot son pas - sem pas - som ben de - prea - ca per
fa - lles ine'ns can - en sin can - gens be - he - ralas que
h1•1111~1~~1~1 NEO»
C111111•1•111~ •1~.• 1W.W. 111•1111~121 PeZINIMMI
affir~~/~~ asas
h Whigr".11~1h11~
no en - co • raa-ni-ns el
sem - bien pee - si - al
-----
mal de la ter - ra
la pre-caen - ter - ren. Del
53
gaudeixen; i els insulta i apedrega quan
menyspreen el diner am que ha recompen
sat el llur treball. Els gimnastes, al veure-s
apedregats per aquells sers eternament enso
pits, diuen en to sentenciós i com fent-los
denteta : «No n tastareu de poesia!» I des
apareixen en mig d'una cridoria immensa!
Els personatges d'aquesta obra, tots ells
estan traçats am tant vigor, que en les esce
nes comiques, l'autor ens fa pensar en el que
Shakespeare va imprimir en sos bufons i en les
jocoses figures de ses comedies.
L'Alegria quepassa és, en resum, una joia
de l'art liric-dramatic de Catalunya. Llástima
que no puga ser admirada i aplaudida pel nos
tre public, per aquest public desviat, que
aplaudeix quasi d'esma les exotiques xim
pleries del flamenquisme.
54
asa~1.111•111111•11M1 ~111~1~1~111~ 1411• •
•~111~1~~
mal de Va-mor es mal que s'es re la
ar-Irse delmbn cm les fn- lles se - que@ -
dei-xa en el cor a-nyo- can- qa e- ter-na.
ga-des de llagrimes i ro - do-lant sem-pre.
La musica que hi ha posat l'Enric More
ra és ben apropriada a la lletra: és sempre ins
pirada i dignament artistica.
I. I.
SILENCI. Drama de món de 1 Gual.
—Tip. «L'Avene», 1898.
En Gual ha imprés i publicat el seu dra
ma •ilenci. El primer acte, Ilegit, perd molt
de la suggestió poderosa que l'autor va saber
comunicar a la plastica de la representació en
el teatre, i que tant fondament va impressionar
als espectadors. Peró 1 segon acte, en que 1
drama intim és principalment parlat, guanya
essent llegit, perqué va més al pensament
que als sentits. El primer acre és teatre de
CATALONIA
debó, d'aquell que s'apo
dera de l'auditori ficant
lo, com aquell qui diu,
re - a les taules i fent-li pas
sar una esgarrifanea de
realitat artistica. En el
segon, apareix de pie el
drama intim tot just pres
sentit en el primer.
La tesi , que diriem ,
d'aquest drama neix d'una
concepció de la vida i
de l'art que n Gual dóna
prou a coneixer en el
prolec de l'obra quan din:
« Que hermosos deuen
ser els drames del silenci!
Els que han quedat tan
cats de mort en tants Ila
vis closos per sempre; els
que pasturen cossos vi
vents i que, orgullosos
d'esser-ne ls sols senyors,
seis recaten i guarden
com a fila bonica, gelo
sos de sa bellesa per por
de que caigui en maus de
qualsevol que sia imme
reixedor de posseir-la... I,
en tant, els enamoradieos
de sentiment correm com
a esverats, amb ulls oberts i aguantant-nos
l'halé, per trobar nous amors que ns satisfa
cin; passem aprop de mils d'ánimes d'un cos
vulgar; hi passem a frec, i tal volta ell és
guardador d'un tresor que ns ompliria de
joia ; peró no ho diu; potser ni s'ho explica;
si ho sap s'ho guarda i en disfruta sofrint, i
riu a voltes de manera que ningú pugui
entendre lo que I seu silenci tanca, lo que és
el seu tresor, lo que s'endú a la fossa. Tot és
aixó en la vida. Ens alenta l'anhel de pos
seir lo misteriós; tot se mou i s'agita dessota
d'un vel espés; els ulls no s caneen de mi
rar-hi, i sens clouen fadigats per sempre,
ignorants com quan per primer cop se van
obrir a la llum del viure. Lo més hermós és
lo que s calla, i constitueix un plaer per nos
Tant siplorem com alpe -
altres el pensar qué deu
esser i com deu esser lo
desconegut Veus-aquí
1 meu drama: la contem
plació de lo que s calla;
la veneració al misten.»
D'aquesta consideració
de la vida neix l'art exqui-sit
que n Gual sent i rea-lisa
tant i tant bé. Pot dir-se
que la vida no és tota
aixó, o, mellor, que aixó
no és tata la vida: que
aixó és la vida soferta i
no fruida, o que és una
vida massa ambiciosa i
curiosa del misteri , yo-lent-
seredimirabans d'ho-ra
de lo que n diem
materia, menyspreant l'as-similar
lo que n la reali-tat
actual hi ha segura-
.
ment d'assimilable ; i es
pot dir que d'aquella am-bició
i d'aquest menys-preu
en ve 1 sofriment
i en neix aquest art de
dolor, aquest art de des-composició
de la natura-lesa
humana, de la vida
d'aquest món. Per aixó
en Gual deu haver titu-lat
el seu drama, drama de món: drama de
l'ánima que vol ser ánima pura abans de que
Ii arribi l'hora, que s rebat frenetica contra
1 mur material que l'en destorba, i que des-prés
s'aconsola en una quietud feta d'aisla-ment,
de réve, de pressentiment d'una altra
vida desligada i purament espiritual.
Un art així !a s romprén que no pot ser
saludablement social: és si cas social d'una
societat mistica de les animes en un altre món
o en un món futur: en quant al present, és
un art terriblement individualista.
Peró tot sentiment de la vida, quan és
sincer, és respectable, i quan és artisticament
intensificat és digne de contemplació. Aixis
el trobem en aquesta obra i en tota la perso-
4-
vittard
r
•
-tire hem de ter rIn - re
COM
CATALONIA
,2--_
4
hem de can - tar per vin- re —
hem de can - ter per vin - re.
nalitat artistica den Gual, que ademés se tro
ba compresa en una de les corrents del món
modern. Avui, que sembla que 1 perrsametit
fa una gran girada en el seu camí, i que per
lo tant li falta ja I panorama de conjunt del
trol que deixa i encara no ven el del trol que
ve, l'anima s'aboca curiosa i desorientada a
flor deis sentits i no pot reposar en una con
templació harmonica de la vida.
En Gual és, entre ls nostres poetes, molt
representatiu d'aquest estat de sentiment, i
dintre d'ell, el Silenci, la seva obra més felk
ment realisada fins avui. Per aix6 la consi
derem molt estimable i benvinguda.
55
FR1S PERA LA COBERTA DE a L'ALEGRIA QUE PASSA »
LITERATURA PARISENCA EN
CASTELLÁ
Un jove escriptor de talent, l'Enrique
Gómez Carrillo, acaba de publicar una nove
leta titulada Del amor, del dolor y del vicio,
que per alguns senyors de Madrid ha vingut
a ser el descobriment de París, nada menos.
En Gómez Carrillo és jove, d'aixalabrada
vehemencia, i perdudament enamorat de la
corrupció contemporania. En Gómez Carri
llo és un escriptor aturdit per la disbauxa de
París, per la cocoteria boulevardiera, per la
bohemia montmartresca, per l'esnobisme lite
rari i artistic, i tot plegat Ji fa cantar una oda
delirant a la carn. Sa sensualitat morbosa está
voltada d'una atmosfera de rastaquouerisme
modernista que no está gaire lluny de l'altre:
el deis milionaris pervinguts, deis banquers
semi-hidalgos i deis generals-doctors sud-ame
ricans. Un llibre que no més canti, descrigui
i estudii les passions de la carn, és un libre fragmentani que s fa pesat al lector que cerca
emocions intellectuals com a suprema resul
tant de l'art.
En Gómez Carrillo és un modernista des
vergonyit, i se n'alaba, i s'ha Ilengat a la lite
ratura carnal am l'impetuositat propria de la
sang ibero-americana. Lagaitégauloise (per
no emplear altra frase) exprimida en castellá,
fa refecte d'un fruit eixit de la copula entre l'esperit den Paul de Koch i el den Lopez
Bago; i aixó, a la veritat, per lo sistematica
CATALONIA
T1P. « L'AVENQ» , RONDA UNIVERS1TAT, 4, BARCELONA
PER ARCADI MAS I FONTDEVILA
ment sensual de sa documentació humana,
no té res de modern ni de nou.
Malgrat el caracter superficial de la chismo
grafia literaria que omple l'obra den Gómez
Carrillo, no per xé deixa d'haver-hi guspires
d'ingeni, troços de subtil observació i mos
tres de compendre quelcom de l'anima de
París. Ses figures tenen algun relleu, peró sa
psicologia és de conversació de brasserie. No
hi ha ni emoció humana ni artistica. En con
junt, s'hi flaira 1 rescalf de les sensacions d'al
tri i l'enfarfegament d'un enfit literari.
La seva obra Sensaciones de Arte feia espe
rar que n Gómez Carrillo donaria quelcom
més seriós i sobre tot menys rastaquouére.
J. B. R.
Hem rebut la nova obra del Sr. J. Nonell
Estudis gramaticals sobre la Llenga catalana.
La CATALONIA publicará proximament un
estudi critic de les obres gramaticals del
Sr. Nonell: en ell se parlará del nou libre
am l'extensió que aquest se mereix.