02_Núm. 40 (28 febr. 1905), Làm.-p. 64 |
Anterior | 2 de 2 | Següent |
|
Aquesta pàgina
Tot
Subconjunt |
í 1 (1 --1 '
,1.- . , .57,1n - _z:
,... 4 _
1— o .-
4 " . 19(- (-- 1--) 1-x- 1 :.- - 1
z--
:: .1 e
, _...._ 1.,-_-- 1 •
I a_
u
.-.1
•
1. y LA ..r. <- _C- er) 49
4
•
tE. 1,--1
-c Z;
.1.. e1'ç\ rs o <Y— rel ..,± °
•'• '-•
.. —4 1. 4" ..,1-,_1 t,
• 1 r- 1 Y :: c'' --e " ,
;3 5.--..:4, 1,- 1-- 4: cl , '..-,
•"•P v ---- ..p
1
:,.‹,
zAar‘n,..___:--á_ a (4 .1 c5,_ <9, , .,.s <, , , ,
-i---- c
O> ''-
' •-& ,y___ ps. \1 1 2- 4
C .1---1 1_. 4 1 '3 I.- ''. Li -''¦ , 1_,__§ .5 d: c_.•\ , Z
(
seguits molti debats, plets et dan a molts, per go, volents pro
uehir a indemnitat de nostres sotsmeses, per aquest nouell fur
statuhim et ordenam perpetualment quela cort o jutge alcun no
puxa vendre a requesta de crehedor o daltra sots generalitat,
bens, deutes, drets et accions o drets et accions solament de
alcun. Mas quant la cort o lo jutge voldra fer venda de bens de
alcun, haia adeclarar quins bens, per manera que just preu se
puxa trobar en la cosa; et si deute algu o accio se vendra deja
esser subastat et ofert quanta quantitat es lo deute et quil deu
et ab quin titol o quina accio et contra qui; et per alguna ma
nera sots generalitat de paraules tals vendes no puxen esser fetes.
E si fetes seran, sien et romanguen nulles ipso faro dominicus
/Insto.
Quant la Cort ol jutge per pagar algun creedor fara venda
dalgun deute ciar et declarat segons forma del precedent fur o
de certa accio clara et declarada, volem, statuhim et ordenam
que aduocat algu, ne notad, ne rahonador de scritura, ne altre
que comunament vse de offici de procurado en plets per si o per
altra, no puxa comprar per alcuna manera tal deute o accio, ne
apres que alcun altre per cort hagues comprat tal deute o accio
alcu deis dessus dits aduocats, notaris, procuradors o rahonadors
no puxen per alcun tito', Si donchs no era per sucsessio ab testa
inent o ab intestat, hauer o obtenir tals deutes o accions. E si lo
contrari era fet, volem que tot sie nulle, irrit, cas et va; per lo
present empero fur no entenem tolre quels dessus dits no puxen
comprar altres bens mobles o seents ques venen per la cort o
jutges.
Per go COM venuts per la cort drets et accions de alcun deutor
tantost lo creedor era admes ademanar per ypoteca los bens alíe
nats per lo dit deutor, et per los furs per nos ordenats sien toltes
tals vendes, per aquest nouell fur. estatuhim et ordenam que ve
nuts per la cort los bens del deutor, si lo creedor no sab bens
alcuns que puxa mes auant offerre, la cort faga venir dauant si
Jo principal deutor, Si es en la Ciutat vila o loch del Regne o
terme de aquelles on se fara la execucio, pres et ben gu.ardat, et
35
publicament en la cort interrogue aquel' mijangant sagrament si
li resten bens, drets o accions alcuns en los quals-lo crehedor
se puxa pagar.
E si dira que hoc, haia mostrar tots aquells et auerar ab titols
o en altre manera dins dos dies apres sera interrogat, et adonchs
pus los dits bens constarail ala cort o al jutge esser clars et de
senbargats, que aquells bajen esser venuts, e si no bastaran o no
mostrara quen baja, en tal cas la cort ab crida publica, la qua I
se faça dins la Ciutat vila o loch on tal execucio se fara, intime
que si algu sab bens de tal deutor clars et desenbargats en los
quals execucio puxa esser feta que dins .X. dies haia notificats
aquells ala cort; et aquells passats, pus no apparegua que bens
de tal deutor hi haia clars et desenbargats en los quals tal exe
cucio puxa esser feta, lo crehedor puxa posar ses demandes ypo.
tecaries contra qualseuol detenidors o possehidors de bens de tal
deutor. Ehon lo principal deutor no sera en la Ciutat vila o loch
o terme de aquells hon se fara la dita execucio, en tal cas lo pro
curador o aquell qui entene per aquel' deutor en la dita execucio,
sia interrogat per sagrament segons dessus es statuhit en lo prin
cipal, et en apres sia feta la dita crida per la forma dessus dita+
dominicus masto.
P. de appellacions.
Addents et declarants los furs antichs parlants de appellacio
de interlocutoria, fem fur nou que de alguna interlocutoria o de
claracio feta en fet Ciuil no sen puxa interposar appellacio al
guna justa o injusta, Si donchs no es de sinya sobre declinatoria
de juhi; dela qual puxa esser appellat vna vegada tansolament per.
cascuna part; pero de qualseuol interloeutoria puxa qualseuol
part contra qui sera pronunciat demanar correccio vna vegada
tansolament, la qual si la part que demanara correccio voldra que
sia feta ab altre adjunt assessor, ques baja afer a messio del de
manant la dita correccio.i.masto.
36
Fem furnou que la part appellant en alcun plet sobre lo qual
haura impetrat jutge de nos o de algun ordinari o de altre ha
uent poder de assígnar jutges lobre aquella aPPelacio, Sia ten
guda liurar emetre en poder del dit jutge los processes del plet
en los quals haura fet part, en manera que fe hi puxa esser hauda,
dins .VI. jorns apres que la comissio sera repetida ab la part. En
altra manera la sinya dela qual sera interposada tal appellacio
Oso foro sia passada en cosa jutgada et sia menada a execucio.
E lescriva dela appellacio sia tengut scriure lo dit liurament en
proces.
Addent, corregint et millorant als furs axi antichs com nous
parlants del temps dins lo qual haia esser pronunciat en la causa
de appellacio, per lo present nouell fur ordenam, que tot jutge de
qualseuol appellacio, liurats aell los processes, sia tengut jurar,
presents les parts, en poder del notani dela dita causa', per nostre
senyor Deu et los seus sants Euangelis, que al pus larch dins .VI.
meses apres queli seran liurats los processes haura acordada la
sinya en lo dit plet o causa, et dins aquells, si request ne sera per
alguna deles dites parts, apres que la haura acordada, promul
gara la dita sinya dins los dits .VI. meses,.et que, en lo dit fet
t'ara justicia seruant per son poder furs et priuilegis; lo qual ju
rament sia et haia esser continuat en lo proces per lo notani dela
causa. E si lo dit jutge apres que haura reebuda la dita comissio
no voldra fer lo dit jurament, la part appellant o impetrant tal
comissio sia tenguda de requeme et instar lordinari daquell jutge
que ab manaments penals et ab capcio de penyores o de persona
et en altra manera force et constrenga lo dit jutge fer lo dit !tira
ment; et lo dit ordinari, sens alcuna cogniscio, puxa et sia tengut
fer lo dit constrenyiment, tota appellacio et recors a qualseuol
nostre official remoguts et cessants; E aço mateix puxa instar et
requerre la part appellada si fer ho voldra. Empero si lo jutge
haura assessor baja a remetre o fer liurar al dit assessor los dits
processes dins .XX. dies apres que aquells seran estats liurats al
dit jutge, et lo assessor haia acordar los dits processes dins tant
zemps quel jutge hi puxa hauer pronunciat dins los dits .VI. me
37
ses. E si lo dit assessor sera en lo loch on sera lo jutge, lo dit
assessor sía tensYnt fer In glarament rIpcclic cit nntiPr (lit
o
jutge. Empero los. dits :VI. meses no haien loch en la instancia
dela primera appellacio del tercer appellant qui no haura fet part
en la causa principal.i.masto.
Per lo present nouell fur statuim que la part appellant que
haura impetrat jutge en la causa dela appellacio alcun habitador
dela Ciutat, vila o loch hon sera menat lo plet principal, segons
se deu fer per fur, si la letra o prouisio de comissio sera spaxada
en la dita Ciutat, vila o loch sia tenguda presentar aquella de
nant lo dit jutge aqui sera feta la comissio dins .V. dies comp
tadors apres que sera spaxada. E si la dita letra o prouisio sera
obtenguda dins lo Regne de Valencia e fora la dita Ciutat, vila
o loch on sera menat lo plet principal, sia tenguda presentar
aquella dins .X. dies apres que la dita letra o prouisio sera expa
xada. E si sera obtenguda fora lo dit Regne sia tenguda presen
tar aquella al dit jutge dins .XX. dies apres sera desenpaxada,
segons es dit. E lo notari qui spaxara ia dita letra o prouisio sia
tengut scriure dins aquella, apres la dita de aquella, lo dia del
spaxament dela dita detra o prouisio, e registrar aquel' al peu del
registre hon sera registrada. E si dins lo dit temps la dita presen
tacio no sera feta, la sinya dela qual sera interposada la dita
appellacio sia menada a execucio:—masto.
De sinya que sera promulgada per los jutges delés appella
cions dels Consols dela Ciutat de Valencia, si aquella sinya sera
confirmatoria dela sinya donada per los consols, de tal sinya al
guna deles parts nos puxa appellar. Mas si la dita sentencia sera
infirmatoria o reuocatoria dela sinya dels consols, la part appe
liada se puxa de aytal sinya a ppellar vna vegada tansolament; ala
qual appellacio lo justicia Ciuil dela dita Ciutat assigne jutges,
go es hun mercader et hun mariner, experts en lur art, qui no
haien cabut en acordar alguna deles dites sinyes, qui dela dita
appellacio coneguen.
.Atorguam que les segones appellacions dels ordinaris deles
Ciutats et Vilés reals et les primeres deis Gouernadors et• batles
38
nostres et de cascu jutge Reyal delegat, se haien conexer per co
-naissions reals remetedores dins los lochs hon seran stats accitats
los pleyts principals dins lo Regne de Valencia, et no puxen esser
-euocades foral Regne per nos o nostre primogenit, mas dins lo
Regne les nos puxam o puxa euo-car a instancia de qualseuol
part; Retenim empero a nos que les segones appellacions deles
-causes del nostre patrimoni nos puxam retenir et conexer de
aquelles hon que siam dins nostra senyoria dega mar. E entenena
-que les causes que son de penes comeses anos o ala cosa publica,
-o causes fischals, no sien dites causes patrimonials, sino tansola
ment aquelles en les quals es demanat o deffes patrimoni nostre
Reyal.
•f. R.0 Daquells qui poden renunciar
e le,xar sos be,ns.
Mellorants et declarants lo fur antich posat sots la present R.a
lo .Cap. qui comenga mercaders cabalers &, Statuhim que caba
lers sien dits aquells qui publicament en la Ciutat, Vila o loch
tendran botigués per vendre cendats, taffatants, draps daur et de
seda, freses, terganells, xamellots et altres semblants venderies o
tendran botigues venents en gros speciayria, o tendran botigues
venen merceries axi com son ganiuets, spills et altres. coses me
nudes; et venents les dites merceries axi en gros com en menut,
quant als deutes que contractaran per les dites rahons; et encara
aquells sien dits cabalers qui pendran a espera alguna merca
dería per vsar dé lur arto offici, en axi que si aquell no pagara go
que haura pres a espera sostenga la pena en lo dit fur conten
.D-uda .
•
Declarara mes auant que fembra alcuna no puxa esser dita
tnercadera, cabalera, cambiadora o drapera. E si algu se obligara
per mercader, cabaler, cambiador o draper, qui segons veritat no
sera o no usara publicament de alcu deis dits officis o ars; no sos
tenga la pena en lo dit fur statuida.
39
P.CI De penvores.
Declarants lo fur antich qui comenga en execueio, sots la
present R.a ordenam que aduocat o procurador no puxa allegar
priuilegi de príoritat per rabo de son salani contra los altres cree
dors en alcuns bens del deutor, sino solament en aquells bens en
que eh l haura prestada aduocacio o procuracio al deutor et dela
qual procuracío et aduocacio se sia seguit profit et vtilitat al
deutor en la cosa procurada et aduocada et entant com fet haura
lo profit et no pus.!.masto.
Declarants et mellorants lo fur antich posat sots la present R.
qui comenga si alguns ereedors &, statuhim et ordenam quels cree
dors qui seran derres en temps que les mullers, puxen requerre et
fer fer execucio en los bens deis marits per pagar aells lurs cree
dits ells donants en poder dela. cort bastants et complents fer
manga o fernianges de tornar la quantitat ques sera hauda dela
cosa del marit venuda a instancia lur per.satiffer et pagar la mu
Iler cas quels altres bens del marit no li bastassen. E ago tota ap
pellacio et recors remoguts.
Alcu no puxa intemptar demanda ypothecaria contra los ter
cers posseidors deles coses aell obligades tro atant quels bens de
tots aquells qui u seran principalment obligats et deles fermances
aell obligades, si seran presents en lo Regne de Valencia, seran
excutats et aquells seran atrobats no pagadors; quant als abs'ents
romanga lo fur si alcuna cosa R.a de fermances en sa forga et
valor.fmasto.
P.a D pagues.
Si per lo deutor ason creedor derrer daltres sera pagat en mo
neda lo deute seas frau, los primers creedors, encara que fossen
o sien priuilegiats, et encara quel deutor Los o sia trobat no pa
40
gador, no puxen haure regres contra aquell derrer crehedor per
la moneda aell pagada de son deute per títol honeros ne euentre
demanar o tolre aell aquella, Si donchs no la hauia hauda per
• execucio de cort o de jutge feta en bens del deutor. E lo present
fur volem que sestena als fets presents esdeuenidors et passats
no determinats.
P.a De euiciors.
Per tolre multitut de plets, ordenam que si contra lo posse
hidor dalcuna cosa sera mogut plet et a aquell, sera euencut
tolta judicialment la cosa que posseia lo posseidor en axi euen
cut, en cas que deman o haia loc regres de euiccio, puxa reque
rir manament executori et lo proces de aquell contra son auctor
o contra lo auctor de son auctor, o contra los altres antesessors
obligats de euiccio quals mes se uolra, posat que la carta per
vigor de la qual se demanara no contenga expressa euiccio ni sia
excentada. Si empero lo possehidor apres quel plet sera stat per
judiciaria conuencio e antra ehl comengat dins .X. dies haura
intimat lo dit plet a aquell o aquells contra los quals volra hauer
regres de euiccio. Si donchs aquell o aquells no hauien remes
specialment et expressa necessitat de denunciar a lurs sucsessors
la questio daquella cosa. E en lo dit cas lo possehidor judicial
ment euengut et qui haura regres de euiccio contra son auctor o
altres segons la forma dessus ordenada, sia tengut, hauda satis
faccio, fer cessio efficax ademanar de sos drets et accions a
aquell o aquells los quals haura demanat de euiccio, la qual
cessio sera feta sens euiccio alcuna de sos bens sino per ses obli
gacions et contractes propis. E semblantment aquells puxen
hauer regres de euiccio requirent manament executori et proces
daquell, sia entes de go que pora la donas constar per tenor de
la sinya o per cartes publiques o altres legitimes scriptures. Mas
sobre les altres coses de que no pora constar per aytal forma, axi
com mes valenga o melloraments de la cosa euencuda et messions
41
dans et interesses o altres semblants coses, romanga son dret •
saluu al hauent regres de euiccio per vía de ordinaria en la qual
sia procehit breument.i.masto.
51" P•ca De donacions.
A esquivar fraus et tolre altercacions euadints al fur antich
posat sots la present R.a lo Cap. XIX. qui comenga deng-un hom no
puscha fer donacions &, Statuhim que donacio fahedora de quan
titat o de cose sobre pujant suma ó valor de .V. soldes de reals,
encara ques faga ab carta publica, no haia alcuna valor oltra los
dits .V. soles, Si donchs .per part del donador no sera insinuada
o demostrada al jutge ordinari declarant et interposant sa aucto
ritat et decret en scrit en aquella, precedent empero et prestat
sagrament azi per lo donador en sa propia persona et no per pro
curador alcu encara que hagues special manament com encara
per lo donatari en aquesta manera, go es, quel donador jur que
eh l fa o ha feta aquella donacio sens tota frau daltri et lo dona
tani jur que ell no ha feta alcuna machinacio, inclinacio o induc
cio fraudulosa al donador affer asi aquella donacio, ne ha pro
curat o consentit que li fos o sia feta per alcuna frau daltri. E
manam atots et sengulares notaris, sots pena de perdre lo offici,
que en alcuna carta de donacio sobre pujant la dita suma no
possen ne meten sagrament ne renunciacio del present fur. E si
contra sera fet, quels dits sagrament et renunciacio no haien
alcun affecte de insinuacio ne alcuna valor.
Declarants que en donacio ques faga per qualseuol remune
rado paga o satisfaccio sia necessaria insinuacio segons la forma
del present fur, del qual empero exceptuam los cases tansolament
seguents: primerament de donacio feta per nos o per la Reyna o
per primogenit nostre o muller de aquell en cases pero a algun
de nos o dells permeses; item constitucio de dot feta per pare,
mare o altre qualseuol persona a fill, fila o altra qualseuol per
42
sona: item de donacio feta en temps o per raho et contemplacio
de matrimonio; et no altres cases.
R.ca Quals poden accusar.
Lo justicia en Criminal dela Ciutat de Valencia et qualseuol
altres justicies deles*Ciutats, Viles et lochs del Regne de Va
lencia, puxen, cascuns en lurs juridiccions, per mes offici, ab o
sens instancia de procurador fiscal o part privada, fer inquisicio
contra qual seuol persones fahents o fer fahents carta o cartes o
altres qualseuol scriptures falses, les quals de lur natura degen
esser publiques o autentiques. Si empero per los jurats de qual
seuol deles dítes Ciutats, Viles o lochs en la dita falsia contesa
sera o per la maior part de aquells et per los maiorals deis no
taris de aquelles Ciutats, Viles o lochs sin hi haura a per los ju
rats tots sois, primerament, ans, et no en altre manera, seran dits
declarants et nomenats als dits justicies esser culpables et diffa
mades deles dites coses o de alcuna de aquelles; les sinyes pero
en et per les dites rahOns promulgadores dejen esser donades
aconsell deis prohomes segons fur de Valencia. Nos empero o
nostre primogenit et no alcun altre jutge official o comissari,
saluant lo dit justicia, nos puxan entrametre deles dites coses en
la forma sobre dita en nostres Ciutats, Viles reals o los hauens
mer imperi en lur propia persona en lurs viles o lochs.
(Seguirá)
43
Nit d'estiu
Lamar un miráll sembla de fondes transparencies,
y el cel es coni unpélach sens ones, condormit,
ahont la llunaflota, y ab ses fosforescencies
sa !larga valla hi deiaa senyada cada nit.
Yab sa passacla evoca tranquiles somnolencies
y borra ab sa blancura negrors del zsperit,
y apar com un gran lliri vessant arreu essencies
delfons d'una llacuna, quan mbr eljorn, surgit.
Les serres llunyadanes de cresta gegantina
un vel nuvialporten de transparent boirina
que les dona un aspecte de dolopuritat.
Yun pastoret que ve/-la lo.sb de la natura
les xeremies sona, mentres tranquilpastura
ab remoreig d'esquelles son espargit remat.
44
Nit d'hivern
En la silueta de la nit,
remoretjant acompassada,
dins la clasta empedreg-ada
l'hivernalpluja tau seguit.
Un.fil de blanca llu2n eixit
per l' ampla porta clivellada
de la tafonaja tancada,
s'es deturat enzporuguit.
El trepitx son deis tafoners
quantlo quintar pujenfeners
se sent entorn de l' alta espiga.
Yab veis sumorta una can0
canten des-'ara En la fose()
va gemegant la vella biga.
45
El Teix
Geg-ant dominador,ab sa alenada
el dur Mestral no't fa acalar.la testa
quantpassa arrasadora la tempesta
en les nits sense fi de l'hivernada.
Abriga tes espatles la nevada
áb un nuzntell feixuch,llustrosa vesta
qu' en los dies de sol, per tu dejes/a,
de llambreigs argentins apar brodada.
Batega lo sublim en tes clapisses,
en tes soques de tintes malaltisses,
en tes clapes de cárritxy pinar.
Y a tos cims retallats no sé qu' els manca
quant no s'hi assola la boirada blanca
que silenciosa puja de la mar.
46
Les cireres
Grans de coral dins la verdb ufanosa
del arbre pulcre, enredonit, lluhent;
heralts del sol que ?aura el bien` retent
y madura la fruyta savorosa;
per l'infantesa son volgut present
puz:g- ab elles s' enjoyay es ditxosa:
aucellada les cerca cabdiciosa
y les pica ab delit, néctar bevent.
Tenen la vermellar de les.aubades;
primorosos esmelts ab que lesfades
van els mantells blavosos subjectant.
Ysobre la blancor de l' opulenta
bula, gotes de sanch novay calenta
pareixe-n, esquisides, ressaltant.
JOSEPH .M.a TOUS Y MAROTO.
47
rok-lore de Llotriu
La rondauct del gegeint
Vet-aquí que hi havía un pare que tenía tres filies, sa gran, sa
mitjana y sa petita. Un día'Is hi va dir, diu:
—.Noyas, hem d'anar á buscar un feix de llenya cada un, que
no'n tenim lley.
—Bueno, pare—va fer la petita,—ja hi ayrem.
Y se'n varen anar. Con son adalt de ses montanyes, Iluny,
1Iuny, que ja no podían saber trobar á casa seua, el seu pare els
hi va dir, diu:
—Espereume; tinch d'anar aquí baix, ja tornaré ben aviat.
Se'n va anar y may mes tornara; ses noy-es, espera y esguardaI
y es seu pare, may venía. Ja se volia fer fosch y sa petita va dir:
—?Noyas, quina'n farem El pare ensha deixat y tenim de tor
nar á casa, si no volem fer bosch a's
—Sí—li varen dir sa gran y samitjana,—pró no hi sabrem pas
trovar. Com ho farem re-desgraciades! Sa petita, que sortint de
casa s'havía omplert ses butxaques de blat de moro y'l va anar sem
brant pel camí'Is hi va dir lo que haría fet y que aixis sabría tro
var a casa Aeva.
Varen seguir a sa petita y caminant, caminant varen arrivar a
casa seva. Y es seu pare !es cla! ho va trovar mes estrany!
Al endemá'Is hi va torná dir lo mateix.
• —Noyes, hem d'anar a cercar un feix de llenya cada un. Apa,
•nllestiu-se.
48
Sa petita es va posar áop de blat á • ses butxaques fins quels-e
va tenir ben plenes y !ami se'n varen anar cap al bosch ab es _
seu pare.
En sent ben Iluny es seu parels hi va dir que tenía qu'anar fins
alla baix, que ja tornaría aviat. Y sas noyas elpera y desesperarás,.
y es seu pare. may venía. Sa petita va, dir a les atres dugues:
—Noyes, el pare'ns ha deixat, anem a casa; jó som llansat cop
blat pel camí y'l seguirém, y aixís arrivarem a casa.
Y ho varen fer, y en arrivant-a casa's seu pare cop de pregun
tals-hi com s'ho havían pogut fer y com s'ho havían pogut arre
glar.
Al endemá, torna a di-ls-hi que havían d'anar a bosch y que
s'amanissin. Sa petita's va omplir sas butxaques d'engrunes de pá, -
y'l va sembrar pel camí. Con son a dalt des cingles es seu parels
hi va dir que se'n havía d'anar una estona fins a baix.
—Ay pare que'ns deixareu—feu sa petita,--les atres vegades
també'ms ho diheu que tornareu y no ho feui
Pro aquell home se'n va anar; y ses noyes fartes d'esperar varen
determinar tornarsen a cá sena.
Pro vet-aquí que ses aucells s'havían menjat ses engrunes de
pá y aquelles noyes varen perdre el camí, y ja era de bella nit.
—Com ho farém, com ho dirém?—se preguntaren les unes á les
atres. Y no sabían que fer. Caminant, caminant varen trobar un
abre. Sa gran va provar de pujar-hi y nomes va poguer arrivar a
sa soca; ho prová sa mitjana y només va poguer arrivar a sas pri
meres branques; ho varen fer provar a sa petita y aquella va pujar
fins al cim. Con va ser allá dalt va veure un Ilum y ho va dir á ne
ses seues germanes, y .totes tres varen determinar anar ahont hi
•avía'l llum. Con varen haver eamínat unes bones estones, que ja
tenían por de no trovarhi, arrivan allá que era á casa del Gegant.
Varen tustar á la porta y va sortilshi la Gegantesa.
—Ay, ahont heu anat, noyas, ay ahont heu anat! Ja cal que
fugiu, que cont el Gegant arrivi vos se menjará a totes.
—No mes per aquesta santa nit—feyan aquelles noyes,—no
mes per aquesta santa nit, que'l pare'ns ha deixat y no sabém tro
49
4
var a casa. Deixeunos tan sois dormir aquí darrera la porta, que
ja estarém contentes.
Llavores les filies del gegant varen dir a sa seua mare que si
de per cas aquelles noyes se podrían posar la corona d'elles y
elles se posarían sa barretina que duyen aquelles noyes, y 's seu
pare no 'Is-e tocaría y dormiríen amagades a darrera sa porta totes.
Y ho varen fer; se varen posar, ses pobres, la corona de les
filies del Gegant y les filies del Gegant, les barretines de ses no
yes pobres.
Pro no n'hi va pas haver prou: as cap d'una estona arriva el
Gegant de defora, tot enrabiat, cridant:
—Flayrim, flayram,
carn de cristiá menjarém demá, si Deu pla-u.
Flayrim, flayram,
cara de cristiá menjarém demá, si Deu plau.
Ay, aquelles noyes! Els-e voleu més espantades!
Varen ruellar per lla'l sól les corones de les filies del Gegant,.
y !a fuyta! camas ajudeume! El Gegant els hi va correr '1 darrera
y va poguer haver sa petita. La va haver y la va ficar a dins
d'una bota. Cada día li donava coses molt bones: caldos, coste
lles y dulsas de tota lley perque estigués grassa més aviat. Cada
día li preguntaven:
—Ja estás més grasseta?
Y ella els hi responía:
—Sí: com la cua de la rateta.
—ja estás més grasseta?
—Sí: com la cua de la rateta.
—T'haurás d'afanyar a engreix.arte, u deyen, o sino mos farás
trigar molt a poguerte matar.
Un día, ja feya forsa temps, li varen dir com estava de gras
seta y ella els-hi va dir que n'estava com el dit y 'Is hi va ense
nyar el dit gros de la ma dreta.
Allavoras la varen treure d'allá dins y varen anar per matarla..
El Gegant poch e-hi era. La Gegantesa, cop de dir.li:
50
—T'has de posa el cap a dessobre d'aquet piló' y res mes.
T'has de posa es cap a aquí dessobre y res mes.
Pro ella pensava:
—Si, nyigo! que li posi qui vulgui.
Y aquella noya li va dir a la Gegantesa:
—Poch sé com voléu dir: aveyam, poseu-li vos de la manera
.que voleu que jo'l posi; ja us aguantaré sa destral, jo, si voléu.
La Gegantesa ho va fer y sa noya ifum-li cop de destral as
coll, que u va fer rodolar per allá terral Y llensant corrents sa
destral, se va arrencar a fúgere y corriu-me al redera! No va pas
trigar el Gegant a arrivar, pro sa noya ja va ser ben lluny que no
la varen pas poguer aconseguir.
14.
Y aquí darrera la porta hi ha un fus
que'n refila Amen Jesús.
51
Les Tripeles
Vet-aquí que una vegada hi havía una casa que tenían dues
noyes, una de molt maca y una de molt lletxa; sa maca no tenía
mare, perque cont era molt petita se li va morir; allavoras es seu
pare's va tornar casar ab sa mare.de sa lletxa y allavores sa mare
de sa lletxa Ji era madrasta a na sa maca_ Bueno; vet-aquí, dós,
que sa madrasta, á na sa maca la feya patir molt; Ii feya ren
tar cop. de penastrats de roba, com fa tant fret, y tot E feya fer a
n'ella y a ne l'altre la deixava•estar lo mateix qu'una senyora. Un
día, justament, es alló: dimoni no fa sino una feyna y encare mal
mal feta» dós, sa mare de sa lletxa li va dir anés a rentar unes tri
petes a la riera; y se n'hi va anar; va agafar ses tripetes, un rodet
de fil, unes estisores, una sopera y se'n va anar. Va venir una rivada
y ella estava distreta y tot se li va ernportar riera avall; ella cop de
seguir per'avall, a veyam si ho trovava, pró !ca! Va trovar uns
llauradors y'ls hi va dir:
—Llauradorassos, los mal-Ilauradorassos: ?no haureu pas vist
passar per la rierassa, unes tripassas, un rodet de fil, una soperassa
y unes estisorasses?
—Sí noyassa,—Ii varen dir ells—per'quí baix es passadassa.
Y se'n va per'avall. Trova uns cavadors:
—Cavadorassos, los mal-cavadorassos: ?no haureu pas vist
passar unas tripasses, un rodet de fi!, una soperassa y unes esti
sorasses?
—Sí noyassa; per'quí baix es passadassa.
Trova uns fangadors y lo mateix:
52
• —Fangadorassos, los mal-fangadorassos: ?no hauriu pas vist
passar unes tripasses, un rodet de fil, una soperassa y unes esti
rasses?
—Sí noyassa; periquí vaix es passadassa.
Y se'n va ver'vall; arriva fins amar, y com que de poch s'ane
ga, va arreplegar por y va fugir; con va ser á. casa seva poca li va
ren renyar; y varen fer anar la maca a mirar si ho trovaría. Lama
ca se'n va per'avall. Trova uns llauradors:
—Llauradorets, los bons llauradorets: ?no haureu vist passar
per la ríereta, unes tripetes, un rodet de fil, una sopereta y unes
estisoretes?
—Sí noyeta; per'qui baix es passadeta.
Se'n va per'vall. Trova uns ca vadors.
—Cavadorets, los bons cavadorets: ?no haveu pas vist passar
unes tripetes, un rodet de fil, una sopereta y unes estisoretes?
—Sí noyeta, per'quí baix es passadeta.
Bueno; se'n va per'vall, per'vall, fins que va trovar uns fan
gadors.
—Fangadorets, los bon fangadorets: ?no hauriau pas vistpassar
unes tripetes, un rodet de fil, una sopere-ta y unes estisoretes?
—Sí noyeta; per'quí baix es passadeta.
Va arrivar fins allá prop del mar y ho va trovar tot ben á flor
d'ayga, com si s'esperés. AIlavoras sa noya ho va agafar !mes
contenta! y se'n va anar cap a casa.
Y a darrera la porta hi ha un fils que'n refila: Amen Jesús.
(Contada per Mercé Portilló.)
53
La Estrella del día
Vet-aquí qu'era una vegada, una casa, qu'eran molt richs, y
tenían tres noyes; dugues de molt lletxotes y una qu'era molt
maca; ja sempre Ii deyen la Maca, á n'aquesta darrera, tothom
menos ells, que no la estimavan gayre, perque no tenía mare, que
se li havía mort essent ella molt petita y'l seu pare s'havía tornat
casar ab la mare de las dugas noyas lletxas. Sempre la feyan tre
bayar forsa, á na sa Maca y la feyan anar á sa riera, á rentar
cop de panestrats de roba, y tota s'havía d'esfreixurar, pobreta, y
era tant bona noya y tant pacienta, que may se queixava ni deya
res.
Un día, sa Maca, venint de rentar roba, passava per un ca
minet molt bonich de pins y d'ombres, y era cap al tart. Estava
Ilassada, de tant que pesava 'I panestre de roba y am prou feynes
podía bleixar. Es va aturar á reposar un moment y va sentir una
veu que li deya:
—Abaixa's cap.
Y va ajupir-se. Va sentir bramar un burro. Llavors sent que
diuhen:
—Aixeca's cap.
Aquella veu no era pas una veu humana, era una veu de
segur. de l'altre mon. Ella va aixecar's cap y cau un ruixat d'es
trelles; y sa mes bonica y mes resplandenta se li va posar en es
front.
Ella, contenta, com un ángel, agafa 's panestre de roba y se'n
va anar cap á casa. Per tot allá hont passava, qu'algú la veyés,
sentía que deyan:
54
—!Ay l'Estrella del día! !Ay l'Estrella del día!
Arriva á casa y tots mirant-se-la.
ets anat?—li deyen les dugues Iletxes, carregades
d'enveja,-á no poguer mes;--ahont ets anat que t'ha caigut aques
ta estrella en es front?
Ella% hi va explicar que venía de rentar roba y qu'havía sen
• tit aquella veu y que con havía aixecat es cap, li havía caygut
• .aquella estrella.
Allavoras sa gran de ses Iletxes, també hi va volguer anar allá
-ahont havía anat sa Maca per veure si Hin cauría una. Al ser
allá meteix ahont se va aturar sa Maca, s'hi va aturar sa lletxa y
va sentir una veu que li deya:
—Abaixa's cap.
Ella va abaixar-lo y va sentir bramar un burro. Torna sentir
la meteixa veu que li deya:
—Aixeca 's cap.
L'aixeca y cau un ruixat de potas de burro y se li 'n va posar
-una de grossa en es front. May més se la va poguer treure. !Ay
-ella! no savia pas com anar á ca' seua. !Una vergonyal..... Arriva,
• y tots desconsolats, fins l'Estrella del día (qu' allavonses era sa no
, ya maca) estava trista; perque encara que la fessin patir tant, tarn-.
bé'Is estimava á tots.
Vet-aquí que tothom va saber aixó de l'Estrella del día y de sa
_pata de burro y tots els reys y prímpceps y'ls mes grans senyors,
aba quins era amich el pare de l'Estrella del día, varen volguer co
neixer aquesta noya tant hermosa que duya l'Estrella en es front.
Varen fer preparar unas gians festas á ca' seua, per que deyan qu'un
prímpcep la volía per fer-la primpcesa y tots la volían coneixer-e.
Veus aquí qu' á l'hora des dinar, tota la taula des gran Salón
era plena de convidats y hi eran el pare y la mare de totes, y la
Pata de burro (sa grarí de ses lletxes) diguent que l' _Estrella del día
havía fugit y que poch hi era. Tots els convidats en tenían senti
ment iy molt! de tot aixó; y am prou feynes savían que dir. A
• mitjant dinar, es gat hi va compareixer y s'anava posant á ne
ses faldes des convidats, diguent-els-hi:
55
—!Marranyiu, marranyau!
Si 'm donau de lo que menjau
Vos diré la Estrella del día
Allá 'hont jau.
—!Marranyiu, marranyaul
Si 'm donau de lo .que menjau
Vos diré la Estrella del día
Allá 'hont jau.
Tots els convidats's varen comensar de goytar, sense gosar
dir res, empro ells no s'en savían avenir d'alló que deya 's gat. Y allavoras, un deis prímpceps (es mes jove y mes guapo de tots)
's va aixecar y va seguir á fie's gat que '1 va fer anar á la cuyna;
y allá dintre de sa cendrera hi va trovar á. l'Estrella del día, qu' á
ca'seua u havían feta ficar, perque no volían que la veyessin.
Con se va quedar allá, dreta, y aixó qu'anava tota ella ben, encendruada, el prímpcep 's va quedar enlluhernat de tanta her
mosura y boniquesa; y tots els convidats qu'en aquel' moment hi
arrivavan sense saber que dir.
Llavoras el prímcep va dir á. ne'ls criats que la raspayessin,
que s'en anés la cendra del seu vestit blanch y se la va emportar
ne'ls s'eus palaus y tothom cantava: !Viva '1 prímcep! !viva 'I prímcepl
Y á darrera la porta n'hi ha un fus, etc.
á co(sLtuarcaoántPaavlaanfrulegselnl.e)nes quan anavan á costura sent molt menudes, abansd'anar
Trameses per MARÍA DE LA GRACIA BASSA.
56
Actuabats
CONVERSA SOCRÁTICA Á LA ASSOCIACIÓ WAGNERIANA:
Don Joan y Don Miguel
venían de la cassada;
Don Joan cau de cavan;
Don ISliquel ferit estava...
Mireu ab quina trassa li van saber portar a n'en Maragall a
dar una conferencia; poch a poch; ab suavitat; ab aquell Vinguiro
aquí, home, vinguim aqui.—Ell que si qu'enrahona, l'aplaudeixen
y s'en va. Apenes s'havia posat el barret, bufa al clatell.—A les
conferencies de la Wagneriana, igual qu'als mohiments socials,
hi ha acció y reacció. A n'aquella gran sala hi ha un eco que rec
tifica.
Q-ATZARA CONTINUA.-1.A. beber, á beber y á apurar la copa del
placer!.. S'ha axécat un palau devant del Passeig de Gracia, no
de més mal gust qu'els dos que li son vehins, el den Samá, y el
den Marcet. A.quell palau féerique, vaporosa visió,— aquelles ban
deres que hi ha per les branques com si fossin roba. per axugar—
y uns versos eng,rinyosos escrits en paper d'estrassa, prometen als
barcelonins un eselat follivol d'enjoguessaments. No més trovém
faltar pels passeigs laterals de l'esplendenta vía, tauletesd'aygua
y anis, tuttilimundis y Tiros de Palomo.
UN ARTICLE DEL CAVERNÓS PUJULÁ.-Dit senyor ha pu.blicat
un article a Joventut. En dit article defensa els tranvies com
Academies educatives, cita Lope de Vega, y ALABA LA CULTURA
SOCIAL (j!Ii!!). Nosaltres compreném qu'aqueix senyor escrigui,
57
peró que ho fassi a distancia! Perqué, com diu Avesta (F. xvii)
«Oh Zarathustra en aqüexa terra visible, cuyda ta cabellera, talla
els teus cabells, talla les tedies ungles. Mes, després, porta els
residuus a déu passos deis fidels».
LA MALLORQUINA DISSORT.A.DA.—Un periódich de lieus, Patria
Nova, escrit per joves ben simpátichs, parla del llibre Gent del
senyor Surillach Senties. El critich de Patria Nova se conmou y
recordá un epissodi de la seua vida:
«No fa gayre temps: dén fer mit,g any. Era a Barcelona i puja
va un diumenge a la tarde rambla amunt, venint del port a aire
jar-me, guau veusaqui que al esser devant del carrer de Fernando
se m va acudir pujar a visitar una familia coneguda. No feia pas
cinc minuts que in' estava a n' aquell terc pis de la Rambla del
Mitg, sentint sota men aquel' inmens aldarull de la ciutat endiu
nnenjada, optan va entrar a la habitació aont ens estavem unaxa
m.osa mallorquina. Devía tindrer, a tirar llave, aquells setze o
disset anys; era morena, ab uns ulls negres i melangiosos. La
senyoreta d' aquella familia amiga li va fer algunes bromes, rient
sempre, i després enbarant-se am mi, digné:— La X, tal com la
veu, te una memoria prodigiosa... iSab més coses!.. oi que sabs
molts versos bonics XP—acabá, dirigint-se a n'ella. La X abaixá'l
cap i somrigué vergonyosa:—Va, dignen uns,—torná la senyoreta
amiga. 1 la X sense immutar-se, sense fer-se pregar, va recitar
una narració en prosa: era Conte de Reis. Poc a-poc va comenear
la narració, i va seguir-la dolcament, sense equivocar-se ni en un
punt, desgranant la am magestat com si ella rnateixa hagués
escrita. I aquell accent mallorquí, que hi esquela! I m va grabar
tant i tant en ma memoria aquelles figures tarragonines que quan
llegeixo 1 norn d' En Suriiiach a n' algun lloc, desseguida se
m' acut el Conté de Reis, ab aquella senyora viuda alemana i
aquells pescadorets i aquells llocs de Tarragona.»
Dexém apart la dolsa ironia de trovar hermós un 'libre perqué
ho es una mallorquina, y considerém quin amarch pervindre es
pera a la ideal joveneta. Ah! a disset anys apendres en Suriiiach
Senties de memoria! El maligne critich designa aquexa joveneta.
per X(que sols te darrera Y y Z) per significar que literariaMent
ja no pot anar ggyre més
sg
• •••¦•...,
7.W3; S's** • .7 .
EL VÁQUERILLO
Jeh, jehl gritaba el mozuelo, entre 'silbidos prolongados y
agudisimos.—JUera, vaca, juera! !Chula, Chula! !Al alma que sos
jolgacianas del cóngrió! !Chota! !Coronela, Bragaina! !Se
ponin bobas, recóngrio!
Y el ganado descendía con lentitud perezosa por la cuesta del
calcinado encinar, que dormía silencioso en las márgenes del rio;
un rio de aguas calientes y mansas, que también parecían medio
dormidas.
. La tierra entera callaba bajo el peso de aquella siesta de plo
mo, y los cielos infinitos y magníficos, inundados de radiosas vi
braciones de ardiente luz meridiana, blanqueaban como plata de
rretida.
Fueron llegando las vacas á las orillas del rio y en él se atra
caron de agua tibia, hasta que la piel de los ijares, distendida, se
les puso como el parche de un tambor. Algunas entraron en el
remanso, y allí quedaron paradas, inmóviles, como ídolos de gra
nito, derramando por los tibios bezos flácidos el agua sobrante,
que caía en hilillos transparentes sobre la tersa superficie del re
manso. Las demás, con paso suave, de lentitudes armónicas y so
lemnes, se fueron retirando de las orillas del río; y despacio, muy
despacio, como arrastrando con tranquila fortaleza la pesadez
angustiosa de la hartura, fueron á echarse á la caldeada sombra
de las próximas encinas. á rumiar y á dormitar.
Y entonces llegó el vaquero.
Era un zagalón talludo y fuerte, un adolescente de color acei
tunado y pupilas de carbón, vestido con un traje cuyas prendas,
con su desigual estado de conservación y sus graciosas despropor
ciones de tamano y aun de forma, denunciaban cien domésticos
apuros económicos, salvados con largas intermitencias de muy
varia duración: bombachos de pano muy remendados y excesiva
mente cortos; unos zapatos cuadrados, enteramente nuevos, in
mensos á lo largo, á lo ancho y á lo grueso; medias de lana que
era parda hasta la mitad de la pantorrilla, y más parda de. allí
para arriba hasta cerca de la rodilla, por debajo de la cual esta
ban sujetas con cintajos retorcidos; zahones de cuero con agujeros
y cuchilladas; un chaleco viejo, sin botones, encima de una blusi
lla nueva de tela azul, con las mangas estrechísimas y cortas, y un
59
-
. sombrero de alas anchas, de elegante .forma, cine había sido .en
otro tiempo de un senorito, probablemente del amo del vaquerillo.
El muchacho llegó á la orilla dei río, se puso de un brinco so
bre una pena y se quedó mirando, tal vez sin verla, la corriente
de la aguas sosegadas, extático, como dominado por un incons
ciente extravismo inevitable, quieto y sin pestanear. Luego, como
saliendo de un sueno, sacudió ligeramente la cabeza, miró las va
cas, miró de nuevo las aguas y se quedó pensativo, dando suaves
golpecitos en la pena con la punta del .garrote que llevaba. De
pronto tiró el garrote, tendió por las cercanías una mirada de
precaución pudorosa, y comenzó á desnudarse. Le pedía el cuerpo
bano, frescuras, deleite, sensaciones fuertes que le sacaran de
cierto estado de misterioso desasosiego que padecía. Todas las co
sas del mundo le parecían desabridas, menos aquella en que an
daban enredados sus pensares. Sentia calor en las entranas, que
se le ponían muy tristes, y á veces se le oprimían hasta causarle
dolor; tenia pena, la pena inquieta que infunden las ardientes
ansiedades no satisfechas; sentía zozobras y temblores de la carne,
y mucho miedo también, el miedo mezclado de forzada valentía
con que se acerca al sonado misterio apetecido el que quiere des
correr el velo que lo oculta...
La absoluta soledad en que vivía le habla ensenado muy poco.
No tuvo jamás amigos que le iniciaran en los grandes misterios
del placer, que él había ya presentido y hasta concretado un poco,
gracias á las ensenanzas de aquella vigorosa y fecunda Naturale.-
zaque le rodeaba y de la cual venía él á ser un discípulo rezaga
do, más rezagado que aquellos peces del río, y aquellos mirlos del
tamujal, y aquellos chotos traviesos, bárbaros en sus retozos, y
aquellos carneruelos que perseguian á las ovejas con el pescuezo
extendido, entre ronquidos nasales y temblores de la piel...
Acabó de desnudarse. Una ráfaga levisima de aire oreó su tos
tado cuerpo. Y se sintió más flexible, más elástico,«más inquieto y
más lleno de aquel triste desasosiego punzante que le estaba ator
mentando. De pies sobre la redonda pena, granítico pedestal de
aquella estatua de carne, que parecíaun bronce vivo, permaneció
unos momentos, cruzados los brazos, errabunda la mirada.. Pa
recía una estatua de la Indecisión en el momento supremo de la
duda.
6o
-
Luego, como el que busca una cosa que le ,arranque'del cerebro
alguna idea; miró el agua. La sensación del bailo, presentida por
la carne, le.estretneció de pies á cabeza, y tendiendo los .brazos
como un pájaro las alas, se arrojó de repente .en el remanso, que
-lo recogió en su seno, rompiéndose con estruendo en un círculo de
estrías de cristal con remates de menudisimas gotas irisadas.
- Allá, en el centro del rio, surgió momentos después el busto
del vigoroso adolescente, que sacudió la mojada cabellera con el
.brío de un•cachorro de león, y tendiéndose después con gallardía,
hendió la mansa corriente, río arriba, provocando el movimiento
de las aguas, que azotaban sus omóplatos broncineos y su dorso
de flexible serpientuela... Por un momento llegó á embriagarle el
deleite, tendióse de espaldas sobre la haz de las aguas y dejóse
llevar por la corriente, como una estatua flotante, con los ojos
entornados por una voluptuosa pasividad itidolente que reavivó
en su memoria el picante recuerdo de que huía...
• Y otra vez se. vió obligado á sacudir la morena cabezota y á
lanzarse al movimiento, al azote aturdidor de las aguas agitadas,
á las bruscas sensaciones de totales inmersiones repentinas... Nadó
con vigor, con ira, por espacio de un buen rato, hasta sentir en la
carne la laxitud de la fatiga. Entonces aproximóse á la orilla del
rio, y poniéndose de pie salió de él á toda carrera, alborotando
las aguas, que oponían gran resistencia á su escape. Con la rota
camisucha se enjugó los ojos y la recia cabellera, vistióse las mi
serables ropillas, y se sentó á la sombra de una encina. Ya era
-hora de descansar.
En una cuenca de corcho, enteriza, como que había sido cape
ruza de una berruga de alcornoque, machacó con la punta del
mango de la cuchara, que para eso era cilíndrico, un poco de sal,
unas hojas de poleo que trascendía á humedad de regato, un tro
cito de miga de pan, un ajo y la mitad de una guindilla de pepi
tas amarillentas y cascarilla granate. Sobre la pasta echó aceite
y vinagre de dos cuernos de res, atados con una tira de cuero,
agitó con la cuchara la mezcla, fuese al río y volvió el cazo lleno
hasta los bordes de moje de gazpacho, en cuya superficie flotaban
los dorados reflejos del aceite, los verdines del poleo, el ligero
tinte del vinagrillo y las pepitas de la menuda guindilla. Bebió el
muchacho un buen trago, y cuándo ya no era fácil que el líquido
di
rebosara, lo fué cubriendo de-pedacillos de pan arrancados á pe
llizcos. Cómió, bebió: bebió todo aquel océano de liquido refres
cante, y después de fregar con arena-y agua del rio la primitiva
tendióse á la sombra, boca abajo, con la frente apoyada
sobre el dorso de la mano, dispuesto á dormir la-siesta.
!Si, dormir! Eso hubiera deseado el vaquerillo moreno de pupi
las de carbón y cabeza de cachorro. Pero el dulce bienestar que
le infundieron el bano y el gazpacho, le llenó otra vez el cerebro
de tentadoras ideas, y la carne agradecida palpitó de insanos im
pulsos, enemigos mortales en el total aislamiento del solitario va
rón que se sentía pletórico de energías naturales.
Al cabo, después de un rato de lucha, descendió -sobre sus pár
pados el sueno: un sueno ligero y artificial, aborto de la porfia; un
sueno somero y fatigador, con inquietudes de fiebre, con vislum
bres de vigilia... Dió él mozo un vuelco y se quedó boca arriba, los
brazos abiertos, cruzadas las piernas, ladeada la cabeza... Por bre
ve rato, su respiración fué tranquila y algo cansada, como viento
lejano quejumbroso de la borrasca que amaina. Hasta llegó á son
reir ensenando unos dientes de chacal en cuya tersura nívea, de re
flejos nacarinos, se espejaban los objetos en preciosas miniaturas.
De pronto se estremeció, plegó el entrecejo, puso cara de dolor
y despertó retorciéndose como una culebra perezosa; y por remate
de aquel desperezo dió dos vuelcos repentinos, rodando sobe el
césped raído y abrasado. Y abriendo los ojos húmedos, empanados
de calentura amorosa, clavó en los cielos radiantes la mirada me
lancólica y sumisa del erotismo enfrenado.
Entonces fué cuando pasó por allí la porquera, una mo
zona desgarrada y bestial, ya entrada en anos, con una cara en
que estaba pintado el idiotismo concupiscente, procaz y osado, y
unos ojos que miraban de través, con grosera expresión de imbe
cilidad picaresca, que indignaba por sanuda, por egoísta, por fea.
—?Qué jacis?—le dijo al mozo al pasar.
----!Naal—le contestó el muchacho.
La moza echó á andar hacia el tamujal del río, que estaba á
cuarenta pasos de ellos; pero antes, hizole al muchacho un guillo
grosero y le dijo con voz asperota y trémula:
—Chacho, p'aquí si que se está bien, pa entri las tamujas, que
no hay nai1le. .
bz
El vaquerillo entendió. Tenia Miedo, le dolía el corazón y se
aturdió. Pero de repente debió de acordarse de alguien: no sé de
quién, pero él debió acordarse de alguien á quien creyó estar
haciendo mucho dano con todas aquellas cosas. No le quedaba en
el mundo Más .que su madre, la viejecita que le lavaba y le re
mendaba la ropa y hacia la cual sentía él el apego irresistible del
reeenta.I á la oveja: una querencia que tenia todas las energías.
del instinto, y además todas las ternuras que cabían en un alma.
naturalmente sensible y desnuda de todo amor que no fuera aquel
amor...
El muchacho pareció recibir una impresión repentina: abrió,
los ojos, que miraban sin ver nada, entreabrió también la boca y
quedó inmóvil, como cuando el alma escucha, como cuando escu
cha el himno grave y sereno del bien, que es su mejor melodía...
rel alma del hurano zagalón, tosco y rudo, que no habia entre
visto el bien más que á través del instinto, de repente lo intuyó.
!La batalla estaba ganadal...
El mozo puso los ojos en la frescura tentadora de los fresnos„
las mimbreras y las tamujas del río, y de las pupilas negras se le
escapó una mirada de magnifica soberbia, sublime hasta en su in
solencia y al par triunfadora y noble, como canto glorioso de vic- •
toria.
Y le dijo al laberinto de la fronda que le ofrecía oculto nido de
placer:
•
- !No quiero, recóngrio, no quiero! Lo bien jecho bien paeci...
Se levantó y echó á andar hacia las vacas: iba sereno, alegre,
radiante y un poco altivo. Al llegar junto al ganado, que aún
dormitaba perezoso, dió dos silbidos agudísimos y voceó:
—!Chula, Chula! !Mariposa, Coronela, Bragainal... !Arriba toas,.
á buscarsi la gandalla! !Jala, jala, que la genti pará cria malos
pensamientos!...
-
El sentido de la Fe y el del Arte, que son hermanos, oyeron.
rumor de alas invisibles y le dijeron á mi alma:
—Es el Angel de la Guarda del muchacho, que se estremece
de gozo.
Y yo lo creí.
Porque se que también los vaquerillos montaraces tienen suAn
-gel de.la Guarda...--.TOSÉ m.s.• GABRIEL Y GALÁN.
63
ad:
TEA.TR.E.—De bon tremp, drama en tres actes, original d'en
Manel Folch y Torres, ha arrivat tard a l'escena catalana. Escrit
ja fa alguns anys, porta en si tots els defectes tradieionals del
nostre teatre clássieh. Jo erech que en Folch ha de produhir
obres més perfectes, donchs en el non drama demostra coneixe
naents gens vulgars del métier, construint situaeions forsa intere
ssants, que mantenen vibranta l'atenció deis oyents. En el primer
acte -elmés arrodonit de l'obra, - hi han escenes rublertes.de co
lor y dialogades garbosament. El públich demaná amb insistencia
.l'autor, que fou rebut amb aplaudiments junt amb els intérpretes.
—Un altre estreno ha tingut lloch a Romea: L'agencia d'infor
mes comercials, disbarat en un acte, original d'en Pompeyus Ge
- ner; fa riure, cumplint la pensada de son autor, que fa desfilar
per nostra vista caricatures fidelment observades, que obtingue
ren una expeució justa per part de tots els actors.
—Dos vaudevilles han estrenat al Principal. traduhit y
adaptat a l'escena castellana, y l'altre inspirat en el pensamien
to de una obra francesa. Fernando el Calavera es el títol del pri
mer, que conserva cert esprit, malgrat el poch respecte de sos
arregladors que han suprimit y cap-girat lo que els hi ha semblat
L'altre, titolat La doncella de mimujer, es una pesadilla. Les
bones burgesetes reyan deliciosament amb les dolenteríes de Fer
nando el Calavera, y s'entussiasmavan amb la Sra. Tubau, que
feya de doncella.
—Vaig anar al teatre de les .A.rts, atret per la curiositat de
onéixer l'obra del escriptor bohemi Spiexoedry. Per el camí un
amich meu que está al corrent del mohiment intelectual univer
sal, va dirrne que baix el nom d'aital escriptor, s'hi amagava el
pseudónim del aristócrata escriptor catalá Frederich Pujulá y
Vallés. A dir la veritat, el públich estigué injust al interrompre
la representado de Vida amb les mateixes demostracions d'apro
bació an-ib que rebé la estrena del Geni, ja que en la nova pro
duceió, ha adelantat molt en Pujulá y Vallés, donant Inés color
al diálech y construhint situacions admirables. Lo que més va
sorpendrern va ser que en Pujulá y Vallés, escrigués lo seu drama
-en eastellá. Cosas veredes el Cid —ENRICII PAZ.
Adrninistraeió de ceatalunya»: Trafalgar, 61
64
Descripció
| Puntuació | |
| Títol | Catalunya. Revista literària quinzenal. Núm. 40 (28 febr. 1905) |
| Descripció | No apareix a la portada el número de la revista. |
| Matèria | Literatura catalana -- S. XX -- Reculls -- Revistes |
| Editor | Biblioteca de Catalunya |
| Data de publicació | 2008 |
| Contribuïdors | Carner, Josep |
| Data del document original | 1905 |
| Tipus de recurs | Text |
| Format | Imatge/jpeg |
| Font | Publicació original: Barcelona : Josep Cunill Sala, 1903-1905, Núm. 1 (15 gen. 1903)-any 3, núm. 46 (30 maig 1905) |
| Llengua | cat |
| Relació | http://cataleg.bnc.cat/record=b2316553~S10*cat |
| Gestió de drets | Còpia permesa amb finalitat d'estudi o recerca, citant la font "Ateneu Barcelonès". Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització. |
| Productor | Docout |
| Resolució | 150 ppp |
| Compressió | JPEG, compressió baixa |
| Definició | 24 bits |
| Història de canvis | Imatge original TIFF, sense compressió, a 300 ppp |
Descripció de la pàgina
| Títol | 02_Núm. 40 (28 febr. 1905), Làm.-p. 64 |
| Transcript |
í 1 (1 --1 ' ,1.- . , .57,1n - _z: ,... 4 _ 1— o .- 4 " . 19(- (-- 1--) 1-x- 1 :.- - 1 z-- :: .1 e , _...._ 1.,-_-- 1 • I a_ u .-.1 • 1. y LA ..r. <- _C- er) 49 4 • tE. 1,--1 -c Z; .1.. e1'ç\ rs o |
Etiquetes
Afegir etiquetes per 02_Núm. 40 (28 febr. 1905), Làm.-p. 64
Comentaris
Afegir un comentari per 02_Núm. 40 (28 febr. 1905), Làm.-p. 64
