Catalunya. Revista literària quinzenal. Núm. 19 (15 oct. 1903)

              CATALUNYA N. I9.-XV OCTUBRE MCIvllIl
Redacció: Plassa de la Catedral, 2 bis.
A En Joan Rosselló
Mentre el llaut selecte sospirava
fent son, al lluny maravellós trespol,
en el silenci de la tarda blava
bufeu plácidament el floviol.
Mitj enfonzat en la verdor del sol
en tot veyeu una feconda saya,
en las tristesas de l'anyella esclava
O en el conill que riu vora la col.
Y alxi es el vostre cant dolça fontana.
Y aixi ab fresca rialla jovensana
os veuen invencible els anys que mudan.
Y en la selva antiquissima y sagrada
ab un remor las brancas os saludan
y os deixan caure el fruyt sense estrevada
CCLXXXIX —
JOSEpEt CARNEE.
Conferencia sobre la Pagesia de Mallorca
donada per En Joan Rosselló per encárrec del Ajuntament de
Palma durant les rires g restes del passat Agost
Traspassada d'un bon tros la carena de la vida, ara que'l cap me grisetja de
bon-deiieras, mon cor estima més que mai una gentil donzella, humil y fenera,
aspra, pacient y forta, pero garrida, agraciada, esbelta y airosa, amb la color col
rada y enmorenida del sol, la boca grossa, les pipelles llarguesy els ulls negres com
la mora.
Eternament jove, desinteressada y agraída-torna el cent per un de totquant II
donen de bou grat. Peques n'hi ha de tan amoroses y sensuals com ella; no se
contenta-amb un sol amic; vol esser estimada de molts, peró a tots els qui l'esti
men los correspon amb escreitx.
Vos ne pan, perque la boca conversa de les sobres del cor y lluny d'estar
gelós de ma estimada, quedaré ben satisfet si, donantla a coneixer, conseguese
ferli guaipe enamorat nou.
Tots l'heu sentida anomen.ar, tal volta endevinau an_ a qui me referesc; n'hi ha
que sovint la veuen y flns qualTuun la festetja li diuen La Pagesía de Mallorca.
Avuy desig mostrarvos les belleses del sea cos nuu; vull dir, que parlaré del
test airós aont germinen y creixen_ la gran diversitat d'arbres y plantes que hi ha
sembrats, de les diferencies entre el plá y la montánya, de la flora exuberant y
rica, de la variada fauna, dels distins conreus, de les entretengudes feines del
camp, dels fruits assaonats y dolços, de la vida pagesa amb sos goigs y dolors y
dels ensomnis de futurs espandiments anab més perfecció y cultura obtinguts, som
nis d'enamorat cap al ideal. Ho veurém tot, demunt, demunt, com si de Iluny ho
mirassem a vol d'aucell.
En veritat vos clic que si'n sabés la prima del art útil del pagés, així com_
pertoca an el qu.i vol ensenyar als altres, tractaria de qualque materia especial y
precisa; esbrinaria un sol punt concret y limitat, qu'es, segons mon entendre, la
manera m.és fruitera y profltosa d'ocuparse d'agricultura; peró, coneixedor de mes
débils forçes, m'he estimat més abrigarme amb l'ample mantell de les generalitats,.
per alló de que «la capa tot ho tapa»; de la mateixa manera que l'artista de poc
halé fuig del comprometedor desn.uu, cubrint l'estatua amb els plecs de les fonades
robes.
Es ciar que a son degut temps, devia haver refuada la oferta d'ocupar aquest
lloc, que no es el raeu; peró vos confés ingenuament que enlluernat tot d'una per
l'afalagadora vanagloria de tan inmerescuda honra, no vaig pensar en los esculls
de portar la obra a bou terme. Endemés, a mes débils escu.ses d'incompetencia va
—y1 CCXC —
contestarme, qui tenc per autoritat en la materia, qu'amb unes guantes generalitats
oportunament esposades n'hi havia prou, y de moment no vaig caure en que aixó
d'esser oportá, no es com qui botar dins un clot.
Encomenada la conferencia literaria y la científica a fills de la ciutat, sembla
va ben escaent que fos de la pagesía el cridat a donar l'agrícola. Si a mí amb mal
acert me triaren no va esser tan sois per haver nat d'antic y pur llinatge pagés;
sinó, y sobre tot, com vos he dit abans, per l'amor fondo y constant que.sempre he
tingut a ma estimada, fins al punt d'hav-er abandonat els gojgs, els primors y els
refinaments de la ciutat pera tornarmen solitari a les meues montanyes, per aixó, y
no per altra cosa, som estat preferit a molts d'altres més entesos en agricultura,
pera venir a mostrarvos els encisos de la pagesía de Mallorca.
* *
Senyors: Mallorca es una au marina de l'estol grec que, esgarriada un tenips
d'aren nombrós esbart, emprengué la volada seguint el sol en sa carrera, fins
que, trobantse retuda de cansament o poruga de l'ignot, va posarse sobre les bla
ves aigues del Mediterrani, baix del alt Pirineu, aont romangué de sobte enc.antada
per serápre.
Miran sobre un mapa el cuiro de vaca de que nos parla Estrabon y veureu
que mes be té la figura de la fotja, men.tres nada per dins les aigüeS dels nostros
prats: el coll arrufat, la coua curta, les ales aplegades y el cos arredonit y gris de
atapit plomall. Encara se troba en la direcció que duia a l'arribada: el bec a An
draig y la coua a•Formentor. Aspra y rocosa serra l'atravessa de llevant a ponent,
com ala de forta osáada y llargues plomes., Els serralá- d'Artá y els de Felanig, més.
curts y baixos efu.e'ls del Nort, son els peus y les carnes arronsades. E1 ventrelli
amb les parts blanes es el canal que corre desde la badía de Palma, aont te la
boca, seguint pel pía de Sant Jordi y centre de fina a l'Albufera d'Alcudia,
qu'es el punt d'eixida del liquit qu'engoleix. Casi tot es ploma y ossos, y la poca
cárn que du, es n.egrosa y &ira eom la deis aucells del salobrar: terrers gravencs,
amb qualque redol argilós, dins bassols y ressalts,demunt un ample llit de pedra
resseca y brescada, sobre'l qual les aigü.es de les plujes corren depressa pels em
pinats torrents cap a la mar; y la poca que queda, rnullant la terra assedegada,
's'abarra aviat xupada per aquella esponja insaciable. Com no té amples vessants,
no. hi ha rius que sempre corren; ni llachs durant l'estiu, de fresques y dolçes al
gües; sois s'hi troben uns quants gores en les altures y migrades fontetes: ençá y
enllá per la montanya, amb qualluna un poc más grossa per dins el plá. Les cintes
y els Pons en el temps de la calor seden secarse, no més son forts si les aigües fil
trant hi acudeixen de la mar.
"Els perfils de l'au marina, 'vull dir, de les costes, serrals y pulga, apareixen
nets, precisos, retallats sobre l'horitz5, mentres no los tapa la boirada pel cim de
— CCXCI
les montanyes com succeieix sovint. MeS en tottemps de rany la llum viva y clara
del sol li dona un tó uniform, grisenc brillant, tenyintho tot deis esplendors pre
potents del cel y de la iluminació universal de l'aire. Tot es gris blavós, a diferen
cia d'aluells paíssos humits aont el pis es sempre vert clapetjat de colors calents.y
vius: roig, vermell, groc, palla, negre o Mane, segons sia l'ebjecte; tw-lues que no
están_ mal esmortides per la claror massa intensa del cel, qu'es la que té aquí el
valor predominara. La matexia calitja, al escamparse esfumant y atenuant la llurn
del sol, comes viva y brillant, destrueix refecte del clár oscur.
!Si, Mallorca es una hermosa illa de l'orient, una fila grega desIligada de l'es
tol júnic, que, a través deis sigles, y a gran distancia, conserva imborrable la feso
mia de la raçal Aont la Ilum influeix constantment sobre la flora vegetal y sobre
l'animal, y Inés que en cap, en la humana.
La vegetaci5 es exuberant, vigorosa y.persistent: el ramatge deis arbres ea
breix sovint la terra, les plantes resisteixen liare temps sense sentir l'amorosa be
sada de les plujes, les besties se mantener' d'herba Seca, falles mostíes y aspres
brostes, y rhomo 'l'ornan a l'aire lliure, assaciant la fam amb un boci de pa y una
grapada, de flgues.
Bé's pot dir que aquí, la planta y l'arbre, l'au, la bestia y l'homo, tot, mes que
de la saya de la terra, -viu y s'alimenta, corn el pi de l'altura, de les amors del cel.
Mallorca es gran, es bella, te gorchs y fon_dalades
Y olivars y pobles y coves y castells,
Y putjos qui s'abeuren del cel dins les boira-des,
Com de la llet materna, alçantse assedegades,
Les bogues dels vedells.
•
,
Té murs de rol-11es fondes aont brama la riera,
L'espiga d'Or s'engronsa flns als pin.ars
Els tarongers verdetjan, se vinclá la palmera,
La mar demunt la platja s'adorm o escup brumera
Entre gegants esculls.
Aix6 qu'en tan hermosa forma nos ha dit un dels nostros poetes (4) es la pin
tura Inés justa, compendiosa y acabada que'n conjunt pot ferse de nostra patria;
per5 jo desig fervos observar la diferencia que hi ha entre la montanya y les te,
rres baixes, y mostrarvos l'influencia que'l lloc y el clima tenen sobre raspecte
lisie deis sers organisats y fas y totdemunt la part moral de l'homo, influencia de
latitut que, si per tot el mon s'observ.a, •polues vegades es tan, visible dins am
espai tan limitat.
Com sabeu, la nota distintiva y característica de l'altura es l'esbeltés y la del
cadesa, aixi com la de la planura es la robustés y la força. La llei general s'hi
(1) En Joan Aleover.
— CCXCII —
troba una volta més plenarnent confirmada. -N'irán sino com dalt de la serra, pel
Pla de Cuba y en els sementers de Lofra, el blat s'aprima així com creix y l'espi
ga s'allarga al granar, la palla es fluixa y inanjívola y el pá molt blanc y saborús;
l'herba que naix pels Tossals Verts es tendra, sucosa y fionja; la .Aubaga diuen en
la Vall d' Orient a-n el més ombrívol boscatge d'arbres abrinats y atapits; en el
Gore-Blau les alzines son altíssimas, els pins •aciprerats, els xops y els polis de
gran alçada, y elá penyelars tallats a plom fan grans fondals; les figueres de la
montanya, cercant el sol, allarguen les branques com les sarments de les vinyes.
Per les valls y pels vessants de les altures el fullam de l'olivar blanquetja com les
aubes, y ron de ses olives es trasparent, fi y daurat, com el fruit del taronger.
També es fina y suau la llana de les o-velles del coster, lleugeres y trescadisses
com els cabrits, mentres que'ls -vells de les deis baixos, grosses y carnoses, son
comuns y aspres. En el plá els sembrats, blats, xexes y ordis, son groixuts y forts
com el canyet del pral; l'espigara revengut, granat y retent y el pá moreno y pe
sat, els arbres son baixos y de bona soca y les .oli-veres amb fulla negrosa de la
mascara, poc fruiteres, gens retents y de mal oh. L'etzebara y la figuera de moro
s'hi troben en son terrer y no viuen dalt la muntanya, aont el noguer s'hi,fa alt y
esponerús y en els baixos casi no hi fruita.—E1 bou manso, angulós, quadrat, fei
xuc, pausat y poc airús, es l'animal del plá, y ni tan sois sab caminar per la mun
tanya, per ont tresquen, seguint tiranys y revolts, l'ase y la mula, y hei salten
lleugers per les timbes y roquissars, les cabres, les ovelles y els porcs magres.
Aqueixes diferencies son encara més visibles en l'homo. Fixauvos per un mornent
en el pagés de la planura central, el més típic de tots, y veureu com té ça muscu
latura robústa y desenrotlada, ça ossada grossa, els peas plans y amples corn les
mans y les espatles, la color morena, els cabells negras, el caminar lent, cbm el
pas del bou, els moviments feixucs y poc airosos, el parlar pausat y peresús, gene
ralment proa aixut de conversa; y aném llavores a cercar l'habitant de les altures
d'Escorca, aont trobarém al jove abrinat, magre y falaguer, d'ossada prima, de
color esblancaida, amb els peus, les mal:1s, les carnes y'ls brassos llares y vincla
dissos, aposta per saltar pels roquissars y per enfilarse an els arbres; la gent es
comunicativa, atent, afectuosa y hospitalaria; pero tal volta un poc incostant y va
riable, y segurament manco refiecsiva y entenimentada que la del plá, d'ont surt
l'horno d'acció y de voluntat Inés ferrne y resolta de l'Illa. Els montanyencs trien
sernpre les feines lleugeres, de més movirnent que força; com cullir l'oliva, podar y
etsecaiar els arbres, tallar pins y alzines, fer carbó y pasturar les besties; son poc
rnanjadors, casi no tasten la carn, el seu áliment principal es el pá y l'oli; per ves
tir esculleixen els colors grisos y apagats, S0.13 divertits y festosos y en llurs bre
gues no solen arribar al escándol y la revolta, peró sovint se mantenen dins
ga, y, essent més raters que sanguinaris, escassetjen els assessinats y les morts
violentes La dona de la muntanya es més esbelta y délicada que sensual y carno
- CCXCIli —
sa, per lo demés se pot dir que té la mateixa fesornía física y moral de l'homo, amb
les naturals diferencies genériques. Es ben cert que les felanitxeres no tendrien el
cos tan prim, vincladís y agraciat, ni la gent d'aquella ciutat sabria•fer avenes
airoses gerretes que tots coneixém, si no tenguessen 11-urs montanyes; aquell puig
de Sant Salvador, el Castell de Santueri y els serrals del voltant; y per eixó ma
teix, perque viuen entre muntanyes, els habitants d'Artá y Ca,pdepera, s'assemblen
tan poc an els de la planura. Com ven, predomina entre els muntanyencs la deli
cadesa, l'emoció y l'a,gilitat d'acoló.
Els del plá son més menjadors, e-ngoleixen majar cantitat d'aliment y no sa
ben passar sense el porc. Essen.t més robusts y pesats, se dediquen a les feines feixu
gues y de poc moviment: com llaurar, cavar, ter clots y ciquies. Les colors vius de
llurs robes, sobre la tot de les dones, contrasta amb la color morena de llur carn col
rrada y bofegada del sol. Son de natural retret y tranquil; 'pero quant surten de llur
passivitat, arriben fin_s an els crims més espantosos: basta recordar els apassiona
rnents polítics deis nostros dies y del començament del sigle passat; y les revoltes
del temps del Tort Ballester. De la planura surten els pensadors y els mecánics; no
se pot negar que llur potencia intelectual es generalment superior a la deis mun
tanyencs.
Els moradors del: centre no abandonen mal la llar y el tros; sembla que hi
están lligats com els.pagesos de l'edat rnitjana, tal volta aixó se den a que'l terrer
es més ric y abondós que'l de la periferia, aont molta gent, falta de medis per
inantenirs'hi, recorre tota, cercant treball y sovint l'abandona per anarsen_ a
llunyans paissos, desitjosa d'enriquirse en breu temps y poc esforç. Alguns ho con
segueixen, la major part moren anyoradissos en terra estranya y els demés ven
çuts a la fi per l'anyorança, tornan tan malanats y pobres com el dia de llur par
tida, perú satiáfets y contents de recobrar la perduda patria.
Després de lo dit, he de fer constar, que lotes les clistincions referides son so
lamertt accidentals y de relativa significació y trascendencia, puig qu'en el fons dels
signes' .y notes distintives deis moradors del plá y de la muntanya, de les terres
centrals y de les costes o voreres del mar, per demunt les linees diferencials de la
náuralesa inanimada y de la flora y de la fauna de la lila, Mallorca té una sola
ánima, un sentiment comú, una traça y perfil propi y una merevellosa vibració de
11-um esplendorosa, sembiant an el minbament de les visions celestials, que .dona a
cada part, a cada tros d'aquest harmoniós conjunt, el característic aire de familia,
-la fesomía especial de la raça.
Som fills del Mecliterrani, •soin néts deis grecs; perú tením qualque cosa de
l'oreneta africana y desgraciadament no mos assemblám gens ni mica an els au
,' cells del Nort. ?Voleu sebre quín es el signe distintiu, el segell imborrable qu'in
flueix sobre la nostra manera d'esser y determina y constitueix el nostro caracter?
Don.chs, escoltauho bé: es que vivím amb por, que passám cli temps a l'aire
CCXCIV —
Iliure, gaudint passivament deis amorossos raigs del sol com els dragons; que no
sentím l'ambició febrosa de produir per aumentar la riquesa social y ferprogressar
l'humanitat, ni tant sois per interés y egoisme propi. En tot cas, sois se lluita pera
conseguir medis bastants per emanciparse del treball, pera mantenirse pobrement,
fugint de la llei santa e inevitable-. !No fer res! Vet-aquí l'únic y constant desig de
tots. El treball es considerat sempre com un cástic que desde el prin.cipi del mon
pesa sobre l'horno y del que hi ha de deslliurarsen, ja que no es possible d'una ma
nera definitiva, al menys el que puga, temporalment. Mai se'l mira com un dever,
el més moralisador, y com a l'out abondosa de goigs els ,més purs, y de nobles satis
faccions; feconda manera de veure que sens dubte dona l'actual predomini de les
races del Nort sobre las del Migdia.
De la originaria mallorquina no hi ha que parlarne, puig qu'aquells descone
guts porbladors primitius a la fi se varen confondre, si no s'esvairen del tot, al mes
clarse am-b els distints pobles que d'una madera transitoria o amb carácter més
estable aportaren a les nostres costes, com els fenicis, els cartaginesos, els grecs y
els romans, y, més fart, els septentrionals. Tal volta al apoderarse definitivament
de Mallorca els alarbs, les altres castes que l'habitaven varen desapereixer, estin
Bintse o emigrant a altres terres; lo cert es que la nissaga catalana esclussivainent
predominant després de reconquistar l'Illa el rei D. Jaume, en breu temps va anar
perdent el carácter y les qualitats de la raca fins al punt de que actualment hi ha
que reconeixer que nos queda ben poca cosa—feta escepció de la llengua—del es
perit individualista germánic que tant ventatjosament distingeix a Catalunya de les
regions del centre y del migdia d'Espanya.
L'influencia del medi es sempre molt poderosa y a voltes decissiv-a. Sembrau
molts de pinyols -o grans d'una mateixa casta en terrers de latituts diferentes; dei
' xaulos germinar, creixer, florir, fruitar y reproduirse indefinidament, cad'un en el
.11oc aont va esser enterrat la primera vegada; y veureu, que, si arriben a aclima
tars'hi, sorgirán' moltes varietats de la mateixa especie, tant més diverses unes de
les altres com més diferents y oposades sien les condicions climatológiques deis
paisos aont les plantes s'han nodrides (4). Tal es l'historia de la raca catalana en
aquesta lila; siscents anys de constant residencia feren llur obra; y així es qu'en el
començament del sigle XIX ja hi trobám, per demunt el carácter originan, el ca
rácter adquirit. Aixó nos fa creure qu'amb les distintes races qu'anteriorment l'ha
bitaven va succeir lo mateix; al cap de més o menos temps llurs descendents eren
com noltros, vertaders fills del Mediterrani, peresosos y fatalistes com els orientals
y els africans. Perque, senyors, les condicions climatológiques d'una regió no va
ríen radicalment en milenars d'anys, tot lo més sufreixen lleugeres modificacions
casi imperceptibles per l'observador; així es que'l terrer, el paisatge, el óel y el mar
Je Mallorca se pot dir que no han variat.
(1) Taine.—La pintura holandesa.
— COXCV —
Procuraré, per lo mateix, recordarvos el seu aspecte puig que aquest engen
dra la fesomía y el temperament deis habitants.
En la nostra mar, en la mar que volta Mallorca, ordinariament tranquila y
calmosa, no s'hi formen els fiblons y tempestats qu'en altres punts la fan temible
y sovint terribles; y si a voltes s'avalota, l'alta carena de muntanyes del Nort nos
guarda de les furioses ones deis vents de tramuntana. Lo mateix en els dies de
maror qu_'en els de calma, les aigiies son sempre blaves com el cel que nos cubreix,
cona la ealitja que nos embolcalla y com les montanyes que nos rodetjen.. Es una
mar que sembla un Rae lluminós de l'Orient, amb cales arenoses y abrigades, y
costes planeres, curvades y airoses pel mitjorn, y sugestives, imponents y braves
pel mestral y tramuntana, aont s'hi troben covals espléndits de degotissos eterna
ment verjos, amb fons maravellosos dins les ciares aigües per ont naden un sens ti
d'anfibis, insectes y peixets per entre les algues y plantes marines, sobre un llit de
roca de colors maretjadors. La pesca era, fins ara fa poc, fácil y abundosa, y la
gran diversitat de peixos son !lustrosos y brillants com el metall brunyit.
El clima de l'Illa es dolç, suau y poc variable; l'hivern curt y relativament seo
y soleiós; la neu, que casi mai baixa a la planura, se fon aviat en el eim de les més
altes muntanyes. Els delubins tropicals son aquí casi del tot desconeguts. En canvi
les plujes escassetjen sovint, fins al punt que durant l'estiu la terra bofega, mig
calcinada y les plantes se mustien y moren assedegades, pero basta una brusca a
temps pera refrescar l'aire y retornar el benestar y l'alegria. El pis, generalment
seo, aixut y esponjós, no produeix els paludismes y les febres deis llocs humits y
aigolosos. Solament de. l'Albufera, d'Alcudia y Plá de Sant Jordi fugia la gent per
por del mal aire, fins que s'han anat sanetjant aquells salobrars y convertintlos en
les terres més produetives y estimades.
La vegetació selvatge que, així en els plans com per les muntanyes, sempre
ha brostat abundant, esponerosa y atapida, no es estada mai aquí, com sovint suc
ceiex en altres regions, font de males sanitats, degut a que les plantes y arbres que
poblan els nostros boscs y garrigues son casi tots aromatics, fibrosos, de llenya for
ta y poca saba, de 'larga y penosa creixença y de condicions apropiades per resis
tir llargues sequíes.
Essent, donchs, Mallorca un llit de roca cubert per un llensol de terra resse
cada pels raigs d'un sol casi africá, un pis rocós tapat per una lleugera capa de
molça rarament banya,da per les benefactores plujes, no hi ha que cerearhi la gran
fertilitat dels paisos humits ab terrer de bona casta y molt de fons; aquí les enlutes
anyals son poques, a voltes hi ha que deixar descansar la terra un parell d'anys
pera ferli produir qualque cósa, bona part d'ella son pinars y garrigues y fins erms
del tot improductius; perú si el rendimept es poc, els fruits que la nostra terra dona,
assaonats pel sol y l'aire, son dolços y de multa durada y pocs basten per asáaciar
la fam deis habitants. Si aixl no fos, haurien emigrat molts d'ells o hagueren suplit
— CCXCVI
per altres medis la deficiencia de l'agpicultura, a la que se son coneretats casi:ex
clussivament durant molts de sigles com veurérn suara.
En lo que vos estic dient, me referesc a la pagesia tal com era fins ara fa poe,
puig dels canvis suferts derrerament, o sia, del estat actual, me'n ocuparé més tart.
Passats els primitius pobladors de l'Illa y les demés races que sucessivament
la varen ocupar en les condicions mencionacles, hem vist quina va esser a fa fí el
seu temperament y el seu carácter; vejám ara el fruit d'un y altre, o sia, l'obra
humana.
Me fixaré en primer lloc en l'habitació. Com els moradors de Mallorca no
slavien de defensar de les feres, ni d'altres besties selvatjes, ni de les serps, ni
deis insectes tan níolests y perjudicials en molts de lloes, ni tan sois del clima per
esser un deis més sans y doleos del mon, al abandonar les fosques y humides co
ves, que de tot d'una ocuparen, varen passar a les barraques de pedra, troncs y
rames, y casi podriam dir que dins elles se quedaren; pus que% casulls deis page
sos, així els d'enmig del camp com els deis pobles, sense més claror ni ventilació
que la que reben pel portal d'entrada, loses, petitá, incómodos y humits, s'assemblen
més a la barraca del carboner que a les cases y habitacions modernes. No necessi
taven altra cosa, perque, com sabeu, la casa sois los servía pera dormirhi durant
les erues nits del hivern, pera guardarhi els fruits recullits y el pobre mobiliari y
mes que per res pera tanearhi les besties.
El mobiliari solia esser, yes encara ben sovint, reduit y senzill, casi róstie: un
llit pel matrimoni, amb un mal tapament y un sol matalás de llana sobre un poc de
palla d'ordi, une o dues cáixes, unes guantes cadires y qualque bane; la tauleta y
la pastera de llenya del pais, ennegrida pel temps y l'us; gerre, olles y escudelles
de fano; un parell de eulleres de pi y poca cosa més; perú, sempre, molla netedat
per les emblanquinacles parets y pel trespol ben escombrat En mig d'aquella pobre
sa l'homo més refinat y esquisit s'hi troba bé.
Lo mateix se pot dir del vestir en quant a la senzillés y a la netedat. Els mun
tanyenes encara no han deixat del tot la pell de cabra sens adobar, per_defensarse
de les plujes de l'hivern; y era costum molt general teixir els mateixos pagesos la
llana y el cányom amb que se vestien y abrigaben, fins que l'industria:moderna va
tirar per terra tots aqutells simpátics telessos easolans. Ara, prou ho veis cada dia,
se vesten amb lleírgeres robes de cotó obtingudes a baix preu, y sols les dones han
conservat el típic trajo de la pagesa mallorquina que tan agradoses les fa y tan bé
los cau; Peró la roba de la falda, del gipó y del rebocillo proeedeix de les grans
fábriques.
Y respecte a l'alimentació de la gent del camp, si bé es cert que la del pla es
más rnenjadora qae la de la muntanya, ni l'una ni l'altra ho es gaire comparada
amb la del Nort de'Europa, que COM sabeu, devora diariament grans eantitats de
carn y engoleix molts de litres de begudes tortes, sens contarhi una bona partida
— CCXCVII —
de taçes de té, y no poques grasses. Els nostros pagesos se contenten amb una ri
bella de llegum y una grapada de fruita y ben sovint amb una escudella de sopes
o amb un poc de pá amb oh. Amb tan insustancials aliments un inglés 6 un ale
many no hi podría passar ni un día. Aquí no es estat mai diari y 'general l'us del
ví y menys encara el del alcohol; aixó no vol dir que no hi haja hagirt sempre,
abans més qu'ara, guaipe gat, perú en tot temps son estats mal vists y despreciats
de, totes les classes socials. Els pagesos son ben afectats d'aliar a la taverna; sobre
tot el diumenges y altres díes de vaga, s'hi passen moltes hores xerrant y dispu
tant sense sebre de qué; perú no beuen de més, n'hi gasten gaire diners. Les es
cepcions, que no n'hi manquen, sobre tot entre els jugadors, justifiquen. la regla
general.
Ara digaume: ?si una raça qualsevol, y més encara si es d'aquelles que, com
la nostra, no sent Fambició y el desig de minorar y enriquirse, si es incapás d'asso
ciarse, d'instruirse, de sufrir, de lluitar, de recomençar una y altra vegada el ma
teix traball perfeccionantlo sempre, si no té la paciencia necessaria per dominar
els efectes perjudicials del clima, en una paruala, si en lloch d'una raça germánica
es una raça llatina imprevisora, peresosa, variable y superticiosa la que's troba
constantment baix dels raigs enlluernadors del sol, ben avenguda o al rnenys fa
talment resignada amb els aliments, el vestits, el mobiliari y l'habitació de que
acab de parlarvos ?poi donar mi hornos traballadors, industrials y negociants,
hornos actius y Utils, hornos de bon sentit?—?Y la raça catalana (me direu) que
s'es:feta?—
Baix de la pressió climotológica deis sigles se forma en gran part el carácter;
lo qu'en un principi era costrim se converteix casi en instint; la forma adquirida
p'el, pare se fa hereditaria en el fill; y a la fi son per naixement, sens pena, lo
que'ls seus progenitors eran per necessitat y per força (4). D'aixó pervé que du
rant molts de sigles la historia de la nostra pagesía se redueix a una monótona
crónica deis anys de fam y sequia, deis anys de miseria y de peste y de les con
firmes lluites y odis de familia, semblants a les deis italians, anc que no sien tant
sangnants, ni tan conegudes com aquelles.
Epoques hi va haver de relativa prosperitat; perú aquesta no provenía de
l'agricultura, ni té res que veure amb la pagesía; era efecte de la navegado y del
comers ciutadá; per lo mateix que dins la ciutat mai es tan intensa 1'influencia cli
matológica.
Deis camps n'es fuita sempre la gent rica, com del mal temps y del mal espe
rit; fins y tot els mateixos pagesos, tan aviat com se son trobats amb medis es bas
tants per mantenirse inactius, s'han arracerats derrera les vostres murades—iBé
heu fet de tomarles!—Els fugitius, per no dir els renegats, conservaven les propie
, dats adquirides, y com els ciutadans ja'n posseien d'altres, casi sempre les millors,
(1) Taine.—Obra citada.
— CCXCVIII —
y ademés cobraven deis pagesos força de censals y altres cárregues, aluests que
daven en condicions molt paregudes an els rústecs de l'edat mitjana en leá demés
regions d'Europa.
Vos he fet observar, no fa gaire, que la falta de plujes regulars y ábundoses,
les 'largues sequedats del pis esponjós, son estades sempre, en lotes les époques
históriques conegudes, la causa de les males cullites, sobre tot de la perdua de les
de grá. Aqueixa deficiencia del aliment més indispensable per la vida, dula, inva
riablement, com a coua, la farn, la peste y la miseria de qu'he parlat.
El mal era greu, perú no incurable. El remei era ben ben conegut de tothom,
y així y tot, ningú prenia la medicina amb la constancia y en la cantita:t necessa
, ria per véncer la malaltía. La minora sois es arribada en el nostros díes.
Repetesc que la falta de plujes regulars, especialment d.urant la primavera, y
la pobresa y el poc fons del terrer, han fet.que les cullites ordinaries de grans
fossen insuficients per satisfer les •més riguroses necessitats deis moradors, y
aqueixa falta, senyors,, sois podía suplirse importantne de forasters a canvi d'altres
articles indígenes sobrants. Dones sent aquí coneguda de molt antic una gran va
rietat de produccions agrícoles; y veient ademas els pagesos que'ls fruits eran boas
y estimats en tots el mercats; que'ls arbres créixien en els n.ostros terrers, robusts,
resistents y esponerosos, y que hi fruitaven de lo més bé, tot lo contrari de les
herbes y plantes deis baixos que sovint, faltes d'humitat, queden raquítiques, escal
dades y migradeá de llevor, com no més notoven la falta de grá s'empenya,ve-n en
mantenir casi esclussivament la conró del blat; y tenguent sobrança deis altres
fruits, los reduien y casi despreciaven,,en més motín per esser el trasport dificil y
costós y no haverhi ,capitals ni inteligencies interessades en posar remei a tanta
desventura.
Ara les comunicacions y trasports son fácils; els arbres fruiters, arrenglerats
en linées interminables, poblen tota l'Illa d'un cap a l'altre, y els propietaris; amb
febre creixent, segueixen sembrantne a inilio-ns cad'any. Avuy la fam es finta de
Mallorca, desterrada per sempre.
?Ha canviat pér ventura el carácter deis habitants?—?Son ara emprenedors,
constants y traballadors els que abans eran indolents, peresosos y fatalistes?—Res
d'aixó. La millora es sois relativa entre el temps pa.ssat y l'actual, peró no s'hi
troba comparant la nostra raça amb les del Nort d'Europa y d'América. Lo que
nos está succeint es, que, després d'atravesSar tota la França, nos arriben desiara
eis raigs llunyans y desmaiats de l'estrella polar; y així com el vapor rernolcant
la barca li fa remuntar el riu contra la corrent, així l'impuls prepotent del progrés
modern nos ha creat noves necessitats. El desig, encara que poruc y temorec, de
satisferles, nos imposa la lluita y el traban y aquest mos dona la civilisació y el
benestar de que venturosament gaudim al comengar el sigle xx.
Aixó demostra que la llibertat humana, la ferma voluntat de l'homo, pot tór
cer y fer variar la poderosa influencia del rnedi, la 'leí incerta y desconeguda de
l'herencia y la raga, al menys fins a n'el punt de donarnos coratge per lluitar sem
pre, sens desconfiar de véncer.
Avui ja han desaparegut casi del tot aquells gratis' dominis territorials, eter
,
nament vinclats y casi del tot improcluctius, venturosament trocetjats y dividits
per la desvinculació, pera ferne les sorts, rotes y tanques més millorades y más
ben situades de cada tenue; •terres quels mateix9s pagesos, convertits en petits
propietaris, conren amb les seues mans y reguen amb la sena suor, amb l'esment
d'un_ pare amoKm envers del seu fill estimat. &lían anal perdent y estingint molts
de censals y alous qu'encadertaven y oprimien la nostra terra; perú en mala hora
se l'hi ha posada la nova argolla del regnant burocratisme y del fisc insaciable,
que ofega y no deixa moure amb la deguda llibertat la petita sort del pobre conra
dor, fonament el més segur y estable del progressiu organisme social.
Ara'cada tros, no sois per les voreres deis pobles, sino per moltes llegos a la
redorta, y fins podría dir per tota feta excepciú del erms y garrigues, es un
hermós jardí amb arbres afilerats, d'avenes castes que millor compte donen en
cada hoc, ben llaurats, y més ben cavats y etsecaiats encara, que creixen espo
nerosos sobre un pis de terra toua, soase un mac, puis que de les pedres n'han
fets marjes per contenir els terrers rosts, parets per tancar les finques y casetes
per guardarhi les cines, els fruits y el bestiar, y per secarhi les figues a la tardor.
Ara tothom se assacia de pá, molts se aixoplugu.en baix de la propia teulada,
y no sols poden lliurarse* del fret y abrigarse en temps de pluja, sino qué vesten
diariament amb gran netedat, y els ches de festa amb relativa elegancia. Ara ja
no manten, com altre temps, de la planura, els anSrs de sequia, aquells estols de
vells, dones y nins famolencs, descalgos, espellissats y casi'imus, captant un roagó
de pa d'ordi o una grapada de garroves per amor de Deu, quan no les recullien
per dins els camps, pasturant com el bestiar, semblants an els esbarts de corps
afarnegats que baixen deis empinats roquissers de la muntanya.
Y -Lotes aquestes millores, tot el benestar que nos es arribat en manco de
mig sigle, no se deu a cap radical variació de cultiu, ni a havérse aplicat a l'agri
cultura importans capitals estranys, ni tampoc a haverse realisat estensos con
reus, amb graos máquines.de vapor com ho fan per altres punts; tot es vengut
aquí poc a poc, sonso alteracion.s, ni canvis fondos y trastornadors. Les produccions
son les mateixes en quant a la calitat deis fruits, sois en la cantitat han tengut
aument. S'han plantats arbres y más arbres de les castos ja conegudes, s'han con
rades moltes de torres qu'abans eren erms y garriques, s'han llaurat, cavat y
femat amb més esmeril les qu'abans ja se conraven, y el temps y el clima han fet
lo demés.
Les conrons, repetesc, no han variat. Encara luden les altes y esponeroses,
argentades rames de l'olivera, quels orientals empeltaren demunt la fantástica y
— COC —
capritxosa soca del selvatge ullastre, molts de sigles abans de que venguessen a
aquesta terra el nostros progenitors catalans. La olivera, simba' de pan y concor
dia, que tenía' com arbre nacional, es mirada sempre amb singular predileeció y
tenguda en gran estima. De naturalesa esquisida y somniadora, vol viure solitaria
en les altures; per lo qu'ha aba,ndonat les terres baixes aont s'hi han sembrat altra
casta d'arbres y S'hi han conrat diverses plantes; pero en els lloes aont troba el
clima y terrer que neeessita per fer bou fruit y oil fi y saborós, se deixa reproduir
fácilment per empelt demunt l'ulla,stre dur, sens maneabar.
He dit inexactament que l'olivera no tolera cap altre arbre ‘an el seu costat
essent així que se agermana de lo millor amb el garrover, y que de molt antie los
trobam meselats y ben avenguts pels costers, valls y plans de Mallorca. Aixó se
den a que'l garrover es de tan bou natural que amb tothom sab avenir-se, perque
sempre dona an els veinats y mai los demana rés. Bé mereix que'I conrador el
traeti amb més esment, essent l'arbre que exigeix manco abono y el més agrait
de tots; es tant fener, que poques vegades deixa d'espletar un any partaltre. Com
per altra part el preu de la garrova se manten prou alt y es molt cercada, se fan
sempre seguit noves plantacions de garrovers, casi tan estenses e importants com
les d'ametlers.
Vet-aquí l'arbre avai verament privilegiat. Essent la seua zona de produeció
molt limitada y la nostra de les més ventaj oses per fruitarhi normalment; essent
bona part del nostro terrer lleuger, gravós, sec, ealent y ventilat, alió es, rnolt
apropósit per la ereixensa, desenrotlo y robustés- deis ametlers, no es estranyyque
s'en hajen sembrats a milions, de cinquanta anys aa aquesta banda; y per lo ma
teix qu'ara l'ametla Sia un deis produetes agrícols més importants de Pilla, si n_o
• sobrepuja a tots els demés. El bessó d l'ametla, fruit dolç, saborós, agradable y
1,6 de trasportar y conservar, es de cada día més eonegut y estimat en tots els
mereats del mon; y com, juntament amb el sucre, son la Wase casi eselusiva de tot
el ram de confitería, y els golosos aumenten, els preus en or ultimament obtinguts
han superat les esperançes dels més optimistes. •
La figuera sembla que a la fi haja, quedada vençuda, peró llana encara, y no
deixa mai d'esser mirada pels pobres a,mb molta simpatía. Verdes y seques les
figues estauvien el pá y son casi un aliment eomplert per la gran cantitat de sacre
que tenen; aixó fa que s'haja pensat y fins s'hajen fets fruiters ensaigs per estreu
rerlhi, sobre tot l'alcohol, lo que tal volta sía motiu d'obtenir de la figa preus més
alts y remuneradors que'ls actuals. Ja sols ho estorben elsI drets fiscals, segons
dihuen els industrials interessats. Aqueixa, nava sortida se fá ben neeessaria, puig
que aquella antiga costum d'engreixar poros en el figuerals, deixa tan poe de net,
que no pot conservarse gaire temps.
(S'acabará".
— CCCI —
Nit d'estiu
TS la Sta. Coloma Salva
!Deu meu quina nitl No's sent res... just els sospirs amorosos del embatol entrels
arbres de la ribera; just la mar, que remoreja somiosa, delitant la fantasia ab sirenes
d'ulls de cel y llabis coralins.
!Quina cala tan bella! Es espayosa; a un cantó les roques ventureres semblen un
esbart de vell-marins; per totes les bandes els pins y sivines devallen fins a besar la aygua
ab llurs rames; per devant se desclouen les líquides planuries, brillant a la clariana de
la lluna com l'argent fos.
Be'm plau l'estarme aquí, recolzat damunt la arena, aspirant el perfum deis pins y
la oloreta de marina. Se sent una -fresca alegroya ylcos, mitj ensopit ab la calor del die,
reviu dolgament; una calma salutífera banya, qual rosada, mon esperit; tot jo 'm rabeig
dins la majestuosa pau d'aquesta nit esplendent.
Les amargors de la vida fugen Iluny, y mos pensaments s'escolen serens y placévols
com els estels que m'aguayten de la altura; la misteriosa armonía que brolla l'univers,
resplandeix dins mí omplintme de tranquilitat inefable; fins mos desenganys comparei
xen rouats ab la blanca polsina d'aquesta nit.
!Oh, sí! més pobres ilusións musties ja no'm fan plorar llágrimcs de sanch com abans,
sirio que'm gotejen dolga resignació, alegria quieta; el cor les reb just angelets que's
cuiden d'apartarlo del llot del mon, y obren mos llabis ab el somriure del agrahiment.
Agrahit les he d'estar a n'aquestes ferides tan dolorosas per un cor jovencel; m'han
mostrat com belles apariencies amaguen mentides y poclridura; m'e-nmenen sobre lo tér
bol d'aquí baix, per les vertaderes regions de la Amor y de la Llum. Sense tals desen
ganys no sabria qué es la vida, ni coneixerial mon.
!Quína ditxa per mí veure estes coses! Benhaja, benhaja la nit hermosa que'm fa
ensaborir el bálsam que s'oculta dins les penes amargantes.
JAN ALZINA Y MELIS.
7\ propósit de 13jsxrnson
En Bjcernson, es un deis autors noruechs que, junt ab el celebrat dramaturch Ibsén,
ab el poeta Vinje, el novelista Jonás Lie y alguns altres ingenis privilegiats, representa
més genuinament el despertar intelectual d'un vell poble d'artistas, mort de temps en
ses típiques manifestacions, per l'oficialisme suech.
El desvetllament de Noruega presenta molts punts de semblansa ab el reviscola
ment progressiu de l'ánima del poble catalá, y quasi Podríam dir ab el de tots els po
bles que han vist cohibida l'espansió de son esperit, y's desvetllan un jorn comensant
per refrescar el sentiment y la inteligencia en les deus abundoses de la historia patria.
Com succehí ab el renaxement de Catalunya, la primera época del modern renaxement
— CCCII —
noruech fou essencialment romántica: els primers poetas que allavors aparegueren, com
a precursors del futur moviment intelectual, se dedicavan a cantar époques passades
sortoses pera la historia y l'art de Noruega; hardits folk-loristas buscavan en les ronda..
lles y en els oblidats tresors de poesía y música populars, la rahó d'esser de la vida
nacional del poble noruech.
Aytal moviment ajudat per una bona part de la joventut inteligenta y nodrit ab la
saya del terrer no trigá a ferse simpátich a la inmensa majoría deis noruechs que comen
savan a sentir desitjs de lliberació del jou centralista de Suecia, desitjs moralment lograts
avuy, donchs la convicció de la propia personalitat ha entrat ja fins al moll deis ossos
als fills d'aquella terra 'legendaria. No faltá Bjcernson al cap d'aquest rnoviment
desde la seva joventut, durant la que's dona a conéxer especialment ab el seu Himne
la patria, esdevingut gayre be un cant nacional. Entre una serie de noveles, poemes,
contes, etc., en Bjcernson publica en 1857 son primer drama Entre'ls conzbats, y més
endevant algunes altres produccions dramátiques com Els nuvis, Lig-ur Slembe y altres,
que poden classificarse entre la que'n podríam dir primera época d'aquest escriptor y
poeta, y que tant ajudaren a la fundació del teatre nacional noruech, realisada per Ibsen
després de tants y tants esforsos pera foragitar de les taules l'esclussivisme a favor dels
repertoris suech y danés.
Ben prompte s'adoná Bjcernson deis problemas, principalment socials, que duyan
trastornats als pobles d'Europa y que comensavan a barrinar les closques deis bornes
saberuts de la Scandinavia; allavors fou quant fentse declaradarnent paladí del partit
radical, y abandonant sos cants a l'antiga llibertat ya les tradicions patrias, s'embarranca
a tractar en sos dramas y noveles les cuestions socials y polítiques y fins les del ordre
moral llensades al caminal de la discussió pels revolucionaris deis altres paíssos euro
peus. Y es que la Scandinavia, com are Espanya, sentí impulsos d'obrir finestrals de cara
a Europa, pera donar entrada a les moderníssimes especulacions de la inteligencia que
están de tanda, encare que operant una verdadera violencia, de la que n'es bona proba
el cas del distingit músith Eduart Grieg, ilustrador del Peer-Gynt, quin temperament
ultra-romántich ens está donant en pie intelectualisme, quadros de pastorets y paissos
de vano!
*
Lacomedia Amory Geografía, pertany a lo que'n diríam, segona época de Bjeern
son, época en que, a pesar de lo que hem dit d'ell no deu considerarse com a produc
tora de dramas esclussivament envolcallats en les tenebroses sinuositats del simbolisme
filosófich, a lo Ibsen, fins y tot duent molts d'ells, el llevat de les idees revolucionaries
que s'agitan en nostre temps com les impureses de tota mena en el sí d'una corrent
intranquila.
Verdader colaborador Bjcernson en l'obra iniciada per Ibsen de donar vida al teatre
noruech, y fills abdós autors del mateix medi, quelcórn havían de tenir de semblant en
les seves obres; y en efecte, abdós senten de manera parescuda el seu desitj de revivar
"ánima nacional del seu poble, pero al ensem•s que Ibsen se -decanta cap a un fatal
pessimisme, Bjcernson té un tirat ben marcat al camp obtimista. En l'obra ibseniana sois
— CCCIII —
en algún punt determinat apareix un ull de sol que esquexi el texit indefinit de la boyra
grisa, reyna deis seus espays (en El nen Eyolf,, per eczemple); mentres que en Bjcernson
podríam dir que son més les ullades de sol (d'un sol septentrional, axó si), que'ls claps
de boyra. Remarquém, de passada, que l'intent principaí de Bjcernson en son Amory
Geografía, no es altre que la presentació d'un personatge que encarna el vici dominant
del Nort, o sía l'orgull, engendrat per un eccés de a'ilettantisme intelectual. En aquest
sentit el «Tygešen» bjcernsoniá ve -a ésser l'aspecte cómich d'un carácter abstracte,
axís corn l'aspecte trágich d'aquest mateix carácter el tením en el « Joan Gabriel Bork
man », de Ibsen.
Aquesta obra que hern traduit pera'ls lectors de CATALUNYA y en la que's posan
tant en evidencia la trassa escénica y'l talent de causeur del seu autor, es una digne
companya d'altres produccions tan celebrades de Bjcernson corn son, per eczemple:
Leonarda, Un guctnt y Una quiebra.
Amory Geografía fou publicada per primera-vegada en 1885; més tart son,autor la
modificá un bon xich cambiant per complert tot el tercer acte, y establint petítes modi
ficacions en els altres dos; axís arreglada tingué lloch sa reprise en 1893, y axís es corn
hem cregut convenient donarla a conéxer en nostra traducció catalana.
* *
Al contemplar la moderna revifalla del teatre noruech, y compararla ab la rena
xensa del nostre teatre catalá, quina tristesa fa veure l'estat deplorable del que fundá en
Pitarra y han continuat, salvant escassimes escepcions, seguidors fidels de la seva obra
disfressats ab el nom d'intelectuals. Allí, a Noruega, l'ánima del Septentrió, revestida ab
els ropatges de la moda del mon de la inteligencia, envolcallada en el texit boyrós de
filosofíes més o menys malsanes, vingudes de per tot, s'ha alsat sobre la escena, y ha
parlat al poble ab veu d'un Ibsen, d'un Holsward, d'un Bjcernson. Nosaltres hem sentit
de Iluny aquella veu, y'l seu so se'ns ha ficat a les orelles, la boyra del Nort se'ns ha
pujat al cap, y'ns hem declarat per majoría de vots, septentrionals, europeus, humans,
intelectuals, mascles, mal-carats...
Y mentres tant, es lo cert que per are l'ánima catalana, ni tan sois l'ánima univer
sal, han parlat quasi be gens al nostre poble desde les taules del teatrel La técnica
escénica de molts autors nostres es encare pitarresca, nostres assumptes de drama recla
man un nou Herodes, l'esperit de nostres personatges es d'ánimes de canti, nostres
ideyes sublims les enmatllevém a Ibsen, que es l'únich autor estranger que conexém,
en castellá, mercés a les traduccions que n'han fet dos distingits publicistas.
Oh, autors moderns, que feu melodramas que'ns en recordan d'altres d'en Sardou,
escriptors d'idilis tristos de color de cendra de bugada, intelectuals melangiosos que
cultivéu el genre sayneter, aspirants a redemptors polítich-socials, desde les taules, d'un
poble quin cor no conexéu encare!.. ombres solemnials, rígides, espantaventables1..
super-ombres que creuéu magestuosament la nostra escena.., no tindréu fills que vos
diguin Parla! com Hamlet a l'ombra del seu pare, ans vos dirán en cervantesch dege
aaerat, alló de... pasady desvaneceos
M. VIDAL.
— CCCIV
AMOR Y GEOGRAFÍA
comedia en tres actes
c--- DE -~
BiORNSTJERNE BJÓRINSON
R. S O 1¦T_A.T
EL PROFESSOR TYGESEN. (1)
TURMAN, amich de Tygesen.
HENNING, pintor.
,KAREN TYGESEN, nzuller de Tygesen.
HELGA TYGESEN, //UY fi/la.
BIRGIT R.:511ER, amiga d'infantesa de Karen.
MALLA, dida de Karen.
ANA, maynaclera de casa' ls Tygesen.
Se pronuncia TYGUESEN.
PRIMER ACTE
A casa'ls Tygesen. Una gran sala: a la esquerra dues finestres; a la dreta, una porta que comunicaab l'estudi
del professor Tygesen. Al fons de l'escena, una entrada que ocupa quasi tota la paret, ab ales groxudes
de porta acada banda. Al darrera s'hi veu el vestíbul yal fons una escala que du al primer pis: 'sota l'
escala, yde costat, la porta del celler. L'estrada y rescala guarnides coxis un museu; dins de la sala s'hi
veuenobgectes de diferents paissos.
A cada costar de la porta d'entrada, dues taules plenes de llibres yde papers reunits en pilots, ab una pedra
demunt de cada pilot. En primer terme, a la dreta, un sofá, yal seu devant unataula coberta ab teles bro
dades yaltres trevalls de dona. A la altra banda un cavallet de pintor, ont hi há posat un retrato de
tamany natural. Cadires, un gran mirall, etc. Tot ben rich y de rnolt bon gust.
ESCENA I
KAREN, BIRGIT
(La porta de l'entrada es oberta; se
senten riallades. El conze,n,sam,ent del cliá
leal se sent fora de la escena).
KAREN
N Sabs que no t'havía conegut de mo
ment?
pulp..rr
DonChs, jo Che conegut ayans.de •éu
ret. (Ea'renriu). Té, vetaquí,cora. Taus el
mateix riure de fa quin.ze anys.
FIAREN
Ja ho sabías, que jo m'estava aquí?
(Entr~es dues)
No, peró aquest riure, jo crech que l'
hauria conegut a l'altra banda del mon...
A propósit, ?no heu estat a l'Australia
VDsaltres?
KAREN
Ont vols que no haguém estat? (Fa una
Hallada)
BIRGIT
(Riallada) Qu'estás alegre! Al teuem
— CCCV —
tat s'ha de riure sense ganes! (S'abrassan)
T'has ben conservat en tot aquest temps!
KAREN
•
'Y tú! semblas encare una noya joyel.
BIRGIT
Túsi que ho semblas!
KAREN
Ja m'ho pensara que no trigarias a ve
nirme a veure!
BIRGIT
No sabs qu'he heretat el nostre antich
castell de familia?
KAREN
«Hesteskoen»! Si, la nostra il-lusió de
nenes, t'en recordas?
BIRGIT
Si que m'en recordo!
KAREN
Jo are hi -vaig quasi cada setmana!
BIRGIT
A «Hesteskoen»?
KAREN
Es a dir, hi passo pel devant, en cotxe,
quan vaig al pensionat.
BIRGIT
Al pensionat?... Ah, si, aquell pensio
nat de noyes que hi há al costat!
KAREN
Allá hi tenim la nostra Helga.
BIRGIT
La teva nena s'está allá? No tens més
que un fill, y ja l'envías a pensió?
KAREN
Oh! es un pensionat molt bo! Y des
prés, no fora gayre convenient tenirla a
casa. En Tygesen necessita molta tran
quilitat.
BIRGIT
Per altra part,- no es gens lluny! Ab
prou feynes hi tens una hora...
KARE
Cada diumenge la vaig a reure.
BIRGIT
Pero ahir ella era aquí!
Helgal.. No!
KAREN
ÉIRGIT
No ho sé, peró ahir vaig veure al teatre
dues noyes joves; y una vehina meva'm
va dir que runa tenía tot l'aspecte d'esser
la teva filla
KAREN
La meya, fila?
.BIRGIT
Axis fou com vaig saber que vos esta
vau aqui. •
KAREN
Ja fa un any que'ns hi estera!
BIRGIT
Jo no'n sabia res. Vaig arribar aquí
avans d'ahir. A Hesteskoen no hi havía
més que una sala ont la pintura fos un
xich seca; la sala gran, sabs...
KAREN
La sala de les fantasmes que'n deyam
quan eram petites?
BIRGIT
Just. Y encare allá mateix s'ha de ca
minar sobre fustes; no sé quin barnis gas
tan els pintors a Noruega, que no s'asseca
may. Si per etzar se té la desgracia de
passar allí ont es pintat, un s'hi queda en
ganxat comuna mosca. Quan vaig veure
alló vaig rugir tot seguit cap al Hótel; y
ahir que era diumenge, vaig anar al tea
tre, pera tornar a veure aquelles velles
figures d'altres temps.
CCCVI
KAREN
Pero si nosaltres també hi eram!
BIRGIT
: Es ben estrany, veritat?-Jo liavia pres
una localitat de prosceni, de manera que
m'estava.al devant de tot. Hl havía mol
ta gent que'm mirava,. pero ningú'm va
Conéxer.
BAREN
Y quina impressió't va fer?
BIRGIT
Quina impressió'm va fer?... Com si íes
cent anys que fos fora d'aquí. Tot me sem
blavanou, completament nou! No obstant
vaig veure la seny ora Holm que s'estava
allá al seu Iloch, sempre tranquila, sem
pre apacible, ab ses grosseá galtes verme
lles com avans; y al seu costat l'avia
Holm tota magre, plena d'arrugues, tan
devota del teatre com en el seu bon
temps. Pero l'avia es morta, y era la se
nyora Holm que feya d'avia, y la senyo
raamera lAaihs!gecvoaamfi-plaaA,sslaatuonto! sgtrausta.
KAREN
(Riallada) No obstant es-veritat.
BIRGIT
' Pero lo que'ra va fer més estrany, es
aquell gran nombre de cares absoluta
ment noves.
KAREN
. Es natural, la majoría idels habitants
no son fills d'aquí.
BERGIT.
Quin poble de nómadas que'n tenim d'
aquets noruechs!
KAREN
Viatjant, s'en trovan per tot arreu ont
hi há aygua... Y a propósit, no m'havías
-parlat d'una joveneta que S'asséro.blava a
belga?
BIRGIT
Si... Me permets que'm tregui l'abrich?
KAREN
No sois axó, sinó que t'ho demano,
BIRGIT
Aquest mati, quan he sortit, feya fret,
peró are fa una calor... quins eambis tan
sobtats que se senten per aquí!
KAREN
Aquí no som a Odessa!
BIRGIT
Vah! No hi ha pas tanta diferenciacom
te pensas;
KAREN
Espérat, que t'ajudaré...
BIRGIT
Potser axó també't fárá Hure.
(Acaba de treures abrich y'l posasobre
una taula. Karen fa un crit)
BIRGIT
(Se gira esglayada) Qué tens?
KAREN
(Ab ayre inquiet) Tots els papers, Lotes
les notes del meu marit son aquí. Has po
sat l'abrich sobre aquells ab que está tre
vallant are precisanient... (Ab temensa)
Deu meu! ay, que ve! (Va per estendre
l'abrich sobre una cadira)
BIRGIT
Tindré molt gust en véurel.
(S' aturen totes dues)
KAREN
(S'en va a la porta pera veure si algú
ve) No hi há ningú.
BIRGIT
No hi há ningú?
KAREN
Pero no trigará gayre a venir; es :ben
cert.
— CCCVII —
BIRGIT
Aquí hi-há totes les seves apuntacions?
KAREN
Ja no hi há mes lloch; no se ont ficarles.
(Axeca cuydadosament l'abrich y ?'estén
sobre l'espatller d'una cadira)
BIRGIT
Y totes aquestes pedretes?
KAREN
Les hem de posar al seu lloçh, cada una
sobre'l seu munt de papers; perque no
eonvé que'ls paquets se barregin. Axis:
aquí, allá, veuá? Mira, axó•es Russia.
BIRGIT
Russia?
KAREN
Si; ara está fent estudis sobre Russia, y
mentres durin aquets estudis aquí a casa
sempre serém a Russia. Ja tens sort que
no has embrollat res d'aquí.
BIRGIT
(Rient) Jo no tindría pas tanta pacien
cia!
KAREN
Axó son notes sobre la llengua eslava.
BIRGIT
Qué? Tot axó?
KAREN
Si. Are está estudiantles llengües. Si ho
vegessis; en té a eentes!
BIRGIT
(Rient) Y si jo hagués vingut y'ls
hagués barrejat tots aquets papers?
KAREN
Si, tu t'en rius. Pero no fora pas cosa
de riure. En fi, crech que are tot torna a
estar com avans...
BIRGIT
Com avans de qué? Avan.s de la confu
sió de les llengües allaVors de la torre
de Babel?
' KAREN
(Rient) De tot t'en riut; sempre has d'
esser la matexa. .•
BIRGIT
Vols dir? (S' en, van totes dues cap al de
vant de la escena y s'aturan aprop de la
finestra) Mira, qu"es bonich tot aquest
país! Jo no sé certament' com l'he sabut
oblid.ar fas are. Potser és porque 1-hay 1'
haría vist. Si era tan jove quan. m'en vaig
• anar!
KAREN -
Oh! si que n'es d'hermós!
BIRGIT
Y a la primavera? My n'he vist en
lloch de primaveres com les de Noruegua.
KAREN
Y hi há gent que din que a Noruega no
'n tenim de prirnaveres.
BIRGIT
Y be, suposem- que l'istiu sia la riostra
'primavera; De totes man.eres, vull anar
-a fer un viatje per aqu.-est país; estich
certa de que s'hi deuen trovar coses ben
hermoses.
KAREN
Els voltants d'aquí tots son marave
liosos.
BIR.GIT
(Sem,pre a la finestrci) Mira, tota aqu.e
xa verdor que s'estén pels camps, aquexes
planes! Pots imaginarte una cosa més es
pléndida? y aquexes gammes de matissos,
allá baix, sobre la veSsant d'aquell puig,
mira! Qttrna vida que té tot axó! Si are
sou vosaltres que'm sembleu tots frets!
KAREN
Oh! pera tu...
BIRGIT
Vosaltres donen al país un ayre de ce
CCOVII1 —
sou verdaders •morts que sois
dexeu sentir el eruximent deis ossos. Ah!
a propósit, que encare pintas?
KAREN
No; are'm pintan a mi. Té, mira! (S'en
va cap ont hi ha'l cavallet) Espérat, vaig
a girar el cavallet cap a la claror, que ho
veurás millor. (El gira) Ho veus are?
BIRGIT
(Eczamina'l retrato) Pero esun mestre,
filia, qui ha fet axó.
•.' KAREN
. ja tens rahó, :es un mestre. De segur
'que l'haurás sentit anonemar: Henning!
BIRGIT
Ah! es d'en Henning?... Es preciós.
KAREN
'T'agrada?
BIRGIT
Y... no está pas enamorat de tú, el ten.
pintor?
KAREN
(Rient) Eh? Quines coses de dir? Com
-rho has anat a imaginar?
BIRGIT
Hl há alguna cosa en, aquest retrato,
que...Y després, tú matexa, tot d'un cop
has agafat un posat tant arrogant quan
jo...
K•
AREN •
Jo?
•
B•
IRGIT
Pósat al aguayt! Ja sabs que la pintu
ra es un terrer molt relliscós!
K•
AREN
No, pero Birgit... t'has tornat boja! A
veuré, que potser dius tot axó per espe
' riencia?
BIRGIT
Potser sí. Jo havía conegut unpintor...
que feya un viatje d'estudi. Era casat,
seo-ons deya ell; pero en el fons jo crech
que ehl mateix no sabia pas massa ab q-ui
ho era.
KAREN
El meu no n'es pas de casat.
BIRGIT
No, ja ho sé; pero téun posat tan pagat
de si mateiX, tan presumit...
KAREN
Com ho, sabs tú tot axó?
BIRGIT
El vaig veure ahir Vespre al teatre.
KAREN
En Henning al teatre?
BIRGIT
Eh l es qui s'estava ab les dues jovene
tes de qui t'he parlat, y ademes, me van'
enterar de qui era ell.
KAREN
Qui?
BIRGIT
(11firantsempre'l retrato)Lameya vehi
na. Hl havia en una banyera dues jove
netes y un jove que reyan de mala mane
ra, y feyan la cara de divertirse com la
gent més alegre del mon. Les dues jove
netes seyan al darrera y feyan tots els
possibles pera que no se'ls veges. Després
del segón acte, desbotant la meva curio
sitat, -vaig entaular conversa ab la meva
vehina: y allavors fou quan me digué que
una d'aquelles dues se semblava molt a
la senyoreta Tygesen.
KAREN
No pot esser! No haurían donat permis
a Helga pera anar al teatre sense nos
altres. Jo conech lo que es aquell pensio
nat, y jo sé que...
BIRGIT
Me va parlar del teu marit! Aquí tot
hom el coneix. Es una celebritat.
KAREN
Si, sobre tot desde. fa uns quants anys.
BIRGIT
Me recordo que a. Italia vaig veure'l
seu nom en una revista... Ja m'han parlat
del seu carácter; diuen que es molt estra
vagant. Qué hi dius tú?
KAREN
De veres? (Riallada) Qui t'ho ha dit?
BIRGIT
En bona fé, no m'en record°. Pero sé
que'l meu marit m'ha dit...
KAREN
Té, aqui'l tens; podrás jutjar ab els teus
propis ulls.
BIRGIT
Es eh, aquell d'allá l'entrada?
KAREN
Sí; es eh. Ve de fer el passeig matinal
de cada día.
ESCENA II
• ELS MATEXOS, TYGESEN
TYGESEN
• (Desde la entrada) Tral-laral-la, tral
laral-la! (Entrant) Quintemps tan hermós
que fa! Un -verdader diluvi de sol! Y qui
nes aromes que despedexen aguas eamps!
(Va per entrar a la seva cambra)
KAREN
Peró que no veus...?
TYGESEN
Qué? (Tor nantsen) Ah! dispensi!
KAREN
(Fent la presentació) El meu marit!...
La senyora Birgit R8mer!
TYGESEN
La senyora Birgit Re•mer?.. (Rumiant)
O sigui la senyoreta Hamre, no es axó?
Ah! sí, perfectament; vosté es qui's va ca
sar ab el meu vell amich Riimer, d'Odessa;
aquell que té sempre dos papagayos dins
d'una gran sala freda, ab el sostre de por
cellana; sí, sí! Nosaltres varem estar a
casa seva tota una setmana; sinó que vos
té allavors era fora.
. BIRGIT
Molt greu que'm va saber.
TYGESEN
També a nosaltres!.. Axis vosté ha arti
vat en linfa dreta de la mar Negra? Y are
s'en va a viure a Hesteskoen?- La slva
propietat está molt ben situada *allá dalt
d'aquell puig. Ja li ha dit Karen que Hel
ga s'está en un pensionat d'allá'l costat
mateit? Oh! esuna institució molt bonal..
Peró quan fa que vosté ha arrivat? Per
metim un moment que li miri la cara!
KAREN
El meu m.arit es estraordinariament
eurt de vista; t'ho aviso per endevarit.
TYGESEN
Ah!, miri qué es prou; aguas malehits
lentes m'han estat gastantla vista durant
tots els meus viatjes. (Se la mira) Ben
eert que quasi no.la trovo gens cambiada;--
la veig encare fresca com una joveneta.
BIRGIT
Lo que jo dich sempre de la seva muller..
TYGeSEN
Quí? Karen? Pero Karen se va casar a
setze anys, senyora meva, y la nostra
Helga va pels setze. Donchs, contl, setze
y setze, trentadós!.. Karen té trentadós
anys!menys el primer any de matrimoni...
BIRGIT
(Rient) Menys, Den voler dir
més.
— CCCX
TYGESEN
Just, ho havía dit al inrevés. Axis,
donchs, s'hi ha de afegir un any escás.
Karen té trentatrés any-s.
BIRGIT
Y jo qu'n tinch trentacinch!
TYGESEN
Trentacinch anys? Pero Karen sembla
bastant més vella que vosté!
BIRGIT
(Rierbi) No, deeididament veig que Ka
ren tenía rahó: vosté es horriblement
curt de vista.
TYGESEN
Vol dir?.. A veure! (Karen surt y- s'en
va a la entrada. Tygesen somriu) Veu?
No gosa; ho sospito... Oh! quina passejada
que he fet a,quest matí! Realment n'he fet
massa, sobre tot ab aquesta calor. Ja'm
dispensará, senyora, si vaig a desar el
barret y rabrich, pero tinch de cambiar
,
me la roba. (Pausa) Rediable! es el
defecte d'en Turman també. Aquell ani
mal no vol entendre res; no té gens d'
Imaginació. Y axó que li dich cada día;
no es possible descubrir res sense imagi
nació. Pero no, ehl s'aeontenta reunint
tot lo que recull, tenintho tot ben colocat
del primer obgeete•al últim; pero sense
cap relació entrels diferents paquets,
sobre tal o qu.al punt de vista, y veliaqui
tot. Veu, are per eezemple, ehl s'oc-upa
distar. Sab... Istar? La deesa Istar? Els
eruditsno están pas d'aeort sobre la seva
significació, el seu culte, etc..,. Oh! gens
absolutament! Donchs bé, sab qué ha fet?
Ra anat a buscar tant com ha pogut sobre
las llegendes de Babilonia y d.'Assiria
referents a Istar: ha notat cada paraula,
cada unía, y d'aquesta manera, amagat
zemant axis tots els seus documents com
-un joch de paciencia...
B1RGIT
Sí, sí, ja entench.
TYGESEN
...y rebutjant totes les histories apócri
fas que han vingut després... perque ja
sab vosté que en qüestió de mitología
sempre hi há coses apócrifes...
BIRGIT
Naturalment!
TYGESEN
creu haver reconstituit la imatje
Primitiva! Qué n'hi sembla?
BIRGIT
Pero... Axó'm sembla bastant rahona
ble...!
TYGESEN
Certament, axó es rahonable; en Tur
man es un home inteligent, no ho nego
pas! Pero sab lo que va trovant seguint
per aquest camí,..?
BIRGIT
(Rient) No sé... jo...
(Moviment d'impaciencia de Tygesen.
Silenei).
KA REN
(Tornant a entrar) Axó no pot intere
ssaI per res a Birgit, amich meu.
TYGESEN
(Rien,t) Es.cert, 11 prego que'm dispen
si! Sinó que en Turman estat sem
pre repetint tot axó durant el passeig, y
are... ell pesa sobre meu. Dispénsim,
demano. (Karen entra dins la eambra d'
estudi) Nosaltres sortím a passeig cada
matí, en Turman y jo, y cada,scú te'l seu
día pera enrahonar. Aquest mati li ha to
cat a n'en.... Perque jo m'ocupo sobre tot
per are de Geografía y de llengües...
perque, sab, la Geografía y les llengües
tenen entre si Inés relácions de lo que
géneralment se créu. Al principi una pila
de Coses ben diferentes les unes de les al
tres me enclavan ratenció; després a mi
/da que anava estudiant, eran comarques
senceres que's presentavan al devant, y
que jo volía estudiar per seu ordre; y m'
hi vaig apassionar de veres. En Turman.
— CCOXI
no entén res de totes aquestes coses; y
axó es precisament lo que'm té contrariat.
Perque, apart d'axó, es un veritable pon
de ciencia, en Turnian; s'hi .pot anar a
pescar com en un...
BIRGIT
Qué es casat?
(Karen, torna a entrar y dexa anar una
riallada)
TYGESEN
(Rient) Karen! La teva amiga pregun
ta si en Turman es casat...?
KAREN
(Rient) El!? si va néxer solteró.
TYGESEN
Si vosté l'hagués vist, encare que sois
hagués sigut un minut, ja no ho hauría
pas preguntat. En Turman es del Swters
dal; té un cap de foca; cona tots els sw
tersdalins, no cal dirho. Ademés ha sigut
educat a Kristiansand, una ciutat ont no
hi ha més que dones...
BIRGIT
Com pot esser?...
TYGESEN
Oh! També hi ha homes, naturalment!
Pero abla educació que dl ha rebut allá;
com vol vosté?... Hl ha un eccés de dones
are! Donchs pensi que en Turman no ha
tingut may l'aventura rnés insignificant.
KAREN
No't vols anar a trasmudar, amichmeu?
TYGESEN
-Totseguit! per Inés que no tineh caPpor
d'agafar fret, en.rahonant axis. (Pausa)
De manera que vosté torna aquí definiti
vament? Y qué'ns en diu de la nostra pri
mavera de Noruega?
BIRGIT
Oh!
TYGESEN
No es certque eshermosa? Pelo no s'en
torna pas totseguit, veritat?
BIRGIT
Me quedaré aquí tot l'istiu,
TYGESEN
Com no té cap fill que la necessiti al sea
costat!
BIRGIT
Es ben cert!
T'YGESEN
A propósit; sab vosté lo que estich
punt de fer? Me preparo- pera venirla a
ve-u.re!
BIRGIT
A Odessa?
TYGESEN
No pas desseguida. M'en vaig a Bes
sarabia.
BIRGIT
Es molt aprop.
TYGESEN
Si. Figuris que acabo de rebreuna me
moria que'm fa duptar de tot lo que he
vist. Tinch rahó o no? No puch assegurar
res. Creu que potser no ho vaig veure
ciar? Donchs m'en hi torno y sabré lo que
hi há de cert.
BIRGIT
No's podría esperar un xich? Fariam el
Viatge junts.
TYGESEN
No, tinch molta pressa.
BIRGIT
Y perqué?
TYGESEN
Tinch en prempsa'l meu llibre sobre
Russia, y no'l puch fer sortir. Per altra
part, no tindré d'anar més que a Hisch
mer y ab axó'n tindré prou.
— CCCXII —