Catalunya : revista setmanal. Núm. 362 (10 oct. 1914)

              Melitarief, 2,15m. 22. o
ra.EVW31.r
'77
r.\T-n222.0 so% 25 cts;-1'ay tO ptas.; Hm. 3 rYces0 - Estags t5 ptes. ay.
Any VIII Barcelona 10 Octubre de 1914 Núm. 362
SUMAR1
El solilocui.
Notes que les agencies telegráfi
emes no circularán mal, per L'In
ME D'AVITI.
nuelcom sobre 16Escola deVeteri
naria, per LEANDRE CeRVERL.
ExpansiOna-A -oron'ósit ?e dues
Adietes id:álbum, per F. LLIURAT.
Histories extraordinaries d'Edgar
A. Poes El pou 1 el inéndol.—C.
R. B trad.
Balada del senyor Tomás, per G. DE
LIOST.
dopallOSOUCE9, per F. MASPONS I LABRóS.
cbe premsa
Ante la Guerra.-r-'-ersueetivaG.:, para
Espana, per FEDERIgORAHOLA.
La Polonia irredenta, per JULIOCAMBA
anfortnació
L'esnerit catará'. 1 resperfft, ger
. má_nic.
L'Homo rule a 7a. Cambra popular
anglesa.-La Irlanda obté l'au=
tonor.-..tia nacional].
Llibre nou.
per JOSEP LLEONART
Biblioteca "Illes dc Orcc
El nostre optimisme té com a motius
Ja destinado i el pervindre, les coses en
potencia o totjust inaugurades, un derná
de segles. Peró, per la realització d'a
quest ideal optimista és necessaria en
cara l'ira santa davant Pestat d'atonía,
d'insensibilitat, de mort, d'aquesta fic
ció de país on sotn adscrits. La riostra
armonía, el nostre sentit de toPlerancia,
la nostra paciencia, viuen secretament
de la més vigorosa de les irreductibili
tats catalanistes. La prova d'amor a Ca
talunya més poderosa que se li hagi po
gut donar en nostres temps ha estat la
del nostre bell i gran catalanisme de la
Lliga: el d'arribar, per respecte envers
una ombra de vitalitat, envers una ínfi
ma possibilitat d'eficacia, a tractar arnb
l'ineptitut, amb Podi i fins a pendre's
la pena dolorosa i antipática d'escatar
l'infamia d'altri.
Es impossible que en aquestes cir
cumstancies que ara passem hi hagi a
Catalunya esperit donscient d'una forga
vital col lectiva, ue no senti la més gran
amargor davant Pespectacle depriment
que ofereix tot el país oficial, tota la
obligada convivencia de polítiques frus
trades, oligarquíeseconárniques ineptes,
técnics deplorables de l'inútil Estat.
La uniforme vulgaritat, immensa com
una mar, dels polítics, dels periodistes,
deis estarnents espanyols sembla Pos
tentació rnés exagerada, rnés insolent
d'un fatum irredimible.
T ara és hora que renovellern una an
tiga tesi que ens és tradicional, i que a
rnolts podrá sernblar una exageració,
filla d'un zel d'apostolat. Tot aixó que
tením davant, mecanismes buids, pa
raules inflades, institucions nominals,
tot aixó ho mou una esrna elemental,
una cega inercia, no un patriotisme.
No és una energía activa la de l'Estat
-espanyol, perqué ni crea, ni refiovella,
ni es contradiu. Forga mecánica, sub
conscien.t, es rnou en l'atmósfera neutra,
en el tedi; i per aixó li és impossible
compendre la vitalitat auténtica, Pes
ponta.neitat diversa i brogidora. El pa
triotisme catalá és una excepció i un
exemple, si hi ha encara ulls vivents per
mirar-lo, peus vivents per seguir-lo.
Peró ningú es cregui que pugui ésser
una comoditat, una bella avinentesa per
nosaltres l'algar-nos, corn en una illa,
en un extrem de l'estepa fatalista i mor
ta; nosaltres necessitem al davant nos
tre, energíes iguals o contraries, ires o
amors, ideals o desesperacion.s, una ani
mació, un reviscolament qualsevulga;—
El:1s per la solució separatista, eh la qual
confía una part de joventut, necessita
riem la galvanització aparent, i per tant
efímera, de l'Espanya. Mes ni la convul
sió general del mon pot congriar darnunt
les brunes siluetes de ses torres una mi
ca d'aureola d'aspiració!
I aquesta irnpresió ens colpeix; que es
fa tard, molt tard, en la funeraria vida
espanyola, que els nostres nervis ja són
enervats per una Ilarga espera, que la
nit és tota coberta, i que, nit alta, fa
una mena de por el soliloqui en els ce
mentiras.
642
CATILLTINVA 10 Octubre 1914
!Com ha passat, Senyor, el cinquan
tenari de la Internacional obrera!
ratso gy)-2?ts ies agencies telegtállques
no drcularán mai
OCTUBRE 1914
Me sembla qu.e'l paper de protago
nista de la guerra han adjudicat al
Kaiser més que els propis alemanys, els
comentaristes extrangers seduits per la
vérbola d'aqueix emperador qui per fa
rniliaritzar-se amb la grandesa, parla de
Déu i desseguida d'ell mateix.
La saviesa popular, li adjudicava a la
seva terra un paper rnés rnodest en el
repartiment de la gloria der greise Kai
ser: (Guillem I), der veisse Kaiser: (Fre
deric III), der reise Kaiser: (Guilelm II).
Peró heus-aquí que l'absurde propósit
d'individualitzar els pobles l'ha fet créi
xer davant del món, 1 s'ha volgut vincu
lar en dl tot l'esforp, del seu poble acu
mulant-li totes les victories i exigint-li
també totes les responsabilitats.
La irnatge, venç en molts la ideología.
En temps de la República a Espanya,
solíen dir els propagandistes amb enter
nidor simplisrne: — La República és el
pa blanc; Isabel és el pa negre. Poble, no
vols pa blanc?
I el poble, naturalment, deia:—Si!
Peró avui cal judicar les coses d'altra
manera.
ens ajudará més a compendre la
guerra d'ara l'estudi dels grans historia
dors alernanys,—Stein, Niebuhr, La.m
precht,—que l'admiració del Kaiser.
El mateix Nietzsche-, pesa més que
l'Emperador en el poble alemany.
*
Més que la destrucció d'una Seu, dol
el programa de rigorisrne per a la des
trucció contingut en el discurs d'un
Canciller.
* *
Un deis tópics rnés popularitzats pel
vulgarisme militant és el de la perfidia
anglesa envers Espanya.
Hem oblidat molt depressa els intents
d'aproximació arnb Anglaterra realit
zats per la casa d'Austria; hem oblidat
els favors decissius que devern als an
glesos, i hetn oblidat que les nostres
lluites contra Anglaterra foren importa
ció de la política francesa deis Borbon.s.
La llegenda de la perfidia, és una co
moditat arnb la qual solet amagar-se les
equivocacions i els oblids.
A tots els qui es deixen seduir per el
pretés religiosisrne alemany, caldrá „re
cordar la ineficacia cordial 1 expansiva
del protestantisme, que ha estat sempre
una localització (religió de patries 1 de
banderíes) o una disolució; enemic irre
conciliable de la sobiranía romana, con
tra la qual construí Charnberlain en la
seva Génesi del segle xix la equívoca
teoría de les races, fonamentalment con
tradita per Xenius en les darreres glo
ses; i, al entorn de la qual, en camps
oposats peró amb el mateix esperit que
ara hauría d' assistir-nos, exercitaren
ar.ts enrera les seves llums Paul Add.m
i Charles Maurras.
La qüestió religiosa que volen presen
tar-nos alguns jaumins, és inoportuna j
mal plantejada.
Ço que indigna deis procedirnents de
guerra no és pas la crudeltat sitió la.siá
ternatització de la crudeltat.
*
* *
Parlern encara deis comentaristes es
panyols de la guerra.
molts dgells que escriuen noroés
amb odi, sense idees, és bo de recordar.
los amb Rerny de Gourmout:
Escric per fixar i aclarar les meves
idees.
El momént de veure 1 compendre Pa
rís és aquest.
Lliure de la farándula internacional,
netejada de tots els esnobismes de fira
gran que hi exhibeixen les podridures
del món, I' ánima de París s'ofereix ara
arnb aquella unanirnitat tant pura i tant
francesa que ha sapigut lloar arnb ploma
d'ángel Maurice Barrés.
?On són aquells cronistes de totes les
patries; ubriagats de banalitats que pro
pagaren la menticla dé París? ?On són
els cercadors del sonariure impossibledel
tedi? i els fracassats de dits indrets que
venjaren en la ciutat la tragedia del seu
viure inútil?
En els momehts de prova, tots l'han
deixada la ciutat que ara no els podría
oferir disbauxa 1 oblit. La bescantaven
eren ells els disbauxats, i ara que en
són fóra, París té l'anima serena i neta.
Passarán aquestes hores de la dolor
amarga, i els cronistes i els farandulers
1 els fracassats voldrán tornar a París.
Que no'ls vulgui la ciutat! Si la men
tida és desfeta, ?gosaría algú refer-la?
*
Si l'estil fa l'home, no podriem dir
que també els partits polítics tenen el
seu estil i les nacions també?
I en aquest cas no fóra una qüestió de
estil la sobirana regularització de les
nostres simpatles per un deis behige
rants?
*
*
L'espera delicat, davant les horrors
de la lluita, sab veure la fragilitat del
punt desfet com una joguina trencada,
dir-nos l'alegría d'un tren de viatgers
que encara circula per el país en guerra.
1.2
*
Els catalans demanávem al govern,
que prengués les disposicions necessa
ries per garantir el treball.
El govern estudia la manera de com
batre la miseria.
Són dugues ideologíes, 1 dugues sen.
sibilitats.
-5,
*
*
Bona lectura per aquests dies que ens
ajudará a compendre alguns aspectes de
la guerra actual, és la del 'libre de A.
Rovira Virgili, Historia deis moviments
nacionalistes.
La doctrina exceNent de l'autor ens
referrna la convicció de que tant cora als
Estats 1 a tots els instruments de govern
als partits polítics que aspiren a gover
nar, els cal una política
d'En Lerroux ha estat proclamar
la seva, bona o dolenta, peró ben defini
da)—; cal també que tots els nacionalis
mes tinguin una política internacional.
Si el moviment nacionalista catalá po
gués cornptar amb aquesta força exten
sa, (la importancia de la qual no deseoneixen els seus directors polítics), potser
a l'hora de les decissions de la pau farra
sentir la seva autoritat.
L'home d'avui
El millor Café és el tormfacte de La es
Crella.—Carme (Davant de Betlera).
C. Piba wracono
Les Bucóliques de Virgill
Se troben de venda a la
Verdaguer i a la
riostra
Pren: 2 pessetes
10 Octubre 1914
CATALUNYA
>/eleem sobre 14Escola de Veterinar ta que vaig estudiar Botánica a Barcelo
643
usats pel nostre poble. 1-a primera vol
Parlava jo des de les columnes d
((Catalunya)) del 25 de juliol de ço que n
devía ésser una escola de veterinaria i t
nía ja enllestides quatre ratlles exposan
co que dézt ésser la escola que la Diputa
ció vol crear, quan de cop surt a «L
Veu de Catalunya» un bell article d
Dr. Turró, donant un garbell d'esplén
dides orientacions que coincidíen am
moltes de les que jo tenía anotades
Aixó ha fet que aquelles ratlles esdevin
guessin una adhesió a go que diu pe
Mestre i s'adrecessin cap a altres punt
no tractats encara.
Si el poble-crític, arbitre de les inicia
tives i jutge de totes les actuacions, ha
gués esment de go que són a Espany
les escoles de veterinaria, s'esborrona
ría davant de l'idea de constituir-ne una
altra, quan ja n‘hi ha en aquest país
més que en cap del món. El fet d'anar
se a crear una altra escala de veterina
ria, fa que els que sabém Pestat de les
ja existents, veiern desfilar davant nos
tre les carcaces fa.tídiques d'aquelles or
ganitzacions fules inútils de Madrid,
Santiago, León, Saragoga i Córdoba. Jo
que he estat estudiant a Saragoga, puc
parlar d'aquella escola de veterinaria
dient que no hi ha laboratoris, que no
donen classes prá.ctiques peró en
canvi s‘hi aboquen grandiloqüents dis
cursos, s'hi explica Física, Química,
Fisiología i Bacteriología amb quatre
miserables i arcáics instruments, schi
donen cursos de Patología sense ma
lalts; els que no s'han basqu-ejat per
proporcionar-se els necessaris comple
ments pel compte Ilur, surten d'aquell
casal amb eI títol de veterinari, peró
amb la rnés absoluta ignorancia deis co
neixements prelirninars de la carrera.
1-1: a un detall que per la seva elo
qüencia rnereix la pena de servar-se 1 és
que els únics antirnicrobianistes que hi
ha a Espanya són veterinaris; jo puc
transcriure les paraules de un veterinari
deis més renornenats d'Aragó (i no mas
sa vell certarnent) qui parlant un dia so 1 bre rnicrobis, es vanava de no creure-hi
dient: microbios me traeran a herrar...! 1
sonreia simiescament com dient als cir
curnstants: injeliços!!
tdoorHnaaTrv-uesrenrtólvaqistuocautnatl advqeaumlúeasantsaalfqeputlesanélyas cdpoerlimmdpeorocat
cdoendició que hagi de reunir la escola veterinaria sía Pésser eminentment
trPanrteancctutilcntaur.áracLltidaceémlsavlneacteacraiundsa'aarqidueee,psltnanieynnofselerniioyPraier
fa, na, tenía jo un professor castella que
dominava notablement aquesta ciencia i
tant de la desconsideració en que és tin- ens donava classes practiques, utilíssi
guda la carrera , fins a1 extrém que—com mes, en 1es quals ens presentava mostres
e diu molt bé el Dr. Turró—el pitjor que de plantes amb la traducció catalana
o pot dir-se a un horne per a incapacitar- que'l llibre naturalment (essent editat
e- lo és dir-li veterinari. a Madrid) no duia pas. Mercés a aixó
La veterinaria és mal compresa tam- varem poguer fer-nos carrec d'aquella t
- bé en els límits on se la vol circumscriu- assignatura que d'altre manera no havía
a re; la veterinaria no déu englobar sola- sigut assequible el ment el conjunt de coneixements per de-cas amb titánicasneossftorregsoscedrveerlelste, n1csiió
- guarir les malaltíes deis animals; la ve- b terinaria déu extendre els seus dominis rhiaageulésssniornmsarcriiebnattífiacssedreviasr veengelatamlseimloes
• més enlla. La lirnitació donada a la ve- equivalencies Ilurs en la 'lengua del Ili - terinaria, fent-la una imitació grollera bre, de rés ens hauría servit práctica 1 de la medicina humana, ha estat una rnent, i sens dubte portats sobre el te
s altra causa de l'endarreriment en que's rreny tot haurlen sigut per a nosaltres
troba. La manía de fer-la anar a rernolc innovacions i sorpreses.
- deis coneixements de la medicina hurna- Les dificultats, doncs, que ofereix per
- na ha de desterrar-se del magí deis zoo-a
la exposició de les materies científi
a atristes. La veterinaria té d'atendre a quesa Catalunya Pús de tata 'lengua que
un sens fl de urbans afers que són ben no sigui la catalana, adquireixen el seu
seus, i no de cap altre, i té d'acabar-se máximum si es considera la distanciació
d'una vegada per sempre més, que s'o- que existeix entre les terminolog-íes po
- bligui als veterinaris a ter els regonei- pulars veterinaries deis catalans i deis
xements deis productes alimenticis en castellans. La dissemblanga entre amb
els mercats i escorxadors, per exemple, dues no pot ésser rnés ostensible. Dei
sense que seis hagi donat a les escales xem de banda les interpretacions psico
les més rudimentaries técniques per fer lógiques de les dificultats comuns a tota
aquestos regoneixernents o que al rnenys classe d'ensenyanga en llengua estranya
secls hagi donat fonarnentals Iligons de al deixeble que en aquest concepte en
técnica microscópica. . clouen a Pestudiant de veterinaria en el
Es dolorós tenir de dir aquestes coses, conjunt de tots, i concretant-nos a les
peró malhauradament són veritats pale- que ressurten per se en la veterinaria,
ses. Els laboratoris de regoneixements salta tot-duna a la vista que'l veterinari,
de les substancies alimenticies deurlen que és l'home científic que -ha de viure
ésser un aditament a la escala ideal; els m.és en contacte amb les classes socials
instituts serológics, els instituts &FE- més humils, on el léxic és més arrelat
giene pública i privada, la mateixa Fi- perqué viu més aprop de la saya de la
siología que s'explica a les facultats de terra, té la necessitat imperiosa d'enten.-
medicina, o en cas millar ;PInstitut de dre's amb elles 1 aixó Phi imposa forgo
Fisiología, etc.. deurien ésser tots en sament Pobligació de saber interpre
síntesi un conglomerat d' institucions tar fidelrnent el significat de les paraules
inherentes a la veterinaria. deis seus interrogadors.
'Quina diferencia no hi ha d'aquest Per altra part, a cada país, 1 nsomniaa la reatlitatuque-ns acrlapara!arnentla Cabtalunya,ehi ha ulna riqlu.esa
pecuaria que els hi és ben propia i étni
cament ben característica, i Pestudi cP-a
questes deus de riquesa fet a base del
llenguatge del país ?no ha d'ésser lógi
camera considerat més practic i profitós
que ernmatllevant la d'un altre poble?
L'escola de veterinaria de Barcelona,
adoptant la liengua catalana com a base
expositiva, representa Pestalvi d'una res
pectable quantitat d'energíes, que s'es
mergaríen en el treball de violentació
cerebral, que és el traduir el pensar cien
tífic de mestres i deixebles. En ella corn
en totes les institucions culturals s'ha
desterrat ja de Catalunya aquella absur
da i astoradora afirmació: que és de
necis Pescriure per a un rniPlió de cata
lans poguentfer-ho ,ber a d,ivuit miNions
d'espanyols. Els fets ens han mostrat
II
La catalanitat de l'escala de veterina
ria. Una cosa que ha de sorpendre, 1
efectivament sorprén de manera extra
ordinaria, als veterinaris que, fills de te
rres catalanes, venen d'acabar els seus
estudis de qualsevulga de les cinc esca
les espanyoles, és la diferencia estupen
da que hi ha:entre la nomenclatura del
vulgus de riostra terra 1 el deis paYsos
d'on venen d'estudiar.
Si moralment poguéssim dir que han
estudiat la carrera una vegada, deuriem
dir que al establir-se a Catalunya, tenen
de recornengar-la altre cap, car no cap
deis termes que seis ha donat deis ór
guens 1 malaltíes tenen parió amb els
641
que un Institut d'Estudis Catalans i din
tre d'en una Societat de Biología de Bar
celona, són entesos rnundialment i con
testats, i ádhuc collaborats, universal
ment en totes les llengues cultes, miracle
no assolit encara en nostra terra per cap
de les institucions culturals que han fet
-ú.s, com a medi expositiu, de la llengua
castellana.
Els que fem vots per a que a Catalu
CATALUNYA 10 Octubre 1914
nya tot flairi l'agradable perfum de ca
talanitat, si es porta a cap com, és d'es
perar, Pinstauració de Pescola de vete
rinaria, podrem indubtablementapuntar
una entitat rnés a la llista ja espléndida
de les que, orgullosos, podem dir-ne
nostres.
Barcelona 26 Febrer 1014.
LEANDRE CERVERA
EXPARISHONS
A propósít de dk
Per a X...
S'havía tocat la Cançó deis Segadors,
de Schumann, i, després, l'Ilivern (1).
1 vos diguereu: «M'agrada més l'Hivern.
No és pas millor?»
Els vostres rnots, amic, desperten en
mi el desig (un cop més!), de contestar.
los. Vaig a oferir-vos, dones, avui,
quelcom de go que, tot recordant los,
han anat sugerint-me.
Jo no sé pas, caríssirn, si l'Hivern és
millor que la calicó susdita. Més vos
diré: M'irrita el mot rnillor o el mot
pitjor tractant-se d'obres belles. Es que
la mar, ben folla, ben exaltada, és mi
llor o és pitjor (als ulls nostres), que la
mar ben serena, ben llisa, ben franca
ment calmosa? Es que un tristoi cap
vespre és millor o és pitjor que una ben
gaia i somrisen.t rnatinada? Es que un
paisatge tardoral (2) és millor o és tiit
jor que un bell trocet flora i assoleiat?
Tot aixó, bé ho sabeu, no és millor ni
és pitjor. Es, peró, diferent. Com són
també diferents (ben diferents!) les dues
fulletes d'alburn que un cert capvespre
escoltaren.
Parlern-ne, amic, de les duesfulletes.
La una (recordeu-ho) és una Calicó.
Es, pot dir-se, com un rajolí de sol ben
calentó, beh sanitós, que desperta ale
gría... Ualtra (PHivern), és, pot ser,
una réverie. Ve d'una altra regió de
l'anima de Schumann i s'adrega; per
tant, a una regló diferent de l'anima
del que escolta... D'aquí, caríssim, les
dues irnpressions que un jorn sentíreu.
(1) Albura, per la Joventut. Núms. 24 i 38.
(2) 1 a propósit: Vos haveu fixat, amic, en
la boniquesa ]. en la varietat, sobre tot, de for
mes i de col.loracions d'una tulla morta o que
es mor'?
sz . Etuleles
ÇV'
D'aquí, també, la vostra preferencia en
vers la ...réverie!
Recordeu els colors de 1' espectre?
Quina gamma de matigos, de coPlora
cions!... Análegarnent, des d'un extrem
a l'altre extrem d'aquell món misteriós
on palpita el nostre ésser, quina gam
ma, així mateix, de matiços de tota
menal... Un dia, sense saber perqué,
vos sentiu pie de joia. Tot canta, tot
somriu, diría's, a Pentorn vostre. Un
altre dia (sense que el motiu vos sigui
conegut...), tot apareix, al contrari, al
davant deis ulls vostres, com envoltat
de grisors...
Quina será per vos, en quiscun
tals casos, la millor música? Aquella
(prou s'endevinal) que més directament
s'adapti al vostre íntim sentir... Al ré
bre-la, fruireu dolgament... Amb tot,
no vos cregueu pas que la producció
preferida sigui sempre, intrínsecarnent,
la millor. No sera ni pitjor ni millor,
forces vegades. Sóu vos qui sereu un
millor o un pitjor subjecte, segons sigui
el vostre sentir de moment i segons si
gui el sentit de la música que vos sigui
oferta.
«DI
Una mateixa producció pot despertar
també, en nosaltres, impressions ben
diferents. Una vegada ens captiva. Un
altre cop (arnb tot i tractar-se d'una
obra bella), ens deixa frets, indiferents.
Per qué, aixó, ja que es tracta d'una
mateixa música? Es evident que la dife
rencia esmentada és sernpre Ella, no de
la música que haurem sentit, sinó de
nosaltres...
Vull extremar go que ja he indicat.
Quan vos sentiu trasbalsat (sigui per
excés de dolor, sigui, al contrari, per
excés d'alegría), més duna Producció
pot sernblar-vos, no solarnent millor o
pitjor, com vos diguéreu, sinó fins...
inoportuna. Es cosa ja ben sabuda que
una música alegre, frévola, folla..., pot
fer-vos sentir fonda tristor. I no deveu
pas ignorar que fins els sóns (sempre
antipátics) d un vulgaríssim manubri
poden, a voltes, fer mal!...
Altres exemples: Balleu, i vos dis
treuen fent-vos oir coses greus... Rieu,
, vos conviden a escoltar... quelcom
pregonament seriós... Ploreu, i unamú
sica follament, ignoscentment... desver
gonyidament joiosa invadeix, de sobte,
els vostres pobrets oits. Botzineu, i una
clanga boja (afanyosa de vida), se vos
fica, des del carrer, dins mateix de
casa vostra... Ara bé: en tots els mo
ments citats, sentireu vius desigs d'es
quivar la música. No estareu pas per
ella. Será, doncs, evidentment, inopor
tuna!
Tots diem: «Mai, rnai he sentit tal
obra cl!aquella manera. Mai he tornat a
sentir aquella impressió!»
Ja endevineu el perqué!...
*
•
*
Hi ha músiques... facas (músiques,
vull dir, que es donen desseguida...).
Sornriuen eternalrnent, i sols volen
plaure, diría's. Altres, al contrari, sem
blen, de mornent, rnenys comprensibles
(i poden també aparéixer, per conse
güent, pitjors que les primeres). Escol
teu-les, peró, insistentrnent, seriosa
ment, i també conseguireu, cregue-ho,
possek-les... Es gaire bé tant difícil —
escrigué algú, entendre go que un
altre ha escrit, com concebir-ho. Exac
tíssim. I aixó pot també aplicar-se a
Part deis sóns...
Hi ha obres que viuen, podríem dir,
associades sernpre a un record nostre.
Solern donar-les-hi un valor (fins quan
són dolentes), que no sabríern pas donar
a cap més obra. Cal no confondre aquel'
valor amb el valor intrínsec.
*
A més del valor intrínsec d'una com
posició musical, hi ha encara altres fac
tors que, de rnornent, poden fer-vos-la
ap.aréixer... Millor o pitior... Aquests
factors (que prou coneixeu ja, peró anib
els quals és necessari anar:intirnant),
són: l'execució, l'interpretaCió 1 la na
turalesa de la sonoritat o de les sonori
tats, mercés a les quals l'obra és tras
mesa. Qu_iscun d' aquests factors pot
enganyarvos. Una obra rnal llegida o
Penosament executada pot aparéixer,
en efecte (arnb tot i ésser sublim), per
fectarnetit caótica. Una plana mal dita,
10 Octubre 1914
CATALUNYA
granubarslaosdleaun,tatipmdeaernptte.a.ln. tq)du, eispfrole'tiçnataderarr.pibraePrtoatfi(ndhsaevvsfoeisr- tsricaHasmi sheetar,iuotrsoáat,, sdmaobnúcsfesic,r-amhofúr,ésveicnoalaaf,im,masúebnsleitc,iram(s1úe).
sonat, pot haver aparentment viscut a lecta, música grollera totes aquestes
Pentorn vostre... sense que hagueu, no músiques semblarán millors o aparei
obstant, ni endevinat ço que conté, go xerán pitjors segons sigui la nostra faisó
que l'anima, o que és, en definitiva. d'ésser, segons sigui 1' exquisidesa o Una cangó ben cantada 1 trasmesa, a la... peresa de la nostra sensibilitat i
jmmoélaistve,ai,xmaiptcjoaatnnggsóaenmtebiuxlnaidra-avvoedsu'ubnbeenlvlídesloilmlgpaai.,anbLeoan, scbeieógnoeqnsuscoeslitgaelrus.in(hI, iaaqdumeeédssti,céasreelasmvgu.riaeCulasml,dedu'aotcneocnns, pot fer-vos Pefecte d'una cosa freda, de sell...) Cal, sí, intentar extreure de to
una cosa morta. Ja és sabut, en fi, l'en- tes les coses, de totes les músiques, go
cís o la... molestia que Pinstrumentació que, en el fons, contenen. Si aixó fem,
pot afegir a una composició musical_
Ara bé: tot aixó, caríssirn (tots els
factors que acabem d' esmentar), pot
tanibé més d'un cop enganyar,vos, com
queda dit, i fer-vos trobar millor o
jor més d'una composició francamen.t
bella.
Els que ja no som joves, hem conegut
encara aquella generació que havía lle
ga, que havía assaborit i que havía sen
tit (i de quina manera!) tot go que feren
Lamartine, Chateaubriand, de Vigny,
de St. Pierre, Hugo, etc. Qui sent avui
(com en altres díes!), Atala, Jocelyn,
Chatterton, Pau i Virginia, Crornwell
son Prefaci, etc., etc.?... Perqué aquest
record i perqué, de sobte, aquestes cita
cions? Per rernembrar-vos aixó: que la
dissonancia que existeix sovint, fatal
ment, entre nosaltres i l'obra d'art ja
un xic vella que ens és oferta, será sem
pre tant més viva, evidentrnent, quan
més allunyada sigui, la producció es
mentada, de la riostra actual faisó de
veure i de sentir. I si tant allunyada
apareix, realrnent, del nostre actual sen
tir.., ni l'entendrem, gaire bé, i podrá
fins semblar-nos, de moment, una cosa
freda, inexpressiva.
Una obra musical pot, doncs, sem
blar també... rnillor o pitjor, segons si
guin... els anyets que tingui!
.111
*
Per acabar:
No h.o dubteu pas, la música pot ex
pressar-ho tot. Tot ho conté, tot ho
(I) Toquem ara un deis punts més discutits
a propósit de la naturalesa íntima i del po
der expressiu de l'art deis sóns. Sobre aix(5,
el nostre plorat Maragall digué un dia molt
belles i lluminoses coses. Vull recordar-vos
les. Digué, dones: «I així jo em creuría que
a una naturalesa essencialtnent musical, al
veritable músie, el que más 11 escau és la
música pura, sense, paraules, sense objec
te concret de representació, sense altre im.-
puls que la necessitat d'expressió d'un estat
&ánima intraduible de cap altre manera, d'-un
sentiment essencialment musical. Tots ens
hi sentim en moments essencialment mu
sicals. Aquell cant sense paraules, de Schu
mann, del pagés que torna del treball, me'n
sembla un exemplar ben característic. Aquel'
home ha treballat tota la setmana damunt
la terra, acotat an ella, regirant-la, estimu
lant la seva feconditat, posant-hi les seves forces, les seves suades; i ve el vespre del dis
sabte (perque aquel! cant té una alegría de dis sabte), l'horae es redrega, s'aixuga la suor,
contempla la tasca complerta, el camp cavat,
adobat i per tot prenyat de la llevor, í penjant
se el gec i les emes al coll, abraga am5 un da
rrer cop d'ull la amplada del camp tot endre
cat, comen.ga a caminar de cara a la llar en
cesa, on l'espera un bon repós. Llavores la
conciencia del dever complert, la esperanga
d'ésser-ne ben pagat, el benestar que sécn pro
met, la tarda que cau bellament damunf del
camp en repós, el diumenge que s'anuncia en
el campanar del poble, promouen en son áni
ma obs-cura un estat d'alegría, d'expansió, que furga, furga, per a expressar se; el pas de mar
xa que duu li posa un ritme natural, i el cant
fioreix als 11-avis espontani, com una flor.
Cantará en paraules? No. La seva alegría és
massa complexa i massa vaga enserns, massa
íntima i mássa necessitada d'expansió, massa
essencialment musical; aquel! liome no té res
que dir en aquel' moment, aquell home sois
pot taral.lejar, hi ha de taral'lejar per forga.
Un pintor no pot representar-la aquella ale gría;- a un poeta li costaría molt de dir-la; mes
el músic hi traba son element natural i u dona
la expressió propia, la única. I — jo no sé si
diré un disba-rat- de técnica música!, —peró a
mi em sero.bla que d'aquest cant a una sinfonía
no més hi ha un pas; que la naturalesa de la
inspiració no és diferent, que en el fons de la
sev-a essencia sónfiuna mateixa cosa.» (El dra
ma musical de Mozart.)
•
645
si aixó assolim, quin dubte té que tot,
en aital cas, ens interessará (amb tal
que sigui bell). Ja no hi haurá, alesho -
res, entre les belles rnúsiques, ni música
millor, ni música pitjor. Hi haurá, aixó
sí, produccions cliferents. Com hi ha di
ferents paisatges, diferents hores; com
hi ha, en un mot..., diferents estats de.
ánima. (2)
F. LLIURAT
(2) Acabava d'escriure el present treballet,
vaig llegir-lo a un amic (un amic destre, pre
cisament, en manejar sobtileses). Va objectar
me: — «Aixó és, pot ser, massa absolut. No to
tes les obres són iguals. No totes tenen el ma
teix valor. N'h.i ha de miltors, n‘hi ha de... pitjors.» En efecte: i és evident, per exemple,
que no totes les produceions de Beethoven són
- igualmentjetices. No totes ses idees tenen la
mateixa jondaria. No totes són, en un mot,
4,„0-ualment bailes. Certíssim. Aix6 és, peró,
tant evident, que no vaig ni voler discutir-ho...
Va semblar-me Paspecte o el caire menys inte
ressant de la tesi avui glosada. No cal oblidar,
per altre part, que totes aquestes... expansion-s
s'adrecen a un aficionat novel' i poc al corren.t,
per tant, de certes sobtileses... Cal, dones,
guiar-lo; iniciar-lo... Cal mostrar-li, si, a tot
hora, així la faisó de ben gustar la música com
el valor de les músiques... Cal, també, indicar
els paranys naercés als quals podría, ben so vintet, errar-se! Rés més difícil-, rés roés deli -
cat que parlar de la música. (Rés de més
diría's, ja que tothom pot, sembla, opinar a
propósit d'ella...) I jo he volgut aconsellar, en
fi, a l'amic X (amic ideal... rnercés al qual són
permeses i tenen a més una raó d'ésser aques
tes humils expan,stons), aixó: I. Que vagi sem
pre en compte, ja que, cona queda vist, són
nombrosos els motius que poden fer-li semblar
mellor o pitjor c[ualsevol producció musical.
(N'hi he citat alguns). II. Que cal extreure, re petirem, de totes les coses, de totes les músi
ques, go que en el fons llur contenen. I aixó
anab el fi de ben gustar, així una cantilena
gregoriana com una producció polifónica; així
una cangó popular com un lied de Schubert;
així una miniatureta de Rameau, o de Coupe
rin, cor_n_ una gran sonata de Beethoven; així
un quartet de Mozart, o de Haydn, o de Bee
thoven, cona un dramet wagneria... Són molts
els pianistes que no han sorttt encara de l'arn
bient sonor chopiniá o schumanniá... Són
molts els aficionats que no cerquen altre cosa
que una sinfonía clássica o que un deis grans
jrescs wagnerians. 1 jo voldría que l'amic .É5_, a
quí cm plau, de tant en tant, intentar iniciar,
gustés totes les músiques! Quin dubte té que,
cona en totes les coses, hi ha també, en músi
ca, la saya escala de valors (valors que sovint
canviem, per altra part...). Quin dubte té que preferim o sentim, millor tal o qual música, tal
o qual autor, tal o qual obra d'un mestre pre
ferit... Cal, amb tot (d'aquí la modesta con.clu -
sió del present articlet), ésser un vio ecléctic aspirar, en fi, amb un xic d'avidesa, no sola
ment go que es despren d'una música, de la
nostra música, sinó go que palpita, en definiti
va, en el fons de les músiques, de totes les músiques... (Amb tal, inútil -diroho, de que si
guin bones, de que siguin belles).
Ester_n_ d'acord, bon amic...
r•
os•
lo°
•
• e
WIT4 "
o
646 CATALUNYA
NIsta2les ext2aomplInakies d'I'dgar
Impia tortorum longos hic turba furores,
Sanguinis innocui non satiata, aluit.
Sospite nunc patria, fracto nunc fuceris antro,
Mors ubi dira fuit vita salusque patent.
Quatrina composada per les portes
de un mercat que s`havia d'erigir sobre
l'indret del club deis Jacobins, a París.
Jo estava retut—retut fins a la mort
per aqueixa llarga agonía; i quan a la fi
em deslligaren, i em fou permes de
seure, vaig sentir que els meus sentits
m‘abandonaven. La sentencia—la terri
ble sentencia de mort—fou la última
distintament accentuada que colpí les
r_neves orelles. Després d'aixó el só de
les veus inquisitorials semblá. submer
git en el brunziment indeterminat deun
somni. Aquest brogit duia a la meya
ánima la idea de una rotació,—per ven
tura a causa que dins la meya imagina
ció jo Passociava amb una roda demolí.
Aixó només durant una breu estona:
perqué totduna ja no vaig sentir rés
més. Totavegada, encara uns instants,
vaig veure—peró amb quina terrible
exageració!—vaig veure els llavis dels
jutges drapats de negre. M'aloareixíen
blancs—rnés blancs que la fulla damunt
la qual jo trago aquests mots—i minces
fins al grotesc; minces per la intensitat
de la Ilur expressió de fermesa—de im
mutable résolució—de rigorós menys
preu de la tortura humana. Vaig veure
que els decrets d'aixó que per mi era el
Destí, brollaven encara d'aquells llavis.
Vaig veure'ls torce's en una frase de
mort. Vaig veure'ls faisonar les sil-labes
del meu nom; i vaig esgarrifar-me per
qué cap só no hi succeía. Vaig veure
també, durant uns pocs moments de
horror deliriosa, la flonja i gairebé im
perceptible ondulació de les draperíes
negres que revestlen els murs de la sala.
I aleshores la meya vista caigué darnunt
les set altes candeles de darnunt la tau
la. De primer entuvi elles tingueren P
aspecte de la Caritat, i semblaven com
ángels blancs i esvelts que em salvarien1
peró aleshores, i tot de un cop, una bas
ca mortal vingué sobre'l meu espera, i
vaig sentir cada fibra del meu ésser es
trernir-se com si hagués tocat el fil
de una batería galvánica, mentre que
les formes angéliques esdeveníen espec
tres insignificants, arnb testes de flama,
i jo veia que d'ells cap socors no me
'n vindría. 1 aleshores se m'esmunyi
dins l'imaginació, com una rica nota
musical, el pensament del dolg repós
que déu fer-hi dins la tomba. El Densa
ment vingué gentilment i furtiva, i ern
e
semblá que va caler-me forga temps per
tenir-ne una apreciació plena; peró tot
just el meu esperit comengava a la fi de
sentir-lo i oltentretenir-lo, que les figu
res dels jutges S'esvairen, com si per
art mágica, de davant rneu; les altes
candeles se reduiren a no-rés; les Ilurs
flames s'estingiren de tot en tot; la ne
gror de la tenebra sobrevingué; totes les
sensacions semblaren engolides en un
foll capbugó precipitat com el de Páni
ma dins l'Hades. Aleshores Punivers no
fou sinó silenci, i immobilitat, i nit.
Jo estava desmaiat; peró encara no
diré pas que tota consciencia em fos
perduda. El que m'en restava jo no pro
varé pas de definir-ho, ni fins de des
crireu-ho; peró no era pas tot perdut.
Dins el són més profunde—no! Dins el
deliri — no! Dins un esvaTment —no!
Dins la mort—no! Ni fins i tot dins la
tomba no és pas tot perdut. Altrament
no hi hauría immortalitat per M'orne.
En despertar-nos del més profunde deis
sóns, esqueixem el teixit de terenyina
d'algún somni. Totavegada un segón
després (tant frévol pot haver estat
aquest teixit) no recordem qué cosa
hem somniat. En el retorn de Pesvai
ment a la vida hi han dos graus: pri
mer, el sentirnent de l'existencia men
tal o espiritual, segón el sentiment de
l'existencia física. Sembla probable que
si; en arribar al segón grau, poguéssim
evocar les impressions del primer, tro
baríem aquestes impressions eloqüents
en recordances de Pabís d'enllá. 1 aquest
abís,—qué és? Cóm al menys distingi
rem les seves ombres de les de la tom
-ba? Peró si les impressions d'aixó que
he anomenat el primer grau, no són
evocades a voluntat, totavegada, des
prés de un Ilarg interval, no vénen seno
se ser demanades, mentre ens merave
llem d'ón poden sortir? El qui mai no
és sigui desmaiat, no és el que desco
breix estranys palaus i rostres singular
rnen.t farniliars en les brases roents, no
es el que contempla, flotants a mig aire,
les melancóliques visions que el vulgus
no pot veure; no és el que medita so
bre'l perfum de alguna flor desconegu
da; no és el que el séu cervell s'esgarría
dins la significació d'alguna cadenga
musical que mai abans no ha deturat
la seva atenció.
En mig d'esforgos freqüents i conci
rosos per recordar, en rnig d'enérgics
esbatiments per arreplegar algún vesti
10 Octubre 1914
gi d'aqueix estat de no-rés dins el qual
era lliscada la meya ánima, hi han hagut
moments que somiava de reeixir; hi
han curtes, molt curtes estones que jo
he conjurat records que la meya raó
lúcida, en una época posterior, m'asse
gura com no poden referir•se si no és a
aqueix estat d'aparent inconsciencia.
Aquestes ombres de memoria em par
len, indistintament, d'altes figures que
m'aixecaven i en duien en silenci avall
—avall—i encara avall—fins que un vér
tig oiós m'opremé a la simple idea de
l'infinit de la davallada. Em parlen així
mateix de una vaga horror al cor, per
raó de la calma innatural d'aquest cor.
Després ve el sentiment de una immobi
litat súbita en totes les coses d'a l'en
tortl; com si Lis que em duien—un se
guici d'espectres!—haguessin passat en
la davallada llur els límits de l'il-limitat,
s'aturessin a reposar de l'enuig de la
llur feina. Després d'aixó la meya ánima
es retreu una sensació de fadesa i de
hurnitat; i aprés tot és follía—la follía
de una memoria que s'atrafega dins
1'abominable.
Molt sobtadament retornaren a la
meva ánima el moviment i el só —el rno
viment tumultuós del meu cor, i, dins
les meves orelles, el só deis séus batecs.
Després, una pausa dins la qual tot és
buit. Després de nou, el só, el moviment
i el tocar—una sensació pruYjosa pene
trant el meu ésser. Després, la simple
consciencia de la meya existencia, sense
pensament — situació que durá llarga
estona. Després, naolt de sobte, el pen
sament, i una terror esgarrifada, i un
ardent esforç de comprendre el meu ve
ritable estat. Després, un fort anhel de
recaure en la insensibilitat. Després,
una impetuosa renaixenga de Pánima i
un esforg reeixit de moviment. 1 alesho
res la plena memoria del juí i deis jut
ges, de les draperíes negres, de la sen
tencia, de la fatiga, del desmai. Des
prés, la rn.és completa oblidanga del que
seguí; fins a més endavant i per lamés
enérgica aplicació no mcha estat pos
sible recordar-ho vagament.
Fins allí no havía obert els ulls. Jo
sentía que estava ajegut d'esquena, des
Iligat. Vaig estendre la má, í caigué fei
xugament sobre alguna cosa humida
dura. Vaig deixar-la reposar així uns
quants rninuts; debatent-me per imagi
nar ón podía jo estar i qué podía jo ser
esdevingut. Ern desficiava per fer servir
els meus ulls, sense que gosés. Rezela
va el primer cap de ull sobre'ls objectes
d'a l'entorn de-rni. No és pas que jo te
més mirar coses horribles, peró m'es
verava el pensar que no b_i hagués res
per veure. -A la fi,
qu
una folla deses
per'ació al cor, vaig desclucar vivanaent
els ulls. Fls rneus pensarnents pitjors
10 Octubre 1914 ATALITNYA 647
aren dones confirmats. La negror de 1' que corrían de les horrors de Toledo tancia, peró vaig beure i vaig menjar
eterna nit cm circuía. Vaig fer un esforg vingueren a empentejar-se dins la meya amb avidesa. Poca estona aprés, vaig
per respirar. La intensitat de les tene• memoria. Es contaven estranyes coses rependre el meu tom al voltant de la
bres semblava opremem i ofegar-me. d'aqueixos cárcers—jo les havía consi- presó, i amb forga pena vaig arribar a la
L'atmósfera era intolerablement cloY- derades sempre faules—peró no obstant fi al trog de sarja. En el moment que vaig
da. Vaig romandre quietament ajegut i estranyes i massa espaventoses de repe- caure, ja havía comptat cinquantadu
vaig fer un esforg per excitar la meya tir, llevat a baixa veu. Devía jo morir gues passes, i, en rependre la meya ca
raó. Vaig retreure'm els procediments de fam en aquell món subterrani de te- minada, n'havía comptades quaranta
inquisitorials, provant, partint nebres; o quin destí, més terrible enea- vuit més—quan vaig trobar el parrac.
de deduir la meya situació efectiva. La ra per ventura—m'esperava? Que el re- Dones fela, tot plegat, una centena de
sentencia havía estat pronunciada; i em sultat fos la mort, j una mort de una passes, i, admetent que cada dugues
serablava que d'aleshores ençá. s'havía amargura extraordinaria, jo coneixía passes són una iarda, vaig presumir
escolat un llarg interval de temps. Peró massa bé el carácter deis meus jutges que el cárcer tenía cinquanta lardes de
ni per un moment vaig suposar-me per dubtar-ne. El mode i l'hora eren tot circ-uit. Jo havía trobat, no obstant,
realraent mort. Una tal suposició, mal- el que m'ocupava i m'aturdía. molts ángols en el mur, i així jo no po.
grat de totes les ficcions que llegim, és Les mayas man.s esteses encepegaren día formarcap co.njectura de la forma de
de tot en tot incompatible amh la exis a la fi amb un obstacle sólid. Era un la cava; parqué jo no podía deixar de
tencia real;—peró ón i en quin estat jo mur, que semblava construit en pedra— suposar que n'era una.
era? Els condemnats a mort, jo sabía, molt llis, humit i fret. Vaig resseguir. Jo posava ben poc interés —.ben cert
morían ordin.ariament en els autos-de-fe, lo, caminant amb la més curosa mal- que no cap esperança -- en aquestes re
i un se'n havía celebrat la mateixa nit fiança que m'havien inspirada cartas cerques, paró una vaga curiositat cm
del dia del meu juí. Havia jo estat re- antigues histories. Aquesta operació, punyí a continuar-les. Jaquint el mur,
conduit al meu cárcer, per esperar-hi noresmenys, no cm donava cap mitjá vaig resoldre cl' atravessar I' área cir
el próxim sacrifici que no devia tenir de descobrir les dimensions del meu cumscrita. De primer, vaig procedir
lloc fins d'allí a molts mésos? Vaig veure cárcer; parqué jo podía fer-ne el tona i amb extrema precaució, perqué el sol,
totduna que aixó no podía ser. Les víc- tornar al punt d'ón jo partía sense a- anc que semblava fetde una materia du
times havíen estat posades immediata- donar-nien, tant perfectament unifor- ra, era de una traidora llepigositat. A la
ment en requisició. A més, el meu cár me semblava al mur. Vaig cercar doncs llarga, no obstant, vaig pendre coratge,
cer, com totes les cel-les dels condem- el ganivet que jo tenía a la butxaca en 1 sense vacil.lar pus vaig posar-me a ca
nats a Toledo, tenía paviment de pedra, dur-me a la sala inquisitorial; pero m` minar fermament—aplicant-me a creuar
la Ilum no n'era de tot en tot exclosa, havía desaparegut; els meus vestits en una línea tant dreta com fos possi
Tot de un coi) una idea terrible cm- mells havien canviats per una roba de ble. Ja havía avangat unes déu o dotze
pengué la sang a torrents sobre'l meu sarja bura. Jó havía pensat de clavar la passes d'aquesta manera, quan el reste
cor, i per una curta estona vaig caure fulla dins alguna menuda esquerda de del vora-viu esoueixat de la meya roba
de nou en la insensibilitat. En tornar la magonería, a fi de constatar bé el m.eu se m'entortolligá entre les carnes. Vaig
en mi, vaig saltar de un cop sobre'ls punt de partença. La dificuItat, nores- trepitjar-lo i vaig caure violentament de
meus peus, tremolant convulsivarnent mehys, era ben trivial; peró de bell en- cara.
en cada fibra. Vaig Hangar els meus tuvi, en el desordre de la nieva fantasía En la confusió de la nieva caiguda,
bragos follament per damunt i a Pentorti va semblar.me insuperable. Vaig es- no vaig adonar-me inirnediatament de
de mi en totes direccions. No sentía rts; queixar una part del vora-viu de la meya una circumstancia un bou xic sorpre
tota vegada temía de fer un pás,per la roba i vaig posar el trog Ilarg a terra i nent, la qual, no obstant, pocs segons
por de topar contra les parets de una en ángol recte contral mur. Palpente- aprés, 1 mentre encara estava jo ajegut,
tomba. La suor em. rajava de cada po- jant el meu ca.mi al voltant de la preso, va fixar la nieva atenció. Vetaqui qué
rus i se rricaturava en un gros rosari jo no podía deixar de trobar aquest re- era: el meu mentó reposava sobre'l sól
damunt del front. Dagonía de l'incer- tau l en acabar el circuit. Al menys jo de la presó, peró els meus Ilavis, 1 la
titut esdevingué a la fi intolerable, i cm així ho creia; peró no havía comptat part superior del meu cap; anc que
vaig moure cautarrient endavante amb arnb l'extensió del cárcer o amb la meya semblaven situats en una elevació més
els bragos estesos, i els ulls sortint- feblesa. El sól era hurnit i relliscós, petita que el mentó, no tocaven rés. Al
secin de les concilies, dins Pesperanga de Vaig caminar a trontollons un quant mateix temps, el meu front va semblar
copgar algún feble raig de llum. Vaig temps, després vaig encepegar 1 vaig me banyat de una vapor Ilepigosa, i que
caminar unes guantes passes; peró en- caure. La meya excessiva fatiga em deci- la peculiar olor deis bolets florits mun
cara tot era negre j buit. Vaig respirar di a romandre estargit; i el són aviat me tava cap als meus narins. Vaig estendre
més lliurement. Va semblar-me evident sorprengué jeient. el brag, i vaig esgarrifar-me en trobar
que el men no era pas, al menys, el En deixondir-me, estirant un brag, que jo havía caigut al caire mateix de un
Inés oiós dels destins. vaig trobar al costat de mi un pa i un pon circular, del qual jo no tenía, de
aleshores, com. !o continuava asan- cántir d'aigua. Estava massa decandit moment, cap majá de medir la exten
çant amb precaució, mil vagues rumors per reflexionar sobre aquesta circums- sió. Palpant la magonería just a sota'1
o 1?
Cada tarda Venced e a la sortida deis teatres
Pik .z.J Me-,_ des de TD-e-et
Rambta del, e El Saló Inés elegarit de Barcelona per banquiets 1 ilunc,ks
648 CATALUNYA 10 Octubre 1914
brocal, vaig aconseguir d'arrencar un pe- vinticinc iardes de circuit. Per uns
tit fragment, i vaig deixar-lo caure dins quants minuts aquest fet creá dins de
Pabís. Durant alguns segons vaig donar mi un món de va torbament; vá de ve
orella als seus retrucs; topava contra les res—perqué, en mig de les circumstan
parets de la timba; a la fi, va fer un cies terribles que em voltaven, qué po
sord capbugó dins Paigua, seguit d'ecos día haver-hi menys important que les
ressonants. Al rnateix moment, vingué meres dimensions del meu cárcer? Peró
sobre'l meu cap un soroll com el de una la meya ánima prenía un interés foll en
porta rapidament oberta i tancada, men- futeses, i jo m'encaparrava en fer-me
tre que un feble raig de llum llampe- compte de l'error comesa en les meves
guejava totduna través la foscor i s'es- mesures. La veritat a la fi llampeguejá
tingía totduna. sobre meu.
Vaig veure clarament la sort que En la primera tentativa d'exploració
schavía preparat per mi, i vaig felicitar- jo havía compta.t cinquanta dugues pas
-me de l'Oportú. accident pel qual jo me ses, fins al mornent decalare: devía don.cs,
'n havía escapat. Una passa mes, i el aleshores, estar a una passa o dugues
món no m`hauría vist pus. 1 aqueixa del retall de sarja; en realitat, tenía ja
gairebé acornplert el circuit de la cava.
Aleshores vaig adormir-me imaginant
així un circuit doble del circuit real. La
confusió del meu esperit em privava d'
observar que jo havía començat el meu
tom a.mb el mur a n'a esquerra, i Paca
baya a m.á dreta.
M`havía enganyat, tarn- bé, respecte de
la forma del recinte. En palpejar el meu
camí havía trobat m..olts ángols, i en de
duía 'la idea de una gran irregularitat;
tant poderós és Pefecte de una total
obscuritat sobre qu_alsevol que es des
perti de una letargía o de un somni!
Aqueixos ángols eren simplement pro
duits per algunes lleus depressions o
redossos a espais desiguals. La forma
general de la preso era un quadrat. El
que jo havía pres per obra de maçone
ría semblava ara ferre, o algún altre
metal', en plagues enormes, les sutures
o juntures de les quals ocasionaven les
depressions. La superficie sencera d'a
quest recinte metál-lic era ru.dam_ent
empastifada amb tots els oiosos i repul
sius ernblemes als quals la macabra su-;
perstició deis monges ha donat
çá. Figures de dimonis amb aire d'
arnenaça, amb formes d'esquelets i al
tres imatges de una horror més real,
ocupaven i desfiguraven tot el pany de
paret. Vaig observar que els contorn
d'aqueix.es monstru.ositats eren sufi
cientment distints, peró que les colors
sernblaven altérades i marcides com
pels efectes de una atmósfera humida.
Vaig remarcar aleshores el tresnol, que
era de pedra. En el centre badava el pou
circular a la gola del qual jo escapava;
peró només n'hi havía ún dins la presó.
Tot aixó vaig veure-ho indistintament
amb molt d'esforç—perqué la meya
situació havía canviat singularrnent du
ran.t el són. Ara jeia d'esquena, tot es
tirat, sobre una mena de. cavallet de
fusta molt baix. Hi estava lligat solida
rnent arnb una llarga tira que sernblava
una cingla. S'enrotHava moltes vegades
a l'entorn deis rneus rnernbres ; del rneu
cós, Llames deixant-me lliures el cap i
mort, tant a bou temps evitada, era d'
aquella mateixa mena que jo havía mi
rada com a fabulosa i absurda en els
contes que corrien de l'Inq aisició. Les
víctimes de la seva tiranía no els queda
va sino triar o bé la mort amb les seves
rnés cruels tortures físiques, o bé la
mort amb les seves més oioses horrors
morals. jo havía estat reservat per
aquesta darrera. Els meus nervis esta
ven distesos per una llarga sofrença, al
punt que jo tremolava al só de la meya
propia veu, i era esdevingut en tots con
centes un subjecte excel-lent per la me
na de tortUra que m'esperava.
Saccejat de tots els rneus membres,
vaig palpejar el meu camí cap al mur
resolt a morir-hi millor que no pas
arriscar-me a les terrors deis pous, que
ara la meya imaginació multiplicava
dins les ten_ebres del cárcel-. En un altre
estat d'espera, hauría pogut tenir el co
ratge d'acabar la meya miseria, totduna,
amb un capbuçó dins un d'aqueas abis
sos; pero ara jo era el rnés perfecte
deis covards. Ni tampoc podía oblidar
el que havía Ilegit d'aqueixos pous —que
la súbita extinció de la vida no forma
va part del plan infernal que els havía
concebuts.
L'agitació del meu esperit va tenir
me despert hores i hores, peró a la fi
em vaig tornar a ensopir. En deixondir
me, vaig trobar al costat meu, com
abans, un pai un cántir d'aigua. Una
set ardefit era consumía, i vaig bui
dar el cántir de un glop. Cal que Pai
gua fos drogada—perqué totjust l'havía
beguda, que vaig ensonir-me irresisti
blement. Un profunde són caigué da
munt de mi—un són com el de la mart.
Del temps que dura., no en sé rés; pero
quan vaig descloure novarnent els ulls,
els objectes entorn de mi eren visibles.
Gracies a una estranya [lugar sulfurosa,
l'origen de la qual no vaig poder a la
prirnería descobrir, jo podía veure la
extensió i l'aspecté de la preso.
Havía errat força sobre la seva di
mensió. Els murs no feien pas más de
-el braç esquerre; peró encara ern calla
,fer una forta violencia per abastar-me
el menjar de un plat de terra Inés al
•costat meu sobre'l trespol. Vaig veure,
amb horror, que s'havien endut el cán
tir. Dic amb horror perqué una intole
rable set em consumía. Va semblar-me
que era designi deis meus perseguidora
d'exasperar aquesta set—perqué el men
jar del plat de terra era una vianda ama
nida molt picant.
(Acabared
C. R. B., trad.
Báada del senyor Tomás
Si n'eren tres germanes.
Anaven a la font.
El senyor mestre topen
vora el pilá del pont.
L'una Ii dona el canti,
l'altra II pren el braç,
Paltra, rient, cridava:
—Mira el senyor Tomás!—
El duien entre totes,
enllá, cona un farcell.
— El senyor mestre—deien
es amorós i vell;
porta casquet de llana,
Ji trampeleja el pás...—
la petita feia:
—Mira el senyor Tomás?*
Per entre carolines
i saules, prats endins,
es fonen les petjades
sota un flotó de pins.
Una óliva en fugía
rient per sota el nas
com si digués entre ella:
—Mira el senyor Tomás!—
Passada una hora, baixen
les noies de la font
1 totes tres gerneguen
al torná a veure el pont.
L'una ha perdut el canti,
•Palea el dalit del bráç,
Paltra sospira apenes:
—Mira el senyor Tomás!—
Mireu-seq: ara torna,
tot sol, poc á poquet.
Remuga un bri de menta
de bosc, i fa l'ullet.
Si una commare el sobta,
s'acomiada
1 la caminare pensa:
—i_Pobre senyor Tornás!—
a_ DF LiOST.
10 Octubre 1914
J
CA.T.A_LLTNYA
Eren un pare i una mare molt rics,
que teníen un sol fill, i 11 deixaven fer
,tot el que volía. I criat d'aqueixa mane
ra, se dedica al jóc, i era tanta la seva
-afició, que rnai ne tenía prou.
Per aixó quan arribava el vespre els
seus pares sempre U preguntaven.
avui te n'has satisfet?—Mes ehl
sempre responía que no encara.
Per fi veient el.noi que no podía sa
tisfer-se del seu gust, delibera el mar
xar-ne; omplí una bona bossa de diners
se'n ana de casa seva.
Carninant, caminant, troba un senyor
que li diu:
—On vas, noi, sol) sol per eixes terres?
ell que respón:
—Mai m`he vist prou complert de
jugar i vaig pel món a veure si podré
jugar fins a cansar-me.
—Doncs jo també vaig pel món, cer
cant qui jugui. Vals fer-ho amb mi?
—Juguem.
I treuen els daus i comencen a jugar,
juga que jugarás, no van parar amb
tres dies i tres nits seguides. 1 al cap de
elles el noi havía perdut vida, caball i
espasa.
—Ai, pobre de mi! com ho faré ara?
I ell que se'n va cap a casa de sos pa
res i els diu:
—He trobat un jugador, i després de
jugar tres dies i tres nits seguides m.'ho
ha guanyat tot, com que he perdut el
gaball i l'espasa i fins la vida; vulgueu
me lliurar d'entregar-me a mon amo!
Més els pares:li digueren:
—?Com vols que ho fem si la vida no
es rescata de cap manera? No tens altre
recurs que anar-hi.
El veient-se perdut agafa un sarronet
marxa; i ell que se'n va a parar al
palau de la Lluna i hi truca.
—Truc, truc.
luna vella diu:
—Qui hi ha?
—Sóc un pobre viatjant que vaig de
camí buscant qui m.'ha guanyat la vida; Si em voldríeu acollir que vaig molt
ansat.
—Ai, noi, jo prou voldría, mes si ve nía la L'una t'englotiría.
dar—: vMai'egnmglaostesaixica®nsnaot., jo vaNfiocahri hagué medi de disuadir-lo i es a la pallera.
Al cap d'un.a estona, arriba la Lluna comensa d'olorar d'un cantó a l'altre. sen—toQ! uina olor de carn cristiana que
—Quina
sento!
cm vull que
olor de carn cristiana que
649
jo l'he avisat que t&1 menjaríes, ha dit
que no tenía força per més i s'ha volgut
quedar, amagant-se detrás de la porta.
—Prou pena té si li han guanyat la
dirL-lai:vella no tingué altre recurs que lviidhaa; gjuaaenlypaedrad,omnoes, jqouneols'eénotnrevgiuu;idaeqmuái
-Es que ha vingut quan jo surti que em segueixi i el por tcvpbeaiaud'nllsalcse,aarmtai d.eqeenunljecaarMníreoaásg,pqicouhedaqíajuodemiltéu'lhsinqeihunsaeao'vhieg,iassuqataafutivnecqayauvtaeattaaentllunaat teaqanqurLueéreanesaéltlsvSceieoalnslsladttiergvleahultosédseoaqalrnumVteáiarejtnaoeptn,eptcroqolutna'seenteanarrcdro-heJmamoil assanealobafsiiirecxáuaí.
vid—a;Pqruoeu lapevnaagitéa seinltirehgaanr; gmuaensyjaot nloa tdear1rrrecesar,ma.qiuneareelnnmoiojlat, passant per moltes mhpooetessneérvoahnjoa,hsqaaubberitáacmeell sSMeogálug.eiciQxaiu.aqnui dleamdáeujo; qquu1eetreauracl'aúe.lltdimel vVeeiént uinnsoec'npasohtdeilílaanmmá.oélst, fainlts, La vella h.o aná a contar al noi ;
aquest fou amatent l'endemá per sortir
així que va eixír la L'una.
I aquesta se l'enmena que ni gairebé
podía seguir-la de tant depressa que aria
va. I passaren rnoltes terres fins que
foren al castell del Sol, que el noi ja no
podía m..és.
I dl que se`n hi va i truca.
—Truc, truc.
—Qui hi ha?
—Sóc un pobre viatjant, que vaig de
carní en busca del Mágic que m'ha gua
nyat la vida.
la vella que obra la porta 11 diu.:
—Ai, noi! no entressis pas, que aquest
és el castell del Sol i si aquest et veia
se't menjaría.
I dl que diu:
—No hi fa res, vine massa cansat i no
puc rnés; si de cas, ja m'amagaré.
T es fica darrera la porta.
Al cap d'una estona arriba el Sol
diu:
—Quina olor de carn
sento!
—Quina olor de carn cristiana que
sento!
La vella, veient-lo que buscava per
tot arreu, j que a Púltim trobaría al noi,
hi va dir:
—Es que ha vingut un noi que va en
busca del Mágic que li ha guanyat la
vida i venía tant cansat que per mes que
—Truc, truc.
—Qui hi ha?
—Sóc un pobre viatjant que vaig de
camí en busca del Mágic que m ha gua
nyat la vida.
I la vella que Ji diu:
—Ai, noi, no entressis pas! perqué
saeq'ut emsteénsjaerlíac.astell del Vent i si et vela
I el noi, com anava tant cansat, din:
—No hi fa rés, no puc caminar més.
I se n'aria cap a dintre, i s'amaga en
un recó de la cuina.
Al cap d'una estona arriba el Vent
diu:
—Quina olor de carn cristiana que.
sento!
—Quina olor de carn cristiana que.
sento!
1 com se poses a buscar per tot, la
vella u din:
—Es que ha vingut un noi, que va en
busca del Nlágic que 11 ha guanyat la
vida, i per més que jo li he dit que no cristiana que entres perqué quan tu arribessis te'l
menjaríes, ha dit que anava tan cansat,
que no podía més i sgha amagat en un
racó de la cuina.
prou pena té si Ji han guanyat
la vida, ja el perdono. El qui li ha gua
nyat viu més Iluny encara; den-la quan
jo marxi que cm segueixi, i si ho sab fer,
allí mateix trobará qui el salvi. Veurá
un estany d'aigues ciares; que s'amagui
MEDICIMPIU
plATUR115.1.A:PURGZUlTra
Recomendada Por las Academias de Medicina de París y Barcelona., etc., etc. 21 Diplomas y medallas de Oro
PURGANTE SIN RIVAL EN EL MUNDO
Combate eficazmente la oonstipadón pertinaz del vientre, infartos crónicos del hígado ybazo, obstrucciones visce
mies, desórdenes funcionales del estómago é intestinos, calenturas, depósitos biliosos, calenturas tifoideas, congestione,
cerebrales, afecciones herpéticas, -fiebre amarilla, escrófulas, obesidap (gordura); NO EXIGE REGIMEN NINGUNO.— Corno 'garantía de legitimidad, xigir siempre en cada frasco la firma y rúbrica del Dr. Llorach. COn el esudo encar,
VnÉaNdDoESyEeEtiNquFAetRaMPArC^I,ArSil,laD.RDOeGsUcEoRnAfiSarYdDeEiPmÓiStIaTcOioSnDeEsAyQsUuAbSstitucionePsS.
drainIgtración: calle Cortes, 648 e EPIROZI,C3rqn
Nadie debe estar en su casa sin una botella de agua RUBINAT- LLORACH
650 CATALUNYA 10 Octubre 1914
prop d'ell i veurá tres colometes que
baixen a banyar-sli, que no digui res,
i veurá que són tres donzelles i quan
siguin a dins, que surti i prengui la ro
ba de la mes joveneta i quan aquesta
demani, que li digui:—Verge santa, ajn
dalm.—I fins que la noia prorneti aju
dar-lo, que no u torni la roba.
La vella que se'n va i ho con.ta al noi,
i aquest tota la nit veta perqué no li
escapes el Vent.
A Pendema quan aquest sortí, el noi
se'n hi aná i el Vent d'un.a revolada el
porta a dalt d'una muntanya molt alta,
al cim de la qual hi havía un estany de
aigues ciares.
el noi s'amaga i al cap d'una estona
et ven tres colometes blanques corn un
glop de ilet que anaven volara, volant
fins que foren prop de Pestany, que
allavores se convertiren en noies i dei
xaren el vestit de plomes a la platja.
El noi se fixa bé en quina era la
mes petita i mentres s'estaven banyant:
escorrent-se per la sorra, allá. i prengué
el vestit de plomes.
Heus-aqui que quan les donzelles
estigueren lestes de banyar-se, se'n a
naren a buscar la roba i no más trobaren
la de les dues mes gratis, mes no la de
la més petita i aquesta se posa -a excla
mar, que qui u hagués pres la roba que
li tornes.
Liavores ix el noi i diu:
—Verge santa, salva`m.
I al rnoment de sentir aixó les dues
grans peguen volada i corren a dir-ho a
son pare, que era el dirnoni i el que
havía guanyat la vida al jove.
Així és que la noia u digné:
—Torna'm la robao sinó som perduts.
I el noi que li torna i ella queda con
vertida en colorneta i fuig, sinó que no
podía volar tant depressa com les altres,
perqué al jove arnb la pressa perqué no
el veiessin al endur-se-li la roba Phavía
fregada sense voler arnb un tronc de
arbre j s'havía rornput la punta de l'ala
esquerra.
Així és que la noia no fou a ternps
perqué ses germanes no ho diguessin a
son pare, i aquest al saber-ho se'n'aná
amb els seus criats a aga.far al jove.
—Ah! ja ets aquí, li digné el diable,
prou has tardat.
I el maná tancar a un soterrani, lligar
molt pregón que tenía.
I heus-aqui que la noia mél petita sen
ana al seu pare, i 11 digué:
—Pare, on és en Joanesques?—que
aquest era el nom que el jove es deja.
—E1 tin.c abaix al soterrani per ma
tar-lo.
—Bé, perdoneu-li la vida.
—Li perdonaré si fa el que jo li mano.
Ell .que se'n va a baix al soterrani,
corn cada dia entra más gent a Pinfern
i ja no hi bastaven els boscos de llenya
que havía fet tallar, que ja gairebé Paca
baya, crida a Joanesques i u diu:
—Et salvaré la vida si per tot aqueix
mig dia has fet que tota aquella mun
tanya que está tant pelada, siga ben ata
peida de pins ben grossos.
I el noi que diu.
—La vida no em fa res, i no vull pro
var-ho, si nó em donen una de les vos
tres filies per esposa.
el dimoni, corn la Ilenya li convenía
rn.olt i per altra part no es pensava que
el noi pogués fer-ho, ell que li prornet.
Deslliuren al noi i aquest se'n va cap
a la muntanya; mes allavores comencen
els desespers i a plorar que más plora
ras.
I la floja petita que ho sent i se'n va
al seu pare i u diu:
—Pare, on és en Joanesques?
Diu:
—Allí a aquella muntanya que Ii sóc
manat que la ornplís de pins o sino el
mataría.
—Deixeu-me anar a dur-li esmorzar.
—Pel que té de viure, tant se val;
ves-hi.
La noia que se'n hi va i li diu:
—Qué tens, que et planys d'aqueixa
manera?
el noi que li diu:
—Es que el ten pare rn'ha manat que
abans de rnig dia tinc d'haver omplert
aquesta muntanya de pins ben grossos,
o si no cm matará i no sé corn fer-ho.
La noia que agafa un grapat de pin
yons i els tira per la rnuntanya, i tota
ella va ornplir-se de foradets, de cadas
cú en sortí un pi, que aná creixent, crei
xent, fins que gairebé tocaya als núvols.
Podeu contar si en va estar de con
tent el noi, ell que se'n va cap al dimo
ni i li diu:
—Ja estic Ilest.
Aquest no ho volía creure, mes quan
veié la rnuntanya plena de pins, se po
sa tot rabiós ili digné: Aqui hi ha algú
que sab más que jo, si ho sabía el ma
taría.
El noi llavores u demaná el compli
ment de la seva promesa i que li don
gués la fila petita per esposa.
Mes aquell estava massa cremat, i li -
va dir:—No te la vull donar si abans
de dema al mig dia no has baumat tota
aquella muntanya, perqué a Pinfern ja
gairebé no hi ha lloc.
El noi que sein va i comença a buidar
la muntanya, mes con más terra treia,
más ne queia. Així és que se posa a plo
rar, i la floja petita va sentir ho j se'n
va al seu pare i u din:
—Pare, on és en Joanesques?
—Allí, que si no cm bauma aquella
muntanya per tot el mig dia el vull ma
tar.
I la noia que li diu:
—Deixau-me anar a dur-li esmorzar.
—Be, pel que té de viure, tant se:val;
ves-hi.
La noia que se n'hi va i u din:
—Qué tens, Joanesques?
—El ten pare m`ha manat buidar
aquesta rnuntanya per tot el mig día
no sé com fer-ho.
Ella que es tren una barrina, fa un
forat al bell peu del turó i aquest queda
buit desseguida.
El noi que se'n va a trobar al dimoni
din;
—Ja estic ilest.
Mes aquest se posa molt rabiós
—Aixó és que aquí hi ha algú que sab
m.és que no pas jo; si ho sabía, el mata
ría.
—Bé, ara compliu-me la promesa;
doneu-me la fila petita per esposa.
I el dimoni que li din:
—No te la vull donar, si abans de de
má. al mig dia no cm trobes Panel! de la
meya avia que fa molts anys se va per
dre dins de Pestany.
El no; se'n hi va ; comença a ficar-se
adins de Paigua per veure si el trabaría,
7ábrei arnionmaI C&uloide, Ola 1 Aposits
Fontam.elia.,9 2,0 Ronda de Oaamt Pere,
or_t,hd
JogueQeplai Tocader nWeetes ce.1.-EgAlleide GpçlcgEsedl-a, Higiene articres
de goma. E Gotons, ber,esnrnanittiss?ptEcg.
Enviem catálegs ais cornpradors a l'engrós
ra.reell a
lo Octubre 1914
raes com era tant pregón, en cap mane
ra podía, Així és que quan estigué can
sat i afadigat se posá a plorar. 1 la noia
inés xica que el sent i diu al seu pare:
—Pare, on és en Joanesques?
—Li he manat que anés a treure
anell de Pavia que va caure dintre de
Pestany i que si per tot el mig día no
ho ha fet el mataría.
—Deixau-me anar a dur-li esmorzar.
—Bé, pel que té de viure, tant se val;
ves-hi.
Lanoia que pren una guitarra, se'n hi
va i diu al jove:
—Quétens que estás tant desconsolat?
1 ehl que din:
—Es que el teu pare m`ha manat que
li portes Panel de la seva avia que va
caure dintre d'aquest estany i que si no
em mataría
-No t'espantis. A mi ja em coneixen
les aigues d'aquest estany, mes del mig
dia en ava.nt hi ha tardes serps que fins
a mi em mataríen si no fas lo que et di
ré. Agafes aqueixa guitarra i te la poses
a tocar sense descuidar-te un moment,
que si paraves, desseguida sería morta.
La noia que es fica a l'aigua i s'enfon
za cap endins, cap endins. i el jove es
posa a tocar la guitarra.
1 les serps anaven pujant cap amunt,
cap amunt, a veure qui tocaya, i la noia
cap aval fins que va trobar un peix i P
obrí i 11 va llevar Panel que tenia din
tre.
, I amb Panel va pujar cap amunt
mentre pujava anava cridant a Joanes
ques, que pares poc a poc de tocar per
qué les serps anessin babrant cap avall,
mes ell no ho entenía, i la hola tot era
cridar i ell toca que mes tocarás fins que
la floja arribá a dalt tota voltada de
serps que quan el jove ho va veure de
esgla li caigué la guitarra de les rnans,
i les serps s'enfonzaren cap a dins, sal
vant-se la floja, que de ben poc va esL
guerrar-ho.
Amb Parlen a la rná, Joanesques va
CATALUNYA
anar-se`n a entregar-lo al diable, qui es
va cremar d'alió més, dient que allí hi
havía algú que sabía rnés que ell i que
si ho sabía el mataría.
—Bé, ara compliu la promesa, doneu
me vostra fila petita.
El dim.oni velé que no tenía altre re
curs que complir la paraula.
—Mes, li va dir, sois te donaré per es
posa aquella de mes filies que tu .mateix
escolleixis.
Heus-aqui que totes tres eren iguals,
tant iguals que no es dessemblaven gens
1 Joanesques que secn va a la noia i u diu:
—Estem perduts, el teu pare diu que
cm donará. per esposa a la que de vosal
tres tres escolleixi, i com ho faré jo, po
bre de mi, si totes tres vos sembleu
tant?
1 la floja que li diu:
—Quan serem totes tres de renglera
que no ens podrern rnoure gens per sen
yalar-te res, en.s mires ben bé les mans
i quan en vegis una en qué hi falti una
punteta de dit, per la ploma de l'ala que
vas trencar-me, dius:
—Escolleixo aquesta.
Com de fet, el pare maná posar totes
tres noies de renglera, que eren tantsem
blants que no es dis.tinglen absoluta
ment gens ni mica; i diu a Joanesques:
—Ara escull, i aquella que toquis se
rá la teva esposa.
El jove com.ença a mirar, a mirar, i
quasi schi veia perdut, fins que a Púltim
mira bé i escolleix a la seva enamorada.
El dimoni no tingué altre recurs que
donar-li, mes estava molt felló, i com
que ja s'ho pensava que s'avenien, maná
posar en el quarto deis nois una roda
arnb ganxos deis que ell usa, a fi de
deixar-la anar quan fossin al llit i ma
tar-los.
Heus-aqui que quan els dos se ficaren
al quarto, Joanesques s'adona de la ro
da, i din: Estem perduts, mira el que
ens ha posat el teu pare per matar-nos.
La noia que ho ven i din:
651
—No t'espantis, vés a la cort i omple
dos sacs de bruticia; quan els tinguis
plens, pujalls i vés a guarnir el cavall
més magre, que és el del pensament.
El jove que ho fa i la noia mentre tant
posa els dos sacs al Hit com si fossin
ells, lira tres escupinades a terra, i fu
gen, mes Joanesques en compte de pen
dre el cavall del pensament va pendre el
del vent.
El dimoni, quan tothom va ésser al
lit, se posá a cridar:
—Ja sóu al lit?
1 les escupinades dejen:
—No.
—Ja sóu al Hit?
les escupínades:
—No.
Fins que a Púltim les escupinades,
d'eixutes que eren callaren.
Llavores el dirnoni que va pel pany de
la clau, mira i veu els dos bultos i Den
sa: Ara deuen dormir.
Ehl que fa baixar la roda i els ganxos
feren tal destroça que tot el del sacs cai
gué a terra i feu tanta pudor que el di
maní no podía aguantar més; se fica a
dintrel es troba que els dos joves havíen
fugit. Poden cornptar com va enfa
dar-se. EH que baixa a l'estable i quan
va veure que s'havien endut el cabal del
vent diu:
—Ja estem salvats.
Aparía el caball del pensament que
encara va més depressa que el vent, i el
cavan era la seva esposa, la sella la Ella
més gran i la brida la filla mitjana y
apreta a córrer detrás deis fugitius que
prompte va atrapar-los.
La noia quan els veu liença una brasa
a terra i s'encén una foguera tant gros
sa, que semblava que tota la terra cre
maya.
Mes el dimohi amb son cavall va atra
vessar-la.
La noia que ho veu 1 tira un ganivetet
que dula a terra.
tot se va omplir de ganivets i pun
nmr2,2,-.2.3z 7D-)1E1 CDZ-d-rTIZ IT'CWIEOYEI=EW
0 C3 (ID
La més Importa.rit cl‘Psilanya-20 sucursals amb telefou-Central: Pelayo, 44, telef. 1,113 <9 EctorHogyda. veritat preus linpOrtant- faete que no sia Dreviament desinfeetat.— NOTA: Acura,t rárvid servei tant a la Capital
L. Ealpela es la tr_dca funeraria que Doseeix Cambra de Desinfecció, no servint cap arte
°
com afóra.
IA
alar
~2ffigiiiig2EZ2
652
xes. Mes el dimoni amb son cavall tam
bé va atravessar-ho tot desseguida.
Llavores la floja veient-se .perduda,
diu a Joanesques:
—Fes una creu.
Joanesques fa una creu amb la rná i
surt una capella, i el cavall era l'altar,
Joanesques el capella i la noia la Verge.
I el dimoni no hi pagué entrar i tin
gué d'entornar-se'n.
CATALUNYA
I ells dos se salvaren essent per sem
pre més feliços.
F. MASPONS LABRÓS.
11 P
De Pa PEPennsa
R/k
Pus-p,ecti.T.c.vas para --spana
Tuvimos el gusto de recibir la visita del
representante de una casa inglesa de nego
cios, que ha venido a Espana a estudiar la
posibilidad dé establecer nuevas corrientes
mercantiles e iniciar empresas con motivo
de la guerra, que ha venido a dislocar la es
tructora financiera y Comercial del mundo.
Fatalmente, por suférreo influjo, habrán de
operarse grandes cambios, despertarse ini
ciativas, sacudir inercias y abrirse nuevos
derroteros en el intercambio de las nacio
nes.
Deseoso dicho representante de conocer la
opinión de las personas que siguen :can aten
ción la marcha de los problemas económicos
y comerciales en Espan.a, para orientar la
actividad emprendedora de la casa que re
presenta, ha formulado un cuestionario bre
ve, que vamos a contestar de una manera
compendiosa:
1.0 ?Cuál cree usted que será el estado
económico de Espana durante el próximo
invierno y en la primavera de 1915?
Espana no puede substraerse a los efectos
disolventes que en todas partes se han deri
vado de esa guerra monstruosa, pero con
todo, su situación puede ser considerada
envidiable, en parangón con la mayoría de
las demás naciones. Su posición geográfica
que la mantiene esta vez alejada del vértice
del ciclón guerrero, y,sobre todo, la neutra
lidad de Italia, que ha evitado que llegara
la conflagración al Mediterráneo, han salva
do a Espana de la beligerancia obligada a
que se hubiera visto sometida en otras cir
cunstancias. Hoy la neutralidad de Espana
no exige defensa armada, porque no hay de
momento quien amenace violentarla, pero
en el supuesto de haberse extendido las hos
tilidades al Mediterráneo, bajo este aspecto
nuestra situación neutral hubiese quedado
gravemente comprometida. Por esto hemos
de agradecer a Italia la neutralidad que se
ha impuesto, favoreciendo con ella a todas
las orillas del mar latino.
La crisis que padece Espana en los actua
les momentos es simplemente la crisis finan
ciera. En realidad, sus grandes industrias
exportadoras no carecen de Primeras mate
rias, pues el carbón nos lo proporciona y
asegura Inglaterra, el algodón es adquirido
por los especuladores y la lana existe en
Espana, el cánamo en Parte, se produce, y
lo que nos falta es importado sin dificultad
de Italia, los cueros para curtidos tienen
:libre el camino desde América a la India, y
el corcho es materia de que somos dispensa- -
dores; tampoco han de faltarnos la seda ni
las maderas, ni los trapos para la fabrica
ción del papel. Hay que tener en cuenta que
nuestra principal exportación consiste en
frutos de la tierra, y que este ano la cosecha
ha sido regular; falta tan sólo quien los com
pre y los pague.
El mercado de Alemania, especialmente
para las vendimias, era importante, y este
ano ha de faltarnos; ?cómo suplirlo? De aquí
las iniciativas de los agricultores, que co
mienzan a agruparse y a moverse, y los in
tentos de los especuladores propios y extra
nos. Contamos con un «stock» de productos
de la tierra, que pudiéramos exportar en se
guida, cobrando al contado, y por la prohi
bición de la ley no podemos hacerlo; tal es
el arroz, que tendría segura salida, y que,
Por haberse producido en abundancia, tiene
razón en pedir que se limite a su favor, en
parte, la prohibición.
Se nota ya un incremento en la demanda
de algunos Productos fabricados (calzado,
géneros de punto, mantas de lana) y cierta
resistencia de los fabricantes en servirlos
por la dificultad de los giros, en tanto hay
industrias como la de tejidos de algodón,
blancos y de color, muebles, tapones y
otras, que se rinden a la pesadumbre de sus
almacenes repletos en correspondencia con
la escasez de las arcas.
He aquí el problema: todo es cuestión de
dinero, de crédito, de palanca bancaria.
La tendencia general es acudir al Banco
de Espana con el empeno de que él preste
industria, y
10 Octubre 1914
grantes, que representan cada ano para la
Península una cosecha supletoria.
Nuestro Banco, a imitación del Deutsehe
Bank, debiera crear y dar su apoyo a una filial, como el Banco Alemán Transatlántico,
que fuera el órgano especial para favorecer
y encauzar nuestra exportación, descontan
do las carteras de las casas exportadoras.
De esta manera pudieran éstas crecer y
prosperarar, ya que hoy so ven abligadas a
ser, al mismo tiempo, banqueros de su leja
na clientela. Si de momento no fuese posible
crear organismos nuevos, pudiera echarse
mano de alguno de los organismos existen
tes, como el Banco Hispano-Colonial, el His
pano Americano, el Banco de Barcelona o el
Banco de Bilbao, dándole la mano y convir
tiéndolo en agente del Banco Nacional con
este determinado fin, bajo la alta inspección
del Estado.
Lo que más urge, de momento, es dar al
productor medios de conceder crédito a la
clientela nacional y extranjera, para ven
derle lo que pida y anticiparle lo necesario
a cuenta y con garantía de aquellas merca
derías, cuya venta de momento es imposible
o ruinosa.
Hasta ahora nuestra vida bancaria ha lu
chado con el capital inconveniente de care
cer de primera materia. El comprador se re
siste en nuestro país a la compra con letras
aceptadas, presumiendo que con elle se
pone en duda su crédito; únicamente tran
sige con el vendedor extranjero que le otor
ga plazos mediante dicha condición. Esto
constituye un gran atraso en nuestro fun
cionamiento mercantil, ya que nos priva de
un engranaje indispensable para el descuen
to. Creemos que ahora es el gran momento
Para establecer esta condición si los vende
dores comprenden sus intereses y obran con
espíritu colectivo, imponiendo el giro a los
compradores como en las modernas ciuda
des se impone el agua a las casas viejas.
Sólo así podemos acabar con este desbara
juste que hace imposible toda previsión y
fuerza a la industria a tener un capital flo
tante desmesurado. Con ello saldrían todos
beneficiados: compradores y vendedores,
ordenando el negocio, la contabilidad, y
echando los cimientos de una buena banca.
Durante estos últimos anos se han estable
cido en Espana buen número de Bancos ex
tranjeros, atentos principalmente a impul
sar la cuenta corriente con interés, la com
pra de valores extranjeros y la adquisición
de francos y libras de nuestros exportado
res. Su acción se ha traducido en una alune
dante salida de capital espanol sin grandes
apartamientos, puesto que han operado con
directamente este servicio a la escaso capital propio, al reclamo del apar
en realidad el Banco debe ser tan sólo el tado principal de sus casas principales.
centro de un buen sistema bancario /lacio- Por cierto que entre esos Bancos hay fran
nal, a cuyo alrededor giren los demás Ban- ceses, alemanes, italianos, americanos y
cos particulares. En una palabra: los efectos landeses, sin que figure, que sepamos, la 5n
110-
que descuente el Banco de Espana deben ser cursal de -ning-ii-n Banca inglés. Tengo para
descontados antes por la banca privada. mí, que los ingleses, maestros en la banca,
El Banco de Espana ha descuidado lamen- asociados con el capital espanol, pudieran
tablemente nuestro comercio internacional. realizar.pingües negocios si encaminaban la
El Banco de Inglaterra, con el resorte del banca en un sentido puramente mercantil!
descuento, acelera o entorpece, según con- basándose en las grandes empresas que fíe
venga, la importación y la exportación. nen los ingleses en Espana, en la aceptación
Nuestro Banco nacional hasta ahora no ha de giros que se efectúa en Inglaterra por
aceptado nunca giros por cuenta de los gran- cuenta de los espanoles, y en losmuchos pa
des importadores, ni ha negociado francos y gos en libras que deben verificarse en la Pe'
libras más quePara el Estado, ni ha desean- nínsula. Creemos más, y es que Si daba la
tado las letras giradas a Ultramar, creando mano a las cacas de e'zportación, dicha Ban
una serie de agencias en la América espa- ca faera en seguida el gran
intermediario
nola, que fueron las intermediarias para ha- del comercio internacional, y subsistiría l'a
cer llegar a Espana los ahorros de los emi- ac,ción de las casas de Hamburgo y Brenaen
1
10 Octubre 1914
que venden doquiera productos espanoles
e°n marcas alemanas.
Volviendo a la pregunta que se nos ha he
cho, después de esta digresión que no es
ociosa, opinamos que durante el inviern o, a
pesar de la guerra, se normalizará y mejo
rará la situación económica de Espana, to
cando los frutos del trabajo acumulado, que
recobrará su intensidad así que llegue la
primavera. La suspensión de parte del tra
bajo durante esta temporada ha motivado
una disminución en la oferta, que, tarde o
temprano, provocará su efecto en la deman
da del mercado interior, al salir de suretrai
miento. Esto se entiende si los azares de la
guerra no nos obligan a salir de nuestra
neutralidad, peligro muy remoto, privándo
ras de la privilegiada situación de los neu
trales que deben suplir en parte y durante
mucho tiempo el trabajo paralizado de los
beligerantes.
Un factor hay que tener en cuenta, y éste
es la buena cosecha futura. Si nos favorecen
las condiciones meteorológicas, nuestra pro
ducción puede aumentar considerablemente
respondiendo al consumo propio y ajeno.
Contamos con mayor número de brazos, por
efecto de la repatriación de los espanoles
que trabajaban en Francia y a consecuen
cia de la falta de emigración. Nuestros agri
cultores este ano no deben perdonar barbe
chos ni escasear abonos, previendo la de
manda que se producirá de productos ali
menticios en el mercado universal.
2.° Si la guerra se prolonga más allá de
la primavera del ano próximo venidero,
?cree usted Que sufrirá modificación consi
derable el estado económico de Espana? ?En
qué sentido?
Si la guerra se prolongase más allá de la
primavera, lo que fuera espantoso y que hay
que pedir a Dios que no suceda, tengo el
convencimiento que desde el punto de vista
exclusivamente económico y comercial, sal
dría con ello beneficiada Espana.
Con el empuje adquirido veríamos des
arrollarse nuevas industrias, conseguir im
pensado desarrollo pequenas industriase xis
tentes que hoy no pueden resistir la com
petencia de los «trusts> ni la fuerza agresiva
del «dumping,» al propio tiempo que nues
tra marina, que había comenzado un nota
ble progreso, seguiría desenvolviéndose y
el tráfico ferroviario recobraría su progre
sión ascendente en el aumento de ingresos.
Al estallarla 'mena entrábamos en un pe
CATALUNYA
nodo propicio, ya que poníamos en marcha
nuestro nuevo utillaje. Las grandes fuerzas
hidroeléctricas del Pirineo Catalán comen
zaban ya a llegar al Banco de Barcelona y
se recolectaban las primeras cosechas de las
tierras incultas convertidas en terrenos de
regadío por los canales de irrigación recién
terminados. Si pueden continuarse pronto
las obras de la Canadiense y prosigue las
suyas la Hidroeléctrica de Cataluna, ese
caudal enorme de fuerza influirá poderosa
mente en el incremento de la vida industrial
del llano de Barcelona. Más oportunamente
no podía venir ese factor si coincide con un
extraordinario impulso en la demanda de
artículos fabricados.
Uno de los resultados más definitivos que
lograremos durante este período, si se pro
longa, será el aumento de nuestra exporta
ción a la América Latina, sustituyendo en
parte las ventas de Alemania, Francia y
Austria. Italia en este punto nos hará ruda
competencia y compartirá con nosotros los
beneficios de esta sustitución que podrán ser
estables si organizamos nuestra Banca para
la exportación, y si, a la acción de los via
jantes de comercio y a la eficaz propaganda,
sumamos las ventajas de un comercio de re
torno que nos haga compradores y especu
ladores de las mercancías de Ultramar.
Es natural que la Hacienda sufra algo las
consecuencias de la crisis comercial con la
baja de recaudación, pero estimamos este
mal transitorio. Durante el mes de Agosto,
en que sufrimos ya plenamente los efectos
económicos y financieros de la guerra euro
pea, la baja en la recaudación comparada
con la obtenida durante el mes de Agosto de
.1913, fué tan solo de 1.059.246 pesetas, dima
nando de la merma en los ingresos de Adua
nas.
Si bien la recaudación de Enero a Agosto
de 1914, comparada con igual período de
1913, acusaba una baja de 55 millones, con
viene hacer constar que entre los ingresos
de 1913 hay 133 millones de Obligaciones al
Tesoro, Por cuya partida sólo figuran 70 mi
llones en 1914. De modo que descontando
el ingreso por Obligaciones del Tesoro que
constituye realmente un préstamo, los in
gresos representan en rigorun aumento de
8 millones de pesetas, casi todos derivados
de la renta de Aduanas.
Si la marcha del país se hace próspera, se
gún nuestros augurios, la Hacienda tocará
las ventajas de una mayor recaudación y
653
será tal vez llegado el caso de acudir a un
empréstito interior para colmar el déficit que
pesa sobre nuestros últimos presupuestos que
seguirá el del corriente ano.
Una dificultad se ha creado el Gobierno
para ello, y es la supresion del afidávit que
estimamos prematura. Hoy no puede toda
vía invertirse en la adquisición de exterior
el producto de la venta de valores extranje
ros en manos de espanoles, por su gran de
preciación y dificultad de venta, de manera
que, en todo caso, acudirán a su compra los
capitales que estarían disponibles para un
empréstito interior. No había llegado aún la
hora del rescate, y cuando prohibíamos la
exportación del oro, no se comprende que
impulsásemos su salida de nuestro capital,
haciendo un verdadero empréstito al extran
jero con la compra del exterior.
3•0 ?En qué sentido afectará la guerra al
comercio y a la industria nacionales y qué
influencia tendrá el estado de cosas actual
(y la continuación del mismo) sobra la cir
culación del dinero?
Ya hemos contestado en. gran parte a esta
pregunta, y vamos a referirnos ahora a la
cuestión monetaria.
Desde el primer momento, nuestra peseta,
que había ido acercándose a la par en lo que
va de ano, adquirió de golpe la paridad y
aun llegó a tener prima, lo que no había si
do dable desde el ano 1883, en que se cotiza
ba con un cambio favorable del 2 al 6 por
100 respecto al franco.
Hoy se cotiza ya nuestra peseta oro, esa
peseta que puede convertirse en. billetes del
Banco de Espana, que en 1891 tenia una re
serva en oro de :165 millones en lugar de los
636 que hoy guarda en sus cajas.
Es indudable por el modo como los francos
y las libras solicitan la peseta, especialmen
te desde la América Latina, que el Banco de
Espana con la nueva emisión de billetes pue
de reforzar considerablemente su reserva
amarilla, preparando el camino para esta
blecer el patrón oro en Espana.
De manera que, aún cuando aumente
grandemente la circulación fiduciaria, no
hemos de alarmarnos porque por fuerza se
corresponderá con una fuerte elevación de
la existencia del oro.
4.° ?Qué opina usted de la Potencia eco
nómica del país?
Espana, en estos últimos tiempos, ha aho
rrado más de lo que parece. Pruébale el au
mento que ha tenido nuestro presupuesto de
itorial Is I49 Pa mal_ de paela9 az.ZA_RejErs:,©Nzt..
vvit
Prn de
~s‘st77-7,4
c)
am_o VCD.71.M0
'obra]
) 5 a
de 1GX1-h-rt. Igno
-Vrh--
de 400 a 530 piancs cada un,
Per suscripció, pagament a la bestreta
Rilstega .
'reza.
as
amb paDer luxós refiriadIssima impressió
ii Acabat el temps de la su.scripció la obra valdrá,
Ti'tes. 05 Rüstega .
r.° Tela.
Ptes.
» 511)
654
gastos, el gran número de emisiones que se
han hecho en el interior y el capital que ha
salido de Espana para emplearse en valores
extranjeros, que excede de mil millones de
pesetas. Todo esto se apareja con el creci
miento de las cantidades depositadas en las
Cajas de Ahorros.
Por otro lado ha aumentado el valor de
nuestra producción por la mayorintensidad
y extensión del cultivo, por el desarrollo de
la industria azucarera y de la ganadería,
así como por el cultivo de primicias, todo lo
cual explica el aumento en la importación
de abonos.
Laminería ha visto acrecentar suproduc
ción, quedando grandes riquezas por explo
tar todavía en el Pirineo y en el centro de
la Península.
Nuestro comercio ha alcanzado cifras a
que no habíamos llegado nunca, revelándo
se, además, en el aumento de ingresosferro
viarios y en la compra de nuevos vapores.
Los puertos de Valencia, Tarragona y los
del Cantábrico van ganando en movimien
to, al par que las industrias aumentan tam
bién su producción.
Queda mucho por hacer todavía cuando
tengan la debida aplicación los nuevo cana
les de riego, las fuerzas hidroeléctricasy las
líneas férreas de reciente contracción, y más
cuando hayamos adquirido el perfecciona
miento técnico que hoy fomenta nuestra
Universidad industrial y las Escuelas de in
dustria.
La acción gubernamental puede ser muy
útil, si consiste primordialmente en suprimir
obstáculos y en dar facilidades para que
surjan las iniciativas. El puerto franco de
Cádiz es unbuen. principio, pero hay que ex
tenderlo a Barcelona y a Bilbao, Que tienen
a sualrededor una amplia zona industrial
CATALUN YA
que puede hacer fecundo el trabajo del
puerto franco.
En Barcelona, por ejemplo, fuera ahora el
instante de instalar los lavaderos de lana e
industrias derivadas, que convertiría a Bar
celona en gran depósito de los cueros lana
res de la Argentina. En dicho lavadero po
drían lavarse también las lanas espanolas
que hoy nos devuelven lavadas de Francia.
Laapertura del Canal de Panamá tiene
también que influir poderosamente en el
porvenir económico y mercantil de Espana.
Vigo será el puerto de Europa más próxi
mo al Canal, y será el punto de llegada de
muchos pasajeros y mercaderías el día que
se construya en forma el ferrocarril trans
versal directo entre Vigo y Barcelona, Que
será el paso más rápido entre el Atlántico y
el Mediterráneo.
Bastan estos datos e ideas para formar con
cepto de la potencialidad económica que po
see Espana, susceptible de más intensidad
todavía cuando se hayan valorizado las re
servas improductivas que yacen durmientes
en la Península.
Francisco Góitia, el notable economista
vasco, que acaba de fallecer para desgracia
del país, en un estudio inédito que, a fuerza
de paciencia y rebusca, llevó a cabo para
determinar el valor aproximado de la pro
ducción y riqueza de Espana, como base de
sureconstitución económica, estima el valor
anual promedio de la producción total aspa
-rNola, en unos once mil quinientos millones
de pesetas.
No juzgamos exagerada la cifra y cree
mos que debe servirnos tan sólo de punto de
Partida para descontar mayores desenvol
vimientos futuros.
FEDERICO RA_E101,A.
La Polonia irredenta
Cuando Alemania se apoderó de suparte
de Polonia, aquello era un erial, una tierra
pobre y una población ignorante. Alemania
- comenzó a trabajar, a organizar, a fundar
escuelas y fábricas... Y bajo la dominación
alemana, la Polonia adelantó, pero adelan
tó en contra de Alemania. Los polacos de las
nuevas generaciones, instruídos y laborio
sos, seguían siendo polacos. En vez de de
jarse absorber porAlemania, ellos absorbían
a los alemanes que iban a establecerse en
Polonia. El elemento alemán en Polonia se
sentía inleriorizado ante el elemento indíge
na. Alemania abonó, como si dijéramos, la
tierra polaca para hacerle rendir un produc
to máximo; pero sutrabajo y sudinero die
ron un resultado contraproducente. En los
Bancos polacos de colonización, los agricul
tores indígenas fueron depositando millones
y millones, hasta pasar de los ciento diez.
Después de un siglo de anexión, hay una
enormidad de polacos que no hablan ale
mán. En cambio, los alemanes establecidos
en Polonia tienen forzosamente que apren
der polaco para entenderse con la gente. El
alemán llegó a darse cuenta de Que, en vez
de absorber al polaco, era absorbido por él;
de que el dominado le dominaba, de Que
mientras él trabajaba por la cultura y por
la industria en Polonia no hacía más que
robustecer un núcleo de población refracta
ria y hostil.
Y entonces comenzó esa lucha contra los
polacos, en la que no se escatimó procedi
miento alguno, hasta el de votar una ley
de expropiación y un crédito para apoderar
se de sus tierras. Antes de esta ley ya se ha
bía aprobado una subvención de 100 millo
nes de marcos, a la Que luego siguieron
otras, con el objeto de comprar tierras en
Polonia y no vendérselas a nadie que no
fuese alemán. Era una expropiación disimu
lada. Después se les prohibió a los polacos
edificar. El objeto era que los polacos se fue
sen., ya que no había posibilidad de domi
narlos. Y para hacerlos irse, los alemanes
empleaban una estrategia perfectamente
militar: elegían un barrio habitado por ten
deros polacos, y lo rodeaban de grandes al
macenes al por mayor. El pequeno comercio
polaco se arruinaba, y tenía que entregarse.
Al mismo tiempo se prohibía el idioma
Polaco en las escuelas y hasta para la ense
nanza religiosa. El polaco que quería obte
ner cierta condescendencia por parte de las
autoridades alemanas velase obligado a tra
ducir sunombre al alemán. Nombres pola
cos, que en espanol serían Blanco, o Bueno,
o Redondo, convertíanse enWeiss, Gut,
Rund. Y el que tenía un apellido intraducti
ble, ese no prosperaba nunca.
?Vana de espíritu colonizador, falta de
genio absorbente en la raza teutona o inca
Pacidad de los polacos para ser gobernados?
10 Octubre 1914
Dejemos aun lado estas disquisiciones y
mitémonos a exponer hechos y a contar
anécdotas. Lo cierto es que Alemania, que
se anexionó una parte de la Polonia, no la
dominó nunca, y que ha estado siempre en
lucha con ella. Los polacos, mientras tanto,
tomaban un aire de perseguidos que les san.
taba muy bien. Eran los perseguidos por
excelencia. Con sus ojos negros y sus cabe
llos largos, iban por el mundo exhalando
suspiros, invocando justicia y tocando polo
nesas. A orillas del lago de Zurich, en Ra
perswill, han alquilado un castillo románti
co y han formado un Museo. Cobran un fran
co de entrada, y cuentan documentalmente
toda la persecución de que han sido víctimas
a lo largo de la historia. Allí hay banderas
apolilladas, cacharros rotos, cartas amari
llentas, cuadros de príncipes y de generales
en posturas heróicas...
Ahora se habla de un despertar de la Po
lonia. El Zar le ha prometido la autonomía
a la Polonia rusa en un manifiesso que co
menzaba así: «Mis amados polacos...» La
Polonia austríaca está a estas horas invadi
da por las tropas rusas. Y la Polonia alema
na, que nunca se había hecho ilusiones sobre
la posibilidad de una rebalión., y que desde
la derrota del 70 había dejado de confiar en
Francia, comienza ahora a pensar que eso
del nacionalismo polaco puede ser algo más
que un tema literario y musical y que un
pretexto para adoptar esas actitudes lángui
das y dolientes que armonizaban tan bien
con los ojos negros y con las cabellerasabun
dantes de sus hijos.
JULIO CAMBA
Zurich, Septiembre 1914.
Informad()
eafaii
IVE-IperEf germh.nic
En LeónDaudet escriu en L' Actión Fran
çaise un article comentant les operacions
militars a n'ano- Diu així, en la versió
castellana Que en Publica un diari madi4-
leny, i que donem per no haver conseguit
veure el treball en son idioma original:
«Se puede decir hoy, cuando a los alema
nes les ha fracasado su plan: sus ejércitos
eran, una de las más terribles máquinas de
guerra que el mundo ha conocido. Primera
mente, desde hace cuarenta y cuatro anos,
disfrutaban de un prestigio incontestable.
Además, todo ese tiempo han sido la Preocu
pación constante de un gran Estado Mayor,
formado por los que fueron vencedores; el
primero de todos, el famoso Moltke. Final
mente, disponía de un material que se au
mentaba sin cesar, y para el cual ni la na
ción ni el Emperador han escatimado nada.
No solamente el gran Estado Mayor ale
mán preparaba la nueva campana de Fran
cia, escalón por escalón, kilómetro por kiló•
metro, ayudándose de una nube de espías
hábiles y bien pagados, sino que adaptaba
a la táctica moderna la falange antigua Y
todas las artimanas de guerra empleadas por
los romanos. Sería un estudio interesante el
de esta Mezcla de arcaísmo y de destrucción
sistemática, sobre esta barbarie doctunen.ta`
da, que es un rasgo del carácter germano.
Son gentes que estudian a Tucídides en 11.-n
10 Octubre 1914
automóvil blindado, y que corrigen a Atila
por Arquímides.
Tal era, en síntesis, el adversario con el
cual tenían que luchar el generalísimo Jof
fre y sus colaboradores. Atacar de frente a
esa catapulta no había que pensar en ello,
vista la diferencia numérica de los dos pue
blos. Había que fatigarla antes; después,
atacar el punto débil, desencadenando en el
momento oportuno la prodigiosa impetuosi
dad acumulada de los franceses.
Hay que reconocer que la alianza con los
balases, cuyo espíritu comprende, al con
trario, maravillosamente ese género de lu
cha que simboliza el término de cunctator,
ha sido un don de la Providencia. Las tropas
del general French han entrado naturalmen
te en los proyectos del generalísimo francés,
y esta cooperación ha contribuído conside
rablemente a la victoria.
Los alemanes habían preparado todo, ex
cepto la reforma de su homicida fatuidad
nacional. Ahora expían esa fatuidad cruel
mente, y la expiarán hasta la caída del Tm
parlo; lo cual será excelente.
El alto mando alemán, ante unadversario
de esta talla, no ha pensado siquiera en rec
tificar. Esta es otra de sus costumbres; la
perseverancia en el error es para los alema
nes una virtud.
Habían decretado hace treinta anos que
marcharían sobre París por el valle del
Oise; han marchado sobre París por el valle
CATALUNYA
del Oise, como la había dispuesto su vortrag,
o si preferís, su topo, hasta que se han con
vencido de que atacar a París habiendo un
Ejército dentro de la ciudad y otro atrás del
invasor era una cosa impracticable.
Es preciso que la presión de las circuns
tancias haya sido muy fuerte para que lo
hayan reconocido. A la hora actual von
Kluck y vonHeeringen, que pasan por ser
los dos directores de la combinación fraca
sada, no se han enterado de lo sucedido.
Ung/dub/ich!, increible; el general Joffre
tenía su plan; se permitía no entrar en el de
esos senores.
El espíritu catalán dislocaba al coloso ger
mano. Eso es precisamente lo que ha presi
dido el genio del generalísimo: oponer a un
método de brutalidad y de violencia súbita
un método exactamente contrario.»
Mfrilome- lulle e le Cambra
inpuanslgaesey...—MLa en
da-) obrrl- Pe s'en eulanonda
neellond.
A la Cambra deis Comuns d'Angleterra va
ocórrer fa dies un fet memorable i entusiás
tic, sense precedents en la historia del par
lament británic. Tot just el president va
anunciar que acabava d'ésser otorgada la
sanció reial a la llei de l'«Home role» van
aixecar-se de tots indrets grans aplaudiments
Óbb
i aclamacions. El president llegí tot seguit
el missatge de Jordi V. S'havía de dir Jordi
el rei que ha donat a l'Irlanda la seva auto
nomía!
Després de la lectura del missatge, el dipu
tat del «Labour Party», Mr. Crooks, va pre
guntar si el reglament permetía que alla es
cantés l'himno nacional; i sense esperar res
posta, el brau diputat deis operaris anglesos
va començar a entonar el «God save the
King». Immediatament tots els ministres,
tots els diputats, els periodistes i el públic,
drets i amb la testa descoberta varen cantar
l'himne nacional. Tres «horrasp varen ésser
Ilernats pel diputat obrer contestats unani
mement, i tots els diputats anglesos, en
aquell instant, girant-se cap als eseons deis
diputats d'Irlanda, varen aclamar en un
gran crit sortit del cor:
—Visca l'Irlanda!
El Ileader» deis nacionalistes irlandesos,
llavors, commogudissim, peró amb la ven
viril, fent-li chor tots els seus correligion.a
ris, va eridar:
—Visca l'Angleterra!
ADZW..1.•:71173 1_1.r,_1_
Boquería-32
BARCELONA:
7SPECEA" TP _
en CAYESES a Ffilk
GRAN BARATURA
de PREZ
VOL> CATALUNYA 10 Octubre 1914
nlleuas 1,DREEZU,S WIRTEmnu.,s
SoallaTnr nmEhRHER
EJ
Aigues hipertermals, de temperatura 600, alcalinos, bicarbo
natat-sediques. Sense rival pel reurnatiorne, la dlabetee:
les afeccions del elatómae, fetge, zneloa. Aquestes aigues,
de reDutació universal, no mes es venen embotellades 1 les bote
lles du.en tots els distintius ab el nom de la Soeletat L.12.2:11-
nima Vlehy Catalán.Cridém la atenció deis consumidors,
Imolt particularment deis malalts, per tal que no es deixin sor
pendre admitint com idéntioues a les nostres aigues d'altres
artilleffale que s'ofereixen en aouest mercat arab nonas de
fonts Imaginazios que no mes son marques de fábrica 1
no fonts de origerp...
DE VENTA A TOTáS PAZTS
et~
_dritaist-radó: RAMBLA de' le, nons=18=ent:
••¦••••••••,•••••••••••••la.....
LA HISPANO .SU 9
FábrIca de AutomdblIs Banyo11a
Obraclors a Barcelona:
earretera de albac, 279
Teréfon 8.250
Telegramas 1 Telefonemes
AutomóblIes BARCELOU
Sucursal a França:
Lllll Penfel
(PARIT.0)
c3:57k,
•5U
Chassis de turisme de
12/15, 15/20, 30/40 y 45 HP.
Els mes rápits i els mes
económies de esseneia i
neumáties.
Chasis per ómnibus
camions, 15/20 y 30/40 HP
Pera transport de passat
gers, servei de coldegis i
d'hotels 1 ambulancies sa
nitaries.
Per transports de 1 '1,
i de 3 tonelades i servei de
correus.
Grupes marins, de 6, 15
i 30 HP.
Per canots de recreu,
transports de passatgers,
serveis deprácties de ports
salvamentde náufregs au
xiliars de barco de pesca.
5Ep
VIUDA DE
MOBILTARTS DE LUXE
EN ESTILS CLÁSSICS I MODERNS
INTERTORS COMPLETS
SECÇIÓ COMERCIAL
MOBILVAIRTS
EXTRAORDINARTAMENT BARATOS
c'S
METAL-LISTERÍA. LÁMPARAS
OBJECTES D'ART
9,.
PARQUETS PLEGABLES (PATENTATS)
Despatra Pina de Cataltvnya,),
Magatsams 1 Oleadors: Consell deCent, ním. 327
_LUM BLANCA COM LA DEL SOL
VERITABLEMENT INSENSIBLE A LES SOTRAGÁDE-S -
UU. CONCENTRADA SOBRE L'OBJECTE, SENSE QUE\
SE'N PERDI UN SOL RATO
FORMA ELEGANT TAMANY REDUIT.
CLAVEL! GER1`ÚNS
Barcelona—Rambla de les Flors, 16 (Diphsin
Mataró—Blada, 5 (Fabrica
COMPANíA "13.11C",
-Corts?ataiones, 01—
Barcelona:
Establiment Tipogralle de J. VIVES-Carrer de ILTuatané, 22 BARCELONA