Catalunya : revista setmanal. Núm. 302 (16 ag. 1913)

              rYJA Q1)--XU.E,_111,\ZZ-2\-L
Mtmtaner, n'btm. 22. Rr&mero so% 25 etc..- ??SeI t211222.. 3 ptes.- Estrange2, 55 ptes. 1' atry. _
;
A ny Vi Barcelona 16 Agost d
•-•
SUMARI.
pitjor eentrallszne.-Oliefaraules
euttnrals: la r. L. d'E, per JAIME
BOFILL.
E09_EXetirSié (Hale-eta:19 per P. BARNILS.
NOteS 1151bre de prinelpie,
per JOAQIIIM FOLCH
Nledea.- ce ouart, per LLU1S BER
TRÁN I PIJOAN.
Rogatives a muutanya, per JOSEP
MARIA DE SAGARRA.
Popularltat2-..- (vuits 1 riou.s 1 ear
tes que no 1.11.57Fzen) - 'Votes preses
de cara ala llar per P. Bertrd92,.
Crion..5.ea vello., V9 per JOSEP LLEONART.
,De lapremsa
Els tei-.-its a l'Eseola indlzstriiaT,
per F. CANYELLAS I BALAGUERO..
Esela.vitut
Una 1L'içó.
..7nforrarició
L'Art popular i les a.spiracions racionals a
Núm. 302
ri (Do celitmlisme
011gazqules cultazais: /alíe L..d9E-0
Com més entranyable és una qüestió, vencions i les agressions contra la culto
com més espiritual és un interés, com ra catalana, si algú no els atiés. Els ge
abmbleéassrsaeelsgtuaalrté-aslouse.nl acwinistrtailtiuscmi_ó.,e mqeuse initnotleenrata- qvpuereernaseulrsiíeemniserpaeomilxíbeti-ncset,lettoemst ellnoeysrsnipnérisce, iulaatigvmeeensne_nryaasl
Per aixo la gran batalla:zis caldrá cionalistes i regionals. No: l'odi deis
tenir-la arnb els intel-lectuals. Al fons governs i deis polítics no té aquella tol
de tota Iluita hi há una contraposició de lerancia, aquelles intermitencies de sem idees. Per aixo els sabis i els qui, sense blants odis; és sugerit, és sostingut per
ser-ho actúen de tals i viuen de la cien- algú, es ufi odi de sabis, o, el que és cia, són els més crudels i recalcitrants pitjor, un odi d'explotadors de la ciencia,
dictadors. 1 és que en aquesta regio gai- un odi de gent que defensen el pá cor
rebé s'imposa l'integrisme. poral i el pá amarg i verinós del ilur es
No hi ha transacció possible entre perit Són les oligarquíes que defensen
dues cultures. O voluntaria i denigrant. les acaballes d'una hisenda ; els rose sumissió, o forçada i ominosa esclavitut, gons d'una cultura que seis desfá..
o absoluta independencia recíproca. Les Cada dia es constata aquesta animad
úniques situacions durables, d'aquestes versió, que la paguen no ja els centres
tres, són la primera i l'ultima. La sego- intel-lectuals francament catalans de la
na és un estimulant qui provoca la rup- nostra terra, sitió fins les in.stitucions
tura d'hostilitats i precipita la solució oficials que l'Estat hi sosté. Sernpre les
final. oligarquíes centrals es fan la part del
Catalunya Europa.—L'Institut d'Estudis i la Joven es troba ara que, represa la ileó i PUniversitat de Barcelona i les se
tut Nacionalista..-Jocs Florals d'Olot.— conciencia de la seva personalitat, in- ves escoles oficials resten postergades.
Joes Florals de Les Corts. tenta crear-se cultura propia com a basa, D'aquestes oligarquíes centrals, les — Jocs Florals
de la Societat Ch.oral «Ca.lalun.ya. Nova».— la més ferrna, del seo nacionalisme. unes abasseguen les oposicions a cate
Institut d'Estudis Catalans. Molt ha fet ja i rnolt fá, en aquest sen- dres de dret i d'institut, les altres abas — Biblioteca
museu. _Bassols.. tit, els resultats son esperançadors; seguen les cátedres de medicina no clí
pero, per ara, aquesta cultura catalana, niques—aquestes no tant perque moltes
que és tant espanyola com ho puga ser hores són cotisables—, les altres el ma
qualsevol altra de les peninsulars, vio gisteri públic, les altres els centres i la
respecte l'Estat espanyol, en un com_ boratoris d'investigació, les altres les
plet oblit, en un irrita:nt i calculat des- pensions a l'estranger...
cuit. Més encara: ha de Iluitar amb els Entre- elles n'hi ha una que cada dia
rezels de les cultures gerrnanes ; amb té més prestigi i cada dia arrela rnés,
327D l'indiferencia i amb deis centres i una mena d'aranya monstruosa que,
autoritats governatius. D'aixó s'esdevé Si no topa amb un Govern energic
que a casa nostra mateix els forasters que defensi les tant invocades prerroga
Qiiestions Civils, estudiades segohs ens hi fan competencia.- D'aixó s'esdevé tives del poder civil, acabará per copar
_
nostre DerexttrpaecrtadLelusípsedre Peguera, la coexistencia, a Catalunya, de dues ho tot: la «Institución Libre de Ense
Francesc Maspons i Angla.sell. tures: l'oficial i la natural, l'imposada i nanza».
Extracte de la doctrina civil de Pe-guara
anotat a.rn_b la Jurisprudencia lPaervorulgnuadae,l lp'arirvtiifliecgiio,sapeir lal'aslotrmanila'edxa-. senAaqduoersstaproopliigsa, rqauníca—quaemnbomdiipnualtmatsenti
catalana.
cepció i el bandejament. figurin en distints estols polítics —ma Es ver a les prIneípals lilbreries cenEtsraciiiasrteqs uneo'isegx-torevrenrnasriei nqutaenlts lpeos lpítriec-s nbaeraalstriav_ééss udne ptoodtserelpserrmniannisetnetr,isamliib
Cátedra de Ildengua Catalana.
selba. dLesortir
Obra nova
402
más atribucions que l'Estat, perque té
totes les que aquest abandona, i totes les
que ella es prén. I, no bastant-li viure
del favor d'altri, és la que empeny en
Melquíades Alvarez cap a la Monarquía
—és a dir, cap al banc blau—, la que li
prepara un arnbient favorable a l'evolu
ció, arnb el sol designi de tenir un go
vern més que amic, esclau, amb l'ambi
ció d'organitzar a Espanya un verita
ble Estat • láic—Ilegeixi's sectari—arnb
una burocracia i una inquisició i una
policía a les ordres de la oligarquía ins
piradora. I el pitjor és que no té cap
solvencia. Es un poder irresponsable
que maquina y treballa en les tenebres.
I aixó realment nos pot tolerar. Tota so
cietat secreta, tota masonería, per din-ho
així, constitueix, en époques de Iliber
tat com la present, un poder revolucio
nan, una ássociació anti-legal.
I encara té un'altra tara la I. L. d'E.:
el seu refinat sectarisme, el Inés perillós
perque és un sectarisme intel-lectual,
implacable, fret, perseverant i dissimu
lat amb les formes d'una exterior bonho
mía, d'un corruptor patriarcat, d'una
certa honorabilitat natural.
La seva forga pot constatar-se amb
una senzilla comparació. Tothom recor
da l'efímera existencia de l'Estat Major
Central, d'aquest organisme realment
necessari a la bona organització de les
forces de mar i terna, d'aquest organis
me que tots els Estats cultes sostenen
respecten de tal manera que és supe
rior als ministres; de aquest organisme
que és més que .polític, social, i que, per
aixó, está per sobre de la política. No la
opinió pública, que no el rebémalament,
ha cap partit, no cap govern, la simple
audacia d'un ministre de la Guerra bas
ta per abolir-lo. I ningú podrá din que
les institucions militars siguin cosa fe
ble, din.tre la política d'Espanya. Doncs
aixo que no conseguí l'estament més
fort de tots els nostres, ho assoleix la
I. L. d'E. Talment com si els ministres
d'Instrucció • Pública i de Belles Arts
visquessin del seu «placet»
Es ciar que, com totes les coses, el
prestigi d'aquesta formidable oligar
quía, té una explicació molt natural
can, ni per explicar la existencia de la
masonería cal recorrer a diabóliques
puerils suposicions.—Aquesta explica
ció és el carácter i la orientació esque
rrans de la cultura centralista. Es un
fet trist, pero innegable: els católics cen
tralistes, la cultura, diem-ne cristiana,
deis centralistes, té una mentalitat de
Comité. Els católics centralistes de Ma
drid no influeixen perqué no valen. El
partit conservador es desinteressa del
problema de •'ensenyanga: en Maura
posa a Instrucció Pública ministres «pi
sa papeles», i patums tant odiades "de
CATALUNYA
tothorn com el senyor Rodríguez Sam
pedro i hi perduren flemáticament. En
canvi la I. L. d'E., entre les seves mol
tes patums, entre els seus actes de des
potisme, compta amb homes eminents,
i persevera amb una certa orientació
cultural que —si se li llevés l'agror sec
taria —sería relativament acceptable.
I així com en política manen els forts,
els hábils, en materia cultural manen,
al cap de-vall, els sabis. Per aixó la I. L.
d'E., es té fins a cert punt ben guanya
da l'hegemonía de Madrid.
El rnés irritant d'aquesta hegemonía,
vé de l'urc centralista. La I. U. d'E.
no'n té prou de Madrid i vol manar a
tot Espanya i judica de la periferia pe
ninsular amb el Monocle de la Vila i
Cont. I en aixo s'equivoca. A Catalunya,
a Barcelona, per exemple, la ciencia, la
cultura, en tots els seus ordres, no és
sectaria, sinó fondament cristiana. Per
qué el catolicisme, perqué la religió,
amb tot i ser «sobrenaturals», i precisa
ment perque ha són, reposen «sobre la
naturalesa,» i degeneren — subjectiva
ment considerats— en els medis agone
jants, i prenen vigorós inerement en les
societats renaixents. Perxó la cultura
cristiana del centralisme és un mite, per
aixó el catolicisme, la pietat catalana,
creixen meravellosament amb el redre
ear-se de la nostra nacion.alitat.
No's digui que bé prospera la I. L.
16 Agost 191 3
d'E. en les despulles d'aquell régirn. ca
duc. El cas és diferent. A la I. L. d'E.
la sosté, en gran part, • el seu sectaris
me, que, per ser una forga negativa, és
característica de tots els bizantinismes.
1 d'altra banda, la cultura de la I. L. de
E., no és propiarnent castellana, espa
nyola, indígena, sino artificial, estran
gera, d'importació. Es com una passa
imitativa en la qual poc hi ha d'autoc
tonisme. Per a vencer dins un medi ar
tificial, com és el centralisme. basta un
prestigi, basta una cultura de la matei
xa categoría
Per aixó aquelles oligarquíes centrals,
en quant valen abassegar la nostra cul
tura—la cultura catalana—devenen do
blement aborrídes: pel seu sentit cen
tralista, pel seu sectarisme anti-religios
i encara podríern afegir, pel seu estran
gerism.e d'artífici. Si representessin una
cultura viva, una cultura ibérica, enca
ra que pequés d'absorvent, seríen passa
dores; penó ara representen una ciencia
freda i genérica, absolutament incompa
tible amb nosaltres i fins incomprensi
ble pels qui fem totes les cases amb una
unció, verarnent poética, d'amor.
JAUME BOFILL
RON BACARDI
D'Excursió dialectal
VI
Per primera vegada petgem les terres de
llengua aragonesa que afronten amb la cata
lana. Una idea massa fixa concebuda i afer
mada indegudam.ent de tant mirar i remirar
els nostres mapes «por provincias» ens so
traqueja de bell-nou al tocar la realitat. Més
enllá d'aquesta arbitraria línia de creuetes
cap a ponent també son cathalans e parlen
del pus bell catalanesch del mon una munió
•de pobles i viles en mala hora capritxosa
ment disgregades que han de gravitar for
çosament, si no voluntaria, cap a centres ad
ministratius i polítics on és difícil que's com
prenguin. Víctimes de la coloraina deis ma
pes, sendem la fredor convulsiva d'un perill
imminent al travessar la ratlla, en.s feia l'e
fecte que havíem de rodolar estimbats cap
al fons 'd'un precipici, on isolats no toparíem
amb quí comunicar-nos. Mes no fou així.
Les notes estampades a Fraga i a Tamarit i
am_unt cap al Ribargorça, són tants altres
arguments que'ns retornen la calma i ens
presten agradosa companyía. La nostra ver
dadera ratlla divisoria passa molt més enlla
del que'ns diuen aquelles cartes, pel filoleg
molt menys eloqüents que les que'ns té pre
parades jove,doctor En Antoni Grie
ra en son estudi geográfic-lingüístic de la
frontera catalana-aragonesa. Refent -aaues
tes in mente, ens sentir/1 Inés a casa nostra
i procedim a la feina amb més desinvoltura.
Una festa majar grisa d'un poble de mun
tanya ens ha tingut barrats a la cambra qua
si un paren de dies. Els qui no anem pre
parats per a ficar-nos en els esplais estri
dents de placa endiumenjada ni tenim enca
ra amics que'ns hi portin per engrossir al
menys els grups deis desenganyats o descon
tents que baden, ens hem de satisfer al més
amb una curta passejada verg-onyosa guai
tant de reull com giravolta infatigable el jo
vent ardit dintre un núvol de pols ofegadora
escorrent-nos dissimuladament arrán de
cercle, carretera avall atuits d'aburriment
de nyonya. Amb quin dret ens permeteríem
presentar-nos a l'unl i a l'altre, avui, el día
de la festa majar, nosaltres forasters i desco
neguts, que no sois no proposem negocís,
sinó que distribuím Lema? I están mals els
temps per la teína sense quartos, com ens
hem hagut de sentir sovint de boca d'algún
sec de cor que no ha tingut paciencia d'es
coltar-nos ni voluntat d'entendre'ns.
Un xic de mortificació més i la Festa será
acabada i ,amb els últims espinguets violents
del cometí que desgrana arrebatador l' «o
bligat » de consuetut, s'esvairán també les
darreres notes en tirallonga frenética í esbo
jerrada de l'últim «vals » repetit fins al can
sanci... j nosaltres ens llevarem frescois per
encetar l'interrogatori en una 'libreta verge.
Ja hi som! A veure, corh ne dieu d'aauest
Ag-ost 1913
poble ? I als habitants, cóm els diuen ? I el
parlar d'aquí, quin nom té ? Trencat el
glaç amb aquestes primeres preguntes, els
nombres van succeint-se indefinidament
pacient, fent reproduir una serie de vegades
Ja pronunciació deis mateixos Tnots, sobre tot
al principi, per a orientar-nos bé sobre'ls ma
tiços fonetics peculiars de l'encontrada. Aixs5
conseguit, la transcripció de les paraules
que encara vinguin ja resulta més faedora.
Peró el filóleg que podría reposar-se quel
com en la fidelitat fonográfica del subjecte,
si sols se tractés en l'enquesta de una sen •
zilla transcripció acurada, se veu precisat
a observar una vigilancia i aten-ció contínues
a la resposta que li vibra reveladora i pro
blemática a cau d'orella. No podem oblidar
que'ns trobem en terres fronterices de lin
güística compromesa. Un error comes aquí
té totes les perturbadores conseqüencies deis
que's puguin cometre en un lloc situat en pie
territori, amb l'agravant de conduir-nos des
prés a conclusions més deplorables i davant
de qüestions d'una solució verdaderament
enigmática per no dir impossible. Per aço
redoblem les preguntes i pretenem esperan
. çats que's redoblin les respostes no en el
sentit d'una repetició, sinó en el sentit d'un
nou factor de descobriment vers el qual pro
curem orientar a nostres dialectants d'una
manera prou eficaç sense per ço fer-los víc
times de nostra gelosa influencia. Perque
val a dir-ho : en aquestes terres és on sobre
tot ens sentim gelosos del nostre. La parau
la més modesta que transcrivirn, que frial
grat la seva coincidencia amb sa correspo
nent castellana, la creiem possiblemeni cata
lana, amidant-la de cap a cap en les lleis ge
nerals que justifiquen la seva fesomía, ens fa
posar al aguait i ens suscita el dubte : Es
que aquesta forma no és importada ? Es que
aquest mot és el veritable mot dialectal ? Es
que, per exemple, aquesta silla significant la
cadinc, aquesta mesa equivalent de Mula, són
mots castellans domiciliats de temps en ter
res catalanes on paguen la seva contribució
i s'hi proveeixen de cedula ? O és l'etzar de
seculars evolucions semántiques que les sus
tenta i acredita i el poble les té i les sent
per consegüent com integrants inamovibles
del seu heretatge ? Llavors ve l'enterar-se
cautelosament procurant desvetllar velles
CATALtJNYA
idees recóndites, de si aquell mot, aquella
forma és l'única dialectalment admesa, de si
és el patrimoni exclusiu de la g-ent més lle
tra-ferida o al contrari ; llavors un inquireix
escrutador per veure si topa amb objectes
sinbnims de qualificació semblant i no's do
na per convençut fins que'l sentiment de la
llengua es manifesta clar en boca del sub
jecte mortificat excessivam.ent de tant vio
lentar-lo al voler-li fer proferir expressions
que per ell són blasfemies, car pugnen obs
tinadament amb un quid d'espiritualitat del
qual no pot desfer-se. 1 en aquesta mena de
lluita plácida som dos els combatents irre
ductibles. El dialectant que defensa incons
cientment l'integritat del seu parlar, no re
culant ni un pam de terra, i el dialectóleg;
que tanteja per veure si li pot fer cedir bona
ment un petit punt per a incloure en el seu
tresor cartográfic. D'aquí-aquí és Iluita de
ciencia pura que'ns obliga a indagar fins a
les oblidades «resquicies » ; d'allá-allá és
lluita de sentiment que'ns esperona irresisti
ble, mal que sia sois per enterar-nos de la
sort que poden haver tingut elements que al
semblar haurfen de pertánye'nS i .que no tro
bem vivents on voldríem. Quan preguntem
per la paraula A, B, C, etc., i el dialectant
o no sab donar-nos-en indicis o ens respón
de la manera que més amunt indicávem, ens
fa l'efecte que visitem una familia parenta
de Iluny que des de molt temps no hem vis
ta, i que al demanar de ben-estar per alguns
deis seus membres, ens responen : «que no ho
sab ? Es morta la pobra! Ja fa molts anys !
Allá on s'estava ella ara hi viu fulano! Si vol
veure algún fill seu, creiem que n'hi ha un
de casat i amainadat a tal banda... se la pas
sen m.olt malament segons diuen...» I el
aclaparat pel desengany ha de pen
dre detalls de la trista nova i marcar amb
una creu el nombre corresponent del «qües
tionari», amb una creu de misericordia que
sovint també figurará més tard en els ma
pes i que'ns recordará el lloc on jau miste
riosanzent quelcorn ben nostre i ens dema
nará que li dediquem una oració d'estudi
per esbrinar els móbils que la soterraren i
tributar-li, si cap, un homenatge de justicia.
P. BARNILS
Benavarre (Huesca) 6 Juliol 1913.
Notes per un liare de principis
Constatávem no fa molts dies en una con
ferencia donada a la Joventut Nacionalista,
la persistencia de les formes i deis elements
constructius romans en l'arquitectura popu
lar. Avui, tornant d'una excursió encami
nada al recull deis exemplars d'arquitectura,
Popular, podem afermar aixó amb una se
guretat incontestable.
Ço que En Puig i Cadafalch afinnava en
el seu llibre, al parlar de l'arquitectura civil,
s'ha fet molt clar per a nosaltres, i en aques
ta claretat veiem estendre-s'hi tot un sistema
de coneixença de ço que són les nostres
formes d'art en son esquelet o estructura, i
sobre tot, hem arribat a compendre qual
ques carácters distintius de gran profit per
escampar-los com a doctrines d'orientació i
com a princinis de convergencia de totes les
energíes i qualitats individuals artístiques
que ara resten disperses sota unes guantes
idees escampades damunt del nostre món
no fa rnolts díes, i que com a idees no con.-
segueixen donar-nos aquella ideal unitat en
l'obrar, que donen aquells principis que po
dem considerar establerts per la força pura i
substantiva de la seva clara realitat.
D'aixe) més que de l'Arquitectura Popular
volem parlar avui.
Convé insistir en aquest aspecte del molt
que tener) de disgregador, dintre el bo, les
idees. Les idees són coses subjectives, des
prés de tot, i som convençuts que en el nos
tre món cal evitar en el possible aixó, i els
que treballem en l'orientació de les nostres
feines, convé que cerquin principis, lleis, ob
jectivitats,srealitats ben clarament exposades
i en les quals la lógica humana hi trobi per
tant un valor insubstituible.
En materia d'art, que és sempre al que
nosaltres ens referim, aixo de les idees és
molt periliós, i fins ara ha dominat en molt
i massa sobre totes les nostres producczons.
Els sistemas d'éstudi i d'análisi de l'obra
d'art, fins ara, i 'non en-adament al nostre
403
entendre, ha sigut purament filosofîc. Aixó
potser és degut a que les principals activi
tats d'estudi en aquest sentit s'han dirigit a
les obres anomenades d'art lliure, com són la
pintura i l'esculptura, malament enteses;
arts aquestes que no podíen ésser vistes sota
cap altre punt de mira que el de la conside
ració del misteni espiritual humá quels dona
la vida, i en cap manera pel cantó deis ma
terials de que les obres són fetes, que és
d'allí on arranquen tots els bons principis, i
d'allí on deuen partir totes les arts filies de
l'Arquitectura.
Amb les materies se produeixen formes, i
de les formes ne resulta la bellesa. Aquest
és el procés logild i real de l'obra d'art, molt
distint per cert del de l'idea primaria, nas
cuda misteriosament en la pensa de l'artista,
dessots la qual les materies no fan res més
que acudir a la seva expressió amb una dili
gencia plena de torment. Cal insistir molt
contra aquesta teoría falsa, mare de totes les
nostres desventures ; cap home, i menys els
llatins, podem desconeixer el fet de que el
nostre pensameryt i la.nostra activitat se mou
sois a la visió de les coses reals i per tant
se subjecta a elles, ja sia solament al valor
de la seva presencia en la pintura, per exem
ple, o a la seva condició natural, al seu or
ganisme, en l'arquitectura. I, com més
aquest principi se fa dar en l'obra que se'ns
mostra, més alta, més revestida d'eternitat
i de valor ideal és l'obra, perque és més de
purada d'incidencies personals, d'idealitats
sentimentals, d'ingredients humans passat
gers, per concretar-se a la materia eterna
ment viva al costat del valor individual que
passa i es mor. Aixf en art hem arribat a no
poder creure en res que no dugi en poc o
en molt aquesta agregació de l'home a la
presencia de les coses, aquesta consideració
de l'home per les coses reals. 1 als nostres,
ulls, sempre ha assolit més valor, (i és així
en realitat) l'obra d'aquell qui de tant com
pendre les coses ens 'les ha donades pures,
ell ha desaparegut.
Laidea, predicada com a centre i causa de
l'obra d'art, creiem que és una ridiculesa,
perque l'idea és en essencia el resum d'una
serie de consideracions sobre les coses. Nos
altres creiem amb els plans de l'arquitecte,
peró no amb les idees de l'arquitecte, o me
llor dit, amb les pensades tant abundants
pels carrers i places de Barcelona.
En contra 'd'aix,5 que diem, se parlará de
la visió que per endavant té l'artista de l'o
bre feta ; pero aixe) no será la idea. Aix6
és un résultat del plan, i eh el plan se pesa,
se mideix, se calcula, s'exposa exactament
el valor de cada element, i es combina l'un
amb l'altre segons la seva natura. Ara en
quan a la utilitat o fi práctic de l'edifici, ja
hi estem d'acord, en considerar-lo anterior
a tota acció formalitzadora, peró és perqul
aquesta utilitat, no deixa de ser un element
material, com ho és la conclició de la pedra o
del ferro. Tal edifici, un Palau de Justicia,
per exemple, deu ten,ir tal planta, com una
encavallada de coberta deu tenir tal altra.
EIs que no's conformen d'aix& i supedi
ten les materies a la idea, han de gastar molt
ciment enmotllat, i omplir de fullaraca
exornació l'edifici en vistes a produir l'im
pressió proposada per la iaea. Aixe) no és
fer arquitectura, ni fer art. Aixe, és anar de
ldBareelblteesallae,fseair nnuoon'asépscroroseadsuqemuixées'elsnqsupíeu, rseiisnfteóecstqeun, eeprederisuqueulne
tlra'iad.lítcProeelr.jaaHixvu.i5mntciollrittáaptsriocpoésónssqittruuedceteivnfeareilorbnerosas.trbrneeésl,lsaecnaéyrs,
404 16 Agost 1
i cornprensió 'de les coses, lii cap la compren
sió de les harmoníes entrels elements ma
teHals, si les nostres mans saben posar cada
cosa en el seu lloc donant a quiscuna espai
situació per al desenrotllament de la seva
funció propia.
Ara, en quan a aixe, que s'anomena Es
til, hem 'de dir que no trobem manera de
conformar-nos a la general definició que
s'en 'dona. Igualment que amb la Bellesa, els
homes ne fan un principi i nosaltres creiem
que és un resultat. L'Istil revelant un carác
ter, no fa res més que revelar una compren
sió 'determinada de les coses que's posen en
joc per a produir l'obra d'art. Els grans es
tus arquitectónics són_ diferents, no perque
sien concepcions ideológiques distintes,
idees diverses, sinó comprensions diverses
deis elements que constituexen l'obra. Fi
xeu-vos com serápre els elements van al da
vant; i peraix5 judicar que la Catedral góti
ca és feta d'un idealisme cristiá exaltat a les
místiques devocions, és judicar l'obra pels
efectes i fer run tort al sentit históric deis mo
numents. Creurel concepció especial d'una
«época» és caure en l'universalisme vuitcen
tista que'ns feia esperar que de tal segle o
tal altre la gent pensava igual ; creurel con
cepció especial d'un país, ja és acostar-se
Inés al real, perque ja toquern al viu de la
qüestió de les races, i en el desentrotlla
ment del llur pensament, i en la concepció
especial de l'arquitectura en elles, hi tenen
molt per veure les pedres de les seves mun
tanyes, que s'han anat essent considerades
segons una lógica pastada per. la tradició.
L'Estil, nosaltres diem en virtud de les
coneixen.ces que tenim avui, que és la reve
lació del concepte que tenim dels materials
que ordenem. Es l'idea producte d'un re
sum de les atencions per les coses vives i
materials. Revelar go que's produeix al posar
una pedra sobre de l'alti-a. Esplicar per me
'di d'acusacions a les formes resultants
d'una ordenació natural, els fets que s'acom
pleixen, i després d'aixa) si vol sortir la Be
Ilesa que surti, que ja us assegur que si
ho feu així no tindrl, pas més remei.
No tenim temps de fer un análisi dels
estils arquitectónics que ens ha donat l'his
toria, peró si que'n tenim per a dir que les
formes diverses són cosa de pobles, no d'é
poques. Ja hem vist la relació que el con
cepte nacional tenía amb les materies que
constitueixen la terra on el poble s'és des
enrotllat, i si aixó no és prou trascen
dent pels qui són amics de les vanes ideo
logíes, no sabrem pas qué dir-hi, perque de
moment les coses reals tal com se'ns pre
senten no'ns deixen parlar de cap més ma
nera.
Respecte la universalitat de les for
mes en una época determinada, hi há molt
que dir també, pero poc de bo, perque aixó
ja no té res que veure amb l'arquitectura,
sinó amb la sociología. Són causes del de
senrotllament de la vida social dels po
bles les que produeixen l'existencia en un
país de les formes no creades per eh. Tal
ha passat a Catalunya, pero a Catalunya,
com a tot arreu, l'arquitectura propia viu a
través de les fórmules importades en l'ar
quitectura popular, com la Ilengua ha viscut
a través de la invasió castellana, i s'alga avui
depurada i feta gloria d'art en
" la poesía
d'aquest bé de Déu de poetes, als quals cal
drá Que imitin en sa tasca els nostres joves
arquitectes.
JOAQUIM FOLCH I TORRES
CATALUNYA
MEDEA
Acte quart
DIDA
Temor i horror a l'anim: un gran trastorn s'atança.
Oh, com és formidable de qual faisó s'a-agmenta
i a sí mateix s'imita el dol i sa passada
brutalitat renoval Vegf-la furienta
molts cops, i als déus girar-se, í al mateix cel fer fórça:
Quelcom més gran prepara Medea: aíxí que arab furia
passá cap a sa carabra funesta, on s'endinzava,
ha fet terrible mostra de ses grans bruixeríes;
1 alió que en.car temía fas aval, ho palesa;
diu tota la fol la dels seus encants: misteris,
secrets, formes ocultes. Posant la seva esquerra
damu.nt l'Ara, sinistre, tots ele velas impreca
qui en les arden.tes sorres de Libia es produ_eixen
i tots els qui s'amaguen davall les neus eternes
de la mu.ntanya Taure, que el fret del Nord la posa
en rigidesa: invoca tota mena de monstres.
Ja un escamot presenta's de besties escatoses,
les quals, pel cant atretes, llurs coves han deixades
Son cbs inamens arrastra pesant una serpota
i va vibrar sa llengu.a de tres tallants, en Cerca
del que ha d'occi, i de sobte devé tata arraulida
així que ou l'encant magia; í plega son cós túmid,
posant ces rosques juntes i amuntegant-se en cercles.
«Mesquínes eixes coses, diu, són, i vils les armes
que terra baixa cría: del cel els ma,leficis
els cercaré Ja és hora de fer quelcom més.digne
que les vulgars Baixi aquell drac enorme,
—quí és llarg a la semblança d'un vast torrent—, les rosques
del grial senten pesantes les Osses, gran i xica;
—la granals Pelases bona, la xica pels Sídonis—.
Obri ses m_ans tan.cades el Serpentari i vessi
el seu ven. Presenti's a mos cante la serp Píton
qui va picá, atrevida, els déu.s Apol-ló i Diana:
que baixi també fin.s la serpent—, que a tragos
feu Hércules—, refen.t-se d'aquella mort, sencera
vingui. Y tú, serp, dormida per obra de mes traces,
també, sorgint de Coleas, vina ara ben desperta».
Després que hagué evocades les serps de totes men.es,
un feix deis venus d'herbes, infauste, va arranjar-ne:
les que el mont Erix cría, rocds i inaccessible;
les qui neixen al Caucas—on Promsteu vessava
la sang—, i té coberts els cims amb n.eus eternes;
les deis terrenys del Medi—, qui té el buirac a imita—;
i les deis Parts pacífics, i els que unten les sagetes
deis rics potents d'Arabia; i els que els Suevis nobles
Botan Poi fret extreuen del sacre base Hereini
Ço que a la primavera—; quan les aucelles níen—,
la terra molga esclata; i a l'hivern quan l'oratg-e •
tragué el fullam deis arbres í el fret contreu les coses:
go que en l'agram verdeja i esclata en flors mortíferes,
i en les arrels nuoses la fatal saya engendra
la verinosa força: tot amb ses malas ho agafa.
El m.ont Atas Hemoní li'n proporciona d'un_es,
i d'alees l'ingent Pin.de; pels citas del Pangen altres
les culi, i amb falç cruenta talla'is la tendra falla;
el Tigris, riu qui pesa sobre una gran fondaria
i el Danubi n'hi donen també, i el riu Hidaspe—,
du precioses pedres, corrent amb aigües tebies
per candes vorades—, i el Betis, qui nora dona
als termes per on passa, i desemboca amb mansa
corrent al mar d'Espanya; les unes san tal lades
a trena d'auba í les altres al tom de la nit mítja;
mes 1 ufanor d'aquesta,, ses ungles erabru.ixa-cles
van segá. Ese,u11 les herbes rnortals i am.b ses mas prem ssa
la podridum nociva de les serpents; barreja
també les aus impures: el cor del xup fatídic
i les entranyes, tretas de viu en viu, de róliba
ronca. I els verins posa ben preparats amb traca
Cremor de foe, uns tenen, nitres la fredor crua
de la gelebror erta. Sobre'ls venus hi parla
paraules -que no han d'ésser menys temudes...
Velen_ la:
s'atansa sorollosa i corrent arab furia, i canta
*i, jaases veus prímeres, tot l'Univers trontolla.
LLUIS BERTRÁN PIJOAN
De L. Anneu Sexi
(frag rrt ent)
913
cana
Agost 1913
Ro ati es
Aixó era en aquells dies
que se'n.s torna bru l'herbei,
i que als pous de les masíes
aigua no hi ha per remei ;
que el vent que a les cases entra
és un ale de fornal,
-- que el gos es rosteix el ventre
ajaçat vora'l portal ;
que somiqueja la clóna
de tenir tant sol a l'ull,
que no cau cap fruita bona
damunt la t'erra que bull.
Espantats abandonaven
els pagesos els conreus,
que les sembres no grillaven,
la terra cremava els peus.
Corríen a la capella
cercant la humitat que hi há,
plena de sol la parpella
no podíen °virar
els sants de cares lluentes
i deis ulls d'esverament ;
anaven a les palpentes,
i un baf de reculliment
en les testes atuídes,
hi deixava quietut.
Damunt les lloses humides
van trobá el Crist ajegut.
tremolaven. llurs passos
al caminar pel trespol,
i van di: «El durem als braços
i el treurem que vegi el Sol ;
perque el camp no'ns dona espera,
i es migra aixuta l'arrel !
EH ens fará de manera
que l'aigua tombi del cel.»
I duien l'Imatge alçada
d'un bon Jesús terrenal,
qui té el pit de gran amplada
com fet a cops de destral.
No sabíen d'altres vides,
ni de miracles, ni Sants,
4.'5 De ia testa de la Fe aRipell.
CATALUNYA
ntanya (*)
sois creien amb les ferides
de Jesús, als peus i mans.
I aixel ho creien perque encara
el teníen ben clavat ;
que el sofriment de la cara
sembIava de veritat.
I el miraven com patía
arnarat de sol i vent,
i com la calor li obría
les ferides novament.
el duien a batzegades,
espantats, pels carrerons
de parets emblanquinades,
sense clavells als balcons.
Vora de la torrentía
que anyorava un aire fresc,
i pels camps on hi llanguía
sense granar-hi el moresc.
I brandava la crinera
a l'entorn del cap caigut,
allí, on vora una figuera
s'hi badava un pou aixut.
Allí on l'arada perdura
sens el govern de la má,
perque la terra és molt dura
i els bous no poden llaurar.
II
Aixó era en aquells dies,
i l'aigua tombá del cel.
Ja les figueres mustíes
donarán figues com mel.
L'aigua pels torrents devana,
la saó feia tres pams.
405
O quina gran revifalla
que hi hauría en tots els camps !
O Senyor, mireu com l'herba
és tota molla ifsubtil ;
de la pluja encara serva
un perfum quiet i humil I
Pel camí la nit venla,
i am.b la nit tots els romeus,
i aquell Crist que esfería
boj clavat de mans i peus.
O Jesús com regalava!
pesaven d'aigua els cabells ;
aigua i sanc es barrejava
en els reguerots vermells
d'aquell pit de nafres vives,
fet d'un roure selvatgí,
i tot bru com les olives
de l'hort de Getssemaní,
El besaven i abraçaven,
treien l'aigua del cets,
i a la capella l'entraven
el deixaven en repós.
Les vies eren desertes,
el cel tot s'asserená ;
de les finestres obertes
venía olor de sopar.
Després, la palpebra bruna
queja damunt deis ulls blaus,
i a fóra, lluna
cantaven els gripaus.
LAUS DEO
JOSEP MARIA DE SAGARRA
Juliol MCMXIII.
e. •
Goma, Ortopedia, Higiene
Catons, glaeos 1 benes Braguers i faixes ventrabs a mida
TUSELL GERMAtI5 - Barcelona
Fábriques:
GAopmósaitsi caenIt:ilsusléopidtiee.—s.—FonVtilahonVrialád,a,893
Botigues i magatzeras:
•
Ronda de Sant Pere, 12.—Fentanella, 20 - Envio= eatátlege a Pana:lacias 1 Drogrierleis*
406 CATALLTNY_A
Popularátats
(vu1t i notss cartes que no Iliguen)
Notes preses de cara a la llar per P. Bertrdn
Per la Mare de Deu Candelera
Fou arrera..
Per Sant Miguel
el brenar se'n puja al cel.
Per la Mare de Deu Candelera
el brenar al darrera.
El dia s'allarga:
Per Santa Llucia—un pas de puga.
(Sol dir : Santa Llucia de Bisbal tret
ze dies abans de Nadal ?quin dia és ?).
Per Nadal—un pas de pardal.
Per Sant Esteve—un pas de Hebra.
Per Sant Antoni—un pas de dimoni.
Per la diada de Sant Pere Mártir se
porta a beneir a la iglesia llaurer i ars, i
sense entrar-lo a casa, se'n posa un xic
a cada troç de terra, agenollant-se al
deixar-lo i resant un pare-nostre a Sant
Pere Mártir, perque guardi aquell camp
o vinya de pedregades i males tempu
res. I així és.
Els ous que ponen les gallines men
tre Nostre Senyor (des de per allá en
vers les deu del Dijous Sant fins igual
hora del Divendres Sant) éš al Moni
ment, menjats al dia de Pasqua Florida,
guarden de 'ladres, dient tres pare-nos
tres a la Santíssima Trinitat.
Mentre Nostre Senyor és al IV1oni
ment, no's pot escombrar (ni a terra, ni
els fogons, ni l'aiguera, etc.), sinó allá
on s'escombra, després s'hi posen ton
migues. S'ha d'esperar per escombrai
que hagin tocat Aleluia.
Quan toquen Aleluia s'espolsen taule._
i bancs, calaixeres i tot lo de fusta, roba
de llana, etc., tot dient, mentre truca:
«Cuqueta surt del forat—que Nostre Se
nyor ha ressucitat », i no's corca ni s'ar
na.
Per Corpus tothom parla llatí, fins
les dónes.
Algún temps diu que les besties par
laven i la guineu va enganyar al llop.
—Mira, compare llop, m'han fet co
mare.
—Sempre et fan comare a tu també-.
Quan va tornar li diu:
—Quin nom li has posat ?
—Li he posat Comenceris.
—Vaja un nom més tonto com t'has
triat.
Al cap d'uns quants dies:
—Mira, tu, compare llop, m'han tor
nat a fer comare.
—Sempre et fan comare a tu; no hi
deu haver ningú més per fer-ne.
—Bé, que'ls farás a la gent. Tenen
aquest gust I
Quan va tornar :
—Quin nom li has posat
Din:
---Attgcris,
—Vaja un nom més tonto. Quins
noms te tríes tant estranys!
Al cap d'uns quants dies:
—Mira, tu, compare llop, m'han tor
nat a fer comare.
—No n'hi deu haver cap més sino tu.
Sempre comare a tu!
Diu:
—Bé, que'ls farás a la gent, veiám ?
Que'is taré jo si m'ho diuen ? No'ls puc
pas dir que no.
Ella torna i li diu:
—Quin nom li has posat ?
—Acaberis.
—Vaja uns noms com poses tant ton
tos ; en ma vida els havía sentit.
—Oh, si a mi ja m'agraden !
. Vet-aquí que ara compare llop se'n
va a la gerra de la meli no hi troba res.
—Tu, guineu, on .és la mel que hi ha
vía a la gerra ?
—Jo, i diuS a mí ? Tu que te
la deus haver menjada.
—Tu te l'has menjada.
—Tu te l'has menjada.
—Tu te l'has haguda de menjar.
—Tu te l'has menjada ; no la he to
cada.
—Ja veurás, farem una cosa: posem
nos de panxa al sol tots dos a dormir, i
aquel' a qui la panxa li regalará se l'han
rá menjada. Veiám qui será.
El llop, com és tant tonto, aviat
va ser dormit ; ella que s'aixeca i se'n
va a la gerra de mel ; se'n vá i replega
totes les migues i n'unta la panxa del
llop, i amb el sol tant calent aviat va
regalar.
—Mira, tu, compare llop : tant que
m'havíes dit que jo me l'havía menjada
la mel i mira la panxa com te regala-.
Din:
—Com me pot regalar si no me l'he
menjada ?
—Oh! —diu—Bé te l'has haguda de
menjar ; no'm llú pas a mí; bé m'estava
al sol com tu i a mi no'm regala pas.
—Peró jo no me l'he menjada.
—Bé te l'has haguda de menjar.
I vet-aquí que va quedar així i la gui
neu va enganyar al llop.
Si's cús mentre Nostre Senyor és al
Moniment, se pudreix la roba.
A qui s'estira se li sol dir :
Estirat, bondat,
que poca n'hi há al sac.
Els ous acabats de pondre i encara
calents, fregats pels ulls aclareixen la
vista.
En divendres no parlen pas de brui
xes, que tot ho sentirán.
Si algú (aixe) entre nois) troba alguna
cosa, ha d'ésser amatent a dir «fóra
part ». Si's descuida i algú altre salta
a dir primer «part hi vui», hi té tant
,pojn. el]., 1 aix6 és just, •
16 Agost 1913
També el qui troba diu devegades :
Sant Andreu—qui troba és seu.
I qui hi vol part diu:.
Santa Madrona—qui troba dona.
L'ou devegades se troba en els ga
lliners, petit, petit, és de gall; i colgat
dins un femer ne surt una serpent.
No's pot tirar cap tiro a cap serp,
que's reventa l'escopeta.
La serp se xucla la sang de persones
i besties. Persones hi há que trobant-se
a fora els hi ha vingut una son tant dol
ça que s'han dormit i és que la serp els
hl xuclava la sang; i sort que en tals
cassos sempre el llarcrandaix, enemic
etern de la serp i amicde les persones,
ha sigut amatent a despertar-les, pas,--
sejant-s'hi a voltes per la mateixa cara.
o tustant-les amb la qua. Qui no ho vul- -
ga creure, que ho pregunti a fulano i
mengano, que'ls hi va passar fent mig
diada de cap a una feixina, i trobaren la
serp dessota.
Oi, als aucells com se'ls cala la serp I
Veureu que'ls pobrets ván baixant tot
piulant i esvoletregan_t de branca en
foranca, atrets per la serp que se'ls xu
cla l'a.1Z des de sota de l'arbre en que's
posen, fins que van a caure a sa matei
xa boca.
A Olesa, que parlen amb el nas,
diuen :
Per Sant Per o
vesten a sota l'oliver o.
Si en veus un enrá i un altre enllá,
vesten a casa que prou n'hi há.
Volent significar que sent tant petites
les olives per Sant Pere, ja n'hi haurá
bona cullita si se'n veuen algunes.
No's pot dir on són els nius que's sa
ben (aixo entre nois) estant sota tenla
da, que la serp sels menja si per cás, o
fugen.
Tota mena de brians se curen untant
se'ls amb suliva d'un mateix, perb deju
na, i tres vegades de carrera, tot dient:
Briá,
caballer,
mala fí
poguessis fer.
Tu esmorsat,
jo dejú,
mala tí
pugnes fer tu.
Aixo es din també tres vegades ; i ca
da dia al llevar-se es repeteix i es fa el
mateix, fins que el bria es mor i s'as
seca.
La partera no pot sortir de sota teu
lada fins que ha eixit a missa; i aquesta
costum és tant respectada, que no falta
quina s'ha passejat per l'hort amb una
tenla al cap.
Una veg-ada- era un pare que tenía du
gues filies, una de la una dóna i una al
tra de l'altra.
La de la primera, la madastra sern-1.
pre deia que era tant bruta i vagabonda,
en fi, que no feia res ; i de l'altra, sa
filia, que era tant treballadora-i neta.
Amb aixes eren dos traginers que se II
varen enamorar, l'un de l'una, l'altre
l'altra„
6 Agost 1913
Els dos deien: A mi prou m'agrada,
sinó que diu que és tant vagabonda la
seva madastra.
Ells dos van consultar. Diu : ja ha sa
brem; deixarem els matxos a l'hostal i
anirem a les seves cases.
Vet-aquí que primerament se'n van a
casa de la fillastra, que estava a casa
d'un amo per criada.
Arriben allá i diuen: Ave María.
—Qui hi há. ?
—Uns servidors. Deu vos guard.
—Deu us guarçl.
Diu: —Nosaltres veníem aquí que te
nim els animals molt mals i ens han dit
que busquessim
fanc d'aiguera,
serradures de pastera
borriço1 de sota el llit
a veure si ens en poguesseu endreçar.
Diu: —Ai, nois, aixel sí que no us po
dré servir ; pero per aixó ha miraré.
Vet-aquí que se'n van a dalt, comença
d'escombrar sota'l llit, per tot arreu,
no troba res. Arriba a baix i diu: Mi
nyons, no us puc servir de borrical.
Se'n va a baix a la pastera i els diu :
—Veniu, minyons, veniu amb mí, veu
rem si us podré servir.
En pren una raora (paleta de pastera)
i comença a escatar la pastera; per() no
en va sortir gens de serradures, i aixó
que de tant escatar cuidava endur-se'n
fusta i tot.
Ara se'n van a l'aiguera, per veure si
d'una cosa o altra els podría servir ;:
pero hi va trabar tarit poc fanc, que entre
totes tres coses no'n va fer ni una esclo
feia de nou.
Diu: —Anirem a mirar si'n trobarem
més. Anem, adeu-siau.
Ella els diu que li sab molt greu de no
poder-los servir, perque, quí s'havía de
pensar que aquestas coses fossin bones
per animals ? Perque com que una tot
ha renta ben bé...
—No hi fa res—diu.—Perdoni, floja,
i adeu-siau i gracies del poquet que'ns
ha pogut donar.
Ara vet-aquí que se'n van a casa de
l'altra que era tant treballadora i tant
neta.
Diu : —Ave María.
—Qui hi há ?
—Uns servidors. Deu us guard.
—Deu us guard.
Diu : —Nosaltres veníern aquí que te
nim els animals molt mals i ens han dit
que era molt bo
fanc d'aiguera,
borriç ol de sota'l llit,
serradures de pastera.
Diu: —Nosaltres venim aquí a veure
si_ ens podreu servir, si en tindrán.
CATALUNYA
Respón la floja: —Sí, sí, ja us serví
rem, minyons. Ja ha anirem a mirar.
Ja se'n van a dalt, ja'ls baixa un plat
molt gran de borrissol de sota'l llit.
L'un diu: —Ai que estic content, ja'n
començo de trobar, gracies a Deu.J.
Ja se'n va a la pastera, ja'ls en porta
una panera de serradures.
Ells tots contents. Quan la minyona
veu que ells 'están tant contents, més bri
llo a anal`s-en a buscar.
Ja se'n va a l'aiguera i del fanc que
hi havía un bon plat gran els en va por
tar.
Ells li diuen: —Moltes gracies, noia,
que n'estein molt contents i agraits i ens
en anem a fer desseguida el que el Ma
nescal ens ha dit.
Diu: —1 si n'heu de menester més
torneu, que encara més en trobareu.
Ells dos diuen: —Que'ns hi casarem ?
Diu: —Sí, que farem Jo bé estic
enamorat.
—Jo també.
—Doncs casem-s'hi.
Vet-aquí que'l dia de les bodes, el seu
pare que'ls diu:
—Em guardareu les rentadures totes
dues, i la suliva. I al cap de l'any us vin.-
dré a veure.
Ella que li diu: —Ai, pare, que'n fa
ré de la suliva ? Un any que estareu a
venir-me a veure, on la tiraría ?
Al cap de l'any el seu pare hi vá, i
se'n va a veure primer a la que li va dir
que no sabía que'n faría de la suliva, que
era la dropa aquella filla de la seva
&ala.
Diu : —Que tal, pare, com. vá ?
—Molt bé, i tu ?
—Jo també; veniu, pare; veniu, ve
niu, que us vui ensenyar lo que'm vareu
dir que us guardés.
I allí tenía una portadora molt gran
de rentadures. D'un any, podeu comp
tar si n'hi havía.
Ehl sent aquella pudor i fuig desse
Aleshores ell que li diu:
n'has fet de la suliva ?
I diu: —Ai, pare, ja us
no sabía on la tiraría! ...
Diu: —Vamos, adeu-siau, que
vaig a veure l'altra; ja tornaré un
dia.
Arriba a
guard.
—Deu us guard, pare. Com us vá. ?
Tant temps que no us havía vist. Anem,
veniu, pare, veniu, que us vui ensenyar
les rentadures.
Veu un porc a la sal molt gros i un
altre d'estacat que anava pujant.
—Noia, que
vaig dir que
me 'n
altre
casa de l'altra: —Deu us
1
1
AL,
407
—MoIt bé, noia; estíc molt content,
me'n alegro molt.
—0i, veniu, veniu encara, pare, que
us vui ensenyar la suliva.
Li ense_ya una pessa de drap molt
llarga que ella havía estat filant. Des
prés hi ensenya un parell de plegues de
fil, de les que ella anava filant aquell
any.
—Estic molt content i agrait, noia;
de tot m'has molt ben servit.
Se'n vá, arriba a casa, i diu a la seva
aria: —Vés a veure a ta filla del modo
que s'ha portat, que la m.... que té a ca
sa dos carros no l'arrocegaríen pas.
Malaguanyat home que ha trobat, que
l'ha de fer morir mártir i atrotinat. Des
prés, vés a veure l'altra del modo que
s'ha aportat, tant mal que n'havíes dit
n'havíes desitjat.
Casa d'aurenetes
malta sort i amoretes.
Joc de la llebreta, llebreta.
Per jugar-hi han d'ésser, la llebra
(que pastura) el qui cuida la terra, el
senyor i els gossos.
La llebra pastura, i el qui cuida la
terra hi vá, i li diu:
—Llebreta, llebreta
no vals pas fugir del camp ?
La Hebra respón :
—No pas per voste, gegant.
L'altre torna:
—I si els goços del Rei venen ?
La Ilebra :
—Fugiré com una llebra.
Eh:
—I si els goços del Rei van ?
La llebra:
—Fugiré com un gegant.
Ara veient que la llebra no se'n vol
anar, l'amo del troç, se'n vá a trabar al
Rei o Senyor, qui está un xic enllá, ro
dejat de goços (canalla com eh), i li
diu:
—Senyor de Monticlan,
una llebra en tinc al camp
que'n pastura, que'n verdura,
que se' menja l'enciam.
Si'm valdría deixá els goços ?
El senyor respón:
—Ara están esmorzant.
Aleshores se'n torna a trabar la lle
bra i diuen:
—Llebreta, llebreta,
no vols pas sortir del camp ?
—No pas per vosté, gegant.
—I si els goços del Rei venen ?
—Fugiré com una hebra.
—I si els goços del Rei van ?
—Fugiré com un gegant.
Torna al Rei:
Atok Al. AL. 41, AIL AL Ah. Aik Adk Adk 4k áfál Akk Alák. A
408
—Senyor de Monticlan,
una hebra en tinc al camp
que'n pastura, que'n verdura,
que se' menja l'enciam.
Si'm voldría deixá els goços ?
El Rei:
—Ara n'estant dinant.
Aleshores torna a la llebra i li torna
dir :
—Llebreta, llebreta,
no vols pas sortir del camp ?
I• ella torna:
—No pas pervosté, gegant, etc.
Torna el Rei, u diu lo d'abans per
que li deixi els goço's i ell respón :
—Ara els plats están llepant.
Torna a la hebra, amb qui sosté el
mateix diálec que abans.
Vá anel Rei i torna a dir-li lo mateix
perque u deixi els goço,s i eh l respón:
—Ara están brenant.
Repeteix el diálec amb la hebra; des
prés amb el Rei una o rnés vegades;
pero el Reí diu per fi:
—Allá van.
Aléshores els goços, nyac, nyac,
nyac, empaiten la Hebra, que fuig i mira
de tocar primer a un punt d'abans de
signat, cuidant de que en el camí no l'a
gafi cap gos : si ho pot fer aixís, ja nq
amaga més com a Hebra i passa a éssei
gos del Rei quedan.t-se de Hebra el gol.
que estava més endevant i prop d'ella.
va seguint el joc aixís. ,
Les robes que's posen els infantons
abans d'ésser batejats, no les poden usa/
pas després de son bateig sense rentar
les ben bé: com que abans de fer-los
cristians amb el bateig son moros !
Els que naixen a l'hora que nasqué
Jesús (a les dotze de la nit de Nadal)
naíxen amb una creu a la llengua o al
paladar, i poden ésser saludadors per
salvar del mal de rabia, llepant la fe
rida rabiosa, i amb la llengua poden
apagar una barra vermella de foc. N'hi
há. probes.
Talleu-vos les ungles en dilluns, que
no tindreu mal de caixal; per?) s'han de
tallar abans d'eixir el sol. No tindreu
tampoc repelons.
A la vora del foc no's poden tallar
tampoc les ungles, perque si els troços
van al foc, surt mal.
Tallades en divendres, no creixen les
ungles. Ni els cabells, ni barba.
Als nens no se'ls hi poden tallar les
ungles perque després quan son grans
roben.
Quan xiulen les orelles es que parlen
d'un; si xiula la dreta bé ; i si és la es
guerra la que xiula en parlen mal.
Per a ser baffle d'Olesa, s'ha d'haver
pegat a la denla: Així ho diuen.
:
-
A Collbató si els que van a un bateig
no tiran confits com s'estila la canalla
els esbronca cridant:
«Butxaques de cuiro »
Plorant i rient
creixen la gent.
A Collbató hi ha la costum de pro
metre a Sant An.toni els peus del porc,
si van bé: per aixó en sortint de Missa
Major els Administradors, sentireu com
criden molts diumenges i festes de de
sembre igener: Tant... uns peus de porc
?qui hi diu més ? i se'ls emporta el qui
més dona.
Els envejosos d'Esparraguera solen
dir : «de Esparraguera Judas n'era »,
per 'denotar que'ls esparraguerins són
dolents. Pobre gent !
Perque surti sang del nas (en sent
que's vol estroncar, s'agafen dues palle
tes que's posen a terra entrecreuades, de
manera que la sang hi vagi rajant a so
bre) es diu ficant-se al nas una pun
teta d'espiga de margall:
Espigueta (o palleta o'herbeta) de Sant
Tomás
sang a terra, sang a terra,
Espigueta (o palleta o herbeta) de San
Tomás
sang a terra i sang al nás.
(o també : sang a terra, sang del nas).
Aixó es ciar,, la canalla.
Per fer treure les banyes i caminar
als cargols, se'ls hi'diu amb saleru:
—Cargol boyé, treu la banya, treu la
banya,
Cargol boyé, treu la banya o et mataré.
Altres diuen. :
Cargol treu banya—puja la montanya,
Cargol bové—puja al montanyé.
Les tempestats i pedregades no són
pas totes de bon ésser : de gairebé totes
en tenen la culpa les bruixes. Prou se les
veu devegades en forma d'aucellassos o
aligots i a ramades, anar davant deis nú
vols i conduir-los cap allá on han d'es
datar !
Peró per a coneixer si a les pedre
gades hi han intervingut les bruixes o
no, no hi ha res millor que cullir una
pedra de les caigudes posar-se-1a al
palmell de la ma i deixar-la fondre: si
la pedregada ve de bruixes hi trobareu
un pelet que era dins la pedra i si la
pedregada es de bon ésser tot será aigua
i no hi trobareu cap pel.
, Un bon campaner ha d'ésser amaten
a tocar a bon tenzps quan se comensa tol
just la tempestat ; que sinó, no arreple
16 Agost 1913
gará gaire vi per les premses, al temps
de prempsar, per més que hi deixi la por
tadora, com s'acostuma a Collbató i a
altres parts. I E estará bé !
Per conjurar la tempestat els page
sos treuen a fora al portal del barri dos
arreus (com ara arrelles, faneg-ues, etc.)
els posen entrecreuats i allí els deixen
mentre el temporal dura.
També s'encén un ciri del monirnent
i també es crema llaurer beneit del diu
menge de Rams ; altrament uns tenen
fe en una cosa i altres en una altra.
Als núvols també se'ls escopeteja
amb pólvora beneida i grans de blat i
així se fan fugir les tempestats si vénen
d'art de bruixería. 0i, guantes vegades
s'ha fet caure amb algún tir alguna brui
xa i tot I
La canalleta quan sent tocar bon
temps, sol escarnir el nanc-nanc de les
campanes, cantant amb el mateix com
pás:
—Bon temps
d'on vens ?
—Del cel.
—Vina, vina,
que ja't volem.
—Bou temps
d'on vens ?
—De l'infern.
—Vesten, vesten,
que no't volem.
Devegades fa sol i plou i aleshores
canta la canalla :
Fa sol i plou—les bruixes se pentinen
Fa sol i plou—les banyes d'aquest bou
[les bruixes porten dol.
El cantar del goç (una especia d'udol)
és senyal de morts aviat.
També designa algun mort per una
casa el cant de Póliba o cabrota, que se
sent a la vora.
Quan les campanes fan molt ressó,
també és senyal d'algún mort aviat al
poble.
«lVlolta fressa i poca endressa», sol
din-se a qui es belluga molt i no fá. res.
Si'l gat se renta (el rentar-se del gat
és llepar-se i fregar-se amb les potes),
vindrán forasters a casa, i si es renta les
orelles i tot, serán de cavall. En cas de
noies serán vistaires els forasters.
El matar una cuqueta de Sant Joan
o lluerna (en castellá luciérnaga) és pe
cat, perque elles fan llum a Nostre Se
nyor.
També és pecat matar una abella,
perque fá la cera amb que es fa llum
a Nostre Senyor.
Per Sant Silvestre passa l'horne deis
nassos (en té tants com dies hi ha a
1, e Cada tarda Venced • a la sortida deis teatros 23
H, Au. x.T IRe _NT 11 mend desde 5 pessetes
ihrntIa dele Estudie, tulm, 8 El Saló més elegant de Barcelona per banquets 1 lunchs
16 A 1913
r2,,ny ) el veureu on se vulga, per pla
ces i carrers, i vora la pica de l'aigua
beneita abans que per Sant Silvestre era
dia d'ann_r a Missa. (Sant Silvestre és el
dia darrer de l'any„ i per lo tant no
té un dia, com un nas tothom).
El día abans passa ta.mbé l'home de
les orelles, (en té tantes com dies hi há
a rany. Com que llavors Pany no més
té dos dies).
Un papelló que'ns rodeja, voleiant
per la nostra vora, designa o porta una
bona noticia si és blanc, i dolenta si és
negre. 1 ja s'enté.n que ha d'ésser de
vespre
Ten
aneuse
María.
Respondrán: —Quí hi há ?
Vos llavores: —Aquí us el de:1:w.
.Acabat fugiu corrents, perque no us
coneguen (si us coneixen tant de perdut)
perque no tinguen temps de respon
dreu's: entorneu-se'l (en qual cas no
heu fet res). Fent-ho així, el mussol se
.queda a la casa i fuig de vos.
3.
iu un mussol a l'ull ?... Doncs
'n a qualsevol casa i feu: —Ave
«Per Sant Silvestre—per la porta o
per la finestra», és a dir, si no tens casa,
comensa de bellugar-te.
En temps de molta sequetat treuen en
professó el Sant Crist de Piera, que'l
porten vuit capellans, deis quals en mo/
un al cap de l'any (durant l'any volen
dir).
Quan són dos portant un paner o co
ve, anca per anca, van cantant balance
jant el paner o cove i a compás:
«Anca per anca
qua de moixó
roda per l'aire
com un papel-16. »
k..ATALUNYA
El rentar-se les mans abans de sortir
de casa, és molt bo i guarda de tot mal.
N'hi há que tot rentant-se les mans
abans d'eixir de casa, hi diuen: «Val
guem el Sant o Santa que és aquest Sant
dia d'avui, la nit Santa de Nadal, la San
tíssirna Trinitat gloriosa, que'ns guardi
de tot el que no'ns sapiguem guardar.
Quan surt l'arc de Sant Martí, la ca
nalla canta:
L'are de Sant Martí—la pluja, pluja,
[pluja.
L'arc de Sant Martí—la pluja ja és
[aquí.
Girar el saler a taula, designa que
vindrán forasters a casa; altres diuen
que designa desgracies (i segons diu una
senyora armenia, agafant un pols de la
mateixa sal i tirant-lo de revés per so
bre de l'espatlla cap enrera i pronun
ciant el mot sinistrum, se conjura la des
gracia).
«Trons al dematí, pedregades a la
tarda.»
«A picada de noia i d'escursó
no hi és a temps l'Extrernunció.. »
Les noies són unes bestioletes en for
ma de serp menuda, menuda, que es
críen a les torren.teres i parts ubagues de
la muntanya de Montserrat, i són totes blanques i Iluen.tes com de plata; els
trocos que'n fasseu, partint-les, se tor
narán a juntar, si no les hi aixafeu el
cap i la qua. L'escursó és verinós en tal
manera, que si després de mort l'engan
xeu a la punta d'un bastó i el porteu així
un troc, se us inflará el brás i ma amb
que sosteniu el bastó. Prou l'haureu de
deixar anar I
El millor Café és el torrefaete de La es
trelia.—Carnie (Davant de Betlem).
Heymel. — Wedekind. — Falke. —
Del fenómen de repercussió poética. —
Schróder.
S'ego'
de cada
Varietat
ves poes_
el rnés j
cia, era
va la dé
el Malva
Tokai p
deports
rre les f
breçols
besades.
seu sen
la seva
ls aparenta el retrat que, com el
un .deis deu poétes del teatre de
:s literari, fa de portada a les se
líes en el Ilibre deis Brettl Lieder,
ove cPells, arran de la adolescen
Alfred Walter Heymel. Celebra
a Afrodita, Saharet per musa,
.sía, el Borg-onya, el Málaga i el
)er companys, les besades i els
del patins, de la clanga, i del co
resques vernecles i els adjacents
de verdor, per pretest de més
Devegades vestía d'imatges el
sualisrne, cPaltres no tant, peró
poesía no era mai feridora, mai
a vella
repulsiva com la que traduírem de We
dekind. Tot sent desordenat Papetit en
ambdós, hi havía una diferencia en el
resultat poétic que espressaría dient que
Wedekind cantava de fástic i el joven
cell Heymel d'alegría. Wedekind sobre
eixía cl- escepticisme, Heymel d'una
bona fe que feia temer majorment per
la seve salut, car es veia que aquelles
cançons no eren fantasía, sino motor i
irradiació de la seva manera de viu.re.
Wedekind esverava presentant la serp
asquerosa i mortífera, Heymel jugava
arnb la garlanda teixida de roses i po
mes. 1 en definitiva, si Heymel era mo
gut per la cara, Wedekind ho era per
un esperit diabólic i aixo es tracluía en
la expressió poética, per el que, tot re
coneixent en ambdós un desordre en
rapetit tenim de declarar igualment que
les canOns de Heymel mai no ens cau
409
sarán una immediata sensació repugnan
ta i feridora com les de Wedekind.
Heymel cantava:
Sagrada cm szÁra la amistal
z amor un manament
!Dones Kentils, cm linc jurat
ser vos serventenamorat
fins el darrer moment!
Entro en el temple, eclificat
lleuger í alliu ensems;
a la Afroditcz consagvat
sacerdot seu seré de gvat •
fi-lis que m'encorvi el temps.
I puix mor/r es obligat,
voidré l'últzm sopá
en mig-de roses, Uums, vi cid,
i el darré ale'em sz:ga robat
d'uns ilavis breus, fin.s de besar.
Aquesta poesía podría posar-se com
a programa abreviat de les seves altres.
Tarnbe Gustau Falke portava a les
Varietats literaries cançons d-amor:
Bina lo el cor a la má.
s'alca un ven/ per sobre el ýiti
• z, adeu coy./
Ve' una vella:— Rabeu esment
din cor perdiz'? Com que no hisent
7220U el cap.
Malcarat ve-un cacaió:
—e-Un cor a'zus... No eslic per ..xd.
A un altre.
Tots eis CaniZ7ZS var,,,íg cercar,
?non COY ning-ú me-l sab !robar.
e-On deu sé?..
Vé la Pla del_ferré
?Nota, has vzst un cor potsé.—
Ella mig.riu:
—Estar seise cor,... cercar-lo arreu...
—pobre mínyó; pren el meu
pro' aguanta' fórt.
No sé per quina prima reminiscencia
aquesta cançó ens fá pensar en aquella
del nostre Verdaguer, que comença:
Ei dolent a la dolenta filia
dig-uéun matí:
—Tu els de MOlt cel la estela que mis britia
- ?Que' vois de mí?
Elportaré de casa dej meu pare
tot un tresor,
el portarélesjoies de riza Mare.—
Porta`m son cor.
Marrant ara del objecte d'aquesta
crónica, no massa perxó, ja que també
es cosa literaria, no`rn sé estar de anotar
el detall curiós, que aqueixa poesía de
Mn. Verdaguer, o una seva bessona, la
havía sentida cantar al Kursaal de Mon
treux, en francés, pel maig del 1900.
Encara sento aquell plany bondadós de
la darrera esparça: ilion fils, ?'es tu fctit
mal?
?Era que el poeta Verdaguer havía fet
una transcripció de la poesía francesa, o
era al contrari la cano sentida a Mon
410
treux, una traducció del catalá, o bé,
assistíem als prirners tnoments del fenó
men poétic de repercussió que fa que
una rondalla del Nort reaparegui al Mig
dia i un mateix tema ressoni en la cano
popular de opos.zes terres? ?Sorpreníem
aquest fenómen en el seu començ, o, no
podría ser també que el tema d'aquella
poesía fos ja d'antic popular i que el
poeta Verdaguer l'hagués copçat pel
seu compte i el poeta francés pel seu,
de la mateixa font, i d'aqu.í la semblan
ça fins en la frase i tot? El cert és que
penetrat com jo era del cel aviciador so
bre la aigua quieta dé Montreux, amb
aquesta per primer replá, els camps lla
vores florits de narcisos per segón replá,
i les roques marxapeu a les neus per
tercer replá i des de cada un d'ells, per
estrém plaer del ulls i del respir algún
bloc radiant d'aquelles neus, al sentir
que'm despertaven la poesía que jo duia
adormida al cor en.catalá, em va entrar
a la sang una esgarrifança.
Tornant ara al teatre de Varietats li
terari Wolzogen-Bierbaum, i tornant
al poeta Falke que suara allistarern,
tarnbé una de les seves cançons, Pendel,
és ben sernblanta de motiu i de movi
ment a la d'en Josep Carner: L'amiga
blanca m'Iza encisat, també la bruna...,
encara que aquí la semblança no existeix
ádhuc en la lletra com en la cançó fran
cesa respecte a la poesía Mn. Cinto.
La cançó de Falke té la gracia. dirlem
mecánica, del moviment: la den Carn.er
té ademés la gracia més substancial del
sentit.
Canta Falke:
L'una rossa z l'aitrafina
fina i bruna; cor, camina
com unpe-71dd, amb mesura
entre ?'una i l'altra hermosa.
7w i tac, se m'afigura
sentar clarament la glosa
del batec que mal no s'erra:
pas a dreta, pas a esquerra,
rossa-bruna, bou compás
rossa-bruna cada pas,
rossa-bruna, rossa-bruna.
Ni l'amor en forma mes o menys
anecdótica que cantaven gairabé tots els
poetes del Ueberbrettl, ni un filantrópic
o revoltós proletarisme que aficionava a
CATALUNYA
tres o quatre d'ells, ni el lirisme nnés
pur i també més escás, que tocaya de
peus a terral el Inés precís, com en certes
poesíes de Bierbaum, de Liliencron i del
mateix Dehmel, tot i sent aquest en al
tres, corrander de tavernes i caus, res
d'aixó cantava Rudolf A. Schrader.
Potser en la estructura de les seves poe
síes s'inclinava si a aquell retorn a la
moda antiga en la forma i en el llen
guatge a hores, que, coincidint amb un
deis postulats de la lírica sommiada per
Bierbaum, era una deria comuna a gran
part deis poetes col-laboradors del Ue
berbrettl. Schrader hi contribuía amb
unes poesfes per l'istil de rondalles;
16 Agost 1913
molt personals a fe, peró freda i grotes
cament al-legóriques, en les que s'hi
troba a faltar l'oli de la gracia que posa
en moviment els rengles de paraules,
anc que no vareig sentir-les cantar m'i
imagino impropies al cant áitals poesíes
de Schrader.
Per a coronament d'aquest repas
del teatre de Varietats literari nascut
(1901-02) en el si d'aquell Modernisme,
en la vinenta crónica dirém de la contri
bució literaria al Uueberbrettl del seu
fundador, el Mecenas-poeta, baró Ernst
von Wolzogen.
JosEP LLEONART
(Pel text i per la tradueció del alemany de les poesíes)
e la Prernsa
Els teizits a l'Escola InalustrIal
No és en vá que hem intervingut en
tots sentits, per a que al voltant de les
maquines de teixir s'hi formés un caliu
d'art que, alhora que constituís una
nova font de riquesa per al nostre país,
devingués un ofici noble la col-laboració
deis nostres artistes en la decoració de
les estofes.
Tots sabern lo molt que pot fer-se en
la decoració deis teixits, deguts als mil
usos diferents a que s'apliquen, i, sobre
tot, al canvi contínu de mostres que'l
mercat dernana. Es cert que un bon es
to' d'artistes ha fet ja entrinosaltres
cam.panyes brillantíssimes en aquest sen
tit; mes, com que les coses caminen i els
afanys creixen, les competencies venen,
i els tem-ps nous amb els gastos nous,
dernanen gent nova, heusaquí l'Escola
preparant colistantment els elements
que assegurin aquesta contínua movi
mentació, procurant posar als n.ostres
teixidors al costat d'altres treballadors
de fóra (per cert, inferiors a nosaltres
en algunes coses) i en.caminant els es
forços a la recerca de nous motius i ma
neres aplicables a alguns deis innom
brables usos a que el teixit s'aplica.
No cal que us digui que essent la nos
tra aula precisament dedicada a la ense
nyanga de Part en el teixit, hem escullit
per a posar en práctica els nostres estu
dis els procediments que podíen donar
nos más camp per córrer, i d'aquesta
manera empényer i intervenir en t.otes
les llargues operacions de técnica a que
deu ésser sotmesa tata producció textil.
Per a portar a terme cada una de les
varietats d'aquests teixits d'art, se vos
presentarán a la resolució totes les in
nombrables operacions de l'ofici, i de
tal manera cal resóldre-les, que Phaver
col-laborat en totes elles dona al que tre
balla una amplitut de punts de vista,
un camp d'operacions vastíssim d'expe
riencies a repetir.
Les teles que han sortit deis telers de
l'Escola, aquest any, han sigut per als
nostres estudis un exemple viu, de tota
la part teórica estudiada durant tres
anys. Imaginen primer, donat el genre
a reaIitzar, l'invenció del dibuix; aixó se
ha lograt per medi deis consegüents es
tudis del natural, davant deis exemplars
vius de la flora i la fauna, que han sigut
escullits per l'alumne com a més apro
piSsit per al tema o Parabesc que volía
portar a cap. Després de l'estudi d'
aquests elements naturals, ha vingut I'
adaptació a la composició i proporcions
.41 TE RELI TGE 1
„v't 111/1313 ED, N°
Garantía absoluta en tots els objeetes • Economía en els precis
16 Agost 1913
del dibuix. L'estilització ha pervingut
d'aquesta supeditació, i heusaquí fet ja
el bocet clefinitiu de la roba decorada.
En els genres en que les materies a
emplear han sigut el cotó, ha sigut filat
a la secció corresponent, el fil necessari
per a l'urdit i trames del dibuix, opera
ció que ha motivat una serie de cálculs i
estudis dels alumnes, que per ser vives
han estat de gran profit.
Escullit ja el teler en que havía de
executar-se'l treball, se n'ha disposat la
montura, i durant aquesta feina, tant
apropósit per a estudiar per peces me
nudes tots els elements de que un teler
es compón, s'han anat desenrotllant to
tes les operacíons del posat en carta del
dibuix, aplicant-se, per al millor efecte
de contrasts i colors obscurs, tots els
lligaments necessaris per a lograr el bell
efecte, la consistencia del genre i dibuix
escullit. L'alumne, d'aquesta manera,
ha pogut fer gala de tota la part de lli
gats estudiada, i han analitzat quasi tots
ells en bona part de les mostres, de qua
litats diverses, que durant el curs han
passat per les seves mans.
Apresa la manera de picar cartrons, i
dé llegir-los en els aparells propietat de
l'Escola, i després d'haver-se fet un bon
número d'assatjos en diverses montu
res, per a estalviar un temps que era
preciós per altres estudis, els picats i
liegits que havíen de fer-se per a com
pletar la feina s'han fet fer en els matei
xos llocs dedicats a tals especialitats de
la textilería, on concorren totes les fá.-
briques, car, a pesar del gran nombre
d'in.dustries que hi ha a Catalunya, pot
dir-se que aquesta feina és acaparada
per tres o quatre petits tallérs, que, do
nada la seva única especialitat, fan
aquesta feina arnb relativa velocitat.
No cal dir que la visita an aquests ta
llers, és una de les més interessants a
fer, car els Jacquarts, com les orgues
mecániques, no funcionen sense l'enor
me restallera de cartrons.
El temps que dura aquesta operació,
CATALUNYA
és de frisança per a PaIumne que té la
seva obra a picar; emperó, com que está
aleshores ocupat en tenyir els diferents
colors de que's composaven els urdits i
les trames del seu dibuix, l'ansietat s'es
vaiex en la recerca d'uns altres resultats;
no tota, peró fins que arriba l'hora de
veure aparéixer tots els moviments rít
mics de la máquina (aquest és l'anhel
suprem) aquella forme que l'aluMne ha
anat conreuant durant tant de temps en
tots sentits.
No cal que us conti el dalit que hi ha
en el laboratori de química, a l'escullir
els colorants que donguin resultats
millors, que siguin fixos, que resisteixin
a la llum, etcétera. Darrera aquestes se
gueixen les proves deis colorants, per
a tenyir els materials diversos: la llana,
el coto o la seda, i per fí aquesta feina
efectuada, el fil passa a la sala deis te
lers, i allí, Palumne afanyós d'avençar
en el seu treball, fá rodets de les tro
ques, i omplena els canonets per a les
diverses llénçadores.
Moment de delicia o d'enuig és el de
veure sortir el primer pam de tela que
s'ha projectat, car arriba l'instant de
veure realitzat en bé o en mal el resultat
del llarg treball de croquis, cálculs i bo
cets, en el que tantes hores s'han ocu -
pat. La delectança millor de totes és la
que trobem (segons en quins teixits) al
fer proves de colors, canviant les llença•
dores, els efectes de quals canvis donen
sovint delicioses combinacions, que s'
aumenten davant del goig de veure que
es poden treure bon número de mostres
distintes sense cap altra molestia que el
treball (agradós per a 1' alumne) de la
prova de coloracions.
Precisament en el nostre curs d'art
aplicat al teixit procurem d'una manera
especial fer desvetllar aquest instint, d'
armonitzar i tonificar els diversos col.lo
rants qiste entren en una mostra, treient
d'una mateixa mostra la rnajor quantitat
possible d'efectes.
Així, doncs, després d'un estudi de
411
purat de quiscuna de les manipulacions,
l'estudiant veu arribada l'hora del tre
ball acomplert, proveint- se`l, ademes,
de tota aquesta cultura técnica, práctica
i artística, d'una cultura més general,
que recull en les visites als museus o les
grans industries de filatura o fabriques
de teixits especials i d'estampats, i per
fí a les tintoreríes i fabriques d'acabats
que interessen d'una manera especialís
sima als futurs teixidors y estarnpadors,
que surtin de Pescola perfectament pro
veits per a fer caminar el seu ofici cap
a la perfecció.
Aquesta és la manera com se porten
a cap en la nostra Escola els estudis de
aquest art industrial, procurant treure
de cada estudiant el major esforç en la
recerca i estudi de quiscuna de les ope
racions, i fent tot el treball amb el més
ciar entusiasme, que— cal dir-ho—és
una de les coses que donen el resultat
més eficaç.
L'ordenació pedagógica d'aquestes
ensenyances de Pofici, és el tot, car,
en ella hi deu predominar la llei natural
de successió deis treballs, que donen a
totes les ensenyances (que devenen ne
cessitat per a l'alumne) una forta y
fructífera intensitat. D'aquest bon ordre
pervé un especial desig que manté Pes
perit de Palumn.e en unatensió constant,
predisposant-lo a estudiar amb gust, a
recercar per son propi impuls quiscuna
de les coses que analitza fins a les seves
lleis més profondes. Per altra part, una
industria textil, o altra qualsevulga, té
precisament la garantía de la seva bona
ensenyança en el posseir al costat deis
seus estudis teórics-científics, bons ta
llers per a la práctica, on se portefi a
teme lo que abans scha estudiat. Aixó,
ja quasibé podem dir que ho posseím.
El nostre estudi de PArt aplicat en el
teixit, se troba, doncs, situat al bell mig
de la brega de les maquines que a la fi
han -devingut nostres amigues fidels, de
les que rnai més comptem separar-nos.
Al voltant d'elles les nostres converses
Editorial Ibérica, Balmes, 87,- BARCELONA
Qtnps, 4wevrertplbas
Vult grans
Preu e l'obral
1s11-h-rt. Sr'. 19p,,
r>r› u j
volums de 400 a 500 planes cada un, amb paper luxós i refinadissima impressió
Per suse.ripció, pagament ada bestreta gil Acabat el temps de la suscripció l'obra valdrá _
Rústega .
Tela. .
•
Ptes. 35 Rústega
» 45 im Tela. .
Ptes. 45
» 55
se barrejen sobre els colorants i les sal
factures. Se parla d'agulles. cartrons i
jacquarts, alhora que de dOmaços i bro
catells dc Lió, de les belles mostres que
fan els altres paidos i de les que han fet
en l'historia, que en Folch estudía en
les conferencies que durant el curs ens
vé donant.
Ens pla-u duna manera especial aques
ta barreja fagejadora de coses noves que
s'aprenen cada dia a través les aules í
les converses, convergint totes a un ma
teix fí, car elles veiem que mantindrán
viu l'intel- lecte i l'esperit deis homes
que an aquesta noble industria se de
diquin.
F. CANYELLAS i BALAGUERÓ
Professor de l'aula dlArt aplicat al teixit de l'Escota Indus
trial de Barcelona.
sclavitut
Mala jornada la de dijous, per Catalunya.
La vaga deis obrers de l'art fabril, que sem
blava a punt de ser solucionada, es referma
i fins perilla de degenerar en vaga general,
fatalment revolucionaria.
Mala jornada la de dijous per tothom, pe
re), més que per ningú, pels mateixos obrers
vaguistes. Els diaris que fins ara havíen es
tat al seu costat, sostenint-los i aplaudint
los, no tenen més remei que lamentar el re
fús que han don.at a la proposta del Govern,
acceptada ja pels patrons. L'opinió pública
se'n separa, i caurán vencuts sense cap pro
fit i sense l'heroisme del qui sosté una cau
sa justa.
Els fets del dijous demostren, contra el
que molts sosteníen, que en la present vaga
hi breguen, com de consuetut, els meneurs,
els professionals, els en.emics sistemátics de
l'ordre, els anarquistes o sindicalistes i els
temperaments aixalabrats, agens tots ells a
l'estament obrer o al menys a l'estament de
l'art fabril, que no necessitava d'aquests ad
vocats tenint directors
aquest detall amb el molt significatiu de la
procedencia francesa de certes informacions
d'aquests dies.—
Els fets d'ahir demostren que'ls obrers
tot volent trencar llur dependencia respecte
dels patrons—que ja és ben relativa—cauen
en una esclavitut ominosa, lligats de mans
i peus al caprici d'una minoría irresponsa
ble i burgesa,—perque burgesos d'una nova
mena són aquests que exploten políticamen
les masses obreres com en Lerroux, burge
sos són els qui segueixen l'exemple den Fer
rer, i burgesos, també, els abassegadors de
l'actual moviment obrerista que no són
obrers i viuen de l'aldarull, amb l'agravant
de que no col-laboren a la producció de ri
quesa, amb el llur treball, com els burgesos
tradicionals.—
Els dos mitings en qu'e s'acordá refusar
la solució proposada pel governador i des
autoritzar el «Comité de vaga de l'Art Fa
bril», no podíen arrogar-se la representació
de tota la massa deis vaguistes, perque n'hi
concorregué no més que una petita part. La
votació. final que en un i altre recaigué no
reflexava, tampoc, la voluntat de la majoría
deis assistents, perque foSu l'imposició d'una
minoría que's posa a cridar, suplint amb els
crits l'escassesa deis vots amb que compta
va. No, no són els obrers de l'art fabril els
qui han decidit continuar la vaga; ni són els
seus Ilegítim.s representants i directors, que
han presentat la dimissió de llurs cárrecs i
lamentat el determini pres. Són els desarre
lats, els forasters, els que no tenen res que
veure amb llur ofíci. Per aixe, el «Comité
de la vaga de l'Art Fabril» se desentén de
tot. Per aixó acapara la direcció la «Fede
ració del treball de Catalunya», organism€
extern al ram fabril.
Aixó és lo execrable. Els obrers d'aquest
ram, contra la seva voluntat i desaprofitant
una ocasió de renuar el treball en condicions
noves que tots conceptuaven favorables i
honrosíssimes, són duts al conflicte sense
finalitat práctica, al bullici estéril i contra
produent, per uns que no se sab de quí de
penen, i que sabrán amagar la cara a l'hora
de perill.
Cal confessar que d'aquest esclavatge en
tenen part de culpa molts patrons i les clas
ses conservadores que, amb criteri de miop,
16 Ag-ost 1913
han entorpít sempre tota seriosa organitza
ció deis estaments obrers, guiats pels egois
mes de moment. Sí, els obrers organitzats
són un perill per i.rioltes butxaques i per mol
tes caixes insaciables ; pero, els obrers des
organitzats són un perill encara més gros
per la societat, pel bé comunal que tots hem
de perseguir. Els obrers desorganitzats són
l'anarquía, la materia prima, apta per tota
ferm.entació bullanguera apenes un mal in
tencionat insufla vents de revolta. Els qui
defensem la concepció del nacionalisme bio
lógic, hem de desitjar que els obrers s'orga
nitzin, que ells mateixos per medis conven
cionals, ajudats per l'Estat i pels altres es
taments, s'organitzin, sancion.ant l'obra de la
naturalesa. ?Que aixó és socialisme ? No ho
volem saber. Aix45 és just, i de l'ús que'n
facin, be) o dolent, els obrers, no n'hem de
respondre nosaltres. ?Que aixe) és socialis
me ? Val més que sigui socialisme—que d'al
tre banda no ho és—que no pas que sigui
anarquisme o el caos perpetual.
Hem dit moltes hores que la sort de Ca
talunya está a les nostres mans. Semblant
ment podern din avui als obrers en general :
la vostra sort depén de vosaltres. No aquesta
vegada—que ja no hi sou casi a temps
per() per les successives, podeu organitzar
vos i deixareu de ser esclaus del primer ocu
pant i tindreu l'autonomía deis homes qui
se la mereixen.
(De «La Ven de Catalunya»)
Una
Ho és, molt oportuna, contra les oques
neutres que tant solen bescantar-ho tot, el
present desgavell de la neteja urbana.
Molts—republicans i tot, pero més que
ningú, els neutrals de consuetut—posats a
cridar, criden, també, contra la nova Com
panyía con.cession,aria del servei, i li donen
la culpa de tot el que passa i parlen de con
xorxes i ganes d'afavorir-la per part de l'A
juntarnent, i exigeixen, d'aquest, l'imrnediata
rescissió del contracte.
I cal reg-oneixer que del que passa, és ve
ritat que'n. té bon troc de culpa la nova
Companyía, per() que no la té tota, que d'a
questa responsabilitat en participen també
els qui més criden avui en contra d'ella.
En efecte aquesta companyía pateix d'un
mal d'origen. No compleix bé, perqu.se, de
moment, no pot donar l'abast a la tasca ge
gantina que li ha caigut a sobre, i no pot de
nar-hi l'abast perque no és prou forta.
Aquesta és la llicó deis fets. Es comodís
sim criticar-ho tot de casa estant i declarar
se enemic de la municipalització i tacar im
punement les agenes honorabilitats. Per?) no
ho és tant resoldre, sense la municipalitza
ció, els grans problemes urbans. Perque
aleshores, es topa en un deis dos extrems
següents : o l'Ajuntament és fácil en ad
judicar serveis en detriment, de l'erari mu nicipal, o l'Ajuntament és primmirat i ales
hores els qui hi tracten no troben capitals,
perqué aquests negocis amb els municipis, si
no deixen un marge de beneficis més que
regular, no són apetibles.
La companyía concessionaria del servei
de neteja i recullida pateix d'aquest mal : de
la moralitat del seu origen. No s'lla pogut
iliçó
din del contracte celebrat entre ella i l'Ajun
tament, que fos un mal negoci per la ciu
tat... i, és clan, els capitals es retreuen, i són
pocs els que han tingut l'altruisme o l'op
timisme d'arriscar-se a donar la má als con
cessionaris.
Altrement hauría succeit si aquest negoci
hagu.és estat com tan.ts d'altres que s'han
discutit i denigrat. Aleshores els mateixos
que'n malparlarien se'n faríen accionistes
procurarien explotar-los a despeses de l'era
ri municipal.
Aix6 constitueix un fracás absolut d'a
quell esquifiment de criteri que tant predo
mina encara en certs indrets burgesos de la
nostra terra. Sense diners no's fa res. La
vida és cara il bona vida, la civilització, en
cara ha són més.
Es injust, d'altra banda, que's parli de
rescisió del contracte per complaure o accep
tar «el favor» deis antics escombriaires qui
—després d'haver coaccionat el personal de
la nova companyía, per no deixar-lo treba
llar—s'ofereixen a dispensar-nos-el, amb la
condició de que's desdoni els nous conces
sionaris. ! Com ! els qui fins ara han pres
tal el servei, totalment, és cert, perb en con
dicions tant primitives que repugnaven a tot
homl i .que havíen mogut a l'arrendament ac
tual, per prescindir-ne, ara valen prevaldre's
de la seva situaciói i abusar de la ciutat i en
sorrar la primera temptativa de dignificació
d'aquest servei !
Perqué, cal tenir, fins en aquests mo
ments, el valor de proclamar que'l material
i el personal de la nava companyía són pre
sentats en condicions incómparablernent su
1
y
16 Ag-ost 1913
periors a la deis tradicionals escombriares
i llurs carros infectes.
Lo que pertoca fer, si de as, és el se
güent :
Si la nova Companyía es incapac de com
plir, per ara, bé tot el servei, que se li exi
geixin responsabilitats i que se li fixi una da
ta per posar-se en condicions de fer-ho, i
que, mentres tant, sense rescindir el con
tracte, que se li redueixin les seves atribu
CATALUNYA
cions i se la obligui a compartir, amb altres,
la tasca que ji está encomenada. Una simul
taneitat de serveis, degudament establerta
per evitar topatíes i deficiencies, entenem:
que és el que cal establir immediatament,
com a mida tranzitoria fins que's trobi la
solució definitiva.
(De La Ven de Catalanya).
Informad()
L'Art popular
I les asp'racions nacionals a Europa
Amb aquest títol s'anuncia una serie do
conferencies en els cursos de 1913-14 a l'«Eco
le des Hautes Etudes Socials», de París, en
sa secció d'«Ecole d'Art» i divisió de les Arts
plástiques
Per iniciativa de la oficina de les Nado
nalitats d'acort amb la «Joventut Naciona
lista» seha introduit aquesta serie en els pro
grames, nutrits i substanciosos, del próxim
exercici, on s'hi comprenen cursos de Moral,
Filosofía, Pedagogía, Estudis industrials,
comercials i financiera, Utillatge intel-lec
tual, Arts plástiques, Música, Literatura, Pe
riodismo, Preparació a la vida pública, a
cárree dels millors professors francesos i
eminents tractadistes estrangers.
Extreiem. del volurainós programa del curs
la llista de les conferencies sobre l'Art po
pular i les aspiracions naeionals a Europa, i
deis conferenciants.
L'Art popular a Bohemia, per Hantich,
professor a 1 Academia de Comers de Praga.
Id. a Bu/g.tria, per Dimitri Mikoff, profes
sor a la Universitat de Sofía.
Id. a Cata/unya, per Joaquím Foleh, del
Museu de Barcelona.
Id. a Finlandia, per Vallensküld, profes
sor de la Universitat de Helsingfors.
Id. a Lituania, pel Dr. J. Grabys, director
de la oficina de les Nacionalitats.
Id. a Polonia, per N.
Id. a Serbia, per G. Betriteh.
Id. a Ukrania, per YaroslawFedortchouk,
diploma de l'Escola de les Ciencies políti
ques.
Les conferencies anirán acOmpanyades de
projeccions.
L'Insfitut d'Estudis
y la joventut Nacionalista
La «Joventut Nacionalista', va rebre opor
tunament el següent ofici:
Honorable senyor:
Com a President de torn de l'In.stitat d'Es
tudis Catalans na'ha eseaigut l'hon.or de re
bre el missatge que-ns haveu adressat amb
data del 15 de Juliol darrer, i que va inspi
rar-vos l'amor que teniu a la cultura catala
na i a la nostra in.stitució, amor que de tot
cór agraim. Gustosament faré donar compte
d'aquest missatge a la primera reunió plena
ria que tingui Iloe a l'Institut. Vull remer
ciarvos, mentrestant, Padhesió preuadís
sima.
Deu vos guardi molts anys. Barcelona 1
vint i quatre de Juliol de 1913.
El presiderut de torn
de l'Institut d'Estudis Catalana,
MIQII FeL A. FARGA S
Honorable senyor President de la Joven
tut Nacionalista de Barcelona.
Joes riorals
CARTELL
La Junta Organitzadora sedirigeix per la
present a tots els conreuadors de tes llet/ es
catalanes, eonvidant-los a conebrrer al Cer
támen d'enguany, ajustant-se a les con.di
cions del Cartell que dejús se publica; i a
contribuir d'aque,ta faisó al major enlaira
ment de nostra estimada Catalunya i del sea
gloriós llenguatge
I. Flor Natural Premi anomenat de ho
nor i cortesía. S'adjudicará a la millor poe
sía de tema lliure. L'autor premiat, seguint
413
tradicional i bella consuetut, n'haura, de fer
presen.t a la dama de saelecció, la que, pro
clamada Reina de la Festa, desde son seti
presidencial entregará els demés premis als
autora llorejats.
II. El Cos d'Adjunta d'aquest certamen
ofereíx cent pessetes a la millor poesía de
carácter patriótic o sobre fets histórics, usos
o costums de la nostra terna,.
III. L'Ajunta,ment d'aquesta ciutat ofe -
reix cent pessetes a la millor «Monografía
sobre l'origen, vicissituts i estat actual del'
edifici «Hospici» i ses relacions arab l'ense
n.yanaa».
IV. El doctor don Ramón Guillamet í
Coma, bisbe electo de Córdoba, ofereix un
objecte d'art a la millor lletra per a un him
ne catequístic.
V. El senyor don Bartomeu Bosch i Puig,
senador del regne, ofereix einquanta, pesse
tes a la millor imés inspirada sardana sobre
motius populars catalans, degudaMent ins
trumentada, i am.b reducció per a piano.
VI El senyor don Pero Liosas i Ba,día
diputat a Corta, ofereix un objecte d'art al
millor treball en prosasobre el seg-üenttema
«Olot en tern.ps d'Alfons V. el magnánina».
VII. Don Josep Berga 1 Boada ofereix un
dibuix original del donador, al millor qua
dret en prosa, eserit segons les Normes de 1'
Institut d'Estudia Catalana.
VIII. Don Mele,ior Domenge ofereix un
quadre a l'oii original del donador, a la mi
llor poesía de tema lijare.
IX Don Celestí Devesa ofereix un objec
te artístie original del donador, a la millor
poesía o impressions en vera de carácter-pi
rinenc.
,n1 Arte Cristiano», deis senyorsVay
reda, Bassols i C.a, ofereix una imatge a la
millor coraposició musical per a cant i piano
de sabor popular catalá.
CONDICIONS:
Totes les coraposicion.s han d'ésser inadi
tes i escrites en catalá.
Els treballa deurán ser enviats al secretani
del Jurat, En Joaquirn. Vayreda,, carrer de
Santa Pau, abans del 25 d'agost.
El Jurat no podrá dividir els prenais, ni
concedir accessits.
El Cos d'adjunta se reserva la propietat de
les obres premiados, durant un any a comp
tar desde(' día de la resta.
El Jurat estará constituit pels senyors en
Jaume Bofill i Matas, president; en Josep
Jutglar, vis president; reverent DIOSSén Do
m'en.ec Balcells, n'Antoni Bolós, en Celestí
_
_
m n JE. mE»n 7CJ/V '3E1ken
IPCI
Clo 40 ir VD like" 01:111 1744T I /11a ".
La més importan! "spanya-20 sucursals amb tellfon-Central: Pelar), 44, teléf. 1,113
_ t Economía. Veritat en els preus Importante La Egipcia es la única funeraria que posseeix Cambra de Desinfecció, no servint cap arte
facto que no ala previament desinfectat.— NOTA: Aeurat rápid sftrvei tant a la Capital
•
414
Devesa i n'Antoni Serra, vocals; i en Joa
quiin Vayreda, secretani
El Jurat enearresrat de judiear les Sarda
nes que obtin al premi V i les eomposicions
del premi X, el formarán els senyors reve
rent Mn. Josep Rufet, en Ignasi Rubió i en
Nareís Corriols.
Olot 26 Juliol de 1913.
La Junta Organitzadora: Ramón Pujolar,
president; Josep María Masra,món, vis-nresi
dent; Francisco Vayreda i Carrera, tresorer;
Jacinto Estela, arxiver; i Bonaventura Su
birás, secretan.
»es Florals de Les Corts
Any 1913
CRIDA
Poetes i prosadors de LZengua Catalana
LaSoeietat ehoral «Juventut» de Les Corts
us convida a con.correr als Joes Florals que
amb ocasió de la festa major celebrará el dia
12 d'Octubre prop vin_ent, els quals se regi
rán per el segjlent
CARTELL
Prem1 ordinari
«Flor natural», premi d'honori de cortesía
que oferelx la Soeietat organitzadora per a
ésser adjudicat a la millor poesía sobre tema
que's deixa al bon gust i franc voler del
poeta.
El qui.'n sigui guanyador deurá fer-ne pre
sent a la dama de sa elecció, la qual será
proclamada Reina de la festa
Premia extraer inarís
1. 100 pessetes que ofereix l'In.stitut Fre
nopátich a l'autor de la poesía que gu.anyi
la Flor Natural.
2. 100 pessetes que ofereix En Josep Deu i
Mata a la millor composició que glosi el
tema «Amb Fe, Traball i Constança molt s'
alcansa».
3. 100 pessetes que ofereix En Vieens Den
í Mata, a una compesició de tema lliure.
4. 50 pessetes que ofereix En Joan Vallés
Pujals, Tin.ent arcalde d'aquest districte, a
una poesía de tema lliure.
5. 50 pessetes que ofereix En Ramón M.
Casades a una composició de tema Hilare.
6. 50 pessetes que ofereix En Lluis Mar
san.s Peix a una composició de tema !Hure.
7. 25 pessetes que ofereix En Esteve Llo
vet al millor sonet que's presenti a concurs.
8. 25 pessetes que ofereix En Esteve Cla
dellas a una poesía de tema lliure.
9. 25 pessetes que ofereix el Rvnt. En
Jaurae Argeraí, Rector de la parrroquia,
una comoosició de tema lliure.
10. 25 pessetes que ofereix la Societat
choral «Juventut» a una composició de tema
iliure.
11. Un objecte d'art que ofereix En Jo •
sep Carcereny, regidor d'aquell districte, a
la millor composició de tema lliure.
Notes.—OpOrtun.am.ent s'an.u.nciarán al
tres premis en l'actu.alitat pendents tant sois
de confirraació. •
Composen. el Jurat el doctor Martí i Juliá,
president; en Ramón E. Bassegoda, en Ja
cinto Laporta i en Xavier Ganabús, vocals,
1 en Manel Alcántara i G-usart, secretani
El Jurat otorgará tots els Accéssits i 1VIen.-
cions hon.orífiqu_es que judiqui ben meres
euts.
Totes les composicions han d'ésser rigo
rosament inédites i escrites en catalá.
Tots els traballs amb lletra clara i llegi
dora s'han de reraetre a l'esta:ge de la So
CATAL,UNYA
cietat Plaça de la Concordia, 10, Les Corte
per tot el dia 25 de Seterabre vin.ent, junta
men.t amb 'alee dos que contindrá el nom
de l'autor i dugui escrit damunt el títol i
lema de la com.posició.
Pera l'entrega dele premie no será válid
altre nom que'l que's trobi en el plec clos a
que fá referencia la parrafada anterior, a
l'obrirlo en Pacte de la festa.
Ele premie que no síguin retirats abans
del dia 12 d'Abril de l'any vinent, s'enten
drá que eón renunciats per ele Ilurs guanya
dore.
La publicació total o parcial de qualsevul
ga de les composieions premiades, abans de
la celebració de la festa implica la renuncia
al premi i ale honore con.següents.
Jocs Florals de la Soeietat
Coral "Catalunya Nova"
Montevideo, Setembre de 1913
PREMiS OR,DINÁRIS: Flor natural.—Premi
anomenat d'honor i cortesía que s'otorgará
al poeta radicat a Su.d-AraIrica que millor
canti l'amor.
Englantin.a d'or.—A la poesía més patrió
tica, o bé, a la que catad millor un fat de la
historia catalana.
Viola d'or.—A la millar poesía que canti
la fe.
PRKMIS EXTRAORDINARIS: I Un objecte de
art, ofrena de la entitat orgranitzadora, a
la poesía que canti, escrita en castellá, un
fet patribtic de l'Uruguay.
II Un objecte d'art, ofrena tam.bé de
l'entitat organitzadora, al qui millor canti
en llengua castellana l'amor a la mare
patria.
111. Una eseulptura de l'esculptor catalá
Bagu_é, donada pel mateix, a la millor poe
sía de tema lliure.
IV. Cinc lliures esterlines, don.ades per
don Ramón Canals, al millor promptuarl
práctie per a lograr la federació i veritable
germa.nor deis catalans de l'Uruguay.
V. Una obra, d'art, donada per don Lluis
Pipó, al millor escrit sobre folk-lorisme ca
tará.
VI. Cine llíures esterlines don.ades per
la senyora María Angélica C. Fita, al que
millor canti a la naare.
VII. Cinc lliures esterlinas, donades per
don Amílcar Fita, al que millor canti la lli
bertat.
Tots ele treballs, a excepció deis dos pri
mere premie eXtraordinaris que tindrán de
estar escrits en eastellá, deurán_ 'enviar-se
redactats en catalá seguint les regles fixes
de nostra gramática.
Ele traballs serán adm.esos fine el día 20
d'Agost inclusiu_, a la Secretaría de «Ca
talunYa Nova», Maldonado, 863, Montevi
deo.
Tots ele traballs que s'enviin deurán ésser
inedits i origin.als.
.1 GRAT CALIFICADOR: Dr. Francisco Sufier i
16 Agost 1913
Capdevila, Dr. Joan Zorrill a de Sant Martín,
Dr. Matías Alonso Criado, Dr. Josep Espal
ter, Josep Enrique Rodó, Dr Adolf Pedral -
bes, Dr. Josep R Mestre, Orestes Araujo,
Dr. Antoní Formica Corsi-FranciscoVázquez
Corea i Ramón Canals.
Institut d'Estudis Catalans
El Diccionari general
de la Llengna. Catalana
L'obra magna del Diccionari de nostra
volguda Llengua va obrint se caraí Comen'
çat ja fa deu anys per Mn. Antoni Aboyen
ha passat últimament a ser una de les em
preces més grane de la «secció filológica» de
n.ostre lnstitut. En les oficines instal lades
desde '1 mes de Març en el palau de la Ge
neralitat, s' hi está treballant aetualment
amb tota febra. Es que's prepara l'enquesta
metódica per acabar de recullir tot el Iéxic
que manca de les diferents encontrados de
Catalunva, Balears, Rosselló, Alguer i Va
lencia Un munt de carnets de colore diver
sos segons ele principals dialeetes esperen
tanda per a ser repartits amb ele seas «qües
tionaris »
Ultimament ele senyors D. Antoni Griera
D Pare Barnils han tornat d'una llarga
excursió dialectal per la frontera-catalana
aragonesa, per tota la provincia de Lleida,
part de la de Giro/La i pel Rosselló, que em
prengueren comissionats per la «seeció filo
amb l'objecte principal d'instituir-hl
col laboradors. Aquestes regions eren fins
ara les que no s'ha.vien pogut visitar. Fet
alzó no manca altra cosa que comengar la
feina. I aixis passará a partir del próxim mes
de Setembre en que tots ele eorresponsals tre
bailarán al mateix tem.ps sobre un mateix
ordre d'idees retornant mensualment a les
oficines ele interrogatoris contestats.
L'Atlas lingüiatic.
Es aquesta ralea obra eolossal que s'ela
bora també en les Oficínes del Diccionari.
Ele materials recullits per nostres filólegs
destinats a bastir la geografía de la Llengua
Catalana i ele seus dialeetes eón ben consi
derables. Es tenen aplegats ja ele de les Ba
lears, del Rosselló, de Lleida i bona part de la
regió d'Alacant.
Esperem millor ocasió per a donar a co
neixer com cal aquestes empreses a nostres
llegidors.
Biblioteca-Museu Bassols
Per La Veu de Catalunya del dia 11 del
corrent ene enterem de que la fundació feta
pel Dr. Joan Bassols en sa finca «Vila Do
lors», a Sant Gervasi, per a la cultura pú
blica, del Museu-Biblioteca, augmen.ta pro
gressivament, devent consignar haver-se
corlocat uns bons retaules dele segles XIV
i XV (assuraptes religiosos), no duptant en
dará fortament l'atenció deis interligents, la
Sastrería 1111 EUROPEA PlaçaSta. Agna,24
• i Capellans, 17.
A_IATES NOITETATS
d'entretemps 1 estiu de les m.és importants fálarigt.1s
PERFECCIO ECONOMIA PREU FIXE
!
ji
T -
-i. ,
6 Agóst 1913
.y.__ secció numismática, au.gmentant no menys
la de cerámica, exclusivamem de n.ostra
terra.
LaBiblioteca ha rebut un -boa cgntingent
danteressants volareis i llibres; alguns trae
tant d'assu_mptes socials, que poden dirimir
bastant les qüestions de actualitat.
. Aquest exemple, donat pel Dr Bassois, és
d'innegable trascendencia, con.tribuint a re
soldre'l problema municipal de Museus i
Bíblioteques, com també d'exenaple per al
tres districtes de nostra hermosa capital.
•
CATALUNYA 0
415
Obres ?e j-osep Carne'.
Llibre deis Poetas
Prirr, er llibre de sonets Segón llibre de sonets
Eis Fruits Saborosos
La Malvestat d'Oriana
Les Monjoies
L'Idili deis Nyanyos
Se troben. de venda a la
Editor 1 llibrer, Clarís, 82, i
nistració.
3 pessetes
5
4
1_
2
5
0'75 cts.
Casa Lluis Gili,
nostra Adral
Cátedra de Llen.gua Catalana
IX
Fenómens de palatalització
El cat. com el fr. conserva els nexes lla
tú:1s pl—, cl—, bi, i gl—, que altres lle
palatalitzen
cat. rara. it. cast. port.
plovit plou
flomma flama
clave clan
blancu blanc
piove llueve chave
&Tima llama charaMa
chície chiave llave chave
bianco
glande gla ghinda ghiande
Ex. amplu, ample, cast. ancho; inflare, in
flar, cast. hinchar; masclu, mascle, cast. ma
eho; angla, ungid, cast. una.
Sois es palatalitzen en cat. d i gl inter
vocáliques que en cast. donen precisament
un so ciar en lloa de palatal.
oc`lu
regula
cat.
u//
refla
cast. port.
Ojo ocho
reja relha
En cat. es palatalitza la / lupu
dóna llop; aix6 no ho fa cap altra liengua
literaria. El cast. presenta 11, no quan en ha
ti hl há 1, sinó quan hi ha els nexes pl,
etc., ja vistos. En algún dialecte com l'astu.-
riá hi ha palatalitzacío de la / inicial.
Altres tres nexes palatalitzables són ct,
i gn,
ru.m. it . fr. cat. cast. port.
et pt tt it it ch it
S SS, sci iss ix xj ix
gn ;mn, gn gn, in ny Ti /2.h
Exemples:
rana. it. fr. cat. cast.
octo opt o tto huit vuit ocho
teixit tese tesse tist tix teje
laxat lasa lascia laisse deixa deja
Púgnn pumnu pugno poing puny puno
agnellu amniel agudo agneau anyell
Noti's davant ct it t:
a e
tractu
lacte
factu
lactuca
e b i
pectu
lectu
e 11.)
b.
directu
slrictu
o 1
t u
u'
(Jeto
nocte
fructu
tret
llet
fet
lletuga
pit
llit
dret
estret
huyt vuit
nuit nit
fruyt
amb diftoncs aban.s creixents, ara decrei
xents.
A quests canvis de la vocal anterior els
trobem tarabé amb la x: metaxa madexa
(pr. madeixa).
X
ORTOGRAFÍA
La bilabial i la labio-dental sonores
El dialecte central ha confós la pronuncia
ció d'aquestes dues eonsonants, eserites res
pectivament b i v. Aixó porta una dificultat
ortográfica que desapareix am.b la con.eixen.-
ça del raallorquí i del tarra2;on.i que fan la
distinció.
Entre vocals s'efectúen els següen.ts passos
del !latí a les paraules vulgars:
PP P p b b
Segona i terça s'han reunit en una h frica
tiva o plosiva en el dialecte central o barce
loní.
El canvi b y ja s'efectua en el llatí vulgar:
caballu cavallu; els altres reflexes llatins
donen en aquest cas també y, puix en caste
llá ant. tenim. cavallo.
Quan es tracta de p, b o y que no són in
tervocáliques, aquestes lletres es conserven,
confonent-se tarabé b í y en una b fricativa
o plosiva.
La confusió de b i y també la ten.en el
cast.; escrita segons l'etimología, (caballo,ha
ber) arab alg-unes inconseqüencies, peró,
com: av±olu abuelo (port. ayo d'acord amb
l'etimología), advocatu abogado; vultur bui
tre; vota boda.
Nosaltres no podem escriure segons cilla
tí, (o el castellá) ja que ten.im dialeetes que
distingeixen la y de la bi una ortografía eti
mológica, ens portaría a anar contra la pro
nunciació d'aguaste dialectes.
No's pot un tampoc guiar, com fan alguns,
am.b el fr. ni l'h., puix el fr. ha fet p b y 11'
it.pp op v.
XI
La 9 —Abans hi havía a les llengües his
páníques quatre sons fricatius dentals:
s sorda s sonora
c (e davant e, i)
Ex.: passa, casa, caca i razón, (conservat
en port.—razas— diferent de 9):
Els quatre sons es eorresponen bastant en
ele tres idiomes hispánics; paró en cat. z es
poc freqüent a causa del seu canvi en h o u
darrera vocal.
ViCinU vecínu dona vecino vezinho vei
pace pa,r:e » paz paz pau
Els q-u.atre son.s distints sois es conserven
en el Nord de Portugal; en la resta de la pe
nínsula hi ha hag,rat confusion.s de noms.
A Castella echan eonfós la s sonora arab la
sorda, i la c amb la z; així: la s de casa, so
nora abans. s'ha pronunciat després sorda;
igualmen.t puix havent tingat razón
un só sonor i caca un de sord, acabaren per
confondre's.
En port es confongueren les du.es sordes
(s sorda amb 9) i les duce sonores (s sonora
amb z).
Aixó porta trastorne ortográfichs. Els cas
tellan.s ele resolgueren prescindint de la tra
dició, suprimin.t el signe ss que representava
la s sorda, i representan.t el só confós de c i z
per z, peró escrivin.t e davant de e i de í.
Els portugu.esos un mot que era escrit sem
pre a9ucar l'escrigueren després de la confu
sió assucar, i un mot cona portugués ella es
crit durant molt temps portuguez.
En cat. migeval eón rars ele canvis de 9
en ss.
Anera ara a veure quince paraules te
níen c.
1. Les que teníen p davant e, i.
cera cera
cinere cenclra
cm que cinc
circare cercar
civitate ciutat
vincere
vincit
dulce
calce
Palee
véncer
venc
dolc
calc
falc
2 Les que teníen ci—ce del llatí vulgar=
que=--chi.
facíat faca bilancea balanga
vicia vela caloeare calcat
lucin 11u5 —aceu —ac
eri_có —icen —iç
brachiu bra!,' laque,u 11a9
3. Les que teníen ti=te
platea plaça
maltea -incoa
nuptías noces
captivare coçar
directiare
distrUCtiare
altiare
cantione
dreçar
destroçar
allar
camó
ex±curt-Fiare eseUrr,ar
ex+quart÷iare esquinçal
ab-l-ant`-fiare avan&ar
4. Altre origen de la ç era la transcripció
de la s en mote alarbs; pulx el só més sena
blant a s árabe no era s hispánica, sino g.
cast.
azucar
azafrán
azote
acíbar
port.
allccar
alcif9'0
a9onte
azeyre
cat.
sucre
9afret
açot
ceyer
També es feia aquesta transcripció en pa
raules d'origen gerraánic.
cast. port.
içar(=--izar) i9ar
danzar
cat.
içar
dan9ar
Hl havía finalment t en mote d'Orígerl ill
cert, COM gol.
C. Riba 13raeons
Les BuMiques de Ifirgili
Se troben de venda a la Llibrería d'Alvar
Verdaguer i a la nostra A_dministració,
Pren: 2 pessetes
416 C..A T.A.L.Z.T1\TVA
renk G11,7'25
1-i •
gw•Ez•
,
d Ia
h 11°p - á _
UI
, rrr Ira; 'TZ
1.0
TU
Aigues hipertermals, de temperatura 60°, ale,alines, bicarbo
natat-sbdiques. Sen.se rival pel re-amatilszne, la diabetes
i les afeecions del estérnae, fetgo, rreelsa. Áquestes aigues,
de reputaeió universal, no mes es venen embotellades í les bote
les duen tots els distintins ab él nom de la Soeletat ,11.21.h
raima Vielry,- Catalán. Crielin la atenció deis consuraidors,
i molt particularment deis malalts, per tal que no es deixin sor
pendre admítint com i.(1.ntiques a les n_ostres aigues d'altres
artificial que s'ofereixen en aouest m_ereat amb nonas de
fonts Imaginazies que no mes son marques de fábrica I
so -fbrIte de orIg
DE VENTA A =AS 1-',=.,RTS
Admirdstració: RAMBLA de les FLORS = le-ent:
41.
16 Agrist 1913
Adritorruibils Espan yoLp
Obradors a Barcelona:
Carretera de Mbe.s, 279
(5155.GRERA)
Tei&fon 8250
Telegramas TeIefonernes
Adamóblies BARGELONI
Sucursal a França:
Levaliois
010
or. «DIO
Chassis (3.e turiame de
12:/15, 15/20, 30/40 y 45 HP.
Bis mes rápits i els mes
económics de essencia 1
neumátics.
CaInienS, 15/20 y 30/40 HP'.
Pera transport de passat
gers, servei de col-legis i
cl'hotels i ambulancies sa
nitari.es.
Per transports de 1 1,
I i de3 tonelades i servei de
I correus.
Grupes marins, de 6, 15
j.i 30 HP.
I • Per canots de recreu,
I transports de passatgers, Iserveis de práctics de ports
1 salvament de náufregs i au
j xiliars de barco de pese,..
Chassis per ómnibus
ir
VIUDA DE
O p y ya) !Y-7
MOBILIARIS DE LUXE
EN ESTILS CLÁSSTCS I MODERNS
INTERIORS COMPLETS
SECCIÓ COMERCIAL
MOBILIARTS
EXTRAORDINARIAMENT BARATOS
METAL-LISTERIA LÁMPARA"--;
Or.
OBJECTES D'ART
PARQUETS PLEGABLES (PATENTATS)
Despatz: Plaga ?e Cataianya, 7
Ríagatsétris i Obra?ors: Cosen ele Cer?c, n-b--mo 327
Obra. zal_gva.
(Publicaeió de la Llige R-,5g•ionalista)
Arae ce dents -
La Maneornunitat Cntaina
E.,1ey de Ilearlearnunitaits
Preu: cérttims
De venda en les llibrerles y quiel-,-•es
„
MI4al:/0 : MEDICINAD
14 TURA :PURGP-NTE
Recomendad por las Academias de NIedieína de París y Barcelona, etc., ete
DIPLOMII.S Y MEDALLAS DE ORO
-9
4-PURGANTE SIN RIVAL EN EL MUNDO
Combate eficazraente la constipación pertinaz del vientre, infartos crónicos "
del hígado ybazo, obstrucciones viscerales, desórdenes funcionales del estó
mago e intestinos, calenturas, depósitos biliosos, calenturas tifoideas, conges
tiones cerebrales, afecciones herpéticas, fiebre amarilla, eXcrófulas, obesiclap
(gordura);NO EXIGE REGIMEN NINGUNO.—Como garantía de legitimidad,
xigir siempre en cada frasco la firma yrúbrica del 'Dr. Liorach. conel es
uno encarnado y etiqueta amarilla. Desconfiar de imitaciones -y substituciones.
—VÉNDESE EN FARMACIAS, DROGUERÍAS Y DEPÓSITOS DE AGUAS MINERALES —
Adrninistracíón Oalle Cortes, 6148 1:11-tReEL01,-,TPL
0,5. Nadie debe estar en su casa sin una botella de agua Rubbiat - Lsrach ‘`,.
a
Esta.,:bliment TipogrIafic de J. VT'STRS- Oarrer de 11112 atané, 22 B R,C 601\4" A.