Catalunya : revista setmanal. Núm. 373 (26 des. 1914)

              Safintanef9251Órn
ALIJNY'A
REVISTA SETMANAL
22. • Número solt, 25 etvi -P am.7 111 Lúes.; 1:24'ul. íDtes. - tEsk-azge2, t5 gtes.
Any VIII Barcelona 26 Desembre de 1914 Núm. 373
SUMARI
L'ideal.
introducción a la Filosofía del
.aornbre que trabaja y au.e juega
A.ntologia filosófica de Eugenio dcars.
Dos imuerialismes, per JosEP LLEO
NAET.
Flistories extraordina.ries
A.Pece-mí:aliara Wilsen—C. R. B
tradu.eció.
GBIrtfl NOVA
Prird157 br dposos
— —
josep DI- de Sagan-a
Dipósit: Llibrería d'Alvar Verdaguer
Rambla del Centre, 5
.G¦-•
'IDEAL
Gloria de Pernpolistrat President del
Consell de Ministres, senyor de tota
una hisenda vana com els Dessebres for
jats arnb paDers 1 cartrons. Gloria i joia
del resplendent Sr. Dato, ei qui pot ja
contemplar amb íntima i profunda sa
tisfacció Pespectacle placévol de l'en
contrada quietosa i próxima a un flori
ment prometedor. Després duna treba
liada tant plena de fadics, déu ésser d'
un goig inefable el poder reposar en la
quietut daurada de les cambres on la
bonança propicia s'escala per totes les
més subtils vinzes de la córpora lassa
cobejosa del repós.
El Sr. Dato déu beneir ara els ventu
rosos dies de la-seva existencia D'acida.
La fi corona l'obra, diu el vell adagi;
arnb raó: la corona d'una beatitut que
només Dot conçar-la en tota sa magni
tut aquell qui s'endugué la tasca de
construir-la. Ara el Sr. Dato es troba
en el coronament d'aquella obra colos
sal, qui per norn és apePlada, aDrova
ció de pressuposts.
aqueix és l'Ideal. No Dot negar-se
que per conseguir-lo val la pena d'es
mergar-hi tota la magna potencialitat
duna vida eneriçada de contínues agita
cions, amb tot l'acompanyament de la
multitut compacta i adicta, que mena el
mateix afany idealístic. • Per arribar a 1'
aprovació deis pressuDosts déu valer la
nena que s'hi consagri s'hi sacrifi
qui gairebé en holocauste tot un senyor
Dato; amb la suprema plana deis seus
cornpanys de ga.binet i, encara, Pínclita
Tnajoría arnb tot el braó, qui ara, com
manta vegada, li és regonegut arnb tota
sinceritat.
Eh, doncs, i eis altres ja tenen la glo
ria de l'Ideal assolit, per la ventura i la
felicitat de Phisenda de paper.. Més,
bon goig que‘is faci tata aquella gloria
inaudita, que nosaltres no voldríem
compartir-la amb l'esperit mesqui ilur.
í
Desoint el clam freqüent de la correntía
de la realitat qui salta per uns viaranys
esDadats cap a Pabim; desoint-lo, perqué
són inca.pagos de sentir-lo, amb la sor
dera la més espaventable per tal com
tenen orelles i no ouen,—fiten la vista,
inquieta de febre de mort, en la sola va
nitat d'uns fingiments, com són uns
pressuposts de pura mecánica, sense
atendre a la magna importancia d'al
tres punts capitalíssims de vida.
Nosaltres no voldriem compartir mal
la gloria i la satisfacció per Pacornpli
ment d'una:".k..1;,Jd taül. z.--..sL-r:z-la I
d'espiritualitat. Aquestes nores, els qui
pretenen ser governants del Doble SÓn
comfortats d'haver complert la liur sa
grada missió. Peró quan un esta.blim.ent
quaisia prodiga la vacuitat en tant gran
desmesura, quan un régim trasDúa de
tanta insubstancialitat, allavors el seu
ideal no és más que un engany; no
viuen entre vius, sino que pasturen
errants entre'ls herbeis decoratius deis
cementiris; i allavors la seva fi és pró
xima.
Nosaltres més volemla gloria de l'opro
bi eixit d'aquells qui no poden fer altra
cosa que entrebancar la vía de l'afirma.:
ció de vida contra la rutina d'aquella
existencia qui, si no acaba de morir, és
per inercia i la_consuetudin.aria progres
sió de la seva inutilitat. Els nostres re
presentants, 1 en ells tots nosaltres, el
nostre Doble, la nostra ánima, Catalu
nya sencera, tots hern estat guardats
amb ullada torva i fins rancuniosa.
L'ideal d'ells i el nostre són incompa
tibles, és ciar, com rnort i vida es repel
leixen. Peró nosaltres seguim sempre
forts en la rnateixa fortitut, i cada dia
rnajor, per més sabuda; seguim totes
hores formantlPirreductibilitat
viui esDandidor. No us esDanteu, que la
vida darnunt la mort será vencedora.
B.
818 CATALUNYA 26 Desembre 1914 11
cgiíeanyciaacealbsaummionavnadloor,supapsraopio 1
Introducción a la Filosofía partida. La filosofía pragmática canten).-
poránea es, en el fondo, la contradicción
del positivismo, su origen.
del hombre que trabaja y que 4 ga, Una primera tendencia que encontra
Antología filosófica de Eugenio d'Ors
Los ensayos de la Filosofía del Hom
bre que Trabaja y que Juega nos ponen
en presencia de un grupo de espíritus
en donde vibran de un modo muy par
ticular los temas de la filosofía contem
poránea. En la conciencia actual, hay
algo de indecisión, de inquietud, clara
mente manifiesta por las quebraduras,
cada día más graves, del clásico edificio
idealista construido por el Renacimien
to. La filosofía aspira a nuevas formas
que varíen totalmente de arquitectura.
Este grupo siente hondamente ese anhe
lo y aquellas inquietudes. Hubiera po
dido perseguirlas con ánimo sarcástico
y cultivarlas, ayudando al total derrum
bamiento de la vieja casa. Prefiere sin
embargo mirarlas en conjunto y tratar
de salvarlas en un ensayo de sistema. Un
espíritu de clásicas harmonías medite
rráneas, que anhela la perfecta compe
netración de las partes, ha de sentirse
disgustado en medio del tumultuoso
oceano de la filosofía contemporánea.
Querrá recogerse una vez y darse cuen
ta. Aspirará a encontrar, en las capas
más profundas, un punto firme en don
de puedan hallar su síntesis, principios
tan opuestos y diversos. Abominará del
eclecticismo vulgar que acopla en mo
saicos irracionales las más contradicto
rias afirmaciones. Pero admirará el plu
ralismo jerárquico de un Leibnitz y
buscará un sistema, cuyo punto de par
tida sea tan elevado y tan amplio, que
en él quepan multitud de posiciones di
ferentes.
En la quiebra—al parecer definitiva
del positivismo, hallamos una de esas
heridas mortales que padece el pensa
miento de ayer. El positivismo se mueve
dentro de una grave contradicción entre
su orientación hacia el conocimiento
científico exacto y su predilección por
el empleo de métodos _biológicos para
resolver los problemas tradicionales de
la filosofía. Nació el positivismo de exi
gencias lógicas, objetivas, exactas: Qui
so afirmar de un modo definitivo el pe
renne postulado del idealismo: la iden
tidad del ser y del pensar—del pensar
científico. Se negó admitir que fuera
de la ciencia hubiese algo que pudiera
. escapar a priori a las determinaciones
del intelecto. Para él, ciencia y realidad
son conceptos que se superponen exac
tarnente.
El valor del conocimiento científico eš
absoluto, entendiendo por esto que todo
mos en los escritos filosóficos de Euge
nio d'Ors, es la de resolver las dificul
- aquello que se presente a nuestra consi tades interhas que acabamos de apun
deración como ajeno desde luego a la tar. Para ello esboza una doctrina de la
aprehensión y comprensión intelectual, cciencia, amplia, comprensiva, que con
debe ser reputado como una elaboración tenga dentro de sí la acción, dando así
fantástica que carece de realidad. cabida a las exigencias del trabajo, ypartiendo deeste postul•ado tradiciotqiuYeesatisfamga tambiépn al moismo •
e nal del idealismo, pensó el positivismo el desinterés de la verdad objetiva. La
dominar los eternos problemas de la segunda tendencia es la de construir
filosofía, aplicándoles los métodos de sobre la base anterior un ensayo siste
m
una ciencia, la biología. Así creyó que ático de explicación general, de meta
iba a concluir:definitiva y perfectamen- física, en una palabra. Trataré de resu
te la obra del Renacimiento. Pero he mir una y otra y luego me atreveré a
aquí que de ese biologismo nace ahora adelantar algunas consideraciones per
una retroacción que destruye el postu- sonales.
lado idealista. En efecto, considérase la Basta un breve ojeo de los trabajos de
ciencia como producida, condicionada Eugenio d'Ors para advertir que su con.
por una ley biológica universal, la ley cepto de la Lógica y de la Epistemolo
del menor esfuerzo, de donde sale una gía pertenece enteramente a la dirección
concepción económica—biológicamente biologista. Uno de sus folletos más inte
-del conocimiento. Pero si ello es así, resantes se denomina: La fórniula bio
el valor de la ciencia se resuelve todo él lógica de la lógica. En una comunica
en la satisfación de las hecesidades prác- ción al Congreso de Filosofía de Heidel
ticas que la originaron. La ciencia val- berg, dice que «lo que se ha llamado la
drá, pues, no en absoluto, como una corriente biológica en la teoría del cono
realidad, sino relativamente al éxito que cimiento, no es ya uha corriente, es una
proporcione a la acción, a la vida, a las definitiva adquisición». Mas este biolo
exigencias prácticas de donde ha naci- gimo de d'Ors no consiente suprimir
do. ?Puede, entotices, afirmarse que el ni escamotear problemas, no quiere so
sér de la ciencia sea la realidad misma y luciones rectilíneas excluidoras de toda
toda .1a realidad? ?No tendremos más variedad, incapaces de dar cuenta de la
bien que pensar ahora que el conoci- riqueza de matices del conocimiento. Y
miento, originado en necesidades prác- precisamente por este deseo de no dejar
ticas, lejos de expresar lo real tal como nula inexplicado, trata de presentarse
es, forja una realidad propicia para nos- bien claramente todos los aspectos del
otros y por ende una realidad falsa o al problema. Así, por ejemplo, la concep
menos incompletamente verdadera? No ción económica ,de la ciencia, según la
habrá más remedio que aceptar esta cual ésta nace de las exigencias prácti
consecuencia, si adoptamos - la teoría cas, parécele con razón incompleta y
biologista del conocimiento Ved 'ahora: considerablemente estrecha. No tiene en
el positivismo, que comienza dando a la cuenta esa teoría que en la ciencia hay
ábrica Barcelonesa de Ceitleide, Goma Apósits
(C5
rgaltrileilla.9 20
DV\E-,-LIE(OLA Fent hO7
MgegeleE,52-J,Tecad.or oblec2es cea
de gema. -CoQnsts, Ilasses, Eger.e,:-_, E.
En_viem eatálegs ais compradors
1.1ti,E,
26 Desembre 1914
algo más que la simple resolución de
casos prácticos presentados por ia vida
en su curso; prescinde esa explicación
del elemento quizá más importante en
el conocimiento, su generalidad, ese
carácter que le hace valer infinitamente
por encima del o de los limitados casos
particulares. Al lado, pues, de la nece
sidad práctica, habrá que admitir tam
bién una actividad prácticamente supér
flua, de lujo, una actividad que se ex
tiende a fenómenos por ahora inútiles y
establece leyes generales, cuyo alcance
es muchísimo mayor que el momentá
neo. Esta actividad puede calificarse,
pues, de juego. La raíz del conocimien
to es así doble: por una parte la necesi
dad práctica, el trabajo; por otra parte
esa actividad superflua, injustificada,
estética, que nos hace pensar por pen
sar, con una voluptuosidad característi
ca en el pensar mismo: el juego.
Pero es necesario estrechar más aún
esta teoría de la lógica. El trabajo sobre
la fórmula biológica de la lógica lo lleva
a cabo. La cuestión ahora se coloca en
otro terreno. La teoría económica de
Mach no explicaba nada, en realidad,
puesto que para fundamentar las nor
mas lógicas hacía uso de una noción
también normativa, la economía. La ex
plicación de Avenarius es más propicia
a ulteriores mejoras. Ella es bien cono
cida. Parte del dualismo entre el sujeto
y el medio, entre el individuo y las ex
citaciones que le acosan. Cuando entre
la energía del sujeto y las excitaciones
exteriores hay un desequilibrio, por
exceso de estas últimas, hay entonces
un problema. Cuando el equilibrio se
restablece, el problema está resuelto.
Cuando hay desequilibrio en favor del
sujeto, es que las energías de éste son
superabundantes y exceden a lo necesa
rio para resolver el problema. En esta
teoría introduce ahora E. d'Ors la no
ción biológica de un equilibrio inesiable,
que caracteriza todo sér vivo y particu
larmente las células nerviosas, y entre
éstas más aún las cOulas cuya indeter
minación funcional se traduce en fenó
menos de conciencia. En estas condicio
nes tendría el sujeto—el sér vivo—una
incapacidad fundamental de resistir a
las excitaciones del medio, es decir, el
desequilibrio sería definitivo, si el suje
to no pudiera asimilarse una parte de
CA TALUNYA
las excitaciones tóxicas del medio y con
vertirlas en una defensa específica con
tra ellas. Esta asimilación se hace y el
sujeto adquiere, mediante esa su activi
dad anti-tóxica, una inmunidad relativa
contra las excitaciones del medio y hasta
un exceso de inmunidad. Si ahora que
remos denominar con exactitud todas
estas operaciones, tendremos que decir
que la razón es la actividad antitóxica
que convierte en defensas las excitacio
nes exteriores. Estas, a su vez, las asi
mila al sujeto convirtiéndolas en concep
tos. Ahora bien: la bioquímica llama
diástasis a la actividad que asimila pro
ductos. Podremos, pues, decir, que la
razón es una didstasis Por otra parte,
inmunidad es el resultado de esa asimi
lación realizada por la diásta.sis. Podre
mos, pues, decir que la lógica es una
inmunidad.
Una aplicación ejemplar de esta teoría
819
le proporciona una ampliación y una
confirmación importantes. Las enferme
dades mentales se manifiestan en for
mas diversas—delirio de persecución,
de grandezas, paranoia, etc. Es un he
cho comprobado que una cualquiera de
esas formas puede convertirse dentro de
uno y el mismo enfermo, en otra cual
quiera. z:Cómo explicar este hecho? Ad
mitiendo que esas supuestas enferme
dades mentales no son sino síntomas de
algún disturbio vital profundo. El sujeto
trata de combatir ese disturbio y lo con
sigue, inmunizándose mediante la ela
boración de un sistema de conceptos
persecución, grandeza—el cual puede
variar, siempre que cumpla su fin único,
que es el de mantener, mediante la in
munidad adquirida, el equilibrio emi
nentemente inestable de la vida.
MANUEL G. AIORENTE
rw_
CATALUNYA sosp`én la seva publicació per alguns niésos:
La seva 1?edaccid, que ser.'a aumentada, treballart aqztest
ternps de silenci en obra fecunda de reorg,anització de la nostra
vida periodistica.
Hi ha en la guerra d'ara una nova
amenaga a la forma nacionalista, potser
més grossa que en les anteriors escome
ses deis darrers segles.
Volent sisternatitzar-ho sobre' el mapa
en resultaría que d'ella se'n pot esperar
una victoria de l'esperit de conquista i
dominació: Irnperialisrne; o una victoria
dels pobles que poden esperangar cona
a guany de la guerra el recobram_ent de
tragos de la seva nacionalitat que havíen
perdut, o l'impedir noves preses damunt
d'ella: Nacionalisme.
Ara mateix tinc al davant una revista
nort-americana amb m_ apes (Munsey
novembre). D< Anglaterra no en du el
mapa, peró que la intenció británica
(r) y. COD.1 a complement l'article GRISI en el núm.. de
CATALUNYA del 12 de desembre.
r
•<^«
(1)
no és imperialista no en discutirá ningú.
Sóta el mapa d'Alemanya atribueix a la
raga germánica en la invasió- actual les
segiients mires: anexió de Bélgica, Ho
landa i el trog que li manca de Dinamar
ca a fi de tenir el control deis mars del
Nort i Báltic; una preponderancia aus
tro-germánica a Servia, Montenegro,
Albania i Tracia per tenir desbrogat el
pás cap als tresors de l'Asia. Menor: Irn
perialisme, dones.
De l'altra banda: Franca aspiraría al
recobrament de l'Alsacia i la Lorena.
Russia tiraría, per una part a recons
truir-se una major Polonia autónoma,
reconquerint el que d'ella és avui sóta
el domeny cl"Alemanya i Austria; per
l'altra part freturaría obrir-se una Ilen
ca através de Rurnanía, Bulgaria i una
jada tarda a la sortida
W".mnó da?,-; (Dic
) ) n eaV S I\)
p.)ssete-s
El Saló més elegant de Barcelona per hTlrichs
820
punta de Turquía per fer cap a Constan
tinopla, i sobre aquest nou territori te
nir-hi al menys una preponderant in
fluencia. Veus-aquí una mira creuada
de Na.cionalisme i Irnperialisme.
Bulgaria i Rumania aspirarien com
a guany d'aquesta guerra a recobrar te
rritoris, avui dominats del rus i l'aus
triac i que abans foren rumans i bulgars
per possessió o per predominancia ra
cial: Finalitat, bé es pot dir naciona
lista.
Italia (sernpre sobre el mapa) aspira
ría a recobrar d'Austria la Ilenca, gaire
bé sencera de parla llatina, que u arro
cloniría el territori coster de l'Adriátic:
Solució nacionalista també.
L'aspiració de Dinamarca fóra reco
brar el troç que actualment és d'Alema
nya.
Suecia aspiraría al recobrarnent del
territori de Finlandia que era séu fins
a l'any 1809, avui sota el domini de
Russia: Aspiració nacionalista, així corn
l'anterior.
Nurnericament, dóncs, es ven predo
Har sobre aquests rnapes l'aspiració
nacionalista, peró el geni d'aquesta gue
rra és l'Imperialisme, perque el móvil de
expansió que la mou presuposa una con
questa, i no una reconquesta o un pur
ideal de cofiservació; perqué la nació
que segons tata aparença vol que duri
la guerra és amb una mira final de inva
sió que vol fer-la durar i no pas duta
duna intenció de recobrament o conser
vació; i finalmenti perqué cal preveure
que fins els Dobles que, sobre el mapa,
resulten rnantenint una aspiració nacio
nalista, el dia que pels atzars de la gue
rra es trobessin haver traspassat fronte
res, no es refusarien pas per integritat
nacionalista el goig guerrer de la con
questa.
En l'articie que en la nota senyalern,.
ens dolíern, que aquesta crisi que ame
naça la forma nacionalista a l'embat
de.ls acciden_ts del món del per força,
aquí entre nosaltres semblava haver gua
nyat alguns poetes, els esperits lliures
per essencia, i que ara, des que la gue
rra és engegada, diriem que festeja
CATALUNYA
ven al só del món del per força la idea el vostre darrer accés d'enamorament.
d'una raça, cada ú la preferida, domi- jo m'errava. La vostra paraula sona mes'
nant sobre les restants d'Europa, i gai- enllá deis accidents de la política i de la
rebé desitjaven mirar aquesta Europa guerra. Es que ço que en el món jussá
sota una inundació británica o germá- del per fo7ca és accident, pren entre nos
nica.
altres en idea alada, i altre cop revé per
Peró a.vui venç sobre la meya sospita sobre de cap amargor la [esta victoriosa.
la claror d'una atmósfera más elevada. Es que la idea de llibertat circumscri
I petiso: no; aquests poetes no festegen ta dins del nostre sentiment de raça va
cap hegemonía per política, ni tant sois pels aires en un pur accés 'espiritual, en
tenen memoria del fet de la guerra quan un pur miratge de simpatía humana. Es
esclaten en una tonada d'Imperialisme. un miratge nou.
No és que s'hagin sortit del seu món Potser el miratge es londrá aviat en
de llibertat, sinó que 1' aire espiritual aquest aire espiritual nostre tant sensi
del qual respirem i ens en vestim de res- ble, i pel mateix motiu potser mudable.
plendors, té una tant meravellosa sen- Peró, anc que així fos, ja en vindrán
sibilitat, que tot esdeveniment bategant d'altres, perque la Ilurn perdura.
en l'espai gran hi pren desseguida i s'hi Així girava el meu desig, i tant forta
retrata transforrnat en un n-iiratge d'alta ment, que el vull creure veritat; i ara
voladora essencia platónica. 1 ara tor- veig corn si aquell !alerta! que llençava
na a esdevenir aixó, que aquest aire es- en un anterior article s' anés fonent.
piritual vibra i resplendeix d'un rnirat- Perqué jo mateix no puc negar aquest
ge non, i es fa en nosaltres un d'aquests aire espiritual que ens té adins seu, on
nostres eixamplarnents de pit anhelants qualsevol decandirnent o sospita pugnen
cap a una abraçada cordial: lberisme, per resoldre's en revifament i confiança
Nacionalisme, Futuristne, Alediterranis- en el sí sernpre renovant-se d'una idea
me: i avui una ven més i altra vegada litat llurninosa i plena de llibertat.
els braços obrint-se amb delit d'abraça- JOSEP LLEONART
da, enmig de l'espai que no se'n veu el
terme: Imperialisme.
No, no hi ha temença d'abdicació de
la vostra Ilibertat, gerrnans poetes, en tre112..—Ca.rme (Davant de Betlem).
26 Desembre 1914
El millor Café és el torrefaete de La es
Hít©ieeztlrlilnatlies d'Fidewa2 A. Poe
j,..
(Acabament)
Ja havía passat dos anys d'aquesta
joiosa manera, quan arriba a l'universi
tat un jove noble parvenzi, Glendinning
--ric, deja la brama, com Herodes Atic
al qual la seva riquesa Ii havía cos
tat poca pena d'adquirir. Aviat vaig
trobar-lo de intel.ligencia feble, i, natu
ralment, el vaig marcar corn una vícti
ma avinent del rneu enginy. Vaig invi
e ti
tar-lo amb freqüencia ajugar, procurant,
arn-b l'astucia usual del jugador, deixar
li guanyar considerables sumes, per
más eficaçment embolicar-lo dins els
rneus filats. A la fi, els meus plans
essent madurs, vaig encontrar-me arnb
ell (anala la intenció decidida, que aquest
encontre fos final i decisiu), a casa d'un
company nostre (Mr. Preston), igual
26 Desembre 1914
ment amic de tots dos, peró que, per
fer-li justicia, no tenía la més remota
sospita del .meu designi. Per donar a
tot aixó una color millor, jo havía pro
curat reunir una societat de vuit o deu
persones, amb soPlícita Cura, que Pin
troducció de les cartes semblés acciden
tal, i fos originada a proposta precisa
ment de Pincaut que yo sotjava. Per ser
breu en un terna tant vil, no vaig orne
tre cap de les baixes finors tant acostu
mades en semblants ocasions, que és
cosa de meravellar-se com hi ha ningú
tant taboll per ca.ure-h.i de víctima.
Havíern perllongat la nostra sessió
molt avant de la nit, i a la fi vaig rea
litzar la maniobra que Glendinning.que
dés d'únic adversari rneu. El jóc, a més,
era l'écarté, el meu jóc favorit. La resta
de la companyía, interessa.ts per les
grans proporcions del nostre jóc, havien
abandonat les cartes Ilu.rs i feien d'es
pectadors drets a l'entorn de nosaltres.
El nostre parvenzt, que els meus artificis
havien empes a beure preg-onament
durant la primera part de la vetlla, ara
barrejava, &maya o ju.gava d'una mane
ra estranyarnent nerviosa, en la qual
la seva- ubriaguesa, jo pensava, podía
tenir• part, peró no ho feia tot. En
molt poc ternps havía esdevingut el meu
deutor per una forta suma, qua.n, havent
pres una Ilarga gorjada de oporto, va
fert tot-just el que jo havía fredament
previst—proposá de doblar la nostra
joguesca, ja força extravagant. Amb una
ben fingida mostra de resistencia, i no
fins després que el rneu refús reiterat
Parrocegá a paraules agres que donaren
al meu consentiment la color cllun punt,
a la fi vaig avenir-rn'hi. El resultat,
naturalment, no va fer sino provar córn
la presa era completament entortolli
gada dins les meves rets; en rnenys
d'una hora havía quadruplicat el séu
eleute. Feia alguna estona que la seva
fesomía havía perdut el tint florit que
Ii prestava el vi, pero ara vaig reparar
amb esbalahnent, que s'havía tornat
una palidesa verdaderarnent terrible.
Dic amb esbalaYrnent. Les curoses infor
rnacions °lúe jo havía pres sobre Glen.-
dinning, me Pbavíen representat com
immensarnent ric; i les sumes que fins
aquí havía perdut, encara que en si
fortes, no podíen, jo suposava, arnoYnar
lo rnolt seriosarnent, i rnolt menys afec
tar-lo d'una manera tan violenta. La
idea que rnés naturalment se m'oferí,
fau que estava retut pel vi que acabava
de beure; i més aviat amb Pobjecte de
salvaguardar el re.eu carácter als ulls
deis rneus companys, que no pas per
,un rnotiu rnenys interessat, jo a.nava a
insistir, peremptoriament, per interrom
Pre el jóc, quan allanes frases dites al
costat nneu per algú de la companyía,
C
una exclamació de Glendinning eviden
ciant una completa desesperança, em
donaren a compendre que jo havía efec
tuat la seva total ruYna en circumstan
cies que, fent a ell un objecte de pietat
per tots, Phaurien protegit ádhuc con
trals rnals oficis d'un dimoni.
Quína hauría estat la meya conducta,
és difícil de dir-ho. La planyívola con
dició de la meya víctima havía llençat
damunt de tothom un aire de tristesa
ernbarraçosa; i uns quants rnoments
regná un pregón silenci, durant els
quals jo no podía estar-me de sentir-me
formigor a les galtes sota les rnirades
ardents de menyspreu i de .retret que
m'aviaven els rnenys perduts de la so
cietat. Fins confessaré que un intolera
ble pes d'angoixa es descarregá momeen
taniament del meu pit per la súbita i
extraordinaria interrupció que va se
guir. Les amples i feixugues portes pie
gadices de la cambra s'obriren de bat a
bat, d.'un sol cop, amb una impetuosi
rat tant vigorosa i violenta que totes les
candeles de l'estada s'estingiren com
per encantament. Pero la llurn, en mo
rir, ern permeté just de llucar que un
estranger havía entrat, un horne de la
meya alçada méá o menys, estretarnent
embolicat dins una capa. No obstant les
tenebres ara eren totals;.i solament po
diem sentir que sil s'estava dret enrnig
nostre. Abana que cap de n.osaltres se
retornés de l'esglai extrem on aquella
rudesa ens havía llençat a tots, oírem la
ven de Pintrús.
«Gentlemen», va dir, amb un x,ilt.
xizteig baix, distint, inoblidable, que
penetra el moll dels meus óssos, «Gent
lemen, no faig cap excusa d'aquesta
conducta meva, perqué comportant-me
així, no faig sino complir un deure. No
so-a, sense dubte, informats del verda
de.r carácter de la persona que aquesta
nit ha guanyat a l'écarté una suma enor
me a Lord Glendinning. Us vull propo
sar, dones, un mitjá expeditiu i decisiu
per obtenir aquesta rnolt necessaria in
forma:ció. Vulg-ueu examinar, a plér
vostre, el forre del puny de la seva má
821
niga esquerra, i els diversos paq-uetets
que es trobarán dins les butxaques bas
tant espaioses de la seva roba de carnbra
brodada.»
Mentre parlava, la quietut era tant
profunda que s'hauría sentit caure una
ag-ulla damunt' del trespol. En callar,
se'n sortí tot-duna, tant bruscament
com havía entrat. Puc jo descriure
—descriuré les meves sensacions? cal
dir que jo sentía totes les horrors de
Pinferna.t? Ben segur que tenía poc
ternps per la reflexió. Moltes mans ing
agafaren rudarnent i irnmediatament
fou procurada Ilum. Una perqu.isició se
guí. Dins el forre dé la meya mániga fo
ren trobades totes les figures essencials
de l'écarté, i dins les butxaques de la
meva roba, un cert nombre de paquets
de cartes, facsímils de les usades en les
nostres reunions, amb Púnica excepció
que les meves eren de les que tecnica
rnent en diuen arrodonides: les «ho
nors» són lleument convexes deis cos
tats petits, i les cartes baixes Ileurnent
convexes deis costats grans. Gracies a
a.auesta disposició, el trufat que. talla,
com és costum, en la Ilarg-aria del pa
quet, talla invariablement de manera
que dóna una ((honor» al séu adversa
ri; rnentre que'l tru.fador, tallant eh 1'
amplaria, mai no donará a la seva víc
tima rés que s'ho valgui en el jóc.
Qualsevol esclat d'indig-nació rn'hau
ría afectat menys que'l silenci desde
nyós i la calma sarcástica que acolli
ren aquesta descoberta.
«Mr. Wilson», digné el nostre hoste,
abaixant-se per collir de sota`ls séus
peus una luxosa capa de pchs rares,
«Mr. Wilson, aixó és vostre.» (El temps
era fret; i, en deixar la meya estada, jo
m`ha.vía tirat sobre la meya roba del
rnatí una capa, que Inchavía llevat arri
bant al teatre del jóc). «Presumo que
és superfluu cercar aquí (mirant els plecs
del vestit amb un somriure amare) cap
més prova del vostre talent. En veri
tat, ne tenim. prou. Espero que veureu
la- necessitat de jaquir Oxford—en tot
cas, de sortir a Pinstant de casa meya,»
,r4 `senTIM 5:1Z0 ti12'EDICITIgh
IATURAllt:PURGP,,ITI
y
Recomendada por las Icaderilas de Medicina de París y Barcelona, etc., etc. Diplomas y medallas de Oro
-- PURGANTE SIN RIVAL EN EL MUNDO
Combate eficazmente la constípa.ción pertinaz dei vientre, infartos crónicos del hígado y bazo, obstrucciones 'visce rales, desórdenes funcionales del estómago é intestin.os, calenturas, depósitos biliosos, calenturas tifoideas, congestiones
cerebrales, afecciones herpéticas, fiebre arnari:la, escrófulas, obesida.p (gordura): NO EXIGE REGIMEN NINGUNO.—
COMO g.:ir-anda de legitimidad. xígir siempre en cada frasco la firma yrúbrica del Dr. 11.13?.....ach, con el esudo cocar
nado yetiqueta amarilla. Desconfiar de imitaciones y substituciones.
VÉNDESE. EN FAP.MACIAS, DROGUERÍAS Y DEPÓSITOS SE AGUAS MINERALES
r:9,1111 gaiieGen,es 9 6.11 S 1.3 TI E., 0 "rg
Nadie debe estar en su casa sin una botella de agua RUBINAT-LI ORÁC
822
Rebaixat, humiliat aixi fins a la pols,
és probable que jo hagués contestat
aquest llenguatge insultant amb una
violencia personal immediata, si tota la
meya atenció no hagués estat en aquell
moment deturada per un fet de la más
esbalaYclora natura. La capa que jo ha
vía dut era d'una rara mena de pell,
duna raretat i d'un preu extravagants,
és inútil dir-ho. El tau l era de la meya
fantástica invenció; perqué en materies
d'aquesta frévola natura jo era difícil
fins a un gran absurde de Darencería.
Doncs, quan Mr. Preston m'alIargá la
que havía collit de terra, vora la porta
de la cambra, fou amb un esbalaYment
al caire de la terror, que vaig reparar
en la meya ja penjada sobre'l meu braç
(on sense dubte jo Phavía posada sense
adonar-men), i que la que m'ofería no
era sino una exacta irnítació en tots els
séus detalls més minuciosos. L'ésser
singular que tant desastrosarnent rn`ha
vía descobert anava, record°, embolicat
dins una capa; i cap deis membres de
la companyía no n'havía dut, sino jo.
Conservant alguna presencia d'espera,
vaig pendre la que Preston m'ofería;
vaig posar- la, sense que hi reparessin,
darnunt de la meya; vaig sortir de la
cambra amb un front resolt de desafia
ment; i el mateix dematí, ans de ser de
dia, vaig escometre un dalerós viatge
d'Oxford cap al continent, en u.na veri
table agonía d'horror i de vergonya.
Fogía en va. El meu mal destí mha
Derseguit, triomfant, provant-me que la
seva misteriosa senyoría només totjust
aleshores començava. Apenes Dosava els
peus a París, que vaig tenir un nou tes
timoni del detestable interés que aquest
Wilson prenía en les nieves coses. Els
anys s'escolaren sense cap treva. Mise
rable!---a Roma, amb quina obsequiosi
tat tant importuna, tant d'espectre s'
interDosá entre mi i la meya ambiciól
A Viena, també—a Berlín—i a Moscou!
A ón no vaig tenir alguna amarga causa
CATALUNYA 26 Desembre 1914
de maleir-lo dins el meu cor? Colpit de
pánic, a la fi vaig fogir de la seva ines
crutable tiranía, com d'una pesta; i fins
al capdavall rnateix de la terna he fogit
en va.
1 sempre i sempre, en secreta comu
nió amb la meya ánima, jo repetía les
meves preguntes: «Quí és?—d`ón ve?—
i quín és el séu designi?» Pero no hi
trobava cap resposta. I aleshores analit
zava, amb una minuciosa análisi, les
formes, els métodes i els trets caracte
rístics de la seva vigilancia impertinent.
Peró aquí tampoc trobava gran cosa per
basar-hi assobre cap conjectura. Es cer
tament remarcable que, en cap deis ca
sos nombrosos que eh l havía darrera
ment creuat el meu camí, no l'havía
crenat sino per frustrar els plans, o des
torbar les accions, que, d'haver reeixit,
n'hauría resultat amarg dany. Pobre
justificació, en veritat, aquesta, per una
autoritat tant imDeriosamefit usurpada!
Pobre indemnitat per aqueixos drets
naturals del lliure albir tant toçuda
ment, tant insolentment negats!
També jo havía estat forçat de repa
rar que'l meu atormentador, d'ençá d'
un llarguíssim període de temps (bo i
sostenint escruDulosament i amb una
miraculosa destresa aquest tarannar
d'arrear-se identicament que jo), s'ha
vía arranjat, en executar la seva variada
intervenció en el meta voler, -de manera
que jo- no veia, en cap moment, les fac
cions de la seva cara. FasWilson el que
fas, aixó, al rnenys, no era sino el goal
ble de l'afectació i de la fallía. Podía,
ell, per un instant, haver suposat que,
en el meu admonestador a Eton—en el
destructor de la meya honor a Oxford,
—en el que esbullava la meya ambició
a Roma, la meya revenja a París, la
meya apasssionada amor a Nápols, o
el que ell falsament apePlava la meya
avaricia á Egipte,—que en ell, el meu
arxi-enemic i ávol gení, jo no reconeixe
ría el William Wilson deis meus dies
de coPlegi,—Phomónim, el camarada
el rival,--Podiat i temut rival-de la casa
Dransby? Impossible.— Peró deixeu-me
cuitar cap a la feresta escena final del
drama.
•Fins aleshores jo m'havía sotmés co
vardament a la seva imperiosa domina...
ció. El sentiment de pregón respecte
amb qué jo solía considerar el carácter
encelat, el seny ma.jestuós, la omnipre
sencia i la omnipotencia aparents de
Wilson, afegit a una sensació com d'una
mena de terror que m'inspiraven certs
.altres trets de la seva natura i certes
arrogacions, havíen aconseguit impri
mir en mi la idea de la meya total feble
sa i abandó, i aconsellar-me una submis
sió sense reserva, encara que plena d'
amarga repugnancia, al séu arbitrani
valer. Pero, en aquests darrers ternps,
jo m'havía donat al vi; i la seva influen
cia enfollidora sobre'l rneu tempera
ment hereditari cm feia més i más im..-
pacient de tot control. Vaig cornençar
de murmurar,—de vaciPlar,—de resis
tir. I fou per ventura només fantasía
meya quena va incluir a creure, que amb
el créixer de la meya propia fermesa
mimvava proporcionalment la del meu
.atormentador? Sigui com sigui, arajo co
mençava de sentir la inspiració d'una es
Derança ardent, i vaig acabar nodrint
dins el secret deis meus pensaments una
seriosa i desesperada resolució de no
sotmetre'm pus a aquest esclavatge.
Era a Roma, durant • el Carnaval de
18—; jo assistía a una masquerada en
el Dalazzo del Duc Di Broglio, de Ná--
pols. M`havía abandonat més lliurernent
que 'no solía als excessos del vi, i ara la
atmósfera sofocant de les sales .amunio-.
rades m'irritava insoportablementa La
dificultat, a más, d'obrir-me camí tra
vés la foPla contribuí no Das mica a en
quimerar-me l'hdmor; perque jor cerca
va ansiosament (no diré pas per quin
indigne rn- otiu) la jovençana, la joiosa,
la bella esposa del vell i xaruc Di Bro
6'0J7-91.2.11 tira -Lrgi
Iroztt graILLS
reu de oia
obpes rrp,vo--3
1.1 1651.1m. Sr. Dp.
a ,aa
r
mis, o
de 400 a 500 planes cada un, amb papar xó i refinadissirna impressió
Per suscripció, pagament a la bestrera
Rüsteora .
Tela.
E Acaba.t el temps de la suseriDció la obravaldrá
Ptes. 35 11 stega
E Tela.
Ptes. 45
» 50
26 Desembre 1914
glio. Amb una confiança massa sense
escrúpols, ella m`havía assabentat per
endavant el secret de la disfreça que ha
y-fa de portar; i ara, acabant-la de Ilu
car de lluy, jo tenía pressa d'arribar fins
a la seva presencia.—En aquest mo
ment vaig sentir una fina má. posar-se'm
a l'espatIla, i aquell inoblidable, aquell
profunde, aquell maleit xiuxizteig dins
la meya orella!
Pres d'una rabia frenética, vaig tom
bar-me tot-d'una cap al que així m`ha
vía destorbat, i el vaig agafar violenta
ment pel coll. Anava arreat, com jo m`
ho esperava, amb un vestit absoluta
ment semblant al meu: una capa es
panyola de vellut blau i entorn de la
cintura un cefiyidor carmesí sostenint
un estoc. Una másquera de seda negra
li cobría completarnent la cara.
vaig dir, amb una veu roga
liosa de rabia, i cada sil.laba que eme
tía semblava nova Ilenya a la meya fu
ria, delló! impostor! innoble maleit!
no manirás pas—no rn`aniras pas goce
jant darrera fins a la mort! Segueix-me o
t'atueixo aquí en aquest mateix indret!»
vaig fer-me camí de la sala de ball
cap a una petita avant-cambra adjunta,
CATALUNYA
arrocegant-lo irresistiblement amb mi. vast mirall — en la meya confusió així
En entrar, vaig llençar- lo furiosament m'ho semblá a la primería—ara es dre
lluny de mi. Ana trontollant contra la çava allí on cap no n'apareixía abans;
paret; vaig tancar la porta amb una Bes- en caminar cap a ell amb una terror
tomía, i vaig ordenar-li de desenveinar. extrema, la meya propia imatge, pero
Eh l vacillá un instant; i aprés, amb un amb les faccions totes pálides i empas
lleu sospir, desenveiná en silenci i es tifades de sang, avençá. al meu encontre
posa en guardia. amb passa feble i tintinejant.
Cert, el combat va ser breu. Jo estava Així és com la cosa aparegué, jo dic,
exasperat per les més ferotges excita- peró no era tal. Era el meu adversari
cions de tota mena, i em sentía en un eraWilson qui ara estava dret, davant
sol braç la energía i el poder d'una de mi en les angunies de la seva mart.
multitut. En pocs segons vaig acular-lo La seva másquera i la seva capa jeien. on
Per pura força contra l'em.postiçada, i les havía tirades, sobre'l tréspol. Ni un
allí, tenint-lo a mercé, li enfonsí amb fil en tot el séu vestit — ni una línia en
una ferocitat brutal, repetidament, cap totes les marcades i singulars faccions
sobre cap, la meya espasa dins el pit. del séu rostre que no fas, en la més ab
En aquest moment algú va bellugar soluta identitat, meva.
la balda de la porta. Vaig cuitar a pre- EraWilson; peró ja no parlava pus en
venir cap intrusió, i vaig retornar im- un rnurmuri, tant que jo ha-uría pogut
mediatament cap al meu adversari mo- creure que cra jo rnateix que parlava
ribunde. Pero quín llenguatge humá quan eh l me digué:
pot descriure amb justesa aqztell esglai «Tu has venci-ut, i j sucurnbeixo. Peró
i aquella horror que s'apoderá de mi a d'ara endavant tu també ets mort—mort
Pespectacle que veieren els meus ulls? al Món, al Cel i l'esperanca!,En mi tu
El curt i-nstant que jo els havía girats, existíes — i en la meva mort, veges per
havía estat suficient per produi-r, en apesta imatge, que és lateva, com rets
aparenga, un canvi material en la dis- radicalment assassinat a tu mateix.»
posició de Nitre cap de la cambra. Un C. R. B. trad.
823
pa.Oár¦73.5
Boquella-32
,BARC of,,j
‹.2
ESPECIAUTAT—
en CA.MISES a /IDA
GRAN BARATURA
de PRWS
824
CATALUNYA
P" 121 -
LrIX E DES VIIIIMPRPILS ilAnTELTERL5
de la
SOGHLITR.T
1-1-1
)
Z7-11. EIR.A
111
Aigues hipertermals, de temperatura 600, alcalinas, bicarbo
n.atat-sbdiques. Sense rival pel reurnzatIsme9 la die:betas
les afeccions del estérnae, fetgo,1a Aquestes aigues,
de reputació universal, no mes es venen embotellades i les bata
lles duentots els distintius ab el nom de la Soeletat Anó
nima VIelly Catalán. Cridlm la atenció deis consumidors,
Tiran particularrnent deis malalts, per tal que no es deizin sor
pendre adrnitint com identiques a les nostres aigues d'altres
artifleials que s'ofereixen en aquest mercat amb noms de
forits Imáginaries que no mes son marques de fábrica 1
no fonts de origen.
DE ITENTL =AS PART
Administració: RAMBLA de les FLORS 5.8-nt°
26 Desembre 1914
Fkárlica de Alitomdsi s Esparyola
Obradors a Barcelona:
aarrater de Elban, 27g
(SAGRERA.)
Teléfon 8.250
•¦¦1.1:7¦101
Telegrames 1 Telefonemes
Autonióbiles BARGELOWA
Sucursal a França:
L9valiois Perret
(PARIS)
ViUDIA DE
P pt;
MOBILIMUS DE LUXE
EN ESTLLS CLÁSSTCS 1 MODER.NS
INTERIORS COMPLETS
=CM COMERCIAL
MOBILIARIS
EXTRAORDINARIA1VIENT BARATOS
METAL LISTERÍA LÁMPARAS
OBJECTES D'ART
PARQUETS PLEGABLES (PATENTATS)
Des atz.: Piala de Catal_anya, 7
MagaWmg Obgadon,-1: t.11m. 327
Chassiz de turizrae de
12/15, 15/20, 30/40 y 45 HP.
Els mes rápits i els mes
económics de essencia i
neumátics.
Chasis per ómnibus
camions, 15/20 y 30/40 HP
Pera transport de passat
gers, servei de col-legis i
d'hotels 1 ambulancies sa
nitarios.
Per transDorts do 1 V,
i de 3 tonelades i ser-vei de
correus.
Grupas rearins, de 6, 15
130 HP.
Per canots .de recreU,
transports de passatgers,
serveis de prácticS de ports
salvament de náufregsi au
xiliars de barco de Desea.
LUM BLANCA COM LA DEL SOU.
VERITABLEMENT INSENSIBLE A LES SOTRAGADES
LLUM CONCENTRADA SOBRE L'OBJECTE, SENSE QUE\
SE'N PERDI UN SOL RAIQ
FORMA ELEGANT TA1VIANY REDUIT
CLAVELL GERistÁNS
Barcelana—RamlÉa de les Flors, 16 (Diphein
Matar6—Biad2, 5 (Fályricá
COMPANÍA "UNICH, s. A:
--;Corts eztair—us, 4:11---
Bf.reelana;
Establiment Tipográfic de J. VIVES-Carrer de lluntané, 22 BARCELONA
rr-r-71
84A,
savrivizzrkizz
e_
, ..„:, .:,. .., .
1014
••••
-
. •-•
9
1.1
EDITORIALS
Núms. Págs.
ID EX
Presagis d'un diluvi 322 10 Decadencia
La Mancomunitat Castellana 322 10 Un homenatge armoniós
Nosaltres els modestos 324 33 Replica a una incomprensió
La teja ardent 325 49 Só de ferralla
La mitja ciencia 326 64 El trontoll
L'ideal republicá i Catalunya 327 81 Mereixement
Les ombres 328 97 La guerra, i els proviricians
El miracle de Mahoma 329 113 La dinastía eterna
Devant la desfeta 332 161 Judici catalanesc
La Bellesa i ,els regidors 333 177 Esforçar-se a compendre
joventut 337 241 El soliloqui
Soliloquis d'En Lerroux 340 289 Paisos d'opereta
Desvetllament j.aurní 342 321 Una recorctança
Id. id. II 344 357 La evolució d'En Lerroux
Id. id. III 345 377 Davant el govern d'Espanya
La ciutat que frisa en nosaltres 343 337 Comiat
L'arrend,atari de la moral 346 385 El nostre enterniment
CODLABORACIO
PROSA
Núms. Págs.
347 401
348 417
351 465
352 481
353 497
354 513
355 529
357 561
358 577
359 593
362 641
363 657
364 673
368 738
371 785
373 819
272 801
Poema de la pedra. — La
Seu de Barcelona 352 488
ALZINA I MELIS, Joan. BUSQUETS, R.
Els perits medics en els tri De la Reforma 323 17
bunals 323 18 L'esperit d'iras mots 372 806
Id. id. id. 324 34 L'ideal 373 817
Id. id. id. 326 66
De estadística medica 360 611
Hospitals psiquiátrics urbans 369 755
CAMPS i ARBOIX, J. de
El catolicisrn.e i esperit
francés 369 754
BARNILS, Pan. CAPO ,Joan.
Ara. i. siempre 331 .146 Notes per a. un ,ensaig de
Un sainet primitiu 339 273 Pedagogía científica 326 72
BELLAFLA. Id. id. id. 333 187
Un veinat. 365 689 Id.. id. -.id. 344 356
L'indi i ralemany 366 705 CARDO, CarleS. Pvre.
BELLESGUARD. La negació. en catan. 364 680
La vetlla d'En Quimet 371 797 CARNER, Josep.
BELLIDO, Jesús M.a Dr. Auques i ventalls. Adverti
•La ignorancia de la. historia 368 737 ments de l'Autor 324 37
BENET VANCELLS, Rafel. El triomf d'En Xenius • 332 162
De l'Escorial 331. 147 Discurs presidencial ;deIs
BERTRAN I PIJOAN, Lluis. Jocs flor* de Lleida 342 331
Trevall d'ascensió 322 1 Id. id. id. de Badalona 355 531
El Nou centralisme 325 51 CASANOVAS, Martí.
L'Himne Nacional 325 56 D'Art. Valors. 324 36
Calma de morts 367 722 Id. Comentaris del mo
De l'obrer 368 745 ment 327 " 85
Id. id. 369 .760 CASANOVAS, Enric.
Id. id. 370 779 La escola de ,esculptura ca
El gest d'En Verdaguer. 370 770 talarla 328 103
BOFILL 1 MATAS, Jaumé. De doctrina estItica 342 325
Catalunya a les Corts 334 1-93 Id. id. id. 344 362
El President 338 257 Id. id. id. 345 374
Temps 'de selecció 344 355 Id. id. id. 346 391
El-problema del Marroc 345 370 CERVERA, Leandre.
Catolicisme pintoresc 348 424 ContribuciÓ al perfecciona
L'agresió 369 750 ment pedagógic 323' 21
Els neutres
BOSACOMA, Jaume.
370 769 Observ.acions preliminars a
la creaci6 d'una Escola
El Minguijón a. Barcelona. 'de Medicina Veterinaria
Evoiucjó del Ja,umis a Barcelona 351 467
? .344 354 Quelcóm sobre l'Escola de
BRUNET, Manel: Veterinaria 362 643
L'«Objecte d'art»- 'deis Jocs CLIMENT, Mercé.
florals forans 336 234 Vivint les doctrines pedago
giques de la Doctora
Núms Págs.
1VIontessori 344 363
COLUVI, Adela.
Llibres pels nois ! 338 262
DUCH,
D'Estica7-:- • 351 473
DURA1\L 1-,12EYN'AL
La geritráC.1.6'.,;
pares , 3 55
ESTADES, Pere.
Una ferida més a la Uni
versitat 332 163
FARRAN i MAYORAL, J.
_ La «Ifigenia.» a l'Audito
rium 330 136
De teatre catalá. «Patria».,
d'En Pous i Pagés 331 153
Id. Ço que hem perdut 332 167
La dolça Agnés, d'En Puig
i Ferrater -334 199
FERRA, Miguel.
Els Segadors 327 82
FOLCH i TORRES, Joaquim.
L'Home i el seu paisatge 338 257
Elogi de l'ofici 351 466
Diáleg sobre la Dança 361 625
FORNELL, Josep.
Wagner entre nosaltres 327 88
W,agner i ,nostre públic 328 108
Unitat ideológica de «
Anell del Nibelung ,
«Parcival», sle Wag-ne'1,../.-.-_-:3-21.- 119
Pretés misticisme del -
cival», d'En Wagner
El mestre Pedrell. «La Ce
lestina» i la crítica
Estudis Verdaluerians
Id. id..
Id. id.
Id. id.
Id. id.
Id. id.
Id. id.
Id. . id.
o
GALVEZ, Manuel.
Barcelona
GICH, Josep M.a
La M,ancomunitat i el Dret
administratiu 'modem
De l'Assamblea de Falset.
La política viva
IT
Eladi.
Els visitants de ma cambra
L. R.
Teatre de Natura
LOPEZ PICO, Josep M.a
Moralitats
El meu cant
331
332 1
334 195
336 .227
337 246
340 295
341 306
345 370
346 393
342 329
325 54
340 296
366 712
357 570
.322 7
325
IV INDEX
Gloria a Mistral
Notes que les agencies tele
gráfiques no circularán
mai
Núms. Págs.
335
356
209
546
Id. id. id. 357 563
Id. id. id. 358 578
Id. id. id. 359 594
Id. id. id. 360 610
Id. id. id. 361 632
Id. id. id. 362 642
Id. id. id. 363 658
Id. id. id. 364 674
Id. id. id. 365 690
Id. id. id. 367 722
Id. id. id. 369 755
LLEONART, Josep.
Vides, a En Ramón Ruca
bado 322 2
Id. id. 323 19
Id. id. 324 34
Id. id. 326 68
Id. id. 327 84
Id. id. 329 114
Id. id. 330 131
Id. id. 331 146
Adhesió filial •25 50
Llibertat1 332 162
Poesía moral 333 179
Claror de dintre 334 194
Dos llibres, dos móns 336 226
Renunciament i Mort (deis
60 als 89 anys de la vida
d'En Miquel-Angel Buo
narotti, o siga de l'any
1535 al 1564) 337 245
Id. id. id. 338 261
Id. id. id. 339 278
Id. id. id. 340 297
Id. id. id. 341 314
Id. id. id. 342 327
Id. id. id. 343 347
Id. id. id. 344 361
Ram de primavera. — Re
dempció (poema) per Na
Agnés Armengol de Ba
día.
Espectacles i Mitologíes,
per J. M.a López Picó 345 373
Auques i ventalls, per Josep
Carner 346 387
Cançons i jócs de infants,
per Joan Llongueras 346 388
Els dos horitzons 347 403
La Vida del cant 348 418
Pastoral 349 :441
De Teatre 350 451
Corolari 351 472
Postdata 352 488
Tribut 353 502
L'Heroisme de la pau 355 530
Assaig 356 553
Mediterránea 357 563
Lletra. d'istiu (A Xenius) 354 514
Id. II id. 358 581
Id. III i. 359 595
Id. IV. id. 360 616
Id. id. 361 636
Id. VI id. 363 667
Id. VII id. 364 679
Id. VIII id. 365 694
Id. IX id. 366 706
Id. X id. 367 723
Id. XI id. 368 745
Id. XII id. 369 762
Id. XIII id. 370 776
Id. XIV id. 172 805
Crisi
Dos imperialismes
LLIURAT, F.
Expansions
La Dameta que parla i es
venta
LLOVERÁ, Pere.
La sort deis pobles i l'entus
siasme creador
Els ideals
Més enllá dels llibres
21(1
MARTI i JULIA, Domenec.
Inicis catalanistes ( frag
ment)
MARTI SABAT, Josep.
Significació de la Manco
munitat
MARTI MARULL, J.
Lletra d'un ,amic músic
MASERAS, A.
El crim d'Octavi de Ronieu 358 587
MASPONS i ANGLASELL, Francisco.
Els délmes i primicies 325 53
Del món- 'primari. — Els
sistemes. — El vell 332 166
Id. id. La vida nova 333 178
MONTANER, Joaquim.
Juan Ruiz. — Un amigo y
un libro 327 90
MONTGOI, Caries de
La poesía, art d'eliminació 327 83
MORATO, Josep.
Espanyolisme 326
Per la dignitat de l'idioma 330
Contra Natura 336
Per la nostra Escena. El
sentit nacional " 350 460
De la conciencia privada en
els bornes públics 352
L'esparver de la guerra 356
Somniant 358
Ferocitat 360
MORATO, F.
Optimisme 342 330
MORENTE, Manuel G.
Introducción a la Filosofía
del hombre que trabaja y
que juega 373 818
MORERA i GALICIA, M.
Selecta de Sonets de Sha
kespeare. — Proemi de
la traducció catalana 323 23
Núms. Págs.
371 786
373 819
362 644
369 757
347 402
349 442
372 803
349 334
325 52
336 235
66
130
225
482
545
578
609
IkT
NAUDEAU, Ludovic.
El gran somni Servo-Croata 350 .450
o
OMAR i BARRERA, Clayldi.
L'Emili Vilanova íntim 328
PI, Joan.
Els nous- arquitectes 'de la
Escola Superior de Bar
celona
PLANA, Alexandre.
L'art d'En Pere Inglada
Esteve Monegal, escultor
Un ilibre d'historia
«La Merla i altres cantsW,
poesíes 'd'En J. Lleonart
«Primer llibre de poemes»,
102
328 98
343 343
346 390
350 457
369 756
d'En Josep M.a de Saga
rra
Núms.
371
págs.
792
POLIT i BUXAREU, Emili.
La creu de Matagalls 368 746
PUJOLS, Francesc.
Eclecticisme de la Bellesa 323 19
L'Elías (Apa) 334 200 Exposició Maeztu. — A can
Dalmau 343 343
REVENTOS, Manuel.
La primera realització 325 51
RIBER, Llorenç.
Lliris del camp 366 711
Id. id. 367 727
Id. id. 371 789
RODES ARENAS, Manuel.
La millor victoria 343 348
Escoles de ciutadanía 349 434
ROIG, J.
La processó de Santa Cris
tina 350 45-6
ROSELL i VILA, M.
Excel-lencia de l' instint
guerrer 367 723
La Raça catalana en la gue
rra europea 372 802
ROSELLO, Joan.
La Tbfana 358 584
De quan era nin 360 614
Id. id. 363 663 ?,
Id. id. 364 682;:r
Id. id. 365 695,'
RUCABADO, Ramón.
Els Papes del Renaixement
III i darrer (veixis col
lecció Cataluny-a 1913) 322
Glosant a Maragall (A. E.
Vallés) 327 82
De l' aspecte moral de la
Mancomunitat 329 115
Vers la edat d'or 348 424
Geografía Humana de B11-
gica 363 659
RUIZ MANENT, Josep M.a
Fruits de joventut 326 67
En Camb'ó i el problema del
Marroc 342 325
Sense cors 350 449
Dolor que és remei 357 561
La neutralitat 365 691
RUYRA, Joaquim.
Del mal parlar 323 29
Qüestions de llenguatge. —
Prendre 336 231
Id.. id. Pendre 341 311
La costa brava. — Discurs 357 568
SAGARRA, Josep M.a d
Frederic Mistral 335 210
SANS i BUIGAS, Ferrán
Significat de les vinentes
eleccions 330 129
SANS FARGAS, Albert.
Qüestions 'pedagegiques
Del j5c infantil
De l'eficacia educadora
Id. id. id.
Id. id. id.
326
328
330
331
334
73
99
-131
148
198
Corolaris de la Doctrina pe
dagbgica 354 519
SIVA, E.
El Presupost de la ciutat de
Colonia sobre el Rhin,
per l'exercici 1914 328 8
y.
L'ultimatum d'Austria-Hon
gría a Servia.
VALLES, Emili.
Cançons i jócs d'infants
VIDAL, M.
Pel nostre v-erb
Els prodigis del mZ.ttode
Montessori
Núms. Págs.
352 48-3
353 498
341 305
370 771
INDEX V
VINARDELL ROIG, Artur.
L'obra poetica d'En Mistral,
sá significació i sa tras
cendencia literaria
2§Z
XENIUS
Provença i Mistral
Exposició Inglada
CODLABORACT,
VERS
ALCOVER, Joan.
Deis provervis
Beethoven
CARNER, Josep.
Cobletes apel-lades de la
\reina
Nit de Gener a Barcelona •
L'héroe en el desert
La paraula en el vent
CLIMENT i NOLLA, Joan.
Horadarla
COSTA i LLOBERA, Miguel.
A Frederic Mistral
FORTEZA, G.
Ternes de mort
LIOST, Gerau de
Balada del senyor Tomás
LOPEZ PICO, Josep M.a.
Espectacles i Mitologíes
Del Ilibre «Epigramata»
LLEONART, Josep.
Cant de joia. — A un to
rrent
Recordatori. — Del mares
ma,
Any nou
MARTI i MONTEYS, .
-Blane-s
Conjug-als
Poemes
OMAR i BARRERA, Claudi.
Auba de gloria
Montserrat
Pro defunctis
PAHISSA, Jaume.
Cántic
PELEGRI, Geroni.
Fiors de solitut
Id. _id.
PIJOAN, Josep.
El Cançoner
Id. id.
Id. id.
Id. id.
Id. id.
Id. id.
327 87
369 759
324 38
324 38
324 38
345 372
360 617
335 219
339 277
362 648
346 389
370 775
328 101
328 101
328 101
326 68
338 261
367 726
325 59
347 404
361 633
327 89'
348 420
349 443
350 455
351 '469
352 '486
353 503
354 517
355 532
PONS, Josep.
Poesía rosellonesa
Id. id.
PONS SEB, Josep.
L'Antón
PUJOLS, Francesc.
Poesíes
Id.
Id.
Id.
Id.
Id.
RIBER, Lloreng. Pvre.
A Mistral
RUYRA, Joaquirn.
El mar no es mou (poesía
popular alemanya)
SAGARRA, Josep M.a de
Eros
Romanç de Silvestre el be
neit
La Balada deis cants hu
mils
SITJA, Francesc.
Poemes
XII Sonets
VALERI, Lluis.
A «La Paraula en el vent»
VALLS i MARTI,
Nit de Sant Joan
Amunt, amura!
Núms. Págs.
354 514
335 210
341 315
3--W 662
364 .678
332 165
356 550
357 567
358 582
359 598
360 612
361 634
335 219
349 440
322 3
338 261
341 310
365 692
366 709
351- 468
346 388
359 597
Cátedra de Ilengua catalana
(extracte d'una /libreta d'apuntaments d'un
deis que hi assisteixen) (1)
Morfología
Id.
Id.
XXI
id.
id.
(t) Vegis la Revista de rg13.
CONFERENCIES
BADIA MALAGRIDA, Caries. BERTRAN i PIJOAN, Lluis. Catalunya i America. Notes Religjó i Política
históriques del moviment CARNER, Josep.
comercial del segle XIX 324 44 i L'exit i la-imrnortalitat
330 132 GUAL, Adra. BASEDAS, Josep. La nostrta actuació a l'Au
Casa municipal de lactancia 339 283 ditorium
BELLIDO, Jesús M.a
El porvenir de la Biología :rovzi VERGE,S, F.
experimental a Cataiunya 328 104 Les necessitats de l' ense
323
331
332
28
158
17,0
349 444
342 322
326 76i
327 91
nyança primaria davant
Estat i a Mancomunitat
Núms. Págs.
de Catalunya 344 358
La moral i l'escola 361 627
MARTI SABAT, Josep.
Les grans ciutats en la evo
lució de l' historia hu
mana 339 274
Id. id. id. 340 292
PUIG i CADAFALCH, Josep•
El sanejament de la ciutat 368 740
RAHOLA, Frederic.
El que és un. Trust. Les se
ves ventatges i inconve
nients 324 40
REVENTOS, Mane'.
,
El capitalisme i les ciutats 345 376
RIERA, Ag-ustí.
La Mancomunitat - 342 334
ROVIRA i VIRGILI,
Necessitat de que tot ifá4fr
naliSme tingui una pofP,
tica. internacional
Id. id. id.
RUBIO i LLUCH, Antón.
En Menéndez Pelayo i Ca
talunya
Id. id. id..
Id. id. id.
Id. id. id.
SALVAT, Joan.
Breus noticies sobre la res
tauraci6 d'un clavicordi
TURRO, Ramón.
L'estat sanitari de les aigü
de Barcelona
36 "Cipt,
332 171
333 187
334 201
337 248
329 120
es
368 739
DOCUMENTS
L'engrandiment de Barce
lona. Informe de l'Aca
demia d'Arquitectura
Missatge de l'Institut d'Es
tudis Catalans al senyor
Alcalde de Barcelona
Per la. protecció 'del monu
ments naturals i artístics.
Comunicació de la Societat
«La Ciutat Jardí»
L'Exposició, Eléctrica. Ses
si6 solemne a l'Ajunta
ment
Programá d'algunes obres a
fer amb rnotiu de l'Expo
sici6 Eléctrica
Per la Exposició de B.arce
lona. En Sánchez Toca al
Senat.
En Camb6 i les eleccions
legislatives de 1914. Dos
.dircursos
Un discurs .d'En Gambó -
El !debat del Marroc al Con
grés. Discurs d'En Carn
bó
Id. id. id.
Discurs, d'En CambZ en el
debat polític Congrés.
Juny de 1914
El Govern, el C.onflicte eco
nómic i les Zones Neu
trals. (Interpe1aci6 del
senyor Carnbó al Cong,rés
Estatut de la Mancomunitt
El Misssatge deis Presidents
329 116
338 270
338 '263
340 '298
343 388
348 428
331 154
337 251
343 348
344 365
347 409
372
325
807
57
VI
de les Diputacions Cata
lanes
Davant de la Mancomunitat.
— Discurs d'En Prat de
la Riba
El Missatge al Rei
Una carta de Romain Ro
iland
Núms. Págs.
327 95
336 236
357 575
358 590
INDEX
Un discurs de Mr. Asquith
Manifest dels intel-lectuals
anglesos
Manifest 'del Comité d'amics
de la llivertat espiritual
de l'Europa
DE LA PREMSA
De «A B C».
AZORIN.
.Xenius en el Ateneo
Lecciones de la Historia
Francia. Derechas e iz
quierdas
Julio CAMBA.
La Polonia irredenta.
Miguel S. OLIVER.
Ante la amenaza. El sen
tido internacional 364
Guerrillas y guerrilleros 366
A. OSSORIO I GALLARDO.
Neutrales, sí ; inermes,
no 363 669
De «Acció» de Villafranca del Panadés.
F. CASAJUS, Pbre.
Els Chorals de Bach en
catalá 336 238
De «Baix Empordá».
:QUARTILLER.
Acte de fe 324 45
De «Caras y Caretas».
M. de UNAMUNO.
De la cumbre al hondo 360 618
Del «Diario de Barcelona».
_ Luis FOLCH.
Lapolicromia en la escul
tura 342 332
J. MARTI Y MATLLEU.
La Sagrada Familia 327 93
De «Gent Nova» de Badalona.
M. FOLGUERA I DURAN.
La Patria i l'Estat 355 542
De «El Correo Catalán».
Interview amb el Sr. Don
Manuel de Bofarull so
bre la Mancomunitat. 325 62
- El Dr. Ming-uijón en Lé
rida 341 316-
De «El Debate».
M. de BOFARULL Y ROMANA.
La. constitución de la
Mancomunidad Cata
lana. Sus ensenanzas. 338 266
De «El Día Gráfico».
Gabriel ALOMAR.
En la muerte de Mistral 335 222
Mi protesta 353 590
El alma británica 363 668
Las 'dos morales 369 763,
Emilio JUNOY.
De los centros políticos 326 78
La apoteosis 331 159
El gesto 'de Mr. Herbé 354 525
La Exposición y la gue
rra 1914-1917 357 574
De como hemos de ser
neutrales 360 620
Carlos RAHOLA.
La 'dominación francesa
en Gerona 322 12
S. VINARDELL.
Sábado de gloria. El en
canto de las vísperas 337 253
La guerra grís 357 572
De «El Diluvio».
DAIMON.
332 172 ?Qué han de leer los ni
367 728 nos ?
La poesía y la escuela
368 747 Antonio ESCOBAR.
El cine y la censura
362 654 1.
Mirando a Europa
De «El Mundo Gráfico».
682 M. de UNAMUNO.
714 Las obras de Maragall
De «El Noticiero Universal».
J. de la BARCA.'
Poetas jóvenes de Catalu
nya.
De «El Poble Catan.».
Una conferencia del se
nyor Bastardes sobre la
Mancomunitat catalana
El problema del repubLi
canisme espanyol
La primera realització.
Jaume CARNER. _
Prestams sobre fruits de
la terra
Pere COROMINAS
La decadencia de la polí
tica a Barcelona
MARIUS.
A les joventuts violentes 338
R. MIQUEL I PLANA.
La Biblioteca de Catalu
nya
ODISEUS.
El Separatisme tributani 349
J. PEREZ JORBA.
La victoria del Orfeó Ca
tan. 348 429
Alexandre PLANA.
Frederic Mistral 335 220
Pere de PRADES.
La nostra Barcelona 329 126
Id. id. id. 330 139
Id. id. id. 334 204
La futura exposició. 330 141
De «El Progreso».
• A. LERROUX.
Espana y la guerra inter
nacional 354
De «La Cruz» de Tarragona.
LEVISIMUS.
Un Congreso de liturgia 354 525
De «La Defensa» de Alcoy.
Labor regionalista 329 125
De «La Nació».
Catalanisme econbmic.—
El progecte de Dipósit
francs.
N. •
?Una crisis 'de la concien
cia ciutadana
De «La Patria».
Partit d'israelites
De «La Publicidad».
Jofre el taciturno
Núms. Págs.
359 606
365 703
370 782
327 94
353 510
352 494
330_ 140
330 140
359 605
325 59
333 190
336 239
360 619
346 396
267
345 380
414
523
365 700
368 749
349 446
355 543
Núms. Págs
A «La Dép/eiche» de To
losa 359 .603
Román JORI.
Domingo Caries. 340 301
Luis de ZULUETA.
Los vencedores 333 191
De «La Vanguardia».
El salario mínimo en In
glaterra
B. ARGENTE.
Sobre la descentraliza
ción. El fracaso del
- Estado 326 77
Frutos del Centralismo.
• La muerte del Munici
pio 353 509
José ESCOFET.
Espana. al sol - 350 361
Manuel de MONTOLIU.
Auques i Ventalls 338 268
Miguel S. OLIVER.
Monumentos en vida. Un
rasgo insólito. 324 46
Camino de la inmortali
* dad. Mistral y Pro
venza 335 221
Después de -una campana.
Explicación. 351 476
Federico RAHOLA.
Ante la guerra. Prespec
tivas para Espana
A. RUIZ PABLO.
El ideal nacional 365 697
Id. id. 366 718
José M. a SALAVERRIA.
El «Gentleman». 370 780
De «La Veu de Qatalunya».
En Mistral és mort. 334 205
El resorgir de Valencia 341 319
Els fruits de les excava
cions de Empuries 342 333
Una obra meritoria i pa
triótica. 345 379
La qüestió sanitaria 367 730
P. BARNILS.
Herman Suchier
J. BOFILL I MATAS.
Opuscol interessant
L'agre iberic. Imperialis
me redemptor • 357 573
La lliçó •de la guerra 361 636
Francesc CAMBO.
Espanya .davant la guerra
europea 356 554
Josep CARNER.
Tribut de -Condol 335 223
Avui callaré vostre nom 369 366
Lluis DURAN I VENTOSA.
• Aclarint la situació 369 765
FLAMA.
Una Masía ámb saleta de
piano i l'inventari -de
la saleta de piano
355 .493
362 652
•
357 571
341 319
351 477
Joaquím FOLCH I TORRES.
El Crist resucitat d' En
Josep Llimona • 339 284
J. MALUQUER 1 NICOLAU.
Gross Barcelona. — La
gran Urbs mediterrá
nea del pervindre 331 158
Id. id. id. 337 254
Id. id. id. 339 286
F. MASPONS I ANGLASELL.
La inquietut jurídica. —
Els •elements illetrats 322 11
Els tecnics
J. MORATO.
Exposició Torné-Esquius 323
El pas de les Hores 344
323 29 -
SI
366
5o.esT.ila crtalana.—So
Núms. Págs.
bre 1,1Tossén Cinto 353 508
<Toar_ 5?..7-,1ALT VERA.
a les «Case dei
bambini» de Roma 322 13
R.
Els socialistes i la guerra 369 764
R. RUCABADO.
Per a després de la gue
rra 365 701
I. de SAGARRA I DE CASTELLAR
NAU.
La creació d' un Jardí
Zoológic a Barcelona
R. TURRO.
332 173
L'Escola de Veterinaria
I II 361 638
Id. id. III 363 671
Id. id. IV 365 690
XENIUS.
Glosa (comentant l'espe
rit de «The Times».
Suplement -dedicat a
Espanya. 351 476
De «Marinada» de Palam6s.
Manuel BRUNET.
Ruta d'amor. 359 605
De «Mercurio».
Frederic RAHOLA.
Las Zonas Neutrales y los
Puertos francos 371 812
INDEX VII
Núms. Págs.
Del «Nuevo Mundo».
Ramón PEREZ DE AYALA.
La confianza en sí mismo 366 715
M. de UNAMUNO.
Venga la guerra! 363 670
Nicolás M. de URGOITI.
«The Times». Suplemen
to dedicado a Espana 351 476
De «Patria» de Valls.
Pere LLOBERA.
L'home optimista 345 381
Dav.ant de la guerra. Lo
que podría fer Barde
lona 355 541
De «Renaixement».
Ciutat que t'ensenyes i fas
rareses 368 750
De «Revista de Economía y Hacienda».
J. SALAS Y ANTON.
Por el porvenir industrial
de Espana
De «Revista Musical Catalana».
Lluis MILLET.
Un clavicordi catalá i el
clavicordista company
nostre
De « Stadium » .
De un velódromo a un
Estadio
De «The Daily Mail».
Forces en Huila
RONDALLES POPULARS
Francisco MASPO:.\TS I LABROS. El negre
El princep mut 346 394 L'estudiant- del Rei
El bou roig 347 406 L'aigua de la vida
San9- i neu. 348 418 Les aubardes
Mada. Rosa 350 452 El brot de marduix
El romaní 351 471 Joanesques
Els fills del Rei 352 484 La Mort
Els tres estudiants 353 505 Blancaneu
La noya peix 354 519 Les tres princeses
Els tres xavos 355 539 Jordi de ReCO.
El lie6 356 552 Es tit i sa tita
TRADUCCIONS
PROSA
-
SAJOS.
El soldat Icrec, II; S. :NI.
traductor •
GOGOL, Nicolai V.
El Revisar, .comedia en 5
actes 322
Trad. C. Riba Bracons 323
Id. id. id. 329
Id. id. id. 331
KIRKELY, Anker.
L'Alemany.a.!, l'Aleín:anya !: 366
C. J., traductor.
LEOPARDI.
Elogi deis :ocells 320
Diáleg 'de Frederic Ruysch,
i les seves momies 330 137
Diáleg 'de Torquato i Tasso,
i del seu geni : 339
Josep de Sagarra,- traductor.
Els fets dins el as de M.
Vaidernar
339 281 La máscara de la Mort roja
El barril d'Amontillado
Ombra
Eleonora
Silenci
El .cor delator
Berenice
El poder de les par,aules
706
La c.aiguda de a casa Usher
Id. id. id.
Conversa d' Eiros i Char
inion
La Illa 'de la Fada
Col-loqui de Monos i Una
El pou i el pendol
Id. id. id.
El retrat Oval
William Wilson
7
26
124
149
70
.279
MISTRAL Frederic.
Els sants Reis 'd'orient 335 215
Joan Rose116, traductor.
:POZ, Edgar A.
Histories extraordin,aries.
Ligeia 333 180
Morelia 336 229
Núms. Págs
VERS
ALESANDRI.
La gondoleta, Pau Bertrán i
Bros, trad. 333 186
ASPASIA.
Estances I I. Caries Riba
Bracons, traductor. 356 549
BUANORROTI, Michelángelo.
A l'amor. — A. TommaSo
Cavalieri 329 116
Josep M.a de Sagarra, trad.
HORACI.
Odes. Vicenç de Balanzó,
traductor 342 324
Beatus ille... Joaquim Ruy
ra, traductor 343 344
366 717 Solvitur acris hiems grata
vice.... Ventuí-a G:assol,
traductor 347 405
MARCIAL, M. Valen.
La gatella de Publi — A.
329 122 Liguri. Ll. Bertrán i Pi
joán, traductor 337 247
MISTRAL Frederic.
371 793 El Pregadeu — Les noces
de Felix Gras. María An
353 506. tonia Salvá, traductor 335 214
MOSCO.
Eros Fugitiu. J Ruyra, tra
ductor 349 440
ONGARO, FRANCESCO DALL.
A Teresa. Pau Bertrán i
357 564 Bros, traductor
357 565 OVIDI.
358 579 L'Elegia. Ll. Bertrán i Pi
359 596 joán ,traductor 334 197
360 617 PASCOLI, Giovanni.
362 649 El niu. — Somni. — Liu
363 665 nyana. — El Rosegó.
363 666 Amb -els angels.— V:agit.
3-64 684 Canç6 de noces. 326 69
María Antonia Salvá, trad.
371 794 PINDAR.
Olimpica VI. C. Riba Bra
cons, traductor 368 743
PRUDENCI.
Himne en honor de Santa
Eularia Mártir. M. Costa
Llobera, traductor 324 39
TIBUL-LE, Albi.
Qui fou primer de treure les
hÓrrides espases... 347 405
332 164 -
337
340
341
344
343
346
347.
348
350
353
355
356
357
359
362
364
367
370
Id. id. 371
Id. id. 373
Caries Riba Bracons, traductor.
UCELLO, Paolo.
De les vides imaginarles de
Marcel Schwob 355 535
J. Farran i Mayoral, trad.uctor.
242
290
307
357
345
386
.407.
421
.458
_499
.536
547
568
600
646
675
725
776
786
820
CRONIQUES
BIBLIOGRÁFICA
Obres escullides d' En Joan
Sardá 330 142
Foot-ball Asociación. 335 Z23
CORPORATIVES
«Associaci6 Catalana d' Art
.d,ramátic
Id. id. id.
«Centre excursionista de Cata
lunya ». Concurs 'd' Arqui
tectura
Concell d' Investigació Peda
g6gica. Per l' educació do
mestica
De l'«Institut d'Estudis Cata
lans»
328 110
334 206
370 782
342 335
340 303
VIII INDEX
L'« Institut d'Estudis Catalans
i el primer concurs interna
cional de fonetica
Publicacions del «Institut His
tóric Arqueológic
Publicacions de l'« Institut de
la Llengua Catalana
Arxius de l'«Institut de Cien
cies
Núms. Págs. Núms. Págs.
342 334
MÚSICA
Festa de la Música Catalana.
Any IV 322
348 331 «Asociació Musical». Quatre
concerts 325
349 447 interessant Concert 338
L' «Associaciá de Música de
367 735 Cámera» 348
JOCS FLORALS
Jocs Florals de Lleida. de 1914
Id. id. de Lloret de Mar
Id. id. de Olot
Id. id. del «Ateneu Ig-ualadí»
Id. id. de «Lo Rat Penat» de
Valencia
Id. id. de Gracia i Sant" Ger
vasi
Id. id. de Badalona, Cardona i
Sans
Id. id. de Gracia
Id. id. de La Escala
Id. id. de Sant Martí
Id. id. de Buenos Aires
Id. id. de Barcelona. Convo
catoria.
328
340
345
345
110
302
381
383
345 382
348
350
351
354
364
364
371
1
•5
3
3
5
4
NECROLÓGICA
L'Iscie Soler
VARIA
Els nostres condidats en les
eleccions legislatives d' en
guany
427 Les eleccions del passa.t diu
' menge i .els nostres condi
462 dats triomfants
479 Les Joventuts polítiques i la
527 qüestió deis Secretaris mu
686 nicipals
686 La Mancomunitat i la qiiestió
econbmica
799 Un bell ex.emple
14
63
271
430
326 .75
330 143
332 174
354 526
354 526
368 751
Nún13.
Per la Zona Neutral
La epidemia tífica i la política
local
De l'any 1714
EL segon centenari de la cai
guda de Catalunya
Per la llivertat de la Patria
La protesta de Belgica
L'espera catalá i 1' esperit ger‘-
mánic
L'Home_ rule a la Cambra po
pular anglesa
Dos Congressos católics a
França
Un primer Congres de foneti
ca
Un Congrés litúrgic a Montse
rrat
Concurs d'Historia de Catalu
nya
XIII.e Curs Internacional de
expansió comercial
Id. id. id.
Id. id. id.
Llissons de literatura catalana,
Historia de Catalunya i Geo
grafía Comercial
L'Escola de Bosc a Montjuic
Un edifici per a treatre catalá
Teatre de Naturalesa
......,4%.1 L:2', f. ....... .....: .., -
"
_I" . .r. • --1-.-.5
,... ,
.
• 7........1 ............... __
....
• .• , . ..., :._ Lo! ;'.:. ..", •
••Icolro,...a.,..-.
•
369
387
330
347
351
360
Págá,
766.,/.11
734
142 i
415
478
621
362 654
362 655
333 180
334 196 •
348 426
338 271
352
353
354
367
346
339
356
491
507
521
734!
397:
287
558
¦.¦