Catalunya : revista setmanal. Núm. 345 (13 juny 1914)

              3
11
CATAL
757.7-)
kI‘1,1"::14 ZT
JNITA
ANAL
Munta11e2, nilm. 22. Erínneto solt, 25 cts;-1' any i O ptes.; telfm. 3 ptes. - Estrangez, ptes. I' any.
My VIII Barcelona 13 Juny de 1914
-
ATENEO
- 345
SUMAR'
El problema delroc, per B.
Estudios Verdagu.eriano.-E1 senti
ruent de patria en l'Obra. de Mn.
Cinto, per J. FoRNELL.
La para.u.la en el vent, (D'un ?libre de
imminent aparició, per JOSEP CARNER.
Desvetllament ja.umi? III i darrer.
Ram de primavera, per JOSEP LLEO.
NART.
De doctrina estética,-De ia baile_
ea, (Concepte absolut de armonía) Per
MARTÍ CASANOVAS.
eaDitalleme 1e,s3 cinta-te, (Confe
rencia llegida a la Joventut Nacionalista)
premsa
Una obra meritorL'a. 1 patri•ótica.
La Biblioteca de Catainnyz:3-_, per R.
MIQUEL 1 PLANAS.
L'horno optimista, per PERE LLOBERA.
Jnformació,
Els Joes P14:rals de Lo Rat-Ponat.
JOOESS Plorals de elot.
Certs.mencHentlne-literari de) Igua
lada.
En. premsa
L.1:1 M
per JosEp LLEONART
Biblioteca "Illes Or"
El .problema del155wro
Com en el conte d'aquells qui juga
ven, guanyant tots alhora, succeeix ara
que per tantes situacions com ha passat
la qüestió del Marroc, totes tenen raó;
aqueix és vici gros qui dificulta, per no
dir impossibilita, tota via d'arranja
ment i enterboleix esperanga de solució;
car, entossudint-se en llur procedir
equivocat, no es vol regonéixer tasca de
esmena, com fóra convenient en as
sumpte de tanta trascendencia.
Perxó davant un espectacle així mis
terios com és el quetns ofereix la políti
ca destructiva i concupiscent qui s`ha
operat fins ara, s'advoca per a que el
problema del Marroc, més que política
ment i tnilitarment, es solventi social
ment.
Es ciar, dones, que al dir política
ment, ara, no ens referirn a la rriéS am
plia i noble significació del mot; car és
evident que per la política déu ressol
dre's tot quan s'ocorre en la vida d'un
poble; prenem aquella paraula corn sig
nifica.dora de partit.
COM en altres afers, aqueixa baixa po
lítica ens ofereix, en el del Marroc, una
anguniosa perspectiva de contrapunts
qui generen desorientació i fomenten
xorquía; el cas és fer el cartel', salvar
l'apariencia, en una paraula, fer políti
ca segons el mot sóna entre el comú del
Doble; política fatua, personalista, de
clientela i favoritisme; i davant tota
aquesta huidor rés no hi valen les valors
supremes de la realitat.
Aixó no és fer tópics ni teixir aprio
rismes; és l'historia del comportament
de la iolítica durant una serie d'anys,
qui ens parla amb la brutalitat aterrado
ra deis fets, i no es fan oviradores ven
tures profitoses per a la riostra col`lecti
vitat. Obraren en desavinença, s'ia la
borat sense coneixernent de causa; ah,
pero, aixó si, de disposicions no'n vol
gueu més, i R. R. O. O., reglaments,
projectes, regles, pautes.... tot plegat
no ras, coses mortes i ficticies, l'eterna
burocracia; en la realitat no rés de pos
sitiu; és alió consagrat de la quadrícula
qui divideix territoris a l'albir i dona
lleis per semblar que faci quelcom; i es
creen empleus per aparentar que hi ha
algú qui hi treballa, s`hi preocupa i hi
és intelligent; sense fer cas de les for
ces vives ni deis estats biológics, que si
seqs priva el llur natural procés esclata
rán per un altre cantó, qui sab com.
Qué s`ha conseguit fins avui en dia
amb aqueixa política desorientada i ver
balista? Il.lús deuría ser el qui fos gosat
de dir que algún profit n'hem tret; car
com más ha anat, més embullada es feu
la situació i ens trobem ara frec a free de
una asfixia, en un.lrecinte que, quasi bé,
no podern anar endavant ni endarrera.
En les armes no cal, tampoc, anar-hi
a cercar la solució, perque la milicia és
massa rígida i, quan no és en casos de
suprema necessitat, irrita. El militar
prou feina té en ser bon técnic de son
ofici; no pot pas dedicar-se a manipular
les gernacións ni a modular les llurs cri
dories.
En una tasca de colonització deu evi
tar-se per tots els mitjans possibles
fins la més remotada aparença de que
s`hi vagi a tall de conqueriment. S`ha
de regonéixer que els fets d'armes són
inevitables en situacions com la del
Nord de PAfrica; peró, és que per ven
tura s'hi ha fet quelcom altre que ges
tes armades? Aixó és el més temible;
que aquella gent ferrenya i fanática no
s'hagi pogut adonar mes que de les es
tridents IluYssors de baionetes i de les
boqueres deis canóns. 1 no és aquesta
força qui deu anar-s`hi a palesar; tota
una abundor de beneficis, fins a llençar,
deu aportar-s`hi per a anar-los -
zant arnb la dolça enganyifa del ben
fruir i de les plaents comoditats. De se
gur que si tantes mil.lionades COIT1 se
gastaren exclusivament per foc; s'ha
guessin esmerçat d'altra mena, se`n ha
guera hagut més profit.
370 CATALUNYA 13 Juny 1914
La tónica que inspira aquestes ratlles
és la mateixa qui surá en el clebat par
lamentan sobre la qüestió del Marroc;
sha tractat d'ella des del punt de vista
de les vares tenclencies qui tenen repre
sentació en Corts i el substratum no és
altre que, menys de política, menys de
militar i mes de social; del contrari som
en perill de falliment.
Donava gust, díes passats, presenciar
les sessions del Congrés; el nivell exte
rior de la cultura política fou ascendit,
guanyant en cent per ú. A part del goig
de notar-s`hi linfluencia decissiva de lo
esperit catalá, heg,en:onía.c, sucós i con
cís, qui foragitá. la gran oratoria sexqui
pedalia i bombollosa, sense nirvi ni
idea, feia bo d'escoltar aquells parla
rnents equilibrats, qui ens acusaven
corn llurs autors no feien sois- bandere
ta partidista. Sense la farsa declamato
ria del revolucionarisrne vuitcentista„ se
hi digueren coses greus, corn no rnai po
gué sospitar-se havíen d'eixir al públic
sense un esfondra.ment social; penó liur
finalitat pogue lloar-se, puix per da
munt tot hi hagué l'interés d'Espanya.
Mes, en el Govern hi ha la rémora,
després de fer durant tot el curs del .de -
bat un papen ben .trist, i sortint amb
evasives i anodinitats, a Púltim s'ha
tancat en el castell estantiç de sa feblesa
per a din: anem fent, ja está be; i els in
condicionals aplaudeixen i responen: si,
ja está be; i hi fan chor els incondicio -
nats d'un altre feble cartell; i tot és una
mentida.
Aixís es juga amb la opinió; mes,
prou que vindra la fi per 'a aquests se
nyors; i damunt ells caurá Poprobi i el
menyspreu de Poblit
B.
Obra 3:va
Qüestions Civil estudiades segons
11,ostra Dret per Iluís de Peguero,
extractados per
Francesc Mo.spons i Anglasell.
Extracte de la doctrina civil de Pe
guero, anotat amb la Jurisprudencia
catalana.
g
Jtudis da o
• ‘,1 es2
6
„-›
GC1.1,313...=
IV
Complexa corn és, el sentiraent de
patria traspúa en els versos de nostre
poeta amb tota sa integritat. Una hora
és Phome devot de la natUra., ullprés
de les belleses sensibles patries qui es
clata en verb inflarnat per a revelar-les
a la rnassa no fácilment impressionable,
i canta l'abundor deis con.reus de Cata
lunya, Pencís de ses montanyes i plans,
ses valls i sos rius, sos boscos i ses
prades, la blavor de son cel i de sa mar,
fins la dolcesa de ses refrigerants ma
rinades o bé la superbiosa tramunta.na.
empundanesa... Altra hora és quelcom
de més pregon que atrau al poeta, quel
corn d'essencial, d'ira-mutable, quelcom
que`ns rnostra co que constitueix lani
rna de la patria, Petern subfons carac,-
terístic dannunt del qual evoluciona la
raça, aleshores el poeta es fixa en
la Tradició i en 1a Historia, tienes que,
juntes- arnb el Folk-lore, il-lurninen les
pregoneses on resten abscondi.des les
raons de riostra manera d'és.ser.
. Sois així, per la molt comprensiva
forma .de sentir l'amor patri, pogué
-raeréixer.l'autor. de «Canigó» el com
prensiu dictat de «poeta nacional de
rî ',.!1 410
CatalunYa». La casu.alitat, creant diver
ses circurnstancias fortuites, ajudá a les
condicions naturals d'ell per a assolir
la identificació del ánima del poeta arnb.
el nacional esperit, i per aixó la veu de
Mri. Cinto s'alça. potenta i robusta,
catalá, ferit per notes cantades al
propi: diapasó, dugué el ressó delles
fins els recons més amagats de la terna
catalana.
En qualsevulga cosa per a la qual
pretingueu solidesa heu d'anar del
senzill al complexe, del concret al abs
tracte, del particular al general, no • fos
cosa que bastin.t al casal sens fonaments
l'aterres la mes lleugera ventada. Per
aixO és tan il-lusoria la pretensió de yo
ler patriotes espanyols que no estiguin
ben fermament sostinguts per l'amor
a la regió; aixó equivaldría a construir
en el buit. Mes, conreeu en la xicalla
l'amor a la llar, al poble i a la regió,
que, quan els xiCs- sien grans, prou sen
tirán- l'a.rnor a Espanya, puix s'hi tro
barán lligats artb nombrosíssims. llaços.
Eduau.e.ü el sentiment arnb ço qUe•més
a m tingu'eu, que'n será també mes fa
cilrnent imPressionat,_ i aprés els bons
resultats duna educació tan práctica
s'us mostrarán palesos en una major
aptitut receptiva per a tota mena d'afec
tes nobles, Gris els més abstrusos. En
un mot: per ço que atany al patri amor
sois será introntollable aquell que tin
gui per centre l'amor a la familia, i es
vagi fent extensiu, com les ondulacions
de Nigua ferida per la pedra. Obser
véu-ho: aquell amor sembla que perdi
en intensitat el que guanyi en extensió.
Fent referencia a Mn. Cinto, en la
seva obra pot veure-s`hi ben clan que,
malgrat ésser fon.damen.t segellat Pes
perit del poeta pel g-eni catalá, pogué
donar-nos una obra con-i «L'Atlántida»,
en la qual el sentiment de patria és el
de Punitat ibérica. Educat En Venda
a-uer en l'amor a la terna nadiva, i acres
cuda aquesta amor per la plena conni
vencia amb les belleses naturals de la
patria, rebé l'espiritual solidificació d'un
admira.tiu coneixement de les llegendes
semi-históriques que la tradició ens ha
fet pervenir deis temps primitius de
Catalunya; mes les llegendes catalanes
eren enllaçades amb les de tota Espa
nya, i al heure coneixement d'aquestes,
com el con del poeta era proullana
rnent pastat per l'amor a Catalunya i
alhora estava ben arnarat de sa feconda
saor, rebé amb facilltat el solo de l'amor
patri espanyol, i la relIa que l'abrí en
fu brollar l'immortal obra susdita.
En canvi, si l'anima del poeta no ha
gués sentida l'amor a Catalunya, si no
hagués sentida l'amor a ço que tenía
aprop, que ho veia, que ha palpava i de
la qual vida vivía, i amb tot el qual ell
se sentía ú, i creieu que, restant fret a
lo próxim s'hauría arborat per lo de
lluny i que no sentint la part hauría
se.ntit el tot? En Verdaguer- fou catalá
fins al bell rnoll del ós, i corn a catalá
sentí les glories d'Espanya, per catalá
s'enorgullí de que Colon, gracies a
aquesta, dugués a cap sos projectes,
fou per esser catalá que's complagué en
fer l'Iberia hereva de les esplendors del
regne d'Atlas. Miren com deliculament
el cor del poeta s'estrerneix amb el re
cort d'alió primer:
«veient-se en terra el rna.riner perdut,
deis seus somnis pel cel busca una estrella,
jet veu a tu, Isabel la de Castella, -
la reina de les reines que hi hagut.
Tu sospesaves, sola tu, sa pensa;
tu midares d'un colp sa ullada immensa,
al ten prengué la flama de son front».
com joiosament ens fa saber, un cop
enfonzada l'Atlántida, que l'Espanya
n'es hereva!:
«...bonics i rossos dos Angels s'ensopeguen;
plorós l'un puja, Ica.Itre va rialler vers baiz.
— ;_ki dolor! jo era Angel dels regries a s'aneguen!
—Jo ho respon-li,—del que enses rimes 0X
-No mor per sernpre? Fenix, reviu en Llit.de lava?
Si, puix a Orient veig l'astre 'reneire.r queaqui's pon.
13 Juny 1914
vetaqui sa corona de or fi que mc'n pujava:
del Lnón quan sia reina li posarás al frout.—
Li dona i la volada repren, aixís dient-li,
tot sacudint la pols de ses ales de ncu,
mentre aquel' baixa a Hesperia que s'alga mitg rient-li
del respatller de serres fiorit del Pirineu.»
Mes la forma amb que brolla el pa
triotisme ibéric a «L'Atlántida» és — si
val el dir-ho aixís—una forma románti
ca, inflada per la fantasía, i que amara
l'imaginació de tot go que l'afalagui.
Sens criticismes depuradors que arram
bin l'inconsistent i muntin les ideologíes
afeccions sobre la roca viva, el patrio
tisme den Verdaguer a «L'Atlántida» se
assembla al pseudo-patriotisme, brillant
i ensordidor com un castell de focs, deis
que'n pretenen Pús-de-fruit perque el
canten al só de la «Marxa de Cádiz.»
Ben altrament se'ns presenta la idea
verdagueriana de patria quan la trobem
concretada a la que n'hi dona el senti
ment de Catalunya. El desordre de la
fantasía s'apaibaga aleshores, i pren do
mini sobre d'ella la noble ponderació de
les idees, i de les formes amb que'l poe
ta les vesteix. Ja no captiven la ánima
de Mn. Cinto tradicions tan emboira
des com la del continent que prengué
Son nom del d'Atlas, ni la imaginació
somnía monstres parions a Gerió, ni
lluites de gegants que's revinguin al
contacte de llur rnare la Terra; a l'es
pera del poeta ja no l'encisen els estre
miments titánics deis gega.nts seDultats
pel llamp de Júpiter, ni els terratrémol,
de les illes atlántiques, ni que aquest,
tinguin per causa aquells estrernirgent,;
tampoc fretura Mn. Cinto llengar son
estre a les espaordidores conflagracions
deis elements i fer-li cantar els esbategs
agónics d'un continen.t i sa raga.
Així que girals ulls a Catalunya l'es
tre d'En Verdaguer es catalanitza tot
duna, i, encara que sembli paradóxic, a
l'oblidar-se del que cantaren els poetes
clássics, és quan ell en devé més de clas
sic, puix el classicisrne no hem de cer
car-lo avu.i en les servils imitacions
emrnanlla.vament d'assumptes que a.mb
la poesía greco-llatina feu el renaixe
ment, sinó en l'assimilació de l'esperit
que dugués vida immortal a les obres
C.A.TALUNYA
capdals de les literatures de Grecia i
Roma. No per haver can.tat l'Olimp en
pés s'immortalitzaren els poetes de la
antigüetat pagana, sino per Ilur bell
sentit de la limitació de l'ordre, de la
ponderació, de la claretat, de l'armo
nía...coses totes que integraven la con
dició suprema de la poesía, la de pro
duir un sofrosínic estat en l'anima del
lector.
Llegiu el poema «Canigó» (1886), i
lleg-iu el volum «Patria» (1888) obres,
ambdúes, en les quals hi trobareu sinte
titzada l'amor del poeta enver s sa «dol
ga Catalunya», i no és qui en les altres
de Mn. Cinto hi manquin manifesta
cions ben clares d'aital amor, sinó que
l'aná.lisi, cronológicament duta, de to -
tes elles ens posa avui aquestes a les
mans i ens hi hem de circumscriure.
Llegiu-lo «Canigó» i son primer cant
ja us donará una impressió de serenitat
que sois pot davallar d'una plácida vi
sió de la naturalesa i d'una íntima com
Denetració amb el caire idíUlic de les es
cenes populars. La gracia, l'exquisida
gracia de la musa l'atina, en pac al pa
triotisme roent de l'autor,.1-ha insDirat
aquest el cant; en dl sembla reviure-hi
l'ingenuitat fresquívola d'églogues vir
gilianes i en son ritme el pa.s cadenciós
de les sacerdoteses en els joes de les
testes d'Apol.16. Veieu, doncs, schi se
rá fonda.ment sentida de la patria cata
lana en aquests versos quan el recort de
sa danca, la sardana que n'és un deis
episodis, inspira a l'autor dictant-li tan
ta majestat i noblesa per al ritme,
quan, alhora, la composició i la descriD
ció del quadre proben que l'anima de
Mn. Cinto era aixamorada, fins a rega
lar-ne, de l'encís de la historia, de la
naturalesa i del folk-lore de sa patria.
Fixeu-vos amb quina sobrietat tan
catalana Darla Phermitá a Gentil, armat
cavaller suara, i com sa curta _exhorta
ció pinta de ma mestre al tipu del cava
ller catalá:
«Per Den batalla,—Phermilá li crida,—
estima son honor més que ta vida,
cona ploma ta arma escriga per tot la santa llei;
síes sempre capgal de l'inocencia,
si et dobla un vent que sia el de clemencia;
escut síes pel poble espasa per ton reil»
371
i és que'] patriotisme fá. sentir tan for
tament a En Verdaguer tots els elements
integradors d'aquest cant méstre, -que
la ploma en sés mans sembla que agafi
la forga d'un cisell; tota l'escena adqui
reix un relleu tan extraordinari, mercés
al poder evocador del verb del poeta,
que les figures semblen destacar-se del
fons i animar-se per art de taumatur
gia.
No deixeu pas de Exar-vos en l'episo
di de la sardana, i sobretot ami) el mo
ment que avanga Griselda per a fer
°frena de sa corona de reina-de la festa
camperola de son enamorat Gentil:
«Mes, queda, al arribar-hi, entrabancada
de Tallaterro amb la terrible ullada,
que, sens paraules, diu-li cruel:—Doncs, aon vas?—
La corona li cau al oferir-la.
i, al abaixar-se el jove per cullir-la,
amb veu de tró Ii crida son pare:—Doncs, que fas?
Gentil resta esblairnat; apart un roure
llamp acaba de ferir.
Avergonyida, ella s'adossa a un arbre;
per estatua pendria-la de marbre
qui no veiés ses 'lagrimes rajar cona una déu,
No ho veu la gent del ball ni se'n adona;
a qui clanga joiós que se "j'a dona
de la margaridoía queaixafa sota!" peu?»
?No veieu aquí la rudesa de la gent de
guerra, la timidesa i rubor deis joves
enamorats i l'indiferencia de l'aixela
brada:massa pera lo'que no sigui son
pler?_tres notes gerarquiques humanes,
pero catalanitzades pel poeta mitjangant
els accidents de que les volta, i, conse
guir-ho així, bé deu demostrar-unaláni
ma sadolla de l'esperit4:catalanesc, car,
sense amar-la i sentir-la,. patria, no
se'n copgaria Das tan cornpletament
l'espera.
j. FORNELL
(Acabara)
C. Riba aeomg
Les BuchlIquesd Ifirilfil
Se troben de venda a la Llibrería d'Alvar
Verdaguer i a la nostra Administració.
Prein 2 pessetes
372
colP2 _
CATALUNYA 13 Juny 1914
Gs eit viit
(D'anlib mint apacó)
LA FIDELITAT DEL PELEGRI
Gaia Regina tolosana,
la meya amor és ben llunyana.
Nostra Senyora de Burdeus,
duc ma recanga a vostres peus.
Verge de Londres en el fum,
el meu amor és ciar costum.
Verge plorosa d'Edinboro;
jo só lluny d'ella i també ploro.
Veig son esguard, Dama de Bruges,
sobre els canals, entre les pluges.
O, dolga Verge de Malines,
tinc un amor de randes fines.
Gótica Dama de París,
rn'heu iliberat de mal encís.
Mare de Déu de la Merce,
en jo tornar, den-me sa fé.
ESPARSES DE TARDOR
Ara que, al Iluny, el dia que es mustiga
retreu el flarn de nostres dies vells,
veu amb recanga l'oblídada amiga,
finar sos dits a dintre sos anells.
La Ilum ens besa arnb una Ileu fadiga.
Les dónes ciares, al fugi els ocells
senten al cor la dolga mel antiga,
els homes tenen pensarnents novells.
CANO
DE L'INSTANCIA AMOROSA
Ara és el ternps i l'hora benfactora,
ara és la nit, que cal morí' o arná.
Quí tindra mai ni pátlida penyora
de Penden-la?
Veurem potser l'il-lusió desfeta:
potser l'amor d'aquesta nit d'estiu
com una flor dins una má distreta
caigui en el riu.
A mitja nit, els penitents ferotges
són, dotze cops, de la Ilur san.g remulls;
dotze besars volen comptá els rellotges
sobre tos ulls.
Qui sab si, aprés la bel-lica bandera,
em cridarát els pífans rnatinals,
o si el forrnent de vostra cabellera
tempta la falg?
Ara és el temps que una divina estrella
diu en el cel que la seguirn ensems:
ara és el temps que sóu encara bella.
Ara és el temps.
L'A JORNAMENT
Noranta cops ha de girar l'esfera
an.s que l'amada vulgui dir-se mia;
noranta cops será la nit impía
i vana Pesperança matinera.
Tu sola m'ets devota en rna quimera,
o fosca, obrint les ales en ma via,
que recordes al menys a ma agonía
la color de la seva cabellera.
Ara és quan la febre que m'astora
va vers la dona que mon cor adora
i es torna pau damunt de sa parpella;
i ella—en el cel encara hi hauna estrella,—
alga l'espill volent salé a l'aurora
si el ser cruel la fa tornar rnés bella.
A LA NECIESA
Corn una fatillera que dient
buides paraules que ni sois entén,
dón_a virtut a son fumant beuratge,
per go -que ehl obri en tot capgirament,
rnudant l'antiga flama de son vent
l'anim d'estatge,
tu, Neciesa, vana en tot camí.
que parloteges aixordant sens
de cara obscena i flonja corn -la yerra,
feies sense adonar-te`n el vení
contra un amor que era de flam div;
angoixa de la terra.
Ai dolga dona i bell amor jaquiti
Ella ; jo sor_n_ errívols en la nit.
Et, rnés greu, Neciesa, que Ires,
el Dol, la Mort lIniquitat, l'Oblit.
Els contraris d'un dia ens han junyit
tu ens descompartires.
.TosEP CARNER
13 Juny 1914 CATALUNYA 373
Desvetilament ;muní?
111i
En el jaumisme cal distingir tres as
pectes:.a) el motiu, b) el programa, c)
la essencia. El motiu és el llegitimisme.
El programa el tradicionalisme. La
esencia és una modalitat del sentit reli
giós, un «radicalisrne religiós», segons
els jaumins; una deformació, segons al
tres partits católics.
No cal ésser molt perspicaç per veure
que aquests elements o aspectes reyes
teixen modalitats principalment negati
ves. La reivindicació jurídica Ilegitimis
ta, que avui no sabríen motivar históri
cament ni doscents jaumins en tota
Espanya, s'ha convertit en vaguíssim
romanticisme. El tradicionalisme, pa
raula inexpressiva (.1'esperit tradicional
pertany a tots, les concrecions passades
no poden pertányer a ningú), consisteix
prácticament en Podi al lliberalisme. El
sentit religiós és una negació de catoli
citat, d'universalitat (mon_opoli de l'or
todoxia) i un materialisme (defensa con
tundent d'una metafísica).
Per cap de aquests cantons pot espe
rar el jaumisme un desvetllament. Que
no es jugui amb els mots per suposar
en vells instints una ca-pacitat moderna,
ni _se`ns vulgui satisfer amb Darrafades
eloqüents de síntesis históriques o no
cions generals de filosofía. Qualques jau
mins poden dir.nos, 1 aleshores els do
narem laraó:—Peccavimus. Hem gaudit
de grans masses, i no les hem sabut edu
car ni arrnonitzar amb les necessitats va
ria bles i subtils Pero encare d'aquestes
masses ens en resten belles quantitats.
Són gent honesta en lIur vida privada,
gent capag d'abnegació, g-ent de virtut,
si no d'eficacia. Anem a veure si els
darrer
aproltem. Els durem a ter, per exemple,
acció social. Anirem a cercar, fóra de
les característiqztes del jaumisme, raons
de subsistir i de millorar, medis de co
operació a Penlairament de la societat
espanyola.
Se‘ns dirá que aixó fóra imprudent
dir-ho als jaumins, que tenen demos
trada la llur vehemencia i la llur inflexi
bilitat de temperament, i nosaltres con
testarern que aixó no hauría de dir-se
amb paraules, sinó per mija d'una ha
bilitat d'orientacions i de propagandes.
L'home que ho fés, mereixería la més
alta lloança de tot civisrne espanyol.
no cal dissimular que la tasca t'ora dura.
Nosaltres, pero, sentim la major simpa
tía Del senyor Minguijón, i no voldríem
Das descoratjar-lo si es veu arnb cor de
dur-la a compliment. I encar que el
senyor Minguijón no representes ben
be aquest mati9, ens bastaría que li su
poséssim. (com km talment) més educa
ció política i posessió de veritat que a
rnolts de sos correligionaris,—que als Espectacles i Mitologíes, per josep M.
infeliços que a Girona s'han aliat con- López Picó.
tra la Mancomunitat amb els elements D'aquest virtuós domador d'impul
caciquistes o als que traginen rétols po- sos, d'aquest poeta amb cilici, jo en di
lítics a les assamblees religioses (?),— ría, si fas crític, el poeta deis concep
perqué desitgessim la seva preponderan- tes, i que está en el seu element com
cia en el partit. 1 filas si li convenía dir, enlloc quan glosa conceptes; en el llibre
per semblar menys sospitós, que en Amor Senyor, o en versos com aquell.
Carnbó és heretge o la Lliga moder- Oblit d'amor, o nit sense ventura! ... que
nista, que tiri al dret. El dir aixó podrá Alemanya pot gaudir en la traducció
no sser exacte, peró segons tots els se- del Dr. Vogel d'Aquisgrá: Vergessen
nyals'ja és tradició. lieg, ich, glückverlass'ne Nacht..., o be
com en la conjugal del darrer llibre,
Espectacles i Mitologíes: Si té la nit,
N r D dormida, en son repós...
En aquest dárrer llibre se‘ns mostra
en López Picó en el tipo tan nostre del
poeta cantant la ciutat, les seves kstes,
1 l'am.or conjugal, corn un sol que li
11-lumines els objectes, sino que en
aquest cas particular tradicional rau
mes en l'haver preferit aqueixos temes
que no pas en l'aire de cantar-los. Aquest
es nou 1 el valor primer d'En López la
originalitat.
Poeta de conceptes, auster per vo
La qualitat del poema Redempció la luntat, fent-se de l'estética una virtut,
veig essenciada en aquest vers concís em fá l'ekcte que quan es mira la gua
que l'autora diu de la donzella cristiana pesa de la ciutat és amb el propósit de
del poema en uns versos de presentado. no deixar-sen posseir; dl la guaita tret
I és ben bé aixó. Corn a nota dorn_inant i en treu els seus pen.sarnents, el seus
hi ha una discreció clássica, naillor di- principis estétics: fa de la visió una ser
ría neo-classica, que hagués passat pels venta de l'irnatge. Aixo, ja ho deja En
jardins del tenaps dels Milá. 1 els Bala- Manel de Montoliu, no és per a tot
guer. A rnoments del llibre ens serribla hom.
que la poesía va a estatuar-se, a ferse En López Picó, fins de ço ITléS vistos
corporia com el relleu d'un fris mar- i sensual és afectat a treuren generalit
mori, peró passa aquell ventet prim i
polidíssim amb rastre de jardí que en
trant-nos al sentit en un dolç esvani
ment ens vela els ulls per a una visió
massa decidida.
El difícil era no encalitjar la blavor ni
afeixugar la simplicitat arquitectónica
amb Perudició que el tema comporta;
noresmenys jo diría que l'autora ho ha
assolit. !Quin léxic generós, quina mú
sica de paraules sense gaire fressa!
Llibre plaent, peró amb una condi
ció. Entengui-s'em, no m'escau posar-li
condicions a la qui, primera que ningú,
s'inclina benvolenta sobre el ma_nuscrit
dels rneus versos d'adolescent; no mes
vull dir que si ara el curs de la poesía
de Madona Agnés, per l'avenir i exclu
sivament, quedes girat cap a aqueix
cantó históric i erudit, enyoraríem la
merla dels horts i de les bardices de casa,
aquella que ens ha cantat La Capta de
la guinezt i el Passeig matinal o l'ale
gria de la noia sabadellenca amadora de
saraus, que'rn semblen troços d'aquell
Virgili Catala que jo sommio, apte a
ésser llegit a les escoles o servat en els
arxius.
Reclempció: (poema) per Na Agnés
Armengol de Badía:
La an.tiga Roma al bell entrant del
Cristianisrn.e, entorn d'una abnegada i casta historia d'amor, és el teixit
d'aquest finíssim poema. !Quina claror
sinaplicitat en dl! Penso en un.s pórtics
blancs 1 ben amidat,, alçant se sobre
icgouluaalmltientne,seqtíusiesiarpoedrdaeeltlntcrsee'hl.eilsveesgqéuseiseldebllaeus
Mes be'=pira que enraona.
374
zacions, donant sempre més temps al
pensament que a la directa contempla
ció
La pluja l< és cm/al, com una masovera
que el porta pel bon test elfruil de les masies
i els comples, i lafresca malicia cridanera
del poble i les contares i llurs enraoezies.
Tantos/arriba, diu..—Ja somvingulmes/ressa
Desliiga el mocador e buida lafaldada,
i escampa al len davanl els seus presents anzb
[fressa
i el mira,i riu, i riu com una esbojarrada.
I devegades s' afanya en teoritzar
normativament la visió.
I téun campanar
davenl, qui ag-ermane,
saforFa amb la blana
gracia soberana
del dale calamar
perqué la campana
sepige volar.
I a hores sens afigura com si l'imatge
disolgUés la visió, com quan, parlant
del Vent i la Ciutat, diu;
Insisten/
el goig del seu Ireomf va pregonanl a crels
mente-es d'un sol abra cenyix, omezepoienl,
el venl dins sa eslullada daurada crinera
la dula' com la lesla d'una amor presonera.
El valor d'originalitat arriba al seu es
clat en l'aplec: De les diactes assenyala
des.
Aquest poeta que es fá de l'estética
una virtut i treu de tot objecte una ex
CATALUN YA 13 juny 1914
periencia estética, que, encara ben jove,
ha merescut escampar-se a França i
Alemanya, que té per valor primordial
la singularitat de l'esperit i la sintaxis
tan estimat entre els estetes i els qui
esbrinen per vies científiques el valor
d'originalitat de les manifestacions de
la paraula, té d'estar content arnb ehl
mateix. !Si tant sois és deixés influir
més deis objectes, en comptes de fer-ne
materia primera deis seus elaborats
conceptes!... Potser fins aleshores no
podren-i saber tot ço que encara val el
poeta; com veu les coses, com les deixa
parlar en dl, escalfant-se'n d'amor. I
arillo una raó més veuria's realitzat en
eh, aquella hora, go que eh l mateix canta
en la seva hzvocació:
• ....
1 oferire- llavors, a Ciutal, als leus fills una
[palma
com l'ala missalg-era de noves víclories.
JOSEP LLEONART
e SS rft-"11
nIIIni LA PARARA Í1 EL -
per JOSEP CARNER
Preu: Š pessetes
Dipósit: Unís Gili, Ciarís, 82
Do
< GrIna esre-Ggea
Ia beliese,
TTT
Concepte abs.elat de atmemia
El principi o concepte absolut de ar
monía, és en nosaltres, en l'intel-lecte
no en la Naturalesa. Es un principi per
enter abstracte, de pur arbitri„ intel
lectual, i és dl principi qui per domini
valoració absoluta, humana, i per re
lacio i distribució de uns elements de
condició natural, forma i suma aquel'
resultant de armonía i bellesa.
Aquest principi i concepte absolut,
fill d.albir, intel-lectual, irnaginatiu per
enter, és, donas, fruit Durament hurná,
Drovocat, volgut, i no Das fruit d'atzar
o contingencia. Segons aquest DrinciDi,
l'home distribueix, ordena, limita, per
funció d'albir, mental; no és, donas,
aquest principi i conce-pte de armonía,
recullit i existent dins unes Ileis i orde
-nació natural, de contingencia: ans al
contrari, aquestes Ileis i organisme de
limitació, Elles d'albir, humá, són les
qui en exercici i domini sobre uns ele
ments i formes de Naturalesa, elements
i formes de contingencia, regularan i
dirán el llur valor, limitarán el seu
conceDte, ordenarán i regularán la seva
formació dispositiva.
Els elemen.ts pels quals l'art se mani
festa, són i no pot ésser altrament, ele
ments i formes de Naturalesa; l'obra
d'art no és dins un conceDte absolut,
una creació nova, sino una ordenació
un dornini. Podern definir l'artista com
terme primer i únic de domini i orde
nació de Naturalesa.—Per go, anc que
aquells elements siguin elements i for
mes de Naturalesa; Derque ells esdevin
guin elernents i formes de manifestació
per l'obra d'art, cal aquella funció de
domini i ordenació, funció arbitraria.
Aixó en quant als elements pels quals
l'obra d'art se manifesta: elements,
doncs, la arrel i condició primera deis
quals es natural, de contingencia.—p6
el principi i concepte absolut, pel qual
s'arriba a l'obtenció d'aquell resultant
de bellesa, o equivalencia d'armonía,
són per enter d'intel-lecte, fruit hUmá.:
de manera, com indiquem, que el prin
cipi i concepte absolut de armonía és en
nosaltres, no fóra de nosaltres: fruit
d'arbitri, no de contingencia: element
humá, no natural.
Es aquest principi; no adjunt ni de
pendent d'aquell que senyalavem„ com
element de representació subjectiva, al
veure i escatir les fonts o medis humans
de formació d'art que Drodueixen un
resultant de bellesa natural o contingent
representada. Aquell és fruit d'emoció '
qui és un principi i forga humana natu
ral, no principi d•albir.— I aquest que
senyalern com a principi o concápte
absolut de armonía; és fruit
te, funció provocada, volguda: i per go,
ehl és i es manifesta corn un sistema i
organisme intern; hurna, del que podem
senyalar-ne i dir-ne en manera justa,
precisa, el sistema de limitació i d'or
ganisme, d'estructura viva á que respón
obeeix, i com se manifesta.
Ço,que ara indiquern, aquest sistema
organisme d'estructura, de limitació,
és com diem, el principi i concepte ab
solut de armonía; no és aquesta resul
tant i obtinguda, per una- sola .Dresenta
ció o exDosició•d'elernents d'art: aquest
són sols els elements de manifestació.
Peró el principi a que ells responen
per que és manifesten„ és aquell sistema
organisme, aquell principi d'albir,
fruit mental, humá.
• Principi aquest, purarnent imaginatiu,
d'arbitri, i per tant abstracte mental.—
Un terrne quanti.tatiu no és un corleen
te o idea, arrencat duna imatge o for
mació concreta d'elements: al dir un,
deu, cent, no evoquern ni és suggerida
aquesta conceptuació quantitativa, per
una forma ó irnatge concreta, de la qual
n'arrenquern i obtenim el concepte
aquell. Sin.ó que altrament el concepte
és de pura abstracció, genéric, i és ehl
qui en acció i manifestació sobre aquells
elements de formació concreta, particu
lar, els limita i regula, dant-los un con
ceDte absolut; limita per tant la seva
forrnació i valor. T aquest element és el
principi:i éoncepte absolut per l'obten
ció de armonía: els rriedis o elements
pchs quals aquest re,ultant s'obté ho
són aquells de forrnació concreta, parti
cular, limitats i orclenats per aquell
Drincipi. De manera, donas, caen senya
lem; que el DrinciDi d'armonía és Per
7
13 Juny 1914
enter abstracte, go que equival a dir
d'arbitri, mental, huniá.
Igual que aquests elements quantita
..* tius, els elements de ordenado, limita
ció i distribució d'elernents d'art. Així
la simetría, qui no és un concepte o ele
inent arrencat de una formació i orga
nisme natural, contingent: la simetria
no ens evoca una forma i disposició
!:3 contingent c_Pelements, d'atzar. Sinó
que aquell concepte i element és altra
ment qui regula i limita aquells ele
ments de condició natural. El concepte
de simetría és irnaginatiu, abstracte: i
igual que ell, els elements diversos de
formació d'art: repetició, alternancia,
ritme, etz.
El procés de generació per l'obra de
7 art, que ja escatirem mes ampliament,
és, dones, i s'obté, com segueix: per un
principi, dos elements i un resultant.
a) Principi: principi absolut de ar
monía, concepte abstracte, hurná.
b) Elernents:
t Uns elements de .condició natu
ral de contingencia, sobre els quals
111' aquell principi d'arbitri se desentrot
lla en una funció d'ordre i limitació.
b) Aquells elernents de condició na
tural, de contingencia, esdevinguts ja,
per aquella funció d'ordre i
elements de condició humana, per tant,
elements d'art.
c) Resultant: armonía o contingut
d'equivalencia a bellesa humana.
r liart, dones, pot i deu reduir-se a un sistema pur, íntegre d'expo.ició.
El prineipi de armonía, és, dones, pu ! rament intellectual: cli en acció de do
raini i.ordenació sobre els elernents de
Naturalesa, fa devenir aquests elements
de condició humana, d'intel•lecte, és a
dir, elements d'art: i eh l també en acció
de ordenació i disposició d'aquests ul
tims elernents, genera l'armonía.
Referit en concert a les arts
ques, aquest procés de generado devern
explicar-lo:
Edi Šzel
CATALUNYA
Principi. element intelectual de
l'art: simetría, alternancia, repetició;
ritme, etz.
b) Elernents;
a) Uns elements i organisrne de Na -
turalesa de presentació objectiva.
1)) Aquests elements manifestats
per la seva equivalencia com element
humá: trobar i recollir d'aquells ele
ments, el seu concepte i valor absolut.
c) Disposició presentativa d'aquests
ultims elements, qui genera el resultant
final de armonía o bellesa en art.
Veiern, en conseqüencia, com en tot
aquest procés de generado de l`c.)bra de
art, un sol deis seus termes, el primer
deis elements, és de condició natural.
Aquest primer element podem califi
car-lo de materia prima: pero ja el segon d'aquests elements és fruit d'albir, és
a dir, element d'intel.lecte. El principi
és també de igual condició: pur imagi
natiu, per tant el resultant pretingut de
armonía o bellesa és fruit d'albir.
Els elements de condició natural qui
són primer element per a l'obtenció
d'aquell resultant de armonía no són en
aque,sta condició i presentació primera
que se sumen i intervenen com elern.ent
per a l'obtenció de armonía, sinó ja devin
guts terme i exp-ment humá de valora
ció. Ço que ve a dir-nos, una volta més,
corn una representassió d'c.-,lern.ents de
condició natural, representació objecti
va o subjectiva, no és obra d'art, i el re
sultant generat no és de armonía.
Aquesta, és, dones, en son principi
concepte absolut, fruitduna funció d'al
bir:- ella és en nosaltres, no fora de nos
altres: fruit hurná, no natural: provocat,
no contingent. De manera, si com diern,
armonía és valor d'equivalencia a belle
sa en art, i armonía és fruit d'intelecte,
l'obra no generada per aquesta funció
d'albir, no obtindrá aquella suma i con
tingut, i el resultant no será de bellesa
en art, sino natural.
15A
375
En conclusió: armonía és un concepte
intelectual, fruit d'albir. Ell és un prin
cipi de generado provocat, volgut: no
fruit natural o de contingencia. L'armo
nía, es, dones en nosaltres, no fora de
nosaltres; per tant element subjectiu.
Segons aque,-st principi d'armonía,
l'art limita, ordena i distribueix els ele
ments de Naturalesa: l'art, dones, és
una fundó de ordenado i limitació.
Segons ell, l'art deu obeira un concep
te de classicisme, és a dir, deu ser presen
tatiu, go que vol dir ordenado i domini
deis elements i fonts de bellesa natural:
no deu obeir a un concepte de romanti
,cisme, és a d.ir, representa.tiu, go que
vol dir domini i supeclitació de l'intel
lecte, per uns elernen.ts de condició na
tural i forrnació d'atzar, o contingent.
Aquest principi intel-lectual, és que
deuen referir-se tots els elernents i a
que en conseqüencia deu obeir el pro
ducte resultant, armonía.
Aquesta referencia al principi aquel',
estatueix rart, en un organisme i pur
sistema de presentació plástica. En
quant als elements qui formen l'orga
nisrne d'aquest sistema, serán objecte
de l'assaig qui seguirá.
MARTI CASANOVAS
U() p
Llibre deis Poetes 3 pezsete,s
Pl'ir-'ler liibre de sonets 5 z
Segón llibre de soriets z »
Els Pruits Saborosos 1 »
,..La. llalvestat d'Oriana. 2 D
Les LtIonjoies c.., »
L'Tzlili deis Nya..riyos 0'75 cta.
Ancles i Ventalls 15Tness9tes
Se troben de venda a la Casa Llais Gíli,
Editor 1 llibrer, Ciaría, 82, i a riostra Adrni
nistració.
1,7.1.b.rno Sirz.
Vult, gr'aufil
Prr917 ...17-11zIsten-12
Tela. .
"
-
volunrD de 400 a 500 planes cada un, anifa paper luxós i rc-finaffissirna isupresdé
Per suseriDeió, pagarckent a la bestreta n. Aeabat el temps de la suscripeió la obra valdrá
-1:`>te-S. 11T. Rilsteera .
•5 EA, Tela. .
376 CATALUNYA
El capitalisme I les clutats
(Conferencia llegida a la foventut Nacionalista)
Aquesta conferencia s'enllaça, i el tema
ja permet sospitar-ho, amb la d'un estimat
arnk meu, el nostre consoci Sr. Martí Sábat.
La lectura de son documentat estudi sobre
les ciutats en el curs de la historia, va susci
tar en mí, comparant-ho amb idees i expli
cions emparentades que ja havía sentit a
classe de F. Oppenheimer unes a-fegidures, o
potser rectificacions parcials a les aprecia
cions 'del meu amic. Després he cercat en
els /libres confirmació i base de fets per a
justificar aquestes ,afegidures o rectifica
cions.
Me cal doncs declarar primer : que la
ideología és de F. Oppenheimer, el gran
economista liberal, que aviat tindré l'honor
de presentar al públic espanyol, publicant
una traducció de sa crítica de Ricardo ; se
g6/1: que els fenómens que jo vaig a expo
sar, se refereixen exclusivament al període
capitalista industrial i a les ciutats d'aquest
període, i singularm:ent als paisos on l'evo
lució capitalista és estada més Iliure i pre
pisa, i on la creixença de les ciutats ha si
gut més rápida i evident. Els Estats Units
en primer terme i després Alemanya.
En sa conferencia diu el Sr. Martí i Sa
b,at el següent:
Mes si bé essencialment presenta un sem
blant carácter tota l'evo-lució de les grans
ciutats, des deis darrers temps 'de l'edat mit
jana fins avui, no obstant un subperíode se
pot, o Millor, s'ha d'estabir en un tant liarg
espai de tem:ps, en el referent a tal evojlució,
puig que m.arcadíssims són els trets distin
tius que presenta ; i aqueix subperíode és el
que comprén aproximadament la segona mi
tat 'del sigile XVIII i tot el xix.
En efecte, durant les dugues centuries
darreres, la vida social d'Europa, ha sofert
tals i tan profundes modificacions, que han
'determinat un camí radicalíssim en la con
textura de les nostres societats. Resultat de
variades causes — major desenrofflo i per
feccionament de les empreses colonitzado
res, intensa i ben ordenada centralització
administrativa en els grans Estats, primers
grans increments del maquinisme intens,
'desenrotllo %de les Vies de comunicació, i se
bretot, podriern dir, un cert esperit general
del temps, a mig segle xvin s'operá en gran
escala, un desplaçarrient de la població en
els Estats d'Europa de més vitalitat.
I aqueixa excessiva i rápida creixença de
les ciutats, origina en la 'part rriés débil del
cos social a despeses de la qual es produía
tal creixença, una pregona crisi, una conti
nuada protesta, un prog-ressiu malestar. La
nota dorninant de la psicología social du
rant gran part del segle XIX, podem dir
que ha estat l'imperi d'un antagonisme irre
ductible entre la ciutat i el 'cal/1p.
A aquestes afirmacions contraposo dues
tesis, en la prova de les qualls he procurat
ser tlar i breu i són aquestes :
1.a :«Els fenómens de dinámica de la po
blad& de•erminants de l'aparició de la ciutat
moderna 'són especials, i tenen per causa un
fet general, del quaj. el Sr. Martí dóna unes
guantes característiques més o menys dis
cutibles. Aquest fet és el capitalisme, coin
cidint amb la gran propietat rural.»
2.a «L'hostilitat entre la ciutat i el caniP,
hauría de reduir-se a l'odi deis grans propie
taxis veinals que veuen que la ciutatels xucla
les millors forc-es de treball. Per les classes
inferiors :del s.alariat agrícola, el fencimen ca
pitalista de creixenç.a de les ciutats ha estat
exclusivament beneficiós, i si el seu senti
ment no ha estat sempre ciar en aquest punt
se eleu a la influencia que sobre les idees de
les papes socials inferiors tenen les superiors,
forçosament.»
Capitalisme és una organització social es
sencialment dominada pel capital i ses es
pecials tendencies i interesos. Així la qües
tió 'del capitalisme se determina per la qües
tió del capital. Qué és capital ? Es una ca
tegoría deis medis de producció ; precisant
la part produida dels medis de producció, la
terra és dones l'altra part, la no produida.
Tot resultat de l' esforç huml, no destinat al
consurri immediat sinó a ésser instrument
de nova producció és capital: tailers i fá
briques, Máquines i edificis, metalls i co
lors, 'carbons i olis, són capital, o ho és so
bre tot el diner, ço és: metalls nobles amo
nedats o en pasta.
Peró :aquesta definició del capital és, si np
—Tm
13 Juny 1914
falsa, evidentment insuficient. La caracte
rística 'de capital en el sentit que aquí inte
resa, considerar-lo és aquesta : donar inte
rés, iqüestió que generalment se desprecia al
considerar el capital sociológicament. I és
que el fet que el capital dongüi un interés
és tant sabut, constitueix en termes tals la
hipatési primaria de l'activitat comercial que
no !se. la subjecta a crítica. Succeeix amb
aix6 igual que amb la majoría de leá insti
tucions del dret civil. Saben/ tant bé, que
hm de pagar els deutes ; les idees d'evicció
de -successió Ilegitimaría, de servitut ens són
naturals fins a tal punt, que'l drei civil no
ha ting-ut mai una filosofía, proporcionadament a sa extensió, de la importancia de la
filosofía del dret penal, o el dret polític.
L'interés del capital ens sembla natural ;
la gent diu que'l capital treballa : error per
qué el treball. Vol, o müscul o cervell,
el 'diner no té ni membres ni massa nerviosa.
Aquest error és vell, ja eils grecs deien a
l'interés lókos, ço que és penjat, i suposa
ven que'l diner portava diner, com l'arbre
la fruita o la primaila l cabrit. Umpton
Sinclair el periodista nord-americ'a denun
ciador deis Envenadors de Chicago diu: En
.opinió del poble el prinier dollar és el mas
de i el seg6/1 la feniella : si els deixem. junts
en un c.alaix al cap de l'any tenen unes mo7
nedes de coure brillant que creixen a poc a
poc fins a tornar-se francs í dollars ells ma
teixos. -Aquí el símbol és més olar encara
que en alió de «el capital treballa», per?)
no pot servir-nos per altra cosa que per esti
mar l'universal. conieixement d'aquest fet:
el ,capital dóna interés. Per que ? Perqué
són reproductius i fecundes máquines mor
tes, í barres d'or estéril?
Penserri en aix5. Els medís de producció
són sempre capital ? No. La propietat ab
soluta de rrán:s h.a de la miillor terra, no
val rés en una illa deserta ; per a Robinson
no era capital una tonePlada d'or, ni ho era
una fábrica de filats o un -obrrador de má
quines, mentre no li enviessin també obrers.
Per ?II tenía més valor un teier de má, que
tampoc Ii daría interés, pero que li daría
en -carivi un salani més alt, expressat en més
millors productes. L' interés requereix
doncs, homes lligats pel contracte i divisió
social del trebagl, és una categoría social.
Sabem: a més d'aixó que hi han sodetats
no capitalistes; eóni se produeix, dones, la
relació social de l'interés ? quan se constitui
rá. una Societat capitalista ?
L'interés :és una part del producte del tre
OYAh e Cada tarda Vcoacert 1 a la sortida deis teatres •
A-1[-JA-INTfir -gz Cnend des de 5 pessetes
El Saló més elegant de Barcelona per bauquets j lunchs
Rambla deis Estudis, núm. 8
13 juny 1914
ball. Suposem que jo inverteixo 10.000 pts.
en accions d'una companyía d'electricitat.
Després durant mesos enginyers, directors,
agents, obres, tenedors de llibres i depen
dents treballen ; jo en passejo o faig un
treball en absollut distint, a fi d'any cobro
:obstant el meu dividende. Se tracta de
Saber perqué aquells homes me cedeixen una
part líquida del seu treball conjunt. Evident
ment per força ; no per força de la Ilei, que
aixb fóra esclavitut o sarvatge, pero perque
ens movem en condicions tals que no po
den. tots aquells obrers fer altra cosa. Per
qué els obrers necessiten per treballar me
dis de producció, i no tenint-los els llo
g,uen al qui en té, al capitalista i aixó en
gendra el profit. El capital no treballa, deixa
treballar, millor dit son propietari deixa
treballar. La clau del capitalisme és la re
lació social entre propietaris i no propie
taris, ço que Marx anomená «Relació capi
talista».
COrn hem arribat a aquesta divisió deis
homes en capitalistes i no capitalistes ? La
economía !clássica respón : per les virtuts
ecónbraiques del capitalista o deis seus cau
sánts. Són producte d'estalvis, previsió, apli
cació extraordinaria, capacitat excepcional,
intel-ligencia i força, Ultra la mitja nor
mal, especial resistencia a la disipació i al
descuit. 'Aixo5 no solament explicaría, sinó
que 'justificaría el capital. Sería el salani de
anterior treball acumulat. Peró la justifi
cació absoluta del interes exigeix ultra aix6
que se'ns digués, quina mida havía de tenir
la retribució del capital', el salani de pasea
des privacions.
I arribant aquí la qüestió es torna singu
larrnent vidriosa; perque essent l'interés una
resta del total producte del treball, la im
mensa majoría deis ho,mes criden que el tre
ball paga massa car el preu del capital, i
per natural reacció, els capitalistes llencen
Tés :ellá ses pretensions. Aquí teniu reduida
a una closca d'admetlia la qüestió social ;
pero quan •els problernes se ventilen fóra
nostre a crits o a vagues o a trets, és di
fícil discutir-los en el 'libre amb l'objectivi
tat arnb qu1 discUteix el matemátic el movi
mént 'd'una corda, o l'etnóleg l'existencia
d'un tipus indo-germánic originan.
Els fets en el primer temps dei capitalis
CATALUNYA
me han fet aquell preu del capital singular
ment desfavorable al treball, mantenint en
límits 'infims el salan. L'interes absorvía la
Major part del salani natural, ço es el total
producte 'del treball, amb les conseqüencies
honoroses que'l proletariat al-lega contra'l
capitalisme, alta mortalitat sobre tot infanti-f
na, crisis, prostitució, pauperisme, miseria de
l'habitació, i amargor de la vida. Agravat
per dos fenomens purament económics : les
crisis i el que no poguern utilitzar tota la
nostra capacitat tecnica : que només fruim
una petita part d'alió que podríem, perque
les nostres masses populars no poden com
prar amb son salani miserable, tot alió que
,podríen produir.
Les teoríes per explicar el fet d'aquesta
repartició són les següents :
A. Smith suposa que tot el capital exer
ceix demanda sobre'l trebaIl. Així en una
economía lliure no hi ha més que dues for
ces. Demanda i oferta. Segons siguin una
i altra, será major o menor el salan. El total
capital partit pel total d'obrers, dóna por co
cient el salani mig. Mes, succeí que amb el
maquinisme del qual A. Smith no havía vist
més 'que el començar, la riquesa va créixer
•enormement en mans de la burgesía i el sa
lari, malgrat que la xifra d'obrers no aug
mentava tant depressa no sois no creixía,
sinó que baixava ; sempre en valor relatiu, i
sovint en xifres absolutes. Era precís o re
butjar la teoría liberal d'oferta per demanda
aixe) no podía fer-ho el liberalisme, car
s'hauría tornat socialism:e, o explicar la per
turbació per fenómens secundaris. Aquesta
fou la tasca de l'economía liberal del segón
període.
Calía 'conservar la teoría segons la qual el
salari 'era el quocient del capital pels obrers
i per explicar comi s'havía reduit, reduir el
capital i ,aug-mentar la població. Per a jus
tificar el primer, Ricardo, dividí el capital
en idues parts desiguals: capital fixe i circu
lant ; nornés el segón obra demanda, el pri
mer és perb la major de les part, máquines,
edificis, etc., la demanda se disminuía consi
derablement. Malthus augmenta la oferta ;
segons eh l els obrers imprevisors tenen mas
sa fills, Inés deis que pot alimentar el capi
tal circulant, n'han de Morir molts perque
els ltres tinguin un rnínim d'existencia,.
AGUA CIDINEIRO : ODEDICITS1ALk
NATURALt : PURGANTE
Recomendada por las Academias de Medicina de París y Barcelona, etc., etc. saz Dip!omas y medIllas de (kg
PURGANTE SIN RIVAL EN EL MUNDO -11. •
.r._aO,lDereesnmb,o_rbadagtleeeasseroa,finracdtfaíeeazncmcediseeonnlfteueegnsicltaihiomenrcimaodlnaéedtssit,ciadpzseai,glcifeiróisentsbóirmeepmeaagrpmtoirnaeéraizielnlnatde.c,seaefldisnacvorisfóer,nfautcsrlaceaol,se,nilnatoufbafrireartssmoi,dsadaepcpyr(óórgsánoiibtrcodrosiuscrbaaidl)dei;oelNslhoO'ísDg,aErcd.aXolLIeyGnlotbEuarrzaRaocsE,htGif,oIoMbcidsoEetnraNusec,lNcceioIsoNunndgGeoesUstcNivooOicsnca.eers nado yetiquetaamarilla. Desconfiar de imitaciones ysubstituciones. -
VÉNDESE ÉN FARMACIAS, DRODUERÍAS Y DEPÓSITOS DE AGUAS MINERALES
Administración: Calle Cortes, 648 e BAR CELO NA
Nadie debe estar en su casa sin una botella de agua RUBINAT- LLORACH
377
Marx agravá encara la posició del Ricardo
dient que el capital pot dividir-se en cons
tant i variable, deixant per al primer la su
ma del fixe i la part del circulant no destina-.
da a salaris, aixj la oferta social de treball,
sufría una nova distinció i estava explicat
perque, com. diu Ricardo, «corren dos obrers
darrera tun amo, oferint-se a preu més baix» .
L'esplicació estava completa. Marx no po
día acoeptar aquesta esplicació fundada en
fets naturals, perqué aleshores el capitalis
me fóra etern. No podía desconeixer el fet
que 'dos obrers corren darrera l'ardo, peró
Ii havía de trobar una explicació funda
da en fets socials, no en fets naturals. L'es
plicació és la llei d'acumulació capitalista ;
segons ehl dl capital constant creix en tot
moment amb una rapidesa enorme, el fons
de salan, el capital variable minva. Vetaquí
l'esplicació socialista. Ambdtles aclaren els
fets, per-6 no poden ser ambdúes certes. La
concepció de Malthus s'ha palesat com a
falsa, i la prova és que en lloc de dismi
nuir la població urbana i creixer la rural
com hauría calgut, si el producte del treball
en la terna fos sempre proporcionalment in
ferior, la pobació urbana ha crescut, i la
rural minvat ; en altres mots : cada pages pot
malgrat la llei del producte decreixent, ven
dre m'és productes agrícoles que abans. Se
gons la tesi de Marx, a les ciutats hi hauría
d'haver més miseria, perque, aquí si que'l ca
pital constant creix depressa, i els aug,-ments
de població hauríen de descarregar-los les
ciutats sobre el camp, i succeeix al revés,
que la ciutat absorveix cada dia m1s obrers,
i *que els salaris industrials pugen depressa
comparats amb els del carnp.
Les dues teoríes se contradiuen arnb els
fets que pretenen explicar, i es contradiuen
a més entre elles. Així cal abandonar-les i
reduit-nos als fets purardent i sirnplement, i
el fet que capitalment ens interessa expli
car és aquest : que en lloc de disputar-se els
patrons a l'obrer són -els obrers que's dis
puten al patró, i resta sempre inactiu l'ex1r
cit de reserva, pesant amb sa oferta de tre
ball per un salari mínim sobre els obrers
forts o qualificats.
Tothorn sab perqul és un fet que ja ha
passat *deis 'libres de dem:og-rafía a universal
noticia i coneixement, que en el període ca
pitalista ha tingut lloc una enorme creixença
de la població, exclusivament en benefiel
de les ciutats, ja que la pobtlació rural dis
xninueix en algún país. Alemanya en xifres
absolutes, i amen del món relativament. Es
l'Ixode rural, que tots coneixeu. Contra les
previsions de Marx la industria els ha pro
porcionat a la inunensa majoría, treball. En
el període de 1880-1895 la població ale
manya creix en un 14 0/0 la Xifra d'obrers in
dustrials creix d'un 44 0/0, j aixó explica que
el salani creixi poc, i que hl hagi sempre una
massa de població, -en el marge de la exis
tencia, un problema de pauperisme, a les
grans ciutats.
378
Així tenim que la creixença de les ciutats
i la possibilitat del capital d'imposar condi
cions, tenen un niateix origen, l'éxode rural.
Amb la particularitat que la creixença així
rápida de les ciutats només la coneix un
país d'Europa — els americans tenen altres
causes que exposaré en son lloc—Alem'anya,
on coexisteixen una industria próspera i pro
pietat latifundiaria. On la propietat és ben
repartida l'emígració rural és escassa : Oest
alemany, França, Holanda. On la propietat
és desigualm:ent repartida l'augment de ri
quesa nacional, a conseqüencia del tnajor
mercat, que la major població porta, pro
dueix només augment d'ingressos pels pro
pietaris ; els obrers emigren a les ciutats
industrials dintre el país, Alemanya, o fóra
a Italia, Russia, Andalusía, engendrant la
ciutat americana.
Ea procés no pot ser 'més senzill. A. Smith
ja va donar-nos la llei segons la qual els
homes se movíen recercant un medi favora
ble a llur vida. Així hi ha en totes les retribu•
cions de treball una tendencia a igualar-se.
Si 'el salani del chauffeur puja, m'olts cotxers
mecánics aprenen a guiar autos i quan
hi hagi massa chauffeurs. tornarán al
gúns d'ells a ses máquines. Es dar que en
aquesta detertninació global, l'element pre
ponderant és el més baix i nombrós l'obrer
del canaP, el bracer, i aquest és el que amb
sa oferta forma l'exercit de reserva, el que
s'ofereix sota preu al .amo, i permet que'l
capitalista dedueixi una part del producte
del treball comí. a interés del capital.
La gran propietat i la posessió de capital
són segons Paralisi exposat els fonaments
de l'organització social capitalista, i amb
ella de la creixenç,a de les ciutats que ve a
ser segons el que precedeix un fenomen, es
sencialment capitalista.
Interessa doncs, analitzar l'origen de la
gran propietat. L'escola liberal li dóna una
deriváció semblant a la que dón.a del capital,
per una aguda i afinada posessió de les vir-.
tots económiques, 1 és que l'escola liberal,
fila de Rousseau en sa concepció social, po
saya en l'origen de la sócietat política alió
que rés son ideal de conformació, son límit
inasequible, una societat de homes íguals i
lliures. Prescindint de la repugnancia que
teóricament sentim a suposar possible que
un home hagi dit als seus iguals «aquesta
terra, és meya, és una de la que jo puc uti
litzar, per6 us en escloc», i en aquesta fa
cultat exclusiva radica la característica eco
nómica essencial del dret de propietat, pre
cindint sabem', que totes les organit
zacions socials han començat sempre essent
l'imposició jurídica i económica d'un poble
sobre un altre, ço és: Forganització feudal.
La propietat actual és continuació d'aquella
propietat o per la via d'herencia o per haver
se reconvertit en Dropietat de la terra, la pro
pietat de capital que de la propietat de la
terra, nasqué.
Tenim: reduit ja l'element pertorbador, la
CA TALUNYA. 13 Juny 114
propietat feudal, fundada en la !violencia, ne
gadora de la llivertat, que com totes les altres
traves, peatges, drets de circulació, gremis
tases del preu ha de ser vençuda un dia o
altre. I la orientaa tributaria d'Anglaterra
,el país clássic de la propietat senyorial vin
culada, és un indici que aquesta orienta
ció comença a traduir-se en lleis. Mes un
nou conflicte se'ns presenta : l'exode vers les
ciutats essent conseqüencia de la gran pro
pietat, com no s'havía produit abans de l'era
de les rnáquines. Perque la ciutat mig-eval,
on aquesta força del latifundi era major o
Roma on era máxima, no registren la mise
ria ciutadana. la concurrencia desesperada
d'obrers, la mala habitació, el pauperisme,
i altres calamitats reservades al capitalisme
m'odern industrialista ? -
A Roma l'economía s'apoiava en l'escla
vitut, i l'edat •mitjana amb l'institució del
servatge ignora també la llivertat de l'obrer,
llivertat Ide contractar i de traslladar-se a un
lloc de majors posibilitats, on en. faría sen
tir sa desesperada concurrencia. La llivertat
política destruint el feudalisme engendra
son successor, el capitalisme. Aquest resul
tat justifica el mot de Cohn, que diu : De la
llivertat fet un dogma quan la Ili
vertat és un problema.
Marx exposa. en forma insuperable les
condicions de llivertat, dient amb aquella
amarga ironía de Semita que traspúa en tota
sa obra : Un negre és un- negre, en deter
minad.es condicions socials devé un esclau;
Diner i medis de producció, son diner i me
dis de producció en determinades condicions
socials devenen capital. En' que consisteix
aquesta relació social capitailista ? En que
en min. pol de les ciasses sodals se troba tot
el capital i en l'oposat els obrers lliures ;
lliures en un doble sentit, perque están pri
vats de propietat, están lliures de capital i
Iliures perquI, c-orn a ciutadans, poden mou
re's i contractar amb llivertat.
D'aquí la distinció ; mentre l'obrer no
era lliure, ni en el contractar ni en el des
plaçar-se és posible al particular detreure
una porció del producte de son treball, pero
aquesta detracció per la via de l'esclavitut
o el servatge, no té el triecanisme ii la sanció
del dret de llivertat.
Una petita confirrnació histórica. Citava el
Sr. Martí ,en sa conferencia al creixement de
les ciutats- a la fi de l'edat mitjana prenent
ho de Bücher; aquest creixement el descriu
i analitza Oppenheimer com segueix: El pa
ges alemany assoleix prácticament en el se
gle X la seva llivertat de translació, peró
en aquest temps no existeix la gran propie
feudal sinó uns drets senyorials insig-nifi
cants. Es l'aplica.ció del dret romá a aque
Iles relacions del poder feudal, el que crea
en lloc de la sobiranía temporal, la DroDie
tat latifundiaria, No s'imnosen als pagesos
naés drets dominials sinó que els redueixen
al límit estricte i els senyors se fan llur, tot
el producte...Aixó és_el aue fan els nobles de
Braudernburg--Prusia en el territori eslau.
Els pagesos de l'Oest el Sud i el centre no
troben ja ocupació ; s'estén la malura als
prínceps de l'est, peró román la llivertat de
moviments i amb ella l'emigració a les ciu
tats, el malestar obrer, les revoltes de com
pany-s contra'l gremi, la organització ca
pitalista del treball i els grans comerciants
els Welf, els Romer els Fugger, els que han
deixat en els carrers de Freiberg, Bugs
burg i Nüremberg, testimoni de llur ri
quesa. Aixó s'acaba amb la guerra deis pa
gesos quan sotmesos aquests perden sa lli
vertat, i l'Alemanya de Caries V, assenyala
ja el començ d'un estancament que no cesa
fins a l'epoca constitucional. Anglaterra por
ta un segle i mig d'aventatge en capitalisme
a tot el món, perque el du també de lliver
tat. Dret gremial, lleis d'aprenents, etc., fo
ren abatís que en lloc suprimits i la gran
epoca vistoriciana, de l'escola de Manchester
l'assenyala la caiguda de l'últim entrebanc
la llei de parroquies.
Igual per Prusia: la legislació. de Stein
crea les ciutats noves, i per Russia que entrá
en el capitaliSme el dia que Alexandre II
signá l'ukas d'emancipació, o pels Estats
Units port hi fou important amb el primer
vaixell que li portá els afamats pagesos trets
d'Irlanda per la tiranía deis landlords.
Pensem Com moriría el capitalisme sense
aquesta emigració deis camps a la ciutat.
Cada any llencen els vaixells de totes na
cions mig mil-lió de proletaris, a les plat
ges de Nord-America; suposeu estancada
per b o 6 anys aquesta correntía. La lluita
entre 'Is Trusts i els sindicats, sería per
aquest mer fet resolta a favor deis sindicats,
que guanyaría en jornals ; augment de jor
nals se tradueix en augment de demanda en
el niercat, en prosperitat industrial, i en nou
augment de jornals per tant. Aix.5 que és
dar de l'emigració externa, fóra molt més
agut de l'interna arreu del món més pode
rosa en xifres.
Amb aix6 cree deixar sentada la meya
tesi.
Per fundar breument en la segona, només
me cal afegir poques reflek.ions.
En primer lloc aquesta tendencia és ben
antiga ; rellegint fa pocs dies Fra Lluís de
Lleó, vaig anotar aquest passatge:
S'ha imputat al liberaliSme, per part de
l'escoia histórica i per part del socialisme,
haver fet néixer sobre'l món, .meraes a la
desesperada concurrencia, tots els m:als; i
entre ells el diVorci del canb i la ciutat. Jo
cerc, al contrari, que'l liberalisme ha estat
una força providencial que ha vingut a ate
nuar els mals de la gran propietat rural,
englobada a.mb la petita en idíl-liques, rous
seaunianes exaltacions sobre tot Der part
de certa tendencia ultra-conservadora.
«Vivir uno de su patrimonio es vida ino
cente y sin pecado; y los tratos por mara
villa carecen de él. La riqueza del labrador
no 'ofende a nadie al paso que la del tratante
13 Juny 1914
es murmurada y aborrecida de todos. El
uno come de la tierra que jamás se cansa
ni enoja de comunicarnos sus bienes ; al otro
desámanle los mismos que le enriquecen.
Si atendemos a la honra, cierto es que no
hay cosa más vil ni más indigna del hombre
que el enganar y el Mentir, y cierto es que
por maravilla hay trato 'de estos que carezca
de engano. La vida del campo, y el labrar
uno sus heredades es una como escuela de
inocencia y verdad. Porque cada uno apren
de, de aquellos con quienes negocia y con
versa. Y corro la tierra en lo que se le en
comienda es fiel, y en el no mudarse es es
table, y clara y abierta, en brotar afuera y
sacar a luz sus riquezas, y para bien hacer
liberal y abastecida, así parece que impri
me ;en los pechos de los que la labran una
bondad particular y una manera de condi
ción sencilla, y un trato verdadero y fiel
lleno de entereza y de buenas y antiguas
costumbres cual se halla con dificultad en
los demás hombres.»
Oblideu l'encant estilista i literari d'a
questa página meravellosa, i analitzem els
fets que hi son vantats. Cal separar la gran
i la petita propietat de la terra.
Recordant el que he apuntat sobre la co
nexió deis diversos salaris, constatarem que
la miseria i la crisi de les ciutats industrials
fbren- un procés d'igualació. En el període
precapitalista trobem l'industria gremial ar
tesana que evoluciona molt lentament i més
sentint-se opresa en els preceptes de privi
legi, fins que la revolució fixa la llivertat
individual. Aleshores se desencadená la con
currencia de la fam, que enfonza el jornal
honest i la 'vida segura deis mestres i fa
i Len pensar que l'infern s'havía obert
sobre les ciutats. A Malthus i a Ricardo, i
als socialistes contemporanis Owen i Fourier
Saint-Simon, els semblá alió un fenomen
nou que havía sorgit, tot d'una, com els
barris infectes deis suburbis industrials. En
cara avuiaquest error pesa sobre l'economía,
el mal existía ja abans. Tota aquella miseria
bruta, tota aquella pobresa que clamava al
cel, tren antigues, antiguísimes realitats en
el camp, en el camp vers el qual no s'havíen
girat fins aleshores els ulls 'deis economistes.
Pero tenim: altres testimonis en la gran
propietat de la plan, i en les cavernes de
la muntanya, Iluny de la ciutat remojerant,
rica i sabia, que amb son detallisme pin
toresc, xuclava la mirada hipnotitzada deis
economistes primers la miseria humana ha
vía assolit feia temps la máxima proporció.
Pensem en les descripcions que ens donen
Gray del pages irlandes, Kropotkine del rus,
Arndt de l'alemany-i Labruyere del frances,
en la vida d'aquells honies que menjant pa deglans, vivint en coves, treballant pel Prín'
ceP havien arribat a veure extingir-se la for
S-a reproductora de la mea en els sauvages
de i Alivernia de la invasió deis quals afa
iTnaajtnsea. les ciutats, durant l'hivern, ens parla
CATALUNYA
Fins a la Revolució els mana tot con
tacte amb el món de l'esperit, i no se sabía
res d'aqtiell patir acumuflat que esclatá
al recuperar la dignitat humana. E; dar
que'l treball d'aquest hornes feu miserable
el deis fadrins i mestres de la ciutat mig
eval o renaixent. En lloc de cases dec-ents,
visqueren els obrers industrials en estables ;
en lloc de pa btlanc i carn menjaren patates,
peró aixó que enfrontava en la miseria mils
d'homes ne alcava altres mils d'una miseria
major. La vida trágica, horrible, de Man
chester i Liverpool a principis del segle pas
sat com ens informen Owen o Sismondi.,
fou, malgrat tot un triomf, una ascenció una
lliberació.
Error insigne d'un honre que en altres
ordres s'havía guanyat legítima gloria, de
J. Ruskin, fou el voler crear de nou la ciu
tat mig-eval. I la persistericia d'aquest error
en la actual conciencia anglesa no s'explic:a
més que per la cega unilater4itat que en
totes les escoles d'A. Smith 'encá ha ting-ut
l'economía, sense exceptuar la socialista en
la persona de son m'és egregi representant :
K. Marx.
Foren aquests emigrants els qui crearen
la iciutat i no poden divorciar-se'n. La pugna
entre (la ciutat i el camp llevat de les raons
sentimentals teóriques no pot ser més que
odi, fodi imPrecís deis privilegiats del camp
que perden enfront de la ciutat moderna
Ilur privilegi. I la tasca del nostre segle
hauría de ser portar la ciutat per tot, la ciu
tat que és la comunitat de la cultura i de la
379
llivertat. lmposar-la, escampar pels camps
sa influencia.
Així la ciutat fenóm'en capitalista i el
capitalisme tot, és producte híbrid de les dues
grans forces que en lluita ornplen l'historia,
esperit de llivertat i domini per la violen
cia. Així és un «abort de foc i de suzures»,
un monstrue que reuneix el ciutadá honrat
i bandoler expoliador, en una doble persona
litat indisoluble. Per cc) hi ha qui estima el
capitalisme i sa creació la ciutat moderna
com e.xpenedors de cultura i de riquesa,
qui els maleeix com a causa de tots els mals
socials. I de ella com Ricard Dehmel de
s,on bastard, fill de la vam•piressa i el déu
del sol, podem dir per acabar :
«Ara ja sé que és co que en els somnis
t'exalta i t'oprimeix, tal com, després del
sol la nit pavorosa triomfa per a morir ence
sa ; alió que en tos plers te porta a demanar
sang o esperit ; i alternadament te (lit de les
tenebres a la
Biblioteca d'Or"
La més selecta de les Biblioteques literaries
1 pta. el voluxn
Les illes d'Or.—de F. Mistral (trad. Ma
ría Antonia Salvá).
Vida al pas.—Per Joan Maragall.
lonanis.—per Guerau de Líost.
Se troben de venda a la Casa Luis Gili.
Editor i llibrer, Clarís, 82, i a nostra Admi
nistració.
De la Prernsa
Una obra meritoria i patriótica
El «radium», aquell metall miraculós, fa
pocs anys deseobert i que ha portat una ve--
ritable revolució en l'estudiIde Porganitza
ció de la materia i deis fenómens físies i quí
tales de la mateixa, és també objeete de molt
especial atenció per part de les ele/teles mé
diques i les aplicacions al traetament de
moltes malaltís són ja molts nombroses i de
gran trascendencia.
Una de les malaltíes contra les quals
s'aplica i s'estudíen sos efectes és la tan te
muda i gravíssima del:crarte («cáncer») en
totes les seves manifestacions.
Certament que la cosa está en un període
d'assaig, peró els efectes que produeixen els
resultats obtinguts són sufieients perqué,
tot metge que's preocupi deis avenços de la
medecina, hi fixi la seva atenció per a estu
diar-ho seriament 1 al:ab tot rigorisme cien.-
tífie.
Per a fer-ne un estudi positiu encara que
sense prejutjar-ne els resultats, és neeessari
disposar de quantitats de «radium» el valor
material de les quals és major en mohos oca
sions a 100 000 pessetes.
Franga, Alemanya, Anglaterra, Austria i
Estats Units, tenen Instituts o soeietats be
néfiques que posseixenquantitat suficient de
«radium» o de «mesotoriu.m» (substancia de
gran radio-activitat) per a tota elasse d'es
tudis i aplicacions terapéutiques, a la dispo
sició de tothom mitjangant certes condicions.
A Barcelona, alguns distingits especialis
tes i algun Hospital posseeixen petites
quantitats de «radium», fent-ne aplicacions
altaMent benefieioses; per?) no existeix un
«stok» suficient per á estudiar i aplicar de
gudament dit agent al traetament del
.cranc, ja que, per a tals casos, es necessiten
quinze, vint o més centígrams de «sulfat de
radium», el valor dels quals actualment és
de 5.000:franes, free a free, el eentígram.
Una de les nostres personalitats rctédiques,
ala proposat que Barcelona disposi el més
aviat possible d'un.a quantitat mínimade 20
centígranas de «sulfat de radium», a la dis
posició de tots els metges que vulguin apli
car-lo als seas malalts i deis Hospital que
vulguin ensajar lo.
Ha constituit una Soeietat nomenada «Ra
dium Barcelona», composta de 20 aecions
nominatives de 5.000 p.essetes una.Aqueixes
accions no han de devengar interés de cap
elasse.
Scha dirigit a diferents persones que, per
sa posieió i sentiments generosos i altruistes,
380
poguessin acceptar el subscriure una acció
d'aquestes, i ha trobat l'acullida més entu
siástica, sent ja vares les accions subscritas.
Una volta sotscrit el capital, els accionis
tes nomenarán un Comité de tres de ells, per
a l'adquisició i adminístració del preciós me
tau; fixarán un preu, tarifa única per als
metges que vulguin emplear lo i les concli
cions en qué's deixarán als Hospitals.
El producte obtingut es destinará a amor
titzar les accions i un cop amortitzades es
fará donació del «radium» a l'Hospital Clí
com a Centre benéfic 1 docent alhora
Scha de tenir en compte que'l «radiuml no's
desgasta amb l'ús i que la seva radio-activi
tat dura mes de 100 anys. Si els aceionistes
creguessin oportú adquirir major quantitat
de «radiump, amb el producte del primer o
mitjançant noves accions, podrán fer-ho, pe
nó sempre en el corapromís de fer-ne dona
ció, tal com s'ha dit, una volta obtingut l'ob
jecte.
Els metges aceionistes, parque sabem que
n'hi há algu.n, no disfrutarán de cap privilegi.
No podem puntualitza.r totes les bases de
tan interessant 1 laudable Societat, penó ens
consta que la última din: «Que pel vot de la
majoríadeis accionistas podrá variar-se Qual
CATALUNYA 13 Juny 1914
sevol de les bases, per?) mal podrá conver
tir-se aqueixa Associació altruista en socio
tat mercantil. No serán válids els acords si
tenen per objecte lucrar-hi, en qualsevol ma
nera que sigui. Els accionistes al subscriure
una acció saben que fan un préstec sense in
ter?.-s i per teraps variable i que'ls beneficis
que en puguin resultar han do ser en últim
tenme per als necessitats.
AixO ens comunica un deis entusiastes
subscriptors. No estem autoritzats per a citar
noms; ho farem onortunament quan aixó tin
gui realització total, perqué bo és fer homo
natge a tothora que s'interessi i faci algún
sacrifici per al progrés de la nostra terra. Pe
nó, mentrestant, sigui`ns perm.esa una lloan
ça, per a l'iniciador i els eol-laboradors de
tan bona idea, que, sense prejuitjar els re
sultats definitiu.s, esmerçen un capital que
tan beneficía al pobre com al ric, consti
tuint un acto altam.ent filantrépic 1 els bene
ficis del qual són en últirn resultat única
ment per als pobres.
El rnillor Café és el torrefacto de La es
trelia.—Carrne (Davant de Betlem).
naW1Olec
El dia 28 de Maig de 1914 fou inaugurada
oficialment i solemne la Biblioteca Nacional
de Catalunya, instal lada en l'ande palau
de la Generalitat, allá mateix on, d'alguns
anys ençá, té el sért hostatge el ja benemé
rit Institut d'Estudis Catalans. Comple
tament d'aquest Ve; a ésser, en corta manera,
la Biblioteca suara oberta a l'activitat deis
estudiosos.
Entenern haver registrat, al donar comPte
d'aauest fet, una data memorable per a la
nostra Patria, eom sia que a horas d'ara po
dem tenir per reconstituit el cervell corlee
tiu de Catalunya.
La nostra teoría es aquesta. A_hir les insti
tucions de carácter literari 1 artístic, cona els
Jocs Fiorals 1 l'Orfeó Catalá, s'enearrega
ven de la missió de fer-nos sentir els batees
del cor de Catalunya; la patria continuava
existint, arab tot i la inconsciencia d'una
gran Part deis seus fills, qui s'havien acos -
tur_n_at a ignorar-se ells mateixos.
Un segón rnoment de la n.ostraxenaixerica
ve representat per la creeió d'aquestes ins
titucions de cultura, l'In'Ititut d'Estudis Ca
talans, la Biblioteca de-Piatalunya, que for
men_lcorganisme propulsor de la nostra idea
litat futura. Ata uesta reorganització cerebral
era tan indispensable que si fins ara el Ca
talanisme havía pogut desenrotllar una ac-
ció fecunda en un ordre quasi exclusiva
ment sentimental, era molt perillós per a la
seva acció suceessiva Que no comptés anab
una definíció de prineipis, raonada, cons
cient, que 11 permetés avençar amb aprofi
tament integral de les sayas forces 1, sobre
tot, sense desviar-se del seu objectiu. Des
prés de la noció de vida ve la noció del eo
neixement.
Latercera etapa, la del demá, será l'a.cti
vitat política nacional. Catalunya fins ara,
no fet de política per a ella mateixa,
tot lo que en aauest sentit porta fet no ha
estat sinó treballar per a arribar al resultat
que avui constatem, aixo és, a la desamorti
R‘ !VI "
• -
-
zaeió dels seus elements directius, rehabili
tant, per dir-ho aixi, els orguens cridats
realitzar unes fun_cions que Cataiunya ha
vía deixat de cumplir per ella raateixa i Ii
eran suplentes de fibra estan.t. Es a partir .-de
ara, i no abans, que la nostra Patria pot as
pirar a exercir la seva política nacional.
Lacreació de l'Institut d'Estudis Catalans,
seguida de la apertura de la seva Bibliote
són coses que tots hem d'agrair en
aquest homo qui es din N'Enric Prat de la
Riba. No és de cap manera fer acto interes -
sat de servilisme anomenar, _ami) totes les
lletres del séu n.om, al aui és avui el primer
President de la. Mancomunitad de Catalu
nya: per damun_t de lo que puguin pensar de
oil els amics i els no amics, els correligiona
ris 1 els d'altra banda, és preeís (i per a nos
altres grat) regonéixer que'l senyor Prat de
la Riba, amb una perseverancia i una tena
citat que sois poden néixer d'una convicció
arreladíssima, ha obert una era nova per a
la riostra Patria, amb la fu.ndació d'acoielles
dues institucions, destinados a nacionalitzar
la cultura catalana, que fins ara devenía es
térilment híbrida confonent-se arab una ac
tivitat cultural estranya a la nostra.
Concretant-nos a l'Institut crEstudis Cata
lans, ens és plaent regonlixer l'eficacia
grandíssima que té ja actualm.ent en aix?I
d'imposar arreu el fet duna mentalitat i de
una cultura catalanes, distintes i indepen
dents fins a cert punt de la cultura oficial de
l'Estat Espanyol. Les publicacions de l'Ins
titut, fetes en catalá i tramases a tots els cen
tres intel-lectuals del alón, van a hores de
ara difonent i fixant un conce-pte de Cata
lunya, que fará possible un dia consagrar
una diferenziació política:de qué fins ara no
més podíem tenir consciencia nosaltres mas
teixos. Catalunya existirá des de ara per a
rnolts qui amb • prou feines havíen esnaent
del seu nom.
I en quant a la Biblioteca de Catalunya
convé posar ben clarament el concepto de
que no és una biblioteca més a la nostra te
rra, sinó la Biblioteca de la nostra patria i
l'empori de la nostra espitualitat futura. /5,1s
qui es tinguin per dit que de biblioteques,
poques o moltes, i de més o menys bones, ja
n'havíen aquí, 1 que'l fet d'una biblioteca
más no es de tan gran transcendencia eom
nosaltres volem suposar, els invitarem a se
guir un breu raonaro.ent que an.em a fer.
Barcelona compta amb la Biblioteca de
l'Univereitat, que l'Estat anomena Provin
cial 1 Universitaria. Es un dipósit importan
tíssím de llibres, format a,mb els fons proce
dents de les extingides biblioteaues monás
tiaues de la nostra Chatat. Está ro_olt ben ser -
vida, i els investigaclors de la -cultura cata
lana hi traben sempre un afectuós acula
rnent. Els bibliotecaris actuals, form.ats rnés
a la moderna que'ls anteriors tener_ sense re
serves a disposició dels estudiosos tots &s
materials de la casa. Emperó la Biblioteca
Universitaria no té medis de ter novas ad
quisicions; és com una vella nau abandona
da en mig de la mar, sonsocomunicació amb
la vida mondial. Els vaixells moderns pas
sen al costat d'ella ser-se deixar-la partici
par del -moviment Q11i els impulsa.
L'Arxiu de la Corona d'Aragó és in.dicat 1
unid quasi "per als est-adis históries de la pos
tra Patria. Lacasa compta des de fa poc amb
una biblioteca auxiliar que era del tot in
dispensable. S'están fent catálegs î organi -
zan.t depender:eles noves, entre les quals un
petit rauseu histbric- El servei en aquest
sempre ha sigut bo, i, a favor del zel de
qué's senten posseits els nous arxivers, ten
ra o Eft O 111 1-%
t-,) mEL4u —
c5 rwkTzt-P.
Fontaine-1124 20
SitS
TZ3
R.onda de Sant Pares 12
Font hourad.a.9
Jegueter-Fea,1.7,w_lacaeleg., 1.1-bSesc.-?j.-aases: de- ce-Hl:le:1dr, Er1;.57,Pe,25e.- E arstIM
dra elg.C.M.M. eatorza.»., saanna---; arlleasséEnlasa.
Enviem catálegs als compradors a l'eng,Tós
[3.1
1.-417
s
13 Juny 1914 CATALUNYA
deis a minorar encara, fins al punt que,
a no trigar gaire, será un deis establiments
Inés ben organitzats d'Espanya Aixf i tot, la
seva missió és essencialment retrospectiva.
Âll hi ha fixada la nostre historia; el nostre
pervindre no`ns hi pot ésser revelat sinó
com una aspiració platónica i sentimental a
devenir altra volta lo queórem sense parlar
nos deis camins quecns hi poden menar.
No parlarem deis altres establiments d'a
quest genre que hi ha a la nostra Ciaitat, de
algunos biblioteques 1 museus com els de
Vích í Vilanova, qui no tenen n'aperó la im
portancia deis que hem anomenat en primer
lloc. El nostre raonament se redueix a esta
blir el fet de qué, ni la Biblioteca Universi
taria de Barcelona ni l'Arxiu de la Corona
d'Aragó, amb tot í llur importancia excep
cional no serveixen per a relacionar a Cata
lunya amb el restant del món. Oficialment,
no hí ha en tot Espanya sinó un sol centre
d'activitat intel-lectual, que és Madrid; i a
les biblioteques d'allá, les úniques qui mana
tenen relació directa amb els nuclis intel
lectuals estrangers, van a parar exclusiva
ment els llibres i publicacions que la cien
cia oficial i extra-oficial de tots els paYsos,
produeix sense descang. Per manera que,
des de Barcelona, ha estat fins ara impossi
ble enterar-se, en una paraula, deis elemen.ts
copiosos que l'internacion.alitat de les rela•
cions savies procura a Madrid exclusiva
ment í a Lisboa, centre d'una cultura oficial
ment distinta de l'espanyola
L'institució a Barcelona de la Biblioteca
de Catalunya, ve a determinar la formació
d'u.na tercera capitalitat in.tel-lectual dintre
la Península, i consagra la nostra indepen
dencia espiritual, tal cona convenía als des
tinto futurs de la Patria Catalana. Es aquest,
ademes, rúnic cami per assolir la concreció
d'un Ideal ibéric arab la participació equi
tativa de les tres naces peninsulars.
R. MIQUEL T PLANAS
7 (1, A.0 dt, Lh©m Op-anus
- Els que han tingut la sort de con.éixer un
homo veritablement optimista compendrán
desseg-uida que, de tots els tipus que podría
descriure una ploma. educadora, no n'hi ha
cap com aquest que sigui tan idealment in
teressant Ben cert que al pesimista i a l'in
diferent no'ls manca la seva filosofía, ben
ciar que al viciós i al politicastre n.o`ls fal
ten les seves raons, ben segur que l'aferai
nat, el pródig 1 tants d'altres tenen trets
aprofitables per al destre esbrinador, pero
totes aqueixes cara.cterístiques amb tot 1 és
ser ben dignes de reflexionar, generalment
no`ns plauen tant corn les del homo espe
rançador. Qué ho fa? ?Es, pot-ser, perque
no n'hi ha gaires? ?Es perque interpreta
millor que cap altre el nostre sentiment? ?Es
percaté en el se-a obrar hi veiera una prome
tedora orientació? No sé... Lo que si es re
marca ben clarament és que, malgrat els
nostres prejudicis, malgrat les nostres di
verses opinions, la seva figura estranya
raent admirable, ens atrau, ens alegra 1 ens eixampla el cor.
No més de veure'l ja sembla que us sentiu
mes assossegats. Les -.oasses segures, els ulls brillants, el geste enérgica . tot en Oil indica confiança i futuritat. Sempre el trobareu
animat j amb decisió: cuan raarxa, ouan
mira, quan parla; quan parla, sobretot, la
seva ven encisadora us enconana l'emoció.
Ja amb sorpren.ents paragrafs us desenrot
lla xamoses narracions, ja amb es-pléndits
dpeerívoeduerseuelsfmaónc.om1 pseanp.darreaullaa,seevnatumsiaasntearai ddAeohf)m:inieniaxdoi raac,lasaraltaleds 'umnesasasrudmuoptseeradels'atilotnre.s,. oviraounnnroamigésdhei evléaireour, qaulelí toennenborersn,éos islchhii pddre'uosnfceaotbiptrzleáaitxieeclnabtoqauunetdebmerl-aipcmsi.oesRsae.ostEreanntjcoeasrreaasb,aqOdueaillidhtesl -sv1eo-rnsaotplrrreieenitvnotnelordirouíersulcitoenrnevimre-nehcrieiicedouenvsceesersratge,sraicceioonsseeessl, peroracionss.
sóPnelre?s) saemvbestoetx,ecésutolariessevdae vcaolreantgteaictdueapcieór, sOisbtseenrvcaiadoer.l que més impressiona als seus
cbSsieravteemnienlts-nfoesnóamlsenfestsnufein'ss raevpuriodauneoivtaetns
constantment en la nostra natura ética-psi
cológica., veurem com, en últim teme, tots
els nostres actos semblen obeir a una llel
infiltrada en el con de l'horae per la qual
tots aspirem o aspirariem a un estat que,
en un concepto o altre, creiem superior al
Present. Aixf passa que cadascú, a la seva
manera 1 mes o menys confosament, té els
seus desitjos, les seves esperances, les seves
ambicions. 1 aquestes intimes manifesta
cions són els estímulo de la vida, són els
objectius en la imita quotidiana del nostre
obrar, són actívitats anímioues que mouen
braços i cervells collectivitats.
Elles ens donen carácter, elles dirigeixen la
nostra .voluntat. Aixi que l'experiencia
avalora la conciencia concreten la fi Que
anem cobejant. Per') heu's aquí el conflicte.
Arribarem a conseguir-la? Un teixit de cir
cumstancies envolten l'home, impedin.t-li
ouasi sempre de triar:alar. Aleshores ve el
mal humor, el desequilibris la desesperació.
La gran majoría es desanima., defalleix en
el combat i passa a ser altres tanto indiví -
dus que la liuita ha desqualificat. Les histo
ries d'aquestes, en el fono, totes s'assemblen,
i en el descens de les situacions somniades,
totes són. igualo. De primer, desenganys;
poc a poc, disnarinució d'aspiracions; des
-prés, mes desenganys; 1 a Púltim, confor
ro_ació, si no plan per força, amb resoldre el
problema de la manutenció.
Peró si l'home que intervé en. la diaria
lluita, és optimista de cor, rebutja les paran
les defallidores, can sa confiança il.limitada
el fa obrar d'un altre faisÖ. No's deix domi
nar per les circumsta.ncies, sinó que procura
que elles per la llum que irradia, se DOSiP_
sota el seu comanament.
Els desconfiats somniadors, els que pugen
enarpeso per altres, els professionals de
l'egoisme acaparador, s'aprofiten de totes
les oportunitats, se valen de totes les oca
siono per a poguer triomfar. Sois ell segu.eix
la ratlla theta trepitjant contrarietats
treba_ucs. Lo que als altres mata, per ell no
té raes que un valor temporal. L'adaptació
no 1-1. és carga de la vida, sinó que, corn a
feta arab conciencia, 11 és esperiencia i co
neixer_a_ent per a l'esdevenidor. Es ai-srí corn
deis alts pedestals baixa a les b_1111.1iiS DOSi
Ci011S, sempre amb ferm.esa, sernpre arnb
381
tranquilitat. I aleshores recomença amb mes
braó que mal, can en la desgracia la seva
de ferro adquireix ignorados qua
Els esperits inferiors en les desfetes deis
altres basen el seu triomf. Eh, en els dies
antagbnics per a tot-hom té una ven d'espe
rança i de consol. Que la cosa no reix? Ja se
obtindrá le genie u' est qu'unelongue patien
ce, digué un célebre autor.
I serapre de la mateisa manera, font de
energía inestroncable, la seva acció no s'a
caba mai. Per ell lo fácil i lo dificil no són
mes que mides humanes per a saber la
grandaria o la petitesa de la nostra voluntat.
Sembla que la natura es reconcentri en la
seva ánima per a brillar-hi resplendenta,
prometedora de novelles idealitats.
El desig de viure'l sent d'una manera im
periosa amb la pruitja d'una vinenta realit
zació. L'aire l'afalaga, el sol l'acaricia
riuen les muntanyes tot mostraneli els horit
zons. A la nit, la lluna 11 destrena cangons
d'enamorat. Esguarda la dóna estimada i en
el silenci de ses mirades i en la dolcesa de la
seva vea descobreix el ritme de l'amor uni
versal; gira els ulls a la plana i s'admira de
la terra fecondanta, del vaivé deis transeunts
1 del bragit de la cintat, i després, quan se
clon a casa, descansant del jorra aqueferat,
una íntima visió de benhaurança brilla en
els indrets de sa maisó. Les energíes s'aple
guen de non, tot preparant se per a la tasca
a recom.en.çar.
A son entorn hi ha el món vulgar que tot
ho ofega, tot ho inonda; mes el seu esperit se
revesteix d'un concepte superior. No hi fa
res que'ls altres no el penetrin, no hi fa res
que n'hi hagi que'l tractin de foll; l'obra se,
va és de precursor; i quan les turbes estadio.
naries facin nota deis seus anels, eh l amb
la copa d'or de la seva vida, beurá el vi re
con.fortan.t de les seves concepcio-ns.
Per asixó té foraa„ per aixó és home que ho
desafia tot. I quan l'humanitat se revolea
d'ennig i de malicia, quan la desconfiança
dramatitza els horneo i llurs relaciono, ell,
amb la serenitat d'un viure que idealitza
planta la bandera d'uns )23_65 grano amors.
Tots hena de morir; mes eh l creu, ell espe
ra, ell escampa la seva llevor. 1 és que en la
vigor de la SeVa ánima hi ha la vigor que
non els r_n_ons.
Forma part de les daurades minories, de
aquestes selee,tes minories que amb mirada
implacable qualifiquen ambiento. Són d'en,
són del seu tremp els lliberadors, els que
triomfen en la vida, els que ho remouentot.
Ells en momento de fe en la seva obra crea
ren l'art, la ciencia, la civilització. Ello, en
moraents de fe en la seva obra, crearán un
món. millor.
Quan s'ha perdut la fe en la nostra força i
el sol declina i la terra s'omple de tristor,
Schopenhaüer critica a Leilmita, la dissort
voluntaria es contraposa a Pidealitat de
l'amor. Aleshores és precio que no aparten
dolo horneo que no tener" carácter, es neces
sari que usallunyeu deis fracasats i deis fal
sos idealitzadors. Cal que acudiu.a un homo
veritablemen.t optimista i veureu con els
dios canvien de faç i con el non renova
les colors. Veu.reu con les seves idees us
eleven. l'esperit i de l'esterilitat d'una vida
mal portada en fan brostar novelles illu -
sions... •
Tal vegada és per aixó que, amb sa figura
estranyament admirable, ens atrau, ens
alegra i en.s eixaimpla el cor.
De Patria, de Valls. p LLOBERA
382 CATALUNYA
Informad()
Tocant ja a son terme els treballs de orga
nització del viatge col-lectia a les Ciutats
Jardins angleses amb motiu del próxim
Congrés Internacional de Ciatats Jardins i
Construcció Civica de Londres, la Societat
Cívica. la Ciutat Jardí, entitat delegada per
a organitzar la representació espanyola en
dits Congrés 1 excursió, ha circu.lat el pro
grama definitivament fixat per als mateixos,
i suplicaa tots, els que per aixó s'interessin,
es serveixin formalitzar la seva inscripció,
a l'Agencia de Viatges, Marsanrof (R. Cana
letos, 2), abans del dia 20 del corrent, en el
que deurá tancar-se la llista, per les exi
gencies`del servei.
Aquesta solemnitat, en la qual pendrán
part centenars de distingides persones de
tots els paíssos del món, ha sigut profusa
ment anunciada per tota Espanya; organit
zan',.-se també a Madrid una caravana, que
s'unirá a aquesta amb els que aquí s'inscai -
gu.in.. L'itinerari per als arte surtin de Bar
celona és el següent:
Comprén els dios des del 6 ffns el 19 de
Juliol, pel preu. de 625 francs per persona,
en primera classe, i una extensió a voluntat
per les pintoresques ciutats i llocs d'Escocia,
mitjançant el supleraent de 11 lliures ester
lines per persona, tornant a Barcelona el 28
del mateix mes.
A. l'amada es detindrán els excarsionistes
a Lió per a visitar la notable Exposició In
ternacional Urbana que acaba de inaugu
rar-se a dita ciutat.
Per a detalls sobre l'excursió poden els
interessats dirigir-se a l'indicada Agencia
de Viatges Marsanrof (R. Canaletes, 2), o a
la Secretaría de la Societat Cívica la Ciutat
Jardí, (Urgell, 187).
els joes Flonlls de Le Raí.Penet
La Societat valencianista «Lo Rat-Penat»
ha publicat ja el cartell per a la festa que
tots els anys celebra durant un deis díes de
la Fíra de Juliol.
Després d'una inspirada i galant crida als
poetes i artistes de Valencia 1 son antic
regne de Catalunya, les illes Balears i de
totes aaaelles regions on és coneguda i par
lada postra llengua materna, publica els
premis que han d'adjudicar-se, que són eis
següents:
Flor natural —A la millar poesía, el tema
de la qu.al es deixa a l'arbitri del poeta, el
qual oferirá la simbólica rosa a la dama que
ha de ocupar el trono de la Poesía.
_Viola d'or.—Poesía esse,Tacialment religio
sa o moral.
Englantina d'or. -Tema: «Himno regio
nal».
Un calzo d'argent.—A una novela de cos
tunas valencianes, que estudli el carácter
Psicorogic de nostre poble, l'extensió de la
quál no passí de 500 ouartilles, ni siga me
nor de 250.
Un objecte d'art. — Bust es..-,-altóric del
poeta Vicens W. Qaerol; la .grandaría será.
de 70 centímetros.
Quests sán el prerais ordinaris. Els de
carácter literari-de-tien ésser escrits en :Van
tiga i moderna llengua d'aquest regle, de
Catalun.ya i de les illes Balears.
Els premis extraordinaris són els que a
continuació es consignen:
Mil pesset-es.—De l'Aju.ntament de Valen
cia. Tema: Historia documentada de l'ins
titució «El Pare d'Orles de Valencia».
Impressió de 500 exenaplars.—Premi de la
Diputació Provincial. Tema: «El govern ge
neral del regne de Valencia en els temps
forals; historia de sa jurisdicció».
Un objecte d'art.—Del doctor D. Victoria
Guisasola. Tema: «Memoria histórico-des
criptiva d'algún monanaent d'art religiós
d'aqu_esta capital o de la provincia».
Un objecte d'art.—Prerni del governador
civil D. Josep Centaffo. Tema: «Una biogra
fía documentada del poeta i músic valencia
D. Lluis Millán,.
Objecte d'art, de la darrera reina deis
Jocs Florals, senyoreta María Lluisa Zara
goza i Meliana, a una poesía descriptiva
d'una costura popular valenciana.
Els mantenedors que han de jutjar aquests
treballs, són;
El P. Lluis Fullana, D. Antoni de Ciclón,
D. Joan. Pon_t, D. Francisco Paredes i el pre
sident de la Societat.
El te,rme de la presentació de treballs aca
ba el dia 15 de Juliol. Els altres detalls del
concurs poden consultar-los els interesats en
el cartell que «Lo Rat-Penath posa a sa dis
posició en son hostatge social.
Jaez: Flov.11 ' d- 01 1
Certamen Literari i Artistic d'Olot
de 1914. Any XXV de la fundació
LaJunta organitzadora's cornplau en con
vidar a tots els postes i prosadors de totes
les torres on la n.ostra farmosa llengua és
parlada, a pendre part en el coneurs que's
clourá amb la resta celebradora el dia 9 de
Seterabre prop vin.ent o en altre deis dies
de les festes que anyalment celebra la nos
tra ciutat en obsequi a sa excelsa patrona
la Verge del Tura.
Al publicar aquesta lletra de convit, l'es
mentada Junta desitja a tots els corlear
salas inspiració i bona sort per guanyar els
premis que s'ofereixen a tenor del següent
cartell:
PREMTS
Flor Natural, preral d'honor-1 cortesía,
que s'adjudicará a la millar cor_n_posició en
vers sobre tema oue's deixa al bou gust í
franc arbitre de l'autor. El qui`n resuld
guanyador deurá ter-ne present a la dama
de sa elecció, aui será proclamada Reina de
la Festa 1, des de son lloc presidencial, fará
entrega deis altres Premis als (luí en sien
gaanyadors
TT Un objecte d'art o son eauivalent en
Tnetálic (100 pessetes), ofert per l'Excelen
tisgim Ajuntarnent d'aauesta eiutat, per ad
judicar a la rnillor composició en vers que
respongui al tema de Patria.
13 Juny 1914
III El «Cos d'Adjunts, ofereix un altre
objecte d'art o son equivalent (100 pessetes),
per ésser adjudicat a la millor composició
d'assumpte religiós o moral.
IV D. Pero Liosas, Diputat a Corts per
aquest dstricte, ofereix un objecte artistic
a la millor monografia, histórica sobre el le
ma: «La vila d'Olot durant els regnats de
Joan II 1 deis Reis Católics».
V Un joc d'escriptori d'ónix i plata ofert
pels Excms. Srs. D. Frederie Rahola, Mar
qués d'Alella i Comte de Flgols, Senadors
per aquesta provincia, -per premiar la millor
composició en vers o en prosa literaria de
tema lliure.
VI El M. I. Sr. Marqués de Gaitero ofe
reix un objecte artístic per adjudicar-lo a la
millor llegenda, tradició poética o fet histó
ric de la comarca olotina, narrat o cantat
en prosa o en vers.
VII D. Joan. i D. Josep Ciará ofereixen
una obra d'art, original deis donadors, a la
millor prosa de tema lliure.
VIII D. Josep Llir.n_ona ofereix altra obra
d'art, original del donador, per ésser adju
dicat a la millor coraposicio literaria en pro
sa o vers de tema lijare.
. IX D. Josep Berga 1 Boada ofereix un
quadro, original del donador, a la millor
«Noveleta de costums rurals o ciutada
nes».
X D. Celestí Devesa ofereix una obra es
cuatórica, original del donador, a la millor
composició en prosa o vers d'assum-pte mon
tanyenc.
XI D. Menció Domen.ge ofereix un qua
dro, original seu, per adjudicar a la compo
sició en vers que millor canti l'encís de la
vida del camp.
XII Un objecte d'art o son equivalent
(50 pessetes), oferta d'an donador anónim,
per la millor poesia humorística de bona
llei.
XIII La casa «El Arte Cristiano» ofereix
una imatge ricament decorada, obra deis
seas tallers, per adjudicar al millor Ápice
de cangons populars, 'letra 1 música, reca
llides en la comarca olotina.
VX La casa «El Sagrado Corazón» ofe
reix una imatge, fabricada en els seas ta
liers, per premiar la millor poesía místi
ca.
XV La casa «Las Artes Religiosas» ofe
reix un objeete d'art, fabricació de la casa,
Per ésser adjudicat a la millor poesía de
tema lliure.
Condicions:
Els treballs deurán ésser inedits 1 escritá.
en catalá.
Deurán ésser remesos, en la • forma acos
turnada en tots els Certámens al Secretar"
D. Anton Bolós (carrer de Sant Rafel, 27),
per tot el día 10 d'Agost.
El Jurat no podrá dívidir els premis iii
concedir accéssits.
El «Cos d'Adju.nts» se reserva la propietat
de les obres' premiades durant un any a
comptar del dia de la festa.
El Jurat estará constituit per D. Joaquira
Ruyra, president; D. Pero Liosas, vispresi
dent; D. Eduard Girbal Jaume, D. traume
pvre., D. Josep López Picó 1 D. Bo
naventura Subirás, vocais; 1 D- Joan. María
Feiras, secretan.
Olot 6 de Juny de 1914.
Ea {Imita Organít7adora: Josep Saderra,
president: Tamasi Rabió, vispresídent; Pías
-P.Ireaxa, a.rviver: Joan J Caminais, tres-.orer;
ak.nton 1 Bolós, secretan.
Juny 1914
CERTAMEN CIENTEFIC - LITERAM
organitzeit per l'Ateneu. Iguala& de la
Classe Obrera amb motiu de la celebra
ció de les BODES 13'013. de la seva
fundació.
PREMIS •
Flor natural.-Premi d'honor i corte
sía, que será adjudicat a la millar poesía
que es presenti a concurs. El que no sigui
guanya,dor deurá fer ne drena a una dama
damisel-la de la seva elecció, la qual será
proclamada Reina de la Festa.
II Premi de Sa Majestat el Reí D. Al
fons XIII.-Una col-lecció completa, de 1111-
mines de la Calcografía Nacional, al millar
treball que des.enrotlli el tema «La mutuali
dad para el seguro de obreros en paro for
zoso.»
III Premi de l'Ato/6u Igualadi de la
Classe Obrera.-Daes centes cinquanta pes
setes al millor treball sobre el tema: «Siste
ma pedagógie més adequat per a implantar
a les escoles de l'Ateneu.»
IV Premi de l'Excm. Sr. D. Josbp Sán
chez Guerra, Ministre de Governació. -Un
objecie d'art al millar treball sobre el tema:
«Casas baratas. Ventajas positivas de su
construcción para la clase obrera.»
V Prerni de l'Excr.n. Sr. D. Manuel A.n
drade, Governador civil de la provincia de .
Barcelona.-Un objecte d'art al millor tre
ba,11 sobre el tema: «Misión social del Obre
ro.»
*
VI Premi del Mit. Il-ltre. Ajuntarnent
d'.aquesta Ciutat.-Cent pessetes, a la millar -
disertació sobre la «M.issió del Municipi res
pecte a la cultura popular.»
-VII Prerni de l'Exma, Diputáció Pro
vincial de Barcdona.-A. la millar composia
ció en vers o en prosa de tema lliure.
VIII Prerni de D. Manuel González Vi
lart, Diputat a Corts pe?' aqUeSt PiStriete.—
Un objecte d'art, al millar treball sobre el
tema: «Passat, pressent i pervin.dre de l'Ate
neu Igualadí dé la classe obrera.»
- deis Srs. D. Josep Queralt,
113
-
-
-
•- -
CATALUNYA
D. Francesc 1?afols i D. Isidre Rius, dipu
tats provincials.-Un objecte d'art al millar
treball en vers o en prosa de tema Muro.
X Premi deis ger9nans Jaume i Artur
García Fossas.- Cinc centes pessetes, al mi
llar treball sobre el tema: «Projecte d'ense
, nyances- per a l'Ateneu, com a institució
social de cultura i com a futura universitat
popular, d'acord amb son carácter constant
ment neutral i en armonía amb les necessi
tats i progrés de Igualada, í al seu avenç
industrial. Medis per a la seva impla:atació
sosteniment.
maXisI Premi de la Societat Protectora d'Ani
i Plantes de Catalunya.-Vinticinc
pessetes, medalla d'or i diploma de mérit,
al treball, en prosa o en vers, que millar ex
pressi les e.xcel-lencies, beneficis morals i
materials que reporta el bon tracto i protec
ció als animals.
XII Idem ídem -Altre diploma de raerit,
al millor treball que en les raateíxes con_di
cions expressades en l'anterior premi, sigui
dedicat als arbres.
XIII Premi del celebrat pintor igualadí
D. Gaspar Camps.-Un objecte d'art. Tema
'Hure.
XIV Prerni del Centre Gremial. -Un ob
jecte d'art al millar treball sobre el tema:
«La cultura ante los gremios »
XV Prerni de V«Orfeó del Noya».-Cent
pessetes a l'autor de la millar com.posició
inédita per a chor mixte,
Accéssit de cinquan.ta pessetes a la campo
sició que en sigui rnereixedora.
XVI Prerni de D. Joan Serra í Mercader.
--Cent pessetes, al millar himne escolar,
arab Iletra catalana clue's deixa al Iliu.re
albir del compositor, propi per a ésser can
tat en les escales de l'Ateneu.
XVII Premi de D. Joan:Bas i Jordi. -
Un exemplar de la «Historia d'Igualada»,
al millar treball presentat per un noi o n.oia
naenors de 17 anys, glosant una página
d'historia d'aquesta ciuta,t.
XVIII Idem idern.-Un altre exemple de
la «Historia d'Igualada» al nen o nena que
• 'In
383
millar desenrotlli: «Una costura infantil
igualadina »
Notes. Les condicione relativos a la re
mesa de treballs són les acostumades i con
sagrades per l'üs en aquesta, mena de fes
tes.
Tots eta treballs podrán ésser escrits en
catalá o en castellá, i deurán remetre's a la
Secretaría de l'Ateneu Igualad' de la classe
obrera per tot el dia 10 d'Agost vinent.
Les composicions musicals deurán ésser
en poder del Secretani abans del día primer
de Juliol, per a procedir al fallo seguida
ment, a l'objecte de que la que se li adjudi
qui el premi de l'«Orfeó del Noya», puguí
ésser executada pel propi «Orfeó» el día, de
Festa.
Les obres no premiades se retornarán a
Ilurs autors durant els tres mesas següents
a la celebració de la Festa, mitjaneant la
presentació del lema i ele sis primera ccm.-
passos.
En el cas de no presentar-se composició
mereixedora del premi segons el tema pro
possat, el Jurat por adjudicar-lo a la que al
seu judici en sigui mereixedora.
L'acte del repartiment de premis se cele
brará el 25 d'A.gost vinent, Festa Majar
d'Ig-ualada.
Formen el Jurat qualificador deis treballs
litereris:
D. Pere Coromin.as, president; D. Frederic
Rahola; D Carme Karr; D. Wifred Coroleu;
D. Cebra, de Montoliu. i D Francisco de P.
Bedós, vocals; Manuel GOD-11-5, secretan.
-Formen el Jurat qualificador deis treballs
musicals:
D. Antoni Nicolau, D. Enric Morera i don
Lluís Millet.
Igualada, 15 de Maig de 1914.
24471;
•
"
c
° rnSA 1119 IPZ ----
38
L2- nléS hoortant d'Es -3. a-20 mcursals arnb tellfon-Central: Pelayo, 44 tal., 1,113 t, EcenoIrda. Veritat en efe preus
!moda
•
-t."--agzaaega es la lírica funeraria que nosseeix Camina de Desinfecció, no servint cap arte
lacte que- no sia Previarraent desinfeetat.- NOTA: Aeurat i ránid servei tant a la Capital
cona a fóra.
-
CATALUNYA 13 Juny 1914
11 E5a..9 b'ILItHaEr-cáll.2 ,\InTroznu,s
eine —
1113TPLIT
Ligues hipertermals, de temperatura 60°, alcalines, bicarbo
natat-sódiques. Sense rival Del reuLm2tiorn.e9 la diabetes
les afeccions del estérnae, fetge, meisa. Aquestes aigues,
de reputació universal, no mes es venen embotellades i les bote
Iles duen tots els distintius ab el nom de la Oceletat Ar.ito
n2=12. Viehy Catalá.n. Cridém la atenció deis consumidors,
Inaolt particularraent deis malalts, per tal que no es deixin sor
Pendre adinitint COM idéntiq-ctes a les nostres aigues d'altres
artifiellals que s'ofereixen en aquest mercat am.b noms de
fonts ismaginas_qes que no mes son marques de fábrica 1
io fents de orle.rer...
DE VENTA. A TOTAS PARTS
AdrainistrIció: RAMBLA de les FLORS 18-ents°
Lfl NO_ MI 9
FlifgrrIca Automdbliis aparvo-la.
Obra,clors a Barcelona:
Oarzetera de Eilbas, 279
(SAGRIEL7-Zr..)
Teihfori 8.250
Telegramas 1 Telefonemes
Automóbiles BARCELORA
Sucursal a França:
Laualials Pevrel:
(pAR-1:0)
C=.121
Chassis de turisnie de
12/15, 15/20, 30/40 y 45 HP.
Els mes rápits i els mes
económics de essencia i
neumátics.
Chassis per ómnibus i
camiens, 15/20 y 30/40 HP.
Pera transport de passat--
gers, servei de col-legis
d'hotels i ambulancies sa
nitaries.
Per transports de 1 =/,
i de3 tonelades i servei de
correus.
Grupes marina, de 6, 15
i 30 HP.
Per can ots de recreu.,
transports de passatgersi
serveis depráctics deports
salvagtentde náufregsi au
xiliars de barco de pesca.
tJ SEI
VIUDA DE
,1s)
MOBTLTARIS DE LUXE
EN ESTILS CLÁSSICS 1 MODERNS
4 c5
INTERIORS COMPLETS
er,.3
SECCIÓ COMERCIAL
MOBMIARTS
EXTRAORDINARIAMENT BARATOS
.9.
METAL-LISTERTA LÁMPARAS
OBJECTES
CS .5 4
PAROUETS PLEGABLES (PATENTATS)
Despat-z: Pina de Catatanya, 7
Magatslms i Obradors: Cm:5111de Cent, núm. 327
LLUM BLANCA COM LA DEL
VERITABLEMENT INSENSIBLE A LES SOTRAGADES
LLUM CONCENTRADA SOBRE L'OBJECTF SENSE QUE\
SEN PERDI UN SOL RAIG
FORMA ELEGANT rkMANY REDUIT
CLAVELL GERMÁNS
Barcelona—Rambla de les Flore, 16 (Diphsit)
Matsró—Blzda, 5 (Fábrica)
Establiment TiDográfic de J. VIVES-Carrer de Mu.ntane. 22 BARCELONA