Catalunya gràfica. Núm. 23 (1a quinzena feb. 1923)

              4 . Q2
4344♦ a ♦ a ♦+ «1444 +++ s a ♦♦♦ ♦ aaiaaaa ♦ 4444444♦+444444♦44444444♦♦ aaaaaaa+aaaaaaaaaaa4V
•
• a
♦ Çø .
♦
4.
rorricle anr aunzesA
♦ 1
♦ Propietària de la marca de fàbrica «.
Pa -Romeu
o •
•-- Pastisseria • Confitera k
♦
i Bomboneria • Vins h
p.
Licors i Xampanys r ♦♦
Llibreteria, 3 A-2441
o-
Passeig de Gràcia, 7 A - 4582
Fábrica: Vich, 1, 3 i 5 (Gracia) 0
4 set teste e teteiteteee44t $555 Ca£44?Sttestees,te?te estetee ett8:S49?z4P444Ttetete'
CHE VR OLED'
La: mcllor marca i
La mes econòiii-ì 'ca
MAGATZEMS
SANTA EULALIA
N1-.NK.-t++NNN HKH N,+NrN
CINTURONS,
GÉNERES DE PUNT, etc.
VARIAT ASSORTIT
r,nu
Eh
[ORBATES
1, Boq .i ria, 1
BAFtCEL-ONA
CATALUNYA GRÁFICA
Importació
Exportació
Despatx de barcos
Consignacions
ft1i'iI1
AGENT DE DUANES
O
LLAÏJDER, 1, entressol 00
(CANTONADA P. ISABEL II)
BARCELONA
TELÈFON A. 3976
0
GGGGGGGGGGGGOGGGGGGOGGGO
dá óá °D°á vá óá óá óá çd9
Agència de Cobrances
i Repartiments
AnbníU;go
CARRER D'AVELLÁ, 3, 1. er, 1.a
,1 TELÈFON 2258 A
Servei especial en l'impressió i
repartiment d'ESQUELES MOR-TUÒRIES
. Extens assortit en
RECORDATORIS; impressió es-merada
• COBRANCES i REPAR-TIMENTS
de tota mena, fets amb
gran cura i rapidesa • SERVEI
RAPID - GARANTIA ABSOLUTA
* * 6Qó * a9 '&4 4P4 6ó
dC * dd
Ij 1' O •`n's
MAGATZEM DE DROGUES
DE
Morera i Santamans
COLONIALS • PERFUMERIA • PRODUCTES QUIMICS
PINTURES i CARBUR DE CALCI
Telèfon 1901 A. Hospital, 40, 42 i 44
BARCELONA
.JAUME MERCADER
JOIER
I4+4++4+$-++++4 4-++-+++4-4+-+++4-+++-+++ MN414+N4+4-+NN4+4-+4+4+4+4+ H-+ N1i.^
# #
CAMISERIA "IDEAL"
Sant Ramon, 9- -SSuuccuurrssaall:: Sant Pau, 74 bis
BAf^CEI Q i
# z
GENERES DE PUNT T
PERFUMERIA o GUANTS I PARAIGÜES
COLLS o PUNYS o CORBATES I CAMISES
t MITJES DE SEDA
# #
$
o o o o Preus sempre econòmics o o o. o
2
2♦
,^, NNNN H NNNNNN4/N4fN +4+4+4+4+444+++++4+4-+ 44 4+44NHN.+^NNNN
Passeig de Gracia, 46 - Barcelona
NI]
CATALUNYA GRÁFICA
.? ,.. _.e;B......0:m:..-..,4:A:...G..__.m..r ...:..'n..U.n.,..C:.xM.IY:H:.._.di„
Fábrica de Gèneres de Punt
SECCIÓ
1 DE DETALL
Especialitat en articles fins
Ronda Sant Antoni, 47 a Telèfon 4745 A.
BARCELONA
Industrial Bolsera, S. A.
s S. A. ca
3 -g a^^\o
Confecció de Bosses i de tota classe
d'Envoltoris de paper. a Fabricació
de Paperets, Serpentines, Boles de
Neu i altres articles per a Festes de
Carnaval. – Papers de totes classes.
Bosses berenar per ais excursionistes.
Sant Pau, 83 Telèfon A 4013
BARCELONA
Lluís Millet
CATALÁN ESQUES
PER A PIANO
Himne -Ballet - Humorada - Complanta - Jovenívola
Brindis - Tristesa = Empordanesa - Torrent avall.
Ptes. 4
UNIÓ MUSICAL ESPAÑOLA, FILIAL DE BARCELONA
CONCESSIONARI: FRANCISCO MART!, PORTAL DE L'ANGEL, 1 1_^
Catalunya -
Gráfica,he
AVISOS
A fi i efecte de que tots els catalans i aimants de
Catalunya puguen cooperar a la nostra obra
de nacionalisme i cultura general, acceptarem
Per a Barcelona les següents subscrip-cions:
MensuaQs ...... 1'75 ptes.
Trimestrals ..... 5` »
Semestrais ..... 9`50 »
Anyals ....... 18' — »
Per a fora de Barcelona únicament
admetrem subscripcions
semestrals i anyals
Per a l'estranger
Semestrais ......18'— ptes.
Anyals..... .. . 30 `-- »
Sempre amb dret als números extraordinaris
l a les G U I E S dels bells indrets de Cata-lunya
que aviat començarem a publicar en
forma manual
Paraigües
CAMISERIA
(;ARDCS
SANS
Portaferrissa, 10
BOQUERIA, 32
BARCELONA
Gran baratura de preus
CATALUNYA GRAFICA
REVISTA CATALANA D'INFORMACIÓ NACIONAL I ESTRANGERA
Sortirà un cop cada quinze dies
FUNDADOR 1 DIRECTOR: JOAN GUASCH I RIUS REDACCIÓ 1 ADMINISTRACIÓ: FONTANELLA; 13
Fontanella, 13. Telèfon: 2258 A. Telèfon: 2258 A. • Apartat de Correus n.° 10
NÚMERO ATRASSAT 60 CÈNTIMS
ANY 11 11 BARCELONA, PRIMERA QUINZENA DE FEBRER 1923 11 NÚM. 23
SUMARI : Problemes de la llar : Causes que mimven l'encís de la llar : Diversitat de llengua, per Ivoo 1'Escop. • La fada de roses, per J. Verdaguer, • Jugant,
per Joan Maragall. • Somni temptador, per M. Valldeperas. • Saltànt i ballant. • Felicitat, per A. Mestres. • Centenari del naixement de l'eminent doctor
Lluís Pasteur. * El Centre Excursionista de Catalunya : Als excursionistes, per Mossén Verdaguer. En Cèsar August Tones, president. El xalet d'Ull de Ter. El xalet
de la Renclusa. La Catedral vista des del carrer del Paradís. • Actualitats : El centre per J. G. • Actualitats barcelonines : La banda orquestra municipal a la
,plaça del Rei i IX aniversari de la • Quinta de Salud l'Alianza •. Exposició de ceràmiques d'En Josep M. Sol. Les cases barates dels periodistes. Entrega al
governador de la vara de comandament per l'Alcalde i velos de Dènia. Les millores de la ciutat : Autocamions per a transportar la carn. Els nous tranvies de Sant
Andreu i Horta. Els autodmnibus de l'Hospitalet i Sant Adrià. La festa deis Sants Reis d'Orient : Cavalcada organitzada per l'Ateneu Obrer del Districte Il.
Visita a l'Albert del Parc. Festes a la Casa de Caritat.. • La diada de la nostra llengua. La llengua i la paraula, per J. E. Parla Gloriosa, per A. Balasch. La Gran festa
a la plaça de la Cascada del parc. La banda municipal i els orfeons. Enlairament de la bandera catalana a la tinència d'alcaldia d'Horta. Entrega de la bandera
catalana als senyors Tussell i Cararach. • Inaugurari& del Casal Nacionalista de la Barccloneta, per R. Presidència, Via fora els polítics vividors. Les nostres institucions
de Cultura, per G.: L'Orfeó Català, En Joaquim Cabot, president. L'Acadèmia de Bones Lletres, En Francesc Carreras i Candi, president, La Lliga del Bon Mot, Ivon
Escop, fundador. Teodor Dostolevski, autor de la novel'la . Els Germans Karamarov n, Jacques Copeau, autor de l'escenificació de la susdita novella. En Pous i pagès,
autor de o San'ts i Diables », Scbeherazak, ballet. Festa al Masnou : Homenatge a D, Joan Mirambell i Bertran. • Salve, per Miquel de Palol. L'Omnipotència, traducció
d'En Bassegoda. Els nostres pintors : Exposició Raurich, per P. C. Visió Mediterrània, Primavera, • Girona, • Esport : Futbol, Hockei, per R. Partit Júpiter.
Terrassa, Nuremberg contra el F, C, Barcelona, L'Equip francès d'hockei, Una botes jugada, _
PROBLEMES DE LA LLAR
CAUSES QUE MINVEN L'ENCÍS DE LA LLAR
DIVERSITAT DE LLENGUA
Poques coses hi ha en el món tan íntimes i plenes de
dolçor, com la conversa amical, entre el marit i la muller,
en el sagrat de la llar. Perquè aquell estar segur a casa
mateix, lhiny de les mirades i cobejança dels estranys,
aquell llegir, sense enigmes, en la mirada serena i confiada
del cónjux, i aquella música, que no para, de paraules i
converses, són enteses només d'apuntar-ne el sentit, donen
a la llar un encant superior al que pugui tenir qualsevol
altre indret del món, per grat i platxeriós, que se'l vulgui
suposar.
I un dels motius m¿s grans de benestar que es troba en
la llar; radica en la facilitat i rapidesa amb que una ánima
es possessiona d'una altra ánima. Quan entre mirada i
mirada s'hi interposa un petit núvol, un dubte, un recel,
aleshores l'encant de la llar se'n va per terra, i ço que era
un niu de repòs, comença a ésser- un grilló de tortura, que
més estreny, quant més apreten ' el recel o el dubte. I si
entre paraula i paraula s'hi interposa un obstacle, el nus
d'una llengua estranya, aleshores aquella facilitat d'in-tel'ligència
es troba agreujada, a cada instant, per la difi-cultat
de comprensió, que, a cada moment,* sense que es
pugui evitar, s'anirà repetint.
Perquè cap llengua es compenetra amb una altra llengua,
ni en sons, ni en girs, en fonètica, ni en arquitectura. Això
fa que entre esperit i esperit, de dos que parlen una dis-tinta
llengua, hi ha mai una perfecta compenetració, sense
haver hagut de violentar, per arribar -hi, les fibres de l'oïda
o de• l'esperit.
I això que no té relleu en una conversa comercial, ni
en una conversa indiferent, per la mania d'interès que en
té un comerciant o un transeünt, ens arriba a l'ànima si es
tracta d'una persona amada. No en els primers. moments de
l'incendi ámorós, que, com l'amor, s'elimenta de dificultats,
com més entrebancs trobi més encara s'ariirà abrandant.
No en el període tràgic i èpic de conquesta, en el qual, com
no es té la possessió de l'amat, tots éls camins de l'heroisme
hi porten. Però si en la possessió de la cosa amada aleshores.
que ja tenim ço que volíem, qualsevol cosa que ens en
dificulti o distregui la possessió, és, per a nosaltres, motiu
de fadiga, de pena, i fins d'irascibilitat. I la incomprensió
entre dues llengües, o el ròsseg, la manca d'ajustament
entre llengua. i llengua, són un motiu constant de fadiga o
desencant.
Advertim almicssque
poden encarregar-nos les tapes pel vo-lum
corresponent a l'any 1922.•
Costaran les tapes soltes .. 6 Ptes.
Tapes i enquadernació . . • . 9 »
EIs nostres subscriptors gaudiran
d'un 20 °/o de descompte.
A tots els qui ens fassin enqua-dernar
el volum els servirem al preu
corrent els números que necessitin
per a completar-lo.
Enn el núm. 24 publicarem
Festa de l'Orfeó Català commemorant el
VIIè centenari del naixement del Gran Rei
En Jaume I. —Festa dels Amics de la Litúrgia
a S. Cugat del Vallés. — Festes dels Pomells.
—Festes de Carnaval.—Lluita antipalúdica del
baix Llobregat.— El Monestir de Vallbona de
les Monges. — La qüestió del Marroc. — La
Reineta espera, per El Noi de Llevaneras, amb
il-lustracions d'En Lluís Masriera. — El primer
president constitucional d.e Polònia. — Les re-paracions.
— Es imminent la publicació de la
història de la Plaça de Catalunya que rebran de
franc tots els que hagin pagat un any de subs-
000000000000o cripció 0000000000000
CATALUNYA GRÁFICA
I això es fa més agut perquè és incurable. Els accents
del propi idioma nadiu els portem árrapats a la gola, sense
que ens sigui possible poder-nos-en alliberar mai. Els girs
del propi llenguatge els ten;m esculpits amb lletres de sang
en l'ànima, i, ,una altra llengua que parlem, sempre resulta,
per al nostre esperit,' una llengua forastera. Com la fesomia,
com el metall de la nostra veu, així la portem clavetejada
al cor la llengua mare. I d'allí no se'n mou.
Per això, entre marit i muller, de parla distinta, és troben
sempre, en els moments sobtats, quan no tenen apenes
temps de pensar, amb una dissonància de so, o de compren-sió.
En la idea, distints. En l'emoció, distants. En la inti-mitat,
forasters. En el dolor, amargats. En l'amor, torturá.ts.
Sempre amb un séc al front. Amb una argolla al cor.
No és causa, la dualitat de la llengua, del divorci dels espe-rits,
en una llar; però si prepara els camins que tomben fora
de la llar, i pels quals es passeja, sovint, l'esperit incomprès
o mal aclimatat. En la llar interior, per la dualitat de
llengua, hi manca quelcom, que hom no s'explica, trobant-s'hi
tot, «en què consistirà ».
Ivox L'EscoP.
LA FADA DE ROSES
.(VIVES)
Que bonica n'és la mar,
que bonica en nit serena;
de tant mirar lo cel blau,
los ulls li blavegen.
Hi davallen cada nit,
amb la lluna, les estrelles,
i en son pit, que bat d'amor,
gronxades se brecen.
Tot escoltant l'infinit,
sa dolça música ha apresa;
n'apar lo mirall del cel
lo cel de la terra.
Ahir vespre la vegí
com dormia en la maresma,
com dormia capdellant
escuma, i arena.
Los coralers de Bagur
coralen dins llurs barqueta.
Coralers, si m'hi voleu
• fareu bona pesca.
Si voleu saber qui só,
só una fada empordanesa.
Les fades de] Pirineu
me diuen Sirena.
Quan ells se tiren al fons
jo'n sortia amb les mans plenes;
ells trauen rams de coral,
jo aquest ram de perles.
T. VERDAGUER.
JUGANT
(PuJoL)
«Campaneta, la ning-ning,
qui la troba? no la tinc,»
—Quina és la prenda amagada?
—Un'ànima enamorada. —.
Va acudi un eixam de noies
aixerides, alegroies,
com les mosques a la mel.
—On és, per cel o per terra?—
Jo els ulls mirant amb fal•lera
d'una, la més encisera, ,
vaig dir, mig rient:—. Pez cel.—
JOAN MARAGALL.
SOMNI TEMPTADOR
Un pomet de llessamí
varen dar-me per guarní
la taula mia;
• a Testar en el gerret
• va caure. poc a poquet
on jo escrivia.
Mon pensament enfosquit
per un fort i trist neguit,
s'enterbolia,
quan aquella gran blanco
va donar-me inspiració
i gosadia.
Tota aquella formosor
i la pura i bella olor
que s'espergia
va portar a mon cervell
un poema dolç i bell
. per a l'ai nia.
El poema diu: «Amor,
aqueix somni temptador
que dins mi nia,
me l'inspirà el llessamí
que vau dar-me per' guarní
la taula mia.
M. VALLDEPERAS.
SALTANT I BALLANT
(LLETRA POPULAR)
Saltant i ballant anem a Betlem,
que allí en un pessebre l'adorarem:
Nit d'alegria la nit de Nadal,
puix. Jesús es mostra sota d'un portal.
Josep i Maria estan contemplant
a l'herniós Jesús, de fret tremolant.
El bou i la mula, jaient al voltant,
a l'Infant Jesús estan escalfant.
Dins de l'establia l'Omnipotent
posat entre palles està molt content.
FELICITAT
Asseguda vora el gòtic finestral
va cantant la Castellana,
va cantant cançons d'amor i va filant,
va filant el floc de llana.
Tot filant i tot cantant aixeca els ulls
i amb amor guaita la plana;
lentament devalla el sol darrera els monts
i es tenyeix el cel de grana.
D'allà baix, d'entre la calma de la vall,
puja el sò d'una campana
que senyala la oració més grata a Déu
i a la Verge sobirana.
De cantar i de filar, tantost la sent,
ha deixat la Castellana,-
i aixecant els ulls al cel diu la oració,
la més .bella i més cristiana.
«Senyor Déu de terra i cel, obra ton. cor
al qui't prega i t'ho demana;
compadeixte d'orfanets i desvalguts
i el qui's dol de fred i gana.
No't demano res per mi, que tinc bé, més
que no té criatura humana';
tinc l'amor del meu espòs, mon dolç amic,
tinc cançons i flocs de llana».
APELES MESTRES.
2
CENTENARI DEL NAIXEMENT DE L'EMINENT
DR. LLUÍS PASTEUR
En 1'aufiteatre (le la Facultad de Medicina va celebrar-se el dia:i3 de gener una solemne sessió per a commemorar el
centenari del savi Dr. Pasteur, anomenat el pare de la bacteriologia. És l'home a qui en vida li han sigut dedicats més
monuments. El record del il• lustre savi francès serà perdurable. A Barcelona la solemnitat fou presidida pel doctor
Martínez Vargas, el nostre president de la Mancomunitat i l'alcalde senyor marquès d'Alella. Parlant-hi el Dr. Pi i
Sunyer i el Dr. Petit, representant de l'Institut Pasteur, de París. Fol. Sagarra.
En Cesar August Torras, president actual i soci fundador.
CATALUNYA GRÁFICA
EL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
ALS EXCURSIONISTES
¿Per què a les fulles d'eura esmaragdines
Déu la figura los ha dat del cor?
Perquè, amigues fidels dé les ruïnes,
los donan l'abrigall del seu amor;
perquè servescan d'aspre a les que cauen,
a les que's tenen dretes de mantell,
de sudari florit a les que jauen,
cansades de parlar-nos del temps vell;
perquè ab sos rinxos i garlandes verdes
sian tapís de l'àbside trencat,
i amaguen del vell frontis les esquerdes,
arrugues ab que'ls segles l'han llaurat;
perquè, en seguici de la aèrea arcada,
l'acompanyen pels aires en son vol
i, ab sos braços d'esposa enamorada,
se lligan al pilar que resta sol;
i per vestirlo en sa ivernal nuesa
li posen randes de sos brots novells,
d'ont penjan com adornos de viudesa,
de raims d'atzaveja los joiells;
perquè l'alt capitell que'l temps esfulla
devorant ses figures afamat,
no sembla ab nou relleu i ab nova fulla,
testa aon lo cabell ha rebrotat.
Quan mor un roure vell en la rourada,
si l'eura, sa estimada, '1 sobreviu,
en ses branques i tronc penjada's queda,
convidant als aucells a fer-hi niu.
Los braços seus amaga, d'amor boja,
de sos braços amants ab la verdor,
bosquetana Semíramis que estoja
la pols de son marit dintre son cor.
I vessant vida, somnis i cantúries,
aquell cadencer immens sembla vivent,
i la tomba del rei de les boscúries
és lo bressol d'un altre món naixent.
De Catalunya l'arbre viu encara,
si és vell, grat sia a Déu, no és moridor,
lo fruit daura sa cima com suara,
i està com sempre sa brancada en flor.
El Xalet d'tTll de Ter propietat del C. Excusionista,
CATALUNYA GRÀFICA
El Xalet de la Renclusa propietatydel C. T Excureionista.
Mes,E 'per^ vent¡ï ufanós que sia'l roure
té en sa innnensa capada algun secall,
i les ones del temps, que el fan somoure,'.
sempre algun brot ne tiren ríu avall.
De vent cada alenada ,lo despulla
d'un tros d'escorça o d'una "flor gentil,
i aixís de brot en brot, de fulla en fulla;
los cabells roba la tardó al abril.
¡Que fulles cauen de la patria historia;`
¡del front de Catalunya, que brillants:
¡que raigs de llum del carro de sa glòria,
astre d'alnor de tots los catalans!
Ja un alt castell, ja un monestir s'ensorra,
ja's pert, com una joia, una costum,
ja un suntuari divinal s'esborra
amb lo vas d'or perdentse lo perfum.
Ja vella cariàtide cansada
l'arquivolta del temple deixa anar,
i pedra que avui pert la portalada,
demà per terra tirarà l'altar.
La gòtica finestra coronella,
si veu torce'1 pilar que la sosté,
també torçuda acluca sa parpella
divina, que una fada desclogué.
De segle en segle'ls monuments s'esfloran,
¡ay; son ramells que passan de mà en mà,
los ulls amants cada matí n'anyoran
algun, que aquella nit s'esllavissà.
La orella anyora'1 càntic que s'oblida,
i al avi que'1 cantava anyora'1 cor,
i a cada flor que en terra cau marcida,
i a cada estrella que en lo cel se mor;
i als absis de la pléyade de Balines,
i als cantors de l'esbart de Piferrer,
i'ls que, allà dalt floreixen ja com palmes
que abrigà un dial català llorer.
Excursionistes, que pel pla i la serra
en lo camp de la pàtria espigolau,
ajudau-me a collir lo que és a terra,
ajudau-li a servar lo que li cau.
Puix vostre cor en son passat s'abeura
aconhortau-la de tan bé perdut,
per ella sou vosaltres un brot d'eura
que s'enfila amorós a son escut.
JACINTE VERDAGUER, PvRI .
La Catedral eles del carrer del Paradís, vista presa sobre
la pedra col locada davant mateix de la Portalada del
Casal del Centre Excursionista de Barcelona i que as-senyala
el lloc més alt de la nostra ciutat vella.
Fotos Zer,ovilz.
CATALUNYA GRÀFICA
ACTUALITATS BARCELONINES
EL CENTRE
EXCURSIONISTA
DE CATALUNYA
El Centre Excursionista de
Catalunya té 33 anys de vida,
de sembrar arreu, per tots els
indrets de la nostra estimada
terra, la llevor que ha esclatat
en gaia florida fent a sa veu
conservar i restaurar els monu-ments,
i, des dels més alts ci-mals
a les valls més tenebroses,
ressona el crit de Pàtria que'ls
seus fundadors cofois de la seva
obra fan sentir caminant envers
un ideal noble; el renaixement
cultural i amb ell la personali-tat
de nostra terra.
Amunt sempre nostra via
vers el cim; sens parar correm
tots, excursionistes catalans, a
redoçar-nos a l'escalf del Cen-tre
Excursionista i treballem
tots per oferir als esdevenidors
la nostra obra, que serveixi de
nova graonada per continuar
amunt la seva marxa ascendent
vers el cim, sempre atraient,
La Banda-orquesta Municipal, dirigida pel seu mestre Lamotte de Grignon, donant un dels seus
concerts matinals i populars a la plassa del Rei. La gran gernació assistent a l'acte palesa
l'interès i estimació que sent el nostre poble per la renomenada banda i pel seu mestre director.
Grup d'autoritats i socis protectors assistents a l'àpat amb que la «Quinta de Salud La Alianza»
celebrà el seu IXé aniversari.
mai assolit, com atraient s
nostra tasca i no assolida en-cara
la nostra finalitat.
El ' 7 d'abril de 1891 es
reuniren per primera vegada
en junta general els socis
del novell Centre Excursio-nista
en el carrer del Para-dís,
número io, on encara
continua. Les obres d'en
començaren-grancliment
l'any 1903, deixant al des- i
cobert les nnonuni.entals co-lumnes
de l'antic temple
d'Hèrcules, reconstruint la
galeria gòtica; coincidí aquest
fet amb l'elecció per prime-ra
vegada per al càrrec de
president de l'entusiasta i
benemèrit excursionista Ea
César August Torras, que
encara avui continua sor-tosament
ocupant-lo. Des
d'aquella época la vida del
Centre és ràpida i vigorosa,
avui són uns dos mil socis,
celebra exposicions de foto-grafies,
excursions, sessions,
CATALUNYA GRÀFICA
conferències, curses, exports de
neu, enguany se celebra a la jMo-lina;
té a més seccions d'ingeniers
i arquitectes.
L'any 1907 començaren les
obres del xalet-refugi d'Ull de
Ter, inaugurat en igog i en igir
el de la Renclusa a les Muntanyes
Maleïdes. Com a ressò de les tas-ques
del Centre es fundà el Cen-tre
Excursionista del Vallès.
En agio celebra el primer Aplec
excursionista a Poblet, del qual
neixen els successius Congresos
Excursionistes catalans celebrats.
En el igrr organitza el primer
Concurs Fotogràfic i celebra els
grans concursos d'exports d'hi-vern
a Ribes, convertits en inter-nacionals
des de l'any següent.
En son Butlletí s'hi han anat
aplegant treballs i treballs alguns
de ells de veritable importància,
constituint els seus 37 volums apa
font de dades-reguts una notable
per a tots els que es preocupen de
les més importants manifestacions
de la nostra cultura i de la nostra
activitat intel•lectual. Té una molt
notable e interessant biblioteca.
Han sigut presidents del Centre
els Srs. N'Antoni: Rubió i Lluch,
En Francisco de S. Maspons i
Labrós, En Jaume Massó i Tor-rents
i En Lluís Llagostera Pas
tots ho han fet molt bé. -cual;
Heu's aquí, doncs el que és i
lo que significa el nostre primer
Centre d'excursionistes. Fem vots
per a que ben aviat pugui el Cen-tre
assolir el seu ideal.
J. G.
-,-
1. Inauguració de l'Exposició de ceràmiques
(I'En Josep M.a Sol.
Presidí l'acte el nostre alcalde popular.
2. Les cases barates dels periodistes. Agrupació
(le la Salud. Visita dels socis.
ï• Entrega al governador ele la vara de comandament
oferta per l'alcalde i velos (le Dènia.
Fotos Segarra
Els nous tranvies desti-nats
a fer el servei de Sant
Andreu i Horta. És una mi-llora
d'absoluta necessitat i
que seria molt convenient
fos ja un fet definitiu.
Auto-òmnibus que fan el trajecte
Hospitalet i Sant Adrià, passant
per les Corts Catalanes, Plzça Uni-versitat
i Plaça Catalunya, Rondes,
Arc de Triomf i carretera de Mataró.
Aquest servei de gran necessitat
serà una bona millora quan s'hagin
posat d'acord l'autoritat municipal i
l'empresa, i de consegüent pugui fer
amb tot comediment, fent para--se
des allà on l'autoritat cregui més
convenient pel bon servei del públic.
CATALUNYA GRÀFICA
LES MILLORES
DE LA CIUTAT
Auto-camions por a transportar
la carn.
Les autoritats i representants
de l'empresa.
CATALUNYA GRÁFICA
LA FESTA DELS SANTS REIS D'ORIENT
La cavalcada organitzada per l'Ateneu Obrer del Districte Segon. Rls'clignataris muntats a dalt dels grans elefants. Sant Melcior
el rei blanc i el seu acompanyament
Una de les carroçes Els Sants Reis visitant l'Alberc del Parc. Repart iment de les joguines
La liada dels Reis a la Casa (le Caritat. La casa pairal convidant a la mainada a visitar el pessebre de Nadal. El públic qui assistí
a la festa que en homenatge als Sants Reis va celebrar-se el cha de llur festa
La Banda Municipal i els Orfeons
La sessió solemne celebrada al Saló de casa la Ciutat, en la que hi parlaren els
senyors Francesc Moliner, diputat dei ció de València; Martí Esteve, del Consell
Directiu ele Nostra Parla; Joan Vallesi president de la Diputació de Barcelona;
Manuel d'Espinosa, (le la secció valenÁ0.'Ostra Parla, i J, Ruiz Porta, de l'Associació
Protectora do nyança Catalana
En català m'adormia Catalans hossanes . En català a n'a l'aimada
la mare amb dolces cançons, de la m• entut, els meus amors li vaig di
i en català jo aprenia són i se lenes i ella amb la parla nostrada
les primeres oracions. - les rime en llaiit, va donar-me també el sí.
Enlairament (le la bandera Catalana al balcó de la tinencia d'Alcaldia rl'I-lorta
La gran festa a la-plassa de la Cascada del Parc
PARLA GLORIOSA
Lema: La nostra.
Què tens, parla encisadora;
què tens, o llengua immortal,
que el teu verb el cor m'arbora
i em fa sentir l'ideal?
Què tens, parla gloriosa,
la del català terreny,
parla gentil i amorosa
plena de gràcia i de seny?
No ets, com altres, ploranera,
i en tos nervis hi ha virior;
bella, expressiva i sincera,
cap et guanya en formosor.
Els teus mots a frec de llavis
són sonors i transparents
i no saben dir agravis
perquè clars són i serens.
Ets la llengua viva i noble
d'una raça de gegants;
la parla franca d'un poble
d'herois, poetes i sants.
A Mallorca amb tu dictava
ses lleis En Jaume Primer,
i en català fustigava
a son rei, En Fivaller.
En català sos cants místics
Llull el Beat escrigué,
i els seus himnes eucarístics
i ses odes Verdaguê.
En català ena diran pare
els meus fills i em cridaran,
que honorar la llengua mare
serà el primer que apendran.
1 desitjo que quan mòria
i m'ungeixi el capellà
preparant-me per la glòria,
que m'exhorti en català.
Mare parla catalana,
transparenta com el cel:
tu seràs i ets la fontana
que regala sempre mel.
Tu l'estrella diamantina
de colors tornasolats;
la llengua bella i divina
d'harmonïosos esclats.
Tu, entre totes, la maga,
la ele l'encís misteriós,
pomell de flors que ubriaga
pel seu perfum i colòa.
Tu la roca cantelluda
on s'estrella el temporal
sens poguer veure't vençuda
perquè t'alces immortal.
Tu la gavina lleugera
que s'envola mar enllà,
portant a terra estrangera
la veu del poble germà.
Tu la parla del trovaire
plena de gràcia i de seny,
la que sempre mira enlaire
cons les cimes del Montseny.
I la que encar que s'esborrin
del pla les ciutats gegantes
i les muntanyes s'ensorrin,
mai, jamai, no morirá,
perqué les runes fumantes
parlaran en català.
A. BALASCH TORRELL
Entrega de la bandera catalana als regidors senyors Tusell i Cararach, els qui feren
entusiastes parlaments agraint l'ofrena i enaltint la nostra senyera
Fotos Sagarra
CATALUNYA GRÀFICA
CATALUNYA GRÁFICA
LA DIADA DE LOSTRA LLENGUA
7 DESDE ;923
La llengua está per damu tots els individus. La paraula, al
contrari, depèn tota de la vo de cada ú. Apagada una paraula,
resta, sens inmutar-se, la m, llengua. Fosa o desaparescuda la
llengua, es fonen i desapareites les paraules. La llengua és es-timable
perquè és tota l'herè-ue ens lleguen tots els ancestrals.
L'honra de l'hoste una pala perd.
L'honor d'un poble cau, sic reba ixa la seva llengua.
La paraula és la llengua done.
La llengua és la paraula à,acií.
Sentint a un home cabreas ell.
Sentint una llengua coné l poble.
Poble que sa llengua co recobra a si mateix.
Poble que sa llengua deis mateix es perd.
Ai del poble que no estinulengua, i mira indiferent cona se li
arrossega pel fang, es tira bus, i, dia vindrà que, mut i orb, si
encara viu, será tractat coi chau.
La llengua, si no és la 16 no lii ha llibertat sens ella, si no és
la vida, no hi ha vida si ella ma resumeix la vida, llibertat i gràcia
de tots els homes que han essón.
A cada punt milers de p neixen, i a cada instant milers de
paraules moren; com els glò; gs i els glòbuls blancs en constant
lluita, mots infectes i mots odreixen i desnodreixen constant
els idiomes, deixanteri uperò la vida, la Llengua -m-nt
Dins de les veta sidra és sang,
Vida /els d'ar ls que vindran;
Vessada és atot
Les venes i artèries de la a són el poble. I tota paraula que
es separa d'aquest element lóna vida — com sang fora ele les
venes, — encara que es rece na literatura, és sang estèril, di-fosa,
sense força, morta. Heuí el perqué únicament és repro-dueixen
les llengües populars t's aquí perqué les llengües literà-ries
es van vitalitzan — per co (les inoculacions de sang — a mida
que s'acosten a les parles po
1. E.
Y ' eme
.5:1 11•11
Presidència de la festa. D'esquerra a dreta senyors D. Pere Rahola, D. Ferran
Fabra, D. Francesc Cambó, D. Raimon cl'Abadal, D. Joan Ventosa i Calvell
i el Dr. Alomar, president del Casal.
CATALUNYA GRÀ 1CA
INAUGIJRACIO I)EL CASAL NACIONALISTA DE LA BARCELONETA
La inauguració del Casal Nacionalista de la Barceloneta
resultà un aconteixemént polític de gran importància pel
discurs que en aquell acte feu el capelill regionalista En
Francesc Cambó.
El distingit polític català definí les modalitats caracte-rístiques
de la Lliga, assolint la seva paraula una concreció
i una oportunitat escaienta recordant les victòries aconse-guides
en la lluita per la llibertat de Catalunya per la gran
massa catalanista que sempre ha. seguit les inspiracions de
la Lliga.
Recordà que la Lliga sempre ha cercat la solució del pro-blema
català par vies de legalitat, concòrdia i harmonia
i desitja arribar a l'assoliment total de la llibertat de Cata-lunya
pel procediment evolutiu.
Atribuí els fracassos polítics a l'actitud dels radicálistes
i extremistes i afirmà, que l'experiència actual i l'experiència
històrica ensenyen que les dues modalitats característiques
adoptades par la Lliga d'ençà de la seva fundació i que infor-maren
tota la actuació del gran català, En Prat de la Riba,
són les úniques que han produït fins ara fruits de bs-neclicció
par a Catalunya. En Cambó reconeix que la història d'Es-panya
consagra corn, a realitats tots els absurds, els polí
espanyols davant el plet de Catalunya adopten la-tic,
mateixa actitud d'incomprensió que ha produït tots els
desastres i totes les desmembracions d'Espanyat durant
tres segles de vergonyosa decadència. Fon molt ovacionat
i felicitat.
La gentada que assistí a l'acte fou grandiosa, palesant
l'expectació que regnava per a sentir al pro-hnm
català que tan bé ha sapigut tractar la
qüestió del Marroc.
Les acusacions que en el Congrés for-mulà
en Cambó contra els governs, exigint
-hi les degudes responsabilitats per la seva-los
gestió en el Marroc motivà la vcrgcnyosa
retirada d'aquells ministres que fugiren da-vant
l'acusació valenta de l'actiu català a
l'ensems que el canvi radical en la actua-ció
africana, logrant la tornada dels preso-ners
i a ban segur el retorn a les nostres llars
del jovent que està purgant les culpes de
1'imprevisió sistemàtica dels polítics espa-nyols.
Sembla que la paraula clara i definidora
d'En Cambó ha fet renaixer la confiança i
l'entusiasme en tots els catalans per a tre-ballar
per la nostra Catalunya.
Els nombrosos actes celebrats durant
aquests dies i l'entusiasme que arreu do-mina,
palesa ço que dient.
En el ina- teix dia 7, a les deu de la vetlla,
l'Ateneu Nacionalista Verdaguer celebrà les
obres d'emballiment fetes en la sala d'actes
de dita entitat, gràcies a la generositat del
soci protector Ei Josep M. Martinez Esteve
arnb un lonx de germanor parlant-hi els
Srs. Camb., de Riba, diputat de la Mineomunitat, Nadal
i Escolà, regidors i altres prohoms del nacionalisme que
assistiren a l'acte.
Tots elogiaren als socis de l'Ateneu, encoratjant -lcs
a treballar al redòs de l'Escolà, catalanista de sempre.
Fou una festa.ban catalana i entusiasta.
R.
Via afora els polítics vividors.
En Joaquim Cabot i Rovira, president del nostre primer orfeó
CA1AI.UNYA GRÁFICA
LES NOSTRES INSTITUCIONS DE CULTURA
L'ORFEÓ CATALA
La existència de la nos-tra
primera entitat coral
constitueix una de les gestes
més gentils i més exemplars
que pot avui oferir, a l'ob-servador,
la Catalunya que
pensa i que treballa.
El 17 d'octubre de l'any
1891 s'aprovà el reglament
d'aquesta entitat. llo orreenn els
primers mestres en Lluís Mi-llet,
l'Amadeu Vives i en
Josep M. a Comella; contava
amb 28 choristes i amb 37
socis protectors i anà a
instal•lar-se al carrer de Lla
ocupava-dó en elocal que
el »Foment Catalanista ».
Cantaren en públic per pri-mera
vegada, en un concert
organitzat pel mestre Nico-lau,
el dia 5 d'abril de 1892,
a la Sala Bernareggi del
carrer de Ponent. Poc temps
després, el 31 de juliol del
mateix any, celebrà una
prova d'estudis al saló de
sessions del desaparegut Pa-lau
de Ciències.
Al 1893 anà a establir-se
al carrer dels Canvis Nous,
un any després al carrer de
Dufort. -
Poc temps després d'ha-ver-
se efectuat, amb tant sorollós
èxit, els concerts celebrats per la
«Capella Russa », fou creada la secció
ele nois de l'Orfeó (decembre 1895).
L'han dirigida en Joan Gay, en Cc-mella
i en Francesc Pujol.
Na Emerenciana Wellrle i cn Jo-sep
Lapeyra organitzaren l'any 1896
la secció de senyoretes.
El ii d'octubre de 1896 el Bisbe
En Francesc Carreras i.Canai, president
(le la Acadèmia de Bones Lletres
de Vich Dr. Josep Mergades b:ncí'
clavant la Verge ele Montserrat la
venerable Senyera que fou apadrinada
pel comte de Gü_ll, cantant-hi ].'Orfeó
El Cant de la Senyera d'cn Millet, que
avui pot ben dir -se que és l'himne de
tots els orfeons i gairebé de tots els
catalans.
L'any 1897 ocupà la casa Moxó
(Plassa de Sant just); allí es creà la
capella ele Sant Felip Neri i d'allí
sortiren els cantaires per anar a pendre
part en el Concurs Internacional d'Or-feons
celebrat a Niza en el novembre
del mateix any. Des d'allavors l'Orfeó
ha sigut visitat per totes les cele-britats
musicals que han vingut a
Barcelona, dedicant-li tots sentits elo-gis.
En 1903 cantaren a Montpeller,
Marsella i Perpinyà. En 1g12 anà a
Madrid on donà quatre concerts amb
l'orquestra Simfònica que dirigia el
mestre Arbós i un altre a Saragossa.
El 1 4 de juny de 1914 donà clos con-ccrts
a París, un als Cr mps Eliscus
i l'altre a la gran sala del Trocadero.
El 20, 22 i 24 del mateix juny celebrà
a Londres els concerts donats a la
gran sala <,Alb_rt Hall». Arreu obtin-gué
sorollós triomf i justes i soro-lloses
ovacions. Tothom ha regonegut
i rcg,ncix la gran vàlua de la nostra
primera entitat choral que tan ho-nora
i treballa per la causa de la
nostra Catalunya.
La colocació de la primera pedra
(le l'edifici social de l'Orfeó fou el
dia 23 d'abril, (liada de Sant Jordi,
de 1905, inaugurant-se el 15 de febrer
de 19o8 l'hermós palau pro-jectat
i dirigit per l'arqui-tecte
En Lluís Domènech i
Muntaner.
L'O.feó Català ha fundat
la Festa cíe la Música Cata-lana,
sent la seva actuació
tan feconda que no pot do-nar-
s'en compte en una
lleugera nota. Te també el
Butlletí La Revista Musical
Catalana; posseeix una im-portant
Biblioteca Musical.
Ha. tingut quatre presi-dents:
En Ferran Trulls, el
malaguanyat Joan Millet,
En Francesc Matheu i En
Joaquim Cabot.
Els mestres avui son: En
Lluís Millet, En Francesc
Pujol, En Josep Comella,
En Joan Salvá.t, En Viccns
Gibert i En Frederic Lliurat.
Avui l'Orfeó C. talà entre
homes, senyoretes i nois
forma un conjunt de 300
choristes.
I per acabar volem dir
una cosa per més que ja
tothom la sap, que l'ànima
de l'Orfeó Català ha sigut
sempre el seu mestre En
Lluís Millet, al seu entu-siasme
patriòtic i a la seva
activitat encomanadissa es
cien el miracle de l'existèn-cia
a Barcelona del nostre Orfeó Ca-talà.
L'ACADÈMIA DE BONES LLETRES
La A"adèmia ele Bones Lletres
de Barcelona, quan ningú cs pre-ocupava-
de la llengua i de la orto-grafia
catalana, hi mostrà un major
Ivon Escop, l'apòstol del ben parlar, fun-dador
ele la Lliga del Bon Mot
Scheherazade, un del ballets que sobre '1 gel han ballat les dansarines ruses en el Tívoli
CATALUNYA GRÀFICA
establir-la, i fer els possibles per domi-nar
la anarquia imperant. D'aqui que,
una ponència formada per els acadèmics
N'Adolf Blanch i Cortada i En Josep
Balani i Jovany tingués per resultat
es publicàs en 1884 una Ortografia de
la lengua catalana por la Real Acade-mia
de Buenas Letras de Barcelona.
Des de llavors ençà molt hi po-dríem
referir d'altres treballs i publi-cacions
fetes per els acadèmics par-ticularment,
en prò del idioma patri,
que la brevetat de la present nota
atea, En Manuel En Pous i Pagés, benvolgut emporclanés
notable comediògraf, autor de «Sants i Dia
bles» i d'altres moltes comèdies que li han-Bofarul i Brocà,
nostre llenguatge; donat just renovi
per altre prestigios acadèmic a qui tant
dèu la literatura p'
Milà i Fontanals.
Es distingeix, en
per sos treballs sobre
així publicà,' en
1858, La lengua
catalana histó-ricamente
consi-derada,
i més
tart, Estudios,
sistema gramati-cal
y cristonsatía
de la lengu a ca-talana;
ien 1867,
amb col.labora-ció
amb N'Adolf
Blanch i Corta-da,
la Gramáti-ca
de la lengua
catalana.
Les necessi-tats
sorgides
amb els Jocs
Florals, obliga-ren
a l'Acadè-mia
de Bones
Lletres a pres-tar
preferent
atenció a la
ortografia, con-siderant
urgent
Jacques Copeau, director del «Vicux Co-lombier
» i escenificador de la novella
«Els Germans Karamazov»
no'ns ho permet recapitular. Al pre-sent,
té acordat la Acadèmia, en juny
de 1922, fer una revisió de la orto-grafia
del 1884, ajustada, dita revisió,
al criteri tradicional de Catalunya,
essent-ne ponent En Francesc Matheu
i Fornells, lo qual es resoldrà en el
present curs acadèmic, que és el CXCV
de la seva existència corporativa.
LA LLIGA DEL BON MOT
Era un tartamut el qui aconseguí
dels Faraons la llibertat del poble he-breu,
Moisès, i fou una sola pedra en
mans d'un jove pastor, David, la qui
aterrà a Goliath, desbaratant els exèrcits
dels filisteus. Un món enter bullia en
la pensa d'un pobre navegant, Colomb,
i fou una pastora, Joana d'Arc, la Don-zella
d'Orleans, la qui enardí en la gue-rra
i portà a la victòria els exèrcits des-troçats
d'una
França caiguda.
Nosaltres
creiem en la Ion-ça
de la nova
idea i en l'eficà-cia
exemplarís-sima
de la «Lli-ga
del Bon Mot»,
nascuda a Cata-lunya.
Aquesta
«Lliga» tindrà
1 a virtualitat
d'atraure l'in'te-rés
i l'atenció de
les altres insti-tucions
de cultu-ra
que cuida-ran
de fer arri-bar
la cultura
als llavis, fo-nent
en un sol
ésser el llenguat-ge
literari i el
dialecte espon-tani
de cada
lloc.—G.
CATALUNYA GRÀFICA
FESTA AL MASNOU
Acte de descubrir la pedra en el carrer que suara portà el nom de D. Joan Mirambell i Bertràn, capità
de la marina mercant, fill de la catalaníssima vila del Masnou
SALVE L'OMN I POT ENCIA
Per la joia dels camins, clars de sol, entre oliveres; (SCHUBERT)
per la blava salvatgia dels penyals, vora la mar;
pel silenci dels afraus, i el repòs de les cimeres; Glòria a Jehovah, mon Senyor!
pels vells temples que s'enrunen, i els que ha poc s'han redreçat El cel i la terra ta glòria van cantant.
Llibertat!
Massa sang hi ha en les venes per donar-la aI sol i a l'aire
massa vida hi ha en la terra, per les vinyes i els selnbrats.
I el glatir de melangia, i la plàcida enyorança,
no s'és fet pels pins indòmits ni pels vents descabellats;
que els pins volen terra lliure,
i els vents criden: Llibertat!
I la raça de la terra duu la terra dintre l'ànima;
els seus muscles són de roure i els seus ulls són fets de mar,
té als sentits la pagania de l'aroma de les coses,
i en el front el crisma d'oli, i de vent, i de combat.
Nostra raça és Llibertat!
Quan tritllegin les ce,mpanes en la Pasqua dels Cenobis
i les viles s'endomassin al miracle ressorgent;
quan tinguem la fortalesa de la nostra vida antiga;
quan la llengua sigui nostra, i el voler, i el pensament,
quin florir, aquesta terra!
quin florir Inés resplendent:...
I quin goig de viure en ella, tots ardits de glòria nova;
i sembrar sense temença, i collir sens recelar;
i trenar les nostres danses entre branques d'olivera;
i cantar les cançons nostres a la vora de la mar.
Dir a l'aire Catalunya!
i respondre'ns: Llibertat!
MIQUEL DE PALOL I FELIP.
Glòria! Glòria a Jehovah!
No sents? Quan parla, el món tremola
i de terra i de cels la cançó vola:
Glòria al Senyor! Glòria al Senyor!
No sents? L'oreig sospira •
com dolça lira:
guaita l'abril
florir gentil
i els camps omplir-se de flors belles.
No veus al cel, al cel titilar les estrelles?
I del llamp tot l'esclat brillar?
I el tro que brama
fent al món tremolar?
Ton cor anguniós ho proclama
i trèmol diu: Pietat, pietat, Senyor:
Qui l'adora anib fervor
Son braç cobreix tothora.
Ets Nostr'Amo, Senyor!
De genolls tot el món t'adora.
Glòria a Jehovah, Déu, Senyor!
TRAD. PERE J. BASSEGODA.
«Visió Mediterrània». N. Raurich
CATALUNYA GRÀFICA
ELS NOSTRES PINTORS
EXPOSICIÓ RAURICH
El dia 23 de decembre s'inaugurà, a les
Galeries d'Art-Areñas (anexes a l'Hotel Ritz),
l'Exposició Raurich. Ha estat oberta al públic
fins el dia 20 del mes de gener.
Ningú ignora que En Nicolau Raurich és
avui un dels nostres artistes més eminents i
r?presentatius. En presentar ara al públic que
visita les exposicions barcelonines (sempre fri-s'
5s de novetats), algunes teles importants, ha
palesat un cop més que posseeix un domini
absolut, miracrilós, de la paleta. La seva t@c-nica
és, en veritat, ben rica i saborosa, i la
seva visió és sempre ben aguda.
Ben pocs artistes contemporanis peden ésser
comparats amb l'autor de Solitut (quadro ad-mirable,
sentidíssim, que .posseeix el nostre
Museu Municipal), pel que respecta la varietat
i, d'altra banda, el domini de la tècnica. En
Raurich, en efecte, és un pintor clàseic en
produir, per exemple, el seu bcdegó intitulat
Bolets. Es un pintor atrevidíesim, perecnalís-sim,
en plasmar, damunt la tela, la Caseta llc-vantina,
Visió mediterrània i Costa. brava. Es
un pintor gaire bé ingenu en crear el ecu aua-dret
qualificat de Primavera. En l'obra susdita,
no hi cerquen cap truc, cap martingala de
pintor. L'artista, humil, esdevé un simple
copista, un interpretador.. Expressa, fixa amb
claretat, el que la Nathra, generosa, ofereix
als seus ulls. I en Raurich pinta, en tal cas,
com ho faria un primitiu. Com tot això esdevé
ple de vida i ric d'ambient, de color i, sobre
tot, de bonics caires, de matisos!
Però si en Raurich apareix sorprenent, desconcertant,
en considerar-lo des del punt de mira tècnic, no és menys
sorprenent i desconcertant si l'estudiem, si l'observem des
del punt d'albir purament espiritual. En Raurich, recor-dem-
ho, pinta la llum com pot ésser cap més dels pintors
nostres sabria fer-ho. Les seves teles apareixen sovint
encegadores. La llum hi vibra, Iii canta, realment, de manera
triomfadora. Pixeu-vos, però, en el seu quadro: Noctam-bular,
darrerament exposat a les Galeries d'Art-Areñas,
i evoqueu el record d'altres produccions del mateix pintor,
del mateix mestre, i dieu-me si és possible sentir ja més
pregonament, més íntimament, l'lcora pintada, remem
paisatge i la seva estructura, aqui-brada. Ultra el color del
hi batega ja un nou element, que pocs pintors saben sentir
i sobre tot fixar damunt la tela: l'ànima de l'hora o del
paisatge. El mateix podríem dir respecte a un altra quadro
d'En Nicolau Raurich, també exposat darrerament: Tardor.
Oh el bell i suggestiu aplec de bells matisos tardorals!
Però no podem pas parlar, en aquesta nota ràpida i
forçosament breu, de tots els quadros d'En Nicolau Rauricli,
exposats aquests darrers dies al bell saló de les Corts Cata-lanes.
Però havem volgut ofrenar, això si, als nostres llegi-dors
benvolguts, un sentit comentari.
En Raurich és, doncs, un dels nostres artistes més emi-nents
i representatius. Es també, repetim-ho, un dels nos-tres
pintors més sorprenents, més admirables i desconcer-tants.
P. C.
ePrimaveras. N. Raurich
Fotos Serra. Galeries Art-Arenas
CATALUNYA GRÁFICA
Cd
O
o
La
FUTBOL
HOCKEI
IE
CATALUNYA GRÀFICA
El partit Júpiter-Terrassa.
La sèrie de grans partits internacionals organitzada
pel primer club de Catalunya, ha sigut un esdeveniment
sensacional.
El i.er F. C. Nuremberg, campió d'Alemanya, vencedor
en 1922 per tres gols a zero, del formidable Sparta de Praga
al propi camp d'aquest, fou vençut pel nostre gran equip
del Barcelona el dia 6 de gener per 2 a i i el dia 7, per 4 a 2.
Presenciaren els partits cada dia, més de trenta mil
espectadors. Els nostres jugadors foren justament ovacio-nats.
El nostre Europa guanyà a Madrid, contra el Racing-
Club per 5 a 3 i 4 a 3 respectivament. Rebin la nostra coral
enhorabona.
La selecció espanyola de hockeistes jugà aquí per primer
cop contra l'equip nacional de França, obtenint una escla-tant
victòria.
Foren, doncs, belles jornades.
Nuremberg contra el F. C. Barcelona.
F. C. SERVETTE — F. C. BARCELONA
El F. C. Barcelona al recollir el desafio que Ii feu el
F. C. Servette, de Suïssa, es preparà a lluitar amb el seu
onzè complert, figurant-hi els jugadors internacionals Alcán-tara,
Samitier i Piera.
Els dos partits que es celebraran els dies ro i iz de fe-brer
seran interessants de veres ja que'ls suïssos volen con-tinuar
els èxits assolits en la present temporada. Per 8 gols
a o guanyà a l'equip d'Holanda, empatà a 2 gols amb l'equip
d'Itàlia i guanyà per z a o al d'Austria.
Té el Servette 4 jugadors d'alta classe: Parlee, autor
material de la derrota que sofriren els austriacs, ja que fou
ell qui marcà els 2 gols; Feinzawn, el defensa colossal; Boucvier
i Ricard.
Estem segurs que aquests partits demostraran els pro-gressos
realitzats pels suïssos i serviran de gran entreno-ment
en els nostres pels grans partits que té ele jugar. — R.
Els grans partits (le Hockei. L'Equip francès. Una de les bones jugades.
Fotos Rovira
n ,m,^, - ,r • ,. m at.m...,.. ^ n, .,-.,, upa
'Grans rtits
Dies 10 i 11 de Febrer Ii
Servette F. fia-
Ife Gí eb1'3 Campió de Suiça
contra
Futbol club Barcelona
Campió de Catalunya i Espanya
CAMP DE LES CORTS A LES 5'15 TARDA
PREUS
Llotges, 35 ptes; Tribunes, 5 ptes; Preferencies, 250 ptes;
Go-als i Laterals, 1 pta. i
Entrarla general 2 ptes.
CATALUNYA GRÀF1CA
Teatre Cata1à Romea
TELÈFON 3500 A
Dies 25, 27 i 29 del corrent
GEMIER
•'s; . Tres úniques funcions
Tartulte 1 de Molière
^% Rutoritaire d'Henry Clere llübui11eusc d'Emile Fabre
sobre la novella de Balzac
A Contaduria s'abona i admeten encàrrecs per
a totes les funcions
Teatre Tívoli
Divendres 16 de Febrer
®^E3LJÍ
.1
tttttttt^^^t^:^.t^.t^^ttt^tttttt^;.
Teatre de la Comèdia
Dijous i5 de Febrer
Inauguració del Teatre d' io f ai ts
Programa :
Pitarra i Gui erà
A les 4 de la tarda
. IV FIRA OFICIAL
DE MOSTRES
17-28 MARS 1923
En aquesta data tindrà lloc a Bar- +
celona el primer Congrés filis- 4>
pano-Americà, en el qual
s'estudiarà especialment
la eficàcia de la Fira 4>
com a instrument
d' intercambi 4'
44''
4'
O 44''
• BARCELONA 4'
CATALUNYA GRÀFICA
L / ! '. t. ðð\ SS SS SS SS SS SS S SS SS SS SS S`-\.S
SS
i
LlibreriaS bira
PORTAFERRISSA, 14
APARTAT, 203
TELÈFON 1579 A
LLIBRES
Religiosos, Cientí- P
fies, Literaris i d'Art de totes 1
classes i procedències - Secció de bi-bliografia
a disposició dels clients de la casa.
f Gran assortit en objectes d'Art Reli-giós
- Per a regals: plomes
font de les millors
marques
BARCELONA
a s^,<
i
[0191Cgi tic 5ünt ]urdi 1^1
o 0 0 0 0 0 0 0 o a o o
PRIMER EN SA CLASSE
FUNDAT L'ANY 1898
PER
EN FRANCISCO FLOS I CALCAT
CASP, 43, PRAL.
(entre Bruch i Girona) U-Ensenyança
racional i gradua-da.
Idiomes, Comerç, Cali-grafia,
Música, Solfeig, Gim-nàsia
sueca, rítmica i gràfica
PARVULS, ELEMENTALS I SUPERIORS
SS
CamploutS del mon de NUIS
1111111111 inuunninniuinnuniu1inunnnuin1111ll uuinnininnniniininiiiiinini
Equips de la' Gran Bretanya, •França, Suissa, Polònia, e
Dinamarca, Portugal, Romania i Espanya e
Els millors jugadors del axón, ó
-- Palau de la Ind(stria del Pare - r p
Dies 1 a 11 de febrer eD
Des de les deu del matípa les cinc de la tarda 0
Entrada general 2rptes. ó
• ___
ILIM
La
!
. P., PPER
LE MEILLEUR DES
RT GET
4!cH1ssEMENTs
O
CATALUNYA GRÁFICA
Iogràfica automàtica
ida
Solidesa
Comoditat
^d....ineu=la a les papereries
AIGUA
PASTA
POLVOS
SABÓ
es un dentífric
antisèptic i deixa un
perfum molt agradable
--
Qué fas, golafre? aíxò no es menja; no veus que
és el DEN TOL per a netejar les dents?
ARTS GRÀFIQUES S. A., SUCCESSORS D'HENRICH 1 C.'-BARCELONA
+++
CATALANS
que visiteu Londres,
sYt!^^ M{;Ç^
ÉS LA MILLOR MARCA
de LLET CONDENSADA la de
' Oficines: Plaça Catalunya, 9
INDUSTRIA LLETERS S. A Magatzem: Trafalgar, n. o 64 BARCELONA
Telèfon 727 S. P.
^l:^o o ^o To m ^ó .fio o o o ^o 22
Festes de Carnaval
eiICA 8OfrB}
1 ^ ca.,^óu5
• ©' BAR ELOONA Do
.^^^^i i'^,!.^ r
Especialitat en:
Marrons glacés * caramels àcids * Arnetlles
Confits* Fruites, etc.
Visiteu Ia nostra exposició d'objectes d art
44