TAMAR I AMNON
I ABSALOM
I
L'arpa de David s'encallava, temerosament, descabdellant planys de malastrucs presagis.
1 la possibilitat de les nou-rentes dones de Salom�, uferia, des del firmament estant, la imminent vig�ncia d'un viure de transpar�ncies delirants : de color de pell i de forma. I de color de vi. Sense malaltics. Universal. Gojosament sapiencial.
II
Perb Tamar era fina. I era �nica !
I en 1'escassa melod�a del seu intacte respirar, Amnon, germ� seu, hi pressentia la grand�ria de tots els salms i l'enc�s de totes les esperances.
III
Tomar anava i se n'anava, cense fer soroll, innatament, incisivament vibr�til. Com un fruiterar d'aire de mat�. Com una brenca d`ametllcr en la nit. Amb jwrfucns de delicat m�n submar�, de corals i meduses, i justes oscillacions de con d'oca.
Amnon la cobejava dies i clics i desesperava el moment de tenir-la. Somiava bruixes i desitjava palaus. Constru�a santuaris que no acabava mai. 1 menjava cada die els p�tals de les roses del seu desig.
Còpia permesa amb finalitat d´estudi o recerca, citant la font "Biblioteca de Catalunya ; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona". Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització