Després. Núm. 53 (23 oct. 1935)

              tófanes, queda petit. Rabelais, ens resulta
Un :ionat davant el vocabulari que hom ha
d'escoltar en les campanyes electorals. L'oratoria
electoral és la més pintoresca, per no dir la més
pestilent, de les oratóries. Els mots groixuts plouen
a bots i a barrals i cal estendre el paraigua si no
es vol morir ofegat sota la pluja d'insults, inju
ries, falsedats, renecs, malediccions, amenaces, etc.
que els oradors Ilancen amb una fúria dantesca da
munt deis adversaris. 1 és tanta la diligencia que
els eradors han posat a servir un tan bell vocabu
iari, que el públic s'ha encomanat el mal i també
scvint ens distreu amb un recital de mots escolli
dtssim. Succeeix que en molts actes públics l'o
rador llanca dicteris i el públic, entusiasmat, aplau
deix i encoratja l'orador. I succeeix, també, que
l'orador s'esforla a usar un lexic de persona edu
cada, i aleshores és el públic que s'enfurisma i co
menla a entonar insults —una Ilista, és cert, molt
hmitada— fins aconseguir que l'acte sigui suspes
ID•r• ordre de l'autoritat, o per violéncies exercides
r alguns assistents que gairebé sempre resulten
d'aquells que es nomenen ells mateixos ves
t's dels drets de ciutadania. Personalment, tinc
beils records d'avalots presenciats en les darreres
batalles eléctorals, quan en nom del republicanis
m,, del catalanisme, de la llibertat i de la democra
cia era interdit, en múltiples ocasions, el nostre
dret de propaganda sota els auspicis de la passivi
tat deis qui —ho sarcasme-- estaven encarregats
salvarguardar l'ordre públic.
Vénen eleccions. No ha pas de passar gaire temps
que altra vegada haurem d'estendre el paraigua
p,r aguantar el xáfec de dicteris, o haurem de
viatjar amb un parallamps portátil, perqué ens !Hu
re de les descárregues detonant, d'alguns il.lustres
o-adors, que, abans d'iniciar la campanya electo
-11, exerceixen una temporada de carreters per
accstumar-se a un léxic «depurat». Tornará a sor
tir a lb de «traidors», pronunciat amb una «o» ober
ta i rodona, qué fará tremir l'aire. «La Rambla
pcdrá altra vegada ressuscitar les frases sunyoles
ques «La Humanitat» podrá inventar histories
sortides de la ploma d'en Massip i adobades pel
contradictori senyor Rovira i Virgili. Els de «L'O
pinión, Si aconsegueixen ressuscit •r, podran repro
du:r el mot «gangsters» que en Vilalta pronunciava
amb tanta complaenla. 1 uns quants xicots xirois
podran aprendre de memoria el lexic Sunyol-Mas
sip-Vilalta i Companyia i intentar de Ilancar-lo en
els actes de la Lliga. I per si la imaginació no els
és prou fecunda, poden assajar alló que presenciarem en un noble de la costa poc temps abans del
6 d'octubre: d'un alcalde que per tal de destorbar
un aete de la Lliga va improvisar cuita-corrents,
una bailada de sardanes davant mateix del local
on l'acte es celebrava. Així, podrem reviure histb
ries esdevingudes fa tot just dos anys. D'aquesta
manera les esquerres quedarien satisfetes i po
drien proclamar als quatre vents que les eleccions
vinents haurien estat modéliques. Quan menys,
tant com les deis anys 1933 i 1934.
Cal preparar també el paraigua per guardar-nos
del temporal de promeses. El menys que se'ns pro
rnetrá són unes guantes tones d'esperit del 14
d'abril i l'electricitat a deu céntims, els avantat
les dels autobusos Torner i la redempció del pro letariat, la rebaixa dels lloguers i la felicitat lai
ca, la secularització de cementiris i la dissolució
de la guardia-civil, l'abolició del servei militar i
el repartiment de la terra. La 'lista d'ofertes será
Plantada a totes les parets. a les columnes anun
ciadores i als bancs de tots els passeigs. Cap ciu
lada, a l'hora d'emetre el sufragi, no podrá al legar ignorancia de totes aquelles coses forrnalment
ofertes en públic la vigilia. El bon elector podrá
contemplar la blancor de la papereta. extasiat,
convencut que en aquells moments posseeix com
una mena de vareta mágica que pot transformar-ho
lot. Amb un sol gest, l'elector, per mitjá d'aquell
tres de paper, podrá obtenir la rebaixa del lloguer
del pis, la reducció del preu del tramvia o autobús,
la minimització del preu de l'electricitat, el !hura
ment del servei militar per als fills, l'augment de
la seguretat pública amb l'abolició de la guar
dia-civil, l'anul.lació de tots els Iligams d'un dog
Ma religiós La vara de Moisés, qué convertia en
lloants les pedres eixutes. no tenia tanta virtut com
PaPareta blanca i delicada de l'elector.
promeses . En la proximitat d'unes elec-cien*
ens ha semblat que no seria desencertat t'abre la pols del paraigua, assegurar-nos que la
ttia és resistent i tenir-lo obert i preparat per
nuantar xafecs i temporals de promeses, amena 14.1.‘Baduidcitnear,isq. uTeotelfsa mcréetuordee,s cnoomsereracnonmeiexnly'As yamtroa-- tinata que els ja posats en práctica anteriorment.
De cara a les eleccions
Léxic, prome
ses 1 paraigua
MARCEL.L 1 MORETA
¦
I) ESID RES
Any II
El nostre primer
aniversaril•
Acaba de ter un any que el nostre setmanari aparegué per primera
vegada. Un any ha passat, pie d'esdeveniments interessants, davant els
quals hem anat manifestant el nostre judici, advers o favorable, amb aque
Iles limitacions que les circumstancies excepcionals imposaven a la nostra
ploma.
Coincidí l'aparició de DESPRES amb la revolució d'octubre i molts
pogueren pensar en una relació entre el títol i els passats successos. Peró
la nostra publicació tenia una gestació molt anterior, obeia a propósits i a
necessitats molt diferents de voler representar una nova etapa en el mo
vmiimguenest, cnaitatlaán, dseosispréusn dóergalan tdra'agteadciacodnetraleselnsohstormesesinqsutietuaciotnals taruagtoendóia
ens conduiren.
Si volguéssim cercar l'origen de DESPRÉS, caldria anar fins aquella
revista que amb el títol de «La Cataluna» publicaven uns quants joves, fa
més de vint anys, sota el guiatge de dos mestres del periodisme: en Bar
tomeu Armergual i en Joan Torrendell. La dita revista, de ben manifestes
tendencies catalanistes, era, no obstant, una reacció contra alguns aspectes
confusionaris del catalanisme d'aleshores. Entre altres representava ja una tendencia antiseparatista, la compatibilitat de les aspiracions catalanes amb
l'amor a Espanya i la grandesa d'Espanya. I era, ensems, una reacció contra
el rebaixament del concepte de l'Estat que es feia a casa nostra, prenent com
a base el poc prestigi que donaven a l'Estat espanyol totes les seves institu
cions administratives de cultura de beneficencia d'obres públiques, etc. Pa
ral.leles a aquesta actuació del periódic, cal esmentar, com a altres antece
derts, la campanya renovadora d'ideals portada a cap dintre la Joventut Na
cionalista de la Lliga per homes com Caries Jordá, fa poc desaparegut, Sans
i Buhigas, Vidal Guardiola i Tallada, entre altres, i que amb el discurs d'a
quest últim, titulat «Noves Orientacions», provoca comentaris i ádhuc ropo
sició manifesta deis dirigents de la Lliga. I junt amb aquesta campanya, la que
s'anornerbá de l'«Estatisme» i la feta per a divulgar i propugnar per la repre
sentació proporcional.
Des d'aquells temps han passat moltes coses al món, i moltes coses a Catalunya: la guerra i les seves conseqúéricies económiques i socials. la crisi
de la Democracia, els excessos del socialisme i de l'intervencionisme le l'Es
tat, els régims de Dictadura, l'Estatut de Catalunya i l'actuació duna Esquer
ra inconscient i demagógica, el mite rus i el que Ortega i Gasset ha anomenat
sinteticament la rebellió de les masses. I, junt amb tot aixó, arreu del món
una aspiració cap a una reforma de la societat que compren la reforma de
l'Estat, pero que no es limita a aspectes formals, sinó que vol anar a canvis
que millorin el benestar i la justícia de la humanitat. I un •moviment de les
joves generacions que, en forma quelcom incoherent encara, representa la
protesta deis que entren a la vida, com una reacció contra el passat.
Tot aixó és DESPRÉS, més que una crítica, una aspiració i una esperança.
Sotmetent-se volurtáriament a una disciplina de partit, per a donar exemple
en un període de rebel.lions, peró marcant un matís propi, i volent convencer
tothom de la veritat d'aquest matís. Moviment en qué s'ajunta, a les impe
tuositats de la Joventut, !'experiencia deis qui ja tenen un passat. Amb la
mirada erdavant DESPRÉS, sempre DESPRÉS.
La tragédia del
senyor Azana
Ha estat com ho haviem previst. La massa ha desbordat el discurs d'A
zana. Sense aturar-nos ara a analitzar el parlament de l'ex-President del
Consell de Ministres, hem de constatar aquest fet altament significatiu: no
ha respost al que d'ell demanava l'heterogénia multitud congregada per a
sentir paraules estridents i irresponsables, en consonancia amb la vibració
demagógica que ha estat la característica guiadora dels dirigents esquer
rants.
Ara volen frenar, i seis ha fet massa tard. Azana és indubtable que s'a
dona perfectament que se'l fa servir de símbol i d'instrument, peró no se
I escolten ni l'acaten.
Els catalans que han anat a Madrid a sentir el senyor Azana ?ja havien
Ilegit el capítol que aquest dedica en el seu llibre, «Mi rebelión en Barce
lona», al «desatino» del 6 d'octubre? I tots els altres ?ja s'han adonat de la
paradoxa reveladora que constitueix el fet que hagi estat més fácil mobilitzar
una considerable quantitat de gent de totes les procedencies, que posar d'a
cord els capitostos esquerrans per a redactar el famós manifest qué aviat
fará un any vénen prometent al país?
La massa que s'ha reunit a Madrid amb motiu de l'acte del senyor Azana,
és una força ciutadana inconexa i molt perillosament negativa, que vol ter
servir ef suprem orador esquerrá com a ariet per a enderrocar tot el que s'o
posa als deliris energuménics.
Peró no n'hi ha prou amb constatar aquesta perniciosíssima passió negati
va i catastrófica. El que importa és observar quines bases de raó poden ésser
mostrades a la massa per a fomentar Ilur descontentament i Ilur protesta.
Cal evitar que els qui s'especialitzen en l'explotació de la vel.leitat de les
multituds, puguin aprofitar-se de motius veritables de disgust popular.
Cal que el poble experimenti la sensació d'estar ben governat. Aquest és el sistema més eficac per a que la tragedia del senyor Azalia no arribi a
assolir altres proporcions qué no deuen tenir lloc en un país normalmeni
organitzat i justament constituit.
20 cts. Núm. 53
SETIVIANARI CATALA
REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ
Passeig de Grácia, 19 bis Teléfon 23125
BARCELONA, 23 d'octubre de 1935
Estampa de la setmana
Mediterrani
El centre de la civilització del món s'ha anat
desplalant. 1 sembla com si una Ilei histórica or
denes aquest desplalament en una direcció que va
portant cap a occident, en un sentit que és el que
ens sembla seguir el sol. Els antics imperis asia
tics, Grecia, Roma, les terres occidentals d'Euro
pa Després d'elles debia tocar el torn a l'Améri
ca. Peró Spengler, en parlar de la decadencia de
l'Occident, ens presenta com a civilització que ha
d'ensorrar la nostra. no pas la nordamericana, si
nó acabant aixi una volta completa al
món. 1 és que potser la civilització americana no
ha diferit gaire de la civilització occidental, si no
és per l'exageració dels seus detectes i per la man
ca d'acabat que sois Ilargs segles d'historia poden
donar.
Pero en aquesta evolució de la cultura, i en
aquest anar-se desplacant els centres politics i
económics del món, és sorprenent la persistencia
en la importancia que en el món juguen les ai
gües de la nostra mar, la Mediterránia. Podran
haver existit altres cultures, pero ningú no podrá
legar la importancia de les cultures gregues i Ila
tines, la de les que nasqueren a l'escalf de la po
tencia económica de les repúbliques italiana de
l'edat mitjana, la forca d'expansió que en el segle
passat tingueren la Ilengua i la cultura fran
ceses.
Si el Mediterrani és el mar dels Déus i el mar
deis Herois. també el Mediterrani és el mar de!
Renaixement, i en molts aspectes és el mar de la
civilització que representa el segle XIX. Sembla
va com si d'ell s'allunyessin els corrents del co
merç internacional, i l'obertura del canal de Suez
l'ha fet, novament, lloc de tránsit per a la India
i el Ilunya Japó. La importancia de l'Africa fran
cesa i italiana fa que el comerl a través de les
seves aigües es mantingui viu i que no sigui sols
el turisme el que l'animi amb els seus viatges a
la recerca de record de civilitzacions passades,
l'Egipte, Grecia. Italia, l'antiga Bizanci.
La guerra italo-abisínia demostra un cop més
la importancia geográfica d'aquest mar interior en
el que no hi tenen costes les potencies capdavan
teres de l'Economia, és a dir, ni Anglaterra, ni
Alemanya, ni els Estats Units ni el Japó, i que,
no obstant, a totes interessa. Pel Mediterrani ve
nen a Europa les mercaderies japoneses conqueri
dores inversemblants de mercats ja saturats, i pel
Mediterrani van els navilis anglesos a les lndies.
1 es produeix un incident bel.lic en un recó del
món al qué hi porte el Mediterrani, i Anglaterra
desplala cap a les seves aigües la «Home Fleeta
i tot l'equilibri polític del món, el que crearen la
Societat de les Nacions i múltiples conferencies
diplomátiques, está en perill d'enrunar-se.
PETRON I
Aquest número
ha estad visat
per la censura
LLEGIU EN AQUEST NUMERO
Pág. 2.—DESPRES. — La tasca d'un any.—
Una publicació de política moderna
Per una renovación d'idees i siste
mes. Una crida a les joventuts ca
talanes.
3.—Dels nostres adversaris: El suport
de l'Esquerra. — Confessió incons
cient. — «Dencás, hombre de de
rechas».
Una figura cada setmana: Ferrer i
Guardia.
4.—La vida política de les repúbliques
del Riu de la Plata: Argentina, per
Alexandre Gallart i Folc.
Paraules als joves, per Josep M. Ta
llada.
Del moment internacional: La guer
ra, Anglaterra, el feixisme i les pos
sibilitats pacifistes, per M. Pérez
Terol
5.—Cal retornar als clássics, per J. Al
bert.
?On és la nostra bibliografía cien
tífica?. per Janot Puig.
Els meus primers vint-i-cinc anys,
per Alexandre Bulart i Rialp.
6.—Teatre i Cinema.
2
La tasca d'un any
Una publicació de política moderna. - Per una
renovació cridees 1 sistemas. -Una crida a les
Joventuts catalanes
El dia 91) d'octubre del 1934 sortia al carees el
primer número de DESPRES. La taca acompler
ta en el transcura d'aquem any, ha respota a les
directriue que marcaven ele dos editorials que
!cien la definido d'aquest setroa,nari. I la prova
de com ha estat aixi, ama la dóna el fet que ara
poguem reproduir aquella editorials, no carn a una
promesa, sinó gran a un fet, com a reatun duna
realització plena dele propótsits que en* havierzi
plantejat. Heus ad el primer d'aqueMsr editorials:
Per la República
1 per l'Estatuí
Eh s qui tem DESPRES d'enea molt temps que
hem tingut el valor cívic d'advertir públicament,
que la torrentada esquerrista que estava ofegant
la nostra terra era l'unte perill existent per a la
República i per a l'Autonomia. Peró la demagógia i
el caciquismo, actuant diariament, havien media
titzat i coaccionat l'esperit generós de Catalunya.
Parqué l'Esquerra tenia dos formidables suports:
d'una banda, els inteeeee os egoistes que cercaven
el favor esquerrista, com un dia cercaren ele de les
Unions Patribtiques; d'altra banda. les joventuts,
esperonades amb engany pela discursos abrandats
d'un fals patriotisme.
Avui, el mita s'ha trencat. Ele inte s egoistes
repudien ehs governants caiguts que ja no poden
fer favors; i les joventuts han escoltat aquel! ver
gonyant «Viva Espana) sorgit entre música de discs
i han vist caure germana al carrer. mentre, sis di
rigents, o fugien cense honor o es rendien cense
gloria.
I avui, els catalans, sobretot els catalanistes i els
republicans, i más encara ele avaneats, els obre
ristes, han de meditar davant de tant confusionis
me, tanta despreocupació, tanta covardia que se
rien cómics si no hi hagués la tragédia de tants
morts catalans sacrificats ale interesaos d'un Aza
na qualsevol. Trista Iligó per a tothom; després
de la derrota de la Generalitat. encara hi ha Re
pública i pot haver-hi Estatut. Ele destructors del
6 d'octubre no han pogut destruir-ho tot. Que la
solidaritat patriótica deis catalana pugui refer, per
bé que sigui amb anys. tota l'obra desteta en una
nit de bogeria.
El rnovirnent contra la República i contra l'Es
tatut, que intentaren els esquerrístes el 6 d'octu
bre, no té excusa ni justificació de cap mena.
Catalunya s'ha redregat acusant. I la historia tin
drá a l'any 1934 la taca negra d'uns hornos que
devien fidelitat constitucional a un régim repu
blicá democrátic, contra el qua' varen sublevar-se
per les armes; que devien Ileialtat a un Estatut
de Catalunya, qué atropellaren i intentaren des
truir en trencar-li a trets de fusell la base jurídica
i moral de la seva permanéncia legítima; que de
vien amor i agraiment a les joventuts catalanes,
i les varen ter sortir al carrer a qué vessessin Ilur
sang generosa mentre elle radiaven discs de gra
mofon.
* • *
Catalunya acusa, pero no vol más sang. No de
mana ni la mort dele autors de la tragédia. Que no
afusellin ningú. diem nosaltres. Ara ha de comen
car l'hora de la pau.
Diguérem abans que la Generalitat havia d'ésser
de tots i per a tots. Repetim-ho, ara que potser
algú sentirá la cobejanea d'ímitar l'Esquerra.
Hem dit que volíem consolidar la República i
l'Estatut. 1 és aquesta la nostra tasca d'avui. No
hem de claudicar de res. Sempre volguérem defen
sar el régim republicá. Sempre volguérem inter
venir fraternalment en les coses d'Espanya No
cultivárem mai l'equívoc separatista. I avui som
on érem. I volem servir a Espanya fraternalment,
amb tot amor, pero també amb tota dignitat. No
volem sumar-nos al butiflerisme d'aquells catalans
repudiats per Catalunya, que créiem oblidats per
sernpre, í que avui ressusciten alegres volent apro
fitar la insensata complicitat deis dirigente asquee
ristes per a ofegar l'esperit de Catalunya. Ni tam
poc volem estimular la venjanea contra la política
caiguda. Ele catalans de dreta i esquerra, d'un
cantó i d'un altre, han d'aprendre de la trista lliçó
del 6 d'octubre. Els qui han perdut, que meditin
perqué varen perdre i qué va provocar-ho. Ele qui
han guanyat, que no vulguin donar peo a la ran
cunia, ni a la venjansa. ni a l'odi.
Catalunya está cansada de rancúnies, d'odis i
de venjances També está cansada de miséria. Ha
via de «tornar a ésser rica i plenas, segons el cant
patriótic profanat el 6 d'octubre per l'ex-Govern
de la Generalitat. I ha d'ésser-ho. Junt amb Espa
nya. Pero dignament.
I els qui sentim l'ansia de les coses noves i de
les coses grane; els qui volem omplir els mote
Catalunya, Estatut. Espanya, República, d'un con
tingut espiritual que faci avan/ar el noble, avui
%in una crida a les joventuts catalanes. No pre
guntarem als joyas qué tejen ahir, sino qué volen
ter demá. Amb els joyas podrem redreear l'esperit
de la terra. I és per aixó que diem: Catalunya acu
sa avui, pero no vol sang. Catalunya porta ja mas
sa temps morint-se entre guerra, miséria i odi.
Catalunya vol comengar a tenir —amb l'Esquerra
no en tenia— una mica de pau, de treball, de ri
quesa, d'amor. •
De eom hem Rabat respondre a les finalitats que
per la República i per l'Estatut assenyalavem en
aparéixer a restadi de la Premsa, són mostra ben
paleas ele editorials que s'han anat anceeint da
munt lee pagines de DESPEES. Reproduir llura
títole conetitueix el millor guió de la tasca feta i
evoca les circurnstáncies entremig de les quals ha
anat desenrotilant el seu primer any d'existéncia
el nostre setmanari, circuenstaricies que no ene han
estat favorablea, de bon tros, per a acomp/ir com
calia la missió de crítica constructiva que consi
•••¦¦¦
1
"DESPRÉS"
deravem indiapeneable. Aquests son da títel, que
reaumeixen la »ostra labor:
«L'hora de governar».
«La responsabilitat de l'hora».
«Per un ontre jurídic. - Defensa de Mataba,
«Les culpes de l'Esquerra no es poden ler pagar
a Catalunya».
«Delenaar una Patria i construir un Estat».
«Pensant en Catalunya».
«Catalunya comenea a pagar les culpes de l'Es
quena».
«Cataluuya tlavant les Corta de la República».
«La nova etapa. — Tasca a realitzar».
«Les penpectives de l'any 1935».
«Cal trobar un ideal collectin».
«M'ab mée te que mete.
«rtia hora difícil per a Catalunyas.
«Cal ter una política catalana».
«L'imperi de la Llei».
«Pel recobrainent de Catalunya».
«Crisi de governs.
«La vida política espanyola. — Discursos, discur
802...».
«Realitats ignoradas».
«La formació d'una esquerra».
«Un programa de política social».
«La nova demagógia».
«Continua la Mili».
«Visita la República!».
«El camí de la normalitat».
«Eles de l'Esquerra ja parlen. - Cap a una nova
.1 e-venció?"
bilitats del funcionament tradicional de la demo
cracia, la goal ha cornplert la missió histórica de
donar al món la igualtat moral en la dignitat hu
mana i que ha fet avangar materialment i espiri
tualment al protetariat, donant-li eficacia en la
seva Iluita.
Pero, malgrat el rendiment efectiu de la demo
cracia tradicional a través dele temps, s'ha de dir
avui que, per inadaptada a les noves situacions
social-económiques, está fracassant estrepitosa
ment, parqué entre la democracia tradicional i les
realitats del món, es va aguditzant un evident di
vorci. El món camina avui amb la vertigirtositat
de les coses de l'any 1934, mentre que el seu me
canisme polític camina amb la lentitud de les co
ses del segle passat.
Ele fonaments básics de l'organització económi
ca, estan travessant profunda crisi, i no es veuen
néixer encara les noves formes que hauran de
substituir les que avui encara predominen en l'Eu
ropa occidental. Així, ele problemes económics i
socials. eren abans cosa propia en l'activitat pri
vada que funcionava regulada pe( liberalisme eco
nómic. L'Estas modern ha anat fent cada vegada
más complexa la seva vida. Mentre, duna banda,
l'Estat ha assumit noves funcions i noves empre
ses, ha tingut d'encarar-se amb nous problemes;
d'altra banda, en canvi, no ha renovat ni modi
ficat la máquina estatal. I és per aixó que la de
mocracia tradicional no resol els problemes que el
viure modem planteja, perqué no és l'instrument
adaptat a les necessitats deis temps.
—No témis, que el veritahle Cdtalani9rne no hi té
res d veure. Aixt• s'ha fet invocant els hermanos
socialistas y comunistas.
Per Castanyi
(Del primer número de DESPRÉS, 20 d'Octubre de 1934)
«La significado del primer de maige.
«Una erial mes».
«L'Esquerra no té memoria».
«Propaganda eaquerrana».
«Azafia i les esquerrea».
«Per la cultura catalana».
'«Calvn Sotelo i el socialisme».
, «Ffleccions i reforma electoral».
«Ele partits política eopanyols».
«Després de Mestalla».
«Política catalana».
«Aisró no és republicanisme».
«Claredat».
«Entre duce etapas,.
«Esquerreas.
«Antiseparatisme».
«Partidisme polític».
«La guerra>.
«I.'onze de setembre».
«Catalanisme».
«La Lliga i el non govem».
«Els partits que fan nosa».
«Pacifiquem-nos totse.
«La ratifica dele noetres girondinse.
A través de tots aqueat editorials ha estat seco
llida l'actualitat política i s'hi han reflectit les
seves realitata mes culminante i colpidores, inter
pretadas i judicades d'acord amb ele principio que
establirem el primer dia.
L'altre editorial
aquest :
al primer número, fon
Cercara un orare non
La Reforma de l'Esfal
Quan l'hora present del món es vegi amb la su
ficient perspectiva histórica, será considerada com
la fi de l'etapa democrática que comen/á amb la
Revolució francesa. S'estan ja esgotant les possi
La reacció contra aix6 ha estat el naixement
duna anti - democracia representada per diversos
sectors, agitant-se a l'escalf de la pregona com
moció de la guerra mundial. I u dia és el noble
de Rússia, que derroca. no ja el régim absolutista,
-inó l'escenari democrátic bastit a darrera hora;
un altre dia és Italia, que entre un parlamentaris
me decadent i una anarquia destructiva, cerca una
nova estructuració de l'Estat; més tard, Alema
nya es 'Hura al hitlerisme per no haver trobat en
la democracia republicana de Weimar la solució
dels problemes paorosos de la post-guerra. I arreu
del món, ádhuc en els paisos democrátics, sorgei
xen les espumes de l'antidemocrácia. El greu és
que, al costat d'aquestes espumes quantitativa
ment poc importants, hi ha, arreu del món, una
inquietud difusa de grans masses d'opinió. Aquesta
inquietud que ha produit a París coLlisions sag
nants, que ha impulsat Doumergue a predicar el
seo programa de reforma de l'Estat, que ha deter
minat sigui escométs el problema per l'anglés
Lasky i per l'alemany Spengler. que sorgeix en el
pensament de la majoria dels ciutadans d'arreu
del món.
Aquesta inquietud la sentim també nosaltres, i
diem que han de modificar-se uns sistemes de go
vern que no resolen els problemes que afecten a
l'economia del país, que són una regressió de Por
dre obrerista, condemnant a l'atur forgós a estols
d'obrers, que a voltes no garanteixen la seguretat
personal. ni saben endegar l'ordre públic que ha
d'ésser una questió prévia a ;cit.
I és per aixó que diem que la democracia ha de
comensar una nova etapa o la democracia morirá
aixafada per la simplicitat de les solucions anti
densocrátiques. I nosaltres no volem que mori la
democracia. Parqué la democracia és garantia de
Ilibertat. Perqué la democracia assegura la conti
nuitat del governament i és un amortidor de
commocions violentes. Perquélel noble, a través del
sufragi, és sempre conservador i té una intuició
DESPREs
politica moltes vegades demostrada i a voltes s
perior a la deis propis polítics. Peró, precisame,
perque no volem que mori la democracia, vol,
que, superant la ineficacia de sistemes comple:
ment inorgánicsi Puguin harmonitzar-se els av
tatges rnaterials de les solucione autoritáries ar,
el s avantatges morals de les solucions democ,
tiques.
* * *
Els sistemes tradicionals que complien unes
funcions del segle XIX, avui ja no serveixen. I en
tront duna democracia que no fa marxar el país
endavant, que no dóna tema als obrera parats, que
no és instrument de prosperitat per a tothom, cal
triar entre la modificació del mecanismo demo
crátic o la substituciri per a la solució antidemo
crática.
Nosaltres, a risc d'espantar els conformistes
pobres d'esperit que no tenen noció de les evolu
cions de les idees i de les coses, optem per la mo
dificado:). Per una nova democracia amb el redro
gament de l'esperitualitat per damunt del materia
heme de la vida i de la historia. No partem de la
importació de solucione exótiques, qué arriben amb
els aires de triomf de fora, peró tampoc duna de
mocracia vella, malaltisa, la del parlamentarisme
decadent i l'oratoria inútil, amb tots els vicie tra
dicionals del mecanisme i amb l'estancament de la
vitalitat del país.
Vers aquesta nova democracia, volern endegar
les inquietuds de tanta gent que sent les nostres
inquietuds, i que avui Ilancem al carrer per a que
siguin Ilavors a recollír per les promocions joyas
que senten l'ansia d'aixecar una bandera renova
dora de contingut espiritual, aquestes promocion,
!oyes sense covardies i sense prejudicis que tener
una histórica missió a realitzar.
prova inés palesa de l'encert amb que p
tejavem, ara ha fet un any, aquest aspecte
cialíssim per a la superació de les dificultats
que topa el régim democrátic, 1.a trobem en a.,
tes paraules amb les qué Franceec Carrito tan
seu darrer discurs:
«Jo, senyores i senyors, he estat sempre i no 1
deixar d'ésser deniberata i liberal. Jo crac
tiedeament en un repita de llibertat arriba a
ver-Iii pau sólida i progrés veritable. I cree
solament ami) un regim de llibertat pot viure i jt
prosperar una societat cristiana, parqué Ilibert,t
i cristianisme és la inateixa cosa. Peró jo sóc home
del mea terape; jo santo tot el que cruixeix aval
en la humanitat ; jo santo els dies dura que vivim,
els esforços heroica que cal ter per a dominar-los.
.To ue die que la democracia, avui, no pot ésser la
democracia flonja i lenta del seple XIX; la de
mocracia d'avui ha d'éseer una democracia total
Litem distinta; ha d'ésser una democracia amb bí
ceps, ha d'ésser una democracia que, com Miner
va en sortir del cap de Júpiter, estigui armada d
punta en blanc per a defensar-se de totes les cace
masca; ha tl'éseer una democracia enérgica; ha
Temer una democracia que no es limiti a la de
fensiva, que comprengui que l'única ofensiva efi
eaç és la contra-ofensiva quan veu que un atac
perillós l'amenaça.
,
Es precie, senyores i senyors, que el Poder pu.-
blic. aesentat dainunt d'inatitucions democrati
ques, sápiga complir el deure que les eircunistan
des deis moments actuals Ji imposen; cal que si,
piga que tota feblesa, que tota vacil.lació del P.
der públic pot portar-nos o una anarquia que del
emboqui a una dictadura o una dictadura que ere
porti fatalment a l'anarquia...»
Un any de tasca internas, amb gran escassesa
mitjans, paró amb un gran cabdal d'entusiasmes.
sense pretensions de magnificencia, paró amb una
ferrníssima voluntat de portar a cap una obra útil.
una labor eficient, una cooperació positiva a l'em
presa que a tots ens reclama per tal d'arribar a
una oreanització més próspera, mée justa i
confortable de la nostra col.lectivitat.
Ele tres-cents quaranta-dos articles politice. els
dos-cents noranta-tres socials, els cent setanta-vuil
economice, i ,tots ele altres que han anat aparel.
xen damunt les pagines de DESPEES en aquel
primer any. han estat suficientíssima per a de.
mostrar com s'equivocaven aquella que en veuri
el titol del nostre setmanari, DESPEES, creguerer
que aquest representava un me-aquí aprofitainere
«unes circumetáncies desgraciadas per a la re'S
tra terra.
No. DESPEES constitueix una expressió de
turitat, constructiu, d'esperit creador. 1311
holitza l'aedo que correspon a les joventuts..
talanes. Viure al dia ha eetat una de les fatallta,_'
mes desastroles de la política general espanYeu4
Per no haver existit una actuació previsora, In
han sorprés circumstancies que han esdevilign
catastrbfiques, quan amb un xic de preparacid
de dispossició, pensant en el denla, haurien cata
fecundes. S'ha viscut massa de records, 1 la VI2:
activa ella limitat masas a les exigencias del p:
sent. Es per aixo que el futur ens ha agafat ec
pre desprevineuts. I en un ordre de coees que
mes enllá deis limita del pragmatisme naciona.
és a dir. pel que es refereix ala grans correut
ideológica a les novas realitata político-sociall.
ala nous imperatius econbmics que les determinar
cal preocupar-se també pel «després» de l'estat d
coses de la societat actual.
I amb la torea moral que ens presta la fina
ara efectuada, i amatents a la urgencia de Per°
verar en l'esforç que imposen les novas sittiael
creados al n'ostra país, saguim endavant, per Ce'
lunya i per la República.
—eral
DESPRES
11/1'han Deis nosfres adversarls Una figura cada setmana
El santoral marxista Ferrer I 6uhrdia
A propasit de la florescéncia comunista
que es produeix al voltant i amb l'excusa
deis actes esquerrans, hom recordava la fra
se que pronunciá un ministre en tractar-se
del consell de la darrera festa del Primer
de Maig. Féu així :
—Bien está que se celebre el Primero de
Mayo porque es una fiesta oficial, pero no
hemos de caer en el error de solemnizarlo
más que el catorce de Abril, porque no he
mos implantado una República laica para
santifioar luego a Carlos Marx...
T•brIc 1 prilictIc
Els nostres lectora recordaran. potser, que
amb motiu de la revolució de l'any passat.
fou detingut un estranger complicat en ella.
anomenat Ferran de Rosa. Aquest individu
és un antifeixista italiá, nascut a Sicilia i
que compta entre els seus antecedents amb
un atemptat frustat a Brusel.les contra l'ac
tual hereu de la corona d'Itália. Des de la
presó. on encara es troba el tal de Rosa, ha
volgut demostrar que no sois és un revolu
cionan práctic, sinó que tarnbé coneix la téc
tica i la teoria de les revoluciona. I a tal
efecte publica en un dele darrers números
del periklic Nuovo Avante, que és l'oSrgan
oficial dele antifeixistes italians residents a
París, un anide en qué descriu la táctica
que ha de seguir-se en els combata al car
rer. Així, en un dele primera parágrafs, s'hi
llegeix : «Es precís aplicar els principis de
rail militar a la forma particular de guerra
que és la insurrecció armada en els grans
centres urbans.»
Per?) no volem ni creiem discret comentar
aquí aquest article, sinó remarcar tan sola el
fet que una presó espanyola pugui ésser una
sala de redacció d'on surtin enormitats del
calibre de les contingudes en l'esmentat ar
ticle.
El primer mariscal
soviétic
Seguint la militarització de l'Estat rus.
acaba .d'ésser nomen,at el primer mariscal,
arree que estava vacant a Rússia des del
1813 que morí el príncep Sindensko. L'ele
git per a tal cárrec és un antic obrer revo
lucionari anomenat Voroshilof, que bu un
amic de Lenin.
El bo del cas és que la gairebé totalitat
deis combats en qué prengué part el nou
mariscal acabaren en altres tantes derrotes.
Segurament, amb la seva designació
volgut evitar el perill que un general de pres
tigi pogués ésser una amenaça de substi
tuir la dictadura de Stalín per una dictadura
militar.
11.1usl6 fonética
Quan el President del Consell de Minis
tres francés Mr. Laval féu el seu viatge a
Itália en qualitat de ministre d'Afers Es
trangers. s'esdevingué que, en passar per
una de les estacions de tránsit. sentí que
uns bornes cantaven amb gran entusiasme
una cançó una de les frases i retronxa de la
qual fa així :
«La violeta la va, la va
la va, la va.. »
Es tractava d'una que havien abusat una
mica massa del «Chianti» o del «Barbera»
i s'expansionaven intentant harmonitzar
llurs veus amb aquest cant.
Pero Mr. Laval. enganyat pel que sembla
va el seu nom. comentá, tot afalagat :
(,—Oh! Comm'ils sont gentils ces italiens.
lis m'ont fait déja un couplet.»
I heus ací com aquells «juerguistes» ita
lians treballaven sense saber-ho per l'acos
tament franco-italia.
Intel-Iectuals?
J. M. Francés. en la secció Focs de Ben
gala de «La Humanitat» ha escrit el se
Iffient :
«Recordo haver Ilegit. no sé on, una a
nécdota faceciosa. Un infeliç atacat de ma
fia persecutória, va anar a consultar un vi
dent. Aquest Ii fu un horemcop no massa
tranquil.litzador. Estava decretat pel zodíac
que el consultat cometría un crim. I no te
nía altre remei que cometrel
L'interessat, amb aixe), va perdre la brúi
xola. La vida se li féu impossible. No men java ni dormia. pensant en aquell crim, que
vulgues o no vulgues, tenia l'obligació de
perpetrar. Fins que una nit. en passar per
un pont damunt del Sena — crec que era el
Sena — va veure que un home, abocat a la
barana, guaitava el riu. Era l'hora de treu
El supon de les esquerres
Una =ostra mes de com pensen els qui són
suprema esperança de les esquerres ens la donen
les següents radies de «Solidaridad Obrtra« :
«Se ha cumplido el primer aniversario de la
muerte de Jaime Carner, ministro católico de la
República laica y dirigente millonario de una República de trabajadores de todas clases. Jaime Cerner representa la preponderancia de
los millonarios en la política. Cun el régimen
anterior al is de abril, hubo ministros millona
rios. Con el régimen posterior, también. Por con siguiente, ?quién puede contradecirnos si afirma
mos que un régimen y otro régimen son de millo
narios?
SS
«La Veu» recuerda una difinición que del par
tido de «La Publicitat» dió precisamente uno de
sus colaboradores, José Carnes, al cual st atri
buyen estas palabras : «Acció Catalana» es un partido revolucionario que espera para actuar el
restablecimiento de la normalidad.»
La misma «Veu» recuerda, refiriéndose a las
elecciones del 12 de abril, recordadas patética
mente por «La Publicitat» tantas veces, que Acció
Catalana consiguió una derrota completa en aque
llas elecciones del 12 de abril, sin que saliera
uno solo de sus candidatos.
Sin embargo, un dirigente de I.La Publicitat»
y de oAcció Catalana» como Nicolau d'Olwer,
obtuvo una cartera el 12 de abril, sin tener votos.
No habíamos quedado en que sólo votos son
triunfos en el régimen llamado democrática?
Si se pueden obtener carteras sin votos, como
le ocurrió a Nicolau d'Olwer, y si gobernando se pierden votos, como le ocurrió a Marcelino Do
mingo, gobernar es un acto dictatorial siempre.
Sólo falta anadir que «La Veu» profesa y prac
tica la misma teoría sin llamarse afiliada a nin
gún partido revolucionario. ? Que «La Veu» tiene
votos? Creemos que nadie tiene votos. Lo que
pasa es que en las elecciones, los interventores
llenan las ' urnas, por riguroso turno, echando
punados de candidaturas. Y así resulta que como
las derechas dejan echar en la urna las papeletas
que quieren las izquierdas para echar aquellas
derechas un número a,proximado de papeletas, se
reparten el mando por turno.
Y luego salen los periódicos de derecha contra
los de izquierda, pero ni derechas ni izquierdas
descubrirán el secreto que acabamos de apuntar.
A veces llegan los partidos a extremos jocosos,
como a concentrarse los catalanistas con los le
rrouxistas para ir juntos en candidatura. Pero
esto es la excepción. La regla es la que apunta
mos más arriba. Los que van a votar son unos
cándidos. Ya ven que si no vota a Nicolau d'O].
wer, éste es tan poco mirado que se pone a go
bernar como un desesperado, y que si gobierna
Marcelino, Marcelino pierde los votos, porque ca
rece hoy hasta de acta.
Todas estas cosas son para verlas en un teatro del Paralelo, para silbar zarzuelas de esas que
se llaman arreo:atadas. Pero en otro sitio no pue
den aceptarse tampoco más que pata silbar.» Tot epa/ és prou conf6s i divertit, per?, és molt respectable perqué constitueix la base del poder
desgraciar que tingucren )rn csquerres.
Conlesslons laconscleM
Heus aci el que eacriu el senyor Rovira i
gili a «La Hunianitats:
«La noatra Anima coLlectiva no ha d'ésser una dolorosa Anirris en pena. Ha d'ésser una Anima
encarnada t‘n institucions politiquea, jurídiques
social,/ de Ilibertat i que tingui per expressió nor apmleatrrlqaula!elelélnsegnulgaau.anio%spterreram. aadnao,staalntrensoblale mcoilmlor qduealtsoetveos,l
Un noble modem és, sobretot. una voluntat en actuando. Seria vergonyós, seria immoral i tot que
ele catalana confiéssim maese en ele factors per
manente de la nostra historia i no fésrrim el IDA
xim csforç per a utilitzar-los com a base de l'edi
fici de la nostra llibertat política i de la nostra
cultura peculiar.
CatalUtlya éS perenne. Peinó no beta de voler que
per culpes própies o alienes es mantingui en un nivel' poc alt de consciencia i d'autonomia. En
tot all6 que depén de nosaltres mateixos, herir
d'éseer severa i exigente. I quan es parla de dis
corte i de fracasa s, cadascú, abans d'acusar els
altres. ha den mirar quina part de responsabilitat.
correspon a ell oorn a ciutadio com a patriota i
can] a borne de partit.
La vitalitat de Catalunya N admirable. .Ta no ho
iénsolttasntcatlaalacnoisntdeusc. taEldse vemllosltsdecteacttaelsanraacinailsl.a qudee
han fet més mal a Cataltinya que totes les dinas
ties anticatalanes i tots ele política unitaria, s'Itan
exterioritzar tristament. nitre vegada. en ele nos
tras dies. I els pneressos de la riostra Dengue, de
la nnstra literatura. del nostre teatre. de la -riostra
Prernsa. del nostre ensenyament, del nortre art,
de la noetra ciencia. de la riostra civilitzaci6 nacio
nal. son merinos del que hattrien d'éser i del que podrien ésser si ele catalana. en general. complis
sin nia4 hé els delires individuals 1 coLlectius.
?Per que no hem d'emprendre ara. en un pe
rinde de quietud relativa. la eran obra cívica de
catalanització que tenia' al nostre etbast? Graciea
ab nadita catalana d'esquerra, el catalanisme ha
entrat de ple Inri el cor del noble i ha accéntuat el set' sentit liberal i demnerátic.
Aquesta dies ene porten el record d'andes esti
mata que són lluny de nosaltres. Els nostres anales
tloorsnqauraenl.a ?dIe qvueiunrae qmueejoerlea(lPeagcríiahepmodarfpermofidtaotnealre
nterins aparentment perduts per a alear el nivel'
re's el pesombre i quedar bé amb els astres. Engrapá el desconegut i el Ilança a l'aigua.
on va morir ofegat. La identificació del ca dáver posá en ciar que el mort era el vident,
el profeta !...»
Es curiós que tot un literat (1) doni el
nom d'anécdota faceciosa a l'argument de
la més fina novel.leta d'Oscar Wilde : «El
crim de Lord Artur Sovile»,
uel» partits. per a vigoritzar d'esperit de lliure
disciplina, per a intensificar l'obra de catalanitza
ció, per a erborrar ele senyals que ha deixat la
decadencia? Acinesia seria, per a elle i per a nos
altres l'abragada millor.s
Tenír que parlar d'aquesta manera després de
cairel/e quatre anys de govern esquerra, equival a
la confesaió mes eloqüent d'incapacitat...
«Dencas hombre de derechas»
Sota aquest títols, «Solidaridad Obreras din el
seguent sobre el cabdill deis escamots, la política
del qual fou acatada hutnilment pela col.ligats que,
a canvi de tal subrnissió, podían fruir del gover
nament (?) de Catalunya:
«Aunque los momentos son los más oportunos
para establecer discusión sobre el movimiento de
octubre en Cataluna, no estará de más insistir
sobre algunos aspectos, con la mesura que impo
nen las circunstancias. Se realiza por ahí una pro
paganda de rector y de partido, interesada en el
desprestigio de la Confederación Nacional del Tra
bajo a través de su conducta en Cataluna. Y no se
cae en la cuenta. o no se quiere caer, de que la
Confederación no podía regular su conducta más
que a tono con las realidades de aquella fecha.
Después de octubre, de las propias izquierdas
surgió neta la repulsa hacia la turbia figura de
Dencár, que entonces centralizaba en sus manos
halas las prerrogativas del Poder en esta región.
consejero de Orden Pública y jefe de las Juven
tudes de tEstat Catalás, era realmente Dencás el
hombre (le la situación, y los acontecimientos que
se venían desarrollando sólo pueden ser compren
didos a la luz del despotismo de aquel gobernante.
Dencárs ha «ido tratado de agente provocador por
sus propios afines. Ultiniamente «La Libertad, aco
mete contra él en tono agrio. Le llama «hombre de
las derechas», «nacido para entenderse con Gral
coeehea».
Pero no es justa esta condenación, a través de
la cual se busca limpiar de responsabilidad, por
los resultados desastrosos obtenidos, a los hombres
de la «Esquerras. Si a Dencás cupiera toda la cul
pa de la política burda y ciega de represión se
guida en Cataluna contra el proletariado, y el fi
lial poco airoso (le la rebelión de octubre, ?a qué
queda reducida la personalidad del Gobierno en
pleno? ?Qué valor tiene un partido y unos hom
bres íntegramente sometidos a la dictadura incul
ta del ex consejero de Gobernación?
Nos interesa, más que discutir a quién compe
te esta responsabilidad, constatar su existencia.
Este reconocimiento tardío de las izquierdas im
plica la justificación de la conducta observada por
la C. N. T.
Dencás acaba de publicar un libro: «El 6 de
octubre desde el Palacio de Gobernación». En él
se hace referencia a un acuerdo del Gobierno de
la Generalidad colocando a la Confederación al
margen de la ley. Esta política de represión anti
obrera fue la que caracterizó la última etapa de
Gribierno esquerrano. Dencás cumplió a concien
cia su cometido; el cometido que se le encomen
dó. La C. N. T. sufrió en sus cuadros y en sus
militantes la vinlencia de aquella represión, bes
tial en muchas aspectos.
No solamente la C. N. T. no podía unir su es
fuerzo al fascismo nacionalista que encabezó la
rebelión de octubre. en virtud de la situación a
que se encontraba sometida, sino que esta rebe
lión carencia en absoluto de motivos sociales, de
ímpetu transformador, y de ahí su inmensa debi
lidad. su diferencia profunda con la rebelión que
en Asturias impulsó la masa minera.
Ciutadá:
El teu civisme l'has d'acre
ditar en aquests moments
adquirint el carnet electoral.
" __i_„,átk
IIIIII,i5;ii
.teavill ! i ..._ •.,..
r 11,9:1111
1F .--1 ....,,e,„:%..
s. trillo
1' ange1 guardiá
Des de que la portera té un nou «SUPER-0C
TODO> Philips tipus 521, no es mou de lo
porteria. Tots els veins están atessos. Es una
fortuna per als veins i per a ella moteixo, doncs
sop apreciar la vóluo i la qualitat excepcional
d'aquest receptor, que represento la darrera
paroula en Ródio.
Jutgi Vosté moteix demanant una demostració
senas comprorras.
PHILIPS
"SUPER-OCTODO" 521
Aquests dies, els nostres esquerrans s'han
vist novament traits per Ilur subconscient, i
malgrcrt Ilurs afirrnacions de nacionalisme
catalanisme escrupolosíssim, s'han dedicat
a glorificar la memOria de Francesc Ferrer
i Guardia.
El Jet no és nou. Repetidament, i en actes
oficials des de la Generalitcrt de Catalunya,
hacia estat invocat el nom de Ferrer i Guar
aia, retent homenatge a les teories i siste
mes de la Escuela Moderna.
La negació de la bandera, de la patria
de l'idioma ,personifioades en el nom de
Ferrer, constitueixen un moviment emocio
nal entre aquests esquerrans que s'atribuei
xen la representació quintaessenciada del
catalanisme.
«Antes que el catalán, el esperanto».
A quest ideal de Ferrer i Guardia que ara
exalten els nostres esquerrans, explica per
fectament llur submissió a la causa deis so
?alistes i que no vacil.lessin a sacrificar a la
conveniéncia d'aquests els interessos i l'es
devenidor de Catalunya el. 6 d'octubre.
La incoherencia i manca de sentit amb
que es mouen els esquerrans, resta perfec
tament reflectida en aquest acatament a
figures i idees tan resoltarnent oposades a la
substancia catalanesca i l'organització efi
cient de la societat.
En totes les seves manifestacions, el con
glomerat d'esquerres es mostra cada vegada
més anarquista i menys catalanista. Dema
gógia, frases buides, sentimentalismes lora
de temps, i una decidida servitud davant tot
el que és quimeric i dissolvent. Aquesta és
la manera de sentir i de procedir deis qui
fan al poble el greuge de creure'l tan man
cat de seny i de mernória que no sigui capaç
d'escarmentar després de tantes monstruo
sitats.
En su debida oportunidad, el movimiento de
octubre en Cataluna y lar causas que determina
ron su ridículo fracaso podrán ser ampliamente
rsclarecidas. Por hoy nos limitamos a consignar
el reconocimiento del órgano de las izquierdas se
nalando en Dencás el responsable de una actua
ción gubernamental catastrófica, porque esta com
probación es uno de los hechos que confirman que
en octubre las cosas ocurrieron como debían fatal
mente ocurrir, en virtud de la situación plan
teada.>
Oficial!
3
Radio tiniversitat
Ronda Universitat, r
Pelayo Radio
Pelai, 9
Radio Selecto
Passeig de Gracia, e
I. Bolet i Companyta S. L
Corts, 630
Fidel Gua,!
Sans, 21
/oso Payas-o!
Sant Andreu, 108
L. Lucas-da i Cia. S. L.
Corts, 598
Tintaré, Rodés i Cia.
Ronda Sant Antoni, 6:
ilion Musical Casa Wer
ner, S. A.
Passeig de Gracia,
Lluís Puig Momeé
Mallorca, 512
P. Garonat Michel
Aribau, 89
Marceli Rovirs
Rda. S. Pere, 6
54
4
ESTRANGER "Paraules als Joves"
La vida política de les Re
~ligues del Riu de la Plata
II
Argentina
La irradiació de la República Argentina sobre
ele altres estafe del Plata és tan palees i indiscu
tida, que lógicament deu encapealar aquests arti
eles dedicats a aquesta, al Paraguai i a l'Uruguai.
Notem, de paseada, que aquesta irradiació és, en
tots els ordres, molt superior a la que pugui exer
Ar-se des d'altra potencia molt superior, demo gráficament, a l'Argentina i Lambe veina deis pat
sos del Plata: Brasil. La identitat idiomática, la
facilitat de comunicacione, i, sobretot, el prestigi
d'un centre urbe tan desproporcionadament gran
com Buenos Aires„ explica l'aparent paradoxa que
en un nucli de paisos amb contigiiitat geográfica
exerceixi una més gran influencia espiritual i mo
ral un país de dotze milions d'habitante que no
pas un país de quaranta milions, quan el prestigi
militar i la cultura d'ambdós són d'un nivell sem
blant.
La República Argentina sofreix durament les
conseqüencies de la crisi mundial. País productor
de primeres materies, sobretot d'anides alimenti
cis, pateix immediatament de les restriccions del
consum. El regim de preferencia imperial adoptat
a la conferencia d'Otawa, fou el cop més dur que
va rebre la seva economia, pesqué Anglaterra era
el seu principal client. La reacció lbgica ha estat
l'acceleració del ritme d'industrialització del »3f13.
Avui ja funcionen a l'Argentina importante manu
factures textil, i s'estan ferrt assaigs 'per naciona
litzar certes branques de la metal.lúrgia.
Les dificultats económiques exigien un govern
d'un gran seny en materia financera, i l'Argenti
na, en iniciar-se la crisi, era governada per un par
tit, el radical, 'non fort en el país, peró dirigit per
un home, Hipólito Irigoyen, demagog, que pos
posava tot a les conveniencies del partit, i absolu
tament desorientat en qüestione económiques. La
disbauxa administrativa més desfermada va caree
teritza raquest període de govern. Irigoyen era
personalment honest i tenia, és innegable, l'assis
tencia de les masses populars del país, peró la ne
cessitat de satisfer les apeténcies deis eeus parti
daris, de l'oligarquia radical, portava ale extrema
mes inversemblants. Sois sementaré, perqué és
eloqüent i perqué he pogut comprovar-ho, el cas
d'una mestressa amiga de la familia del President,
que no poden ésser col.locada en un cárrec de la
seva professió, va rebre el nomenament de capellá
d'una important parróquia rural.
Aquet sistema polític fou enderrocat pel movi
ment militar que dirigí Uriburu i que recolzaren
els estudiante de la capital federal. A aquest mo
viment seguí una dictadura del general pronunciat,
i després unes eleccions presidencials que donaren
la investidura de primer magistrat de la nació al
general Justo, que actualment governa. Aquestas
eieccions es feren arnb abstenció dels radicals, o
sigui del partit mes fort i més nombrós de l'Ar
gentina, partit que en aquell moment el dictador
havia coLlocat fóra de la llei. L'actual govern és
un gover minoritari i la situació política de l'Ar
gentina és una situació de lores, abillada, perb,
de les més puros formes constitucionals. La gran
República del Plata, per tant, és una manifestació
més de la tendencia als governs autoritarie que es
manifesta actualment en tants paisos del món.
El moment internacional
L'autoritarisme argenti la preduit un bon go
vern, gairebé ens atrevinem a dir el millor govern
possible en l'actual moment. Aquesta afirmació
resta confirmada pel fet innegable del redreca
ment financer de l'Estat argentí. La eapacitat ad
ministratna deis actuals governanter no ée discu
tida per ningú. Llur moralitat, en la qué tothom
creu, va voler-la discutir el senador de la Torre,
i la seva interpeLlació constituí un deis fracassos
mes sorollosos que es recorclen ale annals parla
mentaria argentina.
Amb tot i aje?), el goverrt no ha aconseguit
conquerir grane sectors d'opinió pública. La dissi
mulació del seu autoritarisme l'obliga a pennetre
totee les propagandes, i les seves restriccions pres
supostáries i, sobretot, la seva resistencia a ga
rantitzar artificialment el preu de determinats
produces agrícoles, són aprofitades pela enemica
del govern per a fer-lo impopular. Els radicals se
gueixen easent el partit més fort del país, i el po
ble sembla oblidar les seves dilapidacions dele ca
bete públics, amb la sola invocació de la paraula
«Ilibertat».
La constitució presidencialista de la República,
perinet, mentre duri el mandat presidencial del ge
neral Justo, resistir constitucionalment a aquesta
onada demagógica. Peró no es pot assegurar l'es
devenidor. Tots els aímptomes fan preveure que
aquesta combinació política que tanta serveis ha
prestat a la causa nacional, no ressistirá la prova
electoral. El dissortat incident que es produí al
Senat, en el qué perdé la vida el senador oposi
cionista Bordaveliere i va resultar ferit el Ministre
d'Agricultura Dubau, ha estat explotat contra el
govern, suposant que feia ús de procediments de
terrorisnie. Tarnbé ací, com a França, han apare
eut demagoga burgeeos que, invocant el perill fei
xista. s'han oposat a una política austera i na
cional, i han pactat aliances amb els marxistes.
Aquest bloc, format pels demberates pr gressistes
que acabdilla el Dr. de la Torre i ele socialistes,
que comanda el senador Bravo, no arribaran a
constituir un perill greu per al govern, si no acon
segueixen l'adliesió del partit radical. Aquest par
tit, que poddem caracteritzar com a centre-esquer
ra, conscient de la fieva forea, ha rebutjat, fina ara,
l'alianea amb elements tan perillosos com eón els
socialistas i tan irresponsables com són els dentó
(Tetes progressistes.
Més enllá del joc dele partits, és interessant co
neixer les grane tendeneies de la joventut argen
tina. Avui la joventut universitaria argentina es
troba dividida en dos sectors irreconciliablement
enemics: joves de (treta, catblics, nacionalistes i
joves d'esquerra, agnbstics i socialitzants. Uns i
altres són, manifestament, autoritaria. Enamorats
de llur idean, i molt influits pels grane corrents
mundials, no senten fe, ni es creuen lligats pels
(temes deireoerátics. Entre aquests dos agrupa
ments, una petita minoria de joves manifesta, en
cara. la seva adhesió a aquests dogmee, i per bé
que intel.lectualment selecta, els mateixos que la
integren confessen que llur influencia és nul.la en
els medis estudiantils.
ALEXANDRE GALLART FOLCH
Buenos Aires, setembre del 1935.
Ea guerra, Anglalerra, el leinsme
les possibilifals pacifista
Si no hi hagués Iren bovints i frapants exem
ples de com l'home és l'únic animal que ensopega
dues vegades en la mateixa pedra, l'actual eitua
ció internacional en s ho vindria a demostrar de
manera insuperablement trágica.
Es parla de la guerra amb una naturalitat que
aembla no haver existit l'experiencia deis anys
1914-1918. S'atribueixen influencies decisives a
una nova conflagració, com si els feta que s'ee
devingueren després del magne sacrifici d'alee,
hores no haguessin demostrat com va &ser d'ei
xorca la immolació de tantea vides. I novament
corren tópies que justifiquen el carriatge. Es par
la de lluitar per la pau (quin sarcasme e, per
la justicia, per la defetusa dele febles, i isdhuc
aleuns que hi entreveuen possibiltats d'una re
volució universal, diuen que cal anar a la guerra
per a instaurar després un nou ordre
Es innegable que l'ambient tot ell és propici
a la catástrofe. Perqué el pitjor que podia pasear
era que es trobés una jusstificació per a la guerra,
i d'un cantó i de l'altre van sortint frases i pa
raules simbóliques que teixeixen l'impuls moral
cohonestador de la fúria material que ara s'eri
geix com a desmentida de l'esrierit de Locarno,
justament en complir-se el dese aniversari d'a
quell pacte que ponis tanta alegria al cor dele
qui sincerament desitgen la pau del món.
* * *
Perb, és que, tanmateix, ene trobem fatalment
abocete a la guerra? Es el que hom intenta des
cobrir aquests dies setruint atentament lee nego
ciacions Roma-París i París-Londres. Encara no
s'ha pogut precisar ben bé si hi ha una voluntat
francament decidida a arribar a l'irreparable. Cal
no &oficiar que la guerra mundial es produí sanee
que tampoc nintrti no poses de manifest una vo
luntat reeolta a deseneadernarea. Tots es defen
saven, tots es protegien..., pesó tots es mataven.
La Premsa italiana ha vingut afirmant aqueets
dies que Anglaterra té el ferm propósit d'aniqui
lar Italia. Sembla, perb que si aquest propbsit
existeix no és precisament contra la nació italia
na, sinó contra el regim febriets. Mentre el fei
xisme es limitava a assegurar un ordre i un estat
(le coses que barraven el pas als perilla comunis
tes, Anglaterra el veia amb satisfacció, peró tan
bou punt ha intentat projeetar-se cap a enfora,
evidenciant ambicione colonials, Anglaterra s'ha
sentit molestada i ádbuc ainenaçada.
Es interessant constatar que a Ginebra Sir
Eden demanés que el document mitjançant el
qual s'llavia de condemnar el país agressor, di
gués «Govern italiá» en loe d'«Itália». Aquests
dice, peró s'ha formulat sovint la pregunta de si
Anglaterra no havia tingut váries oportunitats
de fer saber a Mussolini la seva oposició a tota
acció colonial que considerés perilloes per a ella.
A Stressa, per exemple, sembla que Mussolini,
volent explorar l'ánim anglés, insinuá quelcom
deis seus plans. i que el ailenci fou la reeposta.
Manera de respondre que Mussolini pot haver
interpretat equivocadament.
Ara bé, ?és que a Anglaterra Ii intereesa arri
bar a la guerra per a imposar-se a les amenaces
feixistes, o simplement vol demostrar que en po
lítica internacional no es pot fer res sense el vist
i plau del Regne Unit? Heus ací unes considera
done; franceses sobre un comentan de «The Ti
men:
«The Times», qualifica de grotesques les afir
macions que ha consignat una part de la premsa
italiana que Anglaterra vol, de totes maneres,
la guerra amb Italia, i que la cerca desesperada
ment. El to del comentan del gran diari londe
nene, fa pensar. a judici de diverses personalitats
franceses, que el Govern anides no s'oposará sis
temáticament a teta temptativa de conciliad& i
que, al contrate, examinará amb especial cura
qualsevol idea que li sembli raonable.
TI *
Perb, si la voluntat ansdesa no és catastrófica,
?que penea ter Mussolini? Aquesta ée La incógnita.
S'esdevé en l'actual conflicte —com gairebé sem
pre ha passat en aquesta mena de eituacions-- que
tot és subtil 1 misteriós.
Per exemple, cal constatar que Italia encara no
ha declarat la guerra a Abissínia. Fina ara E'ha
Indubtablement el món travessa actualment una
crisi de conjunctura, peró aquesta crisi está su
perposada a una crisi d'estructura. Ni la lliure
concurrencia, ni el regim de propietat, ni les fun
cicns de l'emprecari no són avui el que eren fa
mig segle.
El sistema económic s'ha fet avui rigid, i per
tant, no reaccionen ja aquells mecanismes d'auto
regulació que eren essencials en el mecanisme
ic!eat pels economistes de l'escota clássica.
Els progressos técnics han contribuit aixi mateix
al desequilibri de les organitzacions de producció.
La racionalitzacio en la qual per un moment
s'havien posat tantes esperances ha augmentat el
desordr.e del món.
Jamai no s'havia arribat a una capacitat de pro
ducció tan gran com en els anys anteriors a la
crisi. I aixó sois en patita escala minora el be
nestar de les masses.
Indubtablement en l'organització económica del
món hi han rodes que no funcionen.
I el problema és més complex i no rau tan sois
en l'esfera de l'económic. S'ha ensenyat al poble
que les seves aspiracions han d'encaminar-se a
conquerir quasi exclussivament minores de carác
ter material. I en aquesta orientació materialista
el capitalisme hi ha pres també part preponde
rant. No ha d'estranyar aleshores la lógica del po
ble en voler destruir unes formes socials en les
quals hi han unes classes que gaudeixen de major
riquesa i benestar que la immensa rnajoria d'és
ser humans.
Les classes privilegiades de la nostra societat
s'han caracteritzat per Ilur egoisrne. Llurs lamen
tacions perden força en queixar-se de l'agressió
de qué les fa objecte l'egoisme de les altres classes
socials, que creuen que restablir el funcionament
de les pertorbades institucions capitalistes, no se
ria tornar a un ordre perdut, sinó el restabliment
de posicions de privilegi.
En tot aixó hi ha molt de veritat, pesó, desgra
ciadament, no es veu en la posició contraria, en
la solució socialista, aquell idealisme que sols és
e¦db.,
* * *
ASSORTIT NAO
14 classes, mitges
Ilaunes de 1.700
grs.,4,30pts.kilo.
oi.is ti lm8111
limitat a donar la sensació que les operacions
que porta a cap tenen per finalitat aseegurar la
situació de les colbnies que posseeix al nord i al
sud de l'imperi del Negus. De la premsa italiana
ha eortit l'afimtació que l'exereit de Mussolini no
s'aturará fina haver assegurat degudament la pro
tecció d'Eritrea i de la Somália.
Modesta atspiració és aquesta, comparada amb
el soroll mundial que ha produit i amb el eravís
sim perill que aquest congria. Altrament, ?com
pot constituir aixb la sortida obligada., qué diuen
cerca Mussolini en l'aventura etibpica, a la deli
eadíseima situació económica en que es troba Ita
lia? En tot cas será un ajornatnent al desenllae
final, agreujant-lo enormement. No deixa d'ésseer
també un bon tros paradoxal el fet de provocar
l'hostilitat anglesa, tot afeblint-se amb una cam
panya colonial d'incalculables dificultats...
En sortir aquestes /estiles, ja es coneixerá el die
cure que dimane haurá pronunciat Sir Samuel
}loare a la Cambra dele Comuna. Ell ene donará
la mesura de la importancia que hom atribueix a
la conferencia celebrada entre Mussolini i Drum
mond, l'ambaixador británie a Roma. Per ultra
banda, les dificultats que s'efereixen per a l'apli
eació de sancione econbmiques, degut a les reser
ves que formulen alguna pelaos, treuen eficacia a
l'acció en nom de la Societat de Nacions i donen
més relleu a les paraules de Chamberlain anun
ciant que Anglaterra sabrá seguir endavant pel
seu cotnpte, dealligada de tot altre compromfs.
?Soluciona que s'albiren? A aquestes horas es
parla d'una que es considerada com a la mes ver
IV
ASSORTIT
capac de ter triomfar les noves doctrines. Els pri
mers cristians, els que foren el fonament de les
institucions cristianes, estaven sempre disposats
a sacrificar Ilur vida pel triomf de la fe. En canvi,
les multituds modernes. ádhuc les posseides d'una
censciéncia de classe, es mouen més per egoismes
que per ideals i no estan propicies a fer sacrificís
pel triomf d'aquel! ideal.
Abans la religió donava resolts molts deis con
flictes que es plantegen als homes. L'amor al proís
me i la creença en una altra vida ens donava re
signació en el present i esperances per a l'esde
venidor. Ara el materialisme ens planteja crua
ment tots els problemes i ens impulsa a resol
drees immediatament d'acord amb els nostres de
sigs del moment.
El socialisme, d'altra banda, no predica una
nova moral a °posar a la moral burgesa. Mentre
les masses tinguin els mateixos detectes, els ma
teixos vicis que la societat que volen substituir,
jo no creuré en I'adveniment del socialisme. A ca
da forma económica correspon una es.piritualitat i
una moral diferent. I per ara jo no sé veure la
nova fórmula moral que enlairin en Ilurs penons
els retormadors socialistas.
Llur cultura, a més, viu de la cultura burgesa.
Marx, Lassale. Engels, Lenin, Vandervelde o Blum.
són burgesos tots el/s, fills espirituals de la cul
tura del segle XIX, essencialment burgesa també.
Amb raó ha pogut dir el tamos escriptor rus Ni
colau Bardiaeff que «els socialistas prenen de la
societat burgesa capitalista el seu materialisme, el
seu ateisme, la seva hostilitat envers l'esperit i
envers tota vida espiritual, el seu gust de viure,
d'arribar, de fruir; la seva Iluita per interessos
egoistes. la seva ineptitud per a la concentració
interior».
Si no és fácil que el capitalisme torni a reviure
la seva edat d'or, tampoc no pot dir-se que el so
cialisme posseeixi la fórmula de l'ordre nou que
la humanitat aspira a veure instaurat en els dies
próxims.
E
per J. MOL Tallada
Un berenar
saborós
Cada goleta té la
seva gracia dife
rent i n'hi ha de 21
classes. Afegint
hi una copeta de
vi bo tindreu un
berenar complet
molt nutritiu i
saborós.
1
DEE:PRES
EN MITGES LLAUNES DE 1.700 GRS. 5,25 pts. kilo.
o! Mi SFI T¦MBRI
semblant. Tenint en compte que Italia no es troba
oficialment en guerra amb Etibpia, com ja feiem
notar més amunt, estaria dispoeada a reconeixer
els drets del Negus pel que respecta a l'Etiópia
própiament dita, perb reclamarie que li fos atorgat
el protectorat damunt d'aquells territoris que no
estan ben bé sotmesos a l'autoritat del Negus, ele
guata són precisament els que fins ara han estat
teatre de lee operacions. Aquestes regions, ocupades
per poblacions musulmanes dele Danakils i Gallas,
acaten sola teórieament el Negus. Pene aquestes
terres, que són les més pobres i abandonades d'A
bissínia, resulten una ben mines compens.ació a
tant d'estrépit i d'eeforeos de totes menes. Per
aixb s'orienta aquesta possibilitat de solució cap a
l'establiment d'una mena de mandat sotmés al
control de la Societat de Nacions que consistiria
en el reconeixement de la preponderáncia moral
d'Itália a Abissínia amb certes reserves a favor
d'Anglaterra i Etibpia.
Per aquí pot iniciar-ce l'apaivagament de l'exal
tació i desori que ha suscitat l'acció italiana a
Abissínia. Es ciar que fóra una mica la confirma
ció de l'ironisme deis esceptics que afirmaven
acabaria tot arnb un repartiment d'Abissínia entre
Anglaterra, Frailes i Itália...
Hl ha encara molts més obstacles a superar, que
es troben al maree de la qüestió etibpica, peró que
a propósit d'aquesta han anat sortint a la super
ficie i que ara caldrá arranjar. Cal confiar amb
que amb l'acció i l'exemple de negoeiadors com
Mr. Laval no poden donar-se per perdudes del tot
les esperances deis pacifistes...
M. PEREZ-TEROL
DESPRES
LES LLETRES
Cal Ilegir els autors contemporaais i, entre ells,
els d'una modernitat Inés acusada. Perb, cal, així mateix, rellegir els clássics per tal de poder se
guir millor les evolucions de la zuitura i el reno
vellament constant de les idees, no sois des del pupt de vista literari, sino també f:losbfic.
Alternar les obres zontemporánies amb les clás sigues suggereix conceptes i evoca facedes inte
ressants. Sovint l'expressi6 i ádhuc els pensaments d'un autor modern us re:orden la ma
nera d'escriure d'un autor ande, per bé que la
«moda literária» sigui completameat °posada. I
éš que. dins el vesta del llenguatge es menté, a trayés deis segles, aquel' neguit espiritual que
és la médula de l'escriptor. El vestit, els mots
:nvien : perb-en el fons diríe-a eue el contingut
l'intern neguit de I'.;scriptor es re peteix.
d'hEalvserclársesbiucst, laaltcraomnseangtr,adeans ddeonmenantle'asvagnentaetrgae
cions. I els que han aconseguit resistir el pas deis
seglés, són una garantia sólida de consistencia i
valorado, sobretot aquells clássics ja admesos uná
nimement. Ells, per tant, han de presidir, han de
servir de guiatge i d'orientació a les nostres lec
tures.
Planyem l'home que so's es preocupa de llegir
la darrera obra exposada a les Ilibrenes i no sap
alternar aquella lectura arnb la deis autors clás
sics. Perqué els clássics, com tothorn sap, escri
vien obres de totes menes i per a tot5 els gustos : ells, com nosaltres, conegueren els problemes més
profunds de la sensibilitat i la imaginació I lle
gas al cap d'uns quants segles, tenen més impor
táncia, guanyen més prestigi del que ens pot me4r.w.
réixer qualsevol dels nostres coetanis, per exemeA
pie.
Els autors casetes, com els escriptors d'avui, fo
ren homes de carn i ossos ; homes que hagueren
d'afrontar-se amb les real.tats d'una vida més aviat
dura que benigna. Ells conegueren, dones, com
nosaltres mateixos, tots aquells problemes de ca
rácter biológic que fan accionar la nostra imagi
nació a l'impuls de la nostra sensibilitat. I no
ens ha de sorprendre que alguns d'aquells clás
&es, llegits al cap de tants segles, ens aparegui
tan actual -- pels problemes que ti-acta, per les
coses que desfilen a través de les seves expressioes
i deis seus ,pensaments com els temes de la
generació present.
Aixó és una prova que els problemes vitals de
la societat humana eren ja tan vius i tan 4ntensos,
per bé que algú s'obstini a valer demostrar el con
trari, vuit segles endarrera com avui. Aleshores
els mote de llibertat i esclavatge o d'hipocresia i
servilisme tenien. si fa o no fa, el mateix valor
que tenen avui, encara que els generes literaris
que els representaven fossin completament dife
rente.
Cal retornar als clássics
De les lletres pretérites, a través els autors
m:s representatius, n'ha restat la substáncia, l'es
sencia intel.lectual ; els pensaments, les idees,
els judicis. S'ha descornpost, perb, en bona part
tot l'abre material. 1 pels pensaments, per les
idees i les máximes d'aquells autors, nodem ende
vinar com eren aleshores llurs inquietuds, llurs
benaurances i neguits.
Ui deis elements primordials de tota creació
literária — la llengua -- ha sofert ha través deis
segles els senyals evidents de la seca transforma
do successiva : rada época hi ha deixat un -rastre
"de la seva fesomia cultural, del seu avenç o del
seu retroces. La Ile.ngua ha recollit totes les evo lucions, en sentit positiu o negatiu. de la civilitza
sobretot en els paisos neollatins on aquelles
evolecions han esdevingut més sensibles, com da
munt de les terres de més recent formació geolb
gica hom pot constatar més fácilment els canvis
violents de la naturalesa.
A nosaltres. com a catalans, ens interessa co
néixer bé aquells clássics que contribuiren a llegar
a la nostra llengua els trets essencials. D'ells po
dem prendre, no sois tot allá que es relaciona
,amb els problemes purament lingüístics, ans en
cara tot alió altre que pertany a la psicología del
nostre poble i de la nostra raça. I especialment
alló que assenyala els orígens de la cultura au
tó:nona
Ramon Llull. en aquest aspecte, és una de les
figures máximes de la nostra literatura clássica.
La densitat de pensament i de sensibilitat que
tranenuen les obres luLlianes és un tresor inex
haurible per al filbsof i per al literat. Llegint L'un
hom penetra dins Pentranya de totes les convul
sions, de mes els problemes entorn del quals es
movia la gent d'aquell ternos. Llull és un deis ca
sos mes complets, més interessant que ipot ofeeir
al món la nostra história literária : amb Llull s'i
nicia el desplegament duna llengua impregnada
d'humanitat. Dideu que el seu verb, a estones,
encarna tots els sent;ments, totes les vibracions
espirituals d'aquells temas i s'avença com els
grans «enis -- a dues o tres generacions. Perqué
no hi ha dubte que la seva aparició, quan la in
fluencie provençal era tan sensible als pobles oc citans, entre ells Catalunya, representa ja una po
sició ben definida : una posició que els escriptors
de ls segles XIV XV s'encarregaraa de consoli
dar meravellosament.
Els literats i els pensadors catalans han d'esti
mar, per tant. Ramon Llull com un deis nestres
clássics predilectes. I han de trobar en els seus
conceptes i el seu verb abundan, una pedrera pro
picia a totes les exoloracions inteLlectuals. Fa
uns guante anys que tenim act devot3 entusiastes
del doctor enllumenat i tots ells treballen amb fe
en aquelles exploracions.
J. ALBERT
?On és la nostra bi
bliografía científica?
Hem entrat a la tardor. Heus ací, dones, el que
estrictament ens interessa d'aquest període de
temps, des d'un runt de vista intel-lectual: l'es
tudiant.
En determinats paisos, per cert escaesoe, s'ha
convingut que l'ensenyament dortat en temps pre
térita era una errada no llastimosa sinó malévola,
i s'ha acudit ureentment a una total reconstrucció
deis plans d'ensenyança, que, per trobar-nos on
ens trobem, e'han batejat amb el típic adjectiu in
color de enloden:1s». Alemanya és un d'aquests es
tats que, en qüestió d'instrucció, va al corrent. La
,seriositat i rigidesa a que estan sotmesos ele dei
xebles en les escotes superiors, i al que se'ls obliga
a capir, és desconegut totalment a casa nostra;
segurament que ele alumnes de I s nostres univer
sitats s'esgarrifarien solament de veure-ho, tot i
nosaltres creure'ne que la ferotgia i inconsciencia
de les cares de certs catedrática rancie, que encara
tenen us autoritzat de parauhe en les aulee deis
nostres centres docente, repor'en alguna influen
cia eficac sobre la subetáncia de l'estudi. Mentre
arreu d'Espanya, que m'he oblidat de dir que som
deis que anem bastant a l'antiga, es juga general
ment amb ele esobreealientee» i ele Mole, a les
terres gennániques aprova estrictament al cap
destre, malgrat que en tot un curs només n'exis
teixi un. Leficácia d'aquesta actitud fa ele semi
efectes des del moment que neixen novetats i e'in
venta amb eran escala només en ele pobles on es
seetteixen aquestes normes. Per a acabar amb
aques, inotiti, que no fa gens de goig l'haver-se'n
de nadar encara, direm que a casa nostra tul hem
dedicat una lluita bastant enérgica. En l'ensenya
ment pedagbeic ja ene hi Iluim merces a un con
cepte. que ja veurem, del qual cal donar-ne excel
Ses grades a l'Aesociació Protectora de l'Ensenyan
ca Catalana. En ele estudia superiora tot just co
inencem a furgar-hi ele fonamenta.
Una eonsideració important neix de bell antuvi:
Tenint en compte aqupell idil.li íntim entre l'eetu
diant i el Ilibre. i reservant-nos la condició suara
esposada. cecead': L'estudiant particular o de
cátedra exhreix. per excel.lencia. un llibre de text
ricidur que s'emmotIli a les seves aptitude i condi
cione. que són identiques per a tothom qui co
menea en qualsevol materia, ciencia o assignatu
ra (!). I. a aqueeta necessitat, molts del nostree
nrofessors !si fan una gesticulació de conformisme.
Saben per que? Pernile llibres científica tendres que
corresponsruin (le faisó equivalent i concreta a l'en
senvament que avui die hauria de subsiatir, no
n'hi han. No n'Id han. s'entén, ne el nostre idioma
—gairehé— ni en cap !lengua on una ensenyança
práctica no hi vagi paraLleia. El que si que hi ha
eón edicions repetides i difoses de no fa gaire, pena
que dieten d'une quanta anys de llur origen de eor4gesic.16 1 que. per tant, no ene intereesa des
del nostre,mirador concret.
Pele pobles, com el noetre. que amb tasca de
Urrniga intenten fer-se l'obra gegantina ele propia
interesaste 'atril) Dura eaforçoe de oomprensius i ex
perinsentata. hi ha. encara per a pulsar el moment
cribe, un punt de concurrencia: valdre'a de ter%
forans i, a ésser possible, traduits. puix que. del
centrad, és cosa bastant pesada i difícil que pugui
esdevenir eficaç. A Catalunya, peró, ho hem de
pan tot anab Ilenguatge forza.
Una consideració de gran importancia pren vi
da per consequencia. L'estudiant, com a intereesat
directo, i el professor o catdrátic, com a interessat
indirecte. no obliden, que l'estudi de qualsevol
art o ciencia es presentarla molt mé-s planees per
a l'intereesat directe si aquest pogués seguir el falda del volum en un llenguatge identic al de la
soya parla. Aetualment a casa riostra, com ja hem
dit, malgrat de presentar-se el cae bastant alar
mant. Itom no pot correspondre, disortadament, a
cap de les dues consideracione fetes, perqué, pri
merament, abans de Ilançar el crit exigent —ne
cessitem llibree moderns!— cal preguntar-nos: ?on
,é3 la nostra bibliografia científica? I la respos
ta
Hein de creme • no obstant, que no és tot perdut
i que una solució rápida í eficaç no pot fer-se es
perar si se'n tenen ganes. El fet que gairebé tots
.18 centres docente d'importáncia i fine alguna
d'oficial slagin posat a ruans el perrnís que clóna
peu a que la !lengua autbctona hi subsisteixi, die
erá, per sí sol. un bon ajut; ádhuc, el fruit de la
riostra anissio, patria ésser l'estimulant indispen
sable per a llevar aquest ambient transitori que
avui encara regna en alguna centres oficials, en
eas d'intentar transformar el mot transitori en
etern. El problema plantejat exigeix una solució
ferça urgent: sol.licita, com a necessitat d'immi
nencia. el 'libre científic modernitzat, o sigui
adantat a lee normes d'ensenyament més racional
i eficaç. i de font catalana; exceptuant, natural
ment. determinades meterles o assumptes d'alta
ampliaciO que ene seran millor servita per oervells
de fora, a mano de l'estudiant que viu i es desen
velupa dins deis nostree establiments d'ensenyan
ea, un vuitanta a un noranta per eent dele quals
son nadiue del nostre sol.
Un estol de Ilihres científica en Ilerigua própia,
ben substanciosos i polits amb lee normes vi
zents actualment, serien canaços, com ja hem
<lit. de capgirar el que ni el Renta del raonament
ni les parles autoritzades Icen aconaeguit: una
autonomia de carácter en l'ensenyament. L'exem
ple de la força que el 'libre pot tenir sobre els
dentins de l'ensenyança ene ve ben traçat per
la corba progressiva del nostre ensenyament pri
man. eQue negará que l'esplendor que comença
a produir-se a l'escota dele petits, és degut a la
en1.1cceió ele Ilibres que amb traga i amor, mal
prou lloat. ha anat teixint la benemerita Aseo
dacio Protectora de l'Ensenyança? eQui elubtará
que l'organitzacia model i les normes més efi
caces que avui imperen per les aulas infantile
de lee escotes primáries, própiament nostres, ha
gin estat eonserpiencia i fruti del baf enginyós
que hetn pogut reepirar en obrir ele tests peda
eógics caSolans de qué ene ha dotat l'autentica
Protectora de l'Ensenyança Catalana? A veure,
donce, qui danant-oe-lee de profeta tindrá la sort
de presagiar-nos, amb mires a un bon exit futur;
que el nostre sornrii és de pura fantaeia, deeprés
d'un triomf tan espectacular!
MI
C0111 tole:•• lurz pero. la decisió i
temperaments han mareat alguna pasea avançada.
Sota aquest concepte he!» pogut contemplar amb
mona d'admirado la passa inicial que han donat
en el transcendental problema l'exceLlent gra
tnátie i matemátic Entili Valles, i el notable lli
cenciat físieo-rnatemátic Leopold Crusat. Acuesta
pues amante de la nostra cultura científica, no
tant sensiblement tot el que ara estera exposant,
cuitacorrents han decidit de tirar les primeres
pedres en aquest buit unir:lene que IlVtli registra
la riostra editorial científica, anal) intenta per tal
que molts d'altres acondicionats per a fer-Ito, ele
seguissin en tan 'loable iniciativa; a fi i efecto
d'arribar a emplenar, no imparcial sino general
mera, aquest clot tan considerable en molla dels
nostres valore novells s'lli entrebanquen i on
inotts eafondren al primer paa.
Governats pels nobles instinta, ambdós cates
ciritties han donat a la Ilum, dina de la biblioteca
,<Manuals escotare Barcino», fina avui l'unic bree
sol (le les publieaeions d'interes escolar, un re
surtí d'aritmética anib el títol (Matemátiques del
Trel all» i de la printera part d'un «Cura d'Arit
intiea General i aplicada», reapectivament. Son
dues ediCions de classe, volum modest i correcta
metí/ editat i en Ilengua própia, que reuneixen
toles les normer d'un novell ensenyament práctic
i teórie.
La iniciativa, mereixedora d'alts elogie, d'aques
tes valora francament interessants seria necessari
que no reetés isolacla i servís, d'estimul, si més
no, per a obtenir una continuitat en quantitat i
sobretot en yálua. Catalunya té grana valore des
taceta en l'estudi de t,otes les dende& des de les
'exaétes fine a lee ineicactes, i s'ha de creure que
de tots elle eorgiria. al primer clam d'aportació
Perennal, un bel d'interés innegable que, en
Serns. reportada interesaos insospitats per a la
riostra terra en aspectos generala.
Tot els que amb acuesta necessitat hi hem
fitat l'interés, ens sentim embolcallats d'un opti
tnistne falaguer clavara de lee immensurables pos
sibilitate que, de prendre vida el que propugnem,
reportaria. Tots tenim dipositada una fe cega
a l'obra que podria desprendre's, particularmerat,
d'un físic, matemátic, químic, enginyer, arquitec
te, doctor-medie, etc., etc., nostre; ja que el propi
eptimisme ens arriba fina al punt de confiar que
l'ebra de etulascun deis nostres homes, entesos
en cadascuna de les Imites ciencies, podrien cau
sar una franca revolució de sorpresa enfront del
tirón científic.
Fem vote, dones, perque la tasca inicial d'a
quests hornee modele trobi ressó adequat en les
iiiéa fidels activitats d'altres hornee amb compe
tencia intelligent per a dignificar amb tota pro
pietst el nostre llibre científic o de test. Acense
guit sisó. solarnent ens mancará l'interés que hi
vulgar dedicar algun que altre editor, tota cegada
‹me no &ha de desemparar la idea genial de fer
unes edicions pulcros i eunb tota la condició d'ad
quirir una biblioteca científica d'obres magnes i
de relleu.
Será un goig ben íntim per a la nostra cultura
inteLleetual que l'eetudiant puerui collir el fruit
apte a les seves necessitats en terreny conreat
pele nostres hornee de ciencia. ?Qui més indicat
que ella pot coneixer, per experiencia, el nervi
mental de la nostra raça? Una cegada la nostra
bibliografía científica comenci a tenir una mica
de cara i ulls, podrem ésser espectadors, nosaltres
inateixos, de quina altra manera no ene Huirá
el pel, d'arrel inteLligent, de la clepea catalana
enfront del món. I, tot sera degut a la simple,
perb extraordinaria, gracia que el libre cientific
catalá causará en ésser obert.
Els meus primers vint-h-cInc anys
JANOT PUIG
5
XIV
ta ifillulimia lid Combos ell ulla escissid - [es testes do lo Mdf2
dp Dlo Ele la kg de 1 duy 190? i el Holló 1101 de lolooluris de la berra
- {I MINal Piim, [0111E1111 eI Balollú
Sortiriem a la nit, pero amb temps limitat. De
les nbu fins a les dotze. A mitja nit, sense més
contemplacions, cap a la foca. Botzinárem un xic,
perb cedlrem. No ens tocaya altre remei, puix
per partidaris que fóssim de l'emancipació i de
la Ilibertat de la familia s'entén anaven apei
xats i fer el que volguéssim — no podiem aixecar
pas massa la veu, perque la resposta hauria estat
quedar-nos sense caramelles.
Com que els dies passaven volant, nomenhaem
una delegaci6 encarregada de visitar les cases que
teníem en cartera per anar-los a obsequiar amb
la nostra serenada de Pasqües. Una mena de co
missió de cerimonial, després, a manca d'una or
questra que ens acompanyés. tinguérem d'acon
solar-nos amb els instruments musicals més rudi
mentaris. Una ferrets, unes castanyoles, una pan
dereta i el rec-rec d'uns ossets. Perb la interca
lacio d'aquelles il.lustracions instrumentals ens
dona molta feina- El meu pare 'ene les deixl a
compte nostre. — «Veiam, tu, Carleó -- en Rafel
Carleó i Cuevas que desnrés tou un excel.lent
violinista i del qual no nle sabut res més a
veure una mica de .rim-eim de ferrets quin efecte
hi fa !... Vinguen castanyoles i cap de pandero
ara.» -- «Quan entrin ele baixos no ens descuidem
de rascar els ossets.» El conjunt era passador.
Armárem molt de soroll, que per a nosaltres cons
tituia l'element principal. Altre elernent indispen
sable ens mancava. La cistella. I aquesta cistella
devia anar ben guarnida tal com la descrivia Bori
i Fontesth
La cistellona enflocada
de serrells, tintes i llaços
a vostres ulls arribada
us porta nostres canfons
La meya mare s'encarregá d'engalanar-la -- Par
ribárem a marejar amb les nostres iniciativos
d'artistes decoradors — amb Ilustrina de colore i
ramells d'envelat deis que llavors s'estilaven. —
«Que no hi manqui una curriola — féu present
un company d'aquells que amb tot atinen — per
pujar i baixar la cistella i treure el que ens hi
posin sense haver de baixar el pal...» Va haver
hi. doncs, curriola. Tampoc no oblidarem altres
dos versos d'en Boli i Fontesth
Omp/iu la cistella
deis nostres afanys
i tractárem aquest aspecte amb molta seriositat
No res de compensacions en metáLlic. Nosaltres
cantávem per honorar la tradició. No érem mate
rialistes. Fora diners ! La recaptaci6 havia d'és
ser en especies. Comestibles i coses alimentícies.
Ous, colomins, botifarres, i també ens hi aniria
bé algun pollastret. Aixf ho férem present a la
delegaci6 de cerimonial, encarregada de visitar
els que devíem regalar amb les nostres veus an
gelicals. Preparárem un xarret d'aquells de jo
guina que m'havien portat el Reja i que corría
per casa. Tenia dos seients, en els quals hi pos
sárem doe coves amb la palla corresponent, per
tal d'evitar la trencadissa deis ous, que era el
present que solia abundar més. Total : Que arribá
el dissabte i que cense torxes enceses, parqué ja
anávem prou enlluernats amb la joia que ens em plenava, eixirern al carrer, i canta que cantarás,
fins a mitja nit que la vigiláncia paterna, que no
ene abandoná en la nostra correria e caramelles,
ens marca el punt final de la ruta.
Ja descofats de les barretines i ben acondult
el xarret amb la recapta, després de rebre entu
siastes felicitacions paternals, dient-nos que els del
grup rival quedaren alió que se'n diu revolcats
per nosaltres, voiguérem comprovar-ho sentint
los. I aixf ho férem.
Tenien ra6 els que ens felicitaven. Alió de les
cobles eren expressions de mal gust i les sátires
eren inventives grolleres contra la religi6 al.lusi
ves a Vexpulsió de les ordes religioses a França,
on hi havia l'efervescencia deis decrete dEmili
Combes i de les cuate en record() una que co
mençava :
Som la terra deis llanuts
plena de frares i monges
per a seguir més endavant fent la caricatura de
dos religiosos
l'un es deja franciscano
laltre es deja pare Andreu
acabant amb un estirabot poca-solta.
tots agafen la maleta
cap a Espanya hi falta gent.
En la pela de competició aquella del
Sonia, sortiu, donzelletes.
tampoc no es podien comparar amb nosaltres.
Estaven a molts quilbmetres de distancia. L'exit
fou per nosaltres esclatant. L'endemá, repartírem
com a bons germans una part de la recaptadó,
deixant l'altea per a la forada que férem a la
«Font deis Ocellets», a la part alta de Les Corte,
prop de la carretera den Girona, a la cuitada
de Pesque. La c,aramellada fou per a nosaltres
tema de conversa i discussió durant llarga tem
porada.
No ens ho saldern pas acabar. originant ádhuc
més de guatee picabaralles arnb els de la escissi6.
En Carb6 no s'oblidava mai, cada vegada que en
parlávem, de deixar-hi anar les mateixes paran
les, a guisa de colof6 : e- Erem els qui cantávem
millor !--exclamava sentenciosament—. Els qui ho
féiem més bé 1... Els qui ene enduérem la pal
ma.» I tots quedárem convençuts que, realment,
les nostres caramelles havien estat portentoses.
Es encara, perb, l'any 1902 —el de la niega
primera comuni6 com ja he esmentat abans en
altre capítol— , el que té per a mi una altea recor
dança. Per la Mare de Déu de la Mera tingueren
efecte unes grane festes a iniciativa de la minoria
catalanista de l'Ajuntament barceloní. Careces
guarnits, il.luminacions espléndides, gran caval
cada, vinguda deis gegants, deis nans i de les
comparses típiques de tot Catalunya i fine recor
do el simulacre d'un incendi, amb actuaci6 del
ros de bombees, a la casa Rosich de la Plaça de
Catalunva, l'única que restava per a quedar Mur-e
del tot la plaça. Aquest simulacre d'incendi no
finá bé perque una pluja tempestuosa a l'hora de
començar dispersá la gentada inmensa que hi as
sistí per a contemplar l'espectacle, la qual fugí
tota desil.lusionada i«cametes ajudeu-me» per mor
de la mánega d'aigua que queia amb una fúria
formidable.
Aprofitant l'avinentesa de les festes. i com un
número del programa d'iniciatives particulars, hi
figura l'actuació d'un Batalló Infantil de Volunta
ris Catalana de la Guerra d'Africa, amb un gene
ral -minyonet de dotze anys— que usava barbes
i muntava a cavall, fins i tot hi havia xamoses
cantineres. Aixb que tot un tinent general d'exér
cit manés un batalló, solament hom ho podia ad
metre tractant-se del fet que aquest batalló era
un... batalló infantil. L'autor de la idea era un
industrial gabiaire amb parada a la Rambla deis
Estudie, al mercat d'ocells, que també venia hams,
xarxes, canyes i ormeigs per a la pesca. Aquest
industrial de cognom Sales, tenia una botiga al
Poble Sec, al carece d'en Vila i Vilá, prop de la
confluencia del Paral.lel i la Ronda de Sant Pau
al lloc que llavors s'anomenava la plaça de Les
Carolines. Sales publich unes gazetilles a la prem
sa diária. exposant la idea i posant el seu domicili
com a `oficina de reclutament.
ALEXANDRE BULART 1 RIALP
ACTUALIDADES
Rbla. Ca'alunya, 37. - Teléfon 11701
Hora I mitia de programa. !n-i,
ressare enformace-). segons
I
PATHEJOURNALila
REVISTA FEM NA
i el programa de viaiges, docu-mental,
dibu xos en colors i el
rey irtatge
Deudas de la guerra
Una radiad! de la poatguerra
entrada, una pesseta
......
Cinema Cataluna
Llar del Cinema Nacional
Avui continua de 4 tarde
a 12'30 nit
Exit definitiu de la superproducaló
NOBLEZA BATURR
per IMPERA) ARGENTINA
1 MIGUEL LIGERO
llores de projecció: 4. 620. 825 i 11
Nota. Darrera volt', del prrgrama,a les 10
COLISEUM
Avui tarde a les 4. - Nit a les 10
Un cocktail deportivo
Documental
Paramount News n.° 7 (-
vista) - El rival de Vulcano
Dibuja Popeye
I.N MEMÉÍES El la muelle
Un film de palpitant actualitat
(Producció Paramount
SAVOY
Passci g d e Gracia 86 . .-Teléfon 76913.3
bastó continua de 3 lerda a 1 nit
BUTACA 1 PESSETA
NOTICIARE LUCE, FRANCE
ACTUALITATS FOX MOVIETONE
Noticies i reportetges de
vibran? -ctto.li al
Historia d! algo ildoeliope
HOJAS DE MAGAZINE (Revista)
D1BUIXOS
Las armadas del mundo
Aventurar de un Cameraman (roe)
URQUINAONA
Avui
E
In
a les 4.
El gran
RENE CLA1R
1 tí
111 o
-Nit a les .0
triomf de
en
1 1 í in o
nado
6
TEATRE 1 CINEMA
«El abanico japoné.ss, a'ha fet ja popular abano
d'eatrenar-la. Heus ad una de nova. Nosaltree
craiem que la popularitat venia deaprée i aqueeta
vacada la realitat ha trat la valla tradició de
les cosas. I és que, audos, el cap ene voltava
tant etíbrinar quan s'escauria l'estrena i qui
la interpretarla t ott la tanen. etc. En aquest atar
id que no vallen investigadora, detectius ni agente
secreta. encara que de secret hi hagués quelcorn.
I. és dar. tant va el cántir a la font que un dia
es fa a migues. Tant hem preguntat, que a la
fi algú ha tingut rainabilitat d'informar-nos.
El dia d'estrena, si no hi ha ter de nou que
ho impideixi, s'eseauria el 24 de gracia deis que
anem passant; aíxó no vol dir que encara en
pasada mas, ai s'ajoma. Per ara. quasí és un fet,
naturalment. de propaganda. Segon» tenim antas
Neyra i Sandoval, dos diplomatics de primer ren
da, han partit ja de Ginebra. on assurnien repre
tientacion» d'altura. per tal d'asaistir ale darrers
retoca de l'opereta que aón autora junt aznb el
mestre Baylac. Tot atacó no re» menys que al
Vietória. Dese diran que el món no és una
paradoxa!
El» de la capital del Túria. treballen. Brollen
lee ~trenes com ele boratos. No fa molt ern deis
un valencia que el nostre teatre étt pobre. Reía
niet», nois ! Si han coutparacions tal vegada tin
gui raó. Suara Josap Soler Pede, ha estrenat «Ele
etitudiantes, sainet en dos actea un preleg que
ha agradas molt ala valenciana que hi han anat.
Es una obra d'intriga 1 de peripécies entre esta
dimitas. No mamita note iteró si adequat par fer-ne
un tutinet. Ja la vida univentitaria per si ho és
un sainet. Soler Peris, atan tots ele autora valen
ciana de Ilarg metralla. —com diria un cante cine
utatografie— ha feL una altra obra que distregui
una eetona i ho ha aconseguit.
Reata una altra enrame Al Prive «L'hotel dele
tras copebut. Una hastiaste segurament; pítjor que
totes les albas, pera que probablement tíndra
éxit. Manuel Giménez Salce. luid) aquella veu de
rengle d'orqueatra, dirá quatre paraules graixu
des. testraiment paliara, interealant-hi une ges
tos de mal gust i éxit clamareis. Vittita López. no
cal dir qué rara. De moral res. Ni l'obra ni 'le
intarprets. Solantent el tito' és com la ceba: torna
a la boca.
Al Novetate, la companyia de les subvencione
m'ha decidit a donar una estrena. D'un autor no
vel'? I ca! Una cornédia de Miguel Duran, que
han traduit Domenec de Bellrnunt i Bertrans Sol
lama. L'asaumpte, no és res de l'altre dijous,
VirlS
Perelacla
Xampany
Pr
Perelada
Intermedia
pula que éri repetit en mantee obre». El tito':
«Llibertat provisional». Si, realment, és una lli
bertat provisítouti que el senyor Martori s'ha pres
per tal de descansar de tant ter restaquirot en
«Madama», etc., etc. NOMéS ene agrada el dialeg,
que éts d'una puresa snob ben rnatixada.
La j'arena Canne Rozados i Angel Rovira, han
pres part en una fundó de feeta major, amb la
cooperació d'una afidonats, a un ateneu. L'obra es
«L'hostal de la Glória». Aquesta ranció tingué
'loe el día 12, al vespre, al Centre Joventut de
lea Corta. antb motiu de la larva resta niajor. La
senyora Boxadós féu una «Olerías com potaer no
l'haya:ni vista mal. azub un estudi de tempera
ntent tant prolund. Anal Revira, actor de mérita
indiecutiblea, féu del *en papar una creadó, de
mostrant, una vegada mate, la cura en restudi
palcológic de cada personatge que interpreta.
Mudaren a Parrodoninient de l'obra les germanas
Martínez. ele aenyons Obré (pare i fill), Junca,
Mansonia. Sánchez. i Morales, eles quals ningú
no tisuria dít que romín aticionate. Un nitre día
arte ocuparern dele nostres «amateurs>, car es fan
mereixedors de tota mena d'elogie. puix que d'elle
pot venir-rie rentoneada o l'enlairament del noe
tre teatre.
Josep Clapera treballa febrosament en les obres
del leu teatre. Fa de manobra? No! Acobla la
companyia que no és tan fácil com tiembla, sinó
es coneja quelcom lee finalices. '
Mamarais Corbata" no ve, encara, a ter revista.
Ni ganes!
A l'Olimpia ha dahutat una companyia de aire.
Hl lut CO '<amper i un borne que porta óseos.
Quina contrataos té la vida! Una senyora se'm
lantentava parqué no hi havía cavalla. Em pein
illa que aqueet any no es dura gaire alzó del ca
vall. Encara Id volem veure a En.Jaume Borras
al Cae, eaasant la maroma. Abra no vol dir que
passí tot l'any 1 fora del aire.
Societat Fiduciária
Espanyola, S. A.
o
MACIA
Via Laietana, 30, 4.* - Tela. 12371
o
Revisió i certificació de Balanços.
Examen i modernització de comp
tabilitats.
Organització de sistemes de
control.
1
¦¦••¦•••11=1
COMENTAR!
Entre bastídors
La Inatitució del Teatre de la Gentralitat acaba
de publicar el volunt 12 de la baria de la seva
Biblioteca d'Eatudis de Teatre.
Aqueat volum conté en catana, la conferéncia
donada el cure pasaat a la susdita Institudó par
Francesa Curet sobre «Ele teatres particulara a
Barcelona en el ~le XVIII1s.
* * *
Es parla. amb tot i que sembli mentida, de la
reobertura de l'Apolló. Hl aniria, ea» de confir
mante ele rumore que corren. Margarita Carba
jal, al cap duna companyia de revistes madri
lenyes.
* * *
?Fine quan lii hará cinema al Tívoli? Fina al
31 del mes que som. Després... El mateix hi po
dria «mar una compaziyia de sarsuela a estrenar
una obra del mestre Guerraro, que una companyia
lírica catalana, que, alguna días mas tard, la com
panyia Margarida Xírgu.
Canvie al Victória. La companyia -de Yartmela
que debutará allí el 17 no sera dirigida per Paco
Vida), sinó pel nostre company en la premsa
Jaaquini Montare. De 'primer actor tampoc no hi
anirá Pepfu Fernández. sine Vicente Aparicio.
Catalina Barcena a Cursa
Si. Catalina Barcena, l'eminent actriu, 'clesprés
d'aseolir grane triomfe a Hollywood, retorna dis
posada a col.laborar per a les produccions nacio
nata. La primera que ha tingut la sort d'asea
horir l'art de Catalina Barcena, ha estat la rgno
manada marca Cifesa.
Es tracta del primer film que l'esmentada casa
productora s'honora amb la protagonització de tan
eximia actriu, el nom de la qual, per no pecar
d'indiscreta, no el diem. Consti només que es
tracta d'un assurapte modern i d'una gran sug
aestió escénica, degut a la ploma d'un eminent
literat de reconeguda válua.
El enrió, segons ene informen, ha toeat ja a les
iteaballes, el qual rodatge donará aviat fe de vida.
Cifesa, amb motiu d'aquest film, ha contractat a
la Barcena amb vistes a la temporada 1935436, el
quid termini ée, el fixat per a 'l'estrena del film
que aLludim.
Apart el zel amb qué eón comenlats ele treballa
del ntuntatge deis escenaris, cal també consignar
l'entusiasme que ha despertat la lectura de la
nova cinta, a jutjar per la falaguera impressió
rabuda deis qui l'escoltaren. Tant la casa produc
tora C0111 Catalina Barcena, tenen una fe cega en
l'éxit. el qual constituirá un triomf mée de tipus
internacional.
Ja seria hora que es fea quelcom digne.
El cinema sembla que forçostunent hagi d'ésser
producte d'importad& per bé que no atinem amb
quinas causes ho poden motivar.
Manca el que fonamentalment se'n pot anome
nar de material, no n'hi ha parqué de les nostres
sobralles algú en faria candis.
Entre les obres de producció espanyola que cal
consignar, com a difinitiva quant a l'éxit arren
•'Espanya, sanee anar massa lluny ni massa enlla
lele temps, és «Nobleza Baturra, també de pro
lucció Cifesa. la qual ha estat éalorosament
aplaudida en trenta-tres capitals. Mai no s'havia
viat que una pelafeula assolis aquest máximum
le divulgad& car aquest nombre de eapitals,
copsaren les hallases d'una mateara producció en
mateix dia o sigui la diada de la resta de la
raça.
L'éxit, pera, no coneisteix en el fet que una
pelare:uta es divulgui o es propagui arreu, sinó
que se'n parli. que es comenti i que la comentin
no solament ele qui sempre eón ale cinemas. sin?,
aquella que nomas hi van quan senten a dir ala
seus amics que fan «cosa bona>. Abra és, el gros
públic, aquest factor tan disgregat i tan fácil
l'encarrilar novatnent si es tractés de produccione
que en 'loa de privar, enaltissin i fossin com una
mena de rogar d'ensenyaments. «Nobleza Batu
rra>. contrasta el tipisme amb la dramatització
profunda i alliçonadora. Es un film acabat que,
ni un retoc, ni una pinzellada Ii donaria més
valor del qué realment se li pot concedir.
Si el nou film que Cifesa reserva a Catalina
Barcena. pot succeir a «Nobleza Baturra>. podrem
dir des d'ara dir que ja hem trobat el que ene
tnancava per al cinema espanyol: una casa pro
luctora. Res més.
J. M. i M.
Al Novetats assagen per. a estrenar-la la set
imana que ve la comédia francesa Liberté provi.
soire, traduída pels senyors Doménec de Bellmunt
Iletaans Solsona. Contra el que suposávem, el
senyor Martori fará el galant. En Vantayols tin
dra així ocasió d'anar al cinema.
CINEMA
CARTELLERA DE CINEMES
DESPRES
LAS <ROZADAS
El film
Gegant
de 1935-36
9aramourg
0.A.4.ectiyt eaci1J3c"
AVUI E:51-PET\ A
121ild
en
STOPIL
Una actuació perfecta de la
"star' • admirada pels homes i
el galan adorat pel bel! sexe
cHroEilPI/URNiolok
120Ekroi
NPT, BELLESA i un
gran espectacle
simfónico - musical
Peservi les seves loca/liáis amb
anlicipació.
Guixeta oberta en ASTORIA
Tela. 74662-
Imp. AGUSTI NÚNEZ. - Sent Ramon, 6. - Bercellon
Mi film HUI... ildillidial!
41
ai
lo
fo
re
ell
e%
Ser
tot
els
1
del
ea
do
dr
mi
MI
Vel
fa‘r
un
la
i
de
d'il
Ver
res
frn
N
4'
se.,„