Diari catalá. Núm. 586 (23 març 1881)

              POLITICH Y LITERARI
ANY III. BARCELONA..—DIMECRES 23 DE MARS DE 1881. 586.
REDACCIó Y ADMINISTRACIÓ: FERNANDO, 32, ter—SUCURSAL EN GRACIA.-DEVANT DEL TEATRO, DEPÓSIT DE MÁQUINAS DE CUSIR.
PREus DE SIJSOMPOIÓ.—Barcelona, un mes 5 rals. 1 Fora, untrimestre, 20 1 Extranger, (unió postal) trimest,rá 40
SANTS DEL DIA.—E1 beato Joseph Oriol cf. y S. Victoriá mr.—QUARANTA HORAS—Hermanas AdoratriceS.
Espectacles.
PuypcHs.
TEATRO 'PRINCIPAL-13.a cl' abono.—Torn
impar.—A henefici de la primera tiple senyoreta
Rernardí..„$e, posará en escena 1' opera Il Bo
caocio,y,lo,segon acte del), Duchino.—Entrada
3.rs.-rA ciós quarts de nou.
GRAN 'TEATRO DEL LICE0.—Avuy, 23.—Las
comédia.S'en tiictë,Lo de;-ianoohe, La teta . *gallinaire y Vota son trunfos.—Entrada 3 rs.
Quint pis 2 rs.—.!A un quart de nou. •
Derná baix la ,direcció del reputat Mtre. cav.
lliíliebi-Dahhau, la grandiosa ópera L' Aldea
Se despatxan localitats.
,TEATRO DEL CIRCO.—Avuy, á un quart de non
á berielidi del coro de senyóras, Ladama de las
catietias. En lo interniedi del acte 2.0 al 3.° la
'tletiyóretti donya Adela Gasull, cantará lo Bolero
-*Le:Mero, Inyisibile,» y despres del acte 3.0
corone fumadoras de Los sobrinos del. capi
-tan,Grant.—Ri,haurá safata.
TEATRO ROMEA..—Societat Romea.Funció
per avuy dimecres.--iLa comedia en 3 aetes El
.espejo.. Coricert de Copólogo, y la 'pessa Las
cuatroiesquinas.—Entrada á localitats 4 rs. Id.
al 2.°; pis 2 rs.—A las 8.
Demá dia 24.—Teatro Catalá.— Estreno
,del ,drama en. 3 antes de, don Ramon Bordas y
.Estragnés, Aitulat Dina Mallorca, y la pessa
L',as d' oros.
Se despatxaen Contaduria.
:TEATROISPA.NYOL.—Demá dijous funció ex
traordinaria á benefici de don Rosendo Tersol y
don .Anton Guixá,Lo drama en 4 actos La fuer
za, de la conciencia y la péssa catalana Un
,bateig kconips de punys.
Lo divéndres estreno del dramaLaPassió.
CIRCO ECUESTRE BARCELONES.—Plassa de
Detalmaya.—Menajeria:Oriental.:—Esposició Zoo..
lógica.,Fieras, micos, cabras' y gossos sábis.—
Avuy ditnecres, octava sortida de las célebres y
áplaudidissinnas artistas germanas Ghiglio.—
A las 8 de la nit.
Entrada.2 rs.—N9y menors .de10 anys 1 ral.
PARTICULARS.
SOCIETA.T ROMEA.—Teatro Romea.—Avuy di
mecres 2.4 ,lunció d' abono.—La nova comedia
en 3 actes El espejo. concert de .Cop(Slogo
per lo Sr. Elanch y la pessa Las cuatro esqUi
,nas Lobalitats y vales eh la Conflteria del Liceo;
'renda de 'rió. (Platería 46),..Rellotjería de Cortés
5ombrevería de:Costa, (Sant Páu, 1)
Reclarns.
FOTOGRAFIAS
DE
tretas directarnent sobre '1 terreno
per lofotógrafo de Lleyda. senyor
1Vlanetes.
Laš do á-gdYgfittiratitHreu de7
setas y mitxa, en la llibreria de Texi ó y
Parera. 6, Pi, 6.
Lo producto net, se destina á la suscripció
á benefici de Puigcercós.
pera direccions y anuncis
de 6 á 12 rs. 100. Mulera
de cromos novetat pera
invitacions y programas.
Esquelas funerarias. Papar y sobres impre
frms casi de franch. Plassa Sant Miguel, 3.
LA EMPERATRIZ
3 Escudellers Blanchs 3
DEL CENTRO
Llibretería 13, y sucursal Escuelellers, 56.
Se tenyeix y renta la roba de
caballer ab tota perfecció. Espe
cialitat en tenyir tota olasse de
sederias.
Llibretería, 13, y Escudellers, 56.
VENDA Gran posada pera ven
drer, darán ralió.—Jau-,
• me Giran niunero 40,
Taberna,
HERP terliz. No
dar que '1 Rop antiherpétich deDulcamara com
post del Dr. Casasa, es I' únich que 41s cura radi
calment, sens que donguin senyal el, haber
existit.—Vegis lo prospecte.—Unich deposit.—
Gran Farmacia del doctor, Casasa, plassa dala
Constitucio, cantonada altarrer de Jaume I. • •
sarna, escrófulas,y
clernés humors, si
xis interns com ex
50 TAPINER1 A 50
LA LUCIA
Fábrica de cotillas
irryriatn r:Intl;Barria):
L't
sense mercuri copal
Aa ni altras preparacions perjudicials, per
'del XAROP ANTI-VENEREO DEL
CASASA..—Gonorreas, llagas, tumors,
dolors, estrenyiments; lo vénereo. en fi; en
totas las aovas formas, per crónich que siga,
se cura prompte y 19é ab aqueix inimitable
Xarop, exclusivament vegetal.--Vegis lo
prospecte.—Dirigirse al Dr. CA ASA en sa
GRAN FARMACIA. plassa de la Constitució,
cantonada al carrer de Jaume I.
PERA REGALOS.
Plantas de saló arbustos y flors.—La Ca
melia, Bisbe, 4.
Secció d.' economía
• DOMESTICA.
PREUS corrents á. la menuda deis art‹-
cleS de consum doméstich, en los mercats
de Barcelona en lo dia d' ahir.
Carns, deepullas y tocino, sense variació.
Pescaterias.—Mercat del demati.—As
sortiment de Ilagostins que '5 venian á 6 rals la
tersa, llenguado y pagell á 5, congra y aranyas á
4 y mitx, lbs de 20 á 28 cuartosllagostayUobLa
ras á 24, molla y tunyina á 20, surell y cipia
rap y orada á 16, boga á 12, sardina á8, y
-pops á 6.
Lo de Fransa cona rey, á 4 rala y pagell á ,2 y
mitx.
650 DIARI CÁTALA
Secció de Noticias
BARC'ELONA
SESSIO DEL AJUNTAMENT.
Baix la presidencia del primer.. Arcalde
interí don Francisco de Paula llit's y Tau
let se obri ahir á las quatre 'de la tarde la
sessió del nostre Ajuntament. Assistiren al
aete uns 32 regidors. . ,
Lo senyor'Secretari 1101 com 'de costura
1' acta de la sessió anterior, la qual signé
aprobada sense discussió.
Demanaren la paraulá--pera fer algunas
mociona tres senyors regidors y se 'Ja hi re
serVá pera després de terminarse '1 despatx
preferent. Comensá aquest llegintse y apro
bantse alguna dietámens de interés p
'
arti
cular sobre permisos de venda en las plas
sas públicas, pera la realisadó d' obras
parcial:3 en algunas fincas, expendició de
bitllets deis Empedrats, y pago de alguns
comptes. munielpals.
Se presenta un dictamen formulaper la
comiáSió corresponenta, á consécffiencia
una R...a del ministeri de Marina,.referent
al nombrament de corrod,ors intérpretes de
navio.en los ports de primera .segpita das
se. Lo,dictamen opinaba que debran non:-
brarse quatre individuos peraTdesenipenyar
dits cárrechs.
Usá de la, paraula. senyor Coll y Pujol
manifegthrit que per 'a tendré–al millor ser:-•
vey del port de Barcelona se 'n. necessita
ban deu. Lo eenyor Maza digué poch mes (5
menoS lo Mateix y oil viatá de Ia.cenformi
tat d' Ideas s' aprobá, arda:non ab la es
mena del senyor.Coll y
. Se llegi altré, dictamen .,propOsant, que 's
•creés una plassa de perter en la óscola mu
nicipal del carrer del Ohn, rnotivantse -una
curta discussió en:'.1a., que 'Jai . prengueren
part los senyo•s Cabo, Col!., y Maza, suspe
notase depiés'l diçusio a,ft de que Al
coMissió ts` p(y,é,a d' a'cort. •
Se llegi epntribu,hint al
sosteniment .der 4Jsi10 4val Espanyol
ab la.cantitatAhylzide 691.,pessetas, que
dant aprobat sense discussló.
Se doná eompte acore de la comissió
que habia deliberat •Slibre I' establiment dé
la pla.Ssa de poner enla escola del carrer del ,
Olm, la qual proposabá.lie 's dongués Cor
sa executiva á las obras pera. habitació del.
citát porten 'Lo'clittátnan fou'aprebat.'•" ' SO llégi una comunicació de la Junta de
Firas y:Feetas demanant al Ajítátáment
una cantitat.peraajpdar á cubrirlo déficit
de '6,0150 y prcode pessetas que resultaba de
lo recaudat; dictamen de la Toknisaii5 ,
respectiva opliunt, cine no debiáentrégárse-•.
cap cantita.t, ateSoaloa bons recol±ts de las'
tals Firáé y. Festás; elserit tea-libé aprobat
per majoria. •
Tocá '1 torn al dictámen forrnulat á conse
qüencia da;lak dimissioys deis regidors se nycirs "di PFerhandet y »rata y,Rodés,
opinant, la conlissió; que' en atenció-á que '1
,carrech de regidor ,es honorifich, .gratuit y
obligatori, no es convenient ni just.admetres;
las dirnissions presentadas; aprobantse per
unanitultat lo dictárnen. • •
Lacomissió especial. de consums presenta'
un dictámen solicitant la autorisació pera ,
reformar la plantilla ,del personal ab.arreglo
als...pressup.ostoa,...ereánt. y suprimint . las
plassas, que cregui, conyenientas.,p9p.almi
llor servici adminiStrátiu, essent -4Pí'Obat
sense'discussió ab forsa exeCutiva.
Altre la mateixa comissió signé aPro
bat. Eti lo mateik a' acepta la dirnisaió del
cárrech de gefe del personal de Consuma,
presentada per lo senyor Anaya, y 's nom
bra, pera aubstituhirlo interinament á.don
Panlino Roig, ab 1' haber de set Unta duros
cada any.• . rtambé 's presenta un dictamen de la pa
'tafia Comissió establint las reglas generala
pera la introdueció é inspecció detallacla de..
las cama de tocino en aquesta ciutat,tant
frescas com saladas,' SUbjectantlas en. tot
tempe á la inspeeció facultativa pera perme
trer sa venda quant reanitin sanas, previ '1
pago deis drets correSponente, ó pera muti
lisarlas.4at cal que.sigan doléntas ó triquia
nadas y 'perseguir deVant deis tribunals tesos
introductora.- .
•
–
Lo senyor Cahot,proposá .duas ó tres es:
manas al' dictárnen, suscitantseab tal motiu
-*a petita discussió en laque-hl prengueren
,part los senyors Eseuder, Cabot, Raventós
tornant á la eornissió respectiva
perque. 's modifiqués.á la Inájor brevetat.ab
ittdicacions. fetas. per dits.regidorS.
`l'eh-Trina 1 despatl ordinari y I' senyer
Maza proposl que. `s•dirigis un telegrama al
gobertydemanant que no adoptes cap dispo
sició i'eferenta á la:Tiesa del orillas de fer
ro-carrils per lo paa á nivel! deis Carrera del
Ensanxe, interin Ajuntatnent no hagi es
tudia.t la questió y dittamin,at conforme rea
claman los intereslos generáis' ,,ele ..Baree-„,
lona.
, Le senyor Madorell oposá á la proposi
ció ereyentla !ziaitiridicial per alsumpte
preguntá si P•-Ajuntament 'estaba atytorisat;
pera fer lareclamació acuse haber sigut: in
vitat.pe '1 gobern.
Lo senyor Cabot va desvaneixe escrú pólo,y &gatea del setiyOr Madorell,. mangas
tánt qué no. sollament'ló Mnnicipi estaba en
lo seu dret al ter la reclamació, sino que tal
'era sá obligació,per mes que P Ajuntament
antteerriioorr hagués a donat lo sen informe.
Al fi s' aprobá la. proposició por unani
mitat.
• Lo senyor•Baró ten duas mociona:. una so
bre '1 pago de ,bitllets averiats que obtingan
.prenu errlarifatlels. Etripedrats; la segona
• demanant que 's prohibis absolutarnerit ,en
tre ‘ls empleats del Muiucpi, 10..fer stiserip
cions.dé.cap mona pera '1'1'a:henar ó .regalar •
Objectes a. algun regidor; la tercera sigue
apropósit de las palas e.ondicions. y. pitxor
adnunietració del Hospital de Santa Creu. '
Lo presidént declara que las mocions pas
Badal" á la comissió respectiva:
-45crasenyor Amaty Fertnosa '•proposá que ;
se suprimissin las actuals Tenencias d' Ara
caldla y que tornessin á establirse á.: Casa
de la Ciutat. • .
Usá• de la paraulalo senyor Cabot, felici
tarase de que nitras veus que .1a seva .s` al
eessin á reclamar lo que eh l habla demanat
inútilment tantas vegadasd#arit la pássada
adrninistració.»emana. ademes quela comie
sió corresponenta estudihi y Pronosi.4 la lúa
jor brevetat lá..construccio del bou cePentiri municipal 'de Barcelona, sense subjectarse
per res á cap junta .secundaria ni á cap tra
ba eclessiástica.- Com á qüestió de vital .in
terés també.. qua• s' ernpedressin
aviat losetarréráprincipals•de la ciutat, qual
mal estat noe deshonra ala ulls de tothom.
Parlá de la t'onda-odió de transPorts públidas
y exitá á la presidencia á que fes .assistir á
las sessions que se celebrm a tots los regi
dora. „
La 'presidencia Manifestá que" total las
mociona passariadásás COMiSSiOREV respec
tivas y que.en.qa.án.t.á lo que era de S'a in
curnbencia falla _cumplir la, ley.
No habatithi Mes assumptos de que trae
tar se .aixecá la sessió á tres quarts.de
Manifestació proteccionis
ta.—Aliir, á las tres de la tarde y en lo 1c:e- .
cal del eInstitut, de Foment. del trevall *na
cional,» Va reunirse la Comiásió org,aniaa
dora de la manifestado proteccionista que
's projecta, ab los direetors deis diaria lo
cals. .Aquestos estaban :representats quasi
en sa. totalitat.
Lo president del «Institut,» don Joseph
Ferrer. y Vidal, va nianifestar qua 'per eón
trarestar las tendencias lliure-cambiStas
de Madrit, s' había designat una comisSió
organisadora de una manifestado protee
.1111MeelleMe
cionista, y que aquesta comissió habia acor
dat celebrar un gran 2neeting en lo teatro
Principal, que tindrá lloch lo dia quatre del
,próxim Abri1,11 al-que ..assistirán represen
tacions de tots• los, eentros, assomacions,
.grupos d' obrers,atc., etc. •
no sois de Bar
celona ni de Cataluilya 'sino de tota Espa
nya.
Teta los representánts de la prempsa van
manifestarse conformes ab lo pensament,
y si va haberhi alguna discussió, no va te
nir altre objecte que completarlo ó perfec
cionarlo. En-aquest sentit van expressarse
tots loa que van fer ús de la paraula, y la
tomissió organisadora va fer sevas totas
las ideas que-van vertirse durant la discus
sió. Entre aqueixas mereixen notarse las
següentas:
Que lo meeting del teatro Principal no se
rá mes que '1 comensament de la campanya
que ha d' empendres contra las tendencias
económicas • deis lliure-cambistas madrile
nyos, arribantse, en cas necessari fina á fer
grans, manifestacions públicas com la de
1869;
• Que en la reunió del teatro PrincipIrti
pendranpart activa oradors caracterisats de
totá los partits politichs, per demostrar la
unanimitat dé Catalunya en lavan qüestió
de que 1s tracta, y
.Que 'a fará una gran tirada deis discursos
que's-pronuneihin, repartintlos Profusament
en Catalunya y Lora de Catalunya.4.1.objec,
te de facilitar laairculació, tots los directora
de periódiehaván oferirse á inclouren exetn
plarsdintre de tots los números en un mateix
y determinat :
Tals son lbs princlPáls acorta de la reunió
d' ahir, demostrant- una -vegada mes que,
quan se tracta de la causa del trevall ame
nassat per qui ni ha préa. la pena d' estu
diar la qüestió, los catalana' .nos presenten'
compactes corn un' solhome, y que es mate
rialment lmpossible desunirnos...Dintre del
mateix terreno econótnith podem tenir dis
tints punta de mira pero'corneidim. tots 'en
defensarnoscontra las ,vuydas teorías .deis
que ágitan,a,quatre,cornercianté • de Ma.drit,
que no haurtan.de: representar res dintre d'
una nació regularmenturganisada.
• Los,estudiants. 37 '1 centena
ride`n Calderon.—Avuy, se reunirán
en la Sala número 1 de la Universitat, las
comissions o las distintas facailtats nom
bradas pera tractar de la celebració del Cen
tenar de .Calderon de la Barca. Deáitxariam
que als reunits los domines aquell esprit ea
talanista (le que feren gala los .estudiants de
Medicina, en la reunió. que tingueren lo dis
sapte prop passat. Segueixin per aquest ca
mi y conseguirán las simpatías de los ver
dadera fills de Catalunya. Sentim de veras
que la segona séssió que aquetsúltims tin
gueren, la presidís lo Degá de la facultat,
lo qui atribuhintse facultats que no perto
ceban, va nombrar de «motu .propi» nous
comissionats; excluhint "118 verdadera cata
lanistas, los quale hablan obtingut lo seu
cárrech per votació de sos cernpánye.
Y no se ‘ns digui que lo Degá va presidir
per ser presicient honorari pmg que sab tot
thorn y tleu saber lo' doctor Rully.;que- las
presidencias honorarias no. dirigelxen may
las discussions, distingintse en aix.(5'de las
efectivas. Ademés, la presidencia d' un ca
tedratich, cohartabala Ilibentat dels reunits,
puig que com estudiaras dependeixen d' eh,
y per aquest sol motin tots los aeorts que a' haguessin pogut •pendre haurian tingut lo
detecte de ser poch expontáneoa.
La <Gaceta de Cataluna»
y catalanisme.—Ab motiu d' ha
berse parlat en catalá en la reunió deis estu
diants celebrada avans-d` ah'ir, la Gaceta 'la
dona ó intenta donárloshi una filípica tre
menda. •
Si per que en la reunió hi habia algun cas
tellá, que no entengués lo eatalá, suposa 'I
colega que allí -debía .paylarse er4 'lengua
.~7~~errar~romm.", DIAR1 CATALA
castellana, ab aquest criteri trobariam
que quasi bé may podriam parlar en nostra
llengua en cap reunió, y.fora aixó molt ridí
cu1 pe 'ls catalana, per mes que la Gaceta no
sigui d',aquest parar. ,
Per altra part, se tractaba de honrar en
la capital :de Catalunya, pe '1s catalans,
la mamaria del famós Calderon ete la Barca,
y si á Madrit. ho fan en castellá, ,natural es
que nosaltres holem en catalá. .
,En, Mistral, •
, Aubanel, en Roumieux y
altres felibres provensals saben molt bé '1,
francés, pero pera felicitar á.Victor Hugo en ,
son vuitánté aniversari, ho feren en provea- •
sal, y ningú va tenir res que dirhi.
Donahs aqui trobérn en lo mateix cas,
ab 1' única diferencia que en Fransa• no hi•
ha periódichs com la Gaceta, que, prenguin
á mal las cosas que 's fan comes natural
que 's fassin.
,1P1. DE.--A.ir deMati fou conduhit al
earnentíri lo cadavre de donyalMaria Pijoan
y Mira cle, inare del conegut catalanista don
Antoni Aulestia, assistint al acta gran nú
sillero de, escriptors y artistas catalana.
Midas sérias.--Segons llegirn' en
un colega profeSional,• lo nou gobernador d'
Alicarit ha cornplert al peu de la 'letra las
órclres donadatá pér son ántecessor á mitxans
de Jarier respecte al puntual pago deis mea
tres d' escola, en virtut de lo qual, varios
ajuntaments d' aq,uella provincia han sigut
destituhits per estar debent inensualitatu
atrassadas.
Axís va bé.
Periódich nou.---Dintre poch sor .
-tira en riostra ciutat un • setmanari ilustrat
ab caricaturas al cromo que tindrá per titol
La Mosca v será escrit en •castellá. Tenim
entés que 1' editará (una casa de Barcelona
molt coneguda.• .
Vetllada litéraria-mcru.sieal.
—LO senyor Surroca, director de1 col-legi de
Sant Jnseph, lo passat cliumenje va obse
quiar á sos alumnos y amichs ab una vet
liada literaria-musiCal, digna de- particular
mandó, tant per da. escullidá concurrencia
que oinplia de -gom á gom. sas eepayoses
aulas com per las poesias y discursos que
recitaren los, alumnos de' dit establirnent,
entre los quáls recordem aIš senyors Thós,
Pinos, Güeli, Parcet, Surroca, Figueras,
Tatuet, y molts altres.
Los alumnos de 'solfeig cantaren 'Varias
composicions propias dél día, ,essent aconi
panyats ab piannper son autor lo reputat
professor dit col-legi senyor Vinyas.
Lo profesa« senyor Sumpsi, va llegir una
poesía dedicada'á sos alíminos.
Lo doctor 'don Manel Rodriguei va recitar
tarnbé un eloqüent discurs , justáment
aplaudit com ló qué al final de la vetllada
va 'recitar lo director senyor Surroca.
Entre los varios regalos que van ter los
alumnos'á so,rr`director 'recordém una aca
bada irnatge de Sant Joseph, sortida del ta
ller del ,senyor Alen', y una ploma d' er y
plata ab tia' corrésponent dedicatoria.
Regrés.—Procedents de Saragossa va
ren arrivar ahir vespre á Barcelona los nos
tres amichs don Joseph M'aria Valles yRibot
y don Baldomero Lostal, que com varem dir
passaren á aquella capital ab 1' objecte de
saludar al senyor Pi y- Margall é invitarlo á
que vingui á la nostra ciutat. Lo senyor PE
los-hi Va prometre qtie vindrá en lo próxim
mes d' Abril.
Lo senyór Villalva.—Ha arribat
á Darcelona 1' exgobernador á desgoberna
dor de la nostra provincia seriyor Villalva.
No sabana si ha vingut á Barcelona á do
nar llissons de política al senyor Herreros
de Tejada. Si aquest funcionari nece,ssita
qui 1' ascessori per treure Ájuntaments y
guanyar alecciona, ningú corn lo senyor Vi
llalva. Encara .ns recordérn de las famosas
elecciom que aquest senyor va guanyar.
Cap á. Madrit.—Lo encara presi
den!, de la Diputado provincial de Barcelo
na senyor Vilaseca y Mogas, ha. sortit cap á
Madrit.
Ignorém objecte de son viatje, aixis poin
si quan torni encara será president de. la
Diputado. •
Jove que promet.-J-Ld jefe d' or
dre públich senyor Iriarte va detenir ahir á
uI jave de Gitona que habia fugit de sa.'Casa
ab sis canta duros habentsen ja gastat la
mistat- aproximadarnent.
Professó de Setinana Santa
—Lo pendo que desde avans d' aliir, s' ha,
colocat en una de las fincabas del frontis de,
Sant Jaúrne, anuncia la celebrado de la pro
fessó del dirnars de Setmana Santa que cada
any en tal día sol, celebrarse sortint, de la
expressada iglesia.
Bon donatiu.— La fundó qué la
societat de la Barceloneta La Perla doná. á
•beriefiei de las,Victimas del naufragi de la
barca Sant Joan, don l bon resultat. Lare-,
dacció del periódich La Pescatera va donar
227 pessetas.
Llevadora.—Ahir se revalidá de lle
vadora donya Adelaida Cuxart viuda do
Hernandez.
L' eseorxador.—Donchs, ?y la no.:
va comissió del Escorxador, que no dona se
nyals de vida?
Dihein aixó parque hem observat que Bar
celona segueix, sobre com, a' administra 1'
Escorxador, tan á las foscas com avans de
caure 1' Ajuntament canovista.
'rampa arrera a' había establert la bona
costum de publicar diariament un estat'deis
capa de bestiá sacrificats y de las can titats
recaudad.as, y !vegis quina coincidencia! pu
blicar aquets estaca y aumentar d' una , ma
nera respéctable los ingresaos sigue tot hu.
Mes tart, quan los canovistas elegits pa 'ls
rhunicipals y escombra-carrers varen entrar
en la Casa de la Ciutat, lo sistema va cam
biar paulatinament. Primerament se publi
caban•los estats un-día sí, un dia nó; des pies ja 's deixaban pasear tres y quatre días
sense donar comptes, y per últim, desprée
de llarchs paréntessis que duraban setma
nas enteras, se va acabar 'per no dime una
paraula.
Aquest es lo sistema que a.vuy prevaleix,
y creyéin qüe 'a hora, si 's velen acallar d'.
una vegada las mumuracioná del públich,
de cambiar d' una manera radicalment lo
sistema.
Que 'a publiquin diariament los astral,
corn mes detallats millor, del Escorxador, y
sápiga '1 públich corn adminiátran sos in
teresaos.
1 808!—En la botiga d' objectes d'
art del senyor Vida], hem vial exposat lo
quadro que ab tan expressiu titul executá
lo' conegut pintor don Modest Urgell, y del
que ja parlárem temps enredara, qu' es un
recort dedicat á son país natal. Se veuhen
las murallas de la inmortal Girona á mitx
terma, y en primer, 1' áliga francesa que
fuig esporuguida, rastrejant las erbas. Al
fons a' ovira entre boyra la célebre ciutat.
Es, en conjura, de bella execució y acredita
una vegada més á tant reputat pintor, hon
ra de la terra catalana y que, aixis se dedi
ca á inrnortalisar sas glorias.
Conflteria de <la Palma»
En los aparaclors de la confitería y paste
lería «La Palma,» hern vist un curiós rama
llet representara 'lo carro aregórich de la
cabalgata de «L' Eura.»
Benefiei en lo teatro del Cir
eo.—Avuy, en lo teatro del Circo finará
lloch lo benefici del coro de senyoras, po
santse en escena la s,arsuela «La dama de
las camelias,» ab la mateixa música de la
«Traviatta» de 'u, Verdí. Ademes la senyo
reta Gasull cantará en obsequi á las benefi
ciadas lo bolero. d' Arditi «Leggero invisi
bile», Y las beneficiadas cantarán lo coro de
las fumadoras de «Los sobrinos del °apilan
Grant.»•
De segur que una fundó tan!: extraordi
naria fará que s' oniplenquesta nit lo teatro
del carrér; dé Montserra•. •
-•
Liceo.—Ames de, los senyoras Cepeda
y Ferni .sembla que la empresa
del Liceo ha éscripturat, pera la temporada
de Prima.véra á la senyera Harrys,• que ha
cantal molt éxit en ro' Teatro Real' 'de
Madrit. .
•
• Ben troba entre, noáal
tres lo baix senyor Momias; convalescent d'
una•febre tifóidea. Li •doném lalenvinguda
desitiánt: son- rápit • y cornplert restabli
ment. •
Robo d.' un' coiXi.L-Diti lo DiaK
'dé'Bdicelona qué dinnien0..fon'rebat; en
la iglesia del Pi, lo coixi enetue.s' había as
sen•tat 1.o•bisbe per sentir la..conferencia,o.-
mini•cal delTare Vallet.; •• • •
.
•
Lo robo ha impresionat ;•ala .obrers del Pi
fina al extréna d' haber a.cordatno adinetre
pe '1 rnontiment de diiousy divendrea sant,
candelabros ni candeleros de plata.
, QuarteioS 'ClááSiehs.—Aquesta
nit en Ateneo Barcelonés, se verificará la
segona vetllada musical de,..Quartetes Cláá
sichs, qual execució correrá á cárrech de al
guna senyors sócis.
-Crónica . Indivi
duo va robar ahir una pessa de panyo de un
magatsem del carrer de Renda de Sant
toni, mes ‹Teyentsé dascribert la va•llensar á
terra.posantse It correr précipitadament. No
sigue agafat, paro l anie, :recobra la 'pesa
de pa.nyo., „ ,
.
—Ab fractura de 'porta varen ser robadas
ahir varias.,'peslas de re»; .de mi tertat del
Curar de•CanalS.,. •
—En un pía delcarrer del Hospitalr inten
taren •algtina Iladrea fracturá la porta, pero
no he coriseguiren:,, gracias' á fa, Vigilancia
deis vehins..
Barallas.;--En.una, taberna del cu
rar dé Baix Muralla' se- batallaren ahir dos
subjectes, resultant un feritper, 1' al
tre' ab una arma blanca en 'lo llabi superior.
Los dos subjectea: • vitiheri..en.lo Matent do
•.' . .
—Duas donas se' barallaren també en la
font de San t Agusti Vell. L' una d"•-ellastin
gué qué 'ser baissiliada ;en-la••casa de socor
ros del districte' á causa .d' algunl • 'copa de
canti que 1' 'ultra li pega entre cap y coll.
.AUSSMáts.—Adenié dele que rete
rim. en nitre lloch • ..sigueren ahir, aussiliats
en las diferentas casas de, socorro de la ciu
tat: •Un.noy de nou.,.anys que tenia una fe
rida al cap t'.L causa d' una caiguda-,' un 'he
me contús de un peir y altre ferit del dit in
dice del peu dret; los des última' per desgra
cia en lo trevall.
MOVIMENT OIENTIFICH Y ARTISTIO11.
PrOjeCte.--- Habém rebut un tomet
elegantment estampat en Bilbao que porta
per titul Proyecto de reglamento para. la
ensenanza prdctica-simultdnea de la
Agricultura en Espana, quál autor es don
Frederich.Anél y Malet, ex- diputat previa
, ojal de Guipúzcoa. En un trevall conciensut
y digne d' esspr estudiat per tots aquella' que
8' ocupan cle,4 pervenir de nostra agrieul
tura.
<De las localizaelones cere-.
brales.»—Aquest es lo Mol de un'opfts
col elegantrnent iunprés en la tipografía de
.«La Academia» contenint las observacions
que sobre tal tenia ex osa en algunas ses
sions de la Academia Médioo4armaeéutica
DIARI CATALA
los darrers mesos del any passat lo Dr. don
Alexandro Planellas, que acaba de veure la
llum pública. —D' aquest y altres treballa
bibliografichs ens en ocuparém en una pró
xima Revista bibliográfica.
La Ilustració Catalana.--
S' ha publicat lo número 26 de la Ilustració
Catalana qual importancia es cada dia crei
xent. Los grabats d' aquesta setmana acre
ditan de veras a. los grabadors barcelonins.
En la primera plana publica un magnifich
retrato del Czar Alexandro II, dibuixat d'
en Gastelucho y grabat del senyor Sadurní,
y en las duas centrals un dibuix d' en ‹Muriel
y altre del aspecte que presentaba lo Para
ninfo de 1' Universitat lo dia de 1' inaugura
•ció del Congrés Catalá de Jurisconsults. En
la darrera plana figura un bell dibuix d' un
pensionat á Roma. Lo text es escullit.
. Los animales pintados por
sí mismos.—Acaban de publicarse los
repartos 42 y 43 d' aquesta important obra
que ab tant éxit edita lo senyor Verdaguer.
Conté cada un deis quaderns un cromo pre
ciós y pié de gracia.
DISCURS
riONUNCIAT PER D. FriAwnsco Pi Y MAR-GALL
EN SARAGOSSA LO DIA 20 DEL COR
RENT.
Senyors:
Es de sentir que 's parli tan de la unió ab
los demés partits, y tan poch de la del
nostre. Afortunadament estich en un d'
aqueixos poblesque no abandcnan las ideas,
ni per inmerescudas derrotas, ni per torpes
intrigts; que no desmayan jamay, per que
saben que las gratis ideas rara vegada 'a
realisan eh lo ternps y en 1' espay, sena pas -
sar per grana contratemps y fina per doloro
sal catástrofes. Per aixó me dirigeixo á vos
altres sens temor, parque sé que trobareu
just lo que digui.
Sucumbiren nostras ideas en 1873. ?Vol
dir aixó que no hagin de triumfar demá?
Sucnnabiren nostras ideas, per la debilitat d'
una, per 1' impaciencia d' nitres, per los er
rors 4e tots; sucumbiren, parque no teniam
encara<ben.arrela.da 1' idea de que en los po
bles 1liure,3 no hi ha dret á 1' insurrecció,
mentrea .subsisteixin los drets individuals.
(Aplausos.) .
No contribuiren poch á la nostra derrota
los partits que votaren ab nosaltres la Re
pública. .Va ser votada en 11. de febrer, y
tretse dias després, lo dia 24, vaig veurer in
vada lo Ministeri de la Gobernació per 400
guardias civils, y '1 Palau de las Corts per
un ó dos batallons de tropa de linea. Vaig
veliter áquell dla ab esoándol defensadas las
portas del Congrés per centinellas ab la ba
yoneta calada, que no semblaba sinó que
guardesin las d' una pressó ó d una forta
lesa. ?Qui ho habia disposat? TJn radical: lo
President, de las .Corts. Burlats en sas aspe
ransas, tingueren de passar los radical per
la oonstitució , d' un-rainisteri homogéneo:
mes no per aixó deixaren de fernos la mes
innoble y la mes implacable de las guerras.
En' lo" saló do sessions • nos acosSabari` á pre
dtintasposareri en jóch tots los media pos
sibletpera. retardar la votac,ió definitiva de
la8 'l'Ida, °posaren una ferma resistencia, á
lá reriovació. deis Ajuntamentsy Diputacions
de provincia reclamada per tots los pobles;
ja disolta la Asamblea, no va pensar la Co
baissiÓ. Pertrianent sino en humillarnos y
Veliseng. Vegent que no ho conseguian,•ur
diren aquella partits 1' inicua trama del 23
d' abril, en que varen apareixer imita desde
'la rad.icals fina ala conservadora del temps
de Narvaez. Vensuts, no cessaren en sas
conspiraeions fina á realisar lo del 3 de ja
ner, que no podem recordar sinó ab llágri
Mas,als ulls. Conspiraren auberta y desea
tadaMeat contra noaáltres, quant nosaltres
los habiam ajudat poch avans franca y ge
nerosament, tenint ab ella una benevolencia
que va mereixer las censuras del nostre pro
pi partit. Benevolencia á laque varen cor
respondrer ab la mes negra ingratitud. No
vos faig memoria d' aquestos fets pera pro
mourer odis, sino per preguntarvos: ?Podern
confiar á 'n aquestos homens la bandera de
la democracia??Podem erigirlos en jefes deis
partits lliberals? Poncha aixó 's preten per
medi de 1' unió democrática.
No vaig á referirvos fets que no hagueu
vist per vostres propia ulls. Precisament al
guna han passat.en aquesta mateixa ciutat
de Saragossa. !Quantas vegadas no vos han
callat lo que projectaban fina al vespre del
dia que creyan segur son triumfol !Quantas
vegadas no vos buscaren sino després de
fracassatasos projectes, per veure si ab la
ma agena podian treure la brasa per no.po
guer ab la propia! (Riallas.)
Sis anys fa que veneri parlantVos d' unió
democrática afalagántvos ab dolsas ilusiona
y alegras esperansas. No sola no habeu vist
los triumfos que vos prometio.); no habeu
vist ni '1 cómensament de la batalla que de
bia próduhirlos. Impotencia Mes gran no sé
si a' na vist en cap partit.
No ha produhit 1' unió per nosaltres re
sultats positius, mes sí negatins. Un de nos
tres correligionaria va parlarvos d' unió, y
no va vacilar en suscriure un programa que
va portar la discordia al nostre camp. Tan).
poch ha vacilat després en passarse al ca.mp'
democrátich progressista. Parlan de 1' unió
deis demés partits y no temen desgarrar lo
nostre. Un a.ltre de nostres correligionaria
ha predicat recentment 1' unió y ha Ilensat
dintre '1 partit una nova teya de discordia.
(A tenció.)
Nosaltres som lo partit mes numerós y
mes popular d' Espanya. Temen lo que po
dém fer demá y trevallan per quebrantar
nos. Tontos seriam en deixarnos portar per
sos enganys; convé que afirmém cada vega
da mes la personalitat de nostre partit; que
`ns organisém forta y vigorosament; que
marxém tots inspirats per un sol pensament.
Pensém, asaría de tot,'en organisar lo nos
tre parta; després podrám parlar de 1' unió
ab los nitres.
Tal vegada hagi sigut jo deis primera que
cregueren necessaria una coalisió ab los de
mes partits democrátichs, pera reivindicar
los drets compresos en lo titul primer de la
Constitució de 1.869. Volia la coaliáió, mes
una coalisió ahont hi hacrués igualtat de
condiciona pera tots los parbtits; una coalisió
que no 'lis obligués al silenci; una coalisió
que `ns deixés en llibertat peral difundir y
propagar nostras doctrinas. Si 'ls demés ho
mes polítichs la haguessin concebuda y rea
lisada en aquestos termes, tal vegada s'hau
ria conseguit ja '1 suspirat triomfo. (Grans
aplausos.)
Laconfusió entre `la radicals y nosaltres
no es possible. Professém distintas sino
contraposadas doctrinas. Se detenen ells en
la autonomía del individuo y de la Nació; y
nosaltres la fem extensiva al Municipi y 4.1a
Provincia. Voten ella pera las provincias y.
'la pobles la autonomia merament adminis
trativa, y no.saltres la volém á la vegada ad
ministrativa, económica y política. Conside
ran ella la autonomía provincial y la muni
cipal.com á gracia del Estat, á qui concedei
xen lo dret de aixemplarla y reduhirla; 3r
nosaltres creyera que '15 pobles y las provin
cias son autónomos per dret propi. Veden ella
la unitat per la acció del Gobern;. nosaltres
la volém per la lliure voluntat deis pobles.
Aixis ella son enemichs deis Fueros de las
provincias Vascongadas y de las institucions
civils parque os regiu vosaltres; y nosaltres
estém disposats á retornar á aquellas' pro
vinCias los fueros que no afectin los interes
sos de las demés provincias y reconeixém en
vosaltres lo dret de conservar, corretgir y
modificar las vostras especials lleys.
Están ella .per 1' actual sistema rentístich
y nosaltreá preteném cambiarlo, despullant
al Estat de funciona que no li son propias,
entregant á las provincias la aplicació y re
caudació deis tributa y logrant per aquest
medí. que '1 producto de las contribucions
no '5 perdi en gran part avans d' arribar á
las caixas del Tresor. Conservan ells per fi reminisceniasde passadas glorias y voleii
grana exércits y mes grana reservas; y nos
altres, sense deixar de volar un exércit que
siga la salvaguardia del dret y la defensa-de
la patria, volem que Espanya 's regenéri,
no per la guerra, sino per lo,trevall.
Convé Tia posém de relleusqueataa dife
rencias y propaguen). y difundiM sena treva
nostras ideas fins á portarlas'al mes apartat
poblet. Saben lo populars' que noson agües
Uta doctrinas sy.han.buscat en la unió déino.-
crática un medí pera obligarnOs'á'callarlas.
Massa temps hent.guardat,silenci;"parlém
posém las cosas en son lloch. Poden:ells•de
sitxar la confusió, no nosaltres. Ello la vo
len prindipahnent ab lo fi dé buscar entre
nosaltres soldata pera sos inniensdonnadrcis
de oficiáis. (Aplausos). •
,
Coni avans vos he dit, se ha volgut recent
ment sembrar la discordia entre nósáltres
prenent per pretext un de nostres mes fona
rnentals principia. Ja que 'm troyo entre vo
saltres, me crech en lo deber de manifestar,
vos ma ()pipió sobro aquest punt, ab Ia
franqnesa ab que he abordat sernpre toias
las qüeá;tions fina á perill de ser objecte de
ultratges y calumnias.
Aqueata qiiestió es la del pacte que s' ha
donat en presentar com lo terror de las
galas. !Me pasma en vritat que tal suceehei
xil Lo pacte es la forma jurídica de totas las
relaciona entre sérs racional y- Iliures. Pac
ten constantment pera procurarvos lo soste
niment del cos y del ánima. Pacten pera pro
curarvos lo pá de la vida; los panyoá ab que
cubriu vostras carns, los mobles'que us ser
veixen pera vostra comoditat y vostre repós.
Pacteu ab lo mestre que ha d'i .ensenyar ala
vostres filia,. y, si sou católichs, ab lo sa
cerdot que 'ls bateja, los casa y 'la hi dona
sepultura.
Pactan lo mateix los pobles ,que 'la indi
viduos. Pactan lóspobleapera realiaár obras
comunas y molts se asáocian ja pera explotar
devesas, ja pera beneficiar montariyas, re
gintse per los estatuts y reglamenta que ab
autelació habiOn convingut. Pacta 1' Estat
com 1' últim ciutadá pera cumplir tota $OS
serveys; ja pera comprar armas á aos; sol
datsaa pera procurarse los cotxea dé sos
correus, ja pera tonstruhír las obras'públi
cas y ja pera véndre aos baria. (Aplau
sos).
Per medí de tractats, es á dír, de. Páctes,
convenen naútuament las nacions la deter
minació de sas fronteras, 1' ardías; de, sós
ferro-carrils, los arancels de sas adnahas,
la extradició deis reos y '1 valor que han de
tenir las escripturas de sos notaria' y las
sentencias de sos tribunals. Fina la Iglesia
que ha pretengut tenir per, vassalls al s reys,
resol las diferencias ab los Estats católichs
per madi de concordata.
?yergue no ha de votarse que '1 pacte siga
la base de las nacions? Al parlar nosáltres
del pacte no volém ni hem volgut.' dir. may
mes ainó que las nacions deuhen descansar
en la lliure voluntat de las entitats polí
ticas que las formin. O se admet aquest
principi, ó 'a vol que las nacionalitats tin
gan per base la forsa.•Se
ras totas las depredacions deis poblea • forts
y totas infamias de la guerra-La Alsacia y
la Lorena forman donchs ilegitima part de
Alemania ja que foren guanyadas per la
forsa de lás' armas.
-Y no 's diga' que la Alsacia y la Lorena
foren guanyadas ahir, ea á dir, fa den anys.
Polonia ha perdut la nacionalitat fa un
sigle; fa un sigle que fou desenartisada per
las potencias del Nort: als ulls deis ene
micha del pacté, sos es'forsos pera recobrar
la nacionalitat perduda, lluny de ser .actes
de heroisme, deuhen ser consideráts com á
crims. Ala ulls d' aquestos homes ?guara
DiA.RI CÁTÁL.A.
comensará á prescriure la 'acoló dele pobles .gronyo, Tortosa y Lleyda., no sois crearen
guanyats per la guerra contra sos opressors? un gobern y adoptareu las midas convenien
Me sorpren sentir en boca de homes que tas pera las necessitats de la guerra, sino
,s diuhen revolucionaria la Leona deis fets que també decidireu la manera. (I' elegir
consumats. Jo la creya propia deis conser- successor pera la Corona en lo cas que arri
vadors.béS á morir Fernando VII. Per cert que pre
Fins dintre del sistema unitari lo pacte ha ferireu lo principi electiu al hereditari. En
de ser la base de las nacions; muánt mes aquellas rnateixas Córts, no obstant, ordes
dintre del sistema de la federació, paraula naren que s' establissin relacions'entre Ara- .
que porta enclosa la idea de pacte, ó lo que gó y las denles provincias d' Espanya, que:
es.lo mateix de aliansal debian 'formar, deYan, una sola y mateixa
Lo pacte ha sigut en nostre partit federal 'familia. (AplauSos).
una de las afirmacions mes expontáneas. A • ?Quin ohstacle posáreu á entrar de. non '
1' arrel de la revolueió de Setembre, vosal- en la. nacionalitat espanyola? Cap, ni un. Y.
tres mateixos,, aragonesos, yos.reunireu ab Si 'vósáltreS, quc-1 habían sigút la primera '
los valenciana y .catalans pera formar lo pac- nació d' Espanya, y encara conserven viu '
te de Tortosa: La idea de aquest pacte.va 'lo' recort de Vostras institucions y inante
neixer en Aragó,.en Caspe. No recordeu que niu ' eiscara, com manteniu avuy, vostrás
aeexemple del pacte de' Tortosa se feren lo slleyS civil, cap obstac!e oposaréu, puguen(, .
de Córdoba., . lo de Castella y '1 Galalco'As- á la, reconstitució d' Espanya, ,?quirra•Pro
turia? ?No recordeu ' que 's ¦-joná '1 norn de visada' h:abia d' opOssishi' dema , quan .han
Pacte federal Central á la Junta nacional del Irascorregut setanta. 'tirlys .desde la guerra
partit? La.declaració sto .fou retxassada sino ' de'la independencia y están mes' unitá' los
porque contenia la negació del pacte: tot lo . 'Interessos entre las provincias?
partit.va acudirals bornes del Diredtori pera No hi ha cap ralló per teme del pacte' cap
que de nou lo redoneixessirt y afirmessin. Lo ' mena deperill..
reconeixéren y 1' afirmaren allavoras lo Lo pacte es, tal com nosaitres lo enteném
senyor /ligueras' sr'.'1 senyor Castelarluntab , y s' ha entes sempre, no lo pacte de poble
xna hurnil persona, sense que á cap deis tres ' á poble, ni 'de provincia á provincia, sino
SR 'la hi ocorregués ni sombra de dupte. ' la.manifestació de volgater formar part de
?Qué significa aixó sino que '1 pacte es un la nació ó de la provitn.qa en una assamblea
pretext pera fomentar entre vosaltres novas de provincias o de nitinicipis. Poden ser di
discordias? veis is sas fonnas y diversos sos procedi
Se fingeix 'temer que per lo pacte ha. de ments, y emplearse un ó eitre procesliment
disgregarse la Nació espanyola. Si per los , y una ó altra forma, eegons ho exigeixin
perills que 'Is principis ofereixen deguessitn las circunstancias en que la federació se
abandonarlos no 'n professariam may cap. realisi y elesenrotlli. ,
?Quina idea no '11 ofereix? Se din en coutra del pat te que Espanya
Precisarnent aquestos perilla son imagi- les. una Nació ja formada. ?lío esta sobre utt.
naris:liecordeu lo que ,passa. á Espanya 1' prittcipi racional y juet? Pera vosaltres ?es
any 1808.'Exércits extrangers hablan inva- justa, repeteixoela anexió per la guerra, ó
dit la Nació y s' hablan apoderat de nostra per lo snatrimoni de princeps, cosa que su
capital y de nostras principals fortalesas. posa que 'ls pob!es son patrimoni deis prin
Los reys, en qui estaban allavors reunits' ceps? ?Quina ralló hi ha pera que no assen
tots los poders, hablan abandonat lo regne. ,tem lo mal censt itultit sobre 'i principi de la
Madrit volgué traures ló jou del invasor y Justicia? .,
.
queda cubert en sang y runas. Lluby de ,, Reeordént per alma part :lo que succehi.
darse per vensudas las provincias, comensá ..durant la revoinció del Si) en Fransa.,, nació
á constituhirse cada una ab absoluta inde- tan formada com la nostra. Las provincias
pendencia de las demés, com si cada una .se reuniren en assambleas, á las que .don
fos una Nació entera. Cada una crea la seva,' gueren lo nom de Federacions, . y en cada
Junta Suprema organisa tributs... aixéca ' ássamblea 'se ana manifestant la forma Vo
exércits, declaró:guerra á Bonaparte, y al- luntat de persoaneixe unidas, y constitultir la
gunas fins arribaren á enviar Embaixadors 'n'avisa. D. aquí nasqué aquella brillant
a Inglaterra pera obtenir 1' aussili de tan festa de la FeUració celebrada .lo dia I4de
poderosa nació contra 'ls francesós. Per de 41101 de d.790 en lo Catnp de Marte, . festa.
prompte totas estigueren disgregadas de la que tanta reásonancia té en 1`. Listoria de
Nació; y si haguessen volgut ferse indepen- nostres temps. Quinse mil confedersts bai
dentas, ho haurian consegnit sense gran es-. , xaren á,Paris ab lo trajo .y bandera de, sa
fors. Ellas saateixas, eXpontáneament, sen-: ,sespectiva provineia;ey allí en presencia de
se intervenció de ningú,'ternaren a. reunirse' treseents mil espectadors y jun ab deu mil
totas en un sol cos, formant una Junta con-, :soldats del exércit, juraren per boca dé La.— '
tral que regí per algun temps los destinos d.. fayette,'ett.' I' altar de la. patria, desprél• d'
Espanya, é inicia lo cambi de nostras insti- haber unit saS banderas ab las de la , nació,
tucions políticas. . . .
ser pera sempre fidels.á la Franáa ,y a: la
Vosaltres, aragonesos, vosaltres foreu los Constitució que acababan de donarse. Allí
que portareu las cosas mes enlla. Habían las provincias . ratificaren solemstesnent 1'
sigut la primeranació d' Europa, una nació: acort que en .sas assambleas habian prés de
que, no capig,uent en s.as , fronteras, babia permaneiXe unidas. Si aixó fan nacions'uni-e
portat sas armas á Cerdenya, Nápols y Sici- varias, ?qué no han de ter las fedérals?
ha y clavat sos estandarts en la Acrópolis de, ' •La idea federal, rió ho dubteu, es'avuy
la antiga Atenas; una nació que era senyo- .mes podi§rosa qué may. Apenas' cap ja en
ra del Mediterrá per sas esquadras y son los limits de un partít y va guányant lo coi
comer una nacio ahont floriati lás ciencias .de nostres enemichs. ?No os diu res lo renai
y las Iletral; una nació que habia reYelat un vement de las llenguas y literaturas provín-.
verdader geni per la originalitat de sas lleys cials, los Congresos' de jurisconsults cele
é'institucions políticas. Habiau vist modifi- brats en Saragosáa y Barcelona, y la mala
cats vostres furs després de la mort d' en cara ab que los mateixos conservadors mi
Lanuza; pero no 'la hablan perdut fins que ran tota ingerencia del Estat en la vida in
Felip.,V destruhí los exércits del Arxiduch tenor de las provindias. y 'la pobles? Nostra
&Austria en las batallas d' Almansa y Vi- idea es avuy lo porvenir y la. esperansa d'
llaviciosa. • Espanya. Os diuhen que debela aplassar. pe
No feya sino un ,sigle que 'Is habian per- ra nitres temps la realisaeió de vostre ideal
dut quan sobrevingue W, guerra de la lude- y obrir pas franch ala demés partits, resig -.
pendencia. Iteconstituhnieu allavors..lo rer, natitvos á quedarvos en la oposició, no sé si'
ne d' Aragó, convocant Córts, cona hauria fins á las calendas gregas. Vostre partit, vos
pogu.t ferho en Pene III. En aquellas Córts, diuhen, es lo partit de lo futur, sonso adver
a quinas . hi assistiren además deis quatre tir que '1s partits sols per serho aspiran á la
estats .del regne d' Aragó, diputats de la inmediata realisació de sas' doctrinas. Lo
provincia de Soria' y representants .e la nostre ha passat ja per las regions del póster
inerindat de Tudela y de las ciutatá de Lo- y 's vol comdempnarlo á que traballi pera'
sos enemichs. No; debed tréballar sonso pa
rar may per que 's difundeixin y arrelin
vostras ideas, única esperansa. tl vegp.da
pera la salvado de la' Patria. (Gen. erals.y
prolongats aplausos); molls e9ricUrr'enIS
.pujan á las. taulas y felicitan cálurós-d
ment al orador.
***
Acalat aquí lo.discurs, se sentá de nóu en
la presidencia ydigné: , Correligionaris: Vos 'dono lás gráCia'S. 1441
• las rnostras de simpatía que s'OS he' riíslrei=
cut. Saragossa y totas' las provincias'd Ara
gó han signt sernpre upa de las gransesive'-
rausas del partit federal. Cento ab vostre
concurs; conteu ab lo meu.
Secció d9 Fondo.
LAS ÁtiTORITATS MILIFRS
Anem avuy á cridar la atenció-de las
antoritats militars sobre una pila de co
setas que passan en tots los punts en
que hi ha destscament ó guarnició cur
ta, que tal vegada los hajin passat des
apercebudas, y que merexerian alguna
providencia per corretxirlas.
En aquells punts, segons siguin las
aficions del jefes. se veuhen obligats á
obrar los subordinats. Adverteixis que
tractem d' actes lora de servey.
Aixis, per exemple, lo nostre Corres
ponsal en una de las vilas de la provin
cia, nos va esplicar fa pochs días que
per indicaciódel jefe, tots losoficials van
haber de fer guardia en las' qua-rata
horas. Lo nostre corresponsal no§ des
criu las caras que feyan alguns ells,
agenolláts' durant, una hora ab aqUell
llarch ciri á lama, y‘nseSplica las ocür
rencias, malediccions y'xistes qub-si'a
dar lloch' la coSa en cafély cassidos al
Sortir dela guardia.
Un áltre corresponsal nos- deyalétiaPs
enréra que habent arribat al j?oble uns
.miásioners deis. mes furibundos'/ ha , bent•decidit fer una profesáó de propa
ganda, la oficialitát del destacáidáit-se
Vejé. quasi- oaipada á pendielii parúfént
luum als reverents, y esémánt djIé
los crits ab que -intentaban sens. (rubia
espantar al» diable y á la civilislciÓi ráci
denla que' combátian.
Y per 1' istil d'agneSto,§›castis',podkalit
citarne rnoltiasiás d' a1ts ue deriül
tran que la tolerancia d• opinfbilá'ytde
creencias, escrita en la Constituoió del
Estat, no es per molts respectada cOm
deuria serho Y 'yo cs digui que los jefes
que de tal manera- obran no manan, sino
que recománan; puidben §apigut es que
en certas gcasions una récomanadó es eqüivalenta` 1 una ordre; especialment
quan va dirigida: á infériors• subSedés á
la ordenansá.
Áqüestaslleugera's ej:d4sWe-finl'.
que serán las súfiCientas. pera qW11's
autoritats militars superfors se .fixn en
1' assumpio, y procurin que ‘s' posi re
mey áls abusos que. hem ressenyat,,:que
indireútament trepitxan un preeépte
constitucional, respectable per pabans
y per militars.
,
154
RES DE LO T.
Lo ministeri Sagasta liabia fet conce
bir, á la seva pujada, algunas esperan
sas de que los arnants de la llibertat hau
rían de prodigarli elogis. Separlá del
restabliment del matrimoni civil; de la
supressió deis portazgos; de la reposició
del Jurat ; de la secularisació deis ce
mentiris; de reformas importants en la
ensenyansa; de cambis radicals en la
magistratura; de modificacions en lo sis
tema de cobransa de contribucions, etc.
etc. Pero se passan dias y setrnanassens
que vegem la realisació de cap d' aques
tas esperansas y tenim ja mitja por de
que 's passin mesas sense veurerlas, y
no dihem anys perque, coneguda la pro
cedencia, los caracters y las ideas deis
distints homes que forman aqueixa bar
reja que se 'n din ministeri fusionista,
nos sembla que `ls sagastins no estan
pas molt segurs en las sevas cadiras; més
que mes si no 's donan pressa á substi
tuhir, per gent de la seva, á la multitut
de conservadors que ocupan puestos d'
importancia en tots los rams de la ad
ministració publica; y no sois aixó, sino
que si 's descuydan en aquella feina, á
mes de no durar lo seu pas pe'l poder lo
que dura una broma d' istiu, al senerar
se podrian trobarse envolts en un nuvol
de processos que `ls donessim prou que
fer y deis que 'n sortissen ab las muns
al cap.
Sempre habiam tingut alguns duptes
sobre '1 lliberalisme deis sagastins; no obstant, si haber/1 de confessar la veri
tat, las noticias que corrian a compan
yadas de algun deis seus primers actes,
nos habian fet concebir una petita pero
satisfactoria esperansa de habernos
equivocat en mes 6 en menos; pero al
veurer que '1 temps passa y la Juana
baila, al sentir certs rumors sobre repres
sió de la prempsa; al fernos cárrech deis
escrupols del Gobernador d' aquesta
provincia sobre aprobació del reglament
d' un centro per la sola rah6 de titular
se federal ó autonomista; al saber que '1
de la provincia deTarragona cuant des
tituheix al ajuntament de Cambrils lo
substituheix ab gent reConegudament
carlina, y altras mil cosetas que fan rum
rum, se `ns va evaporant aquella espe
ransa á mida que ‘ns va renaixent la
convicció de que no tardarém gaire en
sentir com nos dihuen: «Noys, de alió
que habiam dit de llibertats y altre8-
herbas no n' hi ha res.»
Correspondencias
DEL aDIARICATA.LÁ».
S. julicbz de Loria (Andorra) 21.
Lo Consell general disolgué, per créurela
innecessaria, la ronda deis nou homes y á
son decener,lo cija, 12 del actual, de comú
acort ab lo Batlle apanyol.
•Aquest rébé un ofici de son Veguer ab fet
xa del 18 per aquella disoluoió, y contesta
ab un altreofjci dihent que 'a las Valls reg
naba complerta tranquilitat.
Lo 18 se enviá un ultirnatum pera que
'a sometessen á las bases dels co-princeps.
Derná 22, á las dotse de la nit comensa '1 bloqueig ó siti rigorós.
Lo segon batalló de Lutxana que arribá
ahir á la Seu, sortirá• á las deu del matí á
ocupar los punta, repartínselshi mantas,
DIÁRI Cl ALA
pera preservarlos de las neus que en alguna
punts tindrán a tret de fusell.
ocUupnaaráltr'elsbpautatallsó dqeusedesoPrutiirgácedredáBaárceMloanrtai,
net, en la frontera hispano-andorrana.
Los andorrana se trovan provehits de que
viures per mes de tres mesas y esperan ab
paciencia '1 final cl‘ aquest acte de guerra.
Vensuts y vencedora lamentan y no com prenen una mida que á res conduheix.
Lo Consell general ha enviat al President
Grevy una atenta exposició aclarant los fets
y posant de relleu la conducta de son dele gat M. Imbert. .
Si 'a creu que ex Andorra hi haurá distur
bis y 1' anarquía que desitxan, van molt
equivocats. La prudencia y 1' ordre que han tingut fins avuy es la seva consigna y espe
ran los aconteixements ab malta sanch
freda.
Esceptuant lo SIndich caigut, son fu, son
cunyat y '1 farmacéutich, que viuhen en la
Seu, pero que tenen sas familias aquí, nin
gú ha deixat la Vall ni ha abandonat sa
casa.—Lo corresponsal.
Secció Oficial.
Ateneo Barcelonés.—Comissió organisa
dora de la Ilanifestacio de obras artisticas.
—Habent manifestat alguna deis senyors socis
espositors la conveniencia de prorrogar lo plasso
destinat á la admissió de obras, aquesta comissió
ha determinat acceder á n' aquella súplica, y en
tal concepte ha fixat lo dia tres de 1 próxim mes
de Abril com últim pera la indicada admissió de
las obras que hagin de figurar en la projectada
Manifestactó artistica, y lo dia 7 següent á las 9
de la nit pera la inauguració oficial de la mateixa.
Lo que se anuncia pera coneixetnent deis sen
yors socis.
Barcelona 22 de Mars de 1881.—P. A. de la C. O.
—Salvadó Arrnet Ricart, — Secretan.
Administració principal de correus de
Barcelona.—Llista de las cartas, impresos y
mostras detingudas en aquesta Administració
principal per falta de franqueix en lo dia de la
fetxa.
Número 198. Evaristo Elizalde, Manila.— 199.
Cipria Lacanal, id.-200. Joseph Hornero Cavite.—
201. Joseph Boca, sens direcció.-202. Joan de
Del Perez, Escorial.-203. Antonia Falguera, Pal•
ma.-204. Josepha Fraiieb, id.-205. candido Vila,
Vilamajor. —203. llaman curderas, Granollers.
207. Martí Verdú. Tarragona.-208. Joseph Bosch,
cervel1ó.-209. Duran, Sabadell.-210fflautne Fer
ré, Ilahana.-211. Bonaventura Deu, 13911puig.—
212. Joseph A. Belart, Montblanch.
Número 213. Aleix Lauriol, Arnedo. —214. Joan
Coma. Ferré de la Sal.-2l5. Francisco J. Medrano
Alicant.— 216. Jaume Figuls, Santa coloma de
Farnés.-217. Mónica Figuls, Olías.-218. Anton
Navarro, Tarrassa. —219. Manel Martinez, Sevilla.
—220. Francisco Miguel, San Martí de Provensals.
—221. Joseplia Surroca, id.-222. Roseta Granja,
Barcelona.-223. Joseph Pujol, idem.
Barcelona 20 de Mara de 1881.—Lo Adminis•
trador principal Lluís M. Zavaleta.
Defuncions.—Desde las 12 del dia 21 fina á
las 12 del dia 22 de Mars de 1881.
Casadas, 3.—casats, 2.—Soltera, 1.—Solteras.
0.—Viudos, 0.— Viudas, 3.—Nay s, 9.—Noyas, 4.
—Aborts,1.—Naixements: varona, 7.—Donas, 7
Secció Comercial.
PORT DE BARCELONA.
Embarcacions entradas en lo dia d' ahir.
De Licata b. J. L.
De Santander v. Gijon.
Ademés2 barcos menors ab 202 pipas vi pera
trasbordar.
Despatxadas.
Pera Génova v. Tisza.
id. Bilbao v. Montero Rios.
id. id. v. Victoria.
id. Cienfuegos b. g. S. José.
id. Málaga b. Maurice.
ld. Liorna t. Ysolina.
Avanza b. g. Giovanni.
Ademes 4 barcos menors ab efectes.
Sortidas.
Pera Alicant v. Guadiana.
id. Civitavecchia b. L' Aventuriere.
id. Nantes g. Felix Maria.
CAIVIBIS CORRENTS
DONATS PER LA JUNTA DE GOBER.N DEL COLLE
GI DE CORREDOR& REALS DE .COMERS DE LA
PLASSA DE BARCELONA DEL DIA 22 DE MAR&
DE 1881.
Lonches á 30 d fetxa, 48'40 per 5 ptas.
París, 8 d. vista, 5'05 p. per id.
Marsella, 8 d. vista, 5'05 p. per id.
Albacet a.. .
Alcoy
Alicant.. •
Almería. . •
Badajoz. . •
Bilbao.
Bárgos..
Cádia.
Cartagena. ,
Castello.
Cordoba. .
Corunya
Figueraa..
Gerona ,
Granada. .
Hosca
Jeres
Lleyda .
• Logrony o.. •
Lorca
Lugo
8 dias vista
Málaga.. .
.
.
Madrit . •
•
Murcia.. .
. .
Orense.. .
Oviedo.. . .
Palma
Palencia . . Pamplona. .
Reus
Salamanca.
Saz Sebastiá
Santander..
Santiago.. .
Sevilla . •
Tarragona..
Tortosa„ . .
Valencia. •
Valladolit.
Vigo .
. . , ,
Vitoria...
Zaragossa. .
8 dias vista.
3It
3/3
ti&
518
bid
312
1
518
518
518
112
112
518
$18
718
tirt
5,8
314
718
1
dany
» •
31S
311
SIS
1
119
50
1
112
II&
1
112
518
Ilz
518
114
314
112
713
lit
311
»
»
»
»
»
»
»
»
»
»
»
»
»
»
»
»,
»,
»
»
EFECTES PUBLICHS.
Tit. al port, del deute cona_ int. 2145 d. 2110
Id. id. eaterior am. tot. 2255 d. 2255 p.
Id. id. amortisable interior, 40 75 d. 4115 p.
Oh. pera sub at fer-car ele totas en. 4215 d. 42'35 p.
Id. del Banch y del Tresor, serie int. 100'50 d. 10015 p.
Id. id. esterior, 100'86 d. 10 p.
Id Tresor sobre prod. de Aduanas 100' d. 10050 p. Id. del Tresor Isla de Cuba 96'25 d. 96 SO p.
Bonos del Tresor toa, d. 100 50 p.
ACCIONS.
Banch de Barcelona, d, p.
Secietat Catalana General de Greda 178'i.0 d. 1:99S0 p.
Societat de Credit Mercantil 4825 d 48'1,0 p.
Banch Hipan° Colonial, 90425 d 00'50 p.
Real Coma . de Canalisacio del Ebro 12'75 p. 12.15 p.
Ferro-carril de B á o'ransa, I18.75 d 137* p.
Id. Tarragona Martorell y Barcelopa 255* d 251' p‘
Id. Nort d' Espanya lii3 25 d. 103'50 p
Id. Medina Campo yOrense á Vigo, 80' d, 095 p.
Id. Valls á Villanova y Barcelona 78' d 79' p
OBLIGACIONS.
Emprestit Municipal, 100' d. 100'50 p.
» muslo 4 a farter 1830 96'50 d. 97' p.
, » Provincial, 105' d. 106' p.
Fer -car. de liare á Zaragossa 11.4125d 11475 p.
Id.—id. Série A de 500 ptas 6' d 63 25 p.
'd.—id Serie 8. de 475 ptaa 83'95 d. 63'75 p. Fer,car. de Tar. á Barna. y Frans 108 75 d. 107* p.
Id —T áM yt3 y de 8. G. 102'50 d. 103' p.
H.—Barcelona á Fransa per rigueras 83' d 63'25 p.
Id.—Y minas 5 Joan da las Abadessas 93' d. 93 I%
H.—Grau á Alma y Altn. á Val. yTarg. 61'90 d. 52'10
COTISAC10 oficial de las Bolsas de Madrit, Pa
rís y Lóndres, del dia 21 de Mars de 1881.
Madrit. Renta perpet. int. al 3. p. 010 2165
ext. . .
.
.
Deuda amort. ah interés 2 p. 010 int. 41'90
Bonos del Tresor de 2,000 rals. . . 100'90 Oblig. del Banch y Tresor série int.. 101'85
Id. del T. sobre prod. de Aduanas. . 101'55
Id. generala per ferro-carrils.. . . 4275
Paris.-3 p. 0/0 Consolidat francés. . 84'35
Lándres.— 3 p. 0/0 consolidat inglés. 100 1116
TELEGRAMAS particulars de las Bolsas de Ma
drit Paris y Londres.
Madrit.—Consolidat interior. . . . 21`67 1/2
Paris.—consolidat interior.. . . 20'15
exterior.. . . 21'37
BOLSI. (Segons nota dala casa Espinach).—A las
deu de la nit qugdava lo consolidat I 21'52
112 diner y2155 p'aper.
Rebut Madrit de las 4'50 tarde.— 21'67 1/2 liquida
d?), 2117 1/2 proxim.—Queda á las deu de la
• nit á 21'52 1/2 diner y 21'55 paper.—Fransas á
132 operacions. —Colonials á 88 diner.— Oren
ses á 80.— Norts á 103 operacions.—Martorells
4 250 paper.
DIAM CÁTALA 655
SECCIÓ DE ANUNCIS. .71:'
y1 1311154 31
DONYA FRANCISCA
VIUDA DE PRATS,
HA /VIORT (Q, -E. P. D.)
Sos desconsolats fill (ausent), filias, fills politichs, net, netas, bisneta, ger
mana, cosins, cosinas y demés parents participan á sos amichs y coneguts
tan sensible pérdua y 'ls suplican se servescan assistir á la casa mortuoria,
passeig de Sant Joan, n.o 137, 3.°, avuy dimecres, 23 del corrent, á las nou
del mati, per acompanyar lo cadávre á la parroquial de Sant Pere, en la que
se celebrará un ofici de cos present, y d' allí al Cementiri.
NO 'S CONVIDA PARTICULARMENT.
•
SOLUCIO CASES
DE CLORHIDRO FOSFATO DE CALS.
"(Tutea aprobada y recomenada per la Real Academia de Medicina y
demés corporaciw,s médicas que la recomanan eficasment com lo mes poderós deis recons
tituyeras, peralos casos de debilitat general, clorosis, raquitismo, tissis, falta de apetit, eta.,
sustituhint ab ventaja á la de COIRRE.—Al per major senyors Avirió y Cases, plasoa de la
Llana, 11.—Barcelon a.
Enfer-'
me
tats
de la *,
-
Provinentas del embrás, part, abort.—Tractadas per
VIDA.L SOLARES, doctor en Medicina y Cirurjlaide
las faeultats de Madrit y Parls.—Especialista en as
referidas afecciono y antich metje estern per oposició
deis següents Hospitals de París: Pitié, dedieat al
tractament do las enfermetats de la matriz Enfants
Malades, ó assilo de noys malalts, y Des Cliniques
dedicat á las donas embarassadas y paridas.
Carme, 3, principal.—Reb de 2 á 4.—Los dias festius de 9 á 11 del dernati.
ADMETLLATS
á la Canyella, á la Vaini
lla, á la Yema y al Llitnó. INAS De venta en las confiterías y tendas de comestibles.—Diposit, i, Avinyó, 16.
FABRICA BE FARINA DE
y PULVERISACIÓ de tota classe de minerals,
DROGA'S Y ARTICLES COLON IALS
MOTOR Á VAPOR DE
ItAFE pExnus. Carrer Sjcilia, núm. 187.
1
ENTERROS, FUERAIS Y PNIVERSARIS
• ANIINClATS PER AVVY 22.
Donya Francisca Torres.—Enterro;
Ofici de cos present á las 9 mati,
casa mortuoria, Passeig de S. Joan
e 137, 3.er, per acornpanyar lo cada
vre á la parroquia de S. Pera y
de allí cementiri.
Don Joseph Oriol Canosa y Martí.—
Funeral y missas á las 10 mati en
Sant Jaume.
Don Joseph Oriol Estruch y Angla
da.—Funeral y missas en la par
roquial iglesia. de la Concepció (En
sanxe.)
Don Tomás de Soler y Gavarrell.—
Funeral y missas á las 10 matí en
la iglesia de S. Agustí.
•onya Ramona Vinader y Delga
do.—Funeral y missas á las10 ma
ti en la iglesia de Nostra Senyora
de Betlem.
Donya Carlota Fuster de Martí.—
Funeral y missas á las 10 matí en
la iglesia de nostra Senyora del
Cárme (Jerónimas.)
..1212102~~~~21«2~.
AM ES POSITIU.
Los ulls de poll y duricias se curan á
voluntat del pacient ab Elixir de Gar-,
riga.
De. venda en sa farmácia , carrer de
Sant Antoni Abat, n. 25.
CURACIO DE LAS MALALTIAS
DE LA VISTA.
Tractament especial que escluheix cáustichs y
operacions. Grans y positius resultats. Consul
tas de 12 á 2 y de 6 á 8.
ASALTO, 27, primer.
Gratis als pobres, de 3 á 4.
•
Variat assortit. • Mantas de llana per
Ilits, alfombras, telas
cotona á preus raolt reduhits,. Raurich, 16, y Ea
ras 10, trayeshlia del carrer de Fernando.
XAROP
sa Scott y C.a, Representants pera Espanya.
FARMACIA DEL GLOBO, Masa Real.
DISPESAS. PFeerrnmaenrddoa,r5y2 dfoormndira'y, SBaanr t
pelopela,
«86 DIARDCATALA
DOMENECH, earrer Ample, 21. Novas y.acreditadas máquinas pera eosir NO MES CABELL BLANCH
y fer mitka,oab pedal, noménat higienich.per'sw gran llau
jeresa y.preus á gust del comprador.
OBERTURAS DE REGISTRES.
COMPANYIA HISF'ANO-FRANCESA.
Línea de 'Vapors entre Cette y fls ports espanyols del Mediterrá.
DIRECTOR MR. li.`MARTIN.CETTE.
, VILLE DE CETTE,' de 1?700 toneladas, capita, Michel.
CATALUNA,P700 — — Torrens.
VAPORS SAN JOSE, :1o00 — — Pi.
NAVIDAD, 1000 — — Rodriguez.
ADELA, 200 -- — Gervais.
>l'Aquestos vapore construhits segons los últirnsimodelos, reuneixen las mellors condicione pera la /área y comoditats pera passatjers.
SO RT.1 DAS DE BARCELONA.
PERA CETTE Tóts los dimare y tots los dissaptes.
PERA VALENCIA, ALICANT, CARTA--
• GENA, ALMERÍA Y MÁLAGA. . •. I Tots los diurnenges,
Consignataris,senyors PONSEN'TI Y RoBruo, Llauder,1, en tressuelo.
• Dirigirse en Cette, t Mr, J3my. Rigaud.
Noticias del exterior
Segons los darrers telégramas deis
diaris extrangers.
Delimitació de las fronteras gregas.— lits-delegats turdhs en Constantinopla han
proposat cedir la Creta, pero reduhint, en
tal cas,:lwcestió territorial en la TeSsalia á
una tirá-de 'qnatre kilómetros de 'largada.
Los lembaixadorsinsisteixen en que la
Porta dedeixi,' adanes. de la Creta la linea
precedentment proposada en Tessalia, que
esia que compren Vólo y Larissa.
Causa contra 'le regicidas russos.—Ahir
st,aeabálastant tart 1' instrueció preliminar
sobré atentat del dia 13, .é inrnediatament
fon transmesa al procurador:imperial.
M. Murawieff está encarregat de redactar
'acta d' adusació y de sostenirla dévant del
tribunal ,-especial ahont .cleurá -seguirse lo , proas. Lo nIniaero d' aeusats és de qt.iatre,
y tots ella ho son per críms diferente.
Primer. Nicolás Ruseakoff; que confessa
haber tirat una bomba explosiva sobre 1'
emperador; segon, Andreu Feliaboff, detin
gut lo dia 11. de rnare, que confesea. haber
prés part en los preparatius del aténtat del
13; tercer, Timoteo Miehailoff, que feu re
sistencia al mornent de ser detingut y desear
regá son revolver sobre 'is agents de policía;
quarts, la dona Hesse-Helfmann, acusada
de eomplicitat ab Nawrotzky, que s. ha sui
'éidat.
Telégrarnas particulars.
áit22,. la.s 3 tarde.—Han, sigut de -
tingrits los presunts,autoredels disparos de
petardos d':.ahir.nit.
Han sigutposatsá floten Algeciras lo
canoner «Sornorrostro, y `1 ponton.
Bolsa,—Consolidat, 21'62.—Bonos, 100'90.
—Subvenciona, 42'85.
41eitttit'22, á las 5'15 tarde.—L' element
jóve del partit constitucional ha díspósát-ob
TINTURA, LUDO.
Es la única pera tenyir lo cabell en un
minut sens tacar lo cutis; no te rival, en
1' Univers.
A 17 rals, laboratori químich de don
Joseph Lladó y Creus, carrer de la Bo
quería, 26, primer, Barcelona. Madrit,
carrer Major, 41, 'droguería.
EDUARDO LOPEZ.
(flanes de <sálela mercantil,
tetsedurics do 'libres, reforma de Sota
°lastre de Oleica, ortografía y corres
pondencia comercial
A SATISFACCIÚ DEL ALUIVNO.
Végintse sos quadros. Viu, Cárine, 19, 1.er
ALS PROPIETARIS quetting" • pare s
las (dlee cartels. Se neteijan gratis y se 'n prenen á
tloguer Hospital 46 segon.
•
sequiar demh ab un banquet que se celebra
rá en Forriol, als senyors .A.lbareda, cornte
de Xiqnenay ..kbuseál:
'Madrit 22-' á las. 9 nit.-Se corrfirma la no
ticia de que tan lo senyor Moyano com los
senyors Nocedal pare y se presentarán ,
candidats á la Diputació.. en las próximas
eleccions.
Se trova malált». lo- senyor ministre de la
Gobernació.
El Diario Esparíol dirigeix avuy sas .sen
suras al senyor Alonso Martinez per haber
dispensat una acollida molt benévola á la
comissló presidida per lo senyor que va anar
interessarlo ea favor del ferro-carril per lo
Noguera Pallaresa.
Se dona eom probable que 'e decretará I;
destitució del president de la Diputació pro
vincial de aquesta provincia per efecte de-las
irregularitats que en sa gestió administrati
va han aparescut.
• Paris 22...—Ha tingut llos:h un nou Consell
de ministres, en lo qual ha quedatresolt per
majorla que '1 Gabinet,habiade permaner
xe neutral en los debate sobre laproposició
Bardoux. Després.del Consell,M. Ferry e' ha
dirigit al Elíseo pera donar compte•al presi
dent de la República del acort adoptat, lo
qual ademes se comunicará á la comissió
parlamentaria qual entrevista ab lo gefe del
Gabinet habia quedat senyaladapera. lo dia
de demá., •
•
•
Pariá 22, á las 12'50 -tarde.:--*Lo Consell
de ministres; sé reuní anit á ,las 9, durant
fins a lavelUas do la matinada pero sens de
cidir res. En áquést rnoment están reunits
noVament ida corisellers responsables, pera
tratar del mateix assurnpto del escrutini que
'le te dividits. La crisis sembla que no po
drá evitarse, puig los ministres de la Guer
ra, del 'Interior y de. Justicia, ..se mostran
deciente á retirarse del: Gabinet en cas de
que no prevaleixi acort de la neutralitat
del Gobern devant la Cámara 'al discutirse
la forma d' eserutini.
Paris 22, á' las' 4'28 tard'e.—S' ha conjurat
la crissis, decidint que '1 Gabinet perrnanei
xi neutral en la discuesió, reservantse los
ministres sa llibertat de acció en la votació
de la lley electoral. M. Ferry ho declarará
aixis demá en la comissió.
Los nihinstas.handirigit una carta aLem
perador conqedintli un plasso de tres mesos
pera lo plan tejament de las institueions lli
berals.
Sant Petersburg, 22.=-Lo tribunal que en
ten en la sumaria oberta ab motiu del aten
tat contra lo emperador ha demanat la pena
'de mor t pera los nihilistas Roussakof, Fe
lian.off, Eleman y :Michaloff.' com autors y
cómplices del deliete de regidieli, sent proba
ble que la execució delsreas.tingui lloch du
rant la próxima setmana.
BUTLLET1 ASTBONÓITI 1 CH
per I. MARTÍ TURRÓ. 22 Mars 1881.
ESTRELLAS Polar.
al
MER1D1,1. 1h 13' T
Bertelgense.
511 47 T
Espiga.
1h11 M
17' T
Arturo.
lb 07' M
Aldebará
4h 28. T
Castor.
7h W T
Antares.
4h• 19' M
Cabra.
51% T
Procyon.
lh 31' T
Rige?.
511 07' T
10h 59' T
Wega. Altair.
6h28' MI7h 40'M
PLANETAS
constelacions
en que 's troba.
Saturno.
Piscis,
Mercuri,
Acuario.
Urano.
Venus.
Neptuno.
Leo. • Aries.
'•
Marte
Capricor Piscis.
Sol. Lluna.
Scorpi.
16h 01151=se pon á 8h 14'
!LUNA.—Ix á lh 30T:...-.4e ron állh 02 M
LLUNA--Demá á las 3h 37' M. en cuadratura matutina
cuart menguant.
¦•••¦••••¦•¦••1111111111~.
Imp. El porvehir, 4 c, Mallos y Salieter, Tallers, 51.5$