Enemic del poble, Un. Núm. 13 (maig 1918)

              UN ENEMIC DEL POBLE NUM. 13: MAIG 1918 (IV DE LA ERA DEL CRIM) FULLA DE SUBVERSIÓ ESPIRITUAL REDACTOR EN CAP: J.SALVAT PAPASEIT El partit socialista, esdevinguts burguesos per raó psicológica del despreocupat amb el Capitalisme propulsor de la guerra, fon predica als obrers de que cal conformar-se amb el manteniment d´exercits poderosos (llegeixi´s perillosos). -Pel profit d´un delicte, sancionen tots els crims imaginables). Plasticisme Els diuen que les modernes manifestacions d´art plàstic no són pintura, tenen raó.No; les manifestacions cubistes,fuuristes, dá rt plàstic, ni al art poden equipar-se.Es qüestió de mots.Jo deixo que, públic i pintors, monopolitzin definitivament aquestes paraules-art, pintura- per a designar quelcom que, per la meva part trobo bé que s´anomeni així. I no trobo tampoc, que hi hagi inconvenient en admetre que no hi ha altre art que aqeull que, per part del públic i els pintors de públic, s´entén per tal. Per que si no és així, jo no puc admetre de cap manera, veritables barbaritats com aquestes: "marines" "paisatges", "quadres de gènere", "bodegons", etc.¿Què pot significar tot això? !Ah...tot això és art, tot això és pintura! Estem dá cord amb el públic i els pintors de públic.Mes , la forma per la forma?...El color i el valor per si mateixos? Independenement de lo representat? !Ah...ah... això ja és altra cosa! això ja cau fora d´això que se´n diu art, d´això que se´n diu pintura!-Cóm s´anomenarà, doncs?_ANomeneu-lo com vulgueu, lo mateix serà.Però diguem amb el públic, que això no és pintura, que això no és art. L´art i la pintura, són els bodegons les marines el quadres de gènere, els paisatges...I aixís, doncs, quan vegem que en un quadre, prèn preponderància lo representat, direm això és pintura, art.I quan veurem que, la forma, el color, el valor, és tractat per sí mateix; que la finalitat de l´obra ha estat això i res més, direm això no és pintura.I ja no ens barallem amb el públic; ni amb els pintors de públic.-Però podem anar més lluny.Quan vegem que el color-la pasta, la matèria.-es fa servir per a imitar sombres, rfelexes, transparències o una glata rosada, o el sol, o els plecs de la roba, direm: això és pintura, art.Però , quan veurem que el color no es fa servir com a un esclau, per a imitar, sinó que en si és considerat com un valor de plasticisme, essent quelcom per sí mateix, direm: això no es pintura ni art. ------------- FORTALESA Para compte, Esperit, que les furies vigilen i socaven els eny que és la lliure clarô. Mai per mai si els sentits te vacil. len, del cor se t´esbravi el voler de lleó. Ell podrè retrempar-te en l´angoixa en silenci: esvair-te, per sempre, la dolenta visió: i que´l noi que hi ha en tú es redreci i repensi, i no´s deixi emportat si no és noble l´acció. On s´és vist oblidar l´alterosa congesta? On la febre ardorosa per un viure més alt i la pau en la lluita, forta i sana la testa qu´escomet, per robusta, vencedora del mal? Què seria de tú, criatura ignocenta? A l´atzar de les boires devindries mortal quen en tu, para compte, hi ha una salva valenta i l´amor d´una dona que´t van fent inmortal: dona heroica somniosa i sapada; té els ulls dolços flairosa de pins: i és gentil tant si va escabellada com nua o vestida, per fòra o per dins. En ses glates s´hi fon la rosada; en ses mans s´hi marceix l´ametller.Es al dol carinyosa i sentada: en la joia , ginesta i llorer. Mai encare s´ha dit la tonada que encerti a glosar-la, absoluta i total: de les selves és poc l´ocellada; no és prou pura la neu del cimal. Tornaveus no hi ha, als parats, per lloar-la: flors per ella no hi són als jardins: sol i arbres i vents al cantar-la no dirian son ritme, meçquins. Meravella del cel i la terra, és senzilla i diversa: és el dia i la nit. Reposar en son pit és consol en la guerra; i gaudir-la amb passió, devensà l´infinit! JOSEP Mª DE SUCRE Malgrat l´enmig que ens porti, convindrà recordar amb tota persistència aquest fet dolorós: la guerra adhuc ha mort el VERITABLE Amor i Sentiment, que s´havien reclosos en la feminitat-Les orfes, i les mares i les viudes, també fan municions.Per a poder oceir altres orfes i mares i altres viades, si cal. --------------------- Estem d´acord, doncs, amb el públic i amb els pintors de públic.No direm art ni pintura, de les nostres obres.-Cóm les anomenariem, doncs? Digueu d´elles, si voleu, que és...plasticisme-Es quelcom de nou que comença?- Perquè no? Sí, ho és, i breument ho direm.Aquest plasticisme tracta, en primer lloc, de centrar la pintura; de fer que ella sigui lo que degui ésser; de que sigui quelcom per ella mateixa i que no sigui imitació.En segon lloc, tracta de sensibilitzar quelcom d´inmaterial, per sa natura més profundament real que la mateixa realitat que tots oridinariamnet coneixem.Perquè tracta de donar raó, no de la apariència dels objectes, sinó del que és en si aquesixa apariéncia.Fuig, doncs, del valor convencional que els hi donem.I per això no fem "bodegons", marines", "paisatges", ni quadres de gènere.- En ters i últim lloc, com que tractem a la forma, el valor, i el color, per si mateixos, els armonitzem per la seva forma geomètrica, en equilibrat arabesc, rebutjant tot lo que no sigui de absolut valor plàstic. Que això no és art-tal com s´enten-ni pintura, dá cord.Però, qui s´atrevirà afirmar, que aquest plasticisme no sigui un pas enllè de la pintura?-He dit sensibilitzar quelcom d´immaterial...Acàs ja això no ens revel. la, que lo material és quelcom d´immaterial? Va enllà de la pintura, aquest art nou. Sé, que un classicista a l´antiga dirà d´això decadentisme.Som de la intel. ligència, dirà, no intuicionistes.-Està bé.Jo li contestaré, que aquest art d´ara, aminientment plàstic, col portar la sensibilitat del home ja molt evolucionat del segle XX, a la geometria.I que la geometria és sempre la intel. ligènci.Heus aquí doncs, una nova fórmula ben classicista.-SI això no bastés per a provar el que dic, penseu en la eternitat del blanc, del negre, de cada color, iguals a sí mateixos, en la forma, considerada en sí mateix; en l´angle, en la curva en la recta, dins les que s´odena aqueixa nova pintura, no represenattiva, sinó profunda i essencialment plàstica. J.TORRES-GARCIA.