Estiuada, L'. Núm. 64 (18 jul. 1913)

              t'Y
‘•'41••`•*'
rEstlua
Sortirá caba bivenbres burant e istiu.
a, Periodic Nacionalista
`Wbacció i Abininistració: Carrer de Vic, 9
Any VI II Sant Hilan Saealin, 18 dullol de 1913 II Núm. 64
Centralismo corruptor
Sería una feina llarga i pesada haver d'
enumerar totes les Ileis, disposicions del
poder executiu i resolucions inspirades en
l'uniformisme més vergonyós. Sovintegen
tant, que a cada moment deuríem lamen
tar-nos; es tota la vida política i adminis
trativa de l'Estat Espanyol que ve dirigida
per una concepció artificiosa i falsa de la
realitat; son tots els rams de la Administra
ció Pública que funcionen baix el pes del
centralisme i de l'uniformisme més pronun
ciat i corruptor. La gent que dirigeix l'Es
tat en que vivim, es creuen i obren com si
no més governessin un sol poble, un sol
idioma, un sol art, una sola cultura, com
si no més hi hagués un poble madrileny o
un poble castellá. Si sortosament algún cop
veuen la realitat, l'aparten inmediatament
de la seva vista entelada, se subleven con
tra d'ella, per fer viure a l'Administració i
Estat en una vida de ficció i d'artifici, en
un divorci amb lo genuí i real. Aixís es
malmeten energíes i es mata el cos social i
es destrueixen elements vius i vivificadors.
Es més: aixís es va contra la mateixa colec
tivitat i se la castiga amb lleis i reíais de
crets, mentres ella, davant del divorci, ex
tén la seva activitat malgrat l'Estat, i burla
la llei i s'organitza conforme és. Per aixó
nosaltres els catalans tenim a l'Estat Espa
nyol com un enemic, franc a voltes, enco
bert quasi sempre.
Per R. D. de 22 de Novembre de l'any
passat i una R. O. de 5 de Desembre del
mateix any, el ministre d'Instrucció Públi
ca don Santiago Alba disposá la formació
de Biblioteques ambulants a totes les pro
vincies, destinant, per aixó, 2500 ptes. a
cada Inspector de i
a Ensenyança. Aquests
havien de comprar els 'libres seguint les
instruccions de la Direcció General de pri
mera Ensenyança i una de dites instruc
cions fou la publicació d'un catáleg de les
obres que devíen comprar-se, d'import to
tal de les 2500 ptes. Peró, i aquí está'l cas
veritablement uniformista, el catáleg es
únic, es un sol per lotes les provincies de
l'Estat Espanyol. Oblidant l'essencia de la
pedagogía, i els principis moderns d'aques
ta, s'igualen els mestres que'han d'obrar en
regions distintes, baix un sol prisma, per
dessota d'una sola i única cultura. El catá
leg aixís format, es un bagatge inútil que
qualsevol llibreter podía haver fet.
Com a conseqüencia d'aixó resulta que
a la Biblioteca ambulant de la provincia de
Girona, no hi ha ni un !libre catalá, ni una
obra que parli de Catalunya. Hem repassat
la 'lista de les obres que han sigut remeses
a l'Inspecció de Girona i n'hi hem trobat
de tota mena i de totes les literatures, cap
que estigui escrita en catalá, ni que faci
referencia a la Literatura, Art, Filosofía,
Geografía i Historia de Catalunya. En la
nombrosa llista d'obres fins s'hi escatimen
els autors catalans: n'hi han dos o tres no
més. I no es que manquin obres catalanes
de valor cultural i pedagógic, no'n man
quen tampoc de literaries, car riquíssima es
la Literatura catalana, peró l'uniformisme,
la ficció, l'artifici, ho manen tot.
Causa vergonya i indignació aixó. Mirant
la Ilarga enumeració de llibres i autors,
comprats per als mestres i nois de la pro
vincia de Girona, s'experimenta veritable
pena i se sent fortificar l'odi al centralisme.
Veureu obres de tota mena, autors de totes
les procedencies, peró rés catalá, rés que
afecti a Catalunya i a les comarques giro
nines.
?Es una burla? ?Es ignorancia, aital fet
vergonyós? Nosaltres creiem que ho es tot,
que es un deis innombrables cassos—aques
ta vegada molt accentuat—de l'uniformis
me espanyol; es lo de sempre.
I per aixó no'n protestem; l'afirmació
catalanista que batega en el nostre cor, es
ja una protesta permanent que mirant per
a destruir els atacs passats i que vigeixen,
vol prevenir els futurs. Contra l'uniformis
me i per Catalunya, son la nostra ensenya.
Davant la nova desconsideració, la ratifi
quem amb més força si es possible, tot
prosseguint amb el treball catalanitzador
per a que triorrifi l'ensenya regeneradora.
Senyalem no més la nova i recent indigni
tat i seguim avant.
111-111-1•1111
Per a 1' Catalana
La eonquesta de 1' eseola
Es ben cert, encar que'ns dolgui confesar
ho, que'l catalanisme no s'ha preocupat
com deuría haver fet, d'una qüestió que ha
de intervenir en alt grau en el pervindre de
nostra Patria. Aquesta qüestió es la de la
Ensenyam:a primaria. No'm caldrá repetir
lo que s'ha dit tantes vegades i en tota me
na de revistes, ni copiar les frasses de un
sens nombre de pensadors respecte a l'en
senyanea i al mestre d'escola. Lo cert es,
que les primeres impressions que reb l'ho
me al trobar-se en l'infancia, sigui perqué
encar no té el cós malejat per les passions,
siga perqué encar no n'hi té en ehl cap més
de gravada, son les que li perduren més.
L'infant, el futur ciutadá del demá, que ha
sigut educat en una determinada religió,
o amb unes determinades idees, les conser
va al travers del trángul de la vida, i encar
que a voltes s'aparti de les mateixes, sem
pre sent dintre son sí un pessigolleig, que
l'inclina a tornar a n'aquell carní clifeli han
senyalat com a dreturer els seus mestres
des de petit.
Per xó no es estrany que tots els Estats
una mica concients del seu ésser, hagin do
nat una preferencia gran a les qüestions d'
ensenyant:a i no sois de l'ensenyanc:a en ge
neral o de les altes ensenyances científiques
o filosófiques, sin() de l'ensenyança més
modesta, en apariencia, peró trascendental
com la que més; de la que donen aquests
modestos obrers que's diuen mestres d'es
tudi, que's passen la vida forjant heroica
ment en el gresol de l'escola i amb el caliu
de IIurs idees a l'home del pervindre. Ale
manya, Anglaterra, Franca i tots els Estats
que volen anar a l'avantguarda de la civi
lització donen als mestres d'escola les pre
ferencies a que té dret. Tenen en tots
aquests paísos un viure independent, que
no está a mercé del primer cacic del poble,
poguent portar a terme llur alta missió, i
siguent respectats i ben considerats de tot
hom.
L'Estat Espanyol, que en aixó com en
totes les demés coses, va sempre a reraça
ga deis Estats civilitzats, s'ha preocupat
ben poc de minorar la condició deis mes
tres. Des del primer jas que's doná en
aquest sentit allá a mitjans del sigle passat,
amb la Ilei Moyano, fins aquests darrers
anys que's torna a parlar—més perqué la
moda sembla que dongui per aquest costat
que per altra cosa—del millorament de la
ensenyanga primaria, es pot ben dir que'l
mestre ha sigut considerat com el més pe
tit deis obrers que conreuen el camp so
cial, i com a tal ha sigut sempre remune
rat, siguent el cap de turc que té d'aguan
tar, callant i sofrint, totes les malvestats del
primer caciquet entronitzat en el lloc.
Aixó que per a l'Estat espanyol, baix el
punt de vista de l'unitat del mateix, haurá
sigut un gros mal, si ho considerem per lo
que a Catalunya toca, tal volta n'hi haurá
devingut un bé. Havent-hi els mestres d'es
cola mal pagats, mentres amb lo poc que els
dona el Govern no tenen gairebé per viure,
es quasi impossible que en vinguin de fo
rasters. La natural contraria que, pesi a qui
vulgui, perdura encar entre les dugues ra
ces, fa que a Catalunya si no es amb bons
sous no hi puguin venir a viure mestres
castellans. El mestre aquí Catalunya, quasi
per necessitat té d'esser de la comarca, i
aixó es lo que está passant en tots els po
bles. I el mestre catalá pot no esser catala
nista, en el sentit polític de la paraula, peró
abans que tot es catalá, i té sentit comú.
1 per a aixó, a pesar de les lleis de l'Es
tat. a pesar deis decrets Romanones, a pe
sar deis Inspectors, que com ja tenen més
sou quasi tots son castellans, se parla en
catalá a l'Escola, s'ensenya a llegir el cata
la, i fins Historia de Catalunya s'ensenya
en moltes. Per a fer totes aquestes coses,
no es precís esser catalanista, sobra amb
tenir sentit comú i esser catalá.
Peró rés d'aixó passará des del moment
que les escoles de Catalunya fossen regen
tades per castellans. Vegi's lo que passa
de Catalunya de l'altra banda.dels Pirineus,
ont s'ba cuidat Franea de portar-hi mestées
francesos. Quasi s'arriba a ser héroe al sa
piguer parlar i no es desacertat dir que din
tre poc temps el provençal será llengua
complertament morta. Els mestres d'allá,
que son ben francesos, se'n cuidarán bé de
fer aquest crim, i bones probes ne son, els
cástics que donen an els minyons cada vol
ta que els senten parlar catalá, no sois en
l'escola sino també fora d'ella.
Aquí, avui per avui la salvaguarda la
tenim en el mestre.
Siguent doncs el mestre d'escola un deis
principals factors que intervenen en la ca
talanització o castellanització de nostra pa
tria ?qué ha fet el catalanisme en favor de
questa institucio? qué té de fer?
LL. G. CATALA
11—•=111
L'estIt Es HOSÍITI CEIB
Aquest any els nostres camps presenten
un bell aspecte tant amb els blats com amb
les tardaneríes. Els blats, principalment la
xeixa, son abondosos tant en palla com en
(n.ba•
Les patates son molt millors que l'any
passat, degut a que la llevor era més bona,
pogué assaonar més bé i per raó de la plu
ja de l'Abril tingueren de sembrar-se tarda
nes, que es lo que couvé: fins al Maig no
sembrar les patates. Doneu una mirada als
nostres camps i veureu que les sembrades
durant el Maig i primers de Juny tenen ufa
na bonica i gairebé no están malurades i
en canvi si algú va atrevir-se a fer-ne de
primerenques ja son mig seques. He vist
algún camp de llevor anglesa i surten rnolt
boniques fent esperar aixó que l'any vinent
s'en veurán moltes més, principalment si
els agricultors de la costa de Llevant ens
donen elseu apoi i vulguen donar a la Ilevor
que cullirem el mérit que tingui.
Malgrat no haver-hi vinyes i pocs viny&-
ters, les poques serments que hi han son
ufanoses, lluint els tendres raYrns que s'
aguanten amb frescor i abundosos.
Els arbres truiters, malament; les glaqa
des varen matar tota la flor.
Hem de parlar de la pedregada que amb
un xic més hagués convertit aquest article
en una oració fúnebre. Fins a la Font Pi
cant caigueren com ous de perdiu, deixant
els camps arrassats i sens una t'una dreta.
tota la part bac de la muntanya de la Ga
barra arribant fins a Sant Andreu de Ban
sells, baixant cap a Carós, l'Avene, m un
tanya de la Mare de Deu del Coll seguint
al Padró i fins aprop d'Osor i Sta. Margue
rida. Va ser una plaga que perjudicá als
pagesos enduent-se per lo menys dues sem
brades de blat. I encare sortosament no
perjudicá a les patates, perqué al Padró qua
si totes es sembren grogues i aquestes tor
nen a brotar.
SALVADOR NOGUERA
Aígua pícant
Quan es ve de Barcelona a St. Hilan,
l'estacib d'Hostalrich ja produiex un e fec
te distint que al marxar. Si es a l'hivern
fa un efecte trist, de quelcom abandonat,
es ben bé una estacib d'aquelles que al viat
ger l'amoinen una mica perb no molt, per
qué'Is minuts passen depressa. Els que des
cendim en ella per a pujar a l'automobil o
a la tartana, sentim ben bé aquella soletat
miseriosa de l'estacib, si el dia no es festiu,
car allavors ja hi ovirem algún clar som
riure. Fora Granollers, toles les estacions
des de Barcelona produiexen la mateixa
visib, semblen cases solitaries, que l'em
pleiat els hi don un valor equivalent a un
minuto o tres minutos. Les planes, les
muntanyes i les valls son tristes; el pesca
dor de St. Celoni sembla que sentí recança
d'haver-se d'eStar allá clavat. El viatker ni
s'entreté mirant per les finestretes i dor'm
o pensa amb el lloc de destí.
Perb a l'istiu fins la xafagor de !'andén
barceloní es soporta amb resignacib. Des
prés fins a St. Andreu encare s'ovira la
ciutat comtal; més avall els camps de cá
nem son explendor, els rius sens aigua us
fan pensar amb la nostra frescal tempera
tura i la nova estacib de Montmelb es más
vistosa. Fins el tren, com si sentís any-o
ranga de les planes assoleiades, doble la
velocitat quan ha passat la foradada poc
després de Granollers. I aquells camps que
feconden se vos converteixen en muntanyes
exuberants, el Montseny- imposant s'acosta,
marxa de nosaltres i torna a acostar-se. Ja
no son els plans i els treballadors del camp
qui guaiten a l'espectacle sempre nou del
tren que corre com un desesperat, son les
valls curulles de verdor, les masíes clares i
les Ilarges extensions de pins distingint-se
un a un. A Breda, apart de les olles, hi
ovirem el castell de Montsoliu majestuds,
com el més alt deis cims, amb la curiositat
del qui dintre poc el veurá més baix, casi
tocant a les planuries uniformes.
L'estacib d'Hostairich es un moment, no
produeix efecte: la vista va aderalada cap
als autombbils que's van omplenant en mig
de les impaciences deis uns i de la serenitat
lloable deis altres. L'estacib d'Hostalrich a
l'istiu s'esborra, quan es va de Barcelona
a la nostra vila. Lis seients del auto pel
viatger que no va massa estret, son la visib
de la velocitat i de l'estiueig que comença.
Després, les arbredes colosals i els camps
fornits de la carretera fins a Arbucies pro
duiexen una caricia inefable junt amb la
marxa del auto descobert, que yola a pie
aire, i passat el carrer d'Arbucies amb la
gent arremolinada a les portes de les cases,
la carretera tot pujada fins a St. Hilani
ens conte la bondat deis cims alterosos i de
les muntanyes desertes i ovireu el poble
estiuenc com una delicia.
L'entrada al ben.gárage, ami" tot el color
ciutadá que té, fa'acábar el viatge expíen
dorosamenti„14,
-
.
• FRITZ
,L1:111
2 L' Estivada
EN LA MORT D' UN INFANT
Anima infan tina
que has volat al cel
i has deíxat l'anhel
de cGsa divina;
quel cor t'endevina
resplandent estel
en la cort fldel
de Suprem Regina,
vulgues cada nit
reposa en ton !lit
tes ales de gloria,
perqué al despertar
poguem adorar
la leve memoria .
11
Anima ignoscenta
que has florit de mort
per renaixe absenta
ds tota dissort,
com encara sienta
ton suau record
en la llar, morenta
de tant desconhort!
La visió perdura
plena d'amargura
de quan, prest al vol,
somreies, miraves,
i la má allargaves
defora el bressol...
Les joguines ploren
darnunt del teu 'lit:
els innobles anyoren
ton pas enfeblit:
Quants ta cambra exploren
resen apulit,
i els teas pares moren
de suprem neguit...
De quanta inclemencia
será font ta ausencia!
Els petons no tenen
sobre qué besar,
i an el cordevanen
ganes de plorar.
IV
L'ambient ont nasqueres
sí era humil i estret,
l'amor té maneras
de fé'l gran i net.
D'ença que hi visqueres
ha quedat més fret!
Per qué, si ja ho eres,
t'has fet angelet?
La tristor l'engloba;
i en plena estivada
sembla arbre sens fruit...
que'n mig de l'arcova
ton bressol s'hi bada
més trist, de tant buid!
Mai més l'alegría
tlorirá ont abans
la vida s'omplia
de riures i encants.
La caricia pia
d'unes santas mans,
senya cada dia
tos records mes sants...
Torments massa grossos,
pels pares aimants,
—11urs cors fent a troços,—
que al mori els infants,
tant petits sos cossos
deixin buids tant grans!
VI
Suprema recança
la mort d'un albat,
ont mor l'esperança
d'un sant ignora 1!
Horrible frissança
veient capolat
Notes sobre l'Art Popular
L'ARQUITECTURA DE LES
NOSTRES VILES (i)
La Catalunya deis romántics era plena
de ru'ines de grans coses. La Catalunya
deis noucentistes és plena de petites coses
vives. Aquesta és en essencia la naturalesa
deis dos carácters que ha prés la renaixen
sa catalana; i, darrera l'obra t'eta pels pri
mers, l'obra dels segons comenga, lloant i
beneit el treball de la generació anterior.
Els estudis arqueológics a Catalunya son
fills del romanticisme; mes, d'entre la mul
titut apassionada qui recullí les engrunes
del passat, ne despuntaren els homes de
ciencia. Fi 11 S després de cinquanta anys de
recórrer la terra els excursionistes, fins des
prés de mig sigle de regirar els arxius, fins
després de mitja centuria de deries per lo
nostre, no ha sigut possible formalitzar i
definir d'una manera digna, en la «Historia
de l'Arquitectura Romántica a Catalunya»,
den Puig y Cadafalch, un pas de la historia
artística del nostre poble.
La labor és !larga i necessita la col-labo
ració de tots. Amb cinquanta anys de tre
ball, animat per un esperit de patria—que
si manca estem perduts—hem arribat a
poder precisar lo que ha succeit en aquest
troc: de terra nostre, al pas d'una corrent de
formes universal
Aixó és una Iliçó molt forta i d'un valor
fonamental, per lo que hem de fer els nou
centistes, perque hem vist que dessota
aquestes formalitats universals que arriba
ren amb tota una corrent de civilització, hi
havía una natura que s'hi rebel-lava, algu
na cosa viva, incivil, sense paraula encara,
que mostrava els caires aguts de la seva
rusticitat, per entre les formes resoltes que'l
pensament d'uns pobles superiors ens im
posaven. Erem invadits peró rebels a l'in
vasió i per la rebeldía afirmáven una natu
ralesa determinada.
Saber aix6 es saber molt, es quasi saber
tot lo que cal per a orientar en conseqüen
cia tota la força del nostre pensament i tota
l'ingenuitat del nostre esperit. I és més cla
(1) Aquest artide va ser publicat en unaPlana Artística de
la «Veu de Catalunyas. Peró l'importancia que té per l'Art i per
rArquitectura vilatana fa que no poguem resistir la tentació de
reproduir-lo. (Nota de la Reducid).
IN EXCEISIS
el fruit de bonança
d'un amor sagrat...
Terrible mentida,
que en lloc d'una vida,
sois visqui un record:
que en carn tant manyaga,
no s'osqui la daga
crudel de la mortl
centimetres de llargaria, amb flors de color
de rosa, importada a França l'any 156o per
Joan Nicot, des d'ont passaría probable
ment a nostra terra, conté principis nocius
a la salut com diferentes vegades s'ha dit i
escrit.
L'higiene, la ciencia, que vetlla constant
ment pel benestar de la humanitat, recrimi
na l'ús del tabac, perqué se sab que l'acció
del fumar produeix an els que tenen aques
ta costum, uns efectes no molt favorables
a la economía humana.
Perjudica al cos i perjudica a la butxaca.
VII Persona hi ha que frueix amb deliri xu
clant l'ambrosiaca breva de regular Ilarga
ria, i frueix també doblement, contemplant
amb bon aire i catxat:uda satisfacció com
se disipa per Pespai. pujant amunt, amunt,
l'espiral joganer i bellugadig de l'aromática
fumarel.la, que's produeix al tornar-se cen
dra la confitada fulla d'un encisador ca
runxo.
Hi ha qui passa hores i més hores, sabo
rejant el producte de la rotllada fulla haya
nera, entre glop i glop d'aromática beguda,
bruna de color; que ric, que suau i que
atractívol es aquell perfum delicia de les
delicies!
Mes posades les coses en el sí de la reali
tat, com canvien d'aspecte! l'amargura, el
desengany i el desconsol, porten ulterior
ment l'intranquilitat i la pertorbació a l'or
ganisme humá.
Queda irreflexivament satisfet moltes ve
gades. el gust apassionat, car s'es apurat
amb goig fins la darrera partícula de la fer
mentada i ben adobada planxa vegetal.
Es queda un hom una, dugues, tres, cent
i cent vegades satisfet, es veritat, mes tam
bé altres tantes queda intoxicat, lo que de
prompte no s'arrepara, perqué l'hábit amb
la costum que dona, va dissimulant els
efectes del ven.
Peró arriba un día, en que treuen nas,
els accidents produits pel tabaquisme cró
nic, en forma d'accidents locals, com: les
ra aquesta sabiduría perque coincideix amb plagues delsfumadors a la !lengua i llavis,
la descoberta de totes les altres manifesta- ennegriment de les dents, inflamació de les
cions de la vida que'ns venen a dir amb la genives, de la faringe, saliveig i fetor de la
mateixa veu Pexistencia real i positiva de boca, i generals altres, com dispepsies
la nació. o dificultat de pair,—gastralgies, vértigs,
Aixei és el primer pas de tot el nostre cefalalgies, ambliopia—o debilitació de la
treball en tots els seus aspectes. L'afirma- agudesa visual,—disminució de la memo
ció de la nacionalitat. La segona afirma- ria, tremolors, palpitacions, sofocació, sin
ció que podem fer, en conseqüencia a la tomes d'angina del pit, singlot i pseudo
primera, és que aquesta força natural se asma.
manifesta per repulsió, per inadaptació. Aquesta planta—per alguns paradisíaca
L'adaptació suposa un estat receptíu que —conté segons la seva procedencia del 2
no teníem en aquell instant en que creua al 8 per too de nicotina i altres alcaloides
el nostre troç de terra l'arquitectura ro- o principis tóxics que son els que influei
mánica. Per aixó ella se caracterisa, se fa xen an el organisme huma produint en
catalana, per medi d'una deformació de les principi bona part de les alteracions esmen
formes importades. La nostra arquitectu- tades i diem en principi, perqué fet ranáli
ra románica és una ganyota de rebel-lió. si de la composició del fum del tabac, s'ha
Si aquesta forga natural hagués sigut ci- vist amb més certer coneixement que es el
vilitzada i hagués trobat la seva fórmula fum que més aviat envenena segura i lenta
espiritual, dintre l'universalitat de la forma, ment als aficionats a consumir la planta de
Catalunya hi hauría trobat la seva modula- Nicot.
ció justa i se l'hauría adaptada plasmant Acaba d'aportar datos interessants sobre
amb els elements d'ella el seu esperit. En la composició del fum, un químic alemany
el primer cas podem dir que l'ha perjudi- anomenat Herr Toth.
cada; en el segón podem din que l'hauría Aquest sabi ha dit que'l tabac mata no
enriquida d'una nova modulació. per la nicotina, sinó pel gas terriblement
Davant l'arquitectura gótica, si bé menys tnortífer nomenat cianogen, contingut en
estudiada, se manifesta entre nosaltres aixís el fum, que deleitant el paladar de l'empe
mateix, si bé amb grau molt menor. La dernit fumador li va obrint lentament les
graduació d'aquest aument de perfecció, portes endolades de l'altre mon.
d'aquest enriquiment de la corrent gótica, Conegut aquest inconvenient, no deuría
d'una major adaptació espiritual catalana, el fumador perseverar en ses aficions, ni
la trobarem en el major grau de civilització alegar cap escusa per a continuar en son
que hi havía aquí en aquell moment. Hipa perniciós, en quan se li indica lo con
Darrera el gótic Catalunya decau, i ales- traproduent que per les entranyes i pel bon
o Mort! quinas manyes,
quins fets inhumans
de ser sens entranyes
damunt els infants!
T'hi apropes, t'ensanyes;
hi clous amb dos mans,
apretes, i escanyes
als agonitzants!
Oh, Mort, bella adusta!
a quants crims t'obliga
Ion hárrit destí!
Ets vil i ets injusta;
pels vells ets amiga;
pels nins ets butxí.
VIII
Anima exquisida
qué prest has volat
tugint la mentida
d'un mon torturat:
si en ta nova vida
de Cel anyorat
veus l'ardent ferida
que als cors has deixat,
prega a totes hores
al bon Deu que adores
que un angel aerma
el buid que deixares
en la llar deis pares
el vingui a omplená!
LAUREÁ DALMAU
hores el gótic devé fórmula més o menys
apropiada, damunt la qual s'hi enganxa la
fórmula Renaixement, absolutament foras
tera, agena a nosaltres, que no hem pres
cap part en el Renaixement.
Aquí hi há l'atuiment de la natura, per
que ha trobat la seva fórmula plástica en
un estil. Aixó és molt digne de tenir-se en
compte. Després d'aixó, a Catalunya no ha
passat rés més de prou essencial per a no
tar-ho en aquestes notes esquelet de coses
que s'han d'explanar amb més calma.
1111-111—•
El fum del tabac
Aquesta planta— Nicotiana tabacum —
de la familia de les Solanacies, originaria
de l'América del Sur, que pot créixer fins
a dos metres d'alçada, i donar falles de 5o
funcionament de les mateixes resulta la
costum del fumar.
Esdevé vana moltes vegades la prédica,
es vox clamarais in deserto, mes la realitat
nua i crua convenç de les asseveracions
que havem fetes, mostrant malhaurada
ment en molts cassos el ven, i pertorbant
aquelles hores que podrien ésser delitoses
i de goig inefable per un fervorós absten
cionista.
Viladrau, 7 Juliol 1913.
M-11H11
A. ARIET
Les besties benefactores
de l'Agricultura
El savi naturalista Emili Tarré, un deis
primers socis fundadors de la «Societat
Protectora deis Animals i Plantes de Cata
lunya», s'ha imposat una lloable tasca en
dar a conéixer la vida de les besties que
son benefactores per a l'Agricultura.
Creiem un déurer el divulgar les idees
der nostre consoci, per la molta relació que
té per aquesta comarca, encara amb preo
cupacions envers aquets desgraciats ani
malets.
Comensem pel gripau, dit també galápat
i per nosaltres tótil. Fa sa posta per prima
vera al retorn de les plantes aquátiques,
amb una forma com uns rosaris, als 17 ó
18 dies neixen els cap-grosos, al cap de
tres mesos acaba sa vida aquática, durant
la qual respirava per les branquies del cos
tat del cap, com tots els que viuen a dintre
l'aigua. Després busca les coves o s'amaga
sota Pherba durant el dia, per a caçar du
rant la nit, per que sa vida es nocturna.
L'animalet no arriba a la plenitut de sa vi
da adulta fins als 5 anys després, vivint
fins a 20 anys i 36 segóns observacions. Sa
creixensa es molt lenta.
El gripau té, com tots els animals, me
dis de defensa contra l'atac dels seus ene
inics; aquest son: el color i les glándoles
del costat del coll.
El seu color es terrós amb diverses va
rietats segons el lloc ont viu, Ii permet ser
descobert facilment. L'humor de les glán
dules del coll es blanquinós, llepiçós i fa
fortor desagradable. Es cáustic i narcótic,
qualitats que'l fan poc apetitós als animals
que se'l podríen menjar.
Aquesta secresió es la que ha donat tan
mala anomenada al tótil i ha sigut causa de
la guerra que tothom li fa, considerant-lo
com animal verinós, i que deu desaparéi
xer. I res d'aixó: aquesta secreció es igno
centa, com s'ha demostrat moltes vegades
i sois hi ha perill quan es refrega l'animal
per una ferida o pels ulls. També es creu
que aquesta secreció l'expulsen i lo que
molts han vist expulsar es l'orina del ani
mal, Ilençada a distancia d'alguns passos,
com a medi de justa defensa de sa honrada
vida.
El régim alimentici del gripau es exclu
sivament de certs animals vius, en primer
lloc cucs de terna i llimacs; venint després
els petits cargols insectes, orugues i demés
cuques.
Té la boca gran per poguer agafar els
cucs encara que sien grossos i la panxa
grossa com un sac per fer-ne bona caça.
Ja veieu que aquestes qualitats que'l fan
tan lleig son les més adecuades pel fi que
la Naturalesa l'ha destinat. Suprimiu els
tótils i veureu els vostres camps plens d'in
sectes que acabarán amb les cullites. Al
EstaLcio5 INIetecn-ológica
Idee de Juliol.
BARÓMETRE TERMÓMETRE • HlGRÓMETRE
Dia 8 m. 4 t. Máxima Hora Mínima Hora Mitja Oscil-lació 8 m. 4 t. Observacións
8 761 762'5 15'5 14 8 5 11'75 75 61 87 Boira a les 17.
9 766 755'5 16 14 9 5 12.5 7 77 77 Cubert de na vols.
10 763 761 18'5 9 8 2 13'25 10'5 68 90 Boira a la nit.
•1 760 760 19 13 9 3 14 10 53 87 Boira 15.
12 762 762'5 20 14 11 5 155 11 60 71 Millora el temps.
13 763 764 275 15 10 4 18 75 17'5 50 55 Dia espléndit.
14 764 762 25'5 14 13 4 19'25 125 52 43 Dla espléndit.
15 763 762 23'5 12
'
12 3 17'75 11'5 66 75 Boira nit, pluja.
16 763 764 185 11 11'5 3 15 7 82 89 3'7 mm. pluviórnet.
F. Cid.
L' Estivada 3
guns pobles si han volgut acabar ses pla
gues d'orugues, han tingut de repoblar-ho
de tótils.
Un animal tan perseguit i despreciable
ve a ésser un eficag ajudant gratuit del
pagés. Respecteu-lo i feu lo respectar pel bé
de vostres cullites.
FERRÁN CID.
11-11-1111
Després de llarga absencia
Les ansies supremes de retorn a la meya
terra, que tant m'havien amargat la vida
en paísos Ilunyans, ja s'havien satisfet i ja
de nou passejava pels amples carrers de la
ciutat volguda, tot amarat del nostre sol
Mediterrá, tot regenerat per l'alenada con
fortant del nostre mar, sota d'un cel purí
ssim, en mig del tráfec d'un trevall que
vivifica i fruint intensament de la bellesa
peregrina de l'urbs en plena primavera...
El perfum suavíssim de les flors que en
joiaven el passeig, renovava en la meya
anima, amb la vivesa d'un gran desitg, els
records inoblidables d'altre temps i que
potser més que altre cosa, havien donat
vida an el profond anyorament, que's des
pertá en mí, en aquelles terres ingrates, de
les boires i deis frets.
Anava a donar satisfacció a l'anhel su
pr.em, de gaudir de nou l'encant inexplica
ble d'una visió de gentilesa i de gracia; el
cor m'ho deja amb pregons baters, i el cor
no enganya. Será per aixó que jo'm sentía
corprés per una emoció dolcíssima, i era
per aixó, que'l meu esperit, sadollat d'un
sentiment massa viu, semblava defallir...
De Iluny vaig véurer com l'aparició desit
jada, s'acostava majestuosament; la prima
vera havía obrat sabiament en la figura
d'aquella «gentilíssima»; el seu cós era més
esbelt i cimbrejant, el seu pas elegantíssim
i més segur; era molt més dona que abans;
peró com abans els seus ulls d'atjur deseo
bríen un mar de sentiment i de dolgor, els
seus llavis dibuixen encare un somriure
delicat i els seus cabells, si no onejaven a
mercé del vent, eren tant bruns com els que
per abans queien grácilment sobre ses es
patlles. El cor botá dintre'l meu pit i el
meu rostre s'encengué més que de costum,
era l'impresió del primer moment, després
aserenant-me, torní al domini sobre mi ma
teix. Aleshores tingué lloc el nostre encun
tre i jo obrí els Ilavis per parlar; no sé lo
que vaig dir, junts devallarem pel passeig,
pel mig de les flors. ue's badaven deses
peradement. A unes noies que'n compra
ven, un jove encarcarat i carrincló, tot ga
lentejant-les els hi deja que «eren flors entre
les flors»; jo al mirar an aquella «gentilí
ssima» que tenía aprop meu, me semblava
véurer el miracle produit per dos primave
res en contacte íntim.
Lo que digué no era interesant: del temps,
de la calor, del meu recent viatge, de les
ansies del retorn, de l'anyorament en Ilu
nyes terres, de la satisfacció que m'inonda
va al trovar-me de nou entre germans. Lo
que en mí passava, no sugerí la meya
pensa sino vulgaritats, no permeté que la
Ilengua parles Ileugera i desinvolta; quan
tot just m'asserenava i anava a comenor
un diálec més interesant i enlairat, me va
semblar que tenía que retirar-me, la meya
discreció triomfá crudelment sobre'l meu
desitg; me despedí com vaig poguer, i tot
abaixant el cap, vaig quedar resignat a la
meya sort.
Després, internant me per carrers estrets
i tortuosos, el meu esperit recullit dintre si
mateix, meditá sobre lo que acabava d'es
venir-me_ La jornada no s'havía malograt
del tot, era un primer pas; quedava en la
meya imaginació l'imatge venerada, més
definida i més perfecte que la que tenía
abans, quedava en la meya má, l'impresió
del exquisit contacte de la seva, i en el meu
esperit quedava també aquella intensitat de
sentiment de feia una hora, peró més tran
quil i asserenat. Tot aixó m'aconsolava un
xic de lo demés i al pensar en la meya tor
pesa, pensava en la veritat profonda, que
tanquen aquells versos del poeta:
qué coses que't vaig dir, sens voler dir-to!
qué coses vaig callar, volent-ho dir.!
I mentres tal considerava, jo en el meu
interior, em feia un propósit ferm: un altre
dia quan contempli d'aprop la «gentilíssi
ma», apartaré ben lluny tota idea que pu
gui pertorbar-me. Poc a poc vaig algar els
ulls enlaire, mes el sol ardent que'n mig del
cel cremava, mels feu abaixar rápida
ment... i jo pensava i meditava, sobre si
aquell sol, que sobre mi tant de poder te
nía, podía ser.el sol de l'esperanga...
J. DE CAMPS I ARBOIX.
Torroella de Montgrí, Juny 1913.
can
Notes comarcals
Arbucias.—Durant aquesta passada set
mana han comensat a venir els primers
estiuejants, i tenim entés que dintre aquesta
i la que vé quedarán ja ocupades las cases
torres i pisos que falten a llogar.
Per a que siga més nombrosa la nostra
colonia estiuenca mancaven en aqueixa po
blació una série de xalets o torres, que és lo
que prefereixen els forasters en 11óc de pisos
i cases massa grans.
Peró el Sr. J. Badés de Barcelona, que
poseeix un magnífic parc i una regular ex
tensió de terreny edificable en aquesta po
blació, portat pel seu inmens entusiasme
per aquesta vila, está decidit a empendre
una 'loable obra digna del major aplauso,
que ha de reportar inmensos beneficis a
Arbucias, i ha comengat ja la construcció
d'una série d'espaiosos xalets provistos de
tota mena de condicions higiéniques amb
jardí, alameda frondosa, electricitat, abun
dant aigua i elegant mobiliari, quedant en
Ilestida ja la primera d'aquesta série que
está contractada pera ocupar-la dintre pocs
dies el digníssim advocat de Barcelona don
Santiago Gubern.
Tením noticia de que'l Sr. Badés es pro
posa treballar activament per a que quedin
acabades per aquesta temporada algunes
altres torres i no plegar els treballsde cons
trucció fins a deixar-les totes Ilestes per a
disposar-ne en la próxima temporada de
1914.
Es nota ja la animació propia de la tem
porada en els principals passeigs i sobretot
a les sardanes que tots els dijous,dissabtes
i diumenges a la \denla, es bailen a la carre
tera.
Estant practicant-se notables reformes
en totes les fonts i principalment a les
«Fonts del Ferro» de cal Gall.
Viladrau.—A l' hermosa plaga del Doc
tor Carulla inaugurada l' any passat, ont hi
creixen ufanosos els tils, prarronyers i abets
que s' hi plantaren, s' hi construeix un
seient a tot el voltant de dita plaga: guanya
rá amb aquesta construcció moltíssim i será
la millora que "s realitza, escaienta per tots
els veins.
L' animació es gran en nostre poble, la
temperatura agradosa de que fruím en
aques enlairat i aixerit comarc fa brollar
l' alegría entre 'Is estiuenjants, omplena de
satisfacció el cor deis nostres hostes i la
joia 's reflexa en paraules de benhauranga
per a aquesta terra paradíssiaca.
Acaben de quedar llestes les feines de se
gar i dins poc comengarán les feines de
batre per a arreglegar els pagesos el pro -
duit del treball de bona part de l' any.
Som a mig Juliol i el temps no ha fa vo
rescut gaire la data. Ens diuen que a la
majoría deis punts d'estiueig s'hi nota retrás
en l'arribada de forasters. A Sant Hilani no
obstant, i aixó mateix demostra que la se
va fama creix, les arribades son nombro -
ses. Som a mig Julio!, el temps no ha fa
vorescut gaire i no obstant, com que a Sant
Hilani s'hi está bé i s'hi recobra salut, els
automóvils arriben matí i tarde curulrs de
forasters. Vegi's la llista d'aquests últims
vuit dies:
D. Adolf Artal amb la seva senyora i fi
lia (Tarragona); D. Pere Parcerisas (To
na); D. Bonaventura Jové (Barcelona); don
Feliu Ferrer i familia (Barcelona); D. Ma
ría Bigas i fill (Valls); D. Joaquim Verdú
(Gandía); D.a Francisca Bas (Barcelona);
D.' Joana Urgell i D.a Antonia Tutosaus
(Tarragona); D.. Enriqueta Usull amb la
seva Sra. mare (Barcelona).
També ens complau donar compte d'ha
ver tingut el gust de saludar al digníssim
Alcalde de Lleida D. Pere Mor i Almace
nas, que ha vingut a visitar a la seva senyo
ra mare que's troba prenent les aigues en
aquesta vila.
Aixís mateix ens ha complascut poguer
donar la benvinguda als bons amics D. Can
di Ciervo, amb el seu nevot D. Josep Mo
lera Soler i la -nevudeta Enriqueta.
Als conseqüents estiuejants D. Artur Ro
che amb senyora i nens; a D. Francisco
Ferrán, amb el seu Sr. pare D. Salvador
Ferrán, i filla Roseta Ferrán; a D. Alexan
dre Dira. i senyora; a D. Dominique Co
lomer amb la seva Sra. D. María Manaut;
i D. Vicens Olivella amb filla i néta (Barce
lona).
A D. Juan Ramonatxo i familia (Tarra
gona).—D. Rafe! Faura i familia (Barcelo
na).—D. Pere Vintró i familia (Barcelona).
D. Otto Streitberger, Sra. D. Roser i sos
fills Germá i Elisa.—D. J. Pelfort i Puig i
senyora (Montevideo). _D. Dolors Carni
cer (Mataró).—Sra. de Ballester i fills (Ma
llorca).—D. Bartomeu Col! (Puerto-Rico).
Sr. Roure i familia (Barcelona).—Mis Mary
Scheoffield i fill (New-York).—Sr. Torres
i familia (Barcelona). D. Antoni de P.
Puig Sra. i fills (Barcelona).
D.a Miracle Santamaría (Barcelona); don
Pancrás Mestres (Reus); D.a Cateripa Guar
diola (Barcelona); D. Josep Roca i familia
(Tarragona); D. Josep Roca Casals (Barce
lona); Rnt. D. Magí Barrera i famila (Bar
celona); D. Gregori Nadal i familia i donnya
Rosa Talents i familia '(Polinar del Jucar);
D.a Josefa Cairó viuda de Calopa (Barcelo
na (Barcelona); D. Mariá Roger i familia
(Valencia); D. Josep Basó amb la seva se
nyora (Barcelona).
D. Víctor Auge i familia (Barcelona); don
Joaguim Homedes i familia (Tortosa); Rnt.
D. Joan Baltasar (Barcelona); D. Antoni
Llorca i familia (Tortosa); D. Bonaventura
Soler (Barcelona); D. Jaume Sureda (Santa
Coloma de Farnés), D. Rafe! Jaurés i fami
lia (Barcelona); D. Josep Catalá amb el seu
fill (Buenos Aires); D. Jaume Beltrana (Mo
tril); D. Jordi Valls Jover (Barcelona).
D. Josep López i familia (Barcelona); do
nya María Espadaler (Sant Quirse de Beso
ra); D. Martí Marín (Vigo); Rnts. Pares de
la C. de J. Bori; March; i Gabarró: D. Mus
Roca (Roda); D. Joan Porredóá Obiols
(Barcelona); D. Enric Lizandaría (Valen
cia); D. August Ventalló (Pastrana); D. Ma
nel Balasch (Prats de Molió); D. Antoni
Vehils Puigcercós (Mataró); Rnt. Anton
Rovira i D. Antonia Rovira (Barcelona).
D. Ramón Bas Castells (Falset); D. Leo
nor Montagut (Valencia); D. María Camps
(Calella); D.a Isabel Rubio (Valencia); do--
nya Leonor Tullot (Barcelona): D. Anto
nia Barberá de Autran amb la seva filla (Barcelona); D. Adela Ginés de Olivella (Barcelona); D. Consol Leys (Figueras);
D.a Francisca Faura (Madrid); D. Ramón
Amat (Badalona); D. Dolors Mir (Barce
lona).
També l'Establiment Martín comenga a
estar molt animat i podem donar noticia,
donant-els la benvinguda, de les distingides
families de D. Josep Gassó, de Sra. Deví;
de Beltrán; de D. Josep Canals; D. Emili
Escat; de D. Josep Balaguer; de Beltrú; de
ll.a Magdalena Gener; de D. Manel Creus;
de D. Guillem Puig; de D. Frederic Bel
trán; de D. Joan Perez; de D. Eugeni To
rreblanca; de D. Ramón Molins; de D. Jo
sep Canals; de D. Josep Ferrer; de D. Jo
sep Freixa; de Sr. Martí; de D. Esteve For
tuny; de D. Josep Ximeno; de Canals; i de
Masriera
Igualment se hi troben fent temporada
D. Joaquim Montagut; Rnt. Pare Torner;
Sr. Ferrán; Sr. Turull; Sr. Comas; Rnt.
D. Miguel Martínez; D. Ramón Canoza;
D. Dametri Bolinches; D.' Conxa Solé Pu
jol; D. Josep de Antonio; D. Josep Grego;
D. Genís BatIló; D. Mar tí Altafull; D. Agus
tí Volga; D. Gregori Equilior i D. Josep
Sais Colomer
També s'hi troba ja el celebrat escriptor
valencia D. Eduart Escalante constant es - tiuejador d'aquest país, el qual Ii deu ha
ver-li dedicat una obreta teatral que du'l
títol de Sant Hilani Sacalni, representada
en eis teatres Tívoli i Nou de Barcelona, i
un gran nombre de vegades als teatres de
Valencia.
A tots bona estada i rebin la benvinguda
de L'ESTIUADA.
"ves
XIMENO
a completar l'análisis de les nostres aigues
minerals, el distingit catedrátic d'Análisis
Químic de la Facultat de Farmacia de Bar
celona Doctor Ramón Casamada, acompa
ny at del catedrátic auxiliar Doctor Tevá
deis seus ajudants' de Laboratori.
Durant la seva permanencia a Sant Hila -
ri, determinaren el poder de radioactividat
deis manantials, resultant, segons digué'l
Doctor Casamada, que les aigues miner
medicinals de la nostra vila son les més ra
dioactives d'entre lotes les aigues !redes
fins avui conegudes d'Espanya.
L'análisis complert quedará acabat un
d'aquets dies.
— A mb la marca LLUNA l'antiga casa
Amatller ha posat a la venda uns riquís
sims xocolates que's recomanen per la se
va flnor i delicat aroma.
Demá passat diumenge, el Chor «Germa
nor» d'Arbucies vindrá a fer-nos una visita,
acompanyat de la cobla «La Rebrotada» de
la mateixa població. Arribará al matí de
11 a 12 i el Chor fará desseguida una can
tada davant laCasa Consistorial. A la tarde,
donará un concert al Tívoli i a la nit al
café de l'Unió. Durant la tarde, des de les
5, «La Rebrotada» tocará sardanes a la pla
ga den Mossén Cinto Verdaguer.
Entre abres escullides composicions, el
Chor cantará: A sol batent, den Morera,
Els nets d'Almogavers, den Clavé i La Ma
quinista, del mateix autor.
Amb-dos entitats musicals son dirigides
pel nostre volgut amic i convilatá don En
ric Guasch.
8oso
— Confitería den Manel Planas. Espe
cialitat en la riquíssima pasta seca Barra
tets de Sant Hilan. Dipbsit exclusiu de
bencina del «Real Automóvil Club de Ca
taluna».
Carrer de Valls, n.° 6.
TN..s
---- El millor de tots els xacolates es el
d'Amatller marca ',LUNA.
El sabi catedrátic de l'Escola Politécnica
de Aachen (Alemanya) i eminent catalanó
fil Doctor Eberat Vogel, ha honorat a la
Redacció de L'ESTIUADA remetent-li dues
hermoses postals fotografía de voltants
d'aquella ciutat, en una de les quals hi apa
reix retratat el Doctor Vogel i la seva dis
tingida senyora.
El volgudíssim amicde Catalunya saluda
efusivament l'aparició del nostre periódic i
responent a nostre prec ens promet la seva
preuada coloboració per aquest istiu.
Després de les postals, hem rebut un in
teressant article del Dr. Vogel sobres la vi
da escolar en Alemanya, que insertarem en
un dels vinents números.
= Farmacia Nova den Pere Gallardo,
carrer de la Rectoría, n.° 2.
Secció especial de perfumería; especiali
tat en locions, perfúms i sabons de les mi
llors marques extrangeres; Aigua de Colo
nia extra, obgectes de tocador, estotxos de
fantasía, etc.
éss,.9
Diurnenge passat va celebrar reunió ge
neral la germandat «La Protectora» per a
la revisió de comptes del primer semestre
de l'any, trobant un aument de So ptes. Es
proveí el cárrec de Tresorer vacant per de
funció del que'l desempenyava, essent ele
git en Ramón Pernau.
De 15o associats en l'actualitat no n'hi
ha cap de malalt.
s".
Aixís que s'acabin les feines de la sega,
el Somatén de la vila, celebrará la revista
reglamentaria a la plassa de Mossen Verda
guer.
et1.9
= Automovilistes.—Dipósit de bencina
del «Real Automóvil Club de Cataluna».
Josep Clopés, confitería, Arbucias.
Han estat alguns dies en aquesta vila per Imp. Fills D. Casanovas, Ronda S. Pau, 67, Barcelona
4 L' Estivada
151111GATZENIS EL CEIVTRE
de Melehor, Culi 1 TarPéS
5, Ronda Sant Pere, 5, (prop del Passeig de Gracia)
13 A, rt, 1E IL• 1NT _A
No patireu deis ronyons,
del fetge, ni pahidó;
viureu sempre sans i bons
si en totes les ocasions,
i al menjar teu us diari
de l' aigua de Sant Hilan.
Dipositaris a Barcelona:
GRANS ASSORTIMENTS DE NOVETATS EN
SEDERIA i LLENCERÍA
especialment en catxemirs de seda, libertys, estampats de seda i cotó, gran varietat
de géneros blancs a preus de fábrica i tota mena de fantasíes per a la temporada,
La Modernista
Establiment de J. Ximeno Planas
IGLESIAS 1 BARTOMEUS
_A. S S _A_ ILA 71r, 4 1 al
i al detall en totes les farmacies i tendes d' aigues minerals
farmacia lloga den ?ere Gallardo
CARRER DE LA RECTORIA NUM. 2
Grau Novetats del Pais Nacionals i Estrangers
Gran local nou en la Plasseta de la Reforma
Medicaments quimicament purs. Aigues minerals i especifics del pais
i extrangers. Productes vegetarians. Articles d' ortopedia, etc.
ESTABLIMENT MONTAT COM ELS MILLORS DEL ESTRANGER ELIXIR dentrific Gallardo, el millor per a l' higiene de la boca
,Sorprenents novetots. eriginolitot i bon gust
Nukolarsan
Gran assortit en perfumería de les minoro marques extrangeres
Locions i polvos Piver. — Sabons extrafins. — Objectes de tocador
Consultor! Medie 1 laboratori
per a analísís d orines
Es el millor remei per a la curació de l' anemia, la neurastenia, l'a
tuberculosis i totes aquelles malaltíes que portan com a conseqüencia
amagriment la comsumció.
Com té bon gust i es de efectes rápits, els malalts el prenen bé i els
millors metjes el receptan.
Se troba de venda an aquesta població, a la farmacia de
P. Gallardo ~ Rectoría, núm.
— de —
Joan Rebtach
Consulta especial per a malalties de la nutriczó
De 10 a 12 i de 3 a 5
Hort-nou, 3-baixos. --ST. HILAR' SACALM
=El Dr. Lluis de March, ex-ajudant del Doctor Moure de Burdeos — Nas, Coll
i Orelles.
tinic especialista de Catalunya que posseix aparell electric KINESIPHONIC del
Dr. Maurice de París per a tractar les sorderes per medi de la reeducació del Oid i el mes
modern i perfeccionat. Fontanella, 3 a s.—BARCELONA.
LA HISPANO SUIZA
Uriic, fábrica espriycola. ..-titcorrióbils
Chassis per a turisnie: Chassis per a omnibus:
12115 15120 30140 45 HP. Alfonso XI1I 15120 HP. i 30140 HP.
Grupos marins:
15 HP. i 30 PIL
Talle rs i oficines: BARCELONA 279, Carretera de Ribas (Sagrera)
MOBILES de A. Dirat
EXPOSICIÓ PERMANENT
Dormítorís, Salons, Menjadors, Despatxos, etc. Especialitat en les d' estil anglés
Carrer de Sant Pau, cantonada Mendizabal. Barcelona