Estiuada, L'. Núm. 47 (11 set. 1911)

              $ortirá casa Sivenbres burant iMtu.
ally Periódic Nacionalista
'Alebacció .12 Aonitinitració: Carrer de Vic, 9
Any IV II Sant Hilani Saealrn, II Septembre dh 1911 II Nürn 47
Notes de Sant Hilad Ça-calm
Ja está acabada la impressió de la
nostra monografia histórica. Consta
de 178 planes y va artísticament en
cuadernada. Es una obra colosal per
Archs de la porta de la Iglesia, colocats al Cementiri en 1864
la nostra vila: cal que la llegím ab
amor y la servém com una reliquia.
Ella ens ha de portar un aroma fer
tilíssim de patriotisme, la seva apa
rició marca una fita inesborrable en
els anals de la vila de Sant Hilani
Sacalm.
El nom den Carreras y Candi, qui
ha posat tota la seva ilustració d'his
toriador al servei nostre, l'hem de
recordar ab un carinyo
intensíssim, qu'els nos
tres cors de patriotes
hilariencs u dediquin el
més gran homenatje y
la més alta admiració.
En Carreras y Candi ha
realisat una obra pacien
tíssima, vasta, abnega
gada, plena d'unció pa
triótica.
La Redacció de L'Es
TRJADA Ii endressa avui,
de PATRIOTA HILARIENC,
quedará esculpit per sem
pre més, en la memoria
nostre. Rebeu, avui l'ofre
na del homenatge del cor.
bula de capitols que conte:
I. Límits de les Guilleríes.
II. Sant Hilani Çacalm.
III. La sagrera, çellera o
pobla y ses franqueses.
IV. La familia Gurb y la ca
sa de la Rovira.
V. Domirii senyorial de la
casa Paba.
VI. Lo castell de Sulterra.
VII. Jurisdicció y batllies.
VIII. Santa María de Man
solí y la familia del propi nom.
IX. Sant Miguel de les For
migues o de Sulterra.
X. L' aigua picant.
Xl. La val! d' Osor y
Vista general de la montanya le Sulterra o de Sant Miguel
ses jurisdiccions.
XII. Terratremols en lo segle XV y
destrucció d' Osor.
XIII. Montanyes, boscuries y palo
meres.
XIV. Cassa.
XV. Agricultura industria. Segles
XIVy XV.
el testimoni del més sen
tit afecte y la més fervorosa venera
ció. A vos, Sr. Carreras y Candi,
devém l'obra més gran que s'es feta
a Sant Hilan, obra que nosaltres sen
tim ab tota llur grandaria; per aixó
el vostre nom, d'amic de Sant Hilan,
Ruines y cim de Sant Miguel de Sulterra
XVI. Esclaus y costums. I
XVII Guerres: La guerra del
compte d' Osona (1367-1369).
Guerra als remençes (1462
1471.
La guerra deis francesos (1-694).
Guerra de Succesió
(1714).
Guerra de la Indepen
dencia (1808-1814).
Realistes (1822).
Carlistes (1837-1872)
1393.—Sepulcre de Ramón de Gurb y Alamanda de Blanes, en la iglesia de St. Hilani
Apendix de documents
faents per la historia de
la vila de Sant Hilani
Çacalm.
C3
Demá passat dilluns comensarém
a repartir la monografia als soscrip
tors de la vila. Els que resideixin a.
Barcelona poden passar a recullirla
desde '1 dia 18 d' aquest mes a la
IMPREMPTA DE FILLS DE DOMINGO
CASANOVAS, Ronda Sant Pau, 67,
devent mostrar el rebut del periodic
corresponent al present istiu.
111----11-111
Deure d'agrahíment
Al parlar de la monografía del nostre poble
deguda á l'eminent historiaire de nostra
terra D. Francesc Carreras y Candi no fa
rém més que donar una petita proba de
gratitut á l'home que durant ses curtes es
tades en nostra vila s'entregaba en cos y
ánima á l'investigació de lo desconegut, lo
que tots nosaltres deviem coneixer y que
sois una inteligencia com la seva acompa
nyada de una bona voluntatjenvers la vila
podía fernos gaudir.
El sol fet de la publicació de lamonogra
fía de un poble marca un avenç de cultura
indefinit y els pobles que coneixen la seva
historia son pobles fortsque poden colocar
se al nivell de les grans ciutats cultes.
Els fills de Sant Hilani agrahirém ab
l'intensitat més forta d'ánima y durant tota
la vida l'obra, la monumental obra qu'el
Sr. Carreras ens ha fet ofrena y que nosal
tres recullím cofois, plens d'entusiasme y
no podem menys de felicitarlo esperant
ocasió oportuna per demostrarli nostre
etern agrahiment.
S. VIADER
Z---11-1111
Oistoria local
Un valor de profonda educació enclou la
publicació de la monografía histórica de
Sant Hilani L'EsTruADA la llensa a la llum
pública ab la joia al con y ab la alegría res
plandenta del qui realisa una inmellorable
obra patriótica. No hem d'exalcá l'impor
tancia capdal de la publicació. Ella porta
un titol y porta un nom eminent y es pre
cisament la coberta qui designa tota una
eflorescencia de cultura y d'educació pa
triótica vilatana.
Obra forta aquesta pel nostre malora
ment social; car el camp social, que cons
titueix l'esfera de Huila de les nostres gents
no pot esser una abstracció ni una deria
d'ideals desordenats y per tant ficticis. La
acció social y la política tenen un sentit
d'alta y radiant efectivitat quan se desen
rotllen ab la base precisa de l'intensignifica
ció del amor al sól nadiva, qu'es la genero
sa oferta a lo que d' aprop ens envolta. Ni
podriem obtenir una migrada mellora sen
•se aquest amor, perque ell es signe d'ordre,
d'educació y de frixansa,
Y les coses s' estimen coneixentles. Y
d'aimar les coses ne pervé el seu bé. Nos
abres els hilariencs desde ara estimarém
mes a la vila perque coneixerém el seu
passat, haurém enrobustit l'inteligencia pa
triótica per avançar més segurs y més se
rens.
Cal que tothom senti tot el valor de la
publicació. !Si tothom sentís la seva tras
cendencia! ! Y la trascendencia que'l sol fet
de publicarse enclou!
HILARIENC.
Los cbaguers›, «rodera» o cercolaires» trevallant al bosch a Sant Hilan.
2 L' Estinada
tu lago! important de la monolalia
En el capitol X de la monografía históri
ca de Sant Hilan, el senyor Carreras Candi
parla de la Font-picant, considerant sens
dupte que ella representa quelcóm que va
íntimament lligat ab el procés evoluYiu en
vers el progrés d'aquesta vila.
Si Sant Hilani es lo que és; si aquesta vila
ha experimentat un cambi tan radical en sa
manera d' esser, veientse convertida de un
rustec poble d'alta montanya catalana, en
centre d' estiueig y lloc de peregrinatge
constant de milers de persones que cerquen
en les seves estades la més desitjada de les
mercés o sigui la curació de les seves ma -
lalties, a res més que a l'existencia d'aques
ta ja mondial Font es deu el cambi prodi
giós experimentat d'uns anys en aquesta
part.
Avui Sant Hilani es ja conegut y ensalsat
a tot arreu, el seu nom conegut per labon
dat y excelencia de les seves aygues, figura
ja en tots els llibres moderns de terapéuti
ca hidrológica y temps a venir, quan elles
vagin coneguentse m.és y siguin més seria
ment estudiades, no dupto que constituirán
un valiosísim element y que serán recone
gudes ab justicia com les mellors entre les
de la seva varietat. La Font picant ha sigut
ja fins avuy manantial de salut per milers
de malalts que ab elles han pogut veures
lliures de ses molesties y pesars que s'ha
bíen mostrat rebelds a tot tr. ctament mé
dic, y ella está cridada a ser reconeguda
com a insustituible en tots aquells casos en
que les malalti,.s reconéguin com a origen
una perturbació en el intercambi nutritiu.
•••
A cada nova investigació, a cada nova
experiencia clínica, un va 'convencentse
de la importancia que mereixen tenir.
No es sois en determinada malaltía en
la que el seu ús fá cambiar notable
ment l'estat del malalt sotmés a tracta
ment, es en una serie de padeixements
en que's deixa sentir la seva beneficio_
sa influencia. Y aixó que es ja testimo-•
niat per un gran nombre de metjes com se
diu en el capitol mentat, que s'han valgut
d'elles com a medi t,rapeutic, jo el més
modest de tots quans a l'exercici de la me
dicina es dediquen puc consignar y dír
honradamenf qu'he vist ab l'experiencia
d'una considerable serie de tractaments,
efectes tant sorprenents, que l' esperano
fonamentada que'l seu estudi m'habia fet
posseir ha sobrepassat els límits del meu
optimisme, fins al extrém de que crech son
per si soles, administrades degudament, el
mes positiu medi per arribar a corretgir to
tes aquelles enfermetats que son conse
cuencia inevitable d'una nutrició retardada
com son les litiasis renal y hepática en les
quals puc afirmar que ni en un sol cás he
deixat de apreciar els seus efectes, obtenint
en tots., resultals tant efectius com benefi
ciosos y rápits.
Y es per aquesta íntima convicció que
tinc, que aviii, al saludar ab tot el meu en
tusiasme l'aparició d'aquesta obra d'historia
local vull expresar la meya fonda simpa
tía al ensemps que la meya adhesió, a tot
quant en el capítol que fa referencia a les
aygues minerals d'aquesta vila diu l'erudit
historiaire Sr. Carreras Candi.
JOAN ESTIL-LAS.
La vitalitat del Catalanisme
Hi ha molts de catalans qui, per la mio
pia del seu enteniment y una abominable
obcecació. no capeixen, ni tenen coneixe
ment exacte de lo qu'es el Catalanisme y
no obstant, els n'hi sentireu parlar ab tota
serietat y prosopopeia criticantlo a tort y a
dret y molteS vegades els oireu afirmar, ab
una estúpida rialla mofeta als llavis, que
«aixó del Catalanisme ja ha passat de
moda».
Aquesta estulta afirmació demostre que
del Catalanisme non tenen més que un co
neixement superficial y equivocat. Restan,
enlluernats encare per la visió esplendoro
sa d'aquells jorns de Solidaritat Catalana
que resumiren els esclats passionals deis
primers temps del catalanisme. La foguera
da fou inmensa, d'una Iluissor espléndida;
al seu escalf y a la seva Ilum s'hi acoblaren
la gran majoría dels catalans; peró, al guan
yar el Catalanisme en la extensió va perdre
en intensitat y aquesta perdua d'intensitat
produí les variades causes que determinaren
la desfeta d'aquell conglomerat patriótic y el
que s'operés en l'evidenta marxaascensional
del Catalanisme, com un compás d'espera
que feu apagar l'ordre del entusiasme de
molts qui, darreraments'havían entusiasmat
y ab la matexa facilitat se refredaren, per
dnet lafe en el Catalanisme, perque prete
níen veure restablert en pocs mesos, lo que
feia dos segles se'ns havía arrebassat.
Pero !desventurats! en la seve infelís ofus
cació no han sapígut compendre que les
cendres que cobrien el caliu patriótic no
foren, en va, temogudes, ni les seves brases
esterilment, espurnejaren y mentres ells
proclamen la crisis del Catalanisme, aquest
avensa, ferm y segur, vers la consumació
del seu fí integral. Diguint ho, sinó, les dos
més grans obres que ha portat a cap desde
la seva actuació en la vida pública. «L'Ins
titut d'Estudis Catalans», el proyecte de
Mancomunitat Catalana, representat per
tot Catalunya.
La inconsciencia es tan dolenta qu'el qui
la pateix arriva a negar lo que té devant
deis ulls, palpa ab les seves mans y
sent en el seu interior. Aixis, sentireu al
guns, qui asseguren rodonament que «el
Catalanisme es mort». ?Com pot morir el
Catalanisme, si es font de vida? El Catala
nisme es l'element vital d'un poble y la vi
da d'un poble no es com la vida del indivi
duu que li pot esser llevada per la má d'un
altre. La vida d'un poble, d'una rassa,
d'una nació, no mor pel voler deis homes,
perqué no la deu a n'ells. Els pobles son
inmortals devant deis homes. Sois pot ano
rrearlos qui els ha format, qu'es Deu. / la
Providencia divina sois decreta la desapa
rició d'un poble, quan aquet per les seves
prevericacions se n'ha fet mereixedor y no
es digne de continuar el seu pas en el camí
de l'Historia.
Endebades l'escometran a Cataluya, els
seus enemics exteriors. Res hi podrán pera
destruirla car a Catalunya l'ha feta Deu y
no`ls homes, cona diu el Dr. Torras v Ba
ges. Ella continuará, ab més o manco tre
vall per camí de la seva Renaixensa y per
més que, seguint Ilei general de l'acció hu
mana, com diu en Xenius, pera fer Catalu
nya, cal combaíre ab els catalans, existeix
el Catalanisme que malda continuarnent
pera destruir llur inconsciencia y ceguera,
vessant la Ilum en els seus ulls entenebrits
reclamantelshi, seguidament, el cumplí
ment deis devers Ilurs.
«Hi há quelcóm superior a les cobardíes
y baixeses deis hbmes—diu en Maragall—;
hi há quelcóm més que llurs debilitats y bo
geríes; en el fons de l'ánima dels pobles, hi
há quelcóm qu'els salva en contra seva».
Aquest quelcóm, aquesta salvació de Cata
lunya, está vinculada en el Catalanisme,
qual essencia informa y vivifica tot lo gran i
fecond que a Catalunya se realisa ?Com pot
morir el Catalanisme, si es Panhel de tota
la joventut que, a Catalunya, pensa i treva
lla? ?Qu'es la tregina la má del pintor, enri
queix l'inspiració del poeta, i hermoseja
imaginació del artista? Es el Catalanisme, es
el desitg generós i noble de contribuir a
l'enaltiment de la Patria. Esguarden, arreu
de Catalunya i veureu que tot lo que s'inten
ta per l'art i per la Ciencia, que tot lo que
significa progrés i Cultura, está influit per
l'esfors fecondant del Catalanisme que já
que les obres per ell informades sían inmor
tals, com inmortal es l'esperit que les alena
i les hi dona saya.
Ben manifesta 's veu la forsa maravellosa
i potenta del Catalanisme, considerant els
temps anyorats de solidaritat. Perque ?quin
es l'enemic més temible que té la nostra
patria en el camí del seu avens i prosperi
tal? Es la divisió del seus fills en partits i
capelletes. ?De quina única manera s'ha
conseguit posar treva a n'aquestes lluites
fratricides que esdevenen mortals per la
Mare Pátria? L'unic Iligarn que pot ager
manar a tots els Catalans, fentlos oblidar
llurs diferencies polítiques no pot ser altre
que el sentiment patriótic que constituex el
Catalanisme, com ab admirable pesansa
pogué comprobai se quan l'esclat patriótic
de Solidaritat Catalana
Existiría Catalunya ab tots els carácters
diferencials denacionalitat? Sería consisten
ta la seva Renaixensa, si no fós que el cós
social catalá, está inforMat per una ánima
inmortal: la gentil, la strenua, la polida
llenga catalana? A n'aquesta Ilenga nostra.
?Qui li ha retornat tots els honors de reja
lesa, sino el Catalanisme? ?Pot morir el Ca
talanisme si es ell qui dona gloria y i culte
a l'ánima inmortal de Catalunya, a n'aques
ta llenga benhaurada que, malgrat tots els
entrebancs i traidoríes, va prosseguint la
seva marxa triomfal i domina ja, en totes
les més belles produccions i en els actes
més solemnes i trascendentals, de la gent
catalana?
Aquells pobres catalans, als qui tant se
'Is hi endona Catalanisme, !quina Ilástima
fán! No 's preocupen del Catalanisme ó el
consideran un esbojerrament. Fins n'hi
han qui intentan deturar la seva marxa.
!Infelissos! El Catalanisme avensa triomfal
i el qui el vulgui aturar será aixafat i Ehl
continuará la seva vía. «En el moviment de
Catalunya—diu en Miguel S. Oliver—no
son unicament els homes, ab les seves intri
gues i petiteses els qui treballen; es un impuls
del' historia, superior a nostre albor, superior
e les componendes, superior als acorts de
la meitat més hú, en una junteta ó un direc
tori. Els homes poden entorpir, derrivar,
malaguanyar, momentaneament, aquesta
causa, tot, menys declararla prescrita, puig
que posarían les mans en una Ilei que no
'ls pertany, en una misteriosa energía deles
rasses, que s'escapa a llur manipulació».
Si el Catalanisme, avans de conseguir el
restabliment de totes les llibertats de Cata
lunya, deixés d'existir, ells dexarían d'esser
catalans; hauria acabat Catalunya, perqué,
aquesta, per després d'un somni recular,
ha recobrat la consciencia del seu esser na
cional, no pot retornar al atuiment: o ven
cerá o morirá. Pero, nó; morir no pot,
perque quan un poble te conciencia nacio
nal ?qui el detura l'avens d'aquest poble?
I entengues més. De la victoria o derrota
de Catalunya ne depenja la vida o la mort
d'Espanya. Catalunya representa l'esperit
modern y llibertador, enfront de l'esperit
atávic y enderrerit de la politica castellana.
Veuselaquí la forsa poderosa del Catalanis
me. Es la torsa de la joventut que sent les
serenes inquietuts d'una vida plena ab llui
ta ab lo vell y corcat que s'arrossega cap
al sepulcre. !I encare hi há qui, dominat
per la petitesa del seu cor, se creua de
brassos y no intervé en el moviment de
Catalunya! Aquestos si que's mereixen la
maledicció d'aquell qui deia: «Malehit siga
el qui contempla impassible les lluites del
seu poble».
A despit de tots els faritzeus del Catala
nisme, aquest es l'eix en el qual giravolta
tota la politica catalana. Es ben viu, pié de
vida, portant en si, no la mort, sino els
germes de la vida esdevenidora de la nostra
Patria. ?Com pot morir, si es la matexa
vida, la vida de Catalunya?
J. BOSACOMA Y POI.J.
IN-111-111
1.:ístíti fíneíx....
Quan passa una beautut aprop nostre ens
complavém guaitant els seus encisos de
bellesa; mes endevant quan ja ha passat
fruim recordant quelque note que de la seva
pose ingenua o ensejada ens ha quedat sense
saber com. Y fruim deixantla passar, fruim
a voltes perque marxa.
Te quelcom de sublim el moment aquet;
jo pobre de mi, moltes vegades he sentit un
fort encís veient passar adelarada una dona
hermosa, jo, val a dirho, m'estat assentat
en un balancí quan ella passava. També he
passat aquest istiu ajassat, mirant les coses
y les facecies d'aquestes coses de l'estiueig.
L'efecte dulcíssim d'estar ben assentat no
m'ha deixat veure de pie a pie la nostra
vida d'istiu. 'M'ha semblat, empró, que vo
liem fer, que voliem estiueja y no 'n sabiem
gaire. Som una mica minsos. Ens manca
agudesa y gai talent de feinejar.
Perdó si en aquet moment en que l' istiu
passa, no mes me recordo d' haver vist
gent qu'es retratava en la font-vella. La
cara den Mariano en una postal m'ha sem
blat vessanta d'ironía.
No obstant a voltes també he sentit tot
un rebombori d'animació y m' he aixecat
del meu balancí pera comprar una postal,
una postal es una simple cosa que no's re
gateja, potser per aixó en Lluiset Ximeno,
tot venentne y tot venent rellotges Y escu
radents ha pogut aguantar una tertulia xi
roia y seguida. Tots els mes saludos d'ho
me indolent, son per la Venturita Martí, la
Josefina Borrás y l'Agudo. A vostés que
son belles els he pogut ben esguardar assen
tat. Y ara que plegueu la tertulia en cap el
goig derecordarles delitosament.
Es el moment sublim de la marxa de l'
istiu, que te quelcom de diví; un pas d'au
tomovil desenfrenat o una mirada de la
Joaquima Sureda, d'aquelles mirades que
ho alegren tot perque son una visió, de be
Ilesa y de refinament.
FRIED
Opilatol Sanromá vegis l'anunci a
quarta plana.
Classe
Xacolata
CASA S' T.T1\T JDA .A_
/V O VA CREA C. I ! !
«Superior» a 1 pesseta la Iliura de 400 grams : : : : : :
«Selecta» a 1 y 1'25 pessetes la Iliura de 400 grams : : : :
Coco-A metlla (pera menjar crú) a pessetes 1'50 el paquet : :
Se ven 2 les cases de Ultramarins y Comestibles
Amatller
1\T 1800
1VOVES CLASSES ESPECIALS
elaborades sois ab Cacau, Sucre, Canyella o Vainilla : : : : : : : •
: : : : als preus de P50 y 2 pessetes lliura de 400 grams.
Oficines: Carrer Manresa,10.—Sarcelona
L' Estinada 9
Díes y hores
La del comiat...
L' hora trista del comiat es arrivada. La
malaestiugantse d'enguany no permet qu'ls
jorns siguin plácits en fresquivolarrantiment,
com preludi del hivern que va venint, cer
tament, a passos morts, lents.
Les nostres págines plenes de ardorosa y
fervent joventut anirán a la trista situació
de coses velles: y les nostres notes cuasi
harmóniques y vibrants, resonarán en les
hores vagues del hivern isoladas, Ilampan
tes, potser al regirar algún recó del bagatje
y será el recort palpitant qu'el foraster amic
s'ha.urá endut d'aquestes montanyes deSant
Hilan...
Mentres a fora de la ciutat plourá y espe
rant l'hora d'anar al teatre o al concert da
rrera deis vidres se veurant passar els vehi
cols deis senyors y els vianants seguida
ment sota '1 paraigües. Y el fret haurá elec
trisat de nou les nostres activitats, y resso
narán els sorolls del carrer com rests del
trevall. Allavores potser trovarém, regirant
coses velles, L' EsTitiADA, y vos parlará d'
uns dies amables y d'unes hores de calor y
de recOrts y sentirém una mena d'agrados
perfum que les llares 'elles y oblidades re
tornan sovint.
Y entretant, els amics serém entre vosal
tres. entre molts segurament, en la nostra
capdal ciutat en els dies de sol y de calda
ens veurém les cares amigues en el Passeitg
de Gracia, entre dudes y mainada...
Nosaltres serém la gent gran, la gent ufa
nosa y contenta que potser ens dirém sim
patía afinitat ab les mirades.
Y no hi fará res que la ciutat sigui grisa
y fosca sense fulles en els seus arbres, per
que entre is qu'hagim recreyat llur mirada
ab els bellíssims passatjes d'aqui dalt reflo
rirant resorts tant frondosos y plens d'ufa
nía com élls; y fins els papers vells d'aques
tes avui vibrantes pagines vos recordarán
amablement aquelles terres pródigues ple
nes de juventut y d'alegría.
L'hora trista del comiat es arrivada.
Nlentres esperém ab fe y constancia el re
torn de la nostra nova relació jo desitjo als
Ilegidors un hivern felic un deis hiverns
ciutadá pie de sumptuositat y gentilesa y
pródig en bon viure.
KORAMANT
•-•=9.11
Aigua picant.
Perqué l'istiu s'en va, perqué la festa
major brillant ens ha deixat lassats en la
sommolencia deis alegres y esbogerrats
dies, henz de dir una estrofa deplany y dé
tristesa?
L'estiueig vapassant fent sentir a tothom
,l'oreig febrós de la multitut ciutcuiana en
abigarrada mostra de colors, llampanis y
sencills, cridaders y modestament quieto
sos L'estiueig va transcorrent depressa,
depressa, yla gent fita !a vista en les diades
de Setemb.e, més suaus y més apacibles, re
colçades al viure habitual hivernenc. !Oh
les nevades, el fret y l'humitat, l'hurnitat
maligne! No cal pregonar tant la tristesa
de l'hivern; al hivern, Srs., la nostra vila es
trista com les altres viles.
De l'istiu ne recordará en Josepet aques
ta tasca periodística d'ansies jovenívoles;
el monument aixecat a la nostra vila ab la
publicació de la seva historia esperada ab
tant afany, y... qui sap si alguna silueta
femenina li portará la visió passatgera d'un
ball o d'una petita festa estival.
Mentrestant en aquest darrernúmero de
L'Es-rtuADA, no hem pas de cantar la cansó
de plany. La nostra vida, hilariencs, está
guiada per l'at.lar; ab una bat.yegada ens
porta animació O montanyes nevades
quan neva.
JOSEPET
Trophogeno Font, medicament-ali
ment insustituible pera convalescents, ra
quitisme, neurastenia y tuberculosis.
NOTICIES DEN SERRALLONGA
(Acabament)
L'altre document de referencia es el re- dona de la ciutat de Vich, me digué y cer
curs d'última hora, el tantes vegades citat tificá lo molt reverent Segimon Alavall
Llibre de notes de mossen Antoni, fill del rector de Sant Fructuos de Balenyá, Bisbat
propi Serrallonga. Diu y repeteix deu o de Vich, que estant en Barcelona passant
dotze vegades y ab lletres molt grosses lo sos estudis, lo día vuyt de Janer de 1634
següent: «Segons ma dit Llorens Tallades, vegé morir lo quondam loan Sala alias Se
»lo quondam mon Pare Joan Sala alias Se- rrallonga pages de assí de Queros; de la
»rrallonga pages de assi de Querós a la qual cosa fas fe jo Antoni Serrallongo rec
»vigilia de Tots Sants del any 1633, en tor de Queros y fill de dit Joan Sala alias
»Santa Coloma de Farnés fonch pres a Serrallonga».
»trahisio per Pere Pau Mayinir, y per an Poch després de la mort den Serrállonga,
»Jufré, y an Manyá, y lo hareu Agustí, sa viuda Margarida endrecá una súplica al
»tots quatre de Santa Coloma de Farnés. - Visrey de Catalunya concebuda en aquets
»Lo predit fonch la vigilia y dejuny de Tots térmens: «Exmo. S.:—Margarita Serrallon
»Sants a 31 de octubre de 1633, y morí ab ga, por causa de los delitos de Juan Sala y
»un suplici en Barcelona a 8 de janer de .Serrallonga, que fué su marido, ha queda
»1634». Aquesta segona part está copiada do tan pobre que no tiene de que sustentar
vares vegades pel mateix mossen Antoni á su madre, á cinco hijos que tiene y á
al !libre d'Obiits del seu temps., existent en cinco hermanas, ni tiene habitación ni casa
l'arxiu.parroquial de Querós. donde recogerlos; no obstante eran cosas
Aquí cal observar que l'hereu Agustí de dotales de dicha Margarita Serrallonga. Por
Santa Coloma de Farnés tot sovint forma- esto á V. E. humildemente suplica sea de
va part de la quadrilla den Serrallonga, y su real servicio mandar que se les ocorra en
que la séva mace servía de !loca ocultant alguna cosa, para que pueda reedificar su
els objectes robats. Es molt possible que, casa y pueda alimentar y sustentar, á su
denunciats pel Fadrí de Sau com a fautors pobre madre, hijos y hermanas, que lo re
y valedors den Serrallonga, s'avinguessen cibirá á singular gracia y merced»—A 22
a trahir a son amich per lograr una cum- de Mars de 1634 fou decretada aquesta so
plerta remissió de tots els delictes comesos licitut donarít Ilicencia a l'infortunada Mar
anteriorment en sa companyía. garida per reedificar la casa, mes no's trac
Presos en Serrallonga y la Joana, y con- ta de donarli cap ausili.
.duhits a la presó del Palau real de Barce- A 2 de Desernbre de 1652 morí la
lona, el día set de Novembre de 1633 se den Serrallonga havent fet tres díes
prengué declaració a la Joana, la qual ma- el següent testament:
nifestá que tenía 20 anys y qu'era viuda «En nom de Deu nostre Senyor y de la
d'Eusebi Macís, moliner de Castelló d'Am- humil Verge María Mare sua y de tots los
puries. Confiada, segons diu, en la fe y Sants y Santas del Paradís sía. Amen.
paraula real que de part de Sa Excelenz,ia »Per quant ningú en carn posat se pot
Ii doná misser Guiamet, jutge de la real escapar de la mort corporal y a las cosas
Curia, de que, dihent tot lo que sabrá den de que aquest mon son transitorias, per só
Serrallonga y de sos fautors y valedors, se jo Margarida Serrallonga, filla del quon
li faría Ilarga y bastant remissió de son tant dam Sagimon Talladas alias Serrallonga y
de culpa, jura dir la veritat deis delictes de Margarida Serrallonga de aquell muller
comesos durant la temporada que acornpa- tots difuncts, viuda redicta del quondam
nyá al bandoler, que, segons ses declara- Joan Sala y Serrallonga, hereva y senyora
cions y el Llibre de notes de mossen An- útil y propietaria del mas Serrallonga y
toni, compren desde 25 de Juliol de 1632 mas Carosa y massos units a ells, de la
fins a 31 d'Octubre de 1633. parroquia de S. Marti de Caros, bisbat de
Vint díes després, o sía a 15 del mateix Vich, detinguda de serta malaltía corporal
Novembre, se prengué declaració a Serra- de la qual tem morir, empero en mon bon
llonga sense consideració ni remissió de enteniment, plena memoria y terma loque
cap mena, sino usant de tot el rigorisme la fas y orden aquest meu darrer testament
qu'en aquell temps s'instalava. Després de y última voluntat mia. Elegesch en mar
declarar per ordre cronológich els robos, .messors de la mia ánima y de aquest meu
plagis, morts y altres maldats comeses du- darrer y últim testament executors, es a
rant sa campanya d'onze anys, fou senten- saber: al Rnt. Antoni Serrallonga, Pvre.,
ciat a esser agotat públicament pels llochs fill meu, y al Rnt. Rector de la Iglesia de
acostumats (Boria avall), a perdre les ore- S. Martí de Carós, qui avuy es o per temps
Iles, a esser atenallat ab foch tot conduhint- será, que los dos iiints y si los dos tots
lo en un carretó al Iloch del suplici ahont junts no se 'n savian avenir, dono plen
havía d'esser degollat, a esser esquarterat poder a dit rnossen Antoni fill meu
son cos, a la restitució de les coses roba- que ell tot sol puga exigir y cumpl:r
des, liquidació reservada y a esser ator- las cosas que per mi trobará ordenadas
mentat avans de l'execució, a fi de que en lo present testament y última voluntat
digués la veritat y descobrís tots els com mia. Primerarnent vull y man que tots
panys, fautors y valedors que havía tingut. mons deutes e injurias sían pagats y satis
Trasladat a la cambra del torment, se fets. Elegesch sepultura al meu cos fahe
maná als missatges quel despullassen y po- dora en lo sementiri de la iglesia parroquial
sassen al banch, lligat en la forma acostu- de S. Martí de Carós bisbat de Vich en lo
mada. Al començar els butxins sa tasca, el lloch ahont se acostuman de enterrar mos
pobre Serrallonga invoca tres vegades a la Passats. Los preveres entrevindran en dita
Mare de Deu de Montserrat, suplicant que sepultura vull sía a coneguda de mos mar
l'afluixassen, que ja diría tot lo que vol messors, donantlos la caritat acostumada.
guessen; y aleshores manifestá una llar- Itern: vull y man que desprs ma fi sían
guissima llista u'amichs y valedors perta- celebradas nou missas en dita iglesia de S.
nyents a totes les classes de la societat. Martí de Caros, oferintse en ellas pa, vi y
El Sr. Cortada copía dúes vegades la Ilum, y que per cada missa sem sían fetas
sentencia den Serrallonga com a dada en sis absoltas sobre la mia sepultura. Irern:
Barcelona a 9 del mes de Setembre de 1633. vulI y man sían ditas set missas de repós
Si a 15 de Novembre se comença a péndreli en dita iglesia parroquial. Item: vull y man
declaració, y fou executat el día 8 del pró- sem sía celebrat un trentanari de S. Ama
xim Janer, com apar en els documents que dor també en dita iglesia. Item: vull y man
deixam copiats, es fácil endevinar qu'en sem sían celebrats aquells dos solemnes
lloch de Setembre s'ha de llegir Desembre. acres, so es, novenal y cap de any en la
Un'altre Ileugera divergencia s'observa en- mateixa iglesia parroquial de S. Martí de
tre le dúes copies de dita sentencia, y es Caros: los preveres entrevindran en dits
qu'en la primera s'hi Ilegeix qu'en Serra- oficis vull sía a coneguda de mos marme
llonga fou condempnat a esser açotat pú- ssors: Item: vull y man quel día del cap
blicament pels llochs acostumats de la ciu- de any sem done cinch sous de pa cuit als
tat de Vich, y en l'altra pels llochs acostu- pobres de Jesuchrist per caritat. han: vull
mats de la present ciutat de Barcelona, la y man me sían ditas dos misas a nostra
qual pot atribuhirse a errada d'imprempta. Senyora de Mondoys, y vull que a la obra
En el Llibre de notes de mossen Antoni de nostra Senyora de Mondoys se done
y en un llibre d'obiits existent en l'arxiu una camisa de drap comú de casa. Item:
parroquial de Querós hi escrigné lo següent vull y man que un de mos fills vaja a nos
referent a la mort de son pare: «En la cuy- tra Senyora del Coll y fassa dir una missa
na de casa Alavall argenter del carrer Car- y de mos bens sía donada una mortalla a
viuda
avans
la obra de dita capella. ltem: vull y man
sem sían celebradas dos missas a nostra
Senyora de Vallclara y a dita obra sía do
nada una polla. Item: vull y man que un
de mos fills vaja a riostra Senyora de Mont
serrat y a dita obra sía donada mitja quar
tera de blat o lo valor de ella: y altra mitja
quartera a la obra de nostra Senyora del
Coll o lo valor de ella. 'ter»: vull y man
me sían celebradas dos missas a nostra Se
nyora del Remey en Vich. Item: vull y
man sem sían celebrades dos missas per
ánimas. Item: vull y man sían donats a la
obra de S. Martí de Carós dos sous, a las
missas de nostra Senyora dos sous, a las
mismas de S. Isidro dos sous, y als
demés bacins de dita iglesia de Caros sis
diners a cada un per indivis una vegada
pagadors. [ten): vull y man que tots los
llegats dalt mencionats sían pagats una be
gada de mos bens. Itern: deixo a Isidro fill
meu cent ducats moneda barcelonesa en
fet de casament o de estat una vegada pa
gadors de mos bens: y a Joseph altres cent
ducats si no es hereu Item: deixo a Isabel
filla mia ja casada ademés de son dot deu
lliuras moneda barcelonesa una vegada pa
gadora de mos bens. Ítem: vull y man sían
donadas vinticinch lliuras moneda barce
lonesa a Pere Valentí, net meu, fill de Pere
\ralentí y de Elisabet filla mia habitants en
la vila de Anglés una vegada pagadoras de
mos bens en fet de casament o de estat.
Item: vull y man que si acas Nliquel Serra
llonga germá meu y sa muller Margarida
faltassen, que lo hereu de la casa de Serra
llonga y Carosa sen ajan de aportar o afi
llar mos nevots fills dels de nunt dits, y s
ja no son collocats se 'ajan a collocar se
gons la poder de dita casa a fet de matri
moni o de pendre estament. Item: vull y
man que tots los deutes que trobaran con
tinuats en lo marge de dit testament sían
pagats de mos bens. Itern: de tots los altres
bens meus mobles e inmobles, haguts y
per haver, presents ó esdevenidors, ahont
sevulla que sían o a mi pertanyen o perta
nyer pugan per qualsevol vía o dret, al
Rnt. S. Antoni Serrallonga prevere fill meu
constituhesch hereu universal tot lo temps
de sa vida natural; y si hereu esser no vol
drá, hereto a Joseph fill meu; y si dit Jo
seph no porá, no volrá ó morirá sens in
fants Ilegítims y naturals o heretar no po
dran, hereto a Isidro fill meu sots dita
condició, y després a Elisabet fi Ila mia sots
la mateixa condició.
Item: vull y man que faltant los demunt
dits fills meus sens fills ni filias Ilegítims y
naturals o n3 vindrán aquells de edat de
testar, vull y man sía hereu o hereva aquell
o aquella a qui per dret pervindrá. Item:
vull y man que lo dit mossen Antoni Se
rrallonga, fill meu, si li convindrá heretar
un deis demunt dits fills meus aquell que
ben vist li será y puga fer Ilegitimar qual
sevols altres coses que dl vulla com si jo
mateixa fos així manllevar com vendrer y
empenyurar en tot o part de tots mos
bens segons la necessitat o conveniencia.--
Factum est prxdictum Testamentum in
manso de Serrallonga in cubiculo quodam
dicti mansi die vigesimo nono mensis no
vembris anno millesirno sexcentesimo quin
quagesimo secundo per me Franciscum
Paulum Rocha presbyterum et Rectorem
pxfatae ecclesiw de Carós, et pro oe hoc
scripsit Antonius Puig de Rajols presbyter
de Susqueda.—Testes vocati et rogati sunt
Joannes Suy habitans in Rectoria de Ca
rós, Geraldus Gou, heres mansi Gou de
Caros et Antonius Aubach, heres mansi
Aubach de Carós, omnes parochiw de Ca
rós et Vicen. dioecesis.
Memoria deis deutes de mi 'Alargan.da
Serrallonga
P.° Dech a Joan Ripoll de Vich una lliura
setse sous.
't. A na Fonta de Vich dech desavuit
sous.
It. A una tal dona en lo mercadal de Vich
en las voltas de demunt sis sous.
It. A na Carbonella vella deOsordeu rals.
It. A Antoni Carbonell de Osordotsesous.
It. A Joseph Carbonell de Osor vuit sus.
It. A Joan Carbonell alias Suy de Sus
queda 3 sous.
It. A Ana Solera de Folgarolas cinch
sous.
it. Deu la casa de Serrallonga y Carosa
a tal Juandona difunta sets.e lliuras.
4 L' Estivada
!t. Deu dita casa tres Ilensols y una caixo- desde'l peu d'altar qu'estavan obligats en
ta a dita Joandona difunta. conciencia a pagar dita primicia. Fumats
It. Deu la casa de Serrallonga a nal Sar- aquells feligresos de la cantarella del Rec
da de Osor de blat no se quant es, sino que tor, sen vingueren a trobar al Sr. Bisbe
de mos bens se li fassa bé. presidits pels dos obrers de la parroquia.
It. A nal Gavatg de la Serra de Prunque- El Sr. Bisbe, atenent la súplica deis feels
ra se li deu de soldada no se quant y vull de Querós, enviá al Rector un nihil inflo -
Li sía satísfet de mos bens. vetur, dihentli al tuateix temps quel disgus
lt. A Joan Carbonell alias Cominal deu tava sa persistencia en voler cobrar, no
la casa de Serrallonga deu lliures essent costum, la primicia deis rahims.
It. A nal sobredit deu dita casa un ducat Mossen Antoni, sempre humil y respectuós,
de segar dich i lliura 4 sous. contesta al Sr. Bisbe: « me pesa de ha
It. Deu la casa de Serrallonga a Gaspar ver disgustat a sa II-lustrissima, li demano
Balda un ducat del segar. »perdó y no pensava ferho. Sobre lo que
't. Dech a na Cominala viuda relicta de »mos dos obrers ab Ilur seguissi han infor
Joan Carbonell y Cominal nou sous. »rnat a sa 11-lustrissima contra de mi, es
It. A dita Cominala dech dos lliuras de »que jo voldría que tots fossen sants v
estopa a setse diners la lliura, y té rebut »bons, y Ilur salvació y la mia, com cada
un mesuró de fasols a sis sous lo masuró. »párroco está obligat a procurar, sino que
It. Den la casa de Serrallonga una lliura »sent jo fill de aquel! gran Joan Salaalias
de cera a la obra de S. Martí de Carós. »Serrallonga, persona de armas r Capita
It. Dech dos quarteras de blat a T. Pla- »de bando!, quien paradis sia amen; y sent
niol de S. Hilari Sacalm. »jo fill natural del mateix lloch de Querós,
It. Dit Planiol te rebuts coranta reals. »no soi-n tingut per profeta en ma patria,
It. Te rebut dit Planiol mitja quarterá de »com ja digué Jesuchrist predicant a totas
blat. »gents en la Palestina, que ningú era pro
a. Estant jo en Barcelona restí a deurer »feta en sa patria...»
al ostaler de casa'n Donadeu de Barcelona Y ara, per punt final, aeí vá un'altra no
dotse sous. teta del Llibre de Mossen Antoni:
It. Dech a un tal beneficiat de S.' María «Perque a tothom sia.notori en tot temps
del mar de Barcelona o del Pi ques diu Ca- y cas. Les cases de Serrallonga, Querosa.
vállería deu rals. Cominal y Busquets foren cremades y so
lades per la justicia Real de Barcelona, v
Y aeí donam per acabada la publicació altros delictes com de tallar arbres y fer la
de les noticies qre referents a n'en Serra- corretja a los demés perque morissen, asso
'tonga teníam recullides de per aquests ar-era
injusticia; per causa de anibir de Que
xius, afeginthi tant solament la nostra opi- rós la persona de Joan Sala v Serrallonga.
nió sobre la capa política ab que s'abrigava
mon pare y sos soldats, lo qual seguía la
aquesta partida de bandolers, que durant
roda de la fortuna adversa contra Deu y al
onze anys tingué en continuo sobressalt prohisme. Secrets de Deu son incompren
una rnultitut de comissaris reyals ocupats sibles. ludicia Dei incornprehensibilia sunt
en sa persecució. Per més quels curials en- Animae eorum requiescant in pace. Amen.
carregats d'instruhir l'últim procés contra Jo tinch obligació pregar a Deu per la áni
en Serrallonga y sos soldats sembla que
ma del quondam dit Joan Sala y Serrallon
tenen cert interés en tractarlos y ferlos apa- ga, que ell era mon pare y jo son fill. Tinch
réixer com a criminals comuns y ordinaris, de Deu speransa la sua ánima gosa de la
en el mateix ínstrument y altres que n'ha- gloria y benaventuransa, perqué aceptá la
vem alegat s'hi troban frases que revelan
mort temporal, pera millor dir, doná la
perfectamen: Iler filiació a una tendencia vida de bona gana per sos delictes comesos
política molt simpática al país, no solsa-en
aquest mon en un suplici en la ciutat de
ment a la gent de montanya que de grat o Barcelona. Los seus fills restarem °danos:
per forga havía de relacionarse ab el gran jo ne tinch noticies de aquelles tempora
bandoler, més encara als habitants de ciu- des, grans treballs nos han succehit a tots.
tats populoses que per res havían de témer Com a Christo del Rey Arodes, axís nos
ses amanaees. El tractament d'Honorable ha esdevingut a tota sa descendencia. Tot
que li dona el domer de la Seu de Vich aisia per amor de Deu, quins ha criats a
inscriure en el llibre de baptismes la par Lots».
tida de son fill Baltasar Joseph; l'afany que!
barceloní Vicens Valls tenía en dirli qu'era
Nyerro per inspirarli més confianga; el
plaher ab que'l Roig del Esquirol acompa
nyá la partida basta que fossen Nyerros;
la relació del Fadrí de Sau dihent que a tal
robo hi assistiren en Serrallonga, ehl y Pere
Sala, qui se'n havía passat ab los Cadells
aleshores havía tornat ab nosaltres; la cor
tesía feta al Abat y Comtesa d'Erill al co
Ilet de Moncada; les cartes del Abat de Ba
nyoles y els bons oficis deis monjos de St.
Pere de Roda; el crit de Visca la terra!
qu'en unió deis jurats de Tona donaren els
bandolers en contraposició al crit de Visca'l
Rey! que donava el comissari Pigall, son
proves evidents de que aleshores existían
encara dos bandos motejats de Nyerros y
Cadells; quels Ny erros eran el partit popu
lar y representavan la defensa dels furs de
la terra catalana en contra deis Cadells,
que defensavan les tendencies centralisado
res del gobern de Madrid; y que, si la qua
drilla den Serrallonga hagués duratset anys
més, fins a 1640, no hauría faltat el día de
Corpus a la consigna, brandant ab tot co
ratge la fale per aquells carrers de Barce
lona al cr.it de Visca la terra!
També es notable que Mossen Antonl
mas' s'avergonyeix de parlar de son pare,
sinó que aprofita totes les .ocasions per re
traure sa memoria. En l'arxiu d'aquesta
Mensa Episcopal hi há un espedient pro
mogut pels parroquians de Querós contra
Mossen Antoni quan era ja rector de dita
parroquia. Consta en dit document qu'en
aquell temps a Querós s'hi cultivava la
vinya, de manera que algunes cases cullían
25, altres 3o y alguna fins a cinquanta car
gue.s de vi. Els predecessors de Mossen
Antoni, t'os per descuyt o perque la cosa
anteriorment no s'ho valía, no cobravan
primicia deis rahims. Mossen Antoni, ale
gant a son favor la consuetut de les parro
quies vehines, les Constitucions Tarraco
nenses y altres autoritats, comengá a dirlos
PER TERRES CATALANES
La Salud y el liar resch Montserrat. El Far es una miranda
1
brava sobre'l mar de montanyes, que s'ex
tenen desde Coll-Sacabra y Sant Martí de
Cantallops fins a las mateixes Guilleries,
El contrast entre les terres qu'habito du-cap
el Montseny. Aquel! cingle es sublim,
rant l'istiu y las vistes en l'excursió narrada
esfereidor y aproposit per donar el vértig
es gran y maravillós; perque la frondositat
es molta y l'atrayent del paisatje es encisa-marejant
de les altures. L'hermita resta
isolada adalt, aeotada pel vent y envolca
dor, v son totas ellas.un clám de l'activitat
pagesa de Catalunya. Les aigües hi son
liada, a voltes, entre nuvols, serena altres
vegades, mentres que a vostres peus veu -
abondants y s' extenen sorolloses per les
vores de les fabriques o per les hortes pie- réu desferse furienta una tempestat pacto
• fruiters y verdor; y més endíns de sa. S'hi va desde la Salut entre valls om
nes de bri
les montanyes distreuhen la quietut d'aque- tis entre abets y castanyés y falgueres en
que les més. surprenents visions de Ilum
lles valls, les mandroses esquelles de les re-s'hi
veuen entre aquelles altes montanyes,
mades o 'I variar del Iluviol del pastor com dignes d'esser cantadas pels poetes. El ca
lina dolea divagació plena d'amor v poesía; mí ve planer y encantador, si ve defalleix
y pujeu per entre 'Is abets frondosos o els l'esperit al esser al Far y trovarse ab aque
castanyers cepats y corpulents y el plor de Ila hermita humil, casi abandonada y po
una campana humil, en les altures d'una bre ahont Mn. Ramón y la seva familia, se
hermita, vos inonda d'un misticisme con- desvihuen per servirvos a la nit y al dema
fortador per l'anima, al'hora qu'el .cos está tí vos donen el fort compte d'aquells ser
feixuc de tant pujar per penyes atrevides y
veis més excelents per la seva voluntat que
tortuosos camins. Y giréu la mirada y al
no per lo que valen. Pro, res hi feya, tots
encemps qu'allargareu la ma en algún sentiarn anyoranea d'estar per estones pa
pastor qu'apenas sab res del mon, els vos gesa, abandonadament; de menjar sobre
tres ulls ovirarán serpeijar, abaix, el carril l'empostissat del menjador, y sentir, sota
secondari de Girona a Olot que vosdonará. el telar deis xais y el remugar deis bous;
idea del gran esforg económic y industrial de llenssar els nostres cosos caneats sobre
que suposa 'I comunicar rápidament dos
les márfegues dures allá en les cambres
terres plenes de vida y riquesa. sense una cadire, ni res més qu' el Hit an
Es aquesta la síntesi de l'impresió fala- tic ple de colaraines de calcamanía. Y era
guera que vos donará una excursió pel Far agradós passar una nit contan corrandas y
y per la Salut. Aquesta hermita encantadora fumant el bon tabac ab en Ton, el pastor
s'afea altiva sobre una penya altíssima del de mirada farrenya, encorbat de cos y de
peu de Sant Feliu de Pallerols; desde adalt nás, ab samarra y sabates clavatejades
s'oviran Ilargues carenes de montanyes que mentres a la llar de la cuina pagesa, mal
formen la imponent Vall d'Hostoles. La her- parada, anava escalibant els bitxos del seu
mita es clavada vora d'un cingle esfereidor sopar. Després, recordo, que's va posar
per la vista quan s'hi Ilenga la mirada en l' sól en un cap de taula fosch y allí menjava
hora baixa del jorn qui mor. en les man- pesadament, mentres als nostres prechs na
droses hores que per les galeries del San
rrava les penes d'un pastor a qui 'I remat
tuari passau distretament y silencioses,
va malament, y las tradicions d'aquella
entre cares al arrivar extranyes, pro que
hermita y de las de Cabrera y altres.
demá serán les vostre-z amigues, mentres els A dintre hi trovaréu prosa, la prosa
gossos lladren y per el despenyal retornen, eterna d'aquella gent bona, pro malfiada, y
entre les vaques qui pastoren, els matxos
a pie aire, hi veureu l'encantadora visió del
traginers, de persones y vagatjes. Una at- hermós paisatje asseguts en la miranda de
mósfera blavenca envolcallava en el son terra bruta; y als vostres peus el cingle de
nocturn les planuries d'Amor, Les Planes y
roca viva, escantonada, alta y perpendico
Sant Feliu de Pallerols; y una boirina es- lar. les aquells recons tindrán per nosal
pessa Ilunyana, com un mantell, tapava la tres, els companvs, un inolvidable encant
blavor somorta de les montanyes d'Olot; de l'amable companyía que'ns feyem y ens
aAmoN CORBELLA, Pbre.
mentres al aprop les Ilums insegures de les portavem mútuament. Passaven allá dalt
masíes y deis poblats semblaven morir les hores entre la conversa animada deis
1A• Ilunyanes y revifarse, a les embestides d'un bons amics Boguná y les franqueses d'un
aire pesat de la xafegosa nit deis últims d' fondista d'Olot, rialler y propagandista ern
La llibertat
Agost. penyat de lo seu.
Y el devot resar del Rosari, entre los pe- Al Far una colla d'amics ben avinguts, hi
nombres de la Capella solitaria, contrasta passarán sempre agradosa estona; allá dalt
Viu sempre dins tu mateix, dins la vida ab la quietut de fora, el lleu rnormorar del no's pot esser individualista, perque'l cm
que la santa naturalesa t'ofereix y arri- vent entre els fullatjes deis arbres... gle redueix l'espat y, per altra part, l'her
barás a obtenir el dó de grandesa que L'esperit, ab aixó; s'inondava en una mita y la fonda--diguemho aixisl—d'allá
ella et té reservat; per aixó es indispen- santa pau. Era en una xafegosa diada d' dalt, no son tan bella co,a, ni tan excelsa,
sable a l'home per encaminarse cap a una Agost. Havíam corregut avans Anglés. que's prestin a reflexions sobre'l bon viuré.
marxa progresiva, gosar de la llibertat. ?Qui l'imponent «Pasteral» visitat detinguda- Se l'ha de donar cada un, distretament,
podria arribar an el seu fi de grandesa si ment la arraulida vila d'Amer y el recó mentres la vista s'enfonza Ilunyana dintre'l
l'aparten de la seva corrent natural cohi- frondós de la «Font picanb. A la tarde ha-mar
inmens d'aquelles montanyes y a dins
bintli la llibertat? Ningú, absolutament nin- víam pujat la pesada ruta de Nostre Dama les noies, la mare y tots els de la casa co
gú, perque matant la Ilibertat se matan els de la Salut. El Santuari es aproposit per
rren atrafegats desde'l rebost a la cuina y a
medís progressius, perque l'aparten de la descansar-hi dos o tres diades, qu'encare les cambres y a la cort y a tot arreu prepa
seva propia vida pera portarlo dintre una qu'els seus entorns son molt aviat vistos, rant el sopa o el dinar.
falsificació d'aquesta; y quan la persona s'hi roman plaentment en aquelles altures En fi, com se veu, son aquets alts y her
s'ha de sometrer y subjectar dintre aques- ahont al atractiu de la miranda s'hi ajunta mosíssims recons tot lo propicis que's pu
ta falsificació de sí mateix, es impossible la l' amabilitat y el bon tracte d'aquellas gents. gui imaginar per passarlos entre amics, co
seva vida progresiva per rahó natural de que La Capella, res té digne d'eminent, sino en mentant tan bé deDeu com per allá se veu. ningú pot forsar la seva naturalesa, ningú la pulcritut sencilla que la valora, y aquelle Es la gran manera d' esserhi felís. Y jo no
pot donar forma, vida, a lo que no siga cara amable, sornrient de la Verge, qu'es- hus dic res si, com nosaltres, hi sou fruint
propi. Doncs, veusaquí demostrada la rahó campa mirades dolces y de consol. El dia, les inolvidables amabilitats d'una barcelo
del catalanisme (nacionalisme): ell represen- allá dalt, fa de bon passar—nosaltres li pas- nina gentil, rossa, rossa de foc, la Tulita
ta la llibertat, perque sols es un moviment sarem—distrets en el jochs sota d' un ora- Boguná, mentres sempre riallera, vos allar
concentrat dins uns ideals de llibertat per bra, mentres l'hora del passeitj arriba. Y ga amablement la seva bossa-buffet, de
tot un poble que sent a impuls d'uns ma- allavores es aproposit per girar per aquelles frivolitá, plena de coses dolces que li per
teixos ideals que coincideix ab un mateix valls y anar cap el cantó de Vich o be de met esser la cantinera, cada vegada que us
esser y constitueix una personalitat propia Coll-Sacabra, o a la masia parcial de la ve al pas una tont remorenta, arreconada,
qu'es la personalitat de Catalunya. Casassa. ahont seyeu menjant pastilles de xacolata...
Y are dieume si considereu com suposo ,
o potser admetlles, discretament arrecona
l'órbita de la vida es la n'aturalitat, ?com II.
des de les sobralles de la Fonda...
pot anar avant un poble unit que. sent la Pro per l'escursionista te més atractiu l'
vida y el progrés? No ab lleis tirániques anada al santuari del Far, mama de Sant CARLES CREFIUET.
centralistes que sois serveixen per esclavi- Geroni de les montanyes de Girona, tant o
sar y matar, sino ab la llibertat, ab la més sublim que l'altura prehuada del pinto- Septembre, 1911.
santa llibertat pera vencer y fructificar.
JOAQUÍM CLARABUCH 111G--~.
1
L' Estivada
La pagesa esquerpa han contribuit a fer la seva tasca y rendint tant unasombra, se feu una altre parada a l' varen matarse 8 badelles y 137 xais, pesant
tribut d'agrahiment la dedica als «seus esti- objecte de recuperar un poquetde forses per iot junt 2119 kilos. En la mateixa setmana
mats obrers en proba decompanyerisme, ja embestir de nou la pujada que porta fins a de l'any passat hi hagueren 1671 kilos.
que tots plegats han contribuit a fer quel- la casa del Bagis, ahont hi arribarem al poc
com de profit per la societat—». rato, sortint a rebre als escursionistes la dis- Aquet es el darrer número de L' Es
El prólec de la obra es hermosísima pá- da familia d' Esteve y ahont tinguerem el TIUADA, pró aixó no vol din que la tempo
gina curulla d'amor... l'amor que sent per tingit gust de saludar a les escotorides filies rada sígui acabada. Es ben remarcable
l'ofrena que fa la terr a qui la cuida y esti- senyoreta Conxa, Mercedes, Pilar, Pepita animació que hi ha en la vila. Pocs istius s'
ma,— y ab tota la seva fé d'apóstol estima- Carmen, Maria, Consuelo, les que semblen han vist en que la nombrosa concurrencia
ció quan diu «si de la societat fent n(.mbres un estol de lades que alegran aquella tris d' estiuejadors, s' aguantés en aquets dies
ne trayém l'amor; si de la agricultura fent ta encontrada que serví de tema al amic de Setembre, que per altra part a Sant Hi
nombres ne tayém lo goig... ?penseu que Busquets Punset per descriure la celebre lar, son sempre, clars riallers y ufanosos.
val la pena viurer?...» «Po del Bagis». Tantost arribats els amos
En Raventós ab la seva obra no aspira del Bagis, ens proporcionaren guantes co- — Opilatol Sanromá vegis l'anunci
solsament a la riquesa material com a pe- moditats podian. Se conversá un bon rato, a quarta plana.
nyora deis esforsos esmersats en el treball se rigué ab gust y es feren mil comentaris
pel foreixement agrícol; una finalitat més parlant sempre de coses alegroies. La in- En el passat mes d'Agost s'han recullit a
enlayrada; y aquí si que volém que ehl ma- mensa sala, adornada ab gust sobresortinthi l'observatori de Pluviometria Catalana, es
teix ab les seves frasses plenes de sentiment ben combinats testos de vert fullatje, dava tablert a l'escola parroquial, 19 in. m.
Galopa, caballevort, corra, yola, que quan
la pageseta de la meya ánima te veji arribar
te saludará ab un mocador y ab una mirada
de remerciament. Galopa, caballet, que ja
hi arribem, corra, yola...
***
Hi ha en la vila y en son ambient una
tranquilitat majestuosa que asimila pau bí
blica. Hi ha que creureho tot dormint, Jo
diría que un ensopiment de mort s'ha apo
derat dels carrers y de les cases. Jo diría a
la vila, desert silenciós. Pero el retronar de
les ferradures del cabal! sobre les pedres del
carrer m'han anunciat un erro; per fines
tretes com espifileres he vist sortir ulls cu
riosos, ulls molt grans de poruges pagese -
tes que somnian ab l' arribada de quiscum
agut y atrevit caballer qu'els hi digui amors
o se sentin aimades.
He vist a la meya aimia darrera la fines
tra que té reixat y te enredaderes.
«
La meya aimia es una nena que te l'áni
ma pura y blanca, ánima de coloma, es
una pagesa que herbeja els camps de blat
y espigola els rostolls grocs. Y que pensa
en mí.
Es tan pura com poruga. Encara no
s'atrevit a modular aprop de mes orelles la
frase eterna deis enamorats, la frase dolsa
com les bresques «T'estimo». Peró
ha dit ab els ulls que's el Ilenguatje més
sublim, que's el llenguatje de les ánimes
ignoscentes. Som tingut d'endevinar son
pensament.
Al passar aprop la seva reixa giravolteja
altiu mon caball pera que la meya sultana
el vegi. La miro y cm mira. Y al creuarse
nostres mirades ella s'enrogeix. Y desvía la
seva vista de mí y fixa ses nines a les flor
des enredaderes.
M'acosto y la saludo:—Adeu! vida meya.
—Adeu!
—M'esperabes.
—Si, t'esperaba.
-M 'estimes.
—Sí, t'estimo.
Aquest es nostre idili de sempre. Mentres
estic a costat seu ni sisquera'm mira. agafa
una flor de enredadera y l'es.prema entre sos
dits rodons y llares.
En un descuit, prenc entre les meves una
de ses mans y pretenc acostarla a mos lla
bis ansiosos Vull aimar, vull besar... La
meva pagesa aparta sobtament la ma y fuig
de la reixa, ahont encantat la contemplo;
fuig com una daina espantadissa que ende
vina la presencia del cassador.
Y ja no s'acosta mes á la reixa, y jo tinc
d'anarmen.
e."
ens conti l'ideal que ehl persegueix y que goig contemplarlo. Visitarem la llar ahont
l'anima a prosseguir endevant en la seva tingué lloc la escena de la pó, després la Ab goig hem rebut la nova d'haverse
ruta empresa. poética jont de la roca, el rustic tobogan, constituit a la nostra vila una Delegació de
«?NO us proposeu ab la terra més que -
en fi, una infinitat de coses que envoltan la Societat Protectora deis Animals y de les
fervos rics?... Jo no escric per aquets: ells a la ben situada casa Bagis. Al retornar a
Plantes de Catalunya, quina delegació la
faran bé en llensar mon 'libre._ la casa, passarem al menjador ahont estava formen- valiosos elements d' aquesta vila,
Tallar boscs, esquilmar terres, dividir preparada un apetitos brenar, que fou ser-essent
nomenat President D. Joan Pernau,
finques y explotar treballadors deixantlos vit als escursionistes per las Stes. de la y Secretari D Ferran Cid.
diners... Si teniu mala conciencia pera fer casa, procurant atendre a tota aquella mul- No en va esperém profitoses ensenyanses,
aixó, no us dediqueu a la agricultura, que titut, tinguent per tots boniques y escaientes aixís com també resultats práctics de la
va poc a poc a aixecar els homens; sigau frases; al destapar el xampanv els més atre-tasca
que, ab un entusiasme que molt els
banquers, aixís que pogau, y si teniu ambi- yits brindaren aludint a la festa y als que honra, faran els socis que integren aquest
ció de fortuna y cor de pedra, feuvos poli- tan bé e inmerescudament els havian obse- esclat de cultura, tan convenient per
tics, que'l polític sense cor sempre fa carne- quiat y després se anunciá que comensava
totes les encontrades.
ra... Llavors sereu rics, potser millonaris... un ball d' honor y aixís fou, trasladats tots
Es de tata necessitat desapareixin certs
viureu rient per fora y rabiant per dins... al saló, comensaren a dansar ab gran dalit, actes de falta d'humanitat envers indefen
mes jo no escric per aquets; no'ns enten- al poc rato la S.ta Conxa deixa sentirnos la sos y pobres animals, com algunes vegades
driem. Jo escric pels pagesos qui estiman seva delicada veu cantant bonics trossos de hem hagut de presenciar malgrat les pro
la terra y'ls ceps; per aquells que'n viuen, la Boheme, Tanhauser y altres; entre tan la tes de les persones de bons sentiments.
pero tenen mes afanys en tenirla bonica que fosca ja envolcallava tota la encontrada y S'han d' evitar certs espectacles, aitals
'n ferse rics; per aquells que hi tan millones, fou precís fer un determini y deixar, com
com la persecució del noble cá, víctima de
devegades poc productives y ab coneixe- aixís se feu, ab tota recansa aquella bona les entremaliadures de la mamada y fins
ment de causa; per aquells qui en la cullita familia y aquell estol de encisadores nenes deis grans en algún cás; quels soferts ani
hi cercan totes tres coses: profit, alegria y que son-la vida y alegria de aquelles mon- mals de tir siguen garrotejats sens motitt ni
vanitat». tanyes tétriques y hermoses en hivern. compassió, y desterrar per sempre més la
Comensarem a despedirnos; estretes de bárbara costúm de cegar als aucells, cos
ma, paraules de remerciment, promeses y
túm que cap honor dona a qui la practica
ni tampoc a qui la tolera.
Y ara, després de fruir de les belleses rialles, tot retronyia en aquella encontrada,
d'aquest llibre, sols en resta dir que ehl es Y anarem marxant devallant carretera avall Esperém, doncs, que les dignes autori
indispensable a tots qui's dediquin al con- comentant lo be que passarem la tarde, no
tats no escatimaran llur apoi legal a la no
e
reu de la vinya; en eh hi trobaran pofitoses trobant frases per demostrar a la distingida va ntitat, fent se compleixin les disposi
ensenyances y sobre tot ell els ensenyará a familia d' Esteve lo agrahits que quedarem. cions vigents de la superioritat.
estimar y a treballar. Fou una festa qu' en servarém recort
—
Y es per aixé que registrém ab joya Papa- quuants tinguerem la satisfacció de asis- Trophogeno Font medicament ali
rició d'aquesta obra, que induptablement ha tirhi. ment insustituible pera convalescents, ra
de captivarse la simpatia detots els aymants Desde eixes col umnes els hi doném tots quitisme, neurastenia y tuberculosis.
de la nostra agricultura. una infinitat de mercés a la antiga familia 609
J. E_ d'Esteve, ab tota la forsa de mos pulmons Com a consecuencia de les noves que
esclamo: !que per molts anys! van rebentse referent al estat sanitari,
aquesta Alcaldia ha determinat exercir rigu
re Manaut.
- L'Albim.—Novela psicológica per Pe-rosa
vigilancia pera evitar l'entrada de indi
L'autor d'aquesta novela es un perfecte MORO 1' Estiugj viduos procedents de llocs ahont existecasiosxsospiitosnos; adors ens prega l'Alcaldia re
* coneixedor del léixic montanyenc; en les cordem als vehins la nececitat ineludible
**
No corris, caballet tort, que vas allun- planes del 'libre hi ha descripcions ple
Doném ab la present per acabada la tas-que
tenen de cumplir ab tota exactitut le
ficsades en el band, que fá re
yanme d'ella, que 'm separas d'ella cada nes de realisme y un Ilenguatje vibrant
ca d'enguany, desitjant poguer tonar a por- ferencia a les regles generals de higiene y
vegada més. campeja en les narracións d'aquesta obra.
tan els seus noms l'any vinent, aumentant de denunciar a la autoritat la procedencia
Ja lluny he girat el cap de sobte y he yist El seu valor es més que res literari, ja que
la llista, en espera de veurens secondats deis forasters que s'allotjen en llurs cases.
a la poruga pageseta besantse furiosament l'acció devegades esdevé molt fora de lo
les puntes dels dits. que es comú en els personatjes que jugan
progresivament reconeixent lo convenient
Malgrat que la sal ut en la nostra vila es
exelent, com a mida preventiva el metge qu'es per tothom una perfecta estadística municipal D. Joan Estil-las y el veterinari
ARTUR TORNÉ. en la novela. Els protagonistes responen
del rnoviment d'estiuejadors. D. Ramón Bosch, han girat algunes inspec
a-g
més a la fantasia del autor, que a la reali- Els que han cumplimentat degudament cions en cases y llocs publics pera asegu
tat. No son les seves passions lo que més
son comés fent arrivar fins a nosaltres els rar y mellorar les condicions higiénicas de
la poblasió; essent d'aplaudir l'activitat y Bibliografía abunda entre la gent per ehl descrita. Y es
seus noms durant el vuit dies últims son els
per aixó que considerem aquesta novela, següents: bon zel desplegat en la realisació d'agües més que un estudi psicológic una tes gestions. Tots els vehins deuen esfor página D. Francisco Maresma y Gorch (Figue- La Verema.—Per Manel Raventós. de bona literatura. sarse en cumplir aquelles prescripcions que
En Manuel Raventós, l'incansable apóstol ras).—D. Josep Figols y Casas (Tarrassa). afectin a la higiene pública y aixís coope
-D. Francisco Cuní y Agustí.—D. Manel rar al compliment de les ordres dictades
de la agricultura catalana, acaba de ferli Z=EHE
una valiosísima ofrena ab la publicació del
Prats y Foix.—Sr. Forns, senyora y fill.— per aquesta Alcaldia, la qual está disposada
a fer cumplir d'un modo inexorable tot
seu llibre «La Verema», quina obra té la Notes comarcals D. Estev,e Sala y familia.- D. Manel Tar- quant afecti a la salut pública.
altíssima significació demarcar una orienta-garona
y familia (Tarrassa).—D. Caries No duptém que tots els vehins donarán
ció que tots els veritables aymants de Sta. Coloma de Farnés.—Delicada-
Maria Sola de ajuntar el seu esfors al del'autoritat. Per la
Mons y Segur (Grany oGlolset rs)Cabot
Salvador ab el seu exemple la nota de civisme de
l'avenç y progrés de la nostra terra deu ment sugestiva fou la escursió que un deis
acullirla y meditarla serenament. dies passats l'ani mada colla de intrepits es-
Font (Tárrega). nostre part recornanem als Ilegidors que
D. Antoni Castellá; D. Andreu Rovira
tinguin present les següents precaucions:
; En Raventós agricultor es un figura de cursionistes feu a la pairal 'casa del Bagis, I .a No aneu als pobles ahont existeixin grant relleu, es la encarnació viva d'un ideal propietat de la distingida familia d' Esteve D.' Concepció Vilella; D.' Lluisa Vila1ta; casos sospitosos.
D.' Dolors Corominas y fill; D. Bernard 2a No admeteu en vostres cases ni a
Simó (Soler-Mallorca); D.' Josepa Oliver; que aspira al progrés material de la nostra de Barcelona, que actualment s'hi trova persones ni ha objectes procedents del es
Sra. Vda. Martí; D. Ignasi Puigdoller; don
terra eminentmet agrícola, despertant l'afi- estiuejant. Formavem la colla les Stes. mentats pobles.
cailódeyseensttirmolulolandteislesprvooblluenmtaatss dpeel racacmopo;pedalr, dGeirraosn,ésC, asLellloarse,t,y eTlosrjroevnets, BToofirlrl,eJnasu.mBeoelna-- Vicens Graupera (Mataró); Joan Esteve y aq3uellesDepneurnscoineeus dae lparoacuetdoernitcaita daupttootseas convensut de que l'amor a la terra y a les dreu, Cros, Gironés, Casellas, el correspon senyora. pera que siguin sotmesos a observació. - cuestions ab ella relacionades es problema sal de La Lucha, Las Noticis, La Van- Gracies a tots y fins a un altre any. ma4n•"antNiaol qbueebesuuratyegixuia adelapovui:lab, ebyeuelsasednet
de vital interés pera nosaltres, no detalleix guardia, La Veu deCatalunya, La Selva, X. preferible la de les fonts deis entorns.
en divulgar desde la seva tribuna campero La Publicidad yel cronista en representaçió E-gi 5.a No menjeu fruites, Ilegums ni ver
la, les sabies ensenyançes nascudes d'una de L'Es-rtuADA: era una bonica colla. Pasa
experiencia de llares anys d'estudi y ob- rem per el camí vell de Sant Hilani seguint Aoves duras de cap classe crues, sinó cuites ó bu
No bebeu llet sens que sigui avants
servació. En Raventós es el simbol del tot el rieral que per lo frondós resulta un
agricultor catalá. La seva obra es verdade- panorama altament hermós; trobarem la Preguém als suscriptors que no hagin fet precís tenir especial cuidado en
ra obra de renovació social, ell estima a la font del 0//é, se feu un alto y se continuá efectiu el rebut de suscripció d'enguany, rentarse bé les mans avants de posarvos a
terra, la venera y la fa objecte de stots els la marxa després de saborejar la fresca que hoitassin desseguida, car en cas con- amqeunejsatr.,esabanatiysgeupatilb. ullida y savó: mellor
seus amors més prehuats y estima també a aigua, y tot comentant lo bonic del paisatje trari seran considerats com baixes y no tin- Y fento aixis, seguint aquets consell, es
tots els qui ab ell cotribueixen a feria més arribarem a les foses, pujarem ab forsa áni- dran dret a la «Monografía histórica». mol difícil que arribeu a fervos casos sos pródiga—y es per aixó que avuy al publi- mo fins al collat y al ser a la riera moments 6o9 pitosos.
can la seva obra no oblida als qui ab ell avans de troyana carretera nova, y aprofi- Escorxador. — En la passada setmana Imp. Fills Domingo Casanovas, Ronda S. Pau, 67, Barcelona
4 L' Estivada
MAGATZEMS EL CENTRE
de Iffelchor, Culi y Tarrés
5, Ronda Sant Pere, 5, (prop del Paseig de Gracia)
T3A_TICEI,C11N_A
GRANS ASSORTIMENTS DE NOVETATS EN
LIJANERÍA, SEDERÍA y LLENCERIA
especialment en catxemirs de seda, libertys, estampats de seda y coto,
gran varietat de géneros blancs a preus de fábrica y tota mena de fantasies pera la temporada.
Xacolates C)r-IEIHrIrINT
Son els mellors y els unics obtinguts per compresió progresiva
A Pesetes 3, 2, 150 y 1 els 400 grams
Especialitats de la en.sa:
Gaseosa sólida Forestin - Postres Naturalistes
Purés esterilisats - Alimenta completo - Etc.
Fábrica: Gírona. carrer del Nort, 15 y rinselm Calvé
No patireu deis ronyons,
del fetge, ni pahidó;
viureu sempre sans y bons
si en totes les ocasions,
y al meniar, feu us diari
de 1' Aigua de Sant Hilan.
Dipositaris a Barcelona:
IGLESIAS Y BARTOMEUS
- Assialt, 41
y al detall, en totes les farmacies y tendes d' aigues minerals.
CONSULTORI M1-1,DIC
JOAN ESTIL-LAS REIXACH
DE
CONSULTA ESPECIAL PERA ENFERMETATS PER RETART NUTRITIU
Cálculs del ronyó y del fetge.--Diabetes sacarina. -Obesitat.--Gota.--Reumatisme.-Etc.
11-10res de corislutita. de 10 a 1:11 y de 3 a, 5
Hort Nou, 3, baixos
ST. SA_CA_LM
"La
SERVEY DE COTXES AUTOMÓVILS ENTRE HOSTALRIC Y SANT HILAR'
D' Hostalric a Sant Hilani
De Sant Hilad a Hostalric.
D' Hostalric a Sant Hilan.
De Sant Hilari a Hostalric,
Interior anada y tornada
D' Hostalric a Arbucias. .
Arbucias a Hostalric .
1)e Barcelona a ._.adrit Elilari en 3 llores y mitja
lr FZ I D`A I) 1HU:Sal
Pessetes
cupé 9
cupé 7
interior 7
interior 5'50
11
cupé 4'50
cupé 375
Hostalric a Arbucias .
D' Arbucias a Hostalric
D' Arbucias a Sant Hilad
De Sant Hilani a Arbucais
D' Arbucias a Sant Hilari .
De Sant Hilani a Arbucias
Pessetes
interior 375
interior 2'75
. cupé 4'50
cupé 3'75
interior 3'75
. interior 2'75
A fi de que -1 passatjer pugui fer el viatje més cómodo, desde '1 1.er de Juliol 1' Empresa tindrá establert un serve;s
combinat amb el lleuger que surt de Barcelona a les 7 y mitja del matí, arribant a les 11 del mateix.
A la tarde sortida de Barcelona amb el corren, arribantse a Sant Hilani a les 6.
HORES DE SORTIDA DE SANT HILAR!, A LES 5 DEL MATI Y A LES 2 DE LA TARDE
Despatx de billets a 13aree1ona: Rambla del Centre, núm. 6
OPILATOL SANROMA
Tonie reconstituient complert
MODIFICADOR DE LA NUTRICIÓ
Anemia, Clorosis, Dismenorrea, Neurastenia y estats consuntius
Demanís en totes les Farmacíes y en la del autor.--Unió, 17