Estiuada, L'. Núm. 12 (11 set. 1908)

              t'Estivada PERIODICH D' INFOR
MACIO COMARCAL
9ortirti ((Oil itIcOres Urant 1' otiti tiebacció u Abministració: CARRER DE VICH NUM. g
Any I Sant Hilani Sacalm, 11 Septembre de 1908 !i Núm. 12
RI1IMBER del comés que s' havía imposat el primer any de
Ilur publicado. Cal donchs un breu balans de la
seva campanya periodística.
La Redacció de L' ESTIUADA, avans de dis
gregarse pera reependrer Ilurs tasques individuals
de l' invernada m' encarrega la nota d' una irn
presió per la gestió realisada. Provarém de ferho
ab la major fidelitat possible.
Naixqué l' idea d' uns quants fills de Sant
Hilan, enamorats de sa vila nadiva. Desitjavan
dotarla de lo que '1s semblava era greu falta no
tenirho, un periódich, especialment en la época
en que la vida campesola d' aquí per ses rique
ses naturals, forma hermosa barreja ab l' elegant
vida ciutadana. Vetaquí el peri ')dich; vetaquí son
escayent titol U ESTIUADA.
La cosa es realisada, vegis él resultat.
Cal sois fullejar aplech que forman els nú
meros publicats en lo que podríam dime primer
ensaig. Ensaig que fa preveurer la próxima rea
lisació del ferm desitj de Sos fundadors, en que
la publicació sia continua, es a dir periódicament,
encadenant aixís l' una estivada ab l altre.
Segurament han sigut base del éxit obtingut,
alhora que un bon zel per part de la Redacció,
la puntualitat en el día de sortida. la bona pre
sentació tipográfica, la fresca informació ch.mi
nant sempre la nota patriótica, y molt _especial
ment la colaboració que ha sigut ben important
y nutrida.
Una prova de que la tasca ha sigut proíitosa.
La publicació de L' ESTRIADA a Sant Hilani Sa
calm, y les ben enteses millores que l' actual
Ajuntament ha realisat a la vila y sos voltants,
plaunos ter constar han sigut les dues notes,
que, repetidament durant estiu hem sentit pro
digarne alabances pel gran nombr e de forastérs
qu' aquest any- han visitat el país. u han sapi
gut veurer sens dupte mostres de l' avansada
dignes de d' una vida nova, de lo que será aquesta vila en
son pervindrer no
Y, are, per acabar, cumplimentaré gustos l'
F. CULI VERDAGUER encomanda especial de la Redacció: Mercés a
tots quants han contribuit a son éxit. Als que
tant l' han honrada ab sos trevalls literaris, po
PASSANT BALANS lítichs, d' estudi y d' informació. Als suscriptors,
Al finar la temporada que doná títol a L' Es- y quants han secundat ab F adquisició y coloca
T'IJADA. ha arrivat també el periodich al terme ció d' exemplars. Y també especialrnent a las
La data trista del u de Setembre altre cop
s'es apropada. El jorn memorable en que perde
rem per complert les nostres llivertats marca una
fita inesborrable en els anals de l'Historia de
Catalunva.
Encoratjador es el seu recort. Ens ensenya
lo qu'es la Patria y el dever que tots tenim vers
ella. Aquells cataláns del 1714 que moriren Iluy
tant pera deturar l'invasió castellana demostraren
exemplar civisme, mal diguin lo contrari els utó
pichs, perqué prevehient les conseqüencies que
«aquella dominació esdevindríen prou coriegu
des y cada día empitjorades, no volgueren ren
dirse sino ab el trosseitj deis seus cossos, per
l'imperi de la forsa.
Data gloriosa per la nostra rassa. Jornada
memorable que dernostres el valor pátri de nos
tres avantpassats que Iluvtant per la llivertat de
sa terra lluytaren per la seva vida y prosperitat.
Y no recordém ab ploralles la fetxa en que
les tnopes del primer Borbó. trepitjaren nostres
drets, logrant fer ajupir a Catalunya y acabant ab
la seva vida y benhauransa quan a la devantera
d'Europa passejava explendorosa la senyera in
victa de la llivertat y engrandiment.
Els pobles com els individuos sofreixen de
cepcions y contratemps, sino son pruu forts su
cumbeixen quedant anoneats per sempre.
Més, Catalunya es prou forta pera resistir les
embranzides de l'enemich. Els seus anheis de
vida, el seu entussiasme pera avensar, resplandei
xent vigorosos com en holocauste als qui dona
ren la sang per la Patria.
Commemorém l'onze de Setembre, admirant
la gesta valerosa d'aquells cataláns, fent reviure
en els nostres cors nous entussiasmes pera '1
triomf de Faspiració nacionalista.
Tot recordant el passat femnos
l'avenir.
2 L' ESTIUAD \
publicacions amigues que han honrat la tasca
establint el cambi.
Repetim, mercés a tots y fins estivada vi
nenta.
A reveurer.
J. XIMENO PLANAS.
ENDEVANT
Un moviment generós y encoratjador s' ha
iniciat en la nostra Catalunya
Ab motiu de noves persecusions comeses en
les persones d'estimats companys, hem vist com
personalitats de la política se posaven al davant
d'una campanya a favor dels perseguits pel seu
amor a la Patria.
Aplaudim de tot cor tot quan se fassi en aquet
sentit; nostre humil esfors el dediquerém ab en
tussiasme pera contrarrestar els efectes d' una
lley vergonvosa qu'el gobern mercés a la nostra
passivitat, manté vigent. perqué caigui sense con
templacions'sobre '1s nacionalistes.
Les plomes han de deturarse al parlar de Ca
talanisme y es precis per no ensopegar meditar
ben bé les paraules que la rahó dicta. Y aixo en
care no basta.
Cada día nous procesos y éxits decompanys.
La llar, la familia y la Patria deuhen ser per ells,
eyls qu'han de guanyarse pá, un somni tenebrós
pie d' espines.
Si, cal que prossegueixi aquesta campanva
h umanitaria.
Ab motiu del cas Baró, la vida del home hon
rat está abocada a nous entrebanchs, car els qui
es troben en els anys de reserva militar queden
desprovistos deis drets civils inherents a tot ciu
tadá.
Endavant per la causa de Catalunya; que
1 alenada s'extengui arreu de Catalunya.
Aquí, en la nostra catalana vila, comensarém
a obrir llistes de suscripció tál com proposava
aquella dona admirable, a n'en Pous y Pagés.
Sant Hilari correspondrá expléndidament a
n'aquesta obra llaobilísima.
Que vinguin més condempnes, mentres se
preparen les reformes del gran Maura que tot lo
més resulten ser un dogall pera les aspiracions
de Catalunva.
ALS MARTRES DE 1714
Fteposeuhi he en pau !oh martres de ma terra!
reposeuhi be en pan. oh nobles cataláns
que dareu vostra sang en carnisada guerra,
per no volerjunyir el jou de vils tiráns.
Reposeuht be en pau oh'martres! que donaren
per nosIres llibertats vostre tot, vostre esser;
puig sobre `leamp segat que ab vostre sang regaren
hi crea ab més ufanor un nou planter.
MANEL ROVIRA Y COLL
Sant Hilan i Sacalm.
Tasta 011etes
A SANT HILAR1
(Acabamenti
Lo desticiós tralleig d'una campana sospren
gué per breus instants la nostra resolució. S'atan
cava l'hora d'esmorzar, y el meu ventrell comen
çava d' inquietarse; pero l emprenedor poeta,
assegurantme que en menos d'un quart me posa
ría al corrent de ses elaboracinns artístiques. les
emprengué escales amunt del Balneari, devorant
de dos en dos los graons posant en vergonyós
perill les meves forces, que debacles invocava
pera poderlo assolir.
Al arribar al replá del quart pis nos endinzá
rem per un corredor llarch, entrefosch, estrei,
solitari, ab les parets trauades de portes iguals,
arrenglerades, entreobertes unes. barrades les
més.
En Velazquez s'aturá pantejant enfront d'una
d'elles, palpál panv, rodá la chau y obrí, pregant
me de passar abans d'ell ab una Ileugera inclina
ció de cap, seguida d'un suau copet a l'espatIla.
Estalviant paraules, vaig entrar a la cambra
del artista, el qual, un cop dins, ajusta cuidado
sament la porta. senvalantme tot seguit una ca
dira, que a la dreta del esbatellat finestró s'apa
rellava ab l'únich exemplar del seu género colocat
a l'espona del Ilit. Aquest, de fusta blanca mal
disfrecada de xicaranda, y un petit rentamans,
igualment de fusta pintada de marbre a tot volt
de la gibrella, constitulen lo mobiliari d'aquella
celda, sens altres obertures que la porta y una
finestreta trepada a plom de les cuines, d'on, en
aquells moments, pujava un tuf greixos y emba
fador capas de satisfer al més famolench gurniel.
Mentres jo anava descapdellant comentaris,
en Velazquez forfollava en un repelat saquet de
má, del quin, després d'alguns minuts, n'arranca
un plech de manuscrits, escutiantne d entre ells
una dotzena de quartilles.
Atancá tot seguit la cadira desocupada, pren
gué assiento al meu davant, y. reyestintse d'aquell
aire solemnial ab que's digna recitarme sa poesía
en plena carretera de Sant Hilari...
—Lo que vaig a Ilegirli,—nie va dir,---és un ensaig de prosa modernista, una especie de poe
sía filosófica prescindint de laforma métrica, sap?
L'istil me penso que té novetat y els assumptos
crech que estan ben escullits. De les paraules he
procurat treure'n tot lo such possible, ?draga
nyantne'l sentit tant com he pogut y... encare més.
Particularment los adjectius, no dubto que li cri
darán en gran manera l'atenció. Així, per exein ple, vosté haurá sentit parlar d'abracades expres
sives, tendres, amoroses, enérgiques... Donchs
res d'aixó hi trobará en les meves composicions.
1
L' ESTIUADA 3
Segons jo, les abraeades són yermelles, grogues, bé blanques, mostrant son yincladís y delicat cos
grises, tebies, nuvoloses... En una paraula, tot esculptóricament grech. Ab el posat sempre bell
menos lo que han sigut fins ara. sap? En quant deis setze anys, s'assentava vora meu pera par
als temes, per de prompte he fet tres ensajos larme dolçament de lo més dols, de lo més plácit,
d'aquest género. L'un du per títol A les cuques fent florir en mos Ilavis un somriure lent en mitg
de llunz, l'altre A la Ilanterna mágica, y l'altre, l'éxtasi produit per la cadencia del seu parlar
que és, en el meu concepte, lo mellor y el menos apropat, silencios.
atreva deis tres, rhe titolat Al misto. Vost?! dirá En tots els somnis la veya igual..Els ulls fos
per quin vol que comenci forescents parlaven misteriosament a l'anima de
—Jo? qualques belles coses sempre plaentes. Ab ses
—Bé, vaja: comenearé pel misto, ov? mans blancament enguantades jugava incoris
En Ilegí... cienta abla daurada cadena que envoltantli'l coll,
Ii penjava damunt del pit totjust capoll. Els
rulls deis cabells d'or pálit, tremolant Mvadientli
la fas divinisada
Cada día la somniava més blanca!
Un jorn vaig entrar en una sala espléndida
ment avillada, ahont la blancor del fluit eléctrich
feya palidejar els rostres, ahont el conffeti vole
yaya suaument posantse damunt de les coses
com .una nevada lenta, ahont les serpentines
creuaven esbojarrades espav ab infinites con
torsions, y ahont dansaven barroeres les parelles..
Entre la munió de mascares grollerament
grotesques, vaig ()virar una nena tota blanca qui
també dansaya ab un jovincel ridícolament dis
fressat, y al véurela creguí de moment que es
tractava de la blanca nena que persistentment se
m presentaba en mos somnis, car era yincladís
son cos esculptóricament grech, la fosforecencia
deis ulls bruns filtrava en lo més pregón de les
ánimes, y vestía igual, ben blanca.
Tota la nit la estiguí contemplant fixament,
fins que'm decidí anarla a cercar desitjós d'abras
sarla, al executar els plorosos violíns, una dansa.
En mos brassos vaig tenirla un bell rato mirantli
de fit a fit l'enigmática profunditat de sos ulls.
Al sornriure feya náixer un sot grácil, vora 'Is
llavis. encisador. Y va dirme son nom. Se deya.
Blanca, y anava ben blanca, nom ideal, color
somniat...
Sortí a t'ora després de despedirme carinvo
sament deles amigues, dirigintme vers a ma cam
bra, pensant ab la nena que s'havía disfressat
tota blanca, ahont retut, al poch rato tornava a
somniar a la nena Blanca, molt més blanca.
. .
Aeabat de llegí un moment d'enutjós silenci,
durant el qual lo rostre del autor s'enrajolá Ileu
roeament. Per fi exclama:
—Ja conech que eixa lectura no l'ha satisfet.
veritat?
Anava a contestarli, quan per tercera vota lo
repich de la cameana's féu sentir.
—Lo darrer toch!—vareig exclamar, aprofi -
tant la venturosa oportunitat d' evadir aquella
situació enfadosíssima. Y embocant lo camí de
la porta, seguit del pensiu escriptor, les empren
guerem escalles avall fins a arribar al vestíbol del
menjador.
Parli'm ab el cor obert,—digué aleshores en
Velazquez.—?Quin efecte li ha produit lo que
acabo de Ilegirli?
—Ja que tant s'hi empenya, li diré palesament:
si fa o no fa, el d'una clara d'ou batuda.
—Ara sí que m'ha mort.
--Tranquilisi's; puix, com diu un savi que
a vosti: no Ii interessa ni a mi tampoch, és forçós
regoneixer, en honor de nostres miseries, quels
homes s-)lém admirar en altres aquelles cualitats
que tenim en llevor; v com per altra part, cadas
cú té un limit d'acció intelectual més enllá del
quin no pot respirarhi, ciar está quels esperits
•riginals són ordinariament los menos estimats
per esser los menos compresos. Si és o no aques
ta la causa del meu judici respecte a la seva obra,
ertemps únich garvellador autorisat del mérit, Ii
dirá mellor que jo.
Y cadascú per son cantó, nos encaminárem a
la Ilarguíssima taula entorn de la qual se desta
caven les siluetes de les emperifollades jovinceles JOSEPH GRAHIZ -
que oblidant per alguns minuts la poesía de la
vida, les emprenien a grans cullerades ab raigua
lit consonzmé. BOYRES
E. D.
LA NENA BLANCA
Jo havía somniat una nena tota ben blanca,
blanca com la neu, blanca com l'argent.
En tots els somnis la veya igual. Grácilment
vestida caminava per el saló ab les sabates tam
Després de tristos jorns de fosquedat
les nostres nits espléndides Iluhlen
Avuy les grans clarors que 't sorpreMen
altre cop, amer meu, s'han embovrat.
Paurosa "m fa anyorar la soletá
els plahers que tos llabis °ferien,
y com serps en ma pensa s'hi congríen
tos amors, tos oblits, ta voluptat!
Si el sol ardent ens nega ses besades,
4
L' ESTIUADA
si arreu tot horitzó veyém cobert,
?per qué glatir belleses allunyades?
Síes tu vora meu, car tu ets lo cert!
Si l'univers escapa a mes mirades,
guanyi mon cor lo que ma vista pert!
LLuts VÍA
EL MITX QUE ENVOLTA L' HOME,
ES L'ESPILL DE SA PERSONA
LITAT
Tot ser viu, te una evolució determinada que
mercés a una t'orca. inicial, va recorrent les va
nades fases de sa existencia en rahó invertida
del medi hont habita.
Si l'infantó en son increment quan llur orga
nisme tot es materia malleable. que esdevé pro
pens ha desenrollar l' inmens capdal d' inteligen
cia que porte amagatsemada, quan encar no s'es
espargit per el sorrall de la iniquitat. el coloqUem
en un mitx higiénich asequible a ses necessitats,
recorrerá la parábola de sa vida, furnit de felici
tat; donantse compte de sos actes, de sa existen
cia...
Més si abandonem a l'humana criatura a di
sort de sa estrella, segurament s'estrellará: ja que
responent a les excitacions del medi 's 'tensará
ab elles y finirá sintetisant el mateix vici.
En el primer cas, per la especialisació y per
fecció de llurs hábits, l'horne fruirá una indepen
dencia relativa ab les malévoles passions, al en -
semps que glosará condicions ventatjoses per
anulá o al menys per atenuá, ses forces malétiques
que vulguin arrastrar. Desgraciadament en el cas
revés, el mitx se 'n apodera, s'hi ensanya y el
depara a la societat tal cual es; contós de tot lo
que tenía de vital ab un procés fisic; no poguent
reaccioná en eix estat, a s.in embelliment sino que
resta prostergat a la degradació y llurs .conse
qüencies.
!O mitx que regiras l'home! fés que recordi
a nostres avanpassats; fés de sa vida, pulcritut;
foragita al que'l vulga menys-prehuá, y mostra
rás a nostre poble en el concert del mon civilisat,
que nostre baixesa 'ns es importada.
R. BOSCH
Veterinari
NOVES
Un bon amich nostre, deis que més treballa
pera la catalanisació del magisteri y l'ensenyan
sa, ens escriu condelgut de laforma en que que
da la parta polémica haguda entre D. Manel
Cantarell yL'ESTIUADA. Diu mésel nostre amich:
diu que si '1 nostre redactor y '1 mestre. de Vila
drau 's trobessin, coneguessin y enrahonessin,
arrribaríen a una in:eligencia, 's dolrien de les
•
, „ 77.
paraules quelcom forte s que s'han dirigit y les
retirarien gustosament després de donarse satis
facció mútila y complerta.
L'ESTIUADA, plena de bona jé a toia hora, no
té inconvenient en regoneixer els enlayrats ae
sitjos del nostre ainich comunicant y li contesta
que per nosaltres no ha de perdurar cap relel en
contra del distingit professor de Viladrau, a
qui sois desitjenz acert pera vencer els obstácles
de la seva delicada missió.
Di vendres de la setrnana passada estigué breus
hores en nostra vila, el digníssim expresident de
l'Unió Catalanista e ilustrat catedrátich de la
Facultat de Dret de Barcelona, Don Joan Per
manver.
En la delegació de l'Observatori de Pluvio
metría Catalana que dirigeix el mestre de l'escola
parroquial, s'han recullit durant el prop-passat
mes d'Agost 58'5 milímetres de pluja.
›ip_d
Com a despedida del tercel que.durant l'istiu
ha tocat en el Tívoli, diumenge tingué lloch un
Iluhit ball en dit local, el qual es vegé concurre
gut d'hermoses senyoretes forasteres y de la vila,
resultant la festa que podém dir que será el c/ou
de la temporada, agradosíssima y de grat recort
per la majoría deis que hi asistirem.
v2,(
Nostre coralísim amich y confrare N'Antón
Busquets y Punset, darreratnent ha obtingut en
els Jochs Florals d'Olot, el premi del Marqués de
Gaitero per la seva poesía Trescant lema: Pel Pi
rineu.
No cal dir qu'el felicitém.
)12ti
El recader d'aquesta en Ramón Torrent que
ab tanta puntualitat y tant bé serveix els encá
rrechs, continuará durant l'hivern anant dues o
tres vegades cada setmana a Barcelona y sempre
que convingui.
L-estiueix en la nostra vila está en les acaba
Iles. Renaix la calma hivernal; el ponle retorna
a la seva normalitat tot anyorant empró, els me
sos d'Agost y Juliol de burgit y animació. No
obstant resta un nombre defamilias que. si no te
punt de comparació ab el de 15 días enrera, es
ben respectable.
Pro els cartells de la botiga d'en Ximeno no
enganyen quan anuncien Ultims de temporada
y Próxima retirada de géneros.
Aquesta es la Nova darrera d'aquest istiu.
Estiuejadors; fins al vinent.
Imp. Vda. D. Casa novas, Ronda Sant Pan, 61, Barcelona.