Flama. Núm. 092 (13 oct. 1933)

              ANY III • NÚM. 92
Reportatges retrospectius LI. M.a B. C.
El Primer Congrés de
'lengua catalana
En el teatre Principal de Barce
lona, avui 13 d'octubre, fa vint-i
set anys, es celebrava la sessió inau
gural del primer Congrés Interna
cional de Llengua Catalana.
Una gran gentada envaia els sa
lons. Corporacions i representants
s'agombolaven on podien. A la pre
sidencia el president del Congrés,
reverend Dr. Alcover; comissions
.organitzadores; Ajuntament; la Di
putació amb el seu president; con
gressistes estrangers i de parla ca
talana... Alger, Valencia, Mallorca,
Rosselló...
L'alcalde, senyor Sanllehy, obrí
l'acte amb un discurs memorable
remarcant la importáncia d'aquell
acte, definitiu per Catalunya, i el
secretan, Algarra i Pastius, llegí
una memória de les comissions or
ganitzadores...
Parlaren en aquell acte solemne,
•ple de vibració, el Dr. Antoni Ma
ria Alcover, prev. de Mallorca, que,
corn hem dit, presidia; el senyor
Folch i Torres, qui Regí el discurs
del Vice-president Rubió i Lluch,
una obra sólida i permanent, plena
de tendresa i pietat patriótica que
no desdeia de la veritat científica.
El veritable patriarca de les lle
tres valencianes Teodor Llorente,
amb les llágrimes als ulls; Mn. Ca
saponce, el preciar sacerdot rosse
llonés, qui portá la melositat del
Vellespir en el seu discurs, fet per
encárrec del gran Bisbe perpinya
nene Mosenyor Carselade du Pont.
El senyor Palomba, d'Alger, la
població catalana de Cerdenya que
encara conserva viva la nostra Ilen
gua, i l'illustre i enyorat Mn. Cos
ta i Llobera, de Mallorca.
Aplaudiments i visques al Rosse
lló, a Alger, a Valencia, a Mallorca...
Aquest Congrés va durar fins el
dia 17. En aquest últim dia, els Con
gressistes foren obsequiats amb un
banquet al Tibidabo, on assistiren
en l'acte de collocar una lápida en
l'estado del funicular, commemo
rant l'Oda a Barcelona, del nostre
mossén Cinto. ,
A la nit hi hagué gran recepció
en el Saló de Cent de l'Ajuntament
barceloní
El dia 18, encara, efectuaren ex
cursions a Poblet, Ripoll, Vic, Sit
oes i Vilanova i Geltrú.
També amb motiu d'aquest Con
gres es va inaugurar en el Palau de
Belles Arts una exposició de lli
bres catalans, en el qual acte par
laren els senyors Eudald Canibell
i Rubio i Lluch.
En commemorar avui aquesta da
ta la nostra ploma ha consignat els
noms d'aquells homes que aporta
ren sempre el seu esforg pel res
E. Guarnerio, italiá, professor de la sorgiment de la nostra Ilengua. Per
Universitat de Pavia en Ilengua ita- als qui han caigut ja en la lluita, el
liana; el benemérit director de la nostre record pietós i pie de grati
Revue Hispanique, de París, M. tud Per als qui resten, el nostre
Foulché del Bosch, a qui tant deuen més sincer homenatge.
les nostres lletres; el Dr. Bonilla i Que la seva obra no sigui obli
Sanmartin, catedrátic de la Univer- dada i els seus esforços no hagin
sitat de Madrid. estat debades. Esforcem-nos a qué
El Dr. Mancho, professor de la la Llengua Catalana tingui el setial
Universitat de Valencia, en repre- que li pertoca en mig de les altres
sentació del Rcít Penat; el senyor Ilengües llatines germanes.
Exposició del 'libre cat.lá a Bel les Arts
Sessió inaugural del Primer Congrés de llengua Catalana
BARCELONA, 13 OCTUBRE 1933
Editorial
FEJOCISTES!
Una nova gesta
Després del nostre
pelegrinatge
A hem tornat de Roma. Pero el nostre cor encara vibra
d'emoció al recordar la sublimitat de les diades viscudes a la
ciutat eterna. Qui no s'en recorda d'aquelles impressionants
visites jubilars a Sant Pau Extramurs, Santa Maria la Major, Sant
Joan del Laterá i sobretot a la superba basílica de Sant Pere. Qui
no recorda amb un calfred de profundíssima emoció el Via crucis
celebrat al Coliseum dumunt les arenes xopes amb la sang deis már
tirs. Qui no sent espurnejar els ulls recordant la missa de comunió
celebrada pel nostre estimat Sr. Cardenal de Tarragona a les cata
cumbes de Santa DomitiPla. Qui no sent la joia d'aquel' afectuós
acte de confraternitat amb la joventut catblica romana, i qui no sent,
sobretot, l'esgarrifança suprema d'aquella audiIncia Papal, cimal del
nostre homenatge, en la qual el nostre august Pontífex amb la seva
predilecció i la seva joia de Pare pels fills que, en aquestes Ilunya
nes terres, lluiten per reconquerir la supremacia de la vida cristiana
en tots els ordres socials.
Oh, amics, quina emoció al recordar-ho! Avui que, ja de retorn
a la nostra terra, podem judicar serenament el nostre pelegrinatge
hem de confessar amb tota sinceritat que ens hem de sentir plena
ment complaguts de la impressió que ha causat arreu el nostre pas.
L'homenatge de la joventut catalana ha estat un homenatge
digne del nom i de l'ardidesa deis nous estols de joventut nostrada.
Ha estat un homenatge sense efectismes, senzill, peró vibrant que
ha merescut l'elogi deis que el visqueren i dels que l'admiraren. Les
paraules acollidores del Papa, el ressó de la gran premsa catblica
d'Itália, l'afectuosa rebuda deis companys de la jovenessa italiana,
la impressió profundíssima, en una paraula, causada arreu, marcaran
una fita memorable pel moviment renovellador i de conquesta de la
Federació de Joves Cristians de Catalunya.
J
20 CÉNTIMS • SUBS.: 12 PTES. ANY
LLEGIU
el número extraor
dinarí que, dedícat
el magne Pelegrí
nalge de h F. J. C.
de C. a Roma, sor
firá elproper día 20.
Porteu sernpre la
vostra ensenya
COMENTARI
i¦¦¦•ffSi
Escotes
católiques1
Aquests dies de comengament de
curs, els diaris de totes tendencies
s'ocupen extensament de la qüestió
de l'escola. En alguns, la propagan
da a favor de les laiques, pren tons
d'agressiva violencia; en altres l'a
nunci d'escoles católiques és tan
feble que passa gairebé desaperce
but. I cal que en aquesta finita no
ens inhibim ni ens deixem portar
per aquell tópic que tan desastro
ses conseqüencies ha portat a casa
nostra: la majoria del país és cató
lica. No, amics, no ens enganyem!
La majoria és indiferent o millor,
són católics mesells.
I és que hi han factors que cal
tenir en compte. Un pare que té
un cárrec oficial i no gosa portar
els fills a altres escotes que no si
guin les oficials. Un altre que per
no quedar malament amb el se
nyor X, que viu al mateix replá de
l'escala... Un altre, un altre •
un al
tre...
Hi ha hagut reaccionament da
vant el laicisme de l'Estat? Potser
que hi hagi estat en quan a l'aspec
te que pugui tenir polític; reacció
per afavorir una idea política més
o menys amarada d'esperit cristiá.
Peró reacció en el sentit de posar
l'esforç personal al servei de rúni
ca idea immutable, de l'única for
ça espiritual? No ens enganyem,
aquesta reacció ha estat tan feble
que no ha traspuat al carer.
Si no, a la prova: fem números,
fem estadístiques i comparem les
escotes católiques amb les laiques,
amb les oficials. Quines comparan
ces tindrem!
Tot plegat, ja ho hem dit, som
mesells. Hem deixat que tregues
sin el Crist de les escoles, hem per
mes que deSposseissin els religiosos
deis seus béns, hem permes que eis
foragitessin com a indesitjables,
hem permes tantes coses, Déu meul
I és que si no ens fustiguen la caen
viva, no ens donem compte deis
greuges que ens fan en l'ánima...
Escotes, escoles, escoles! Que les
nostres, les católiques, r ebas sin
d'infants. Si la Ilavor de Crist és
sembrada en Pánima deis homes de
demá, riem-nos del laicisme! Pen
sem en l'esdevenidor deis infants i
en l'esdevenidor de Catalunya.
FIVALLER
2 FLAMA,
Apologétiques
Una obra interessant del
Cardenal Gibbons
Si sempre ens és
convenient l'estudi
d'obres de fons de
la doctrina eclesiás
tica, no ho és
menys la lectura
d'obres d'apologé
t'ea, on a més de poder-nos fami- Des de l'any 1877 en qué fou no-haritzar
amb la ideologia católica, menat bisbe auxiliar — pel titular
ens assabentem de les armes a es_ Monsenyor Spalding, a qui succeí
grimir en les disputes per la causa als pocs mesos — fins al 1921 del
religiosa. seu traspás, fou l'obrer incansable
en la vinya que el Senyor li ha
via encomanat. Presidí, el 1884, un
NUESTRA
HERENCIA
CRISTIANA
Un bell exemplar d'apologética
se'ns ofereix amb !'obra del qui fou
preciar bisbe de Baltimore, carde
nal J. Gibbons, editada suara a Bar
celona, amb la corresponent censu
ra eclesiástica (1).
Publicada en llengua anglesa l'any
1889 es ven avui traduida per pri
mera volta al castellá, segons diu
el prologuista.
Malgrat els anys transcorreguts
no ha perdut res d'actualitat, car
els temes que hi són tractats, són
fonamentals i exposats amb bona
ria, pero inquietant penetració. No
és compost en forma rigorosament
sistemática, com en els manuals d'a
pologética s'estila, sinó que en els
trenta capítols que contenen "Nues
tra herencia cristiana" tracta va
riadament i a dolls d'inspiració els
problemes cabdals del cristianisme.
Aquest llibre, escrit en mig de les
cures i sollicituds pastorals, es res
sent, naturalment, de la preocupa
ció per als lectora a qui anava des
tinat, del lloc i ambient de preju
dicis, i de sorda hostilitat deis ame
ricana nats, contra el que creien re
ligió importada per aixó, car la ma
jor quantitat de católica en aquel!
temps eren fills de la immigració
principalment irlandesa, com el ma
teix autor.
Així ens trobem no amb una obra
d'aparença transcendental, sinó més
aviat una exposició verídica i sen
zilla, clara i suggestiva, a l'abast
deis qui no poden dedicar llargues
hores a l'estudi aprofundit de la
religió. Respira, peró tot una efusió
i cordialitat que poden commoure
el lector fred o hostil per qui, se
gons el mateix autor havia escrit els
massissos i suculenta capitols.
Lleixa de biblioteca
Nuestra Herencia cristiana. —
Jardenal Gibbons. Trad. V. M. Gi
bert.
Biografia de Mn. Verdaguer.
Valen Serra Boldd.
Vida abreuiada de Ramon Llull
Mn. Lloren' Riber.
Poblament prehistórie de Catalu
nya. — Serra-Rdfols
Confessioos. — Sant Agusti. Yo
!am 22, calecció Sant Jordi.
Els fruits que produi l'obra inte
gral de l'eminent prelat, són perfec
tament visibles a Nordamérica. La
propagació del catolicisme en ter
res deis Estats Units i Canadá deu
una gran part a les activitats múl
tiples i zel que esmerça en les dé
cades del seu pontificat a l'arxidió
cesi de Baltimore.
Concili Plenari
Cardenal Jaume Gibbors
bisbal, el que havia reunit més con
corrents després de l'ecuménic de
Trento; el 1886 el Papa Lleó XIII li
conferí el Mol de Cardenal, i a l'any
segiient, fundada la Universitat ca
tólica de Washington, hi fou elegit,
pels seus reconegut mérits cientí
fica, canceller.
Ell fou l'autor del llibre justa
ment anomenat de les conversions,
el primer que, essent Ilavors vicari
general de la Carolina del Nord, pu
blica, titulat "The Faith of our
father", i que més tard aparegué
a Nova-York mateix, tradult al cas
tellá.
Creiem formalment que podrá és
ser de forga utilitat la lectura de
"Nuestra herencia cristiana" per a
tots els qui vulguin adquirir aquella
agilitat en la persuasió que assegu
ra el bon fruit en una discussió rao
nada : hom hi troba argumentació
sólida, erudició vediadissima i una
riquesa d'expressió que estem con
vençuts que no ha perdut res a tra
vés de la traducció fidel i devota
que n'ha fet el conegut atraient es
criptor Vicen1 Maria de Gibert.
(1) Cardenal James Gibbons. --
"Nuestra herencia cristiana". — I
volum. Editorial Gili (1933).
''''''''''''''''''
J. F.
a la ciutat arque
Poesia E. B.-M.
"L'antic filósof i el modem
poeta"
Poema. Mn. Candi Geis.
1933. —Edició d'homenatge
de la Joventut Católica de
Sabadell.
Plató recollint de l'antiga Grécia
aquell concepte teológic o demiürg
de qué el poeta rep la inspiració
de la Divinitat i queda convertit en
intérpret deis Déus (lo o de la
Poesía), inspirava al poble una fan
tástica imaginació que, a desgrat de
totes les cultures, encara avui per
dura. És un concepte atávic i cap
ciós que debades volgué esmenussar
rindividualisme germánic de Wag
ner recolzant el sistema d'autoins
piració i mes tard Taine, qui afir
maya que el poeta era una concrea
ció de la seva época. trobaria en els seus canta una rea
Cap d'ella, peró, encertava la for- litat més humana i per Mico l'invita Ima justa de definir el poeta. Calgué la rondar pel món novell.
que Sant Tomás sintetitzés aquestes El poeta parla, millor dit, dialoga
teories, concedint que l'artista es- Presenta a Plató les coses moder
tava dotat d'una llum superior que , nes i el filósof no se n'admira; des
Ii permetia penetrar més enllá de del primer moment retorna al seu
les coses, fugint de la materialitat primer concepte. No pot el poeta
humana. fer-li admirar res de nou, car Pla
És ciar que amb Plató potser hau- tó no pot veure sinó una llum es
rien coincidit aviat, pero el filósof piritual en tota cosa que fa cantar
grec, molt abans, foragitava de la al seu company.
seva república els poetes, "perqué, En tota l'obra aquesta influéncia
aliats com són dels sentits, estimu- del concepte platoniá és posada a
len les emociona i són tres voltea contra-cor del poeta, que debades
allunyats de la veritat ideal". (Jo- vol deixar-se influenciar per l'esco
welt). la o per la teoria de Taine. Fins
Per aixó Camil Geis, filósof i que, vençut, davant la bellesa de !'es
poeta, no pot deixar de pensar en la velta catedral, el poeta retorna a la
companyia de Plató, quan polsa la divinitat per lloar-ne la seva per
seva lira per a cantar les coses mo- durable poesia.
dernes. Pensa que el filósof grec, Aquest és el nervi de la darrera
avui no sentina segurament aque- obra de mossén Camil Geis. Si vo
lla animadversió envera els poetes i ha o no, el poeta, que ho fos, no
41~.
Una de les disciplines intellec
tuals que m'ha costat un major es
forç ha estat la de presenciar una
sessió de cinema sota un aspecte
absolutament critic, perqué el ci
nema amb el seu gran dinamisme
i rápida successió de fets se'ns em
porta d'una manera absoluta, abas
segadora, anihila la nostra perso
nalitat, no ens deixa temps a la re
flexió i a la conseqüent reacció da
vant d'aquelles idees que refusa
riem si el factor temps donés lloc
a deixar-se produir. I és per aques
ta darera raó que en l'ordre d'ex
pandiment de les idees si bé el ci
nema és inferior al teatre o a la no
vella, bé, peró compensat i adhric
superat pel fet de la seva gran po
pularitat i de la repetició desme
surada deis mateixos temes que evi
dentment masses vegades xoquen
amb el concepte que nosaltres
tenim de la moral. Pero aquest
xoc, que sota la imbecilitat de molts
escenaris s'ha anat produint, per a
molts no ha estat percebut i ha
determinat la insensibilitat d'un
Mn. Camil Geis
no es donaria el cas paradoxal que
aquí a Barcelona, en aquests dies,
un mateix públic aplaudeix les ac
tivitats moralitzadores del senyor
Selves i assisteix a la projecció de
"Pelirroja", que és un dels filma
més immorals i estúpids que han
estat projectats.
•
Retal!
A vu4 he anat a l'església per pri
mera volta a conjessar. El confés
acollidor m'escolta. Li explico amb
quina febre Mato endebades contra
meu. Llavors, mentre un accent de
pietat pro/onda pronunciara la fór
mula de liabsoluci45, jo l'imaginava
en l'osburetat del Confessionari es
forcant-se a desearregar-me del pes
deis pecats. En acabar cm digué
aquestes paraules admirables, que
m'eren dites també per primera ve
goda : "Aneu en pau, fui, i pregueu
per mi." Religió sorprenent que per
met al confessor sollicitar la caritat
d'aquell que acaba d'absoldre. — Re
né Seherob.
hem d'esbrinar-ho. es possible que
el seu pensament fos un nitre, peró
nosaltres hem de creure que és
aquest, perqué notem com, discreta
ment, el poeta torna al filósof pel
seu carni. No l'ha fet desviar si no
un poc. La influéncia del concepte
platoniá pesa més que la voluntat
del poeta.
Pero tot aixó sois pot fer-ho un
poeta de debo. La lírica de mossén
Camil Geis és ressent en alguns
llocs, sortosament molt poca, d'a
quest esforç de voler atansar el poe
ta a Plató, pero com que tot seguit
es dóna compte que el poeta, el
ver poeta és dins del filósof grec,
retorna plácidament, sense esforg,
sense potser proposar-s'ho, al seu
camí.
Bella tasca la del capellá poeta!
En el seu poema hi han coses mera
velloses que el situarien, si ja no hi
fos, a primer rengle. Acruella visió,
per exemple, que posa en llavis de
Plató :
"Jo veig un llibre,
Oil cada full és un agenollat..-
és definitiva i ella sola val per un
poema.
La crítica i el públic en el Cinema
gran públic que tolera en el ci- Sense deixar de banda remarcar
nema molt més del que no accep- la difícil missió del crític que, per
taria en una conversa o en qual- sort nostra, n'hi ha a casa nostra
sevol altre espectacle. algun de ben perqué no
Sense aquestes preocupacions podem establir la premissa de qué
d'ordre moral que per a nosaltres si exigim una qualitat a totes les
són primordials, Jean Cocteau sua- coses, per qué no podem exigir
ra ha comentat el mateix tema aquesta qualitat també a la crítica?
sqeuneyamlaotliavadifaíqcuilesptosairctiiócled,el i carsí-- sNiognhatiurfaa dreesl qcuríetical hicohsatagti doe nlao tic cinematográfic i confirma la l'anunci del film que es comenta,
trpmaeútaibxnldeilecraaflpeeeasrxn-csteasepel'nlcnaisoauincnaitaolamndcsberíétqpiulceaearc.delibifriecoufeel--l lad'ieexmjóarpraaelmsabpúdeebllliscdeuianropi únbIoilicipnoitet rcemoslsleaarbcoai fecStiuohsia haquealgaulntraa, craíqtiuceastma ééss dlea- lraarnoastlraa tsaosccaietdate;smeloqrualeitzcaaldoérsaqudee
del cinema i en aquest cas, en dir el sentit de responsabilitat sigui ben crítica, incloc també la crítica que sentit, primer en el crític i després
cada un hauria de fer del film en el públic. En el critic perqué faci
que acaba de presenciar. Si així fos honor a la seva posició d'orientador .
.
1 gula conscient. En el públic per
qué no entengui que el cinema és
senzillament la manera de fer-se
venir una son dolça o matar unes
hores, sinó que el cinema és una
cosa viva, un món d'idees que ha
de fer vibrar els nostres sentiments.
A. NADAL-RODO
1
Qüestions del camp J. Solé Caralt
Un desastre vinícola
Fins suara veníem parlant deis proble
mes d'organització i d'orientació general
per tal de desvetllar la consciencia pro
fessional de la nostra joventut agrícola,
peró ha arribat ja el moment de comen
çar .una tasca Inés positiva, aixó és, plas
mar aquests neguits en l'estudi de les
qüestions més interessants per nosaltres,
i aixó ho farem des de FLAMA i ben
aviat des deis serveis de premsa que es
crearan seguidament.
Comencem, dones, avui per parlar d'un
veritable desastre vinícola, aixó és, la po
ca vigilancia en les temperatures de fer
mentació del most. No pretenem fer l'es
tudi detallat de tot el procés de la trans
formació del most en vi. Sabem, peró, que
el sucre del most, per mitjá d'uns ope
raris (plantes en moviment) anomenats
llevadures, transformen el sacre en al
cohol, entre altres transformacions. Així
com els obrers manuals segons la tempe
ratura del rnedi de treball fan una feina
més o menys eficaç, així mateix els ope
raris vinícoles, en temperatures a dequa
des, produeixen un resultat, peró en tem
peratura despropiada el resultat és par
cialment negatiu. Quan la temperatura de
fermentació sobrepassa els 35 graus la
fermentació dóna lloc a la procreació
d'altres operaris negatius, anomenats ma
lalties diver.ses del vi.
La fermentació en temperatura normal
sabem que per a obtenir un gran d'alco
hol necessitem la transformació de 17
grams de sucre, i en temperatura anor
mal són necessaris 19 grams, aproxima
dament.
Que significa aixó, amics? Dones sig
nifica que en els mostos corrents de 225
graus el vi resultant tingui 13'20 graus
d'alcohol o en tingui 11'15 graus sola
ment; aixó és, representa una diferencia
d'1'40 graus, que traduit a la qüestió
práctica resulta una perdua de 4'20 pes
setes per cada 120 litres de vi. Aquest re
sultat que, aparentment, sembla una qües
tió teórica és d'uns resultats ben palpa
bles i força práctics. Aixó ens demostra,
amics, que el termómetre, aparell usat en
els nostres pobles solament pels senyors
metges, té altres usos practics i tan ne
cessaris, que un agricultor vinícola coas
cient u esdevé imprescindible aquest sen
zill aparell.
La fermentació deis mostos ha d'ésser
vegilada sovintment per tal de corregir
les temperatures si no desitgem perdre
moles pessetes i si no volem obtenir vins
de baixes qualitats.
A més de les temperatures hi ha al
tres elements per a liquidar els fer
ments negatius. Els productes sulfurosos
exerceixen, des d'aquest punt de mira, un
paper essencial, i és plenament compro
vat que si s'introdueix a la verema o al
most, abans de la fermentació, una quan
titat adequada de gas sulfurós (en dife
rents formes) s'efectua una veritable se
Iecció de ferments favorables a les bo
nes llevadures, car queden eliminades o
paralitzades les bacteries o germens de
malalties diverses. La qualitat del vi no
depen sempre de la classe de raims i deis
aparells que s'utilitzen, sinó que, fent l'o
peració de fermentació ben orientada, di
vidida i controlada, és possible d'obtenir
un vi millor amb raims averiats que no
pas amb raims de qualitat immillorable.
Aquests són en definitiva els grans prin
cipis de la fermentació. Principis, amics,
que, aquests com tants d'altres, anirá en
senyant amb metode i orientació con
venient l'Agrupado de Joventuts Agri
coles de la "F. J. C. de C.", llar d'una
nova cultura professional per a tots tan
desitjada.
Fejocistes agricultors: collaboreu,
dones, a aquesta obra que ha de regene
rar l'agricultura catalana.
AVIS DE REDACCIÓ
Aquest número de FLAMA que haviem anunciat
que seria extraordinari, ens veiem obligats a darrera
hora, a ferl'-ho normal. Si Déu vol, l'extraordinari dedi
cat al nostre magne Pelegrinatge a Roma, sortirá el
dia 20 del corrent.
• IESIPUJRGANT
Besteiro
Suposem els nostres lectors més o
menys assabentats de l'anada del Presi
clent de les Corts de la República a Pa
rís, per tal de representar la Unió Gene
ral de Treballadors.
Per la premsa diária, els que són in
teressats en qüestions socials, hauran Ile
git com fou rebut, en aixecar-se per a
parlar, amb crits de protesta, xiulets i
fins insults. Mime, en acabar el seu dis
curs, Besteiro intentá posar un colofó una
mica complimentós, que fou rebut amb
més estrépit i fins címb intents d'agressió.
En constatar aquest fracás volem aca
bar recollint algunes de les seves parau
les, perqué els nostres treballadors les tinguin en compte:
"En els moments de confusió, quan les
idees comencen a fallar i les masses es
desorienten sota la pressió de dificultats
económiques, o socials, o polítiques, els
anarco-sindicalistes assoleixen una vigo
ria inesperada. Nosaltres—remarcá per
dues vegades—hem estat sempre enfront
deis anarco-sindicalistes, peró mai en
contra".
fLA.Ma 3
Crepuscle i fi de Carl Marx
Marx será tota la vida el jove estudiant
que tem enganyar amb la insuficiencia de
la seva obra i es forja, per tant, objecte
sobre objecte, deure sobre deure. No es
deslliurará mai d'aquesta veu que l'es
perona i l'atormenta: S'ha de proyar el
que tu pots fer, obtenir una carrera bri
llant, gestes extraordináries, ésser el pri
mer". Aquest anhel de victória, aquesta
necessitat de superioritat, governaran
despóticament totes les fases de la seva
existencia laboriosa i combativa. Infadi
gablement, entreba la seva raó, exerceix
la memória, estimula el seu esperit i es
perona el seu zel. Igual que Saint-Simon
pel seu ,cambrer, es fa dir cada matí per
l'ambició que disfraça en sentit del deu
re: "Lleva't, tens moltes coses a fer; es
tracta de guanyar un món!" Heus ací el
seu propósit: fer coses prodigioses, ésser
sol de la seva especie, assolir la més alta
responsabilitat. Es la fretura d'assem
blar-se a Déu, qui es dicta el programa
de vida i es traça les directrius.
Per a obtenir la realització d'un desig
ni o d'una obra, hom s'ha de valer deis
propis mitjans. I, de quins mitjans dis
posava Marx? D'un cos malalt, d'una nai
xença !Lleva i d'un rol de.fill únic. Per
tant, aquests elements havien de servir
d'auxiliars en el seu pla de vida.
Els sofriments d'estómac donen un ca
rácter trist i rondinaire i fan difícil cap
tar las simpaties a les persones que en
pateixen. D'aquesta manera resten isola
des, agres, irritas i apar que les dolen
ces físiques repereuteixin en la seva áni
ma. I aquest trastorn físic de Marx trans
posava el seu ordre moral. Sense una dis
ciplina en el nodriment, menjar poc i sen
se gana, només excitant l'estómac amb
"pickles" (salmorra), caviar i especies,
obeia igualment sense regla en la vida del
seu treball i de les seves relacions. Marx
no ha pogut exercir mai un ofici en la
seva joventut i mai no ha estat capaç
de guanyar-se normalment el pa. No te
nia professió ni empleu, ocupació regular
ni guany fixe, puix que tot el que feia era
improvisat i fruit del caprici. En lloc de
seguir els cursos a la Universitat i pre
parar-se un ofici, carregava el seu esto
mac intelectual amb barreges literáries
i filosófiques. Li mancava disciplina i or
dre i no tenia mesura per a l'absorbiment
ni per al desgast. De vegades, passava me
sos sense agafar la ploma i després, tot
plegat, es precipitava a l'abisme de la
ciencia i s'enfeinava com un Tila. Lla
vors s'ocupava nit i dia trasbalsant bi
blioteques, apilotant extractes, redactant
manuscrits, els quals, després de la seva
mort, s'han trobat a cabassos i amb el
text sense acabar.
El mateix mal gust que tenia en el tre
ball, el tenia a la llar, on gemegava, ju
raya, malela la seva sort i martiritzava
la seva familia. El seu paladar intelec
tuP1, també distingit, feia que mentre a
casa seva esperaven tristament els hono
raris del jornal, eh l confiava a Engels els
articles promesos per a enfonsar-se ell
mateix en els clássics antics, fullejava
els més valuosos tresors de les bibliote
ques, engolia el caviar de la literatura o
es lliurava al plaer d'elevades materna
ligues amb un gust de snobisme. Eren es
pecies que no les deixava pas i no en te
III
Otto Rühle
Adap. LI. Galí
nia mai prou, igual que els "pickles" a la
taula. En canvi, el treball quotidiá l'hor
roritzava i era per a ell un sofriment ha
ver-se de posar a rengle. No tenia un pe
nic a la butxaca i la seva camisa era al
Mont de Pietat, que encara ell aguanta
va el seu monocle amb gestos de gran
lord. No es freqüentava més que amb per
sones que l'admiraven i qualsevol expres
sió d'un sentiment una mica profund el
feia esdevenir cínic. Era un home que
no disfrutava deis plaers de la llar i era
un solitari, un original.
En la majoria deis malalts de canvis
orgánics és corrent la tendencia de l'iso
lament, pel fet que les conseqüencies del
seu aparell digestiu i evacuatiu els fa
creure ésser repugnants i bruts. Aquesta
suposició els fa reaccionar en sentit con
trari i els porta a normes exagerades, a
un fanatisme de netedat i a un excés de
correcció. El seu ideal és ésser els més
purs, els més nets, els més immaculats i
els més nobles. Es entre ells on es troben
els apóstols, els herois de la virtut, els
predicadors d'etiques noves i els sermo
ners de la vida exemplar. S'hi troben els
que cerquen la integritat del carácter, la
puresa, absoluta deis actes i la perfecció
de la doctrina.
Tenint en compte el grau de desorde
nament orgánic, podem dir que Marx era
un de tals. No tenia solament l'ambició
d'ésser el més savi coneixedor de la IP
teratura socialista i el crític más compe
tent de l'economia política, sinó que tam
bé volia passar pel millor revolucionani
i pel suprem representant del comunis
me. Pretenia representar la teoria més
pura i el sistema més perfecte, i, a la fi
d'assegurar-se tal superioritat, havia de
despreciar tots els altres autors socialis
tes, destronant-los i blasmant-los de false
dat, oferint-los al despreci i a la nota del
públic. El socialisme deis utopistes va és
ser tractat de macedónia d'idees dubtoses.
Proudhon va veure's estigmatitzat com
un trist "monsieur" en el món deis siste
mes socialistes, i Lassalle, Bakounine
Dohweitzer foren acusats de portar la pu
ra teoria dintre el fang de les idees bur
geses i de vendre's descaradament. Era
Marx, ell sol, qui detentava la doctrina;
només amb ell es trobava la ciencia pura
com el diament, la concepció immacula
da del socialisme, la pedra filosofal i la
veritat divina. Tot pensament que no era
nat en el seu cervell el perseguia o el re
butjava rabiosament. No hi havia més sa
viesa i Ilum que les seves, més socialisme
que el seu, més evangeli que la seva doc
trina. La seva obra era el parangó de la
puresa intelectual i de la integritat cien
tífica. El seu sistema era Alá i ell era el
profeta.
N. A. — La setmana vinent, a. D., aca
bará aquesta série d'articles, el qual par
lará del nivell compensatori al sentiment
d'inferioritat i del contrast de les leones
de Marx amb la práctica de la seva vida.
4 FLAMA
Alll
Hem descobert Andorra. No pas de la
manera que aquests darrers temps l'ha
vien descoberta tants i tants "enviats es
pecials" de diaris i revistes. No. La nos
tra Andorra, és aquella mateixa Vall ha
tejada per Carlomang. ts la mateixa a qui
Ludovic Pius atorgá carta de constitu
ció...
Peró nosaltres hem descobert la ve
ritat del malestar d'Andorra. Hem par
lat amb un deis homes que ha !ugat im
portant paper en la política de les Valls.
Calmós, petit, temorenc, potser de qué
les seves manifestacions puguin ésser
considerades com una tralició o secret
d'Estat, el nostre andorrá parla:
—A Andora hi havia un home, natu
ral del pais, d'una extraordinária vivesa.
Tant que, nomenat Secretani del Consell,
no tardá a abassegar tots els cárrecs pú
Mies importants. Secretani del jutge, Se
cretari de tót f&u l'home de confiança
de Copríncep mitra, del Consell i de tot
hom. Aquest borne era Pican.
--Andorra?
—Si, áltrament no hauria pogut ocu
par aquells cárrecs.
—Aixi era un abassegador?
---Completament i a Andorra ningú no
es queixava. Peró vingué la intriga,
en 1926.
--Tan vell és l'origen de les discór
dies?
—Si,,sí, tan vell. La cosa comen
ga quan fou destitufi pel Bisbe de la
Seu.
—Per quina causa?
—Per una dona. Picart era casat amb
una francesa .i com que era una perso
nalitat i guanyava molts diners, no és
gens estrany que tingués una criada. Bé,
dones, aquesta criada ha estat la que
d'una manera no pública ha regit els
destins d'Andorra. Picart se n'enamorá,
ella forjá la intriga i la muller del cacic
—aleshores encara no exercia el caci
cat—hrgué d'abandonar-lo i refugiar-se
a Franca.
Aquest escándol, naturalment no po
dia emparar-se en un cárrec de confian
ça del Copríncep mitra, i aquest el des
tituí i Ii retirá la confiança.
Tornant de Roma
La pietat:
Heus-ací el
nostre
homenatge
Casa de la Van
L'origen d'una revolució
La descoberta d'Andorra
—Peró Picart quedá Secretani del Con
sell?
—Sí. Llevat del cárrec que tenia do
nat pel Bisbe, mantigué els altres. Am
biciós i venjatiu, peró, Picart no s'a
contentava i conspira per fer perdre al
Copríncep la confiança popular.
I comenlá a socavar-la per les es
escoles. A Andorra hi havia cinc escoles
pagades pel Copríncep mitra i que eren,
de fet, les úniques que tenien eficácia.
Peró Picart, amo, de fet, del Consell,
aconsegui destituir els mestres, aixecant
amb aixó les protestes de la majoria de
ciutadans.
I passen els anys i el predomini de
Picart és cada vegada més gros. Tant que,
vulnerant la constitució andorrana, dóna
carta de nacionálitat a un catalá i fami
lia que, amb l'excusa de la salut, anaren
a Andorra. Aquest home, fou, d'aleshores
•
Hem anat a Roma cinc-cents pelegrins
a portar al Papa l'homenatge afectuosis
sim de tota la joventut catalana. Hem
anat a oferir-li, amb él cor vessant de
joia i d'ardidesa l'homenatge de la jo
venesa catalana que, sentint dintre seu
el pie sentit de la responsabilitat, s'ha
emprés la tasca gegantina de transformar
i vivificar l'esperit eixarreit d'ideals de
tants i tants companys de joventut.
El nostre homenatge ha estat humil,
sense efectismes de cap mena, senzill
i fervorós.
L'homenatge de la joventtit catalana,
peró amb tot i la seva senzillesa ha estat
Carta de constitució d'Andorra, de puny i lletra de Ludovico Pius
(Arxiu Episcopal de Seu d'Urgell)
ençá, el braç dret de Picart.
—Peró les concesions de joc, d'aigua,
—Tot va venint, veureu. Aquest home
de confiança de Picart, va gestionar de
un homenatge símbol que es renovará
constantment. Hem ofert al Papa, junt
amb la nostra afectuosa subrnissió, la
nostra pietat, aquesta flor exquisida que
va florir tan ubérrimament i exemplar en
el nostre pelegrinatge.
Amics: Phomenatge de la joventut ca
talana ha d'ésser el mili«. De nosaltres
depén que aixi sigui. Servem la conti
nultat d'aquesta pietat viscuda a Roma
i el 'nostre homenatge fará honor al nos
tre nom.
la Generalitat una subvenció de 16.000
pesetes per a les escoles, i l'aconseguí.
Va presentar-se al Consell, n'entregá den
mil i es quedá, amb equiescéncia del Con
sell, les altres sis mil, de les quals féu
rebut per Mes vergonya.
Naturalment, aixó arribá d'una mane
ra o altra a coneixement de la Generali
tat i la subvenció fou retirada.
Aleshores, Picart, per mitjá d'aquest
aliat seu, sollicitaren una subvenció de
l'Estat espanyol i els fou concedida...
peró d'una manera que a ells no els va
afavorir personalment. Coneixent, segons
sembla, el que havia passat amb la de la
Generalitat, el Govern central els enviá
mestres i els muntá escoles en lloc de
donar-los diners.
—Els va ben arreglar!
—Es aleshores quan Picart començá
les negociacions amb un súbdit suís
LUIS PRAT
Villa Aldobrandini, Roma
P. B. F.
Sant Miguel d'Engolasters
alemany per a determinades concessions.
No s'entengueren i les negocions foren
entaulades amb un barceloni. Aquesta ve
gada eren les célebres concessions del
joc. El Copríncep mitra posá el seu vet a
les negociacions de Picart i tornaren a
promoure's els conflictes.
—Peró i el Consell?
—El Consell, de fet, d'exila del 1926, no
existeix a Andorra. Tota la política és
moguda per aquest home.
—I el poble?
—El poble? No veieu que aquest Picart
és l'home més Ilest! Ell sol fa moure una
gran quantitat de gent sense criteri pro
pi. A més, com que s'havia ficat al Con
sell a la hutxaca...
—I els darrers esdeveniments?
--Són poc Inés o menys com els res
senya la premsa neutra. No com digué
L'Opinió. Peró el bou seny s'ha imposat
i la política d'aquest home potser s'hau
rá acabat. A més, com que fou expulsat
d'Andorra...
—Per qué?
—Perqué damunt seu pesa la senten
cia del Govern francés per abandonar la
seva muller. I com que alzó significa per
a el! passar una temporada a l'ombra i
concedir una pensió vitalicia a la seva
muller, no li convé.
—I on és ara?
—On voleu que sigui. Allá on va tot
hom: a Barcelona.
—I del resultat de les eleccions, esteu
contents els andorrans?
—A mitges, peró com que s'haurá aca
bat la dictadura Picart, em penso que
tot s'arreglará.
Heus ací perqué diem que havíem des
cobert Andorra. La petita República que
la intriga d'una dona, que desvetllá les
passions d'un borne, ha trasbalsát.
Apuntem una darrera pregunta al nos
tre andorrá:
—Si mai perdéssiu la vostra indepen
déncia, cap a quin cantó us decantaríeu?
—Cap a Catalunya. A Franca ens- han
ríem d'emmotIlar a la seva manera d'és
ser. Aquí no hauriem de fer cap esforc.
Al capdavall, andorrans o catalans, qué
més té?
mal
,WFLAMA
Les grans manifestacions de l'Església
Un gran Congrés Eucarístic al Congo
LA PREPARACIO D'UN CONGRES EU
CARISTIC
Dos anys no són poc quan es tracta
d'organitzar un Congrés en un indret
del nostre continent. Peró tractant-se
d'organitzar-lo en el cor de l'Africa Cen
tral... els mitjans de comunicació, l'al
berg, el clima, l'indígena, tot són incon
venients que fan la tasca més dura i
laboriosa.
Per aixó fou una cosa grandiosa i a la
vegada insuperable el Congrés celebrat
a Kisantú, en el Baix Congo, els dies 13,
14 i 15 del mes d'agost darrer.
Aquest primer Congrés Nacional Eu
carístic del Centre de l'Africa, ideat i
realitzat pel zel de S. E. Monsenyor De
llepiane, Delegat Apostólic, revestí una
grandiositat insospitada. Més de 15.000
católics indígenes!
LA IMPECABLE ORGANITZACIO
Donava bo d'anar en els trens que con
&len pelegrins! De tant en tant una ven
de petita protesta:
—Aixecar-se a les cinc del matí!
I seguidament la mateixa ven es feia
frissadora:
—Tardarem molt a arribar-hi?
Foren unes diades inesborrables. Vo
ler assenyalar noms fóra caure en pe
cats d'omisió: tots varen contribuir a l'é
xit. Des del Vicari apostólic de Kisan
tú, Monsenyor Verwimp, fins al direc
tor de la banda musical, passant pels es
portius, pels exploradors... Cal dir no
més que el superior de la missió del Baix
Congo, va visitar familia per familia,
persona per persona...
UNA VISITA NOCTURNA AL CAMPA
MENT
A la nit el campament eucaristic te
nia toas insospitats. Arreu ombres blan
Els indígenes renten les seves bateries
ques es dreçaven en l'ombra. Hi han ca
torze grans tendes — com envelats — on
caben unes mil persones; són fetes, pe
ró de bambú i cobertes de palla.
Són les 21'30: la campana ha tocat
el senyal de silenci i la tranquillitat és fa
arreu del campament... En algun indret
veus que provn, de tant en tant, de lli
gar converses. Algú es queixa que no está
tant bé com a casa, i hom respon:
—Jo estic bé. Un Congrés Eucarístic
UN ALTAR MONUMENTAL
Tretze d'agost, primera diada del Con
grés: A dos quarts de sis toquen diana
al campament. Processonalment els pe
legrins es dirigeixen a la gran explanada
Camí del campament
on se celebrará el Congrés, al davant de
la missió. Al mig es redreça un altar més
alt que l'església, per la construcció del
qual s'esmerçaren més de 600.000 socs
d'arbres.
En el fons campeja un gran quadro:
im vol d'angels entorn de la Sagrada En
caristia. Peró uns altres* angels ens fan
girar l'esguard: són 12.000 indigenes que
s'han postrat per a rebre la Comunió. És
un espectacle commovedor i indescrip
tible: 12.000 cares d'éban, 12.000 negres
que són al peu de l'altar per a rebre
l'Hóstia blanca... 12.000 animes que fri
sen per a degustar el Pa de salut que
fa les animes fortes! I dotze missioners
que distribueixen l'Eucaristia en mig d'a
quella mar humana que prega. Qui pot
deturar en aquests moments el dolç con
fort d'una Ilágrima?
LA FORCA D'UN DISCURS
El cor, canta la Missa solemne acom
panyat de la banda musical.
Ara és el Delegat Apostólic, el repre
sentant del Papa, que passa amb el seu
seguici..., ressona la campana, la ban
da ataca fort la marxa pontifical... Mon
senyor Dellepiane passa majestuós; la
seva figura es retalla somrient benévo
la. La seva bonesa li traspua al ros
tre... Les mans s'alcen saludant-lo. Tot
hom s'agombola per a veure'l.
Li dóna la benvinguda el Vicari Apos
tólic de Kisantú i S. E. escolta la lec
tura feta en llengua indígena; la seva ven
és impregnada d'emoció:
"Si la nostra sofrença, per les malal
ties 1 penalitats de la nostra terna, ha es
tat suportada amb resignació en podem
donar grades a l'Església Católica... Per
aixó nosaltres • presentem l'homenatge del
nostre amor i del nostre respecte al Sant
Pare i a Vós, el seu Delegat... Nosaltres
volem que Crist regni, que la seva llei i
la seva gracia segueixin. sempre en la
nostra familia i en el Congo sencer..."
lionsenyor Dell ep ian e, visiblement
emocionat, respon amb un discurs vi
brant que fa espurnejar els ulls dels fi
dels congregats en la gran esplanada.
Constata la certesa de qué 'en el Congo
es treballa, i fa vots per l'imperi del
Crist en el centre africá. I acaba fervo
rosament, oblativament: "A Jesús Sagra
mentat sigui donada glória, honor, 'reco
neixença i amor; al Sant Pare, Plus XIé,
acatament, .fidelitat, prosperitat i vida!"
JORNADES PLENES
Com la primera, solemnement, s'esco
laren .les altres dues. El Via Crucis re
vestí grandiositat insospitala.
S'havia trames al Sant Pare un tele
grama d'homenatge i devoció. Després
del solemne Pontifical vingué la respos
ta de Pius XIé amb la seva Benedicció. I
la Benedicció Papal donada a aquella
multitud d'éban era emocionant.
L'ADEU
Després de la-processó de clausura, la
gentada del Congrés es dispersa...
L'altar monumental es dibuixa solitari
damunt la plana. Una alenada de miste
ri passa per l'espai. Sembla que una veu
Divina tremoli pels aires: Alcen el cap!
Ha arribat l'hora de la vostra Redemp
ció!
no és una festa Mundana. Al Ilarg deis rius, pirogues de negres avancen camí de la Missió...
F. Picó C. De cara al món
S
Al marge d'un
atemptat
Al marge de tota tendencia política,
no podem, davant els fets polítics, fer
altra cosa que, des deis nostres punts de
mira, constatar aquests, si més no, com a
simples informadors. Aixó, és evident
que porta involucrat el risc de passár
sense voler al comentan. No és el nos
tre intent i procurarem evitar-lo.
Fa pocs dies la premsa de tot arreu
s'ocupava de l'atemptat de qué ha estat
víctima el Canceller austríac Dollfuss.
No és cosa que ignori ningú la situa
ció d'Austria enfront el feixisme del dic
tador d'Alemanya Adolf Hitler.
Austria, davant el món, ha volgut re
dreçar-se del jou alemany. El naciona
lisme seu és una força que s'encara al
nacional-socialisme hitleriá i pot donar
hores de preocupació al dictador ale
many.
Des del punt de mira minoritari, Aus
tria té raó en voler proclamar la seva
independencia. És un de tants petits es
tats que la.força numérica d'un estat veí
ha abassegat i que, donada la similitat de
rala, de llengua, de costums, ha arribat
DoIlfus amb la seva muller i filletes
a fer creure força que realment l'estat
absorbit era, de fet, una fracció de l'es
tat absorbent. Hl han casos coneguts de
prop que no cal mentar i que excusen
d'insistir sobre el tema.
Peró el cas d'Austria és un cas que cal
seguir de prop, per tal com entranya un
aspecte religiós que no pot deixar-se de
banda.
Austria, és católica. Potser que no s'ho
digui amb el to d'altres palsos, peró Doll
sos, peró Dollfuss mateix no deixa lloc
fuss mateix no deixa lloc a dubtes sobre
aquest punt, car no ha deixat mai de dir
que seguiria sempre fidelment les ense
nyances de les doctrines de rEsglésia,
traduides per les normes pontifícies.
No volem din que Hitler s'hagi decla
rat anticatólic obertament, peró si no
hagués .fet res més per a 'demostrar, al
menys, la seva acatolicitat, el fet de per
seguir als qui no pensen com ell dr,mos
tra que les doctrines cristianes no han
penetrat gaire en l'anima dels hitlerians.
(Acaba a la pagina 8)
91 FLAMA
GLOSSA
Els que ens havem
quedal...
...Várem acompangar-los fins que el tren arrencá. Quan la máquina
féu la senyal de partida els nostres cors bcztegaverz fortarnent. Mentre el tren
restava parat, amb l'alzar i venir deis amics, arrzb les converses sadolles d'en ' tusiasme, i la gatzara i les rialles de tots, ens semblava encara que tots hi
anávem. Pero vIngué un monzent, solemne per cert, en qué s'anava a realitzar
el somni de la F. J. C. de C.: la peregrinació a Roma.
La locomotriu potentíssima féu sentir la sevct veu estrident; esbufegá
amb fermesa i amb lentitud suau, posá el comboi en marxa.
El pelegrinatge de la F. J. C. de C. anavaa Roma.
Les finestretes i plataformes plenes de gent jove i cares enriolades
dejen ractéu-siau amb tota la joia que els cors joves saben manifestar.
Anárem fins a rextrem de l'andana per a veurels ben bé tots, per a estar
amb ells uns instants, ben efímers, pero uns instants més amb els amics que
anaven a postrar-se, en representado de tots, als peus de Plus Xlé, per a implorar seva benedicció i la seva gracia.
Amb calma viril desfilaren els cotxes davant nostre. Els veiérem marxar.
Els seguírem amb la vista per a rebre fins !'última prova d'afecte, que altra
cosa no volia dir aquella munió de mocadors blancs que voleiaverz de les
mans deis nostres amics.
El tren entra a la corba de sor/ida de l'estació i ben prompte desapare
gué. Quedárem uns moments palplantats, com a víctimes d'una Muslo, amb
regust de fum a la boca.
Si hagués estat sol, potser m'hauria caigut una llágrimal...
Peró fou tan sois un instant. No ererz ells qui anaven a Roma, era la
la Federació de Joves Cristians de Catalunga, érem nosaltres que hi anávem.
Ells, amb les sengeres, rescut, ralegria de tota la rzostra jovenesa; nosaltres,
amb el cor que els acompangava en cada instant, en cada moment.
No sé pas, amics que us haveu quedat com jo, que és el que haveu fet ;
el que és nosaltres, havem fet el pelegrinatge sencer i completíssim en el
fons de la nostra ment. Seguíem toles les incidéncies, gairebé hora per hora.
Passávem tumbé per Marsella; arribávem a Vingtimille; copsávem tota remo
ció de l'arribada a Roma; les visites jubilars; els actes de germanor amb la
joventut católica italiana; les z>4'sites al Coliseu, a les Catacumbes i, sobretot,
la visita solemníssima, millor dit, l'audiencia concedida pel Sant Pare, el
Papa deis joves, als nostres militants d'acció católica.
Havem imaginat el gest paternal, abrandat, dolg, pie d'emoció del re
presentarzt del Crist; les seves paraules encoratjadores de sant enardiment; el
silenci i emotivitat deis romeus amb els seus escuts i banderes.
1 sobretot fins havem arribat a experimentar el moment august de la
benedleció del Papa per a tots cTs I i per als no presents, nosaltres, I
totes les seves famílies i per a tots els protectors...
Nosaltres no érem a Roma, pero el nos/re cor, el nos/re esperit, eslava
allí present, fruint de les grácies de l'Ang Sant.
Secreta-iat diocesá de Barcelona
SANS
GRUP "SABA NOVA"
Ens comuniquen d'aquest grup que se gueixen amb tota regularitat els cercles
d'estudi i les reunions mensuals.
La Secció de Visites i Excursions or ganitza per a una data próxima una in
teressantíssima excursió a la Fábrica de
Cervesa Damm, S. A., a la qual convida
els socis i simpatitzen.
Hem rebut el full "Saba Nova", tot ehl
amarat de l'esperit fejocista, i del qual
La secció excursionista "La Boira- del Grup
109, en una acampada al Santuari
de Rocacorba
ens plan reproduir el següent parágraf:
Militants! No defalliu mai! A treballar
pel Grup, que és treballar per la F. J. C.
Fem gran el grup i farem gran la Fe
deració.
MATARO
P. Tarrés i Claret
GRUP "JOVENTUT", NUM. 36
Aprofitant les vacances, el dirigent, en
Josep Pla, ha fet Exercicis espirituals
en complet retirament.
Durant el mes de juliol hi hagué onze
altes. Continuen amb normalitat els cer
cles d'estudis.
La secció excursionista ha realitzat dar
rerament excursions al Montseny i al
Montgrony. En Josep Maria Esquerrá,
president de la secció d'atletisme, pren
gué part en els campionats d'Atletisme
del Maresma i del de Pentatlon, cele
brats en la nostra ciutat. Produi una mag
nífica impressió.
L'obligada calma estiuenca ha servit
per a preparar conscienciosament la tas
ca del proper curs, el qual promet ésser
fecund.
GRUP "LLEO XIII", NUM. 41
Totes les seccions d'aquest grup se gueixen disciplinadament llurs entrena
ments.
Han recomençat novament els cercles
d'estudis.
Destacats elements del grup contribui
ren a la magnífica organització de l'A
plec de Dosrius.
El grup ha trames una bona represen
tació a Roma.
El delegat de la Unió Local ha propo
.
ACTUACIO DE
sat que aquesta organitzi una Hora San
ta especial per a militants fejocistes, en
ocasió de les festes de la F. J. C., en un
principi, i més endavant, cada trimestre
i fins cada mes, si és possible.
SANT VICENÇ DE LLAVANERES
MASNOU
DOSRIUS
GRUP "MONTALT", NUM. 149
Segueixen els cercles d'estudis. an es
tat ponents en Melcior Riera, en Joan
Abril i en Salvador Torrents.
Es treballa per a constituir la secció
de pietat.
GRUP "MAR BLAVA",NUM. 159
Havem constituit una secció ciclista,
la qual s'ha compromés a fer propaganda
fejocísta pels pobles veins.
Sota la direcció del reverend consilia
ri estem a punt de formar la secció de
pietat.
La secció de futbol fa gestions amb la
Joventut Católica local per a la possessió
d'un camp.
Assisteixen 15 militants als cercles d'es
tudis.
Actualment som 43 socis contra 37 el
mes passat.
Darrerament ens hem vist honorats
amb la visita deis companys Monfort i
Nadal, membres del Consell Federal.
Próximament preparem un acte de pro
paganda que, estem convençuts, desper
tará interés a l'opinió masnouina.
GRUP "DOSRIUS", NUM. 168
En_zauesta simpática població del Ma
resma bu el Roe on, mercés a l'activitat
deis dirigents, del grup i el reverend con
siliari, se celebra l'aplec que FLAMA va
ressenyar oportunarnent.
No cal recordar que fou un éxit.
El cercle d'estudis el celebrem cada
tres setmanes.
SANT MARTI DE TEIÁ
GRUP "RESPLENDOR", NUM. 174
Segueixen activament els cercles d'es
tudis.
Darrerament rebérem la visita deis
companys Tarrés i Clavell, president del
Consell Diocesá i del de la Sug-federació,
respectivament, els quals ens estimula
ren a la continuitat i a la fe en l'ideal.
BARCELONA
GRUP "SANTA MADRONA"
El grup núm. 5 "Santa Madrona", or ganitza per al dia 19 del corrent, a les
vuit del vespre, una conferencia dona
da pel doctor Pere Tarrés i Claret sobre
el tema d'"Els problemes de la castedat
en la joventut". Preguem als fejocistes
la seva assisténcia.
Sub-flderació de l'Alt Penedés
GRUP "VILARNAU", NUM. 125
Hem rebut una extensa nota de les acti
vitats desplegades per aquest grup, de
la qual són els següents parágrafs:
gidEan lla'ulntiomvaa rJeuunntaió Dgierneecrtaivlaq, ufeodramaedlea pels membres següents :
President: Claudi Casanovas.
Secretari: Alfons Romeu.
Tresorer: Víctor Esteve.
LóVpeozc.als: Pere Uyá, Lluis Forns i Joan
Segueixen amb regularitat els cercles
d'estudis i les reunions mensuals.
El passat din 17 organitzaren una ex cursió a Sant Magí de la Brufaganya per
tal d'assistir al primer Aplec de Tardor.
Treballen activament en les diferents sec
cions i tenen un bon equip de Futbol.
Aixi mateix, a cárrec d'en Francesc
Montfort, va tenir lloc una conferencia
al local del Centre Católic.
Per a data próxima pensen poder-ne
celebrar una altra, tenint en comp te l'éxit
assolit per la primera.
Secretariat diocesá de Glrona
GIRONA
GRUP "SANT NÁRCIS", NUM. 69
Aquest grup ens comunica que 'conti
nua celebrant-se cada dilluns el cercle
d'estudis, amb un tant per cent molt
crescut de fejocistes.
En la passada reunió mensual procedi
ren a l'elecció deis cárrecs de President
i Secretan i vacants, per als quals foren
nomenats els joves Joan Palahí i Emili Figueras, respectivament.
Una conmissió de membres del Comité
Directiu es traslladá. a Santa Coloma de
Fornés per tal d'assistir al repartiment
de premis del Certamen organitzat pel
grup Fornés d'aquella localitat.
Estan organitzant les diverses Seccions
del grup i esperem que impulsaran nota
blement l'activitat deis nostres amics de
Girona, els quals treballen ardidament
per tal de fer conéixer la nostra obra a
tots els joves de la immortal ciutat.
VILAVI D'ONYAR
GRUP "SANT ESTEVE", NUM. 73
Estan treballant activament per consti
tuir un grup Avantguardista. Preparen
actualment una serie de noiets que se
ran els futurs dirigents avantguardistes.
Tenen una secció de gimnástica per a la
mamada, amb gran content deis petit
gimnastes, i organitzen una secció de
teatre.
delFucnecrciolenedn'easmtubdisre. gularitat les sessions
Endavant !
CASSA. DE LA SELVA
GRUP "SANTA ESPINA", NUM. 88
D'aquest grup ens diuen que han aca
bat les sessions cinematográfiques que
durant la temporada finida han estat do
npalannt feenr ceolnCstaasralquaemfboubprirlelacínst perxoitr.roEgnasr
la temporada unes guantes festes més, a petició del palie, el qual comenca a do
nar-se compte del perill immens que re presenta assistir a projeccions de cine
ma no controlades.
obFtienlgicuitemi deelssitgneomstrqeuse alma icpsroppeerralt'eexmit
porada perseverin en la bona obra de
cristianització del cinema.
SANT FELIU DE GUIXOLS
GRUP "GERMANOR", NUM. 94
De la nota d'activitats rebuda última
ment extreiem:
El cercle d'estudis segueix el seu rit
me normal. Les sessions es veuen concor regudes.
13,LuanSeenctcrieónadm'Eesnptogrtesneorragladneiltzsae,u eelqudiipa de futbol a base d'un match sostingut
entre vint-i-dos individus inscrits a aques
ta secció.
La Secció Excursionista «La Boira> del Crup
109 en una acampada al Santuari de la Mare
de Déu del Far (Girona)
4EN
LA F. J. C. DE C.
Sabem que per la propera tardor con
tinuaran les lliçons de Cultura física i
Gramática catalana, que han han quedat
suspeses aquests mesos de calor.
SANT CUGAT DE SALT
GRUP "SANT CUGAT", NUM. 109
Invitats per la Congregació Mariana a
la festa que dicada al seu excels patró
Sant Lluís, un bon nombre de fejocistes
assistiren als actes que se celebraren a
la Parréquia i molts d'ells s'atasaren a la Sagrada Taula.
Durant els dies de Festa Major aquest
grup tingué la felil idea d'instalar una exposició de dibuixos i fotografíes fetes
per elements del grup. L'éxit que assolí superé els cálculs del Comité i organit
zadors. El nombre de visitants passé de
1.200, entre aquests uns joves fejocistes
de Carona i del Consell Diocesá, acompa nyats del reverend Consiliari. Aque ita exposició fou un mitjá de propaganda
colossal. Es repartiren una infinitat de
fulles-proclames de la nostra obra.
Han continuat el seu curs normal les
seccions de cercle d'estudis, classes noc
turnes i esports.
Entre els components d'aquest grup han
tin,sut gran acceptació els assaigs del nos- ir:Hin:une, cosa que demostra el bon en
cert del seu autor.
PALAFRUGELL
GRUP "SANT SEBASTIA", NUM. 162
En l'ultima reunió parlárem extensa
ment de la passada Setmana d'Estudis de
la F. J. C. de C., que tan bona impres
sió ens produí. Les explicacions deis
companys que hi assistiren entusiasmaren
a tots i aprenguérem més a fons totes les qüestions transcendentals que s'hi dis
cutiren.
la Eclaslocre, rcfolersçad'ceostnucdoirsreegsutvse. uen, malgrat
Secretariat diocesá de Tarragona
FALSET
GRUP "SANT GREGORI", NUM. 57
Amb motiu d'haver sortit ilesos de
lp'aricmciedreAntplescofMertonqtsuearnratie,nsféredmirigcíeelmebraarl
cambril de la Moreneta, en acció de grá
darrerament una missa de comunió al
cies. De retorn visitárem els amics d'I
gualada.
En una de les darreres reunions del
Comité Directiu acordérem Ilançar-nos a
una propaganda intensiva per tots els po
bles del Priorat.
El senyor Josep Maria Gich doná una
interessant conferéncia en el nostre es tatge social sobre: "El fracás del socia
lisme".
L'aplic a l'ermita de Sant Gregori, que
tradicionalment se celebra el darrer dia
de la festa majar, aná a cárrec nostres. No cal dir que l'éxit fou absolut.
Passat el període del treball intensiu
per la majoria deis nostres joves pagesos
anem a reemprendre els tercies d'estudi.
"GRUP LLUM", NUM. 103
El cercle d'estudis, molt bé. Hi assis
teixen un promig de 18 mllitants.
A .cárrec de competents professors co
mençaran, a primers d'octubre, uns cur
sets de Religió, Doctrina social de l'Es glésia i Oratoria. Es preveu una matrícu
la ben nodrida.
Ens és grat fer notar que molts deis
Grup 148 Carnprodón
nostres socis, han practicat ja Exercicis
Espirituals en complet retirament. A la
darrera tanda hi prengueren part sis !o
yes i n'hi han dos més d'inscrits per la d'aquest setembre.
Les seccions esportives preparen de
gudament la tasca del curs que va a co mençar.
VILABELLA
GRUP NUM. 102
d'aCquoenstitnguraup.senEsne ladedscaarnresraPerenutunsiióasmcee
lebrada pels amics de l'Agrupació Cultu
ral es prengué l'acord de prosseguir els
cduersCeatstalduenyGa,raAmráittmicéaticcaatailaOnraf,eóH. Lisatédriia
receló d'aquest curset anirá a cárrec del
reverend i infatigable consiliari i del Pre
sident del grup en Joan Rafí.
REUS
Vida esportiva
(Sobran, del número passoi)
ATLET1SME
Petit comentani
El diumenge passat, dia 13, vaig fer
cap a Badalona. La veritat és que si no arribo a ésser tafaner em quedo a les cap
sse2eol3ssr,td,cp'aacugmoioxmpsitqocu(nleeiacpt,,svqlaiduing'eAotItsillpóeecigtsiistramta,eefnaaneEesvlre.fMuarraeit!el)n.qLueeal Vaig disfrutar de valent. Hi vaig veure de tot. Tantes coses hl havien, que quasi em faig un embolic de tot, perolo ja ven ré de treure l'aigua neta.
aipsLuegn'aotmanricdtrePeisserte3a.n0P0teo0lsf.iorG5t.,u00ad0n'I,ygasudóanolareddnaei,svees1r.p5it0oa0tt
un éxit. Ah! sapigueu que venia d'Iguala BtddraeaeTdlsaailolamolr,dngbeaiaé,dfdeaepesrsupipxeroélstsquvadeineaotqlgmlueeeasvnnaiarnr-vcsaeéemnfaeorXdleaiesomll,qesunadaltet. terra; i sinon,qoueachaobadviaguminaields'a5r'r4i4bamr ea tres. Olé/
rpietasnP,taeterquxur»lae'alsmmseomiercntbitalS,aeharqanbuaoeh,nan8go'n6uo9tfmadmb'ierenletfrpledueseisr..aptmrsobvveeesl,
edRlasePrniesorreió,allnenaiuomlsliása,4nctempleelpsrdúisbs1elf0uir0csu,tiácirrteeiodnmtsanepttloso,tsse°s,llesilmftosppuadire'etusin. lrnaaal,peesqlpul éedceidegudarelalvifnaoacfiiinnustnelr'eaionrcrr,iobnuagsdiamfeeidanetltogvrenennaer
F. J. C.
FEDERACIÓ
JOVES CPISTIANS
C ATA.t, f.; hl YA
CAkhil f DE
tak.r..9,:iitE A.: ILI
CARNETS!
El Secretariat General disposa al
tra vegada d'una nova edició de car
ncts. El preu és de 50 céntims i la
forma de pagament ha d'ésser al
comptat.
Essent obligatori per a tots els
fejocistes l'adquisició de llur carnet,
ens permetem posar en coneixement
de tots el Grups que no es donará
curs a cap alta de membre actiu que
no vagi acompanyada de l'import del
carnet corresponent.
Diuen de Terrassa...
Els nostres excursionistes
leqgdolurecueajpsoles"asvnVemdtdniuurietidrltasapendaxqigtreculresauuelnrspasstsúi'aollta"ltaniaAnmiCnstvçtseaadardnedvdiataee"lnaseylildaCaje""oe.SnrrjudnaoAlnasiqndttoaruyelaealisM.atFpEaesrsiodrermianreatrze"iaedir,lclsalid,tóeade.amns'anpugaSaenoivrcosteiéthbn,,aliugcaugsoudanléthqlsoagusdcuriieaaurritnítneovatutieeuslnasianttrsaurlptiesbcoisaosaestlcltmosoardnesenvcioisaeesnrnttsdorsteornasessrs,
vertaderament pintorescos. Allí hauríeu sentit tota mena d'opinions sobre la futu
rnaoveexllpsedeixcciuór,siionsiosbteres.tot hauríeu disfrutat, sentint explicar els preparatius deis
lasemigsibddFelel'iEnsmsatclíamoptliíeaqnpduteie,sls, daomiranroitbh1xéa2inll.eeddsl'a,'gomeoilorsstmlvaeeelnSustraoenltuataandmMibraiingsehsilarse-lsasaebetuaapsnmesrlbasdiepgnascososdStmareeuresmrnaltjaisorvdceeeoslcm.ivdeEiinaqtçtugaceiap.apaStisalólunmtcoolteliss
nar les altes torres de la ciutat. Ni un bri d'aire que vulgui torbar el silenci se pulcral en qué l'atur absolut de fábriques i tallers ha deixat la urbs. De tant en tant sentireu l'alegre conversar deis excursionistes que abandonen les própies Ilars
durant els vuit dies de vacances.
pdaesslee(smId7al'1a4ltaavrSearaasn, tMaaaoMnnucisarsadana,tenlosenstrebasesplllelearsedemesmdeelaltalr'eECnsatapqcuitieaól eddneesl lcaNooCnrdedurdipraeánryaas,oPriutiicrgocmeenredneácl.etmArelnlaí fruir dels magnífics panorames de la bella comarca catalana.
i MeErasnguens,qdueasrtdd'oencihnecmdedle dpiuaja1r3 aqul'aEnstasonrytimde dMeaPl uNigiuc.eErdnáeal mllbargdirceacrnciiódae GGeerr
a Meranges tenim ocasió d'admirar les belleses i magnificéncies de l'encontrada. Al
peu de muntanyes resseques, on tot ho dominen les roques nues de granit despre
ses dels cimals per les aigües i la neu, uns prats grandiosos i exuberants, que sem blen brotar de vegades del cor mateix de les roques, animen el paisatge. Els ar bres amb figures capricioses separen uns prats deis altres donant moltes vegades
la impressió d'un pessebre natural, obra de l'Artista deis artistes, el Creador de
lp'Urantsiv, ecrosm: pulnestenre,madaotsrndaent-vlaoq,ueels pqauneorpamasatu. rAenc' ia apllleár ulnesphoebrlbetestrerinqcuaíslsaimmesondoetios
nia del paisatge. Admirant tantes i tan grans magnificéncies arribem sense do
nar-nos-en compte a l'Estany de Mal Niu, on ens esperen noves i molt grans emo cions.
Com disfrutem en contemplar un espectacle tan impresionant com el que
tenim al davant! Al peu d'uns cimals encinglats, on els granets hi campegen al seu gust, al davant d'un congost pie encara de neu, enfront d'unes muntanyes on es
tvoetuaenla bseevnammaargcandifeiscélnecsiaruiteasrrodgeánlecsiag, eelel rbese,llíss'seinmténE,stiamnpyodsaenMt ail gNraiun,dipórso,duamctbe
adiegüle'esrodsieól'geslatacniayr,fepciuendaevne,sssa'erxdte'aniegnuaunfrsesbcoascioscrdis'utafalninoaso. sPeprinlsa, penartelsquequlaelss eelssquteemixpaodreaslspehlivpeersnedneclsa hnaenu dieliaxaftormçaardceaits lvluerntsp.as, en les nombroses branques
En aquest paratge deliciós parem el campament durant els dos dies successius.
Llástima que el fred intens ens en tregui més prompte del que voldríem.
peaspssléaEnrlddiedilsa. r1Ue5nsteacnnsatmsdpidriigseisitmudaat'exlaalcuFcroosuisótda. etEmBl aoptraeir(xdategdlee'aqjluaunetgahrmaenmendtterduieatdB'paeielgllvuecara,),mqopunaemhseeemnmtbdélaes
sbarlotallnatr edneltrceolresdepeladrreoscaquiequveoledsrideinsfrdibetueeniixrtoelt sseeugucituersn, dmueesntarbeuvnadocsaenstcaanntaulsn,, himne de lloanga al Creador de tantes riqueses. Els nombrosos arbres que erei
axgenraduafbanleo,sqousealpevronliteatntdedfeenlsaarF-noous, feáncsilpmreonptordceilonsoeln aubnrausoadmobrradeflremsqeusísds'iamgoasti.
El que atreu tota la nostra activitat aquests dies és l'exploració de la cava "la Tutat", de molla anomenada en aquestes encontrades. Es a.dins de la coya, on hem penetrat amb molta dificultat, que podem estudiar els efectes de l'aigua en les corrents subterránies. Allí podem admirar la força de l'erosió de les esmenta
ipdreeéssstcapolaercrremlnaittsesseidqeiumlseeefnontardmceireórnodcebsiesilnlmítsesaritimecrierissalcsqoudleuiSmhoanlntessfeondeml'taeaimgt ulpealsepsgersraunpbsrteescrariloaessneissoreinsaetdnaelasmctudiltetesis
tenuxadpc.loderaccioonncsreocciounpsenqugeraanpapraernttedne folersmhesoroersigdienalcsamdp'aanmimenalts ein palaqnuteesst. bAeqlluísessitmes
lcdeaisadeh1Alo9lssm,,pbdietanaatslalágprauiasensssesesentneyeraxrqlceauusderasdniepooenllesanrseaCltsaoedrrdpnooannbaeylmelaatseanlmdosesidtrPileaeadcnrdiauae,ttaucBtra.aemllNlpvoraeemcrc,aaelnBnsdtoa.ri.rIiEqanuaixeldíaeaasbtrpoarenirbrddeeiormn-dneeomiassl
d'aquelles terres anem cantant ben convençuts:
cedor. Aleshores, l'emoció us guanyava
us feieu el propósit d'arribar a ésser un
d'ells.
No parlaré deis guanyadors tots, per
qué el primer lloc per ells assoIit és ja
el millor elogi que sels pugui ter.
L'organització i desgranament de les
pro-ves, a desgrat d'ésser la primera 'fre gada, es pot qualificar d'excellent. Jo dic
des d'aquí, que la propera vegada, asso
liran els organitzadors un éxit perfecte.
Pel camp es van veure, donant proves
de gran intuició i coneixements, a diver
jsoocsisatbesnegdairtsig(isnotrteql uteormneaiig.noNfoaltaenno)mfee
nem ningú per avui.
legAamtsicsd1e l'lAa tleseticscmióe jda'Aetsletátislrlnaençaetn. Deels
grups, sou pregrats de laborar i millo
rar si ja teniu atletes Endavant, amics1
(Renoi, que seriós m'ha quedat aquest
parágraf1)
FUTBOL
•
EL TAFANER
El diumenge, dia 24 del passat mes,
celebrá l'anunciada reunió de Delegats
de la Diócesi de Barcelona per a l'orga
nització del Campipnat Diocesá, el eapió
del qual haurá de participar després en el de Catalunya de la F. J. C.
Meitat de Franca,
meitat d'Espanya,
no hi ha cap terra
com la Cerdanya.
EL CRONISTA.
P•LAMA
S'assenyalá el dia 15 d'octubre per l'in
errés deis drets, inscripció de jugadors i
pagament de fitxes. En atenció als grups
que no hi pogueren assistir s'admetrau inscripcions de nous equips mentre
l'esmentat dia 15 d'octubre hagin ingres
seaqtuiipfsi.txat els jugadors com tots els altres
Crup de Reus. Fervents de l'esport que fan
d'un erm un camp modelnissim per a tots els
esplais.
8 FL %LA
ENTRE COLEGUES
— No tinc cap inconvenient en deixar-vos
la corda quan sigui mort, pero a condició que
després me la torneu.
Ric el Rac, París
Pelegrinatge Maxicá a Roma
Sa Santedat ha rebut un grup de pele
grins mexicans, presidits pels arquebis
bes de Guadalajara i Puebla, els quals han
fet un viatge no excemp de perills, car
durant la navegació, prop de les Antilles,
es veieren enmig d'un furiós cicló. Es de
notar que l'arquebisbe de Puebla, Mons.
Verja i Zuna, ha sofert presó a les pre
sons mexicanes, acusat de desobediencia
a les Ileis dictades per Calles sobre el
culte.
El Papa dirigí la paraula als pelegrins,
i comença amb una salutació "al seu po
bre Mexic molt estimat", tan ben repre
sentat en els seus bisbes, i també a l'es
timadíssim Mexic les tribulacions i sofri?
ments del qual admira tant el Papa.
"Si bé —afegí S. S. — hi ha altres dos
palsos que fan concurrencia en el parti
cular afecte que Nós professem a Mexic,
que són els més atribulats, Espanya i
Rússia."
A conitnuació mostrá el Papa el seu
agraYment als pelegrins que han salvat
els perills del viatge i que s'han decida
a anar a Roma a desgrat de la crisi eco
nómica regnant.
"Vosaltres — continua dient el Pontí
fex — representen tot Méxic, amb totes
les seves proves i demostracions de fi
delitat a la Religió i al Pare, que és la
Seu Apostólica, el Vicari de Crist. Nós us
glorifiquem per totes les proves que heu
donat i que han arribat fins el martiri.
Vulgui Déu que l'Any Sant sigui de re
dempció per a Mexic i per a vosaltres un
augment de la redempció de les tributa
cions que ja comença a manifestar-se. I
vulgui Déu també que la redempció asso
leixi també els mateixos perseguidors que
no voten reconeixer Déu. Que la Verge de
Guadalupe que guia els pelegrins, interce
deixi per aconseguir la pan religiosa de
tot Mexic."
L'arquebisbe de Guadalupe presenta a
S. S. una súplica perque concedeixi que
mexicans el vitorejaren amb entusiasme.
En acomiadar-se de S. S. els pelegrins
l'ofici de la missa de la Verge de Guada
lupe sigui estés a tota l'Església.
FLAMA
(»pan de la F. J. C. de C.
REDACCIó I ADMINISTRACIó :
Santa Anna, 11 i 13 : BARCELONA
Franqueo concertado
p ,,i.., Giu \,
_____ .
¦1¦1111111~.¦
TOT SIGUI PER LA CULTURA
En un poble del Nord d'Espa
nya varen passar l'estiu noranta
estudiants estrangers, que prodiga
ren els escáridols dio i nit, mar
xant després sense pagar als
distes unes tres mil pessetes.
Peró el més greu del cas és que
el ministre d'Instrucció d'aleshores
els va ter installar a un edifici d'un
orde religiós, on funcionaven uns
menjadors per a nens pobres que,
gráeies a la yenerositat d'uns fa
bricants, foren installats a una
finca.
Peró és que en nom de la cultura
és poden ter totes aquestes coses?
Contra l'activitat deis Missioners
cristians a E glpte
El Caire (Egipte). Davant dels inci
dents que tingueren lloc, durant el mes
re juliol passat, a Kafraez-Zayyat, contra
les religioses franciscanes, el Govern
egipci ha hagut de prendre mesures ri
goroses a la fi d'apaivagar l'agitació que
regna contra els missioners cristians.
Al mateix temps, al camp musulmá,
surten iniciatives que tindrien per ob
jecte secundar la dita agitació.
L'Associació per a la defensa de l'Is
lam, ha obert una subscripció d'un pias
tra per persona, a l'afecte de construir
hospicis i asils, i poder combatre l'ac
tivitat deis missioners cristians.
Un notable egipci, Ahmed Mustafa
Amr, ha trames al rei, la suma considera
ble de 10.000 lliures esterlines per a la
fundació d'hospitals i centres benefics.
Una senyora de Gizeb, a les immedia
cions d'aquesta ciutat, ha ofert 2.500 me
tres quadrats de terreny per a la im
plantació d'obres benefiques musulma
nes.
Ensems, i amb idéntica finalitat, els
"ulamas" de la mesquita d'El Ahar, han
Ilançat una collecció de segells 'de cinc
piastres.
I el príncep Omar Tusun, ha dirigit
al president de l'Associació per a la de
fensa de l'Islam, (una carta redactada
en termes durs, en la qual deplora l'ac
tivitat que despleguen al Suda els mis
sioners cristians, i dóna vots perque si
guin tramesos a la dita regio, missio
ners musulmans.
Moviment de conversions
en massa
Hankwo (Hopei, Xina). — Aquest Vi
cariat Apostólic, que está confiat a la
clerecia indígena, registra tot un movi
ment de conversions en massa.
Fins a la data, tan •sols dues de les
sis suprefectures del Vicariat, compta
- Visca ! Una bona
compte corrent!
Entre el pretext i la crítica
ocasió per obrir un
De Ric et Rac, Paria
ARA SE'N DONA COMPTE
TINGUEU EN COMPTE...
IPR 24.T
Angel Pestana está desencantat de
la democrácia. Diu que es creia
que era una altra cosa. Nosaltres
també!
...que cal activar la campanya
pro ensenyament religiós.
...que ara que comença el czzrs
és hora de treballar de valerzt.
...que l'escota laica només ser
veix per corrompre l'esperit deis
infants.
...que cal que ens fem un delire
d'honor la propagació de !'escoto
católica.
És vostre
camiser
S'ha traslladat al carrer
L'arete:11i, 10 112
(davant l'ande local)
Maree 1 O II a 5 .1. dte. als fejocistes
El cinema al servei de les
missions
ven amb un nombre considerable de ca
tecúmens.
De la tercera, ara ens demanen per
sonal, a fi de poder obrir unes vint es
cotes.
Un dels caps de poble, ,explicava Lfixí
el per que de l'apropament deis seus
subdits al catolicisme: "Necessitant —
deia — estabilitzar la nostra situació,
cerquem l'ajut d'una força moral, sana
i fornida; hem estat enganyats pels par
tits polítics; les nostres antigues creen
ces passaren ja de moda; el protestan
tisme és mancat d'unitat i de serietat; so
lament l'Església Católica se'ns presenta
sempre imrnutable, com una penya al
mig d'un torrent — típica expressió xi
nesa —; per aixó, desitgem coneixer la
seva doctrina, i si ella no ens enganya,
ens farem tots católics."
París. — La casa cinematográfica "Pa
thé Consortium" acaba d'adquirir, per
contracte, l'exclusiva de la pellícula mis
sional "Sahara, terra fecunda", per a la
seva explotació a Franga. Altres dues có
pies del mateix film missional han estat
sollicitades per Bélgica i Canadá. Els au
tors d'aquesta interessant pellícula han
aconseguit un veritable exit, que es deu,
en gran part, al P. Dufays, deis Pares
Blancs. Les produccions cinematográfi
ques, d'argument missional, preparades
fins ia la data, són unes trenta, aproxi
madament. No obstant, "Sahara, terra fe
cunda" és la primera que aconsegueix
atreure l'atenció de les cfrans cases ex
plotadores.
L'obra del Pare Carlea Foucauld
Fes (Marroc). — Una lápida comme
morativa ha estat collocada al lloc on
habita el P. Caries Foucauld, en recor
datori del seu pas per la capital del Mar
roc, fa cinquanta anys. Continuadors de
—Perqué crida tant?
— Perqué no sé nedar !
—Tampoc en sé jo i no dic res.
De Ric el Rae. Paris
l'obra del gran apóstol del Sahara, se
ran, en endavant, els Germanets del Sa
grat Cor, la primera expedició deis quals
després d'haver pres l'hábil a Montmar
tre, el 8 de setembre actual, davant de
l'Excm. Cardenal Verdier,Arquebisbe de
París, sortí aquella mateixa tarda acp a
El-Albiod-Sidie-Cheik, on a pie desert,
a uns 120 quilómetres de la zona habita
da, es consagraran a l'apostolat entre els
musulmans, a l'igual que el su fundador.
111111111111111111111111111111111111111111111111111111111§11
continuació de la pagina 5
Per totes aquestes coses Austria juga
amb foc. Ho sap prou Dollfuss, "el Na
poleó de via-estreta", com li han dit hu
morísticament molts comentaristes; ho
sap i s'encara valentment i decidida
ment a la lluita. Fa pocs dies caigué fe
rit. Ara, restablert, ha tornat a la pales
tra i Iluitara...
En ocasió de l'atemptat susdit, les pri
meres autoritats eclesiástiques li han tes
timoniat el seu afecte. Nosaltres, sense
voler escatir fins a quin punt han de
portar-se les coses, sense voler entrar
més en detalls, hern de protestar—com un
dia protestávem de la persecució deis
jueus perque és inhumana, perque és
anticristiana—de que es portin les lluites
polítiques en aquest terreny.
Dollfuss, caura, potser, un dia assassi
nat pels carrers d'Austria, peró, voleu
dir que la seva mort donará més gló
ria a Alemanya?
FIDELTER
CINEMATOGRÁFICA
cuyás
Aparells sonors com
plets des de 7.000 ptes.
40 ocals arn`) instal.la
cions funcionan!
Recordeu que per apa
ras fotográfics
"Cinematográfica Cuyas"
Treballs fotográfics
económics i de qualitat
Cines 1 llonlernes per
coniertieles 1 sessions
Les millors maquines.
Cinematográfica CUYAS
Ronda Sant Pere, 4
Imp. FAVENCiA Provena.140 Teléfon 3475e