Gaseta de les arts. Any II, Núm. 32 (1 set. 1925)

              GASETA DE LES ARTS
Ler SIETEITIBRE 1925
rntre els objectes que
guardava l'antiga
Seu urgellitana i que un
a un han a nat desapa
reixent (1), recordávern
amb especial recança
un curiosís sim esten
dard romnnic que ha
vía figurat en l'Exposi
ció Hispano - Francesa
de Saragossa, oil el vá
rem veure, i que, mal
grat el seu interés ex
traordinari, per alguna
circumstáncia inexpli
cada va passar desaper
cebut déls ildustres ca
taloga dors del gran
aplec ,d'objectes d'art
antic reunits en aquella
exhibició memorable.
Uns dies de lleure en
un viatje a la Seu d'Ur
gell, per comanda de la
Junta de Museus, i en
espera d'autoritzacions
i permisos, ens dona
ren ocasió d'iniciar les
rec'erques del curiós
exemplar, i, feto una
enquesta prop dels ca
pitulars i de les persc
nes de més edat inter
vinents a la Catedral,
aconseguírem, amb Ilur
auxili, reconéixer detin
gudament l'indret on
l'estendard de referen
cia era guardat.
S'esqueia aquest in
dret en un deis nínxols
reliquiers oberts en dos
plafons laterals de l'al
tar parroquial de la
Sea (2), situat en el
transepte, al costat de
l'epístola. Allí, dins el
nínxol, que examiná
rem a presencia del
senyor rector i que tro
bárem ajustat amb una
simple portella, hi ha
vi una petita caixa re
liquiari de fusta, amb
la tapa a doble vessant,
amb tots els carácters
d'una arqueta gótica
restaurada i repintada
en el segle xvn, amb
decoració en camafeu
blanc, damunt fons ro
gene, on es vejen dues
figures d' án gel.
La caixeta tenia el
pany arrencat, i, amb
l'autorització del reve
rend senyor rector, la
várem treure del seu
lloc, a fi d'examinar
l'exemplar que segons
indicis contenia.
Oberta pel reverend senyor rector,
amb les seves própies mans va tren
re, en primer lloc, el pendó, plegat
(1) Ens cal esmentar, amb especial com
plaenea i gratitud, les facilitats que per a
les adquisicions del Museu va donar el
Rdm. i Il.ltrm. Dr. Benlloch (aval elevat
a la porpra cardenalicia) durant els darrers
dies del seu pontificat a la Seu urgelli
tana. Aixi mateix devent especial gratitud
al cardenal Ragonesi, Nunci apostblic de
S. S. a Espanya, i al Rdm. i Il•ltrm. doctor
Guitart, hisbe actual d'Urgen.
(2) La parrbquia de la Seu d'Urgell no
té temple especial, i el seu altar, dedicat al
titular Sant Ot, és dins la catedral.
L'estendard de Sant Ot
Museu la Ciutadella. — L'estendard roinanic dit de Sant (d., Segle
en mala forma, o, millor dit, ama
nyogat, i que tot seguit várem re
conéixer; i a continuació aparegué,
amanyogat també, un altre exem
plar, que, després d'examinat, re
sultá ésser una capa pluvial en seda
arábiga, la qual es troba tambéavui
en el Museu de la Ciutadella.
Dessota els dos draps poguérem
veure alguns saquets de tela de lli,
curosameitt lligats, contenint ossos
sants. Segons informacions que hem
demanat al Rnd. Pere Pujol, de la
Seu d'Urgell, aquestes relíquies, pels
DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH I TORRES Any Núm. 32
per altres de Sant
Fiuitós.
Per aquesta darrera
versió s'explicaria que
la caixa contenint les
relíquies d'aquest Sant
contingués la capa que
la tradidió considerava
com pertanyent al ma
teix Sant. El que no
s'explica és que contin
gui l'anomenat pendó
de Sant 01, ni quin sigui
l'origen del carácter ve
nerable que, pel lloc on
era guardat, és de creu
re que se li atribuía.
Mn. Pere Pujol, a qui
encomanárem la recer
ca de dades a l'arxiu
capitular, dedueix que
aquests teixits hi devien
ésser col.locats en el
segle xvirr, en fer nou
remenament a l'altar
de la parróquia arnb
motiu de construir-se el
non altar (del qual dona
noticia documental),
per a considerar-los cosa
veneranda. Cap noticia,
pero, no hi ha del pendó
directa ni indirecta,
que permeti justificar
ne la denominació, su
posant que aquesta
vulgui deixar entendre
-que es tracto de cosa
pertanyent al Sant,
com la 'col.locaCió en
un réliquiari semblo in
dicar. -Les' datps_de l'e
piscopat dé Sant Ot
(1095-1124 en compa
rar-les amb la data que
pot atribuir-se, a l'es
tendard, pel sea estil,
el fan possiblement coe
tani. Almenys, un. es
tudi detingut dels as
pectes diversos que el
pendo ofereix, permet
datar-lo en el segle
documents trobats a l'arxiu capitu
lar, poden ésser identificades amb
les de Sant Fruitós, arquebisbe de
Tarragona. El document que auto
ritza aquesta identificació és del
1564, i sols parla de relíquies, sense
referéncia a capa ni a pendó. El
senyor rector de la Seu, que feia
quaranta anys que regia la parró
quia, assegurava haver vist sem
pre la caixa espanyada i contin
guts a dintre, amb les relíquies, el
pendó i la capa, la qual capa era
anomenada, pels uns, de Sant Just,
* *
Les informacions que
ha fet Mn. Pere Pujol,
rastrejant els inventa
ris i els documents que
oferien possibilitats de
profit, són referents al
culte i a la devoció po
pularíssima de qué gau
deix el sant bisbe.
Mort en 1122, fou se
pultat en la catedra],
en sepultura episco
pal avui desapareguda,
d'on seria e xhumat
molt aviat, per a passar
el seu -cos a l'altar, on se li reté el
culte de patró titular de la ciutat,
Al cap d'onze anys de la seva mort
s'instituía oficialment la festa del
gloriós bisbe en l'església urgellitana
pel bisbe Pere Berenguer, son imme
diat successor. La festa es celebrava
el 30 de juny, aniversari del seu
traspás, i aixl va ésser fins l'any
1387, en qué un edicte del bisbe
Erill la traslladava al 27 de juny. '
, En el segle xvi el culte de Sant Ot
tingué una nova fase d'esplendor, i
es construí un non altar parroquia],
Museu de la Ciutadella. — Inscripció donant el nom de la brodadora de l'estendard
'de Sant Ot.
on era, com en l'anterior, venerat el
cos sant, com a patró que era de la
ciutat.
Aquest patronatge reporta, se
gons els documents expressen, una
cura tota especial, de part deis con
cellers de la ciutat i del Capítol, per
al manteniment de l'esplendor del
culte; i, al costat de les invocacions
de qué la gent de l'Urgell fa objecte
el sant patró, hi ha la de la seva
intercessio, contra els aiguats, així
com s'invoca l'altre sant patró, Ar
mengol,, bisbe d'Urgell, pel flagell de
les secades.
La caixa contenint el sant cos del
bisbe Ot fou .oberta, segons docu
ment, en 1.556 amb motiu de la seva
translació al nou altar a qué ens hem
referit, i exposades les seves relíquies
a la pública ,veneració, car no hi
'havia ningú que les ha gués vistes
mai. «Oberta la caixa de fusta, en
trobaren, a dintre, una altra de més
petita en la qual es guardaven els
ossos enters del sant baró, amb la
vestimenta sagrada amb qué, segons
costum de cristians, havia estat en
terrat. 'En la primera caixa hi havia
terra del seu sepulcre i embolicada
amb roba.»
• Aquestes són les noticies més im
portants, escollides, entre les que ens
comunica Mn. Pere Pujol, relatives
al culte de Sant Ot, i en cap'd'aques
tes noticies, com es ven, ni en cap dels
documents i inventaris per dl revi
sats, no hi ha la menor referencia a
l'estendard,, i aixb podria indicar que
no seria objecte pertariyent al Sant,
i que possiblement pendria el nom de
pendó de Sant Ot per tractar-se del
ganfaró parroquial d'aquella epoca,
i estar la parrbquia sota la seva ad
voca
GASETA DE LES AIV9
La figura adjunta dóna idea, millor
que tota- descripció, de la forma ge
neral de l'exemplar. Les seves mides
totals són: 1'05 metres de llargada,
des del cim a l'extrem dels gallarets
inferiers, i 69 centímetres d'amplada.
Es obrat en tela de lli, les imatges hi
són brodades i está ornamentat amb
sedes de color a punt de cadeneta.
En el rectangle superior, dins l'a
metlla mística, hi ha la imatge del
Pantocrátor assegut sostenint la bola
imperial amb sa destra i el llibre de la
sabiduria amb l'esquena. Als angles
les representacions apocaliptiques
dels quatre Evangelistes, i dessota
l'águila, a un costat, una curiosa
inscripció diu:
ELIS
AYA
MEF
CIT
El tot del rectangle és orlat per
una sanefa 'amb motiu de fullatges
estilitzats, de marcadIssima sabor
románica, i l'angle superior esquerre
de la imatge central mostra un peda e,
fet arnb un teixit arábic de seda,
possiblement d'Almeria, datable en
él segle my. Una vora d'aquest teixit
del pedaç és aprontada per a formar,
en el punt superior de l'angle, una
rudimentaria anella de suspensió.
Una altra anella de suspensió es veu,
en el centre de la vora superior, feta
amb un simple cordill de cánem i
passada per un estrip de la roba. Es
troben dues altres anelles de suspen
sió, iguals, separades nou centímetres
l'una de l'altra.
De l'orla inferior del rectangle
o32
pengen tres gallarets, formant un nera la possibilitat d'ésser un es
sol cos amb la roba del fons. A cada tendard parroquial.
gallaret hi ha brodada una figura Pero hi havia al temple esten
humana en actitud adorant, orlada dards votius? Heu'saqui una qüestió
per un filet decorat amb ovals. interessant i un detall d'utilitat a
El brodat, com les fotografies in- conéixerper a reconstruir-nos l'efecte
diquen, ha desapaiegut en molts de les nostres esglesies romániques
punts deixant al descobert el fons de amb banderes suspeses de la volta.
In i el trae en llapis que servia de guia Durandus diu: «Vexilla etiam super
a la brodadora, a aquesta inquietant altaie eriguntur, ut triumphus Chris
Elisava que des de les llurryanies del ti jugiter in ECclessia memoretur, per
segle XII ens deixa la grácia del seu quem et nos de inimico triumphare
nom perpetuada en l'obra devota speramus» (1). Hi havia, dones, pen
d'un pendó per al temple. dons erigits sobre l'altar. Eren,
Conegut el pendo, i no podent pro- aquests, els mateixos pe,ndons par
var que es tracti d'un objecte per- roquials?...
tanyent al sant bisbe que li ha donat Eren, encara, aquests pendons
nom, anem a veure les seves possi- parroquials, aqúells entorn dels quals
bles utilitzacions dins el templé, on es reunia el poble en moments de
cal suposar que sempre s'ha con- lluita i de perill? «Sed et parochiani,
servat. jis in casibus prceuntibus Ecclesia-
Mn. Gydiol (1) ens diu que des del rum suarum vexillis ad bella proce
segle xr hi ha noticia dels ganfarons debant» diu Ducange (2), I esmenta
que es destina ven a precedir els fidels un text d'Ethelredus, abat de Rieval
i eclesiástics en les comitives. I afe- en 1138, que diu: «Turstinus archie
geix (citant, coni a exemple; el pendó piscopus per totam dicecesim suam,
de Sant Ot) que els pendons románics edictum Episcopale proposuit ut de
degueren ésser de petita dipiensió. singulis parochiis, Presbyteris cum
Cal tenir present, per?), en estudiar Cruce et Wexillis, reliquiisque Sane
el cas concret del nostre exemplar, i torum prce untibus, omnes, qui pos
acceptant, amb Mn. Gudiol, la sint ad bella procedere, ad proceres
sibilitat de tractar-se d'un gantaró properassent, Ecclesiam Christi con
parrcquial, que el concepte de eo tra barbares defensuri» (3).
que era un ganfaró parroquial podia Hi ha, dones, segons els docu
no &ser aleshores el mateix que en ments: I. Simples ganfarcns parro
tenim ara, i que podria *tractar-se quials qui precedeixen els eclesiastics
d'un pendó conservat en el temple, i els lidels en les comitives. II.
sense que necessáriament ha gués Pendons erigits damunt l'altar (?).
d'ésser un ganfaró parroquial. III. Pendons o banderes, parro qtfials
Les excepcions que poden fer-se entorn els quals s'unien els feligre
per al pendo de Sant Ot deriven de la sos per a guerrejar. Encara, ultra
presencia en ell deis cordills suspen- aquests pendons i banderes própia
soris ja descrits, fets en época se?u- ment eclesiástics, hi ha cites docu
rament molt posterior a l'obra; ja mentals que indiquen la presencia
que no lliga, aquest sistema barbar en els temples, d'ensenyes de cab
rudimentari de suspensió, amb l'es- dillatge que eren solemnement reme
plendor de l'exemplar, i, encara més ses al cabdill pel sacerdot o el prelat
que aixb, el fet, molt digne d'es
ment, que la vora del teixit que (1) DuaANnus: "Ubre 1 de Ration.,
apeda ea l'angle superior esquerre de cap. 3, n... 32, eitat per Ducange.
(2) DUCANGE.
la imatge central sigui aprofitada (3) De Bello Slandardico (1133), cltat
com a anella de suspensió, la qual per Ducange. Hl ha en el mat lx Ducange
cosa prova que el pendó de Sant Ot una altra cita d'Oderic Vldal (1141), llibre 8,
pág. 705, que diu: «Igitur Quadregesimali
fou suspés essent apedaeat, tempore Rex Franclw et Dux Normandiso
Es explicable la utilit ' zació clun Brehervallum obsederunt, ibique fere duo
ganfaró parroquial (en el pur con- bus mensibus laVoraberunt, illuc Presby
cepte que del ganfaró parroquial te- teni cum parrochianis suis Vexilla tulerunt
et Abbates
nim avui) apedalat com era, a través cum homnibus suis conve-de
les modes i els períodes d'esplen- nerunt.»
dor que des del segle xii ençá ha
passat la Seu d'Urgell, si no hi
ha una causa que, a part la de la
seva utilitat, el faci digne d'espe
cial veneració?
Evidentment, la tradició veneran
da que el porta modernament a ésser
conservat dins un reliquiari, la seva
subsistencia gairebé única a Europa
entre la general destrucció, li donen
un carácter especial, i exigeixen, en
classificar-lo, una atenció que corres
pongui a aquest carácter, car és gai
rebé cosa segura que la conservació,
la provada ostentado, bo i apeda eat,
i la seva custbdia dins un reliquiari,
no han estat atorgades precisament
a aquest exemplar, per ésser sola
ment un ganfaró parroquial, igual
a tots els ganfarons parroquials que
hi ha ha gut, han envellit, s'han des
truit i han desaparegut.
Hl ha, d'altra banda, una cosa que,
tot i no ésser ni de bon tros decisiva,
ens ha inclinat sempre a creure en el
carácter especial d'aquest ganfaró, i
aquesta cosa és la llegenda: aquesta
signatura ostentosa, massa ostentosa
perqué no ens indueixi a pensar en
una dedicatbria, i, per tant, en un
estendard votiu, encara que ni la
.dedicatbria ni el carácter votiu que
en dedultn no exclouen de cap ma
(1) JOSEP GUDIOL 1 CUNILL, prevere:
El mobiliari litúrgic. Resum argueológic.
Viéh, 1920.
Mmeu de la Ciutadella. — Figura en un
deis gallarets de l'estendard de Sant Ot.
•
•
N.° 32
Musett de la Ciutadella. — Gallaret de
restendard de Sant Ot.
a l'hora de guerrejar (1): pendons o
banderes pontifical que, remeses pel
Sant Pare als cabdills (Vexillarms
Sanctw romana ecclesim), eren por
tats per aquest al temple (2); ban
deres o pendons presos a l'enemic
portats, com a trofeu de victória, a
raltar (3).
Dins d'aquesta diversitat d'espé
cies, ben provada, poden establir-se
unes distincions: a) que la parróquia
tenia una ensenya própia, i que
aquesta ensenya podía, naturalment,
ésser aquella que precedia les comi
tives • eclesiástiques, i la mateixa
entorn la qual la feligresia s'aplegava
en un moment de lluita; i b) que hi
havia damunt l'altar unes banderes
portades com a trofeu de guerra i
ofertes en reverencia, unes altres di
positades que es treien á l'hora de
pendre les armes, i unes altres, enca
ra, que podiien ésser simples ofrenes
votives, com ha foren les coro
nes (4) i com permet suposar el text
de Durandus: «Vexilla etiam super
altare eriguntur, ut triumphus Chri
sti jugiter in Ecclesia memoretur,
(1) Diu Ducange: “Es guardaven, dones,
aquests tipus de pendons eclesiastics en la
mateixa esgiésia on els qui havien de por
tar-los en els combats, després d'ésser els
pendons consagrats per la benedicció (reci
tades, a l'objecte unes oracions pel bisbe
o el sacerdot), eís prenien, i, acabada la
guerra, al mateix lioc d'oil eh havien tret
els retornaven. Egidi, monjo (1251) (citat
per Ducange: mot Vexillum)diu en Aurete
vallis, cap. 101: «Proxima ergo tertia feria...
dictus Beso in medio ntajoris Ecclesim, ut
est moris, armatur, et vexillum accipiens
cum civitatis populo urbem agreditur.* I
diu després: *Regrediens itaque primo mane
vlglliaAscensionis Domini, Vexillum repor
tavit recollocans in S. Altare S. Trinitatis,
unde illud surnpserat*. Rodolf de Rivo
(1403), cap. 7, diu que Lamben, Upex, sol
dat veleras, va rebre el sagrat pendó de
Sant Lambed «in medio Ecclesire Leodien
sis*, amb la benedicció, de mans del bisbe,
begons costura antic (cita de Ducange).
Aixi teten els reis de Prança amb l'estan
dard de Sant Denis (V. Joinville, Viollet
Ducange).
(2) V. DUCANOE. V. G. de Poitiers.
(S. XI.)
(3) Id., id.
(4) El Tesoro de Gua^razar «Museo Es
panol de Antigüedades*, t. III.
per quem et nos de inimico trium
phare speramus.»
Es difícil una decisió en cap sentit.
El pendó de Sant Ot, hagi tingut la
utilitat que es vulgui, és, peró, una
reliquia, o, almenys, com ho pot
ésser única ment una reliquia, es
suspés, apedaçat i tot, i com a reli
quia és guardat dins un reliquiari.
Aquest és un aspecte ben determinat
del seu carácter, que era necessari
constatar.
***
Si intentem estudiar el pendó de
Sant Ot per la seva forma, tina pri
mera qüestió es planteja: quina seria
la seva posició.
De l'examen objectiu de l'exem-
Tot esperant les cróniques que ens
anuncia el nostre corresponsal a
París, en J. Llorens Artigas, repro
dulm avui algunes de les obres que
els nostres artistes han enviat al
concurs universal de les Arts Deco
ratives, que és obert actualment a la
capital de França.
Els nombrosos materials gráfics
que posselm, relatius a l'Exposició
de París, i el desig de donar a co
neixer preferentment les obres deis
nostres, ens obliguen a iniciar la
seva reproducció, independentment
de les cróniques, en les quals el
nostre corresponsal fará el comentani
corresponent a l'obra de cadascú.
El nostre públic, a base de les
reproduccions que anirem publicant,
podrá fer-se canee de l'interés d'a
questes obres, que entre els product es
d'erren del món, s'han distingit per
la seva discreció i la seva perfecció
técnica. En `aquest punt, els comen
taris de la crítica de França, fan un
assenyalat honor als nostres indus
trials.
També es retroba en les esglésies
que tenen els pilars d'apoi en
secció de creu (que és la forma ra
cional del pilar que ha de sostenir
els torals i els ares formers), tals
com Sant Vorles de Chatillon-sur
Seine, Moutiers a la Savoia, Sant
Hymetiére al Jura, Guaranta a
l'Hérault, Crues a l'Ardéche, Bourg
Sant Ardéol, etc.
GASETA DE LES ARTS
plan es dedueix que el pendó anava
subjectat, per la vora superior, a una
barra horitzontal,almenys en l'época
en qué hi foren col.locats els cordills.
La disposició de la seva imatgeria
exigeix gairebé aquesta mateixa col
locació.
Cal dit, que sobre la forma deis
ganfarons parroquials, poca cosa sa
bem pel que toca ala data que pot
atribuir-se al nostre exemplar. Els
únics monuments del país on hem
trobat representada l'ensenya ecle
siástica, ultra ésser molt més tardans,
acusen una forma diferent de la del
nostre estendard, i encara una forma
diversa entre ells.
(Seguirá.)
JOAQUIM FOLCH I TORRES.
Els nostres a l'Exposició de París
Rica d'ensenyances, plena de con
seqüéncies, l'Exposició de París tin
drá una indubtable influencia en les
noves direccions de les arts decora
tives. El fet de la seva celebració té
una importancia digna deis detinguts
estudis de que ha estat objecte, i bé
que una part del públic miri les ins
tal.lacions com un espectacle de ra
reses, els criteris desperts, no deixen
de veure que alguna cosa passa en
aquest a specte de r activita t artística,
que mereix ésser registrat, al aguait
de les conseqüéncies que indicaven.
Els talents dels nostres decora dors,
agrupats al volt del Foment de les
Arts Decoratives de Barcelona, s'han
posat de relleu a París. El públic ha
admirat en son conjunt i en' els de
talls l'obra deis nostres. Els' nostres
han pogut mesurar el seu abast en
mig la producció de tot el món... I
aixó és alguna cosa, que mereix els
comentaris de les cróniques que
anunciem, la publicació de les quals
un contratemps inesperat, han re
trassat un xic.
L'arquitectura deis seglés IX al XII.
a Catalunya
(Continuació del número anterior.)
Reflexionem sobre els fets que
acabem d'exposar i arribarem a una
primera conclusió: la cúpula fa la
seva aparició al mateix temps da
munt les basíliques que es traben
en les diverses fases del procés d'evo
lució de la coberta de fusta a la de
volta. Diria's que aquesta aparició
sorprén l'estat d'aquesta evolució i
la seva distribució geográfica.
Atusen de la Ciutadella. — Detall d'un deis simbols deis Evangelistes,
en restendard de Sant Ot. •
3
Museu de la Ciutadelia.— Gallaret de
l'estendard de Sant Ot.
Una segona conseqüencia és que
la cúpula és una novetat a r0éci
dent, que hi arriba sobtadanihnt
com una moda importada.
L'ocasió de la Moda és un feno
men análeg ,cle valoració de la' cú
pula, que es realitza en les basíli
ques d Oreint.
Coneixem l'evolució de l'església
oriental, coberta amb cúpula, po
sada primer damunt quatre grans
arca, que després s'eixamplen for
mant quatre grans cilindres, neta
ment assenyalats a l'interior, aca
bant en frontó i sostenint al centre
el tambor octogonal de la' cúpula.
Aixi s'arriba a les construccions
elegants dels temps dels emperadors
macedónics i dels Commenes. Ki
lisse Djami, el Boudrou, Dja'mi de
Bizanci dóna una idea d'aqttest
tipus oriental que s'inicia, en ses
grans línies, en les badliques on la
cúpula apareix al centre del trans
cepte.
Altrament, l'exterior és més sem
blant a les esglésies provincials,
com Scripson a la Beócm; basílica
que senyala el transcepte a l'exterior
coronat per la cúpula:
El tipus és imitat a Italia, a Santa
Maria de Portonovo, prop d'Ancona.
la qual és pel seu pla una derivació
de Boudrou Djami, més avençat en
l'evolució qui té per fmalitat la
substitució deis murs macisoá per
columnas. Santa Maria de Porto
novo té la .decoració totalment del
tipus lombard que estudiem; fins
al punt que es pot confondre amb
algunes de les esglésies catalanes
amb cúpula, com Sant Jaume de
Frontinyá per exemple.
Al costat de les analogies en l'as
pecte exterior ve el de les analogies
en l'estructura.
Ddsteix a Catalunya resglésia,de
.Sant Llorenç del Munt, que té
,una disposició paral-lela a Boudrou
Djami. Si en el pla d'aquesta fos
sin oberts per arcadel, els murs
que separen la nau del nártex tin
drien el pla de Sant Lloreny del
Munt.
Ale
Tenim, dones, el reflex a l'occident
del pla oriental, amb els ornaments
.que trobem en les ribes de l'Adriá
tic, a Santa Maria de Portonovo.
Quin és el camí sque porta aquesta
forma d'estructura?
Sant Lloren1 del Munt té moltes
analogies amb Sant Vicens de Car
dona (decoració exterior, nínxols a
l'absis), i Sant Vicens de Cardona
és el més semblant possible a• Sant
Paregono de Noli, en la Ligúria,
a l'altre costat de la Provenga.
Els pilars característics en forma
de creu, amb entrants sostenint els
ares; l'absis amb els ninxols a
l'interior, són els seus carácters co
muns, que trobem també en el petit
número d'esglésies provengals con
servades del segle xxi (Sant Guillem
del Desert) i en les seves supervi
véncies; i aquests carácters són, més
provengals que italians. Toesca ens
diu que Sant Paregono a Noli és
osingulare9, en l'art italiá sobretot,
pels carácters dels nínxols de l'ab
sis principal.
Cardona, tipus excepcional a Ca
talunya, Sant Paregono de Noli,
tipus excepcional a Itália, són les
fites finals d'una escola que indica
un tipus intermediani que els re
Higa. Tal és aquest tipus provençal.
El tipus proyengal del segle xi,
disposat ha establert certament la
filiació entre Sta. ,Maria d'Ancona
Sant Jaume de FaMtinyá. Sant
VicenR de Cardona i Sant Paregono
de Non.
GASETA DE LES ARTS
Exposlció de les Arts Decoratives de París.— «Secreter». Projecte 1 construccló deis
obradors Badrinas Escudé. Marqueteries en relleu de J. Obiols.- Talles de J. Rebull
- AProvenga, s' haurá, dones, format
el tipus de la basílica románica amb
volta i cúpula, i de la Provenga el
tipus haurá seguit Ródan amunt i
pel Saona, explicant aquest fet les
analogies de l'arquitectura, de la
Borgortya amb la de Provenga.
Recapitulem i revisem les nostres
conclusions cronológiques: Si hom
posa en série les esglésies catalanes
que tenen una data de consagració,
podrem senyalar un cert número de
monuments en els quals la relació
entre els monuments i els documents
és 171éS demostrativa, i la conclusió
cronológica que s'en pot treure, és
més científica.
En la série es pot establir una
data inicial, que concorda amb l'apa
rició de l'estil a l'Itália i la disposició
de l'estil muzarábig a Espanya.
1-lom pot establir la data final
anterior als començos de la segona
época románica, per mitjá de nom
brosos monútnents, en els quals, les
obres del primer període románic,
ben datades, són sobreposades a
obres del segon periode.
Si s'examinen els carácters que
corresponen a cada monument, es
veu.una continuada i successiva apa
rició deis carácters, que correspon
a l'ordre lógic exposat.
Les diverses époques constitueixen
com prestatges, que es sostenen uns
als nitres; els inferiors més ample
ment i més sólidament establerts,
els superiors, bé que sólidament
apoiats, establerts amb menys forga.
Un cop d'ull rápid damunt la sé
rie cronológica, ens donará una idea
de la evolució successiva del primer
període de l'art románic.
Primerament, les basíliques co
bertes de fusta, fan la seva aparició,
les unes velles, amb columnes mo
nolítiques, i amb l'absis ornat de
galeries de nínxols, mentre que el
reste de les falanes és sense orna
ment; desseguida venen les esglésies
amb pilars construits en secció circu
lar o quadrada, amb els absis orna
mentats de petites arcades i faixes;
dues entre dues faixes lombardes. La
32
série segueix d'una manera perma
nent •fins el segle
Es cap a la meitat del segle xque
es comenga a fer la coberta en volta
a la basílica. Les voltes són de mig
punt, sense ares torals. La série se
gueix també fins al segle mi, mes
pot observar-se que" comparant ho
ritzontalment les dues séries, existeix
un paral.lelisme de carácters.
Vers 1020-1040, es comencen a
construir /Fans basíliques amb tran
septe i cúpula; l'ornamentació co
breix els murs laterals i la fagana
d'occident i les voltes de quart de
cercle, féu la seva aparició en les
naus laterals.
De 1040 a 1070, és l'época del
perfeccionament del petit aparell
rusteg, tallat a caire sec amb el mar
tell, substitult vers 1073 per l'aparell
mitjá, ben tallat, característic del
segon període de l'art románic.
Si oposem a a questa série de mo
numents catalans, la série deis
monuments francesos, hi trobarem
menys elements, certament, pot
ser menys proves documentals, perb
podran constatar en els cassos co
neguts, un gran sincronisme deis
diversos carácters de pla, estructura
i ornament.
La geografia de l'estil, ens donará
també proves cronológiques. A Ca
talunya, el límit meridional on es
troben aquestes esglésies, és la fron
tera moresca del darrer quart del
segle xx. A Franga, ocupa tota la
vessant mediterránia, de Nord a Sud,
malgrat hes guerres religioses i mal
grat la destrucció ocasionada per les
noves construccions naturals en un
país ric: la situació en la carta geo
gráfica dels diversos plans i estructu
res, es digne d'ésser estudiada.
Les basíliques més arcaiques, cense
transepte, amb el chor ressortint, les
trobem en els extrems de la costa
mediterránia; en els Pireneus i als
Alps. Les basíliques amb cúpula, que
representen una evolució més aven
gada, ocupa així mateix la costa,
mes remunta el Midan i el Saona, fins
al Nord de la Franga oriental; aixi
Exposíció de les Arts Decoratives de París. — «Sala de Lectura.» Projectes i construcció de Badrinas Escudé.
N.o 32
mateix, en aquest mapa ideal obser
varem que és el Nord on es troben
els edificis que tenen els pilars en
secció cilíndrica, tot conservant els
carácters de les primitives basiliques
cobertes de fusta.
Si tracem un mapa per la estruc
tura dels sistemes de volta, veurem
al Stid, una gran estesa, on les esglé
sies amb volta de rnigpunt dominen;
al centre de Franca, veurem dominar
les basíliques que tenen la nau cen
tral en volta de migpunt, mentre les
naus laterals són cobertes amb voltes
d'aresta. Catalunya pedany el primer
grup, excepció feta de les esglésies
pirenaiques, en les quals, com en els
•lps, domina la voltá d'aresta.
Cal remarcar, com ha dit Mr. Bru
tafis «que les repeticions de les for
mes, són: el resultat de forces tant
complexes i capricioses, que cal á
priori veure moltes anomalies i acci
dents». Feta, peró, aquesta reserva,
es poden croquisar les línies generals
d'una conclusuí geográfica molt inte
ressant.
Els plans de basIliques sense tran-septe
i les solucions d'estructura Inés
antigues (coberta de fusta, voltes
sense ares torals) s'han conservat al
Sud. Al Nord, s'hi troben gairebé
d'una manera general, els plans més
complicats (basílica amb transepte),
i així mateix les solucions més com
plicades, tals com la basílica amb
cúpula.
Al Sud, les basíliques amb cúpula,
tenen el sistema d'estructura més
perfet i més modern; mentre que al
Nord, la cúpula es sobreposa a es
tructures Inés endarrerides. L'evolu
ció. de la basílica románica, dones,
haurá començat al Sud. L'arribada
de la cúpula, haurá assenyalat l'es
tat de la carta geográfica per tipus
d'aquesta evolució, més retardats, a
mesura que s'avenla en direcció
septentrional. El progrés, per tal,
s'haurá fet de Sud a Nord.
El fet de les estructures, es un fet
históric,:dies va complicat per altres
causes geográfiques, que són el clima
• els materials.
Tenim el nártex de Tornus, els
elements fonamentals de totes les
estructures; hi trobem principal
ment l'estructura de volta de mig
punt cobrint la nau central, amb
voltes de quart de cerda en les naus
laterals, i cal preguntar, per qué
aquest sistema ha sigla substitidt,
en les esglésies immediates, per les
combinacions de voltes d'aresta?
La raó és una raó de clima i el
sistema de ,migpunt, molt a posta
per a sostenir la coberta, és impossi
ble en els climes plitjusos del Nard
de Fraina, i fa necessari el posar
l'obra de les voltes a l'abric de la neu
i de l'humitat constant, a base de
cobertes de fusta sobreposades.
Les encaballades de l'época, tenen
un peu horitzontal que exigeix un
pla horitzontal on sobreposar-lo, i les
voltes d'aresta són les més adabta
bles a l'obtenció d'aquest pla.
El clima crea dones, difieultats,
peró ha creat també la solució; en
afecte, el clima del Nord és aquell
que dóna els boscos que proporcionen
el fustam de les eneaballades.
Aixl, s'ha format el tipus caracté
rístic de l'edificacióamb volta d'ares
ta, protegida per la coberta, tran
sició entre l'edifici del Sud, cobert
solament de pedra, i l'edifici del
Nord, cobert de fusta. (seguirá.)
Santa Maria de la Mar
Monografia histórico- artística, per
l'arquiteete En Bonaventura Bas
segoda
Esenyor Bassegoda, arquitecte
publicista illustre acaba de do
nar a la Ilum pública una interessant
monografia sobre el barcelonfssim
temple de Santa Maria de la Mar.
Trobem en aquest llibre un major
interés, no sois per la seva vaina
amb tot i ésser molta, sinó per
tractar un tema d'arquitectura en
aquests temps d'abstenció de la
crítica arquitectónica, tant esquifida
GASETA DE LES ARTS
Exposíció de les Arts' Decoratives de París. -- ‹,Menjador.» Projecte 1 execució de Joan Busquets
Exposició de les Arts Decoratives de París. — Maqueta del decorat d'un menjador
per S. Marco. Pintures de Busquets. Laques de J. Bracons.
i tant necessária. Ben vingut aquest
llibre que, encara que sigui parlant
d'un monument antic, fa d'important
contrapés a tants i tants estudis de
totes les arts amb un d'arquitectura
aciençat i dens.
Per altra part, no és molt d'es
tranyar aquesta escassetat de crítics
amb solvencia de ternes arquitectó
nics —antics o moderns —per re
querir-se una preparació que no es
necessita. per tractar nulas d'altres
temes artístics. No és feina fácil de
parlar amb el seny, dignitat i co
neixements que escauen a aquests
monuments, que a més d'ésser un
exemplar arquitectónic de primera
forla a sa hombra secular s'acullen
la vida espiritual i bona part de la
material de la ciutat.
Una obra d'arquitectura fóra ben
poca cosa si sois fós unes pedrés, una
utilitat i un ornament. L'obra d'ar
quitectura, i molt més un temple, é's
cosa viva; mbganisme amb ánima que
alliçona i edifica amb sa presencia i
correspon amb amor als que amb
amor el miren; i deis temps vells en
sap, no sois la fe que l'inspira sinó
les normes constructives que li do
naren vida; no sois la religió'que lí
infiltra Pánima, sinó el sentiment que
l'embellí. Les seves padres so són
mortes; el seu organisme no és
rígid; per elles s'hi escóla la saba
sutil de la história pairal i els dalits
de generes passades.
Peró tot aixó el temple no ho diu
a tothom; cal estar tocat de la grácia
que dóna la noble frisanla per la
bellesa en ell enclosa i tenir la latitut
de coneixements neeessaria per cop
sar tota la gama de coses que pot
dir. Per aixó el senyor Bonaventura
Bassegoda, ungit amb aquesta gracia
i ric d'aquests coneixements ha po
gut escriure la monografia d'aquest
I;
monument barceloní en la forma
complerta que ho ha fet.
Aquesta Monografia fou premiada
al Concurs Pollés de l'Associació
d'Arquitectes de Catalunya, de 1923,
i ara en publicar-se, l'autor anúncia
un segon llibre que completará la
história constructiva del temple amb
la vida religiosa que s'hi ha desen
rotllat. Fóra temerari en una nota"
bibliográfica com la present volguer
donar una idea aproximada de la
quantitat de material i dades • que
contenen les 450 planes del volum
i les 241 illustracions que l'embellei
xen. En la lectura d'aquest llibre que
acaba d'enriquir la nostra arqueolo
gia, hom no sap si admirar més la
erudició del tractadista i la minu
ciosa rebnsca de tot go que es refereix
al temple o l'amor amb qué és esta
diat en tots els seus aspectes. No
n'oblida ni un que tingui relació amb
les seves venerades pedres: el cons
tructiu, el religiós, l'históric, el tra
dicional, el poétic, el dels costums
deis treballadors i feligresos; i, a més
a més de tot aixó, la relació d'aquest
temple amb la ciutat, amb la vida del
país, amb les correntá constructives
del món.
Obrim el llibre. Abans de parlar
de l'actual monument, l'autor ex
plica com a l'alta Edat Mitja, fora
inurs de la ciutat creixia l'important
barri de Ribera, amb el viu entus
siasme que sentí sempre per son
temple.
Segons la tradició, l'any 38 vingué
Sant Jaume i predica al mateix lloc
de l'església —en record del qual es
conserva una imatge del Sant al
tras-chor — i sembla que al segle x
s'inicia la seva importancia. L'any
1000 el bisbe Aeci dona el primitiu
temple com sufragani a la Seu i al
segle xt aquesta església de Santa
Maria esdevingué parróquia i es
constituí en nucli del suburbi nome
nat vilanova o burg del seu nom.
El temple actual .data de l'any
1329 en qué es comengá el dia de
Santa Maria de Marg, conservant-se
en ell els mateixos benifets que hi
havia a l'anterior. Ajudada per
tothom, deS del Rei Pere III fins als
Exposició de les Arts Decoratives de París. — “El Port de Barcelona.»
Laca de J. Bracons.
GASETA- DE LES ARTS
bastaixos, passant pels concellers de
la ciutat i els gremis, dura la seva
construcció fins el 3 de novembre de
1383 en qué es posa la darrera pedra,
per bé que l'any 1341 ja s'hi cele
brava.
Un deis capítols d'aquesta inte
ressant monógrafia parla de les pla
ces de Santa Maria, que venen a
constituir com un enquadrament del
temple i el lía d'unió entre aquest i
el poble. Ultra les notes históriques
111.1ustren interessants gravats de
dibuixos de Rigalt, Cardunets, Doré,
Domenech i Montaner, fotogralles 1
plánols de diferentes epoques lins
arribar a l'actual Reforma en pro
jecte.
Després l'autor empren la descrip
ció del monument tot acompanyant
al lector en una excursió amena, pri
mer per fora, comparant elements
arnb altres de semblants de fama
Mundial (catedral de Colónia) i fixant
l'atenció en detalls curiosos, com els
célebresmacips de Ribera o bastaixos .
de capsana; ficant-se després
l'interior, en el qual, fet esment de
les opinions deis tractadistes que se
n'han ocupat, es va seguint capella
per capella.
Tema per demés interessant. el que
es titula La església ogival. En ehl
s'escateix l'origen d'aquest estil a
Barcelona i podria constituir un
lluminós capítol de la histbria, per
escriure encara, de l'arquitectura
catalana. El senyor Bassegoda asse
nyala com punt d'arrancada de
l'ogival a casa nostra, la institució de
l'ordre de Sant Domenec de Guzman
i la de Sant Francesc d'Assis. La
primera amb la construcció del
convent de Santa Catarina l'any
1219 influIa sobre l'arquitectura de
les obres gótiques de la mateixa Seu,
el Pi, Sants Just i Pastor, Montesion
i Santa Maria de la Mar que el 1252
s'estava construint segons trassa
ogival, feta anib decisió, sembla que
per unarquitecte estranger provinent
del Nord.
En parlar de la Església actual
s'analisa l'estructura .consliarant-la
ambla Seu i d'a ltres estrangeres i del
pals. Es revisen documents I opi
riions sobre l'autor del monument,
arribant a la conclusió que el més
probable és que el projecte d'aquesta
obra es degui a Berenguer de Monta
gud, el qual treballava simultánia
ment a la Seu de Manresa. Sembla
que Montagud degué fer la mostra
d'aquesta Seu treta de Santa Cata
rina i altres models estrangers, com,
per exemple, Mans i Noyon. Després
degué fer Santa Maria, inspirant-se,
principalment en l'absis, a la Seu de
.Barcelona. A Montagud el substituí
Guillem Metge, i entre aquest i
mestre Oliva, que fou qui acaba la
torre de les campanes, hi ha d'haver
algún altre arquitecte que reféu
l'oculus aterrat pel terratrémol de
l'any 1420.
En igual forma detallada i amena
queden consignades en aquest 'libre
totes les particularitats históriques i
artístiques del temple.i sos elements.
L'Altar major que de l'any 1.771 al
1778 treballaren els mestres Casa
noves, pare i fill, i al qual Gurri hi
posa les imatges; oportunes referen
cies als dos anteriors qué precediren
l'actual; la Sagristia, la Capella del
Sagrament amb dades de les obres, la
primera al segle XVII i la nova al xix;
el chor, Tribuna reial; Campanars,
empanes i rellolge; un estudi de la
Estatuaria, que- és un esbog histbric
de l'escultura religiosa a Catalunya,
nodrit de noms d'artistes i pie de
coneixements d'aquest caire de la
'historia.
En parlar de les vidrieres s'ana
litza el rosetó i es compara amb els
ssemblants de la Santa Capella í la
Seu de París, Sant Nicasi de Beims,
Sant Cugat del Valles, la Seu de
Tarragona i Santa Maria del Pi. Tot
aixb amb dibuixos geométrics i io
togralles deis calats el mateix que
el de les altres vich:ieres i rosetoris
laterals. I als darrers capítols s'es
tudien les Fonls baptismals, els Or
gues i els organers i la Heráldica,
amb abundor de blasons de la lo
blesa que han servit per determinar
dates de l'obra.
Ni un detall, ni una faceta del
temple deix de reflectir en aquest lli
bre la claror del seu interés; ni un
caire hi és oblidat, per tal de fixar-lo
en la seva situacio justa dins de
N.o 32
l'arquitectura, de la história o del
simple interés del turista. Per entre
aquestes planes benemérites, sense
rebuscar-los gaire, si troben el cos i
l'esperit del temple de Santa Maria
de la Mar. La seva copiosa documen
tació histórica i gráfica alternen
d'una manera acompassada, amenit
zant el conjunt i fent creixer l'inte
rés. Els plánols, perspectives, sec
cions i detalls arquitectónics, en sa
gran majoria dibuixats pel mateix
autor, hi són abundosos.
Totaixó devem agrair-ho al senyor
Bassegoda, car amb el caliu de son
entussiasme i el guiatge de la seva
erudició, el temple se'ns ofereix als
nostres ulls més dl mateix del que
mai l'haviem vist; més ennoblit i
més humanitzat.
El monument centenari, el pa
triarca del barri de Ribera, prop del
•Born i el Fossar de les Moreres, que
tantes coses saben- de nostres avis,
seguirá anys i anys algant vora la
mar la seva silueta immbbil. El llibre
del senyor Bassegoda será d'aquí en
davant guia i clan de tot go que
guarda de mes recóndit, i salvacon
duéte imprescindible a tothom qui
vulgui sentir les conlIdencies d'aquest
patriarca de pedra.
CASAR MARTINELL.,
Casa de la Ciutat de
Barcelona
Cimal eseullórie de la façana nova
(Continuadó del númerb 30.)
També el geni amb.grans ales, que
Plató considerava cam el gero
glífic de la intel.ligencia, amb la fla
ma damunt la testa simbolitza el zel
que ha d'animar al. magistrat, i
acaba d'omplir el tema l'espasa de
la Justicia, expressant el poder que
té de castigar, i que sosté amb una
má i en l'altra l'esquadra, o sia
l'exactitud i imparcialitat amb qué
den administrar-se la justicia.
»Certament estem segurs que l'exe
cució de tan bella obra que acabem
de descriure correspondrá a sa sen
Exposlció de les Arts Decoratives de Paris. — «Sant Jordi».
TrIptic de laca de J. Bracons.
N) 32 GASETA .DE:LES ARTS
zilla i ben combinada cornposició,
a la distingida protecció que nrereix
de la- Reial Junta i a lekaltres-obres
que honren ja aquest benemérit
professor. Llavors, tal vegada 'ens
proporcionarem, amb tal motiu, el
gust' de tornar-ne a parlar -amb un
xic rnés d'atenció de lo que 'hem
pogut fer ara.-V.(icents) J.(oaquini)
B.(aslús).
11 de febrer de 1852. - <Una
cornissió de l'Excm. Ajuntament
visita el taller del senyor Josep
BoVer, escultor de cambra de S. M.,
per a examinar l'estatua de rimmor
tal doctor En Jaume Balmés- que_
ha de col.locar-se damunt el panteó
que sots la direeció d'aquest .acre
ditat artista i a despeses de la subs
cripció oberta en les principals pro
víncieS d'Espanva s'está construint
en 'la ciutat de Vich, que té la glórra
d'haver sigut el bressol de tant
célebre escriptor.»
21 d'abril de 1852. - Cópia del
Diario de Valencia: oHa tingut l'ho
nor d'ésser rebut per SS. AA. RR.
el senyor Josep Bover, escultor cá
tala. celebradament conegut, l'arri
bada del qual ja airunciárcm. El
mótiu d'haver sol.licitat el senyor
Bover l'honor de besar les reials
mans deis Ducs de Montpensier, fou
per' a dedicar-los una lámina del
magníficmonument construit a Vich,
dedicat a En Jaume Balmes, obra
notable, fruit del talent de l'esmen
tat apreciable artista. SS. AA. ac
ceptaren la dedicatória, contestant
en termes altament honrosos per
al .senyor Bover, per la 'qual cosa li
trametem la nostra enhorabona i
esperem que tal mostra d'apreci
Pintor@
BAIXERAS, DIONTS CASI', 46.
BENET, RAFEL MUNTANER, 1, 2.0/1, 1.5
BTOSCA, JOAQUIM DIPITTACIÓ, 310.
CAMINS, JOSEP MALLORCA, 282.
CANALS, RicArto
CAPMANY, RAMON
PL. URQUINAONA, 9, 3,er
ESCUDELLERS, 8, TALLER.
CARLES, D CASP, 56-
CENAC, ENRIC LLÚRIA, 53.
COLOM, JOAN CLARIS, 99.
ESPINAL M. A. PROVENÇA, 362.
FERRATER, ANTONI LE TRAVESSERA, 120, S. G.
JUNYENT, OLAGUER Bona vista, 22.
LLIMONA, JOAN LLÓRIA, 42, 2.0n
LLIMONA I BENET,RAFEL BALMES, 19, 2.0n, 2.a
MALLOL, IGNASI ..... P. CLARA.-OLOT.
MAS e FONDEVILA, A. CLARÍS, 30. 3.er
ME IFREN, ELISEU
MESTRES, FÉLIX
BALMES, 67, 3.er, 2.4
DIPUTACIÓ, 289, ter
MONENY, ENRIC TRAFALGAR, 36, 4.rt.
PERADE.IORDI, JOAN ArtinAu, 57, 3.er,i.a
RAURICH, NICOLAU . . . BARCELONA, 24 (SARRIA)
RINCON,- VICENTS PETRITXOL, 14.
VAYREDA, FRANCESC P. VAYREDA. 4.- OLOT.
Pintor» de retaules
SABATÉ PASTOR, Box.a E. GRANADOS, 70
Dibuixants 'Ilustrador@
CAMINS, JOSEP MALLORCA, 282.
JUNCEDA, JelArr G MAL: ORCA, 259, 2.0n, 1.a
11IRET, RAMÓN CÓRCEGA, 333, ENT.
Dibuixants-pintors
CARDUNETS,ALExANDRE DIPUTACIÓ, 235, 2.on, 1.a
MONENY NOGUERA, E. TRAFADGAR, 36, 4rt., 1.a
PERADEJORDI, JoArs ARIBAU, 57, 3.er,1.a
Dibnixants-decoradors
ALEMANY, RAFEL SANT DOMINGO, 4, (SANT
Escultor@
CUGAT DEL VALLES.)
CLARAS& Exilie GRANADOS, TORRA SANT
FRANCESC (SARRIA).
FUXÁ, MANUEL ARAGÓ, 329.
LL1MONA, JOSEP DIAGONAL, 410.
MARÉS, FREDERIC MALLORCA, 184, INTERIOR
NOGUÉS, ANSELM PASSATGE MERC.É, 3.
OTERO, JAUME ARAGÓ, 329.
TENAS, JOSEP CARRER NÚM. 16, ENTRE
-
DIAGONAL I CARRETERA DE SARRIA.
Decorador@
BADRINAS, A. NEPTú, 2 (GRACIA). ,
D'IVORI ' RDA. S. PERE, 3, PRAL., 1.•
LLONGUERAS, JAUME ALT ST.PERE, 18, Len 2.a
MARCO, SANTIAGO AnAoó, 280.
PALAU, JOSEP .... MALLORCA, 313.
PARCERISAS I C. E. GRANADOS. 90"
RIGOL, RAMON ROSSELLÓ, 168.
Decorador@ en guix
ÁVILA, JACINTO PASSEIG DE ST. JOAN, 73.
GAS-ETA DE LES ARTS
rebuda de tan augusto§ prínceps,
servirá d'estimal per a seguir tre
ballant amb fe en el difícil art
a qué amb tanta glória es dedica: El
senyor Bover es presenta a SS. AA.
amb l'honrós uniforme d'escultor de
cambra de S. M.»
AuRELI CAPMANY.
Exposició col-lectiva
d'art a Sabadell
Ara mateix fará una vintena
d'anys, que Sabadell ve cele
brant, en la diada de la seva festa
major aquesta exposició col'lectiva
d'art. En el decurs d'aquests .anys,
la ciutat, per majáeficaç de son a ctiu
magisteri artístic, ha anat intensifi
cant el moviment local, i avui la po
blació pot comptar ja amb un sector
de gent ben disposada a sentir afició
a les Belles Arts, i amb tres o qua
trenoms d'artistes militants, la pro
ducció deis quals, ha estat sempre
ben judicada pels que a- Catalunya,
autoritzadament, es dediquen a la
crítica responsable. En aquests dar
rers temps, els artistes sabadellencs
que major prestigi han guanyat
dins el general moviment artístic
catalá, s'anomenen Antoni Vila
Arrufat, J. Vila-Puig i R. Duran i
Camps. De fa poc- temps, demés-pot
donar-se com a ben fyxada a Sabadell
una promoció d'altres joves pintors,
el temperament deis quals, ofereix,
en veritat, totes les possibillats.d'un
futur esplendorós en la carrera per
ells empresa,.iniciant-la -amb la dis
ciplina indispensable de l'aula pro
fessional i amb estudis extra-escolars
molt seriosos" i incansables.
En la exposició d'enguany, gairabé
podria dir-se que el mot de falaguera
prometensa és pronunciat amb ener
gia pels joves damunt referits, amb
la aportació de llurs obres, d'un fr
níssim caient espiritual els bodegons
i les flors que signen Josep Vives,
Esteve .Valls i Josep Caixach; d'un
valent alé impressionista els paisat
ges de Marius Vilatobá i, fmalment,
d'un interés remarcable els retrats
que presenta Marc Farell, un quadro
de F. Planas Dória i l'escultura de
Camil Fábregues i Dalmau. •
En un sentit - potser una mica
massa indiferent per cert - d'acom
panyar només per deferéncia als
que es presenten en aquokta anyal
manifestació artística, Vila-Puig hi
aporta tan solament una sanguina
un • carbó, dibuixos ambdós ben
reeixits; Vila Arrufat un plisayge
tra4át amb una técnica ágil' i mol
suda, i el més vell de tots, el veterá
Vila Cinca, exposa un bodegó el qual
reflexa amb vivesales pulcres mane
res habituals en la brillant paleta
d'aquest pintor sabadellenc verita7
blement representatiu pels seus nys?
i també per la seva 'llarga tasca d'ab
negat ensenyamcnt local. ,
En el catáleg d'aquesta exposició,
confeccionat segons costum d'unn
manera ampla i ecléctica - paser
exessivament ecléctica, figuren obres
de poc mereixement, cal dir-hb, peró
el conjunt, integrat per,una diversió
total - pintura, escultura, dibuix,
aiguafort, cerámica, fotografia i tinta
grassa -.resumeix, malgrat tot, una
discreció més- que simpática.
El que més cal constatar peró,
és el carácter 'tradicional d'aquesta
exhibició i l'a rnbient educa cionalque,
ostensiblement, ha vingut creant en
un centre més aviat - hostil a les
Belles Arts per raó d'estar l'a tcn
ció del públic sabadellenc cdristant
ment sollicltada pel tráfec dejes
manufactures fa brils.
Aquesta ciTcumstanoial. entránya
per sí sola un-gran esfnre s entusias
me, car ve a suposar que els artistes
saba deIlen cs han devin gut peda gogs
infadigables de la espiritualitat ciu
tadana i també, cal tenir-los per
amadors constants de les coses de
l'anima, siguin aquestes d'allá on
siguin.
JOAN MATAS.
GlUIA_ DE LES ARTS I DELS ARTISTES
Projectistets de Jardins
RIGOL AnTurt PL. TETUÁN, 18, TENIDA.
Acadhinies de dlbuix 1 pintura
BAIXAS PI, 1, ter
Llibrortee d'art
EDITORIAL POLÍGLOTA PETRITXOL. 8. .
LLIBRERIA SUBIRANA. PORTAFERRISSA, 14.
MARTÍNEZ PÉREZ, C. Dn. Dou, 11, 2.0n
Editor@ de llibres d'art
EDITOR AL MUNTANO -
LA, S. A. PL. CATALU‘YA, 9.
Reportatges d'art
SERRA, •FRANCESC SALMERON, 156, 2.0n
Efectes„de dibuix 1 pintura
TEXIDOR, MODEST RBLA. CATALUNYA, 89.
TEXIDOR, V1DUA E. RONDA SANT PERE, 16.
Antiquaris
COSTACARVAJAL CALL, 28, PIRAL.
ESCLASANS, MAMA PIETAT, 10 (DAR.» CAT.)
QUER FARRÉS, FR.° . PALLA, 27.
VALENCIANO, .T. GORRISTA, 2.
Catifes (Manufactura)
AYMAT, TomÁs Rius 1 TAULET,21 (SANT
CUGAT DEL VALLES).
GALÍ, F. (igent de Á. T ano. París) P.DE GRACIA, 59, ENT., 2.5
Construceió 1 deeoraeloi
BASTÚS, QUERALTÓ I C.'. STA. ELENA, 4 1 6.
Constructora d'obres
ALBESA, GARLES BORRF.T,L. 292.
OLIVA MALLOL ROA. S. PERE, 48, 2.0n, 2.'
CONSTRUCCIONS TEKTON VIA. LATETANA, 40, Emr.0
Ebenistes
BUSQUETS, JOAN P. GRACIA, 36.
HOMAR. G. CANUDA, 4.
ORRI, FREDERIC ARIBATJ, 226.
FIEIG 1 BERNET, LLUÍS. . Exime GRANADOS, 21.
VAYREDA, RAIMOND... BORRELL I DirwrActó, 111
Enquadernadors
MIQUEL-RIUS MALLORCA, 207.
Escultora decoradora
SOLER, FRANCESC ARIBAU, 224 INTERIOR.
Escultura religiosa
CAMPS ARNAU, J. M.a. MONTSENY, 77 (GRAciA).
FIOMS, JERONI FRANc. GINER, 23, PRAL.
Fotografíes d'art
MASANA 'RDA. S. PERE,S, PRAL., 1.5
Fusteries artistiquw
CASAS. ViGUA DE F. DIPUTAnó, 119-121.
TARRAGÓ. ENRIC CONSELL DE CENT, 283.
7
Galantes d'exposicions
ARENAS CORTS, 670.
CAMARIN, EL.... GORRISTA, 7.
GALERIES DA1.MAU . P. GRACIA. 62.
GALERIES LAIETANES CORTS, 613.
AIALMEDÉ. L. P. GRACIA, 68.
PINACOTECA, LA CORTS, 644.
Joiers
SUNYER, R. CORTS, 613. ,
'Ampares
BIOSCA 1 BOTEY RBLA.GATALUNYA, 129.
Mares 1 motllures
ESTEVA r C.s, S. EN C. . P. GRACIA, 18.
Retan» d'art
BIOSCA 1 BOTEY R131.A. CATALUNYA, 129.
CORBERÓ, PERE ARIBAU, 103.
Nobles moderna
BADRINAS, A. NEPTú, 2'(GducrA).
Paper de 111
GUARRO VIA LAIETANA, 7.
Papera pintats
GUASCH, FILL DE JOSEP• RAURICH, 8.
SALVIA, FILLS DE SALV... PORTAL DE L'AM:1FL, 4
Parquete (fitbriques)
BASTÚS,QUERALTÓ I Co SANTA ELENA, 4 r 6.
CASAS, VIDUA DE F. DIPUTACIÓ, 119-121.
Pedra antifleial
MINGUELL, JOAN PARfs, 209.
Pintora decoradora
CASALS PEYPOCH, J ROGER DE FLOR, 164.
COROMINAS, MANUEL ASTÚRIES, 14 (GnAciA).
TOI.OSA, AURELI PL. LETAMENDI, 29. ,
TRUJOLS BLEY, JOAN SANT GERVAST, 14 (S. G.)
Plateries d'art
JENSEN, GEORG PASSEIG DE GRACIA, 90 •
Reproduccions attistiques
BECHINI, GABRIET. ROGER «DE FLOR, 162.
DEKOR PI.. ANTONI LÓPEZ, 15.
PRIU, TomAs CONSELL .DE CENT, 368.
RENART, J. DIPUTACIÓ, 271..
Taplimeries
BLANCO BANERES, H CAI.L, 21.
GALÍ, F. (igentde A. Trono. Paris) P.DEGRACIA, 59, ENT., 2..
Taplimers
GILATIERT e MANA RIII.A. CAT/CLUNYA, 68.
LLOSÁ, PERFECTE • • • BALMES, 128, TENGA.
Tapiamos (Manufactura)
AYMAT, Tomiks IlTus I TAULET.21 (SANT
CUGAT DEL VALLES).
Vidres d'art
GRANELL 1 C.' ' ENRIC GRAkADOS, 46.
RIGALT, BULBENA i Ca CASANOVA, 32.
PetritxoL
Subscripcló:
EDITORIAL
Barcelona
Peninsnla 1 América
'Altres paises
POLÍGLOTA
2 ptes. al mes
30 » Pnny
38 , » »
Apareix quinzenalment
Número solt:
De Pany corrent Ptes. P25
» anterior » 2
II
PEIR.J'UM
o MYRUIR GITA.
H. Blanco Barieres
Cali, 21 (Pl. S. jaume). -Teléf. 190 A.
ALFOMBRES
TAPISSERIES
CORTINATGES
LLENCERIA
TAPISSOS PERSES I D'ESMIRNA
NUSATS A MÁ
RENART
Reproduccians
Enquadraments d'art
00
O
Diputació, 271
BARCELONA
A renas
FOT0511AFIA EXPOSIEIONS
Protediments pigmentaris
Gomes
Tintes
Carbons
Esmalts
Corts, 670
Venda d'obres
i objectes d'art
Antiguitats
Decoració
Mobles
(junt al Ritz)
Compraria un exemplar
deis N:8 1, 4 i 7 de la
GASETA DE LES ARTS
per a completar cal•ieccio
/set : Editorial Políglota
Editorial Políglota
Petritxol, 8 BARCELONA
511LERIE5 LAIETHES
Corts Catalanes, 613 Tel. A. 4902
EXPOSIC1ONS D'ART
TAPIS&O S
LAMPAWE
DECORACIÓ
CONSTRUCCIÓ DE MOBLES
D'ESTIL
Reproduccions artístiques
en marbre, pedra, etc.
Fundició de bronzes a la cera perduda
Gabriel Bechini
Roger de Flor, 162,1 Consell de Cent, 930
Barcelona
GALERIES DALMAU
PASSE1G DE (10.\1.1 \ - T1:1, 11- ' G.
Pintura :Paper: Decoracíó
S5CcIONS DE: MATERIALPER ARTISTES
MARCS,'MOTLLURES
OBJECTES D'ART
LLIBRERIA
ANTIGUITATS
Manuel Coromínas
Astúríes, 14 Tel. 394 G.
BARCELONA (G.)
PASSEI5
DE
LLIBRES
ENQU ADERNAC I ONS
IMPRESSIONS
TELÉFON- SI P. 520
BELLES ARTS
EXPoSiCION5
IM11110.
FÁBRICA DE MOTLLURES
MARCS
GASETA DE LES ARTS
18
L. Malmede
Antiguitats í objectes d'art
EXPOSICIONS
Passeig de Gracia, 68
Valéncia, 255
TALLER DE TAR1SSERIA I DECORAC1Ó
s
GILABERT i MANA
ANTIGA-CASA ROSELLÓ
Es tallen fundes í confec
cionen iota mena de cor
tinatges, • Especialttat en
sillons de gran confort.
Rambla Catalonya, 68 • BARCELONA
CFIS9 PlIQUEL RIUS
111111111111101111111110011110111101111111111111111111111011
Enquadernacions d'Art
Enquadernacions de Biblioteca
Enquadernacions Editorials
Eallers: Carrer de Mallorca, n.' 207
BEIRCELOT1E1
ANTIGA CASA A. OLIVA
FUNDADA EN 1885
T. Priu Mariné
Taller de daurats • Altars • Imatges
Decoració i reproducci6 en pasta
d'objectes d'art antic i modern
Casa especial per a la restauraci6
de retaules antics
(CenetnreseBnrducehCieGnti,ro3n6a8) Barcelona
Fustería ?'Obres í d'Estils
Ebenísteria • Installadó d'Esta
blíments Comercíals í Despatxos
111MA de F. GASAS
Fusteria
SECCIÓ DE PERS1ANES
COLMES ENROTLLABLFS
Diputació, 119 í 121 Tel. H. 860
BARCELONA
Enric Tarrasd
TALLER DZ CONSTRUCC1ONS:
Consell de Cent, 283. Tellf. 4752 A.
FABRICA D'ELABORAR FUSTA:
Roger de ,Flor. 132. Tellf. 327 S. 11.
ARTS GRAFIQUES, S. A., sUCESsORs D'ILENRIcli 1 — HARCLI.ON A
LL. Guarro Casas
N.° 32
fabrica dc
'Papa dc Tina
fundada
el scffie XVIII
PROVEYDORA DE PAPER SEGELLAT
DE LES REPÚBIIQUES ARGENTINA,
PERÚ, XII.E I URUGUAY. PAPER DE
FIL DE TOTES MENES. PAPER CATA
LA. PAPER D'OFICI. PAPER PER A
EDICIONS. PAPER TELA. CARTEO
UNES. CARTROLINES DE COLORS.
CARTROLINES DE FIL PER A CAE
TES. TARGES, SOBRES. ESTOTXERIA
PAPERS I CARTROLINES ESPECIALS
PER A DIBU1X
Uta Latetana, 7 • ZEITICE1.011E1
RIGALT, BULBEtIA i C.
VIDRIERIA D'ART 1 INSTAULACIONS
CASANOVA, 32 (entre Corts i Sepúlveda)
TELÉF. 5343-A. BARCELONA
XXPOSICIÓ
Compra i Venda d'Anfiguitals
J. V&Ilencilmo
Corribia, 2, pral. (Cant Pl. Nova)
BA.RCELONA
RAMON S UNIR
JOIER
TEL. 813-s. P. GRANVIA, 643
BARC E LONA
CASA FUNDADA L'ANY 1835