Gay saber, Lo. 2a època, any 2, núm. 04 (15 febr. 1879)

              etensiel
)ch les
keh Per
isla de
en mi.
Lila dia
nbe en
its bo
, entre
una de
ate ma
á cop
es deis
Nora
atala
impri
á fi de
ona la
ans d'
pintor
tura
rchi
uesta
nprés
estiu
lo ti
pu
i ca
erei
sions
Sant
blica
s de
a.—
ó de
gan
que
los
Pe
ÉPOCA II.—ANY 11. BARCELONA 15 DE FEBRER DE 1879.
SUMARI.
ESTUDI LlTERARI
Surt lo 1 y 15 de cada mes.—.Neu: Barcelona 6 rs. tri
mestre, dut á casa; fora 8 rs, y al estranger 10.—Se
suscriu en totas las llibrerias.
Estudi literari d' un manuscrit catalá de la biblioteca de
Marsella per Victor Lieutaud. —Consells, poesía de
Harían Aguiló.—Lo poble del alzinar, de Joaguim
Riera y Bertran. —Rimas de Gustav A, Bequer, tra
ducció de Artur Cuyás.— Bibliografia forana. —Novas.
DI UN MANUSCRIT CATALÁ CONSERVAT EN LA
BIBLIOTECA DE MARSELLA.
erm ons de lletra bastant bona
y neta del comens de segle XV.
—1.r p. 27. Sermons sobre ?'pe
cal mortal, pera '1 primer diu
menge de Quaresrna.-2.nt p. 35.
S'ermó sobre '1 pecat original,
aquest es bastan t eloquent.-3.r
P. 41. Comens dennsermóperlo derré diumenge
de Quaresma, de molt mala lletra, lo mateixque
LO GAY SABER
RUEDO: PIassela deis Cegos de la Requería, núm, 1, pis . --ADM1b118TRACIO: Rambla del mig, núm. 15, pis baix.
Beata Santa Catarina
Verge fou e regina
Blanqua fou com flor d' espina
Filia fou del rey de Grecia
Dins en Alexandría.
D` un rey d' lngrina
Nasquet aquesta verga digna
Al pare dien Castos, ala mare Terquerina
E infanta avia nom Beata Catarina
NOM. IV.
AQUESTA ES LA ORACIÓ DE STA. CATARINA.
PERIÓDICH LITERARI QUINZENAL
FET PER ESCRIPTORS CATALAN-S, MALLORQUINS Y VALENCIANS.
Un nombre sol 1 rl. y 'ls nombres atrassats 1 rl. y mig.—
Los reclams á 1 rl. la ratlla pels no suscriptors y 112
los suscriptors.
1' sermó seguent escrit de ma diferenta. Llegen
dade Sta. Catarina. Veuse aqui aquesta com
posició qual comens es una mena de prosa ri
mada en assonants. Sembla esser corrupció
d' un text mes antich.
Beata Catarina que per Den fos penada
Beneita es la persona queus te per a vocada
Que será desliurada de carcer e de presso e de malla
mort a morir.
Beata Santa Catarina al carcer fou messa e 1' empe
rador Maxinsi feu son manannent que no li fos donat
pa ni vi ni socos que al mon sia sino so que los sans
e les Santes ells angells del cell que la companyasen.
50 LO GAY SABER.
(p. 45) Lémperador feu son rnanament als seus barons:
Vets vos ne en aquella verge e traets la della carce e
presiquats la be Si volra creure ni adorar la naia ido
lla ella sera regina sots lo meu regiment e mejor ena
peradriu, e may no aura mal ni dan en tota la sua
vida.
Los Baros volgueren complir son manament e ene
ren sén d' aqui e trasqueren la de la caree e digueren
Oges, Catarina; emperador Masensis te din: si
vols creure ni adorar ella sua idolla tu seras regina
sots lo seu regiment, sobre tots nos altres mejor em
peradriu e m'ay no auras mal ni dan en tota la tua
vida.
Respos la verge alls Savis: Segons que yom oyt en]
crech, vosaltres me donau mal consel car no devena
creure ni adorar sino aquel se(n)yor que a fet lo cel
ella terra e la pot desffer, en lo nom de Jesus Crist
hen la sua ferma crenga e no en la sua idolla no fa
dorar en la sua malvada crenga.
Los savis tengueren se fort per escarits com tan
poqua dongella parlava millor quells e tornaren la
verge en la caree e anaren all emperador : Seyor,
aquella dongella no parlla ab si matexa mas parlla ab
lo sant Esperit e diu aquella verge que no deven creu
re ni adorar sino aquel Seyor que a fe', lo cel ella tera
ella pot deffer; creure fermament en la amor de Jesus
Crist en la sua ferma crenga (p. 46) e no en la vostra
idolla ni en la vostra malvada crenca.
L' emperador quant oy ago ach tan gran eniquetat
e pres los Baros e feulos metre en un foch á cremar e
aqui cremaren e passaren d'aquesta vida, e Jesus Crist
rebe los animes a perchs (sic) de Santa Catarina.
E feu traure Santa Catarina del caree altra vegada
en un pilar la feu ligar; ab yergues de fero la feu aco
tar; e la verge Santa Catarina reclarnava lo Seyor be
neyt Jesus Crist; e consumaren Ji les sues carns ella
sua ossa. Al carcer la feu tornar. El angel del cel de
valla ab preciossos enguents e curali les nafres alla
Santa Catarina mal ni dan ny avia.
E 1' emperador feu son manament e les regines é
les conteses e les doncelles e moltes altres acompa
yaven aquella verge e traenla del caree á preyquar
la lig : E si vol creure ni adorar la mia idolla que ella
sera regina sots lo meu regiment e mejor emperadriu
e may no aura mal ni dan en tota la sua vida.
E les regines e les conteses volgueren compli son
manamen e aneren se 'n d' aqui e trasqueren la verge
del carce.--«Ara ogats, Catarinal L' emperador Ma
xensi á din: si volls creure ni adorar la sua idolla tu
seras regina sots lo seu regisme, e sobre tots nos al
tres mejor enperadriu e may no auras mal ni dan en
tota la tua vida.»
Respos la ver(g)e: les regínes, e les conteses e les
dononcelles e molla d' altra gent, que yom cuyt e
crech que vos al tres me donan mal consél, car no deu
hom creure ni adorar sino aquell seyor qui a fet
lo cel e la tera e la pot deffer, en la fe de Jesus Crist,
en la sua ferma crenga e no creure en la sua idoio ne
en la sua malvada crenga. E la verge tant los preycha
que tots los feu tornar alla fe de Jesus Crist. E
enperador qni sabe aso fin los talar les mans e los
membres e pasaren aquesta vida. E Jesus Crist
rebe lus animes per prechs de Santa Catarina.
E enperador feu fer íiíj rodes plenes de raos. Tot
hom que si acostava tel bolis la loua. Ella verge San
ta Catarina al mig loch Se metía. Los raos rodaven e
la verge tallaren. Ella verge Santa Catarina reclama.
va lo Sant nom de Jesus Crist. Per gracia e per ver_
tut de Deu vengueren quatre vena e trenquaren les
rodes e los raos en mig delles gents della malvada
crenga.
E 1` enperador que viu aso, per una tant poqua
doncella perdia tanta de gent feo fer una crida que
la verge fos escapsada. La verge Santa Catarina aeli
oida la crida e finqua los genoils en tera e alga los
ulls al cel e diu: O Senior, pare meu, que esquits del
ventre de la verge madona Santa Maria e fos porifi
cada per Jesus Crist e fou marturiada de Jesus Crist
esposa, tot aquel Crestian o Crestiana qui 'in dira
(p. 48) la mia oració per aquels xiudels que yo e fets
al caree que sihen deliurats de presso e de tots mals
e de caree e de malla mort a morir e de tots mals é
altres festures (sic).
Encara alga los ulls ves lo ce!. «O Seyor pare mee,
dona tota aquella gracia justa que demanaran quells
sia dada de continent.» Eh, angel del cell e devallae
lte dix: Catarina, la oracio que tu as feta entera Den
l'e, oida e l`á prornessa alt al ce!.
De continent enperador eseapsa la yergo Santa
Catarina, E leva los genolls e pres lo seu precios eos
e axi com ledem exir sanch, exia let e aygua. E pres
lo seu precios cap en les sues pree,ioses mas e portal
una jornada. L'erige' del cel devalla e pres lo seu pre
cios cap ello seu precios ces e portal al mont de Se
sial. e aquí jau lo seu cos, e aqui es la sua sepul
tura.
Fenita estoria de Santa Catarina. Sit laus, gloria;
amen.
Aquesla historia qu' havem transcrit ab la
mes gran fidelitat, absas faltasy sas Ila cunas,
va seguida de un serrad, un poch mes Ilegi
ble, sobre la caritat, lo qual per cáusa de una
llacuna, fineix en sech en la p. 54.
Una ma bastant destre ha escrit despres de
aix6 los tres ser mons seguents:-1r* sobre la
Santísima Trinitat (p. 11-61)-2nt' sobre la
festa de la Santa Creu (p. 61-69)-3r. per la
confraria Pro confratria sermo (p. 69-78.)
Aquest ultim que minina 10 planas, no está
faltat de interés. Va acompanyat de la se
guent nota, bastant mal escrita y probable
ment posada en lo segle XVI en un full de
paper blanch que hi havia despres deis ser
mons que acabem de citar.
e
a
e
S
e
e
(I(
so
sa
dr
de
a
re
ir
St
A
as
di
se
la
e los
Crist
Tot
San
ven e
ama
ver
les
vada
oqua
L que
1. acia
a los
del
arifi
Crist
dira
31 fe ts
mals
Ils é
meu,
uells
dla e
Den
anta
cos
pres
arta'
pre
Se
pul
aria;
b la
18S,
gi
una
; de
e la
la
r. la
78.)
stá
se
le
de
5r
-~311111111PICr..."---
Papa Clement, bisbe de Roma, en les canoniches
deis apostols troba que postre Seyor dix a Sant Pare
lo nostre mestre e mostrali que aquestes xij divendres
son en Pány, hom deu dejunar en pa en aygua ans de
so mort, axi con feren los xij apostols.
Primo, lo divendres de marg. lo segon, es lo diven
dres Sant de Pasqua; lo tercer, es ans de Santa Maria
de mar; lo quai t es ans della Senensio; lo quint es
ans della cinquazesima; lo vj es en les quatre ten po
res de cinchquagesima; lo seten es de Sent Johan de
juny; lo viij es ans de la festa de Sent Pere, e de
Sent Pau de juyny; lo nora, es ans de la primera se
mana de setembre; lo de(s)e es ans de la festa de Sent
Andreu; lo xj, es en la segona de Nombre: lo xij es
ans del divendres de Nadal.
Sapies per veritat que qui guardara be aquests xij
divendres lealment la sua anima, quant exira del cos,
sera portada per los sans angels da; ant deu e 'salda
la sua fi della anima per Pángei.
Altres tres divendres son en any e qui aquestes
divendres dejunara en pa en aygua no sabra lo diable
quant la sua anima exira del cos. Lo primer diven
dres es lo derer de mar, lo segon divendres, es en la
exida d agost; lo terg divendres es en la entrada de _
setembre.
(p. 80) Aquets fan a dir misa de Santa Trenitat, e
altra de sent Pere e aquí o feran, pan e vi e lum e faga
xij almoynes a onor deis xij apostols en nom del Pare
e del Fil e dél Sant Esperit, altra per amor de postre
Seyor Deu Jesus Crist. e donats les alls pobres e pre
guats que la gracia de Deu sia feta sobre mí. E si es
cert que les penes d' infer no veuras e que otengues
en ton poder escrit.
V.
Una ma que se sembla molt á la deis ser
mons que preceheixen ha escrit las p. p. 8-144,
lasquals enclouhen també molts travalls de la
mateixa Rey. En primer lloch trobem p. 81 un
sermó pera lo ters diumenge de quaresma,
despres p. 88 la seguent curiosa lletra, propia
per encabir en los nombrosos apócrifs 'de la
mateixa especie ja coneguts y que per mes de
un costat, se sembla als avisos profétichs mo
derns de la Saleta:
IN NOMINE DOMINI NOSTRI JESU CHRISTI qui feciti celum
et terram. Aquesta Epístola es de Nostre Senyor Jesu
Crist, qui es feyta per manament del seu pare en Je
rusalern de sobre l' altar de Sent P. e es scrita en tau
les de marbre e ab lum spiritual. EL lo lum exi d' ella
axi coma lamp. E l' augel de nostre Senyor teniala en
les sues benehits mans. E come lo poble ho viu gira
rense sobre l' altar aginollons per lo miracle que
veheren.
La epistola de nostre Senyor diu enaxi com hoyrets
O ffills d' ornes. Sobre Lotes coses guardats lo meu
LO GAY SABER. 51
sant dinsenge qui es la mia resurrectio e penedits vos
de vostres pecats que havets fets. Ja havets boa dir
quel cel e la terra tres passaran ans que la mia pa
raula vengua a menys, car yo he donats á vos altres
fruyts sobre terra de que viscats, els mirmarts per los
vostres greus peccats per go co no colets ni gar
dats lo.meu san dimenge, qui es la mia resurrectio.
EL pergo yo mane que Sarrahins venguessen sobre
vos altres e gents qui us escampassen la vostre sanch
e que us cativassen et que haguessen senhoria sobre
vos altres. Item he feyt moviment de terra e us he
trames fams e sechades e serpents e mosques e gra
notes e Ilagostes e males bestias de diverses manares;
tots aquests mals he donats á vos (p. 89) altres per go
con no colets lo meu sant dimenge qui es la mía re
surrectio.
Encara he demostrat a vos altres los lamps e pedre
gacions e les forts malalties e molt d' altres mals de
diverses maneras, puys vos altres ets endureits en
vostres animes en peccats, e no volets oyr les parau
les que us mostren los angels. Per aquesta ratio tra
metre á vos altres tribulacions e feres e pestilencies
que devoraran vostres infants e trametre a vosaltres
sechades e massa pluges axi quéls finas exiran de
son loch e correran per la terra; tot ago per los vos
tres greus peccats, e pergo con no colets lo rneu sant
dimenge qui es la mia resurrectio.
Item, vos:trametre molts treballs e dols e plants e
moltes tribulacions e molts affanys, tot per los vos
tres greus peccats e tot per go con no colets lo meu
sant dirnenge axi quant devets qui es la mia resur
rectio e nom cresets ni sots membrants que la ira de
Deu puscha venir sobre vos altres qui fets les fe
llonies.
EL yo per la vostra menys creensa e pergo con no
colets lo meu sant diumenge qui es la mia resurrectio
ni hoyra ni creura los meus manaments ni les mies
paraules aquelles que yo vos he mostrades en los
sants evangelistes yo us tremetre so que dich e no
deuriets esser menyscreents que temps. (p. 90) ven
dra que cel e terra trespassara. Peno, mesquins, con
fessats-vos e penedits-vos deis peccats e deis mals
que havets fets, e siats membrants de guardar e de
tenir lo dia del meu sant dimenge, axi quant manat
vos he.
O mesquins, remirats vos en la mia creu en yo pu
ge per vosaltres e fuy pres e ligat e despullat e asso
tat e scridat e en la cara scopit e ferit e batut e de
vinaigre e de fel e de sutge abeurat e reebe mort en lo
divenres per vos altres. E devallamen en infern e
trasquin tots mos arnichs. Al Iterts dia ressuscite e
puge roen al cel per la mia beneyta virtut gloriosa
ment. E sere el dia del judici per jutgar los vius els
morts e a cagcun rendre gasardo, del mal, pena, e
del ben gloria perpetual.
Donchs, perque sots vos altres mos enemichs que
nous volets guardar de greus peccats affer ni volets
guardar ni colre lo dia del meu sant dimenge, axi
quant manat vos he, per que hagueraus destroits,
mas stich men, no per vos altres mas per les prega
ries della mia mare beneyta verge Maria e per los
52
prechs dds meus angels quis aginollen als meus peus
de dia e de nit e preguen per vos abres que yo no
trestorn la mia ira de vers vos altres e yo eus feyta
misericordia, e vos altres, mesquins, linatge de vibria,
perversa generacio.
(p. 91) Donchs axi con los Juheus tenen la lig que
yo los done per Moysen perfeta e ells garden -la be e
aquella tenen, dones, mesquins peccadors, axi vos
altres deuriets gardar lo sant babtisma que yo he do
nat e los . x. manaments e los vjj sagraments. Item,
deuriets gardar lo dia del meu sant dimenge e les
festes deis meus sants. E si nous penedits deis peccats
que havets feyts ni la mia paraula no guardats, yo
jur a vos altres per la mia man destra e per lo meu
bras altisme que_us tremetre la mia ira eus tremetre
besties salvatges, axi con son ilops quins mengaran
vostres infants eus ffare morir-a dilerses maneres de
greus morts.
Item, vos jur per la mia mare beneyta per cherubin
et per cheraghin los quals me preguen per vos altres
nit e dia que si vos abres nous cessats de fer greus
peccats e no guardat, lo dia del meu sant dimenge de
la hora de vespres del dissapte fins a la primera hora
del dilus, que yo trametre a vos altres foch ardent ab
ayga bullent e destruir vos e sobre tera. Item, vos tra
metre besties deis quals anch no vehets d' aytals e
volateries quius destriuran vostres bens temporals, el
cel, qui es ciar, tornara en tenebies, si que la hun no
veura altre. Item trametre a vos altres la mia ira,.
go es assaber que graos plants ne seran feyts per vos
altres ensemps. Item, (p. 92) fare fer vents torbans
qui us destruiran vostres bens temporals. E faro pe
nar vostres animes en foch mortal qui james no haura
u. Item, vos trametre gents quius destroíran vostres
infants eus turmentaran, que nous auran merce nius
perdonaran per les ffellonies e per les menyscreenses
qui son en vos altres.
E per tot ago con no colets lo meu sant diumenge
quin es la mia resurrectio, item, vos jur per la mia
mare beneyta verges Atarla e per la. virtut deis meus
angels e per les corones deis meus Martirs que si nous
gardats e nous convertits deis mals que havets feyts
e no gardais lo meu Sant dimenge, axi con yo vos he
manat, que membransa no será feta de vos.altres null
tems.
Mes aquells benehuyrats qui s' convertiran e guar
daran lo meu sant dimenge, lo quales lamia resurrec
tio e repos de vida durable, é anaquells yo trametre
la mia benedictio e veuran graos abundaments de tots
bens e hauran graos fruits e sera cumplida de tots
bens e hauran graos e ganys grans habundaments e
gransbenenanses per la mia virtut. Item, que vells
arbres faran novell trua e sera pau entre vosaltres e
viurets habundadament sens negunes ancles.
E si vosaltres peccadors (p. 93) vos convertits e co
lets lo meu Sant dimenge e les festes del rneus sants
jo trestornare la mia,ira de ves vosaltres e fareus viu
re habundadament a tots vostres dios e complirets
vostres habitacions de tots bentse no tembs e lo cija
del judici. E retro a vos abres lo rneu cija del qual
LO GAY SABER.
hauret gran goig ab los meus angels e ab los meus
sants qui son en gloria.
E sapiats que si negun no vol fer ni creure aquesla
epistola sera vedat davant la naia benedictio; sobre
ells vendra, e sobre go que lur sera e graos habunda
rnens de tots bens. Encara qui la volra tenir en so
cara ni sobre si portar que gasardo no trobara. E sa
piats tots é entenets e crehets fermatnent que yo he
poders!sobre totes coses qui son en mar e en terra ni
en lo cel, e tates coses del mon tremolaran per mi.
Donchs, vos altres, mesquins, sots, fas, e negli
gents que no querits perdons deis mals que havets
feyts ni con sots picas de tanta fellonia que no cone
xeis lo repos que yo done per vida durable, e que
negun crestian no vengues contra son par crestian,
e si sta axi reseb lo cor de Jesus Crist es escombregat
davant la rala cara e gitat de la gracia del meu pare
Deus qui es al col alt Amen.
Et si per aventura alcun vol perdon d' altre e no li
vol (p. 94) perdonar, lavors es descombregat de la
gracia del meu pare qui es alt al cel. Et pero yo dich
a vos altres que regonegats la temor del meu pare
Deus nostre Senyor, e fets los meus manaments e
guardats lo meu dia, go es lo meu Sant dimenge.
Item, vos he amostrat queus he donat seny que co
negats lo temps e les,hores car tota creatura coneix
son creator que'mes vos valguera que no fossets luís
ni creats car perdrets la vida perdurable, e perno coro
no colets ni gardets lo dia del meu sant dimenge qui
es la mia resurrectio e repos de vida durable, car en
los dimenges rehebrets perdons; donchs siats mem
brats del vostre repos que devets haver en lo sant
beneset dimenge.
Ytem, deuriets guardar les Santes festes deis meus
Sants porque tot ver crestia qui aquesta epístola aura
hoyda e no la dira davant son pople es vedat—Entense
ago a tot prevere que sia tengut d' animes—e si nota
ago e no garda la lig axi con Deu. Mas mots clergues
son qui no voleo esser clergs pergo que visquen a de
lit de lur cors e qui mengen lo poble e no voten predi
car ni mostrar la paraula de Deu, axi con deuen,—
perque totes aquestes coses seran scrites sobre lurs
animes al dia del judici.
Perque us dich, amichs (p. 95) meus, si volets mi
creure ni gardar lo meu Sant dimenge qui es la mia
resurrectio, porque, anoichs rneus, convertits vos en
vostres cosses e en vostres animes e si ho fets nous
destruire, ans vos enduire en tot be e serets gardonats
del pau Pare Senyor Deus qui es alt al cel, ell sola
ment.
Encara jur a vos altres per la mia man destra e per
lo meu bras abisme e per la virtut del meu pare qui
es alt al cel, el per la virtut del meus angels e per les
corones dels meus martirs que si nous gardats
ffer greus peccats e no colets lo meu Sant dimenge,
axi con jous he manat, que yo us taré cel de ferre e
tera d' aram perno que viscats ab gran dolor.
Ytem, sapiats tuyt que aquell qui pendía usura ni
renou, sera descombregat davant la mia cara e gilat
de la mia gracia del regne del meu pare celestial.
los meus
?
aquesta
[lo; sobre
habunda
nir en sa
ira. E sa
íne yo he
n terra ni
?er mi.
, e negli
ue havets
no cone
le, e que
crestian,
DEObregat
meu pare
re e no li
gat de la
o yo dich
neu pare
a raen ts e
3nge.
y que co
ra coneix
3sets Dats
ergo com
tenge qui
le, car en
Lts mem
lo sant
els meas
tola aura
-Entense
e si no fa
clergues
len a de
en predi
deuen,—
obre lurs
volets ini
s la mia
3 vos en
fets nous
ardonats
ell sola
Ira e per
pare qui
e per les
rdats de
imenge,
ferre e
r.
usura Di
a e gilat
1. Yteln,
que la ira de Deu sobre ells vindra e seran maleyts en
toles guises.
Mas aquells benehuyrats quí colran lo mea Sant
dimenge e vestiran los pobres de Vea en les sgleses
e offerran de lurs bens per reverencia del meu pare
postre senyor Veas qui es alt al cel, aquefls hauran
guasardo e benigna gloria
E con) la epístola fo legida per la boca del angel qui
la tenia en les sues beneytes mans. apres vench un
altre vea quí vench del cel, qui dehia en axi: con
hoirehs (p. 96) 0 ffelons, o durs de cor. creets lo vos_
tre creahor ab la epístola ensemps queus es tramesa. E
con cuydats vos hen aliar ni fugir ni amagar davant la
sua cara!
Adoncs se leva lo propheta de Jerusalem ab tota sa
cleretia e ab tot lo poble qui era aqui El angel de
nostre Senyor dix: hoiats tuyt lo poble et entenats les
paraules queus dire. Yo jur á vos altres per la virtut
del mea Pare, nostre Senyor Jesus Crist, qui es alt al
cel e per lo cor dels angels e per la virtut del San ts
qui son en gloria que aquesta epístola no es scríta per
hom carnal que ans es avallada del cel, en les mies
mans beneytes. E bis aquells qui no la creuran, la
mia ira sobre ells vendra e descombregats seran en la
mia cara per tot temps e no hauran perdo en dura
bletat. Aquells hi aquelles qui la epístola crearan ni
ab si aportaran en qualque guisa, sobre ells vendra e
sobretot que lar sera e toles lurs coses de be endres
sades seran E dich o á vos altres cars frares, yous
prech quels vostres cors no sien endurehits en
peccats e sias convertits de tots les vostres greus pec
cats. Senyor Deu Jesus Crist qui est alt al cel en ten
les nostres coses. Siats obedients a Deu. Sapias que
si no ho fets que en poch de temps perirets per los
vostres greus peccats e per (p. 97) lo gran ergull que
havets e per go no coleto' axi condevets lo Sant di
Menge.
Ytem, vench j altra ven del cel qui dehya en axi:
con hoyrechs o fills d' ornes hoiats tot I' umanal li
natge e entenets les paraules de la Sancta epístola que
he enviada a vos altres mesquins. Car sapiats que
prop es la día della vostra perdició. Hoiats, mesquins,
fellons e malfaytors, o perjurs, o falses testimoniadors,
o avars, o ergulloses, o conquistes ho estranguad órs
o mengadors o bevedors per forsa, ho ficats en tots
mals, o treballadors de tots mals, o conjurs, o mens
soneguers que no havets vida en vostres mals. Apres
que lexats vostres mullers per al tres ffembres, sapiats
que prop es lo dia de vostra perdicio. Donchs, mes
quins, queus farets que no podets fugir a mi?
Ytern, vench ja altra vea del cel quí deya en axi:
Con hoyrets, jo jur á vos altres per la mia man destra
e per lo mea bras altisme e per lo tro e per Sant Johan
13d:dista, e per los apostols e per les corones dels rneus
martirs, que aquebta epístola no es scrita per hom
carnal. Ytem, yo conferm a vos altres los vj dies per
avorar e per treballar el vije go es lo Sant dimenge el
ropas de vida durable de la mia resurrechtio en la qual
LO GAY SABER.
CONSELLS.
es lo viatge de la vida
curt com jornada d• ivern,
no 'as giram á la ~ida
quant ve fosch lo vespre etern.
Corre home y no sap hora,
passa vuy, passa demá,
á nit s' adorm en el mon
y 's desperta allá dalla.
Enlluernat per 1' esperanga
ó enfunestit pel recort,
uyta fins qu' á sebre alcanga
lo misteni de la mort.
La eternilat as un dia
sens ahir y seas demá;
cerca 'I passá ab alegría
que may pus s' acabará.
53
yo laberi per vos al tres e vos altres (p. 98) no tenits
mi per senyor. Donchs en qual manera podets viure
sobre torra que peas sots tots pecuts e signats de
tots mals e no volets stendre les mans als meas po
bres. O inesquins, en qual guisa vós pot sostenir la
terra que maldits secrets, primerament de mi e depuys
dels meus angels e depuys dels meas Sants qui son
en gloria. Si donch nous converLits e no tornats a la
mia beneyta part.
Ab aytant dix I' angel, Hoy da barets la epístola en
la veu del meu pare nostre Senyor Jesus Crist qui es
alt al cel. Guardats vos de mal e de greus peccats a
ffer e colets lo meu Sant dimenge e entenets la pa
raula d' aquesta epístola en vostres cors, e en vostres
aurelles. E fets bones obres, en tal guisa que á Deu
placiats e haurets a la fi repos ab los angels en lo
regne de Deu qui es vida perdurable. Amen. Qui vivit
e regnat per onania eecula seculorum. Amen.
Afeguim á n` aquest curios document un
sermó sobre la caritat (p. 33-112) por la sexe
jésima (p. 112-128 sobre la Cananea (p. 129—
134), per la Purificació (p. 135 —144) y un dar
rer sermó de molt mala lletra (p. 141—
148) y haurem fet menció de tots los travalls
que fan part de un mateix conjunt.
VICTOR LIEUTADD.
$i#101141,111$
1
.4•¦¦
í
54 LO GAY SABER.
Un torrent que no s' atura
ni jamay torna enderrera
n' es I' imatge vertadera
de lo que la vida ens dura.
Joventut, títols, riqueses,
dignitats, gloria, talent,
sabs qué son? vólves empeses
per I' aygua d' aquest torrent.
Apaga bufant un Duna,
el que veges mes encés,
mira 'I cremall, guayta 'I fum,
y sabrás la gloria el qu' es.
Trista gloria la mundanal
sembla s' éco volander
lo ressó de la campana
quant la dexa 'I campaner.
Encaminem donchs la vida
vers la gloria vertadera,
dexem I' infern qu' ens convida
mirant el cel qd'ens espera.
!Ay deis que 'n el mon s' aferren
sense recordar que hi son
com á Ilevors que s' enterrem
per florir á un altre monl •
Al Instant que compareix
la !non temuda á quisvulla,
de tots sos bens lo despulla
y ab ses obres lo vesteix.
A cada batech del cor
la mort ens fa una ferida:
una part de nostra vida
á cada batech se 'lis mor.
En res posis I' esperanga
si esperar la mort no gosas;
puig no resta de les coses
mes que la seua mudanga.
L' hom sabut sens desconort,
sens tremolar de feresa,
de cada dia s' avesa
á I' idea de la mort.
Cal donchs estudiar la ciencia
quens ensenya á ben morir:
qui té neta la conciencia
ven tranquil sa mort venir.
Qui ab esglay la mort se mira
de sí mateix té la por;
no es la mort lo que 'I retjira,
qui esglaya es lo seu cor.
Qui dona y lleva les vides
te escrita la teua sort,
tant si fuigs cech de la mort
com si consirós la cridas.
La mort, á Deu obedient,
á qui Ell li signa s' atanga,
agafa, el se 'n du y no '1 llana
per plors que fasse sa gent.
Per fer sa feyna mes Ilesta
sempre té la dalla á punt,
y 'Is vermens per ferne festa
sempre esperan al difunt.
La mort sempre 'lis té 'n capella;
?quin dia 'lis vendrá á cercar?
Mortals, no 'las oblidem d' ella,
qu' ella no .ns ha d' oblidar.
Y puix ella no 'las oblida,
cal que tot-hom se recort
que sois ab virtuosa vida
se compra una bona mort.
Barcelona 1850.
MAMAN AGULLÓ Y FUSTML.
LO POBLE DEL ALZINAR.
^¦DC.-
NOVELETA DE COSTUMS CATALANAS.
Lema: A. B. C.
(Continuaciój
En Nadal no solzament no trobá qui '1 acon
hortés, sinó qu' en un delscarrers per hont va
a travessar, hagué de presenciar una fasta.
Canyas y gallarets adornavan los balcons,
garlandas de boixos feyan de bambalinas y...
!`1 mestre hi passá per sota! Es lo primer epi
sodi de tota historia d' una pena. Veure que
'1 mon riu mentre que un se consumeix d'
angunia es tan vell com 1' anar á peu.
Lo mestre se 'n torná al hostal.
En la entrada-menjador hi trobá un persa
natje estrany qu' eslava practicant una ope
ració més estranya encara, atés lo lloch.
Era un home d' edat avansada, gros, empla
taya t talment de cabells que li lluhían com Si
fossen brunyits, cara-rodó, barbut, ulls gra
sos, térbols y rodejats d' una especie de pell
nuvolosa: uns ulls que semblavan fills de la
més trista nit. Anava mal vestit ab camisa
un temps blanca y llavors rojenca, levitó mal
ti
1€
o
a
e
Ii
S
S
1
(
z AS.
B. C.
Ion
t va
sta.
cms,
y...
epi
que
d'
rso
pla
n si
To
pell
la
ial
tractat y sabatas d' espardenya esfilagarsadas.
Tal era '1 personatje que, respirant ab vio
lencia provenient de fiaquesa deis pulmons,
obría molt la boca com si li faltés ayre que
absorvir.
L' operació que practicava era la de contar,
recontar y colocar, un sobre 1' altre y ab gran
cuidado, alguns diminuts voltims ó qua
derns estampats, ab cobertas de paper groch
canati.
Ala fressa de 'n Nadal, entrant, 1' home bar
but alsá '1 cap y sa mirada 's creuhá ab la d'
aquel!. Mirat que se 1' hagué bella estona,
deixá escapar una fortíssima rialla que '1 fea
tossir.
Lo mestre Nadal s' acostá al estrany vell.
Aquest obrí más los ulls y continuá rihent y
tossint ab major forsa apretantse ab las mans
los dos costa ts.
—?Vos burlau de mí, senyor... llibreter d'
hostal?—digué '1 mestre, quadrantse tot lo
que li era possible.
—Burlármen. nol—insinuá ab prou feyna 1'
interpelat, qual veu atiplada 's conciliava ben
poch ab la sua corpulencia.
—Feu molt bé en no burlarvos de mí;— ob
serva 'n Nadal, recalcant;—perque encara que
'm pujan dos pams y encara que me 'n pujes
seu más que Goliat á Davit...
—?Historia sagrada? Ah, ah, ah! No
ni' ha enganyat la tinta resseca de vostra má
nega esquerra. Sou un mestre de poble....
!Oh, sí! Las orellas caigudas vos fan trayció:
aqueixas orellas son fácils, son espontáneas,
no fingeixen Magister es tu!
—Sí; só mestre... ?Y qué?—replicá 'n Nadal,
perdent la poca esma d' enfadarse que tenía.
—!Ah, ah, ah!... Allarguéume las duasmans
que totas duas vos las vull estrényer! No 'u
proposo una abrassada perque, entre perso
nas lletjas y atrotinadas, no diuhen. Lo su
blim y lo ridícul son germans vessons. Abras
sémnos sóls moralment.
—?Qué voléu dir?—preguntá 'n Nadal teme
rás de habérselas ab un horn faltat de judici
temiblemeut estrambótich.
—Vull dir que sou mestre de instruccie
primeraria; que vostras fesomías son molt
avinagradas, lo que proba que `us ne passa
alguna de crespa, y que, per un y altre mo
tiu, alcansa desd` ara dret sobrat, dret es
pléndit á la meya estima y consideració.
Lo fondo de discreció que 's traduhía en
aquell estil declamatori y rebuscat del vell de
LO GAY SABER.
la cabellera y barba blancas, calmaren un tant
los rezels de 1' Antoni Nadal.
—Observéume:—continúa '1 barbut;—só tan
mestre com vos y, de segúr, més infortunat
que vos.
«Cuentan de un sabio que un día
Tan pobre y mísero estaba...»
Etcétera. Ja debéu coneixér lo inmortal
apólech calderoniá. Traduhit á. nostra si
tuació, vol dir que, si vos y jo ensenyessem
plegats en un establiment qualsevulla, fóra jo
decano por lo doble concepte de la major edat
y de la major desgracia y fins de la mellor
apariencia deeent, perque vos anau afeytat....
de sis ó set dias ensá, mentre que jo.... en fi:
ja ho veyéu. ?Sou ara capas de ferme esquer
pas vostras duas nuans?.... Ah, ah, ah! Aixís,
colega, aixís. Alter ego, conta ab mí en tot y
per tot. Los mestres se troban que las mon
tanyas no y.... Magister sum et nihil magis
tralent á me alienumputo.
La verbositat del vell pasmava. Los rezels
de 'n Nadal ja anavan convertintse en admi
ració ab un punt de fascinació ó cosa per 1'
estil.
—Bé, home, bé!—esclamá—?De modo que vos
sou també mestre?
—Sí: mestre jubilat varias vegadas y con
sumint en l' actualitat los interessos d' una
fam y set que fan posar pell de gallina. Com
prench vostra curiositat.... éxuberant. ?Volea
saber lo que jo he estat, lo que só y lo que
seré? Féu durnospa y trago, si teniu algun
quartot engrunat ó per engrunar, y.... escol
téu, que matarém alguns aucells d' un tret.
Los dos mestres se colocaren, un á cada
banda de taula, devant per devant. En Nadal
treya '1 cap y uns quants centímetros de pit
per damunt lo cayre de la taula; son colega
treya '1 cap y '1 cos casi fins á la cintura. Lo
negre y betumós llum de cuyna, penjat en un
c-antó del sostre, feya projectar la sombra del
cap del un en lo del altre, de modo que '1 de
'n Nadal quedava en la penumbra.
Eran dos sérs de una mateixa familia, pero
tan antitétichs com un pintor de miniaturas y
un comerciant al engrós. Formavan un con
trast que hauría convidat á la brometa más
apetitosa, si `ls dos elements que '1 constitu
hian no haguessen inspirat fonda llástima.
L' hostalera,-dona quadrada, roja y gens
sobrada de cabells, qu- anava sens mocador
al cap y aguantantse ab las mans lo del col!,
56 LO GAY SABER.
per falta d' agulla,-serví pa y beure á la pri
mera y ruidosaindicació d' aquells dos únichs
senyors que honravan la casa en aquells ins
tants.
Lo mestre-granader comensá la historia.
Lo mestre-disminuhit apoyá la barba en las
mans. Lo gosset del hostal s' acosta á sentir.
La gata s' havía quedat dormida en un recó
de banch.
AUTOBIOGRAFÍA.
«—Si heu passat per devant d' Hostalrich,
—prin-ipiá '1 narrador, després d' assegurar
se de qu' estavan sois tot glopejant la darrería
d un trago,—podeu tenir idea acabada d' una
població feudal. La negror de la muralla que
volta la escalonada vila; las obscuras casas
que la componen, semblants á una confraría
de penitens; lo tossut castell que part-demunt
la vigila, com si se 'n temés alguna de la con
fraria: tot dona concepte d' un temps ben re
mot.
Donchs allí vaix neixer, alli 'm batejaren
ab lo nom de Miguel, (per haver víngut al
acabarse la verema) y allí vaig rebre la pri
mera criansa.
Los meus pares, marxants de mollas co
sas, es á dir pobres sempre, á poch d' ha
verme posat en aquest mon se 'n anáren al
altre, persuadits de haver fet sa mellor obra
produhintme. Beati Cert frare, á qui
Déu baja perdonat, nombrat hereu de con
fiansa pél pare, va cuidarse de trobarme dida,
y quan 'vaig ésser xicot fet, se 'm posá á son
costat y m` ensenyá gramática catalana, ha
tina, rudiments de castellá y principis molt
elementalsde retórica ypoética escolasticorem.
Formada aixís la meya ánima, lo bon frare un
dia, al cap de un quart d' haverli ajudat jo
á dír la missa á estil d' escolá de canonge,
sia ab más solemnitat y eficacia de lo que
s' acostuma, ) lo bon frare, dich, seguí l' éxem
ple de mos pares: va morirse, no sens deixar
me algun dineró, ni sens haver compost un
non tractat de géneros y escrit algunas églo
gas llatinas de molta idealitat ortodóxa.
Alashoras vaig entrar d' estudiant-mosso
á una masía rica. Se 'm va ocorre la idea de
que podía seguir la carrera eglesiástica, y
deixt '1 mas en que se 'm feya travallar de Una
manera eccessiva y molt perjudicial á la me..
va escassa salut.
Arribo á ciutat, m' admeten á una «coma.,
na» d' estudiants baix compromis de servirlos-hi
de secretan, de majordom y de recular,
etc; m` aprovan de llatí al Seminari, completo
mos coneixements retórichs y entro á cursar
filosofía.
Al mitj any d' estudiarne, observo psicoló
gicament, que cada nit y durant la vela, una
altra imatje femenina vé á interposarse entre
ma aplicació y las planas del llibre obert:
comprench que jo no he nascut per sacerdot.
Tenía y tinch d' aquest estat una idea tan
gran y elevada, que no m` esplico `ls termes
mitjos.
Deixo, per tant, la carrera; vaca una plassa
de mestre, la obtinch y me 'n vaig á ocupar
la. Als vuyt dias, emparaulo casament; als
vuyt anys, me trobo carregat de familia vin
guda á parells y á sanassos; després des
prés me torno boig.
—?Que dihéu?—preguntá 'n Nadal aixecant
se soptat y posantse á la defensiva.
—Lo que sentiu. Desde petit vaig esperi
mentarme inclinat á la poesía: he escrit
seguiré escribint fins que 'm quedi alé, valda
ment m' baja de tornar boig un centenar de
vegadas.
Per fortuna, la meya bojería no durá molt;
mes quan vaig tornar á ésser home, la meya
plassa de mestre estava ocupada per un nitre.
No sé cóm s' ho arreglá la dona per alimentar
als dos fills y una fila que `ns havian quedat.
Las mares fan miracles.
Al poch temps de travallar d' escribent á
casa d' un notan, aquest me feu lograr la
plassa de mestre altra població.
Disfrutava '1 meu destino a bla alegría, abla
felicita t de qui, passada molla set, trova una
corrent d' aigua clara y sanitosa, quan van
sobrevenir los acon teixements polítichs que ja
sabeu, y la política del diable va inundarho
tot. Jo m` havía tornat boig una vegada, y
llavoras fou tot ro poble qui s' hi torné éxigint
que m` hi tornás jo també.
—No comprench
—Se 'm va imposar la condició de que m'
afiliés á un partit polítich determinat; que
fes públicas declaracions de mas ideas políti
cas y socials
—!Y VOS
—Jo no vaig voler acedir.
—A mí no 'm passá res d' aixd.
e una
Me
()tau_
írlos
ader,
pleto
ursar
'co/ó
una ó
entre
rdot.
1 tan
rmes
)1assa
ipar
t; als
vin
des
cant
peri
rit y
alda
ar de
molt;
meya
31tre.
ntar
ulat.
nt á
ir la
abla
una
van
ce ja
arho
la, y
gint
que
Ud
—Per go he recordat avans lo
«Cuentan de un sabio que un dia...«
JOAQUIM RIERA Y BERTRAN.
(Seguirá)
RIMAS DE GUSTAV A. BECQUER.
(TRADUCCIó DEL CASTELLÁ.)
lial gronxarse las blavas campanetas
de ton baleó,
creus que lo ven tijol sospirant passa
murmurador ;
sápias que, ocult entre las verdas fullas
sospiro jo.
Si al ressonar confús á tas espantas
suáu remor,
creus que de Iluny una veuheta dolsa
crida ton nom;
sápias que d' entre ombra que V volteja
te crido jo.
Si á mitja nit sents lo teu cor turbarse
tot pié de pór,
al sentir un alé prop de tos llabis
abrusador;
sápias que al teu costal, si be invisible,
respiro jo.
Jo Ilegeixo en tas ninas
coro si d' un llibre obert fossen los fulls.
?Perqué fingeix la boca
riallas que 's desmenten ab los ulls?
!Ploral no t` avergonyis
de confessar que m` has tingut amor.
!Ploral que ningú guaytal
?ho veus? jo soch un hom... ?y Lambe plor.
Me va ferir mitj amagantse en I' ombra,
ab un bés sagellantne sa traició,
y men tres m' abrassava per la espatlla
punyalejá á sang freda lo metí cor.
Y ella segueix per son camí molt gaya,
felís, somrienta, impávida... ?y perqué?
Perque no raja sang de la ferida;
perqué 1' nnort está dretI
PRIMERA VEL
Las onas tenen vaga armonía,
las violetas suáu olor,
LO GAY SABER. 57
bromas de plata la nit sombría,
Ilum y or lo dia;
jo tinch mellor :
jo tinch amor!
Nova-York
SEGONA VEU.
Aura d' aplausos, núvol de rosa,
ona d' enveja que `ns dona un bés,
illa de somnis ahont reposa
1' ánima ansiosa;
!dolsa ubriagués
la Gloria n' es!
TERCERA VEU.
Brasa bermella n' es lo tresor ;
sombra que fuig n' es la vanitat:
tot es mentida : la gloria, I' or:
Jo que jo ador?
sols es vritat:
!la Llibertat!
Aixis los barquers, tot passantne, cantavan
la eterna cansó,
y al cop dels seus rems saltejava la espuma
ferida pel sol.
embarcas? cridavan, y jo sonrientine
vaig dirli al passar :
—Fa temps que vaig ferho, per cert que ma roba
encara en la platja está estesa á aixugar.
ÁRTUR CUYÁS.
BIBLIOGRAFIA FORANA.
EMILI GRARIT Y PAPELL, CERTÁMEN POÉTICO QUE
CON MOTIVO DE LA CON0NIZACION DE S. IGNACIO DE Lo
YOLA Y S. FRANCISCO JAVIER Y DE LA BEATIFICACION DE
S. LUIS GONZAGA SE CELEBRÓ EN LA CIUDAD DE GERONA
EN 1622.—ES una obra molt curiosa, duta á tenme ab
amor y ab copia de datos, que revela bastanta erudició
en lo autor que la ha dada á llum y que permet als
aficionats á cena Iley d' estudis literaris lo poder
aprehuar ab certesa la válua deis certámens bilingües
que tenian lloch aquí á Catalunya en los segles que
podriam dir de decadencia per las bonas lletras.
Prova d' aquesta decadencia y mal gust (general
llavors) es lo certamen que `ns ocupa. Las !lenguas
llatina, catalana y castellana hi privan y totas tres ho
fan prou malament. Farem franchs á nostres lectors
de haver de llegir mostra de las composicions !latinas,
pero no podem resistir al desig de ferloshi coneixe la
elegancia, bon gust y elevació de ideas que eran la admi
ració deis oyents y l' ídol delsingenis d' aquells tcmps•
Las mostras serán curtas y pocas.
58 LO GAY SABER.
Veuse aquí un segon preme:
Con cántico mirífico
entre las armas y ruido bélico,
entre el estruendo horrífico,
labró un templo evangélico
el artífice Dios y el autor célico.
Mas hoy de un canto armónico
una capilla pone en este oráculo
risa del babilónico,
donde la voz fué obstáculo
que vedó proseguir aquel pináculo etc.
Veuse un premiprimer:
Surcando el bravo pielago
de esta vida, en el puerto salutífero
del celeste archipiélago,
entra de Ignacio ignifero
la capitana con fanal lucífero.
Quédase el cuerpo orgánico
de este sacro bagel como en depósito etc.
Un altre premi segon:
Encarna el Verbo, y Dios envilecido
ya posible padece, amante llora;
ya en tres clavos al viento suspendido
la tierra tiembla al padecer, que adora.
Ya el inmenso difunto comprendido
sepulcro breve de la muerte autora
ocupa etc., etc
Per eixos exemples se pot veure ahont do la imagi
nació, quan lo art s' aparta de son cami independent,
noble y elevat: quan s. allunya del estudi de la natu
ralesa qu' es la font de la vertadera poesía.
Als poetas catalans que figuran en lo certámen cal
ferlos justicia; no varen ser tan cultos com los caste
Bans, empero foren mes ctars y naturals.
Espill de sanctedat, celestial—angel
ó gran Gonzaga, en cel y terra—noble
mentres celebre 'ostra ilustre—vida
en virginal puresa neta y—casta,
alcangaume del cel cumplida—gracia
puig que habitan en la regló de—gloria.
'laven] donat eixas inostras pera provar que '1 'li
bre del Sr. Grahit sois te un valor relatiu, es á dir,
histórich ó com á curiositat: es un 'libre que 's pot
fullejar per saber com se feyan los certámens en aque
lla época, no per péndrel com exemple, per mes que
sia un conjunt de composicions premiadas.
Aixis mateix ho compren lo Sr. Grahit en un ben
escrit prólech que precedeix á la colecció, quan diu
«puede muy bien afirmarse que es uno de los certá
menes más ricos en cuanto a la calidad de los premios
y número de temas, así como uno de los más varia
dos en cuanto á los incidentes con que fué cele
brado.»
E. GIMIT. EL INQUISIDOR FRAY NICOLÁS EYMI011en:
es obra del mateix autor y de mes empenyo que la
anterior, feta ab conciencia, enriquida ab molts do.
ments y destinada á estendre la memoria de un gran
fill de la terra. Pel sobre-títol Catalanes Ilustres que
du lo 'libre apar que '1 Sr. G. tinga la intenció de es
criure un aplech de travalls consemblants al que 'fis
ocupa, dedicats á eminencias catalanas; si es aixis,
rnolt Ii agrahirém que tiri avant, segurs de que he ha
de fer bé, com ne dona proba lo que comensa la co
lecció. Una cosa voldriam demanarli y no creyéni
que ‘ns ho prenga á mal, y es que per los altres tra
valls qu' bajan de vindre, recordan,se de que gironi
vol dir catalá, vulla servirse de la nostra rica 'len
gua. De tots modos la obra que `ns ocupa mereix una
bona enhorabona y no vacilen] en donarla al escriptor
Sr. Graba, tant mes quan ella significa un estudi
y una fadiga que no poden apreuhar sino '1s que se
han dedicat á travalls de eixa Iley y 'Is que troban en
ditas obras un aplech de datos de dificil sino imposi
ble adquisició monas vegadas.
B.
PER LE NOZZE IMBRIANI ROSNATI. Palermo. Tip, Mg*
taina. 1878 EN 4t 16 PÁGS.
Hem rebut lo opuscol que baix eix titol ha escrit lo
distinga escriptor Sr. Pitré ab motiu de las bodas del
conegut col-lector de los cuentos populars florentins
y milanesos, lo Sr. Imbriani, ab la Sta. Rosnati. Lo
regalo de boda es propi aixi del felicitat com del
felicitant, donas es una col-leccioneta de cuentos po.
pulars de la Toscana. Publicada pel Sr. Pitré no cal
dir la importancia que te, las notas y variants de que
va plena sempre complertas y eruditas, y lo sabor
popular y exactitut que conté. Lo primer, II me
dico Grillo, es l' íncident tant conegut de la incura
ble rnalaltia de la fila del Rey, que l heroe fingintse
metje, sana, havent sa ma y un gran poder de rique
sas: lo segon Vocaboli es un joch de paraulas; lo ter
cer La Gamba es Lo mort de nostre Rondallayre, com
fa notar lo Sr. Pitré, y lo quart Serpentino, es lo epi •
sodi de un fill del rey encantat en forma de serpent,
que sorpren á un borne que anava á fer Ilenya en lo
seu bosch, a qui en castich fa donar una fila, ab la
qual despres se casa, tornant aquell á sa primitiva
forma d' home. Tots quatre son curiosissim y de gran
preu pera la literatura popular.
LA VITA E LE OPERE DE GIULIO CESARE CROCE.
També nos ha fet mercé lo reputat escriptor senor
Olindo Guerrini, de la irnportant obra que acaba de
donar á Ilum ab lo titol de «La vita e le opere di Giulio
Cesare Croce,» (Bolognia. Imprenta de zanichelli,
1879.)
nuca:
ue la
gran
quqeue9
le es
te 'as
aixís,
ho ha
t co
eyém
tra
;ironí
Ilen
x una
riptor
studi
te se
an en
posi
Mon
rit lo
s del
tins
i. Lo
del
; po
o cal
que
abor
me
ura
ntse
pre
ter
e°rct
epi
ri lo
b la
itiva
;rail
CE.
Inor
a de
u/io
elli,
,a1,423WIF».,
Es un tomo en 4t de XIII-516 páginas en lo cual lo
Sr. Guerrini describeix en estil ciar, fácil y agradable
la agitada vida del celebrat poeta y escriptor Croce
autor de la tan popular com coneguda bufonesca tri
logia Bertoldo, Bertoldino y Cacaseno. En ella busca
l origen d' eixa coneguda obra que tanta popularitat
va adquirir y conserva encara avuy dia; se esten en
llargas consideracions politicas y socials sobre la épo
ca en que 's va escriure; descriu preciosas costums de
la mateixa y completa son trevall ab apéndices irn
portantissims, datos bibliográfichs plens de erudició
y estudi, y una taula de totas las obras escritas per
dit autor que son en gran nombre. Lo trevall del Se
nyor Croce es digne d' esser conegut y sobre tot ne
cesari pera los qui en lo estudi de la literatura po
pular buscan origen y modo d' esser deis diferents
pobles. No duptem donchs en recomanar á nostres
estudiosos escriptors la referida obra.
F. M. y L.
NOVAS.
CONSISTOR1 DELS JOCHS FLORALS DE
BARCELONA.
Desde la publicació del unen riel 1.er de Janer
aquest Consistori ha rebut de las Corporacions á
contiuuació espressadas la oferta deis següents premis
pera 'I Certamen d' enguany.
Joya Artistica y alegórica oferta per I' Associació de
excursions Catalana. S' adjudicará al autor de la me
flor col-lecció en prosa, d' epissodis catalans, en
nombre de sis al menys, basats sobre tradiccions po
pulars de la época moderna.
Ctavell d' or y plata ofert per lit Excm. Ajuntament
de Reus, s' adjudicará al qui menor descriga en ro
mans, algun fet histórich succehít en lo Camp de Tar
ragona.
Botonadura d' or esmaltat ab las insignia de Figue
ras, premi ofert per son Iltre. Ajuntament pera que
sia entrega' al autor de la mellor col-lecció de datos
auténtichs de la Historia de la mateixa ciutat.
Lo qual se publica pera que arribe á coneixemenl
deis interessats.
Barcelona 30 Janer 18'79.—P. A. del C., Emili Vila
non. Secretan.
En lo mes de Juliol vinent la Societat Lo Rat penal
celebrará en Valencia, lloch de sa residencia, uns
lochs Florals. Pera mantenedors han sigut nombrats
los senyors: En Vicens Boix, En Félix Pisqueta, En
Joaquim Serrano Canete, En Joseph M. Bonilla, En
Joseph d' Orga, N' Eduart Perez Pujol, En Geroni
LO GAY SABER. 59
Rosselló en representació de Mallorca y un altre catalá
en represen tació de Catalunya. Nos alegrém molt de
que Valencia tiri avant la seua renaixensa literaria de
la qual á no duptar a' eixirán dias de gloria per ella
y per sas duas germanes, Mallorca y Catalunya.
Lo dia 12 del vinent Maig tindrá lloch en la ciutat
de Lleyda un certamen cientifich-artístich-literari en
lo qual se ofereixen los següents prerais á travalls es
crits en Ilengua catalana:
«Un ram de llorar ab un Has y un escut el' armas de
Leyda, ofrena de la Assossiació catalanista de:aqueixa
ciutat, al autor del millor poema ú oda heroica en
que 's cante la reconquista de Lleyda per Rarnon Be
-renguer IV,» essent en igualtat de circunstancias
prefert lo poema.
Un ram de IlirisVe plata regalo del doctor D. Luis
Roca y Florejacbs á la millor «Llegenda ó narració en
'lengua catalana» ja sia en vers, ja sia en prosa, es
sent preferida en igualdat de circunstancias, la prime
ra, go es, la en que 's conmemori un fet ó acontel
xement de la historia de Lleyda.»
A la música bi ha destinat un Bandolí de plata y or
al autor del millor 'lime á las Árts escrit per petita
orquesta chor y veu á solo, qu' ha d' esser precisa
ment de barítono. Lo títol de la composició deurá
esser lo més propi y adecuat al género y al assumpto
procurant la facilitat major de execució.
Se ofereixen á més altres deu premis que per esser
destinats á travalls fets en castellá no reproduhim,
tota vegada que per la nostra literatura no tenen in
terés.
Las composicions deurán ser enviadas avans de las
8 del vespre del dia 20 de Abril, ab la forma acostu
mada, ab la direcció següent: SR. DON ENR1CH ROCA
NOGUÉS, carrer Ilajor, núm. 110.—LLEYDA.
S' ha publicat á Nápols un llibre qual titol repro
duhim perque interessa á riostra terra, y es: Ball' An
tica Letteratura catalana. Studi seguiti dal Testo e della
Fila di Giacomo 1, tolla della cronaca catalana di Ra
mon kluntaner.—NAP0LL—FURCHIIE111, IN-12, 2.9 pla
nas. Son autor es Enrico Cardona.
Hem tingut lloch de veure á casa d' un amich nos
tre un hermós quadro, obra del jove y distinga pintor
En Miguel Carbonell. Representa la tardor, no en cap
alegoria, sino en un bell paissatge al morir lo jorn.
La feble claror de la celistia reflectint en las quietas
aygas d' un riu, ti dona un tó melancónich y dolg;
cap al mitj, y en una corva de la mateixa corrent, se
hl retrata 1' arbreda vehina ab severitat misteriosa, y
en altra part, un arbre tot sol, mostra sa brancada una
de la que estánt cayent las darreras follas. Es una
obra acabada ab molt desenfado y sentiment: segons
tenirrí entes, 1' autor la exposará en casa del senor
Parés.
La Societat Progrés Literari, per iniciativa de son
60 LO GAY SABER.
Secretani don Joseph Llorens y Rin, ha acordat cele
brar lo diumenge 23 una vetllada necrológica á la
bona memoria c" en Pan Clarís, lo insigne defensor
de nostres furs en temps de Felip IV, en la qual Ile
gira la biografía del mateix En Manel Morros y un
discurs titulat: Honrém :als grans /tomes lo dit senyor
Llorens.
Sabém que á mitjans del vinent Febrer veurá la
Ilum pública un setmanari catalá !lustral, quina re
dacció está formada per alguns de nostres escriptors
mes coneguts. Se titolará «Lo escut de Calalunya» y '1
recomaném á nostres lectors.
llevant d' una concurrencia tan nombrosa com
escullida, lo Sr. Canonge Ribas, soci de la Associació
d' escursions Catalana, va desarrollar en la societat
mentada lo important tema. «Consíderacions morals
sobre la mort deis patriótas barcelonins de 1809» Pálidas
foran las descripcions que féssem de la elocuent pero
ració que en las nits del 13 y 21 de Jener va cativar
als que assistiren al acte, mereixent las calorosas fe
licitacions lo conferencian t que va firmar son, darrer
discurs Ilegint la poesía de Mossen Collell. «La gent
del (my cuit:» Una idea expressá lo Sr. Dr. Ribas que
ajudada per los bons patrieis y per la prempsa local
ha d arralar y tal es la d' honrar la memoria d'
aquells varons il-lustres que sucumbiren madres de
sa obligació y de son amor á la patria Sas despullas
jahuen arreconadas en trist oblit en una de las de
pendencias del arxiu de nostra Seu des de 14 d' Oc
tubre de 1814
«L' Associació d' escursions Catalana» que ha donat
probas manifestas de sa decissió y entusiasme, prenent
com Ii correspon la iniciativa en aquest assumpto,
ha comensal ja sas gestions prop del Ajuntament, y
esperém dintre de poch veure comensada, una obra
tan digna com merescuda.
—
Lo Sr. Fiter é Inglés per mollas de particular de
licadesa va dimitir lo cárrech de President del' Asso
ciació d' escursions catalanas pera quin havia sigut
nomenat en Jnnta general de 31 del prop passat De
sembre y la Junta Directiva Litigué de atrnétreli la
dimisió, be apesar sea, en vista de las rahons que
manifestá. Pera ocupar la vacant ha sigut el-legit
unanimement D. Ramon Arabia y Solanas.
—
La mateixa Associació va practicar una de sas
ben aprofitadas escursions á Caldas de Montbuy lo
dia 5 del mes passat, obtenint en sa sortida la re
producció dels principals moniments de la vila y
podent examinar entre altras cosas un pedestal
roma, enclavat en la part de sol ixent de la es
glessia. Representa una figura asseguda y den esser
una de las divinitats cine en tan Ilunyana época eran
adoradas per los malalts que corrian á Caldas pera
eercarne en sas algas la sanitat del seu cos.
—
La revista valenciana tibiada La .4ntorcha obra un
certamen oferint varias joyas: entre ellas hi ha una
agulla de plata sobredaurada en forma de lira al autor
de la millor poesía llemosina sobre un fet históriela
de Valencia.
Las composicions deuran ser enviadas avans del
31 de Mars vinent, baix la firma acostumada en casos
consenblants, á la revista.
—
Lo dia 25 del passat lo soci coronel comandant d'
enginyers En Honorat de Saleta explana en la AMI
ciació de escursions catalanas lo in teressant tema: »Con
sideracions sobre la defensa de Barcelona contra
francesos en 1697.» Lo nombrós y distinguit públich
que omplia las salas del Foment de la Producció Es
panyola va interrompre mes de una vegada al orador
ab naostras de aprobació merescuda, donchs lo senyor
Saleta no 's va concretar á examinar científicament
aquella gloriosa plana de la nostra historia, sino cm,
entra en con sideracions que aplaudí lo auditori. Ab
tochs felicíssims, ab expressió senzilla unas vegadas
y enlayrada altras, lo orador va perfilar las figuras
mes principals de aquella época y ab oportunas cali
ficacíons sapigué enaltir lo amor á la pátria que ani
maya á postres passats. Al acabar lo senyo Saleta,
que dongué mostras de un vertader amorá Catalunya,
va rebre los mes entusiastes aplausos y enhorabonas
deis que 1' havian seguit en sa peroració.
—
Ab tot y no haver sigut invitats particularment,
visitarem 1. exposlció de trajos y armas que duguéá
cap 1' «Associació artístich-arqueológica.» fii figuran
notables trajos y penyoras de la centuria anterior
-y p-rimers de 1' actual, y entre .'ls d' aquella se 'o
veuhen de riquíssims y ben conservats; la secció
armas es curiosa bambú; y en la de robas de parament
de casa, hi ha molt de bó.
Devem notar qu' en esta exposició, hont cabian
molt té las armaduras, no n' hi ha, essent aixis que
proa familias antigas de Barcelona 'n posseheixen.
Perno y per no véurehi alguns altres obgectes que hi
hagueran fet bou paper, creyém que algú no ha res
post com devia á 1' idea de I' Associació; ab tot, espe
rém que la mateixa continue en sos lloables propósits,
puig lo d' ara ha sigut un ensaig prou digne de que
se 'n fes una monografía ben detallada ab la repro
d necio de molts dels obgeetes, á fi de que 'I resultat
de tants afanys donés tot lo profit possible.
En un deis teatres de Valencia s' estrenará aviat
una zarzuela catalana del senyor Liern tibiada: Usa
rosa y dos abelels.
Luxosament enquadernat será dintre poch dut á
Roma y posat en mans del Pare Sant un exemplar de
La Atlantida de Mossen Jascinto Verdaguer, satisfent
la voluntat de aquell, que 1' estiu passat al rebre al
poeta de Vich li va dernanar. Pel autor es una gloria
tal distinció y pera la nostra 'lengua un trionif soya
ladíssirn.
IMPRENTA DEL PORVENIR, TALLERS, 51 Y 53.
S
—.madama.