Gay saber, Lo. 1a època, Núm. 14 (15 set. 1868)

              u,
ue
as
es
de
="
ANY I. BARCELONA 15 DE SEPTEMBRE DE 1868. NOM. XIV..
SU MARI
LO GAY SABEI
PERIÓDICH LITERARI QUINZENAL
FET PER ESCRIPTORS CATALANS, MALLORQUINS Y VALENCIANS
Surt lo 1 y 15 de cada mes.—Préu: Barcelona 2 rs.cada mes, lora 2 y 1/2 y al es
tranger 3 rs.—Se suscriu en totas las Ilibrerías.
Historia deis almugavers, de N. Aniculi de Defarull.—Epitaphi d' Adonis de Bion d'
Esmirna de Josep M. Pellicer y Poges.—Bibliogratía, F P. B.-1.` avestrug y lo
pardal de Joaquin Riera.— Caleodao, poema de F. Mistral, traducció.—A Mistral, de
Miguel V. Amer.—Lo Rescat de Ramon Picó y Campamar.—Curiositats.—Lo roser de
María .—.Anécdotas..—Sobre la Tomba de Joseph Domingo Guiterns.—Novas.
HISTORIA DELS ALMUGAVERS.
Imitad(' de las antigas crónicas.)
V.
DE LA BONESA DE COR DEL3 ALMEGAVERS.
1 cor tenian los almugavers son coratje us
ho dirá, é com lo cor es lo cau de las bo
nas e malas passions ?qué no podían fer
aquella gent de bé é de mal, ja que á la
volta eran ardits e lleyals, desordenats en
sas maneras é obedients en son servey,
companys de moros per una part e ene
michs de cristians dolents per altra? Qué
us diré! Vajan á estudiar lo cor los sabis,
que poch endevinarán ells com per dintre
ar s regira.
Per go apuntaré aquí algunas cosetas que '1s 'libres donan, davant
las quals podréu jutjar dretament, convenint en que aixl. tenian los al
mugavers en son cor bonesa corn malesa.
Comensém per la mala part. Ríurer é plorar deuria qui escoltas lo
fet que succehí á una companyia de almugavers de Segorh, que esta
van allotjats en lo portxo de la esglesia de Sant Nicolau de Portupí, lo
vespre de Nadal, é rient e plorant 110 conexerá de segur quina era taré
de aquells soldats. Costum es de catalans, diu la Crónica, que tot hom
dejuna en aquell dia, e si be, pera cumplirho, anáren á percassar cols
Administracio y Redacció, Giriti, nom. 1, pis 2.L
Un nombre sol 1 d.—Los no suserits no tindNn folletí.—Los reclams él rl. la ratila
pels no suscriptors y 1/2 rl. los suscriptors.
é peix é fruyta, UD n' hi liagué que porta un moltó, e meté un quart de
ehl en ast, e ab gran fellonia digué que volia manjar earn á deshonor de
la fasta del dia següent. Mes «al primer bossí ques més en la boca,
veneh li en visió un hom tata gran, que tocaya del capa! treginat
del portxo, é dona li ab la ma tal per la cara plena de cenra, quen vers
lo gitá en terra, si que «ida, com fo en terraL—Sancta Maria vall—tres
vegades; e jach axí com si fos mort, tot despoderat de sos membres, é
hach la vista perduda. E los companyons Ilevárenlo, e posárenlo so
bre una flassada, e estech com a mort bé entró á hora de mija nuyt. E
com lo gall canta, eh l cobrá la paraula, e demaná prevera.»
Pecat fill de la gola era aquest; mes altres ne eometéren que atanyen
bé á la salut del próxim, de qui no 's reeordavan los almugavers, quant
estavan ociosos e tenian fam de saquetj é de presa, que era son ofici.
DIgaho sinó la vila de Peralada que sitiá Felip atrevit, mes quant de
allí s' aparta. '1 francés, rahonáren de aquesta manera '1s alinugavers:
—Aixi com així devia ser saquejada... anémhi!—é allá anáren e la sa
quejáren, sens cuidarse de si era aquella vila catalana ó nó, ne si hi
deixarian en fam á parents séus. Cosa sernblant succehí en lo barri de
Pera de Constantinopla, que sois per odi als genovesos que 'I habita
van volguérenlo saquejar, e válgam los crits de Roger é 'I desespe
ro del Emperador, sino bona parada s' hauría fet de tantas riquesas
com allí hi havia. Se coneix ab tot aixó son vell instint é que tingué
ren principiien boscos, ahont, á voltas, las feras que no troban menjar
se menjan sos propis fills.
Un altre pecat podria encara contar de aquella genteta, paró val mes
callarlo per respecte als que ouhen... Basta dirvos que '1s quatre mil
almugavers que se embarcaren pera passar á Romania ab lo megaduch
Roger, no sois portavan en sa companyia á llurs donas e llurs infants,
sino també á Ilurs amigas: Si aixó era pecat ó costum no ho diré pas,
que ja sabéu eran admesos serrahins entre '1s almugavers, e las malas
costuras son cora la rehina del pi, que alli ahont cau allí s' agafa.
Mes ara vejan si las generositats de que us parlaré compensan los
mals referits, que prou foran pera fer pensar si aquells diablas algu
na volta se tornavan ángels, é á aixo sens dable 's pót atribuir la con
fiansa que mereixian als reys los almugavers, e 1' afecte que aquests
portavan á Ilurs senyors. Y cuant los turchs devastaren la Natólia, fu
giren los pobres grechs á Constantinopla, e era tanta la fam é la debi
litat que patian, que dornitan en femers sois pera estar calents. Donchs
106 LO GAY SABER.
bé: á sos crits de fam, sordas eran totas las aurellas, mes los nostres
almugavers allá anavan, e ab los famolenchs partian la racció de son
menjar, é axi fou tanta la gratitut que inspiraren á aquells desgraciats,
que, al sortir de la ciutat las hosts, mes de dos mil seguíren darrera
deis almugavers, ab 'lágrimas en los ulls, rnanifestant ab son afany lo
gran consol que de ells abans rebéren.
Be podia dir lo rey En Pere, que á la generositat de un almugaver
debia sa corona, pus trobantse en Resalú rodejat per cinch cents cava
llers francesos, trencárenli las regnasdel cavan, e estacatquedavaen un
punt, ahont sens remey devia morir. Un almugaver ho véu, se fica en
tremitj de la barreja, núa la trencada regna, lo Rey Ilavors esperona
'1 cavall, dána un erit, responen á eh l los altnugavers, é prest los ca
vallers francesos jaguéren en la plana morts é frets.
- Mes de una voltaanáren á puntas los almugavers ab los mateixos richs
!tomes en generositat e cortesia, e quant la campanya de Natólia, des
prés de haser destrossat als turchs en lo cap de Artaqui, arribaren á fer
present de esclaus e de esclavas—no diriau á quí?—no menos que á
madona la senyora sogra del megaduch Roger; e féren be, pus conten
tant á la sogra, contentavan á la filia, e contentant á la fila deixavan
content al marit, que era cap de totsells,demanera que aixi cumplian
á la volta ab la familia del Emperador e ab Roger, e davan mostra de
cavallers, que en tot perteneixen á las damas. Aixó sabian fer, mentres
que 'Is richs homens cumplian sols ab la Emperatriu e ab lo fill del Em
perador.
Tanta generositat fa créurer que '1s vindria del profit de son ofici,
que mólt be '1s aná en cedas temporadas, é aixó ho podréu véurer si
recordau tan sois algun de sos principals fets de armas, dels quals n' hi
ha prou pera eserturer un bon 'libre. Mes si de natural no la haguéssen
tinguda, poch los servirla la abundancia ni la valentia, que '1 dolent ni
aprolita aquella ni emplea aquesta mes que pera fer mal.
VI.
DE LAS RAHONS PERQUE ERAN VALENTS LOS
SA GRAN VALENTIA. E PERA FER
L' AUTOR ALS TROBADORS CATALANS QUE
Á UN CERT ALMUGAVER.
ALMUGAVERS, E DE
PREGA
NO SE SEMBLEN
Valent era l' almugaver per dos rahons, primera perque era nat en
terra de Nalents, e segona perque era almugaver. E sino, pense gui vu
lla lo que li resta á fer á un cobart entre tants valents, que valent ha de
ser, guata no per forsa, per costum. Mes encara manca una altra rahó
á t'ir pera ajudar á la valentia, é era, que si bé era almugaver soldat
en taula com los de maynada, e en la batalla tots tenian part en la pre
sa, lo mateix que 'Is servents é patges é pillarts deis cavallers, tenian
no obstant los alrougavers mes part que cap, e fins á voltas succehí
que 'Is cedí 'I Rey lo quint que 11 tocaya de la presa, que ningú com
ells tenian mes bollas vías pera feria, ja que en tot eran primers, e to
ta sa manera de guerrejar consistia en assalts, corregudas, encals e
aguayLs. La ciutat de Messina fou testimoni de aixó, quant foren cre
madas las galeras que 'I Rey Carles enviava á Romania, pus tanta ri
quesa traguéren los almugavers de las Leudas, que rica 's torna la ciu
tat per mólt temps, e no cal estranyarho, sabent sois que '1s almugavers
ahí menaven los florins com si fossen diners menuts; en 1' embarch
de la Gatuna no fou poca també la ganancia, com que atraparen als
que fugian emportantsen sos tresors; e finalment, no dirém reS de
quant se Ilansáren contra `1Comte de Alengó (que "1s séus no poguéren
salvar, é aixó que prometian als airougavers per rescat 15000 marchs
de plata,) pus fou la presa tota de plata e de or, vaxellas, espasas, vesti
duras e arnesos, sens coonptar las Leudas e altres objectes, peró en tan
gran nombre, com jamay s. hagués vist en cap altra cabalgada. Si tan
bell reclam no bastava pera ser valent, que ho sia lo diable que may se
contenta.
Tanta abundancia, tant benefici no s' trobava empero sempre tot
arreu, que mes de un cop passáren bona fam los pobres almugavers, e
la sort que sabia') menjar herbas del camp, ó cosa que hi equivalgués.
E aixó us proba que sa valentia era natural é que feyan del valent, per
que valents eran: Voldria de bona gana contarvos totas las bata
llas en que entrevinguéren almugavers é que á ells se degué la
victoria, mes ?qué 'n trauria, si fora may acabar? Obriu lo llibre de
postra história, buscau en ell las batallas e las glorias, e no cal din res
mes, que en Mallorca, en Valencia, en Sicilia, en lo cap deGalipoli des
de ahont desafiaren al emperador. de Constantinopla, en lo cim del
mont Tauro, per tots endrets de la mar, bregant ab Sarts , Corsos, Pi
sans, Genovesos, Francesos—Oh ab aquests si que s' hi arremangavan
de bo!—ab moros, turchs é grechs, al costal deis mes valents princeps
catalans e deis mes ardits capitans, sempre, sempre é constantment,
trobareu als valents almugavers, despertant lo cant de la victoria ab la
ferotje armonia del despena ferro
Mes ja que no permet mon curt llibre parlar de cosa tan Ilarga, bas
tará que per exemple é acabament os referesca dos ó tres succesos é
per ells podréu coneixer si 'Is almugavers, com á homens, eran ja de sí
valents.
Raporta Moncada que, en ta guerra ab Caries de Nápols, un sol al
mugaver, vehentse acomés á flor de aygua per vint homens de armas,
cinch ne mata ans no rendí la vida.
Ore cas. Havent perdut un almugaver en lo joch tot quant tenia,
acompanyat de dos fills séus, penetra en Constantinopla, é dels matei
xos jardins del Emperador se 'n porta dos mercaders genovesos que
estavan cassant, per qual rescat exigí no menys que tres mil porpres
de or.
Altre cas. En la batalla entre Frederich e '1 princep de Taranto, pug
nant un almugaver ab un cavaller francés, dona á aquest tan bella col
tellada, que Ji talla en rodó la cama, armada de gombera, e encara pe
netra. '1 coltell en la hillada del cavall, forsa que no es de estranyar,
quant de ells se conta que 'Is darts tirats de sa ma arribaren á passar
la corassa ó asberch deis cavallers armats, sortintlos per la &ara part.
E basta de casos, que prou pót saber lo qui m` escolta, si abans no
sabia qué eran almugavers.
E aquí faig fi, demanant perdó als lectors, e si són trobadors los qui
m` escoltan, pregantlos que may fassan corn féu un deis antichs poetas
de Catalunya, é bo per cert, que prengué 'Inom de almugaver, e del
xá la Ilengua catalana pera cantar en altra que no li ensenyá sa mare,
que bo es cantar en dos si las dos se saben, peró may oblidant I' amor
de la terra ahont s' ha nascut.
ANTONI DE BOFARULL.
EPITAPHI D' ADONIS
DE
BION D' ESMIRNA.
Al bell Adonis ploro es mort Adonis...
Es mortt... planyentse claman los Amors.
!Oh Venus! no ja ab púrpuras joyosas
Te mostrias seent. Aixecat trista,
De dol cubreixte al punt, y 'I pit ferinte
Anuncia á tots cridant: «Es raort Adonis»
Te ploro Adonis !doran los Amors.
Reposa en:la montanya 'I bell Adonis;
Sa tendre cuixa blanca, blanca dent
La dent d' impur sanglá li te fonda.
!Oh fera, dura y vil, que mata á Adonis
Y enfonsá al pit de Venus clan angunial....
Inunda negra sanch en dolls la sina
Del jove, 'Is ulls s' entelan, de sos llavis
La rosa sé mustiga y lo bes fuig.
Per sempre fuig lo bes; mes Citerea
No '1 cesa de fixar. !Quin pler seria
Pel mort si á la quel don mirar poguési
Te ploro Adonis ploran los Atnors.
La cuixa '1 bell Adonis te 'brida,
Y Venus mes ferit te 'I propi cor....
Faels aprop del jove cans udollan,
Y ab plors cansan sos ulls del munt las ninfas,
En tan que Citerea de las trenas
Rompent cintas flotantas, descenyida,
Sens joyas, á peu nu, de dol cuberta,
Gement cerca pel bosch son jovenet.
Errática, xisclant, turons devalla,
Y clama per lo Asiri espos y amant,
Y espinan son blanch peo ditxosos arsos,
Ditxosos! sanch divina han recullit.
?Y Adonis? !infelisl sanch 11 regala
Des la cuixa á la sina que enroigeix.
!Ay si! lo pit de neo la sanch tenyeixli,
Y de porpra ja te '1 sangrent carmi.
Ayl ay!.. de Venus ploran los Amors.
ts
s e
si
al
as,
ia,
EI
ue
'es
;o1-
pe
ar,
sar
rt.
no
lUi
tas
lei
:re,
Lor
!Final es aymador! la fas di y ina
La pulcra fas de Venus mort ab eh.
!Que hermosa fou eh l viu! !quen fou de hermosa!
Ay! s' ha mort ab Adonis..., ay! s' ha rnort!
Lo dol de Venus !doran lato riberas.
Los arbres y las fons al joy e ploran,
Y rojas torna angunia blancas flors.
Erra per las clutats planyentse Venus,
Deis colls lo mut silenci ab crits turbant.
Ay! ay! de Citerea es mor' Adonis,
eco trist respon: «Es mort Adonis.»
—
?Y qui no plorará amor de Venus?
Amor tan desgraciat com dols ay! ay!. ,
Mortal es la ferida expira Adonis.
Quan tal observa Venus y contempla
Lo negro cruor fluir y al punt glasarse,
Frenética abrassantse al jove, diu;
!sNo 'm deixias, car Adonis, ah no 'm deixias!
Jo 't troto> agonitzant vina á tinos brassos,
Y unim, ab bes d' amor, l'avis ab Ilavis.
!Una miqueta sois, hermos Adonis
Aixecat! últim colp besos me do n'
Si.... besan' mentres sentias y á ton ánima
Morinte en últim bes mon cor rebrá.
Viurény aixis amduy en una vida,
Y otero será amor. Beset d Adonis,
Bes últim, serás tu rica penyora,
Reeort serás d' Adonis.... (1015 recorn
Y are !P infortunat! are per sempre
Adonis unen! allunyas. Ton Palau
Será arreu Aqueron, son rey feréstech
Sens fi temer deurás. ? y jo? sens ditxa.
Jo vischl Deesa soch ni puch al regne
De la Mort devanar per viure ab tú.
Reb ja un espos volgut, oh Proserpina,
"lisa mes que Vénus voltas mil!
Tu esculls á ton plaher y atraus matantne
Del mon lo mes florit, lo mes grados.
Jo so la inconsolable y desditxada,
Y pel final Adonis ploro y temo,
Temo avernal poder !Moda ventura,
Desitjos amorosos.... ardor sacra,
Volareu com breu somni.... ay sil volaren....
Viuda soch y 'Is Amors ja sens morada
Aqui y allá rewlan, y no magich,
Mon magich cenyidor será may mes.
?Pequé donchs arriscat cassar volgueres?
?Y que mania fou, sent tu aixi bell,
Volé empenyar Las forsas ab las feras?»
Aixi 's plany Venus !doran los Ámors.
Ayl ay! de Citereal es mort Adonis.
De plor fou tal la copia en la Deesa
Quanta es la sanch d' Adonis ragalada;
Plor y saneh en la terra Ilavor foren
D' anémonas y rosas que floriren,
L' anémona del plor, de sanch la rosa.
Te ploro Adonis ay! es mort Adonis.
No cerquis ja en la selva, Citerea.
De g ramas ventas follas y floretas,
Un Ilit te aparellat lo tendre Adonis.
No li manca, no, llit. Mort hi descansi,
Reclinali amorosa. Vingan joyas,
Galas festivas, richs vestits adorian,
Aquells que al visitarte 'I jove lluia,
Aquells ab que en Ilit d' or viu reposava,
De nit al somni dols abandonatse.
Blanelts l'iris puras rosas fes enrotllen,
Mes ay! las flors ab ell se mustiaren.
Ab pura mirra unjeialo y suaus essencias,
Ay no! de tos perfums cessá aroma
Pus ton perfum Adonis es fina
De púrpura vestil reposa Adonis.
Y entorn del jovenet los fiels Amors
LO GAY SABER.
Gemegan a gra nts crits escabellaatse.
Oterintlí de grat .ene ys does.
Aquest son arria, sas fiestas Be -has P alter
Y aqueli de vol 'Irás son buirach porta,
Qui al aymador destliga las sandalias,
Qui en platera ti. or aigua Ii du,
Qui á piare( la terida y a guarintli.
Qui en sa fas, per que 1 yen( lo tornia a y ida.
esquena rey olant sens fi aleteja.
També 1 piaran oh Venus los .amors.
Las tesas d' Himeneo en la portada
Cessaren de Iluir, y las garlanda%
Peny oras de la ntnia 's (festonaren.
No ja Himeneo cantan ay! Replica
Lo ehor ay Himeneo! Y tots exclaman
Ay! ay! d• Adonis! ay del Himeneo!
De limara al bell 1111 tambo las Gracias
Ploran.... pl oran sens fi. Es mort Adonis
Las unas á las altres repetint.
Ton plant no al Ilur supera gran Biona.
Las Parcas, fins las Parcas exprirneixen
Desitg que torni •I jove á Huna de sida;
Mes oil no las ou pas, desilg Ii n sobra
Mes la donsella gua! li te impedit.
Cessi 'I ploriCiterea, per voy cessi.
Al esquisit dinar te esperan are,
Anyal es esta festa, temps de Ilágrimas
Será quant la retornia lo nou any.
Tradu ida del orech.
BIBLIOGRAFIA.
107
JOSEP M. PELLICER 1 raGES.
JOCIIS FLORALS DE MI.— t:Yv x 1w. SA RLSTAUENCIti —E5TAIIP,11
o' EN CELESTi VERDNGEER.—BARCF.LONA.
Molt de grat preném avuy la ploma per (radar del volum deis betas
Florals d' enguany, eixit fa podt de la estampa 11' En Verdaguer. Si 's
pot dir alguna Negada que un Ilibre val, may t'out avuy pot assegurar
se tant. No es ‚.'oler fer ofensa als volums velbs dels mateixos Joélts; res
aixó. Es %oler donar á entendre que per ralló de las circunstancias,
hi ha en lo (I' enguany composieions de estima, aplegadas os mes
quantitat que auras cops. A mes á mes de las rimas s' hi troban dos
historietas en bonica prosa que temen molt préu y que 'Os mereixerin
mes endavant alguna atenció quiseuna d' ellas. Comensent pél cap. Lo
primer treball que `ns ve davant dels ulls es lo unich que escrit en
castellá, se troba en lo volum. No 'n diriam res si no tos per fer una res
posta, á lo que allt se pregunta. Se diu allí «si 110 fora Junior que ala
Jochs Florals s' hi poguessen trametre lambe composicions escritas en
castellá. Se aferma que la gloria deis poetas escrivinteastellá fora mes
popular. Se termena planyent de que no s' escriga en una Ilenga que
parlan setanta milions de ánimas.» Responém á n' aixo , que riostra
testa es provincial; que 'Is castellans lambe 'n fan de certamens y, sent
aixis que 'Is fan dins de Espanya, may nos hi han cony idat. ni regn
negut, ni acceptat t'ostra Ilenga. ?Porqué donchs nosaltres tenim de
conyidarlos y deixarlos escriure en la sua, á casa riostra? Cada bu es
rey á casa séva , diu aforisme. La aplicado es facil (I' entendre. Ac
ceptal que no volém escriure en castellá pels Joch¦ Floral.. es de badal
dir lambe que no `ns lenta la gloria que allt se 'as promet, ja 'o tenim
prou ab la de casa. Si obra es bona. ja 's traduheix, aldament siga
escrita en xinesch. Per lo que toca á lo del' sernain mediana. farem no
tar en resposta , que la Ilenga en que escrivina nosaltres , seno Paillef
parlada per tants , fou I' ab que s' entenian lo» pageso, del Rriieh
'Is ciutadans de Girona del any 1 8(19. Acaban( (I- una e.gala, se pot
agrahir lo consell 'dat en mala ocasio, mes no'. pot aceeptar Los Joch%
van naixer parlant catalá y parlant estala, tenen de morir.
Segueix á u' aquest un altre parlament y u' es lo primer que 's troba
1 ir aques!a otra y,. han (wat das erltridn+. 11111 de Itn. « 5? rbi, 111411 altra
de eronomira a E tal' • aquta ha sigui reta ah 5, obj,t, 4, rr,„1„,,,T 1, 'hm.,
Ail0 qtlif cap altre editor ha ha M.o. un acto (flif hoto-4 ,,,t.rrrnot,trA si
ITICT y asen« un terlader agrahlmenl 40 pan de tins Id« qeie real 11"rialtens ost
de con las Ilelras calman'«
1
108 LO GAY SABER.
escrit en !tenga catalana. Llástima que en éll s' hi vejan paraulas pél
estil cl • aquestas rosal, regretar , abonar, qbcegats , vilipendiar, grupo,
magnates, braseral, y mollas altras.
Y es mes de planyer aixó essent son autor tan entés en la nostra
Ilenga com aixis ho fa creure la manera ab que n' ha panal en un
periódich qu' el! dirigeix.
Lo altre que ve darréra es d' En Francisco Miguel y Badía y ab tot
y qu' es la primera prosa que segons creyém ha escrit, ja s' hi ven en
ella un profitós estudi de nostres clásichs. Se pot dir d' ell qu' está
escrit en bona prosa catalana. Donguis al catalá son autor, y sens vo
ler esser profetas, li assenyalém un bon Iloch entre '1s que avuy lo
conrean ab profit.
Aquí conriensan las vertaderas composicions deis Jochs Florals. Pre
mi de honor y cortesía lo castell feudal, escrita per N' Adolph Blanch.
Ja des deis primers versos lo autor s' enlayra, y encisa al que 'I Ile
gelx. Juga ab un metro dificil y 'lis lo fa semblar senzill. Parla de nos
ira avior y ab quatre mots fa bellugar davant deis ulls de nostre re
cort tot un vell mon ja englutit per las enmolsadas liosas. 1' onze spar
sas está feta la composició y ab tot y que quiscuna d' ellas te una áni
ma propia, son tan ben !ligadas que un passa de 1' una á 1' altre com
I' orella ho fa ab las notas d' un instrument quan es una ma de mes
(re qui '1 juga. Aqui está 1' art del vertader poeta. Un ingeni majá no
escriu un castell feudal. Un magí de un poeta regular, no escriu versos
co m aqUeStS:
Pergo poblan corps y ólivas
tas rónegas escletxas,
pastoran cabras frevolas
allá hont brunzian fletxas,
y entorn sois neta rústega
la fona del pastor.
Ni en menys paraulas din tant con] aquí:
Se ahont la sanch adúltera
féircorrer la venjansa,
tot rabejant frenética
lo born d' altiva llansa;
ahont renegá 1' apóstata
y 1' bausador il–lús.
Ahont fou la llar márbrea,
1' escut de quartons nobles,
armer, la cort Ilarguissima,
y ab tants arreus y mobles,
prop de la cambra púdica,
la cambra del mal us.
No citarém, per no fer adiete Ilarch, lo (ros aquell que comensa :
Mentres la negre jássera
Ni 'I que diu:
Sentencia fou justisslina, etc.
Si citant anássem, tota la posariam y es de badas que ho fem avuy,
tota legada que ja ho varení fer lo 15 de Juny. Podem estar tots ben
certs y segurs de que lo premi que al Castell feudal S' ES DAT, es ben
concedit pus a nostre juhí es lo millor del volum.
No deixan de tindre algunas condicions que las fan recornenables
las Ruinas d' En Pere Antoni Ventalló. Ernperó lo llenguatje deuria
esser mes triat, y alguns pensaments podrian ser mes vertaders.
Aquí hont !o vent se grontxa en las espigas
diu lo poeta; crech que devia voler dir:
aquí hont lo vent ne grontxa las espigas
Aixís com mes avall:
Del llamp també '1 vapor en la carrera,
serras forada,
?Perqué no travessa ó lraspassa ? Lo vapor, en lo sentit que aqui 1'
emplea 1' autor, may foradará serras. Mes aixó es poca cosa al costal
de las condicions, que en general mostran las Ruinas. Es una ben lela
imitació de la que escrigué Roclerich Caro, y comensa:
Estos Fabio !ay dolori que ves ahora
campos de soledad, etc.
Creyém que la fantasmagoría del últim, 11 tren pan t de la unitat que
déu tindre lo conjunt de tota composició poética : sens alló la poesía
haguera quedat bon (ros mes arrodonida.
Ab tot be podém citar com á mostra de bona versificació aquest
retal':
Y caigueren tos fills á sa feresa,
de tas verges I' alarb ne feu joguina,
palaus y temples de las llamas presa!
L' orgull y 1' esplendor de la !latina,
al pas conqueridor d' aquella rassa,
!qué fou sino desolació y ruina!
1,' un setgle á 1' altre setgle u' arrebassa!
sempre avanti en avantl lo cel Ii crida:
!á l' Egara inmortal la humil Tarrassa!
La espigolera de 'n Gabriel Maura es la que tanca la secará d' amor.
Es un romancet bonich , ayrós , pie de vida y color y rich de poesía. Lo
trajo de las pajesas mallorquinas s' hi troba tan ben pintat en pochs
versos, que nn podém rnenys de copiarlos aquí segurs de que `ns ho
tenen de agrahir nostres suscriptors.
Tu no deus tindre, la nina,
mes desig que '1 de descans,
y de traure un rebosillo
quan las altras lo traurán.
Tu no deus veure en tos somnis
mes que uns botons esmaltats,
una creu de pedras verdas
damunt gipó satinat,
faldetas color de rosa
capell de paume enfiocat
y que '1 dia de Sant Jaume
bailes la primera al ball, etc.
Aquest poeta es lo primer any que `ns ha fet sentir en lo saló de
Cent la véu de sa musa. Li preguém que Ii fassa dir quelcom sovint
pus molt nos agrada sa manera de cantar.
Premi de la Englantina d' or guanyat per D. Francesch Ubacb y Vinye
ta, ab sa composició Lo darrer Pallars.
Si hi busquessem una execució acabada, no li trobariain. Empero la
edat del jove, 'lis obliga á esser poch exigents en aquesta part y los
bells pensaments de que está sembrada nos fan oblidar algun que altre
descuyt en la versificació. Bé 's pot perdonar algun vers fluix y qual
que pensament no gayre triat, al autor que escriu versos com aquests
Per sort, no 'm manca una espasa,
tinch honra neta per sort ;
lluytin en lo Iloch que Iluytin
contra 'I rey lluytaré jo.
Nat al món no vull que pugui
ningú escarnir lo méu nom,
guerra á mort, ne jurí un dia,
guerra á inort, juro de non!
Dins la presó n' entra un frare.
— De que `us acuséu germá ?
—De que 'n Ferrant encar visca
De la mor' que feu en Joan!
—Pensau que al que mor en culpa
li espera un cástich molt gran!
—Que mes cástich, que '1 de veure
Catalunya agonetjar I
—Lo qui prengué mort per naltres
als butxins va perdonar.
—Jo á n' als méus perdonarla...
als de Catalunya, may 1
Poch se `ns líe dona que la composició tinga ó no un veritable fons
histórich, com alguns voten suposar. Lo poeta ha creat un tipo heróich
y catalá; ha retratat ab colors vius y ‘ertaders un cavaller de la etat
mitjana: ha sabut trobar aquella font de vida tan dificil de trobar, y
n' ha infiltrat la séva obra. En bona hora li fou dada la Englautina; lo
compte Pallars com composició poética se mereix aixó. Digna la fan sa
vigorosa versificació, son animal diálech y I' esperit verament catalá
que tota ella respira.
Lo rey del vent de En Joseph Roca y Roca, es un roinans ben versi
ficat, ab alguns pensaments notables. Cada fi de las tres parts en que
's parteix lo romans está aeabat ab enginy, sobre tot lo romans segon,
en lo quin lo cardenal, mort de despit, fa veure que prega pél rey ago
netjant no fent en veritat altre cosa que mossegarse '1s llavis de rabia
y despit.
Y anava morint lo rey
y al veure que aixi 's besavan
torná lo darrer badall
en la darrera rialla.
Y en un recó 'I cardenal
las mans al cor apretantse
y 'Is Ilavis entre las dents,
feya veure que pregava.
la q
sern
E
ara;
^
e
a
e
La figura del cardenal es la mes bén pintada. Los infants potser plo
ran BIRSSM.
Lo acabament del Romans ters es també ben portal y serveix de bo
na fi al tot de la composició.
Ja veuhen las altas torras...
ja veuhen á Perpinyá,
y 'Is ix lo rey de Mallorca
de son exerelt davant..
—Ara que lo port ne veyam,
nos engolirá la mar...
Ay infants prest escaptlinnos!...—
Diu lo poruch cardenal.
Tots los soldats que aqui moren
han lo paradís guanyatl
Mes los soltlats van martxmane
del cardenal sens-fer cas.
Al ser á (nutre la ila,
de la por u' en can malalt,
y al paradis que ls donáva
se u' hi puja tremolina!
Lo segon accessit fou ajudicat á Cana/natas y canavalls d'En Ramon
Picó. Pateix aquesta de confusió en algunas de sasparts. Lo final es una
imitació de la canso D. Joan y D. Ramon.» Llástilna que 1 poeta no
haja Rimada un xich aprés de feta, pus Havors hauria quedat una
composició exel-lent. Ab tot hl ha bonas ideas, que donan un color
marcat á la composició y en lo Denguatje s hi véu la má del jove que
s' ha abeurat en borlas fonts.
Plus de vida estan los versos segrients :
Los ! ays ! deis agonetjau(s
solzain en t se sen ten ara:
lo remor de les escletxes
de les Doses mitx badades
que brufau xuelant la sanch
que `I trespol del temple bauya,
y 'Isgetnechs de don Guinea)
qu' en terra ajegut d' espallles
sus la tomba de sos avis
groch, ulls cluchs, tuitx mort badalla.
D' arpes' mateix autor mes avall trobarém una altra composicióper
la qual no `ns mancarán los elogis essent justs al dime lo que `ns
sembla, com justs bem sigui al fer lo senzill jabí de la que ara tractém.
En lo nombre vinent, si á Déu plan, seguirém nostra tasca. Ara per
ara, proa n' hi ha.
F. P. B.
A.VESTRUI Y LO PARDAL.
!Imitada de Leasing.)
—De la grandor, ta forsa, y ta brauesa
Te miro mol' loyós,
Y val cent voltas més ma petitesa.
Ancellás vanitós.
Axis d' un avestrug, axis burlava
Un Pardal axerit,
Y concirós y mal, I' altre 'I guaytava,
-Afogant son despit.
—No cal qu' aixis t` enujes, pobra bestia,
Segurl Pardal rient,
Que 's té bén merescuda eixa molestia
Ton ergull ignocent.
Jo só migrat, bé ho veu prou lo qui 'm mira;
So un repobrich pardal;
Més qui ha seny ben seré molt prest s' admira
Del qu' esser xich me val.
Tant ajocat CÓ11:1 dret, riallera vida
Jo visch per tot arreu;
No hi ha branca ni brot, si me convida,
Que no me sia Ileu.
Lo match x en lo bri de la floreta,
Que dalt de tot del pi,
Me balandrejo é hi faig nula canconeta,
Tot patria es pera mí.
Y si no m' acomparo ab grans aucellas,
L' áliga ó lo raleó,
—Fini 'I Pardal burlant—encara entr ellas
Que trien de tu ó jo.—
Lo modest trovador, qui sóls Ileugeras
Cangonetas sap fer;
LO GAY SABER. 109
Pero qu' essent tant breus cóm fttlagueras,
Nos donan gay plaher;
Tal volta té pus cor y fantasia
Y gen' molt més gran,
Qu' aquel', qui realisar lo plan ansia
D' un poem` sobr Hermán.
Girona 1868.
JOAQWM RIERA.
CALENDAU.
POEMA NOU DE FREDERICH MISTRAL.
CANT CINQUÉ.
LA ALMADRABA.
Calendau procura enriquirse pera corona(' d' or á ea estimada. A ixis es
cont fti una almadraba á la cala de Pormiéu. Arribada de las tanyinas;
la matansa. Pie pesca mil doscentas, una fortuna que s' en váá ofertrla á
Esterel-la. Aquesta hi fa coneixe la miseria del diner, al cosita de la
grandesa de cor; y hi copela las amorosas proesas dels antichs Tro
vadors. ayrnador al escoltarlas e' exalta mes y mes pél ver amor.
—Al diabla la pobretat. !Visca amor! Vinga riquesa! Oh mar magra
lica2 ensenya 'ni tos tresors! Es precís que en ternps de séga lo sol fia
meji, es precis que davant de altar hi valli y cremi 'I eiri; y es pre
cís que Huesca en lo fron de ma enamorada una corona (I' or. Ab lo
cap.ealent entrí á Cassis.—Ah de la casa! cridi davant de la familia
aplegada. No cal que probéu de fer res mes; que qui travalla malament,
no guanya res, y pert lo temps.... Are corn are paseata, xanguet, petxi
nas y altres tonterias ab prou feynas guanyétn pera pintar los rems.
Saben lo que passa? Las alatxas 1) arrivan, y `ns dihuen que e,stiguém
á ,punt. Están per vindre las tunyinas en blavenca munió.... Pare ve-nemnos
lo patrimoni. (En tot cas si lis surt malament haurém donat
aviat comte del que tenitn). Anem comprant xarxas mentres que 'n
trobém. iApal Construhirn una almadraba ben ample y forta y ajudant
Sant Pere, si la sont vol que una prempsada munió de tunyinas entri
dintre de la bossa, tot d' una nos fem richs! L' home de cor se te d'
aprolitar de las grans ocasions, ó sino en la rodera sempre traba
liará sa vida ab mesquinesa com lo comó de la gent....—Molt bé, digué
mon pare, tens rabo, construhim una almadraba bén ample y forta;
no t` arnohinis per lo que puga costar bah! jó sé amagatall de 1
Joan....(21 Déú fassa que vinga bé la naixensa del Mars!....Tineh una
acció d' un barco: aqui la tens, la confio á ton albir»—
Nos provehirem de xarxas y de fitóras. A embocadura de nostra
rada hi ha una badia solitaria que té per nom Pormiéu: la séva entra
da fa por, trovantse com se troba, entre mig de penyascals rosegats per
lo babea de la mar que tot brufant s' enforna per entre mig d' aquellas
voltas. Las rocas tot d' una s' ajuntan y lis pensariau que allá s' aca
ba aspre gorja....Oh cal després d' un colzada, deixa veure una vo
rera blavenca y clara que 's va allargant fins á nerdre 's de vista.
Un dia que feya mal temps, una tartana genovesa, se trobava á n'
aquests paratjes ab perill de mort, quan lo till del eapitá, oint geme
gar los eranquers, (3) en lo eayre de las talladoras rocas, aixís digué:
—d'are doneume la barra que se un redós.»—Lo jovenet prén lo timó,
forada la tempesta que '1s enrevolta, y com que en altres viatjes ja ha
via estat á Cassis, enhila dret á tlret la patita badia de Pormiéu. Mes
entremig de las rocas la tronada y lo balanceig del vaixell los este
mordeixan mes que may, y á la claror del Ilamp Ilú '1 eantallut y ne
grench eseull. Llavors lo capitá tot esgroguehit, vegé á la mort ballant
sobre las onas y eridá á son fill:«—Malvat1 tu lis has fet perdre; mes
avans aquesta destral s' esniolará en los ossos de ton cap!»—Y taneant
los ulls del cor, y menys compassiu que la tempesta bada 'I cap de son
rnalaurat filP Ara veuréu: tnentrestant la barca havia enfilat vers la
colzada, y la ona endolsida, la duya tranquilament á un pon t ciar,
fondo, net, bén á redós y encalmat com un bany de Ilet. !Oh crim
sense remey! Lo jove tenia rabo.... Lo miserable aixeea la destral qu'
encara degotava fil á fil, y se la clava al mig del fron, tot dihentne: -
«Muyra arbre que s' esbranca»—D' ahont vé lo dit: La cala de Por
miéu perdé á n' al pare y á II,' al fill. (i)
Tota vegada que al peix I' hi plan desouhar á Pormiétt, allá mateix,
dintre la mar ne ferem la almadraba. De primer arnarrarem á la riba
una ample xarxa, proa forta pera sostindre ab fermesa la empenta de
las onadas; aprés de mes en mes apartantnos de la vorera, en carago
ladas voltas, desplegarem la resclosa, fentho primer ab los filats d,
anaple malla, apres ab los dels ullets mes tancats, tot desseguit ab los
estrets y 'Is fins, ahont per milers s' hi agafan los peixets; y per últim,
ab las pedras nomenadas bandas ferem pendre fruís á las parets de xar
xa en tant que per dalt las aguantavan las boyas de suro. Terrnenant
aixís lottclos, jo ajegui velare avall y ab lo oil alerta, coro lo juga
dor que posa tota la contiansa á la bona son.
Avans de acabarse la quinzena !oh vesprada miraculosa! un ramor
Ilunvedá, inmens y sort ompla espay; bufa lo vent; per entre-mig
de V ona, que tremolant vá apilotantse en inmensas molas, oviroque,
conduhida per I` amor, arriva un innombrable apleeh de tunyinas.
(1) Los alatxas son ,los peixos de que principalment s' alimentan las tunyinas,
aixts que sa arribada anuncia als pescadors la d' aquellas.
(2) Locuelo popular que equival á dir sé ahont trobardm diners.
(3) Aucell que 's nudreix de cranchs.
, perdegul tau paire emai lou fieu.
(4) Locuelo popular. La calcine° de Pormieu
110 LO GAY SABER.
Venian embrassant la mar, en forma de triángul, ordenadament apilota
das, eom las eselofollas d' una pinya, tallara la blavenca, onada, tocas
d' un plegat y servintlas de gula la mes forta. Se presentan de la ma
teixa manera que los milers de flochs deis nuvols agromollats en llar-gas
tiras, quan'lluyta lo Mastral ab lo Mig-jorn ardent Au, desper
teuvos patrows y mariners! Jame, Norat, Anfos y Peret tots á la bar
ca. !Si ajudéu á Calendau, Cassis canta victoria!
Los peseadors se deixondeixan y desseguit vestintse á nostra istil,
se posan las amples calsas, ab las que la cuixa nua y Iluhenta fará ca
ra á esealfor del sol, una faixa que 'Is dona tres ó guaira voltas en
torn del cos; se fregar) los costats per poder resistir la fadiga del tra
ball: fan la gira á las rojas barretinas catalanas, que tapantne tot lo
cap, son lo millor pera guardar del sol y de sa mirada amasa; y per
últirn se tiran damunt 1' espatlla la brasa de tela blava, provehida de
betas y no pas de botons, parque si per desgracia se '1s agafés un botó
quan se tira la xarxa podria emporiarse n I' home al fons del mar;
lados, Peret, Norat y Jaurne donan un cop,d` ull al calafetejat, posan
los rems als escalams y vogan per Porrnieu, batentne '1 gran Valat.
Pel Ilarch de las blancas y Ilisas rocas de la pelada costa, rocas ahont
5' hi clavan los aplanats barreis v '1s negrosos muscles, passa estol
de peixos, estripant y foradant ona salada, y removent los gorchs
del entorn, com ho podria fer lo buf del Mastral. A inalg.rat de la fosca
nit, vetilém la tanea, y veyérn á las tunyinas que, costejant, costejant
en bellas munions, passan per entre-mig de dugas aygas tot voltant al
entorn de 1' enginy que sura, com los poltros de Arles en los jorns de
tira. enginy está partit -en cinch cambras que 1' una ab altre 's co
munican, embolich de mallas, per hont lo peix hi va perdut; y sueca
hint que al instan!, que passa de la primera á la segona, crachl una
valda tanca la porta, Y la presó 's va estrenyent de mica en mica.
Aleetrestant la esgroguehida Iluna 's fon al esclat del dia y !oh ventura!
veus' aqui que Vd sanear lo nadador aplech s' ha amparat de I' alma
draba....Oh Déu mén! lo cervell se m` ubriaga! Oh amor, ja no trobarás
cap mes obstacle!... Ab aquest cop, !visca Déularruinem als argentersl
L' amor mana com un rey, y escalfa com un sol! Encén, aparía,
ompla y engendra: per un mort hi dona al mon déu vius: atia la
guerra entre 'Is mortals y 'Is posa en pau; es lo déu de la terca; y tal
punyidas de sas esperonadas fan botrer de viu ardor als monstres deis
abims.
Las tunyinas mascles y femellas están abrusant. Tantost impetuosas
s' arrengleran tan tost s' aspa rgeixen :creu riau veu re en la transparenta
plana un blaveach exercit que s' arremolina y s apilota, y que mu
dantne de colors oneja á la soleyada. Van á la ditxa, van al nuviatje:
quina pressa y quin ardor! Damunt lo cos de mas en l' arnorós humor
esclata un bellugnet de bellas tacas vermellosas, real placa, vestit d'
or, nupcial roba, que 's despinta y torna á pintarse ab los amorosos
fochs. Es cosa de veurel
Atrafagadas fujan d' ellas las Mareperlas....Pobrepeix plé de fi:dila!
Per escaparse de las afamadas tunyipas, cau sense coneixe 'u dintre
las barcas y 'Is salabrets, ó bé d• una enbranzida va á eslabellarse pié
de febra á un penyascal. Mes ay! se veu en la xarxa un intlament pro
digios y I' obstacle conmou de cop lo darrer cercle. Apa, que ancell
es á la gabia! Nostres vaixells s' aixecan ab 1' enbranzida del soptat
moviment. Coratje, minyons, que la salsa ja está m'unida. !Voltem! Y
abaixant al ensemps postres espatllas y ab los rems en la quieta ona
da, dém la volta al resplandent aplech que, al veures presoner, bat y
s' enfonza furiós. Si avans 1' amor los feyaestremir, ara enujat tremola
Minyons que yogui la galera que vingan homens á rellevar als de la
bossa! enclavant que aixó no es cullir figas! (1) Y 'lis acostem tots
plegats vers la bossa que 's belluga; y assaltant la viventa cullita de la
movible plana, agafém las coritas, y au issa! Al inateix temps que de
la earnbra deis 31 orts se tira lo filat, dona gust veure á las tunyinas !po
bres bestias! torsarse, toparse unasab altres y espargir sobre '1s pes
cadors ab terrible fortalesa una amargant ruixada. Bén semblants á
nosaltres, poble miserable! Quan sona la campana, lo jornen que perilla
la Bibertat ó bé la patria, I' encegament nos fá desvariejar, y mentres
uns contra altres nos Ilansém, triompha lo tirá estranger.. .
Hermosa y magnífica pesca! L' un fereix ab la fitora y altre clava
á esquena de las tunyinas, lo lame, alada fletja, penjada al cap d'
avall d' una cordeta; lo peix cabussa y mula '1 blau mirall de las cla
ras opas ab un rastra de sanch. Poch á poquet puja I' art pié fins al
cap demunt com una cistella esclatadora en la que 1' or en abundansa,
y 1' argent y azur y 'Is rubis y 1' esmeragcla ne van bullint y guspi
rejant. Y lo mateix que '1s noys que 's tiran á la falda de sa mara plena
de cireras y d' abercochs madurs, los pescadors nos abalansém damunt
la tunyinada. Be prou que las tunyinas morrejan ab Iota la forsa; mes
valdament llur resistencia, un cop de má á.la cua las gira ventre en
ayre; y de orientadas, sénse poder fer res, tenen de donarse.
Ni ha que per haverlas s' hi baten cos á cos.... Oh Mamá del Col!
las pilas de pea passan deis bordatjes á mes alsaria que las taronjas
deis barcos de Mallorca; los péus relliscan en las morcas, y 1' argentat
vos enlluerna, com la bellugadora flama d' una antorxa.
N' hi ha que obrintse pas per entre-mig de la munió de peixos de
ample gola, tot nadara ardidament van á Iligarlos 'hl un cordill entre
las ganyas Mes al últim se coniensa la matansa y á cops de destral,
de rems y samalers cahuen estesas deixant en descubert sasnacradas
escalas! Aixó n' es lo mes trist: fins al durar suspir forsejan clases
peradament pera evitar la mort, barrejadas ab los pobres dufins, tant
amichs del marinar, que ploran com criaturas y que ajayentse de un
costat, s' ofegan, eerdan lo color y fan piadosa fi.
Vireu á orsa peixaters! tenirn la palma de las Illas d' Or, á la popa
'I Garbi, á la prora la dolsa Vénus y mil doscentas tunyinas per ven
dre! Los pescadors de Portvendres y de la Ciutat que 's penim, qu '1s
de Cassis hem despoblat la mar! Quin goig una vegada aixó s' esborn
bil Entrem al port ab las velas infladas, com los reys que duhen á n' al
fron lo desítjat flor de la victoria; entrem, ab las barcas plenas, y am
(1) Locueió popular que de una cosa vol dIr que no es de poca Importancia.
rossegant superbament las tunyinas mes grossas, fermadas per las ga
nyas.
Tamborins toquéu á Regatas! (1) Diumenje en Calendau va en gran!
Hl té d' haver tres jorns de fasta y ell ho paga tot: la calderera, (2) las
cocas de anxovas, las aubadas y las joyas. Aqui teniu un grapat de
diners.... Apa donchs que sonin los tamborins fins que s'es botzin!
Y mentrestant, jo comprava un sens fi d' -anells, arracadas y mani
llas pera ferne present á la reina de Sabal....Y m` aparia veure ex
tremir las valls, las serras y las montanyas, y que 'Is ayres m` abras
sayal): mon con ballava tot bambolejant, y haurian dit que la méva
ánima tocaya la viola
De vegadas tot somniant véurela en lo Gibau, y donar un bes á sa
maneta, 'm semblava escalar lo Paradis! Oh bé recordantrne de son fer
posat, tremolava pié de por, pensant ensemps que la blanca aucella
podia haver fugit del no
Encare hiera.—«?Y encare tornas?»—me digué.—«Ab talqueenquadri
imatje dintre mon cor, tan se m` endona del clan! Y vols una prova
de que mon amor es encare lo mateix? Donchs té, regna rnéva, Laura
de Novas, (3) salvatje Diana, ánima de-primavera, té, vet' aqui lo que
are 't duch!»—Y Ilavors á mans plenas faig relluir uns arréus d ; boda
mes rossos, mes granats que un pilot de rahims madurs que penjan de
la parra; anells, arracadas, dos manillas guarnidas d' hermós coral,
una creu de Malta plena de diamants, y esmaltada en blanch, una su
billa d' or, un clahue de plata fina del que hl penjavan monas cosas;
uns rosaris de berill, a dintre d' un relicari en forma d• ou, vinguts
de Sant Piló, (4) y tot ti' un trevall diví. Mes ab menyspréu me res
pongué Esterel-la:—«Ahl la presumció va una mica depressa....Minyó
dintre de poch y ben de badas vás á quedar pobre!....Quan flore-11i lo
primer de Maig, desde Toló á Marsella y á las encreuhadas deis ca
mins, hi trobarás las Majas (5) Son bellas ninetas que per un sou se
deixan fer un bés Mes á qui per abrigall está contenta ab un roch
per llit ab un jas de fullas , per beguda ab 1' ayga de la pluja, y ab las
moras de las bardissas pera manjar lo deraes tant se n' hi dona!
—?Y no t` espanta, 1' hi responch, la solitut (1` aquestas rocas, y
aquest fréstech desert?.... Vina á Cassis ab mí! La meya mare '1 será
mara; almenys viurás en una vila provehida., en un lloch segur y en
una terma beneyta.... Oh! Si com una divina aparició te presentas al
gun jorn en nostra daurada riba, de segur que las vergas de las velas
se cubrirán de flors novellas; de segur lo gat de mar enfilat en los ar
bres nevulosos, al véuret cantará com una orga:—«Allá baix veix á la
fila del Rey, que 's passeja per la vora del mar y s' esclareix lo temps,
alegrauvos rnariners!»—Vina hi, jó seré ton barquejayre... Si may vols
asseuret en ala barca, mes fer que un almirall, la faré Iliscar sobre
onada, y mentres dormirá j o adormiré tas penas, dat cas que 'n
tingas , fente veure las enlluernadoras covas ahont neixan las
perlas y lo coral floreix.»—«Ja sé, ella •m respongué, que si volgués,
vindrian á mon entorn cent joyas no rnenys halls, ni menys nobles que
tú... Mes jo aborreseh ta mala nissaga, y mes En' estimo que 'm des
trossin las dents de las salvatjes bestias, que no pas petjar l'ostras
traballats camins!»—Malao-"raida! digui jo, ja que la duresa de ton cor
aixis me tracta, y que cap de mos presents te plan, que s' en lajan al
dimoni!...»—Y dihent aixó, iplataplaf! los Ilanso al precipici. Lla
vors ella mirantme ab una vista una mica mes compassiva, me digné
aquestas paraulas:—«Que 'in té poca de !Puya, lo qui t` ha fet creare,
que 1' amor de una ánima noble, pot guanyarse ab un floch de ori
pell... Ah! Que s' han fet los amorosos °rastras, los vells Trovadors!...
Fills prodichs! Fills degenerats de ilustres pares !ni una guspira
queda de la gran flama de amor! En Jofret Rudel, princep de Blaye,
sens jamay haver vist á la Comptesa de Tripoli; pero maravellat de la
sola nomenada que tenia sa exquisita bellesa, s- embarca sens que 1'
esglayi ni '1 Ilarch cami, ni las nuvoladas: un cop embarcatentualalteix,
arriba defallint; casi bé mort es portat (lavara de la Comptesa: y entre
sos brassos Ilansa la darrarenca mirada tot dihentne:—«Oh Déu tuba!
Ja estich satisfet! Vos dono gracias, volia tant sols veure sa cara una
vegadal...»—Y content ab sa ventura, acaba de morir entre sos bras
sos. Gaubert de Puy Cibot, un frare qu' enamora, de una que delirant
sempre mirava al través deis vidres, trenca las cadenas del claustre;
al revés Folguet de Marsella, entra en un convent tantost clon los ulls
dintre la caixa la s'éva Azalais. Pene Vidal lo de Tolosa; de quina ma
nera mes estraordinaria no crema 1' incens á sa enamorada? Enfollit
per una á qui 1' hi deyan la Lloba; que fa? Se vesteix de llop, y en lo
erra de las montanyas se fácassar y malmetres pélsgossos y '1s pastors.
Guillelm de Balaün, per espresar que estava enamorat fins al martiri,
se fá arrancar ungla del dit xich; y avaro deis petons de sa enamora
da Guilleurna de la forra, reté son frel, cadavre fins al vuyté jorn de
la séva mort, y al jorn orné se torna foil. Aixó déu esser ton mira111»—
Y deprés d' haver dit eixos mots, Ilaugera com un isart, fuig cor
rents vers la pineda. Mes sas paraulas, senyors, caygueren com una
ruixada d' aygua-fort sobre la flama que ni' abrusava, y de sopte se
aparagué á mon cor una existencia en la que s' hi vio somniant de dia
y nit; un nou mon llumenat per una obertura del Cal! Me sento capas
de fer miracles per satisfer lo méu fat: veig que la méva ditxa Ilú en
los cimerals, y.trasparenteja en la fonda mar. L' animé á buscar allá
hont se trobi. Lo cos ab prou treball me pesa una unsa tinch las alas
estesas y re 'm fa por!»—
—Visca Deu, esclamá Bell Arbre, te faig saber, que ja pots estar se
gur d' haver guanyat la honavolensa del Compte Severán, si pescas
ab I' am la Fada Esterel-la —Quietutl digué lo Compte. Bell Arbre
(I) (fiel/ din alegre (esta de la Provensa.
(2) Cuynat marinesch.
(3) Laura de NOIldh. L' enamorada del Petrarca.
(4) Solt Lloch de peregrinatje, que dú 'I non de la roca en la que hl ha
la coya de Sta. Madalena.
(8) Es una costum molt antiga en la Provensa coronar de Ilors á tres hermosas
ninas, y posarlas en capellas 1111 de deesas jovensanas á besar á las qul son CORYI
dats los joves mItjansant la paga d' una moneda.
16) Mena de peix cuvert d' una pols d' argent, matissada de. rallas blavas, daura
das y de color de foch.
par
veil
Y p
aixi
dré:
A
del 1
algo
kan
ren
de I;
pan
acol
Liga
dese
moll
don:
de n
run
mol!
esqu
—
com
—
jo m
ron(
Ilum
deis
ma
«-
r
era
devé
una
re q
Er
sane
tres
no h
se pi
mes
pese
ceras
mori
aixó
fet
co rn
bona
tlesto
ab el
Pa
cado
des ji
teix
ab tc
ab u
que
sen
troll
Lc
pera
acab
puja
parlará guau 1. hi preguntin. Y tu ininyb, desembrolla aquest quento
veig que agrada a n aquestas senyoras.y á mi m' interesa.»—
Y per apure 's ab mes comodita(, Cassideneb, cambiant de Iloch,
aixts eselattia:—Deixéntne esbargir un curt moment, y desseguit Po
diem donamos á la vela Perdonen!
Fi del eant cinqud
5511ÉJOili ....
Barcelona 3 .1,1aiq 1868.
LO RESCAT_
J. ROCA Y ROCA.
Cantor de Ion pais, jo he 'vist la gloria.
Corona del téu front, con, resplandia,
Y no era 'I foch follet de la victoria
Ni la llama ereixent de la poesia.
No era tampoch la fama transitoria
Deis pobles y del mon que t' enaltia,
Que ton mon te mes vida que la historia
Y la gloria del mon sois dura un dia.
Tú has entrat, oh Mistral, á aquesla terra
De fe y de patria y carital. divina,
Benehint á Déu, pregant per lo téu pare.
Axi mon cor mirante t endevina,
ab Iota Catalunva, al pla, á la serra,
So germil de ton fin, dio á la mar&
MIQUEL V. Aura
:1Vadició mallorquina)
Frayment d' 107413 memorias de enoje.
•Aixis caminavam pél terme de Ternelles esguardaut lit á fit lo dasiell
del Rey, quan Ilencant una ullada á nostre entorn , desitjosos de topar
aloain &necio que. distraure pogues nostre pensament, desIllurant 1'
ánima de la tristesa en que los passats recorts I' havian deixada, topa
ren nostres ulls les runes (I- un no gayre gran edifiei que hi ha al peu
de la montanya de I' esquerra , en mig d' un redol de mates y verdes
paumeres , no molt enfora de non ó den pinatells; nos aturarem y
acostántnos' hi ereguerem que dites rones no fossen les d' alguna an
liga masia abandonada en temps passat. per ralló d' estar en Iloch tant
desert y prop de la Cala del Castell, ahont solian los argelins arribar
moltes ‘egades.
Estant aitis vingué á treurens de postre embadilament la veu d' una
dona de no pochs anys que eslava arrabassant paumes, no gayre Iluny
de nosaltres, la que mil., rihent nos digue:
—Vosaltres vos haureu errat, segons veig, puix héu pres aqueixes
rones per les del Castell ; aixo que miráu es una casa esfondrada fa ja
molt tenws , lo castell es alló d' allá baix ; y aixi dieta estenia la má
esquerra veis les rones de I antich baluart.
—Sabriau dimos bona dona, bi diguerem, que era aqueixa casa y
com es que avuy en tal estát se troba?
—Si ho voléu ;os contaré lo que ma mare ja 'm contava quant era
jo mol' xica; mes tlech ad; ertirvos que lo que vos vaigá dir no es cap
rondalla, poix tot va passar aqui mateix, y es tant cert com lo sol es
Ilum de Deo.
—Conteuho ; vareo) dirli y asseguentnos tots sobre 1' herha prop
deis enderrochs de la dita casa, la ;ella comengá axis.
«—Una vegada, ja fa molts anys d' aixó, passant per aqui ab
nia mare, va contarme que aqueixa casa que veyeu , Iota feta mal bé
era anomenada y encare ho es avuy dia La casa de la vinya , perque
devéu sapiguer que tota aqueixa tanca de conredis era antiguament
una vinya, y feya un tna.só posseSsió diferentade la de Ternelles, enca
re que avuy sia tot d' un rnateix Senyor.
E-13 aqueixa casa hi vivia son amo, que era un vellet ab dues filies
seues molt polides á qui estimava com les nines de sos ulls: vivian tots
tres felissos y dixosos en santa pau y unió ; mes com en aqueix mon
no hi ha res que sia etern, veus' aquí que sa felicitat y ditxa va acabar
se per mor de que, un jove pescador pollensi, que no se con; se deya,
mes que, debla esser dolent com un dimoni , venínt 'nones vegades a
pescar ab sa barca per la Cala del Castell y anant d' aquí á la de S. Vi
celas y d' alli á Formentor y d' un lloch á altre, succehi que s' ena
mora de la mes gran de lesdues germanes ó de la mes petita, que á n'
aixó no hu sé de cert, mes fos la que'svulla, que peleas tot es igual, lo
fet es que eh l va enamorarse de una de les donzelles d'aquesta casa; mes
com corrian veus que lo dít jove era un mal cap, horne de no gayre
bona conducta y avorrit de tothorn per ses picardies y lo molt que
Ilestomava, la donzella en Iloch de escoltarlo, se '1 tregué del devan
ab escuses primer: y després ab menyspreu.
Passaren aixis molts dies y Rifle') debades tot lo que féu lo jove pes
cador avorrit, per esser estimat: veyent eh l que no podia lograr lo que
desitjava, va pensarsén una, que á bon segu que fonch lo dimoni roa
teix qui '1 va tentar: puig per venjarse de la nina tant bona y amorosa
ab tothom, si per eh l ab rahó esquerpa, s' aplegá un jorn que pescava
ab un estol de serrahins que venían á fer mal á Mallorca, dientlos
que renegava d' esser cristiá, veyeu quin pecat! tan sois que Ii ajudas
sen á robar y matar en una casa no gayre Iluny del Castell, ahont hi
trobarian molla moneda y joyes d' or y argent.
Los serrahins hi consentiren, y per no esser notats ni descoverts es
peraren á que fos de nit pera fer lo pactat, y aixisfou que tant prest s'
acabá I' horabaixa botaren en terra y guiats pel pescador tnenyspreat
pujaren per Cala Castell y arribaren aquí ja ben tart y á 1' hora en que
LO GAY SABER. 111
Lob dormian. Enrevoltant la casa, esfondrant la porta, entran á dins y
despues-cP haver agafat les dues malestrugues.donzelles que devian
plorar alló mes, roban tot lo que vehuen y fugin deixant al pobre
pare, pub( tant vell com era no hauria sigut mes qu' un embarás y
ningu lo haguera volgut comprar per callo. Y lo malvat pescado, fonch
trahit pels corsaris y I' aportáren catiu á Alger ensemps ab les don
zelles.
Lo pobre vellet romangué tot sol aqui, molt trist, anvorant y diuse
que sempre estava assegut per aquerxes roques, pensada, sens res al
cap y plorant sempre de ni!, y tija perdut per aqueixos herms.
A les hores s' esdevingué I' arribala á Mallorca de una barca de
catius que havian siguts deslliurats 'per la vila y sos parents, y aquel
xos aportaren novelles de les dues germanes á son pobre pare, a qui
encarregavan.que per amor de Den vengues tot lo que tenia pera res
catarles, puix palian molt en mig de serrahins. Son pare tantost que
sapigué aixó ji aná á trobar lo senyor de Ternelles, dientli que Ji
compras la vinya y casa puix havia mester dines per desIliturar ses
filies a qui los argelins tenian preses.
I.' hi fou comprada la casa y tanca, y lo vellet correns, correns se
n' aná envers la Cel-la que es aquella hermita que hauréu trobat ans
de arribar aquí. Era de nit y al clar de Iluna lo pare desconsolat
rens. per dins 1' alsinar de Ternelles arriba á la porta de 1' hermita y
trucant digué:
—Ave !Baria Purissima!
—Qu' hl ha? Que voléu bou vell?
—Tinch dues filletes y Lotes dues eatives en terra de moros; duch
los dines pera rescatarles, si vos bon ermitá, volguesseu per amor de
Déu anar a Algér á redimirles y rnenarles á Pollenga, Déu ;os benehi-ría,
y ferieu felisses á tres persones .
L' hermitá, sens tornar resposta, agafá son gayató de romeu, sortí
ab lo vell y &iza sos companys á 1' hermita; prengué los diners que
'1 vell Ii doná y partí de les platges de Pollenea.
Lo vell estave a toles hores de nit y dia- dret y pasetjantse per
aqueixa vall, costes y platje, esperant 1' arribada de la nao que havia
de aportar 'liares ses estimades filies: hé prou que 'n veya de veles
blanques que lluny molt lluny passavan per la mar, al ovirarles son
cor esbetegava y revifat per la esperansa, pujava mig-rihent en los
cims mes alts pera millor esguardar lo Ilenv que duya de Ilunyanas
terres s' alegria, mes la fusta pasava, la vela Ilesapareixia poch á poch
sens arribar en terra.
Molts jorns passaren, (iris que un decapvespre, ven qu' -una barca
s' atanga á la platge, ell I' esguarda de 'fit á tit, veu que se arramba,
que s' acosta mes y mes y empés pél desitj de dar una abrassada á les
tilles de son cor, corra vers ella arribantse á ticar de peus á I' aygua
per veurerles- mes prest: dins la nau esguarda un hermitá...—iSí! Si!
esclarna lo vellet; es eh l que mena mes filies; m' apar que les he vis
tes Oh !filies meues y aixis dient abrassava al redemptor
que havent botat en terra ab los catius deslliurats que alegres besavan
las platxes de sa patria, li deya:
—Bon vell; ab lo diner que 'm dareu he desIliurat aquests catius
—Y mes filies? dit,aué lo j ay ab sobressalt.
—No poguí rescatarles
—Per qué?
—Perque eran mortes.
Lo sell dona un trist esguart á son entorn; tots los que ven son po
llensins: entre ells hi ha lo criminós pescador, y pegant un crit terrible
di u:
—Mortes!
Y can en terra con) una soca t'edita pél Ilamp.
--!Desmayat! digueren tots.
—Ajonelléuse y reséu, digné I' hermitá.. Lo vell es niort.
La vella plorava aixugant sos tills ab los bechs de la manta d' en
diana que tapava sos blanchs cabells, tins que acabantne son parla
ment aixis (ligué:
—Ja ho veyéu! la casa con; que no era gran cosa, quant passá á
mans d' altri, que 'n tenia de millors, fonch oblidada y va anarse en
derrocant de mica en mica y avny sense taulades, no restan d' ella mes
que quatre parets, y lo qur un ternps fonch 1 alberch del ditxós vell y
de les encisadores al-lotes; es- avuy un corral ple d' herbes, de mates
y carritxeres hont verle') á pasturar aqueixos bous y á remugar á 1'
ombre les ovelles á les migdiades del estiu.
—Y lo pescador? li dernanarein, que fou d' el! aprés?
—Tingué la mort que mereixia: poch temps després un jorn que
pescava dins la Cala del Castell, la tempesta es-mienta sa barca reba
terina contra la penya de la Guarda del Moro, qu' está davant de la
punta de 'n Canta y dorm: eh l nadant nadant pogué arribar al auto,
Tremol qu' es una penya que hi ha en mi g de la cala rodejada d' ay
gua y que las-ortades lan tremolar; va pujar' hi damunt per salvarse
de la maror; mes la mar, s' aná fent grossa pujant fins a cubrirlo y
anegarlo. L' ende,má lo trobaren mort a, les platos de Cala murta, dins
de Formen tor.»
Aixís acaba la vella sa rondalla que traces te d' esser veritat per
certes coses que Uvera sabut despres referents á la casa de la vinya.
La bona dona nos mostrá un viarany que mena dret al Castell del Rey;
torná á comengár sa feyna y mentres ella collint verdes paumes anava
cantant aquella sabuda cangó de la Bella Blancaflor, y al esser allá
hont diu:
encahuaren los moros
á la infanta polida
Lerey! Lereyl Ley Ley!
Nosaltres comensavam á pujar la montanya que aguanta I' antich
Castell del Rey, darrer Iloch ahont tremola, la senyera del malestruch
Jaume, lo madre de Lluchmajor.
RAMO:\ PICO Y CAMPAMAR.
4.1
,if
112 LO GAY SABER.
LO ROSER DE MARIA.
Un roser hi ha plautat en lo jardi de Maria;
De tots colors son las rosas I y de fragancia esquisida,
Las del entorn de color 1 y blanca la de la cima,
Que si divinas son totas, I la blanca es la mes divina.
A totas la jardinera I las cuida ab igual estima,
Totas las guarda del vent, I que 'l vent las esfullaria.
Cada dia bet vegadas I una per una las mira;
Mes la blanca es cada volta 1 la que prime atrau sa vista.
Jo vull entrarhi al jardí si la Yero-e m` hi convida :
Jo vull pendre la del eim, 1 si aeas labYerge 'm din iria.
Y si 'm permet per un ram, I !quin ram mes hermós fanal....
Las del antorn de color I y blanca la de la cima.
Pio
CUR1OSITATS.
Estant ab guerra lo emperador d' Alemanya Frederich Barbaroja y
lo papa Alexandre ters, la república de Venecia 's declara á favor del
Papa. Lo club Sebastiá Ziani vencé á Otó t'II de Frederich en batalla
naval, prenentli Irania galeras, y tirant á fons ó destruint lo denles de
I' armada imperial. Pié entusiasme y agrahiment, Alexandre ters
feu present al vietoriós Duch un anell d' or. «Serviusen, Ii digné,
com d' una cadena pera tenir sotsmesas totas las armadas al imperi
de la República; prenent per esposa la mar ab aquest anell que el' assí
endevant (mis los anys en sernblant tija (lo de Ascensió) la cerimonia
d' aquest matrimoni sia celebrada per vos y pels vostres descendents,
per ella sabrá la posteritat que las vostras armas vos han donat lo
ample domini de las onas, y que la mar vos es sotsmesa cona la muller
ho es al marit.»
Des de Ilasors, comens del segle XII, fins al temps de la desgracia-de
la gran República, cad` any en lodia de I' Aseenció la Senyoria de Vene
cia se seria d' una galera dilato &centauro, galera que's eonservava
ab un cuydailo tan gran eom lo servey á qu' era destinada, y desd`
ella lo Duch ab lo anell Alexandre ters feya la cerimonia de casar la
la república de Venecia ab la mar.
Sovint %mena en fatzadas, pórtichs y altras parts deis edificis sump
tuosos, estatuas de marbre representant matronas ab vestits llarchs
duhent sobre lo cap paneras ó altres obgeetes, á las quinas se dona lo
110ID de earyátides Los primers que usaren est ornament foren los
greehs.
Quan Xerxes, rey deis persas, á la testa d' un gran exércit ataca la
Grecia, Carya, ciutat del Peloponesso, agafá lo partit deis inimichs;
mes l'oren sensuts y la eiutat arrasada, los bornes foren morts, y las
donas de mes alta esfera portadas en triomf duhent bol lo mes rich que
tenian, y després subjectadas á tots los horrors y baixesas d' una es
elas itut perpetua. No eontens encara ab assó, fins los arquitectes
grechs volgueren deixar en los marbres una memoria perpetua de la
terrible res elija.
La gutta-perxa es una rehina extreta d' un ball arbre anomenat
Isonandra-t;ulta del arxipelach indi y sas berras vehinas. No fá gayres
anys que fou deseoberta esta substancia de que avuy dia se fa gran
consum en Europa; encara que de temps rernots los malayos la usa
van pera diferentas cosas. Un eirurgiá anglés, M. Montgomery, rego
neixent la seva utilitat, u' enviá en 1113 una mostra á la Societat Ral
de Londres, servey que ti valgué una medalla d' or. Lo mig de que 's
vallan los malayos pera treure la rehina de la gutta-perxa consistia
en tallar los árbres y posarlos drets, fent que la materia fluida s' es
eorregues atrás á depositarse en fullas de bananera. Est procehl
inent imper.fectíssim y lo que s' engrandí lo comers de la gutta-perxa
haurian acabat ab la lsonandra-Gatta si no s' hi hagués posat renoey.
Ara s. arreplega coro lo caoutchuc, fent un ball en la escorsay fent can
re en un as lo such que raja, posantlo després al sol ó al foch perque
s' evapore.
La gutta-perxa té mollas qualitats del caoutchuc, y la fan servir pera
canonadas cl` ayga, vasos destinats á rebre suchs alealins ó ácits que
's menjan lo metal' y la fusta, esturments de cirurgia, pintas y altres
diferents
SOBRE LA TOMBA
DE MÓN ESTIMAT AMICH
D. FREDERICH CUIRERAS Y FERRER MÓRT EN LO DIA 7 DE MAIG
DEL PRESENT ANY.
SONET.
Dorm en pau, Frederieh, ja de ta vida
lo curs !senos trenca la parea féra,
que en mal hora brandant dalla certera
aquest trist espectacle aVuy convida.
Morires: !oh dissort! ta edat florida
t' amanyae,nba ahí ab vea falaguera,
N a% uy fortuna, amor, gloria, en la ossera
lot despwrix com_sombra4spahordida.
Mes: ?qué dieh?T,n no ests mort, pus ta memoria
per sempre en nostles cors restará viva:
y si as uy, al tornarte'n á la gloria,
recobras ta morada primitiva;
mira: las tendras 'lágrimas que `ns baayan
són los himnes d' amor que acompanyan.
JOSEPR DOMINGO GOTERAS.
Fossar de S. Gervasi, 9 de Maig de 1868.
ANÉCDOTAS.
Lo Papa Lleó X rebé una obra d' alquimia que anava dedicada á n'
ell. Veyent lo titol que deya: « Veritable procehiment pera fer or» dona
una bossa al alquimista, dientli: sJa que saben fer or no 'us déu man
car sino lloch per posarlo.»
Una vegada Ariosto fou renyat de son pare, y no torná cap resposta
ni traetá de defendres; ans be escolta y observa ab gran atenció al qui
lo ren ya va.
Després lo germá del gran poeta digné á est perqué no s' havia dis
culpat.
—?Saps perqué? (digné Ariosto) perqué ara escrich una comedia en
la que un vell renya niolt á son fill, y desseguida que lo pare ha obert
la boca m` he posat ab atenció pera no perdre res de lo que digués, á fi
de pintar millor mon personatge.
Pensava y rumiava lo criat del autor de la Jerusalem que devia fer
son amo á certas horas ficat en sa cambra. ?Seria moneda falsa? O be
plans d' alguna consprració? Pot ser bruixerias. !Cal No 'u podia en
tendre, pus la cambra era bancada, era Lineada sempre y lo senyor te
nia la clan.
Altres criats amichs cl` est hi aconsellaren que fes fer una clan fal
sa; mes lo fael servidor no volgué ferho.
Un tija que Tasso se descuydá de tancar la porta lo criat se 'n apro
fitá, entrant y remenant la munió de papers que va trabar. Després
aná á din als companys:
—No es bruixot, ni conspirador, ni rnoneder; es boig-' te una pila de
llibretas escritas d` eh, y en totas ellas no hi ha cap ratlla acabada.
Eran versos de la Jerasalem los que feren passar per boig á son autor
als ulls del criat ignorant.
En la tertulia que 's reunia en altre temps á casa de la duquesa de
Maine, s' ocupavan molt en xaradas, endevinallas y altras -cosas aixis.
Una vegada la Duquesa pregunta al cardenal de Polignae, que Ilavors
era un Jove clergue:
—?Quina diferencia trobéu entre un rellotje y jo?
—Senvora, respongué, ben clara 's ven la diferencia; lo rellotge sen
yala las horas, vostra presencia las fa oblidar.
NOVAS.
Ab aquest nombre doném á nostres Ilegidors una traducció del Epi
taphi d' Adonis de Bion, que .ns ha sibont trarnesa per lo apreciabl
Sr. Pellica, catedrátich del Colegi de Catalunya de Mataró. Pea aclarir
los duptes que pera la inteligeneta de la mateixa, podrian esdevenir,
devéni fer present que Adonis aymant de Venus haventne eixit á cassar
fou ferit de rnort, en la euixa per las dents d' un senglar, lo que tant
feo plorar á Cite-rea ó á sa ayunada Venus. En molts temples de la Gre
cia anyalment se recordava aquesta mort, en pomposas festas, en las
que s' hi recitaban sentidas poesias. Una d' ellas fou la célebre Elégia,
que avuy tenim lo gust d' insertar en nostre periódich.
Lo editor de Palma En Pere Joseph Gelabert, que ja fá ternps havia
publicat las obras rimadas de Ramon Lull, acaba de donar á Ilum un
Ilibre important, por tots losqui prenan interés per nostra naixent li
teratura. Nos referirn á I' obra inédita del malaurat en Joaquitn Maria
Bover, titulada Biblioteca de escritores baleares, ósia un complert cliecio
nari d' autors Mis dé aquellas illas. Aquest 'libre que 's troba per ven
tire á la llibrería de Cerdá, succesor dePiferrer, Plassa del Angel no po
dém menys de recomenarlo á tobas las personas que tener] arrelada 1'
afició á nostres hebras, segurs de que en dl hi trobarán noticias d' es
criptors tant notables coro deseoneguts.
Sabém que 'I jove compositor catalá Sr. Sanehez Gabanyach, lo ce
lebrat autor de la Rahabba, en la vinent temporada donará algunas re
presentacions d' ópera en lo Teatre Romea, estrenantne duasde sévas.
Segons tenim entes alguns aficionats I' ajudarán en la representació de
las niateixas. Molt nos pian aixó y per lo tant desitjém al jove compo
sitor, bou aplech de gloria.
Desde primers del mes ha comensal á veure la Ilum pública á Tar
ragona un diari d' interessos materials, baix lo titol de «La prensa»
Desitjetn á postre colega llarchs anys de vida.
Segons tenim entés s' está arreglant una corona fúnebre pera re
cordar la sentida mort del malaguanyat Sr. Cortada. Es un pensament
que aplaudim de debó, per las nombrosas simpatías que savi Direc
tor de nostre lnstitut s' havia sapigut guanyar.
S' ha taneat ja lo temps d' admissió de poesías en lo Certamen de I'
Academia Bibliográfica Mariana de Lleyda. Segons tenim en tés las cata
lanas hl han sigut enviadas en un gran nombre, y entre ellas n hi ha
de calitats molt recomenables.
Per lo no firmat, lo secretan i de la Redacciel j0.3EPII ROCA Y ROCA.
E. R.—JOAN ROCA Y %OS.
Eltampa de EL PORVENIR, de la viuda de !Masas. á earrecli de J. M edina.
carrer dele Taller*, núm. 51 y 53.-1868
Surt
ti
Breu
Pe
Fi
Lc
LLEG
Ir;
darni
per
fan á
las fc
Ali
cant!
lo fol
han
con
nis h
il-lu