Gent nova. Any 13, Núm. 511 (9 set. 1911)

              cwir:oava.
FERIODIW CATALANISTA SORTIRA CADA DISSAPTE
ANY XIII BADALONA 9 SEPTEMBRE 1911 NÚM. 511
Redacció y Administració: Lluch, 51, 53 y55 y Sant Francesch, 58y 60. -Badalon
PREUS DE SUSCRIPCIÓ: Badalona, al mes 50 céntims. Fofa, trimestre 1'50 pessetes. Número solt 10 céntims
Tots los trevalls se publican baix la exclustiva responsábilitat de sos autora
Vergonya eterna á aquells que, despreciant son idioma, alaben el deis altres. - DANTE
Essent nacionalista l'aedo que en el nostre poble realisa la Unió, tenen el dret y eldever de cooperarhitots els catalans moguts
perles aspiracións del Nacionalisme, qualsevulga que sía llar pensar y sentir en mal enes religioses, politiques y socials.
(DECLARACIó DE LA. VII ASSAMBLEA DE L 4. UNIÓ CATALÁNISTA)
LES DATES HISTÓRIQUES
11 DE SETEMBRE DE 1714.
Tots els pobles de la terra conmemoren ab més
o menys -excelsitut totes aquelles dates qui per un
motiu o altre son d'una especial recordansa, que son
com una fita qui marca l'avens, l'estroncament o el
retrocés en la Itur progressió.
Aixís la data del 11 de Setembre nos porta als
catalans a la meditació, vist lo que malgrat el mal
voler de tants hem arrivat a esser, de lo a que
hauríem pogut arrivar si en 1714 aquell rey qui s'ano
menava Felip V no hagués acabat ab totes les Iliver
tats de la nostra Catalunya; si persistint comptant ab
ses Ilivertats, el nostre poble hagués seguit fent vía
ascendenta en els camps de la Ciencia, del Art, del
Trevall. Y aquesta meditació nos porta exemplars
recordances a retenir constantment: aquell casi esfu
mat recort d'unes Ileps que per lo justes semblen
coses divinals, y que eixides deis pensaments y ex
traordinaria voluntat deis grans catalans que'ns pre
cediren, formen en son bell conjunt una sabia llegisla
ció, la més gran de sos coetanis, que no era pas
aquella Ilegislació imperialista que arreu d'Europa
dominava, sino una Ilegislació previsora adecuada
al esser del poble, basada en llurs costums, que les
costums son les qui fan y deuhen ter les lleys segons
el criteri particularista que regía a Catalunya y no
les Ileys deuhen ter les costums com entén el despo
tisme centralista que ja aleshores predominava a
Castella. A tenir sempre present quels forts, quan
voten una presa no reparen en medis y que la mellor
preparació d'un poble es la de ferse fort pera subvenir
tota contingencia, sense comptar ab altre forsa ni
altre poder que'l propi, que la nostra historia, en ses
planes d'or amarades després ab sang de tants patri
cis en defensa de la llivertat del nostre poble, nos
ensenya que no devem fiar en les !orces d'altri pera
salvarnos, sino que ab el nostre sol esfors y ab la
nostra única voluntat tenim que comptar pera seguir
en la Iluyta per l'obtenció del reconeixement de la
vida plena de la nostra Catalunya.
Y al remembrar les dates históriques y molt espe
cialment la del 11 de Setembre de 1714 ja que ella
senyala ab fita ben dolorosa la pérdua absoluta de les
llivertats de que gaudía la nostra terra, fémho sentint
intensament lo que aquella pérdua significa, ab ferm
disitg de retinament catalanitzant, ab tot l'amor de
que l'home pot esser capas pera infiltrarse la noble
passió patriótica, ab tota la cura del home qui sent
veritables ansies de llivertat, ab tota la té del con
vensut y ab tot l'enttassiasme del qui possehit d'un
ample sentiment d'humanitat aspira al mellorament
polítich p social del set.' poble.
Quan la conmemoració d'una data histórica esdevé
serena, pero intensament sentida y per lo tant pa
triótica, es quan arriva el poble a tenir conciencia de
lo trascendent del fet conmemoratiu, del seu valor en
el passat, en el present y en l'avenir.
Desgraciat es el poble que en la remembrawa
dates que li recorden lo que tou s'entrega a esbo
jarraments patriótichs, Pero tan o més desgraciat
també aquell poble qui no sápiga tenir un intens
sentiment d'amor a tot el seu passat,que al cap-de-vall
lo que sabem, poch o molt, ho hem aprés en coses
pretérites que son precisament les grans enseyances
pera Iluytar y ternos forts, ávits d'un més venturos
avenir.
2 GENT NOVA
TEATRE DE NATURALESA
Diumenge ho fou de triomf pera'l teatre catala.
No cal dir que l'empresa era difícil, empró el nostre
poble ha sapigut demostrar son gran amor per totes
les coses de la terra y una vegada més ha fet mani
festació espléndida de son amor als nostres autors
artistes, que si alguna volta han sigut tractats ab mala
forma pels traficants en l'art, com recentment l'Igle
sias per l'empressari del Teatre Principal de Barcelo
na, sab provar que no hi té cap culpa.
Y ab motiu de la representació al aire lliure de
Flors de Cingle del gran Iglesias, ab música den
Casademunt, ab la direcció escénica den Alarma, ab
figuríns den Apeles Mestres y ab el concurs del En
rich Borras y deis demés actors Borras (Jaume),
Codina, la Morera y altres, bé havía de congregarshi
una immensa gentada ávida de gaudir un bon jorn de
bellesa artística catalana. Aixísmateix ho va enten
drer el públich, y La Garriga va veurers invadit, fent
ab Ilurs insistents y continuats aplausos afirmació del
séu entussiasme indescriptible.
Tots triomfaren y devant de tots ells l'Iglesias y la
séva obra.
A les felicitacions de tots, GENT NOVA hi afegeix
la séva ben coral y ben entussiasta, tant, que desit
gém que no s'hagi acabat ab aquesta, sinó que havent
donat tan saborosos fruyts sía el fonament ahont s'hi
afermi el nostre «Teatre de Naturalesa,.
NOTES LOCALS
MASSA AVIAT
D'ensá que en Palay va retirarse del Consistori
perqué's va adonar que era sórt—encara que tots els
badalonins ja saviem que n'era de tota la vida—els
lerrouxistes que hi varen entrar ab eh l de brasset al
Ajuntament, han volgut suplir la seva plassa de crida
ner, y va ja comensar en Serra espetant cada discurs
y ab cada cop-de-puny a la taula capas d'esferehir a
qui no'l conegués y el cregués com una mena de
menja-regidors. Peró li ha sortit un competidor a en
Serra, y aquest ha sigut el seu company Costa y ara
'1s tenim que no sembla sino que hagin apostat a qui
cridará més.
Ciar que aixó desdiu de la serietat deis qui diuhen
representar uns elements populars, peró lo que més
desdiu encara son la mena d'arguments que usen els
nostres divertits regidors lerrouxistes y quals causes
trovém solsament explicades ab la proximitat de les
eleccions municipals.
Aixó explica que en Serra, sapiguent que hi ha
víen ordres series respecte'l joch demanés que se'l
perseguís y les aquella manitestació de que «ell dei
xaría jugar per la Festa Major» precisament quan
ningú Ii demanava parer. Y que en Costa, al pregarli
la presidencia en la sessió d'aquesta setmana que no
uses paraules de mal gust ni cridés tant, digués que
«les paraules no ofenen; només otenen els fets,.
Deixant de banda que a en Costa li podría dir que
segurament la major part de dols que patim els ho
mes son deguts a llengües viperines, causantes, com
conseqüencia, deis fets, que es lo que en Costa diu
«que edén», y per lo tant ja quedaría desfeta la seva
afirmació ben gratuita, t'haig de dir, amich Ilegidor,
que jo crech que tots aqueixos eras, aqueixes parau
lades, aqueixos fochs d'artifici, no son més que mira
llets pera enlluernar als seus ',correligionarios, que
ja están cansats de veurer quels seus regidors enca
ra no han presentat ni un sol projecte de realisació
possible.
Y com que s'apropen noves eleccions y els direc
tors del partit n'hi voldríen enquibir molts, vetaquí,
llegidor amich, perqué ja han comensat les salves de
reglament y comensat a renovar la cridoria que han
heredat del seu company Palay.
No deixarás de regoneixer, amich Ilegidor, que
aquesta vegada s'han avensat massa, y que si seguei
xen pel camí emprés, quan sía arrivada la veritable
hora del efecte electoral ja haurán acabat la veu; en
Serra y en Costa s'haurán gastat del pit y estragada
la gola patirán d'afonía crónica
BERENGUER.
TEATRALERIES
Hi han aficionats, y també molts actors, que tenint
un concepte erroni del art teatral, no fonen la seva
personalitat en el motllo del carácter del personatje
que interpreten. Aixís els veyém sempre iguals en
totes les obres, cambiant sois de trajos pero no d'ex
pressió y el públich sempre hi veu en cada un d'ells
•Fulano, o Sutano» o síen en carácter particular.
pero may el personatje A o B de l'obra que inter
preten.
Es degut aixó, en alguns, a insuficiencia artística
natural o sía per manca d'habilitat, comprensió, etz.,
pera encarnar justament l'anima del personatje qual
representació els hi es confiada.
En altres, els més, farán traslluirla seva persona
litat en tots els papers sois perque un día els valgué
un éxit o bé pera mostrar en tot el seu trevall una
distinció, un sagell característich, perque tothom els
conegui tot seguit. Y aixís veyem com tenen pera
totes les obres un só de veu estudiat, uns gestes de
mans y brassos sempre iguals; els moments de deses
peració sempre exactes, totes les emocions les exte
riorisen per un igual en diferents personatjes, no tenint
en compte que aquelles, segons els carácters, son
més o menys intenses y en conseqüencia s'han de
mostrar ab mes o menys forsa.
Els aficionats al art teatral que senten una predi
lecció pel teatre en vers, son, generalment, els que
sofreixen més aquest detecte; y m'atreviré assegurar
que Is aficionats d'antany tots estaven subgectes al
mateix.
Es terrible un aficionat d'aquestos que no anulen
la seva personalitat en cap ocasió, dedicantse a la
tragedia. No poden dedicarse al drama y a la comedia
perque ells no poden encaixarse dins un march tant
petit. Si ho fan, sempre deixen veurer la fortitut trági
ca y ja m'afiguro el contrast grotesch que resultaría
posant un d'aquests aticionats en algunes obres de
l'Ibsen o den Bjornson, ab quals personatjes maci
lents, pensadors, estóics, y dguns d'ells ab una pa
ciencia evangélica que enamora, deixaden anar ab
doll impetuós d un geni violent y desesperat com, per
exemple. <Don Alvaro», de l'Enrich de Saavedra,
Duch de Rivas.
NOMI.
GENT NOVA 3
ELS LERROUXISTES
CONTRA NOSTRE IDIOMA
Per lo preguntat en la sessió del nostre Ajunta
men la passada setmana pel regidor lerrouxista Cos
ta y la resposta donada per la presidencia, venim en
.coneixement de que la minoría lerrouxista, no havent
pogut lograr quels programes de la Festa Major dei
xessen d'esser solsament en catalá, no convensuts de
la seva illógica recorregueren en alsada contra dit
acort que nosaltres no podíem deixar d'aplaudir y qual
aplaudiment, ab aquesta oportunitat, renovém a la me
joría del nostre Ajuntament.
L'haver recorregut an aquesta acció la minoría
lerrouxista, demostra en els que han nascut a Catalu
nya el desconeixement absolut de lo que'l propi idio
ma representa per un poble; y deis que no son cata
lans es una ben palesa demostrado de com agrahei
xen el franch aculltment que la nostra terra ha sapi
gut donar sempre a tothom.
Desgraciadament fá un temps que ben sovint hem
d'esser els catalans testimonis presencials de fets que
desdiuhen, que son un contrasentit en boca de cata
lans. Peró no recordém que fin ara s'hagués donat el
cás de recorrer a la Superioritat; fet que prova que ja
no se'n conformen ara de ter manifestacions contra
ries al sentir de Catalunya, sino quels lerrouxistes
voten veurer de recabar, precisament d'aquest régim
monárquich que tan han dit abominen, una declaració
que sigués la complerta negació, la mort absoluta de
Catalunya com a poble, que tal sería, sil represen
tant del Govern s'atrevís y el nostre poble ho toleres,
el privarnos d'expressar en el nostre propi idioma en
tots aquells actes que son clara expressió y evident
manifestació de la vida interna del nostre poble.
Als lerrouxistes badalonins, aqueixos inconscients
que al ensemps que recorrien solicitant la negació
del ús absolut de la propia (lengua en els programes
de la nostra Festa Major celebraven uns Juegos Flo
rales, ahont, bones o dolentes, hi eren premiades
composicions en catalá, que en catalá parlaven els
seus avis y els seus pares, que en catalá parlen ells
en catalá parlen els seus fills, an ells els hi esteva re
servat el demanar, segurament en nom de la llivertat,
un botxí pera estrangular la Ilengua catalana com
ofrena a una inexplicable cortesía: inexplicable, per
que cortesía es atenció, may negació. Y ells, al re
correr, pretenen discutir, negar, el dret indiscutible
deis catalans a usar el propi idioma.
Peró es quels catalans som de pitjor condició que
tots els demés homes del univers? Es que hi ha algún
poble en el mon que fassi generosament negació del
seu dret? Es que hi ha algún poble en la terra que
perque hi resideixin en ell gent de parla diferente,
parli, escrigui o anuncihi en un idioma que no sigui'l
propi? Quan se necessita'l concurs del demés pobles
es quan se recorre al ús d'idiomes diferents y alesho
res esdevé una mida utilitaria, egoista, no pas de ge
nerositat ni cortesía. Sois als catalans nos está assig
nat el considerarnos propiament essers inferiors inca
passos de regoneixer el nostre dret a la vida com a
homes y com a poble.
Peró als lerrouxistes els hi escau tot. Mentres si
gui anar contra] nacionalisme y puguin afirmar con
tinuament l'esclavitut a la voluntat d'un home—el fet
polltich més monstruos e inhumá que registrará l'his
toria contemporánia—ells passen per tot, hl-1s per la
negació de la propia personalitat, que si's neguen la
seva personalitat de catalans al negarse'l dret indis
cutible d'usar el propi idioma, bé's neguen també'l
seu dret com a homes; que l'home, si vol mantenir la
seva personalitat com a tal, no deu pas negar cap de
les qualitats que son característiques y per lo tant di
ferencials del núcli a que pertany ab els demés de la
humanitat, car tant el poble com l'individuu que ab
diqués de la seva personalitat no hi tenen pas dret a
reclamar sien reconeguts com a tals en l'universalitat
desde'l moment que propiament se'n excluheixen al
anularse tot lo que precisament es essencial pera la
personalisació.
Polonia, Irlanda, Finlandia, Hongría y tantes altres
nacions que continuament breguen pera conseguir el
regoneixement de la seva personalitat rés els diu als
nostres lerrouxistes, y ab les seves idees d'artifici,
tot y parlantnos d'autonomía y de tenir estampat en
el seu diari pretoriá la calificació de «diario autono
mistaY, no tenen inconvenient, els que han nascut a
Catalunya, en negarse a sí mateixos, que negarse tot
dret com a homes es el ter expontánia renuncia del
idioma que la propia Naturalesa els ha concedit.
Si'ls semblés als nostres lerrouxistes que es poca
la nostra autoritat pera que la creguessen, els recor
dariem aquelles paraules que'l gran Dant escrigué en
una de ses més grans obres: Vergonya eterna a
aquells que desprecian! son idioma alaben el dets
altres, paraules que com liosa de plom caurán sobre'l
seu partit, que si'ls seus regidors han sigut prott fe
bles pera, els que son catalans, negarse el propi dret,
no podém creurer que la massa lerrouxista hi transi
geixi.
Y en demostració de que ara temen que la massa
del partit no hi transigeixi, es quels seus periódichs,
que tan alaben y prodiguen els fets deis seus regidors,
de la presentació d'aqueix recurs no n'han dit una pa
raula y fins el seu setmanari s'ha «descuidat de ter
constar la pregunta del seu regidor Costa en l'extrae
te que de la sessió del Ajuntament publiquen, lo qual
bé prova que en el seu partit no hi deu pas estar tot
hom conforme y aixís deu esser, que no tothom pot
caurer en la baixesa de demanar una Iley, un decret o
una resolució ministerial o governativa que prohibei
xi als catalans el parlar y escriurer en catalá a Cata
'unge.
Ara es arrivada l'ocasió de veurer si, com ells
diuhen, veritablement es compatible l'esser lerrouxis
ta ab l'amor a Catalunya.
Ensenyansa d' idiomes.
Francés, Alemany, Anglés, Método práctich
Correspondencia comercial. — Traduccions. --
S. Francisco, 13.
4 GENT NOVA
?MIMES CIR PIPMES
DE LES MONTANYES NOSTRES
Are, quan la calor ja minva y el temps de la casse
ra ha comensat, les excursions en les nostres monta
nyes sovintejen Malgrat esser relativament ilunp
penós Fanarhi, no haventhi altres camins que les
rieres ab Ilur fadigós sorral, pot dirse quels badal°.
nins sentím una predilecció, una veritable estimació a
les montanyes d'aquest terme.
En els matins dels jorns de resta, gayrebé podríem
dir que no tenen nostres boscos integre Ilur encís: el
silenci es trencat per la gentada. No hi ha badalorn
que no conegtii «Els Castanyers» y «Roca Plana» y la
,font de l'Arbós y «Les Ermites». El proletariat hi
gosa en les montanyes y hi passa jorns enters; al rich
també Ii plau.
El cronista les coneix y les estima y les trova ben
hermoses les montanyes nostres; d'infant hi ha corre
gut y en elles ha sentit emocions belles, car
les ha listes de l'un}, y de la vora,
en plé mitj jorn, al auba y a la posta;
les ha vistes en díes xafagosos,
en díes emboyrats, en díes grisos;
les ha vist' plenes de llum diáfana
l'endemá d'un ruixat de primavera;
en mitj l'hivern, quan bruns la tramontana
y quan la neu les ha cobert a voltes;
a la claror somorta de la lluna
les ha vist'; y les veu sempre, a tot'hora,
enamorat de díes les contempla
y en somnis éll les veu y les adora.
Y fem bé els badalonins d'enamorarnos-en; es
higiénich y es bell rondar per les montanyes, y es
evident que primer estimém les nostres. Elles tenen
secrets no revelats encara, secrets nombrosos que
omplenen d'un goig inexpressable pels bons badalo
nins que d'éll frueixen. Els torrents y fondalades, les
carenes y els cimals ofereixen prespectives, reduídes
o immenses, d'una bellesa gran, uns quadros sens pa
rell, uns tons que a voltes, maravellosos com son,
ens extasíen. La música del vent quan passa les pine
des apar que's planyi de que'ls amichs de les muses,
de les que hi han en aquets boscos no's recordin.
Ara una digressió. Tota petició de reforma urbana
o rural, feta per la prempsa,. teta pel poble, quan
aquella es de carácter exclussivament estétich o cultu
ral, o es pera comoditat o facilitat deis afers y gustos
moderns, pera major expansió de la vida de les po
blacions, havém vist que les autoritats no l'escolten, o
en cas que no puguin deixar d'escoltarla aleguen les
rahons molt poderoses d'estat precari, economía, ne
eessitats, etc.; y si la troven bona y realisable promp
te agoten les energíes pera durla a terme. Solsament
la petició d'una reforma necessaria, previament neces
sária, acostuma a esser atesa y executada.
Tenint en compte aqueixa experiencia, el cronista
ereu absolutament inútil tot projecte de gran minora
ment en la vida de la nostra ciutat; no sent escoltats,
ni com un conte bell, els somnis deis fills de Badalona
que l'adoren y l'estimen y besen sos ropatjes y, canten
ses belleses, no cal contar al Ilegidor volgut un somni
més.
El cronista qui, d'altra part, sempre ha anat ob
servant les reformes necessaries que s'han fet, ab
curiositat ha vist que la majoría d'elles. per etzar, es
hen certI, han tingut efecte en l'indret de la residen
cia o ahont hi tenen un interés personal de les autori
tats. En aquets darrers anys la ben acertada reforma
d'una acera ab arbres en tota la riera de Canyet, (y
dono el meu sincer aplaudiment a qui la porta a ter
me) ;oh casualitat encara! fou en la vía ahont resideix
qui allavores era nostre baffle.
Tenint donchs en compte la savia casualitat, desit
jant que duna o altra manera les reformes vinguin,
pera que en nostres montanyes hi hagin més camins
carreteres, Pera que siguin més plahents les excur
sions, pera que un día veyém com prenen extensió els
actuals y petits centres d'estiueig, pera que veyém en
filarse amunt, enllá, xalets y torres, el cronista no
ven altre medi que invocar... al Cel, potser! pera que
a l'avenir les primeres autoritats de la ciutat o de la
regió resideixin o tingan interessos o amor de petita
patria a la Conrería, o a Pomar, o a Vallensana, o a
Sant Geroni de la Murtra.
Llegidor amich, perdona l'ironía.
ALEXANDRE.
IJN RECORDATORI
Un día de la prop-passada setmana, l'apreciat diari
de la capital La Publicidad dedicaba en la secció
«Ecos» unsentidíssim recort a aquell malaguanyat jove
badaloní que fou volgut amich nostre, en Joaquim
011er, colaborador de nostra modesta publicació.
Ab gust reproduim el «Eco» de La Publicidad,
que ab tanta justicia dedica un elogi a l'011er.
Diu aixís:
«Claudio Jóvenes era la firma que adoptaba en sus
escritos un joven escritor catalán que murió hace
unos anos ejerciendo de profesor en una escuela laica
en San Felio de Guixols: Joaquín 011er. De su efusión
para con los ninos, de su recia hombría de bien con
los mayores, es prueba palpitante el que si preguntáis
por 011er á cualquiera de los ampurdaneses que tuvie
ra el placer de hablarle y comprenderle, os contestará
condoliéndose de su muerte. Y es que Joaquín 011er
fue un precursor. Se pasó la vida entregado al bien
ajeno... Escribió cordiales escritos avaluados por una
vigorosa aspiración redencionista.
>A raiz de su fallecimiento se habló de reunir en
un tomo los escritos de Claudio Jóvenes. Se llegó á
divulgar que Juan Linares Delhom, el entusiasta rea
lizador de tantas bellas cosas, era el encargado de re
coger escritos y cartas y donativos pecuniarios para
la edición: que Salvador Albert prologaría el volumen.
Más tarde se nos dijo que había el intento de dedicar
á Joaquín 011er un monumento sencillo, en un paseo
levantino, ó una lápida en la casa en que tuvo su es
cuela. Un amigo íntimo del redactor de estos «Ecos,
llegó á gestionar la colaboración gratuita de un escul
tor que hoy se encuentra en París.
.?Que fué de ese homenaje tan merecido á Claudio
Jóvenes? Maragall se condolía días pasados de la fa
cilidad con que en Francia se erigen monumentos,
hasta el punto de que un pescador de cana tiene el
suyo.
»Fenómeno colectivo opuesto al nuestro que nos
lleva á olvidar con demasiada facilidad á quienes, sin
afán de lucro, se han esforzado por arraigar aquí am
plios y justos ideales.
»El Ateneu Palafrugellense es en la actualidad
nuestra última esperanza, en el caso de 011er. ?Cómo
no avalora su gestión educativa, con la realización del
homenaje á Claudio Jóvenes?
GENT NOVA 5
DEL A.TUNTAMENT
SESSIÓ ORDINARIA DEL 5 DEL CORRENT
Comensá a tres quarts de set ab assistencia deis
regidors senyors Baffle, Sió, Arquer, Pagés, Antoja,
Casas, Bosch, Fió, San Martin, Serra y Costa baix
la presidencia del Alcalde accidental en Llorens
Monés. Varen pendres els següents acorts:
—Aprovar l'acta de la sessió anterior.
—Concedir, a proposta de la C. d Obres, els
permisos solicitats per en Pere Borras, Pese Fradera,
na Josepha Bassas. en Victoriá Borrás, n'Ernest
F. C. Witty y en Pere Cairó.
—S'aprova un dictámen de la Comissió de Gover
nació accedint a lo demanat per varis agricultors rete
rent al nomenament de dos guardes rurals, acceptant
l'oferiment deis mateixos.
—Passar a la Comissió corresponent les instancies
presentades per na María del R. de Borrás y en Fran
cisco Morató.
— S'aprova l'estat de recaudació de Consums
durant el mes passat que es de 32,534'54 ptes. ab un
líquit de 14,233'94 ptes
—En Sió en nom de la C. de Consums dona
compte al Consistori del estudi fet sobre l'entrada de
la brema. L'estudi, diu, ha sigut minuciós y as,-,essorat
al mateix temps ab persones pérites en la materia,
havent convingut que no's podía ter rés més que
acatar la lley. A dit tí ha fet imprimir tots el articles
d'aquesta que fan referencia a la brema, pera passarne
un a cada culliter al objecte de que no puguin ale
garne desconeixement. Acaba dihent que slan fet
uns talons pera l'entrada de les portadores del fruit
pera que sigui una garantía per l'Ajuntament lo
mateix que pera els culliters y ab el fi d'evitar cap
descuit o abús per part de un y altre
El Consistori se'n dona per enterat.
—S'aprova la distribució de fondos del mes actual
que ascendeix a 43,700'48 ptes.
—S'aproven aixísmateix les nomines de la bri
gada eventual de la passada setmana.
illocions y prechs.—En Casas demana, a qui
correspongui, que corretjeixi els detectes de que
adoleixen els rótuls deis carrers, car ab ses faltes de
sentit comú y d'ortografía quels matelxos contenen
no posen en bon lloch a nostra ciutat.
La presidencia traspassa aquest prech a la C. de
Gobernació.
—En Costa demana a la C. de Consums que
expliqui l'aument de 400 y pico de pessetes que la
recaudació d'aqueix ram ha sofert durant el mes
passat.
En Sió contesta que ho fará quant se llegeixi
l'estat comparatiu, aregint que en la relació Ilegida no
hi ha englobada cap cantitat que no sigui de recau
dació del mes.
En Costa insisteix, parlant altre volta en Sió expli
cantli lo que es la recaudació de Consums, que per lo
que's veu ho desconeix complertament en Costa No
obstant va insistint aquest, prometentli en Sió. que com
ja ha dit, les hi donaria en la sessió vinenta, com
sempre fá quant es Ilegeixi l'estat comparatiu.
—En Serra fá varis prechs sobre acereS a la pre
sidencia, contestantli aquesta que procurará estudiarho
tenint en compte l'estat del pressupost, car implica
gastos extraordinaris la qüestió sanitaria.
—El mateix regidor pregunta eom está lo deis
noms de carrers.
Li contesta en Baffle, demostrant que s'en han
cuidat, empró que si no s'ha resolt es perqué no s'en
han trovat d'apropósit.
No obstant y aixo en Serra va fent discursos
d'aquells tant casolans, com tots els seus, arribant
fins a proposar coses que eh l mateix ja va proposar
en un altra sessió y se prengueren en consideració,
passant pera son estudi a la Comissió, donant motiu
ab aixó a la presidencia a recordarli.
—En Costa pregunta si s'han remes els oficis als
regidors que no concorren may a les sessions y si
han sigut contestats.
La presidencia contesta que sí a lo primer y que
no a lo segon.
— El mateix Costa recorda que estéta en una
época de penh y denuncia que a Badalona hi ha varis
focos d'infecció: pont del Ferrocarril, cloaca del
carrer del Torrent, cloaca de la Rambla y altres, y ab
aixó es va .entilant y cridant de tal manera que
talment sembla que en el Consistori s'hi engegui tot
un castell de fochs d'artifici, anienassant de que si no
se'l atent ho denunciará a la Superioritat.
La presidencia contesta que atendrá en tot lo que
sobre higiene li denuncihin els regidors, fent al
ensemps declaracions de lo que sobre lo mateix ha
fet durant el poch temps que ocupa l'Alcaldía. Mani
testa que sobre '1 pont del Ferrocarril ja ha donat les
ordres pertinents. Empró no creu que sigui aquesta la
forma de ter prechs, sobretot en tó d'amenassa, ja
que si tothom cridés el Consistori semblaría una olla
de grills, ressentintsen per aquest motiu la serietat del
mateix.
En Costa protesta, empró abaixa la veu, de l'in
terpretació que a les seves paraules dona la presi
dencia, car no es, diu, el seu intent ofendre a ningú,
ni que'n desmereixi la serietat del Consistori. Mani
testa a continuació que .les paraules no ofenen y sí els
tes». (Nosaltres ens inclinem a creare que en Costa
no crea en lo que dar)
Després de breus paraules de la presidencia y no
habenthi cap regidor que volgués ter us de la paraula,
aquella aixecá la sessió.
ANUNCI OFICIAL
Aprobado por el Ayuntamiento de mi presidencia en
sesión del día de ayer, un proyecto de transferencia de
crédito del Cap. 9f, Art. 9. al Cap. 5°, Art. 2 " del vi
gente presupuesto, se anuncia que queda expuesta al pú
blico, por término de 15 días, en el local de estas Oficinas
á los efectos de la Ley.
Badalona, 1.° Septiembre de 1911.—El Alcalde acci
dental, Lorenzo Mnnéc.
• GENT NOVA
NTCYN7IR
11 DE SETEMBRE DE 1714.—La Junta Permanent
de la «Unió Catalanista> a qui enguany correspótua
convocar a les entitats de carácter nacionalista o au
tonomista pera recordar com tots els anys la luctuosa
data del 11 de Setembre de 1714 en que ab la caiguda
de Barcelona sots el poder de Felip V perdé Catalu
nya totes ses llivertats, feu la convocatoria peral
passat dilluns. La reunió tingué lloch en els sa
lons del C. A. de D del C. y de la I. ab l'assisten
cia de representants de 34 societats adherides a la
«Lliga Regionalista›, a l'U. F. N. R. y a l'alnió Ca
talanista».
Per unanimitat s'acordá, com cada any, anar co
missions a portar rams de llorer, corones y flors a la
estatua del immortal Conceller en cap en Rafel de
Casanova.
A una proposició presentada ab el fi de celebrar
un gran «meeting> en un deis teatres de la capital, en
qual acte hi prenguessen part tots els nacionalistes:
dreta. esquerra y Unió Catalanista, el representant
de la Lliga Regionalista tractá de ferhi veurer la difi
cultat en les actuals circunstancies, y essent Ilarga
ment discutida fou aprovada per 18 vots contra 15
y una abstenció.
La Secció de Propaganda de C. A. de D. del C. y
de la 1. es l'encarregada d'executar dit acort.
**
CENTRE CATALANISTA «GENT NOVA».—E1 Con
cell Directiu del nostre Centre ha acordat portar com
els demés anys una corona a l'estatua del darrer Con
celler en Rafel de Casanova, en la diada del 11 de
Setembre.
També esta organisant pera diumenge día 17 del
que som, un acte conmemoratiu de l'histórica data del
11 de Setembre de 1714, en el qual hí pendrán part
valiosos elements.
**
«Empleinse les rnellors aygues minerals alcaline
embotellades; Vichy-Hopítal (estórnach), Vichy Ce
lestins (ronyons), Vichy-Grande Grille (tetxe).
Son insustituibles.>
**
SOBRE UN ACCIDENT.—Ens han visitat uns vehins
que viatjaven en el tren que dissapte prop-passat sortí
a les set del vespre de Barcelona cap aquesta Ciutat,
pera denunciarnos lo següent:
Un passatjer, vehí d'aquesta població, estava aca
bant de fumar un cigarro y al tirarlo per una de les
finestres se desprengué de la molla el porticó—quals
molles ja es sabut que la major part no funcionen y si
ho fan es malament—agafantli la munyeca ab tanta
forsa que sofrí un fort desvaneixement. Els companys
passatjers, com que acabaven de sortir de l'estació
del Poble Nou, a fi de poguerlo aussiliar degudament
tocaren l'aparato d'alarma . pro no alarma a ningú
perqué no funcionava. Cercaren al revisor y aquest
ios dígué que tampoch hi podía fer res, perqué'l tren
no portava botiquí. Arrivats a Badalona demanaren al
quefe d'Estació per el botiquí, y els aconsellá que lo
mellor que podíen fer era portarlo •ells mateixos• al
dispensani municipal y aixís ho feren, essent el pa
cient curat de primera intenció pel metje de guardia
senyor Sola que li aprecia la fractura de dos ossos de
la munyeca ab una petita ferida, ingressant l'endemá
al hospital de Santa Creu de Barcelona.
Queden complascuts els nostres visitants y ab tota
la rahó al afirmar que deuría posarse remey a tanta
deixadesa per part de qui correspongui de la Compa
nyía de M. Z. A.
EN BORRAS A BADALONA.—Se'nS din que un dia
de la vinenta setmana nostre compatrici, l'eminent
actor Enrich Borras. vindrá a donar una representa
ció en el Teatre Espanyol de nostra ciutat.
**
CA1XA DE PENSIONS PERA LA VELLESA Y D'ES
TALVIS.—Durant la darrera setmana ha rebut per im
posicions la quantitat de 202.626 pessetes y ha pagat
per reintegres d'estalvi y per plassos mensuals de
pensió 104.282 pessetes. havent obert 182 llibretes
noves.
La Sucursal de Badalona ha ingressat per imposi
cions 16.438 pessetes, ha pagat per reintegres 3.878
pessetes y obert 10 llibretes noves.
Durant la prop-vinenta setmana correspon actuar
de Vocal de torn a don Pere Claros.
**
«Demaneu Sal Vichy Etat pera begudes.Compri
mits Vichy-Etat, efervecents y Pastilles Vichy-Etat
en els seus envases d'origen.
Refuseu tota imitactó.»
**
«UNIÓN INDUSTRIAL«.—Aquesta important entitat
cultural barcelonina celebrará demá a les quatre de la
tarde, l'obertura de la II Exposició escolar correspo
nent als cursos de 1910-11 y l'obertura dels cursos
técnichs en les ensenyanses de Teoría de teixits, Fila
tura, Dibuix y Francés de les escotes nocturnes y do
minicals per ella sostingudes.
La Junta Directiva de la mateixa ha tingut l'atenció
d'enviarnos una invitació pera dits actes, lo qual
agrahim.
**
illialalts del estómach,víes urinaries y reumatis
me! no deireu «Aigua de Cabrera». Proveula y vos
convencereu deis seus magnífichs resultats.
Representant: Sant Bruno, 37.
**
ESTADÍSTICA.—Durant el passat mes d'Agost s'han
registrat .en nostra ciutat: 50 naixements, 25 defun
cions y 18 matrimonis. Aument de població en l'es
mentat mes: 25.
La present estadística dona una prova de que l'estat
sanitari de Badalona es inmillorable.
**
«Aigua de Cabrera,.—Obre l'apetit y cura l'es
tómach. — Demaneula a tot arreu.—Representant:
Sant Bruno, 37.
Imp Badia, Dr. Don, 14. Barcelona
FÁBRICA DE PRODUCTES QUIMICHS
DE
LLUIS BOSCH
Sant Felip y de Rosés, 71 y 73. — BADALONA
= (toria)
Poderós desinfectant y microbicida
PURGANT pera les aus de corral que combat
les seves malaltíes.
SULFAT-CEPAL Sulfat de coure especial pera
les vinyes.
Aquets productes se troven de venda a Badalo
na en les drogueríes de Alfons Maristany y Sayol
germans.
GENT NOVA 7
or CINE-DORE
TEA TRE CERVANTES-Carrer den Prim-DADALONA
Reobertura d'aquest hermois coliseu
el dia 16 de Setembre de 1911, ab
Atraceions de primer ordre
procedents de les mellors pistes
y Music - Halls d' Europa
Pelícoles de les mellors marques del mon
Agencia artística- JORDI IBANEZ
EXPORTACIÓN DE VINOS Y MISTELAS
ton,
LOSIANSELES
(11901
ALMACENES EN N1 ONIGAT
DESPACHO: Cáll2 84- BADALONA.
»SEMI BUXEDA Y CUSCO
RE LLOTJER
Se fan tota classe de compostures en
rellotges, per dificultoses que siguin.
Sant Joaquim, 56
BADALONA
[MUERE salls Ría voidtpi
Planos, peritacions y informes d'
agricultura general.
J. Ventura Gausachs, Périt Agronom
Rector, 95. BADALONA
8 GENT NOVA
COMPANYIA DE SEGURS SOBRE ENFERMETATS
LA VERDADERA UNION ESPANOLA
Societat Regular Colectiva -- Capital de Garantía: 25.000 Ptes.
La Verdadera Unión Espanola pagá per pólisses de enfermetats durant l'any passat la cantitat de 186.197 pesse
tes y la Agencia de Badalona pagá durant el mateix any 11.19950 ptes.
La Verdadera Unión Espanola está pagant una pesseta diaria als inválits següents: Joseph Camí, Bruch, 57, de
Sant Andreu de Palomar; Manel Roca, Torre, 3, Tarrasa; y Emili Galvany, Sant Jaume, 15, Sabadell.
La Verdadera Unión Espanola ha obert un jubilen pera quels que estiguin conformes ab els fins y condicions que
sosté puguin ingressar sense pagar cuota de entrada y si solsament una pesseta pera'l gasto de pólissa. Pera
mes seguritat demanis la dista de socis que han cobrat per enfermetats y ells donarán rahó de dita Societat.
Representant: E. RALLO, Conquista, 35.—BADALONA
(Ilutorisada per la Comissarla General de Segura en 28 d'Agost de 1909)
Grans euadras
ab magnifich xalet, pera vendrer. bara
tíssim. Comprenen tota una mansana
propia pera qualsevol industria y en el
millor punt de Badalona, a l'entrada de
la mateixa ciutat ab fatxada a la carre
tera y al tranvia 1* -1* --t* -I*
Rahó: 21. Querált, Temple, 13 Badalona
y Mas Bagá, Valencia, 3z1b, Barcelona
TAli
talla (61
MARCI O Hl HA ori CUÍ(
Anís del Mono
Se '11 venen frascos en lo kiosco instalat en la
Estació del ferro-carril de Badalona
DESPAIG:
Carrer de la Soletat, 7
itt :AAo ina