Gent nova. Any 09, Núm. 287 (18 maig 1907)

              PERIÓDIQ CATALANISTA SORTIRA CADA DISSAPTE
ANY IX BADALONA 18 DE MAIG 1907 NÚM. 287
Redaccíó y Admínístració: Lluch, 51, 53 y 55 y Sant Francesch, 58 y 60.-Badalona
PREUS DE SUSCRIPCIÓ: Badalona, al mes 50 céntims. Fora, trimestre 1'50 pessetes. Número solt 10 céntims
Tots los trevalls se publican baix la exclussiva responsabilitat de sos autora
Vergonya eterna á aquells que, despreciant son idioma alaban lo deis altres. - DANTE
NOSTRE PROGRAMA
Volém la Llengua catalana ab carácter oficial yque sían catalana tots los que á Catalunya desempanyin cárrechs públichs: volém Corta
catalanas, no solaper estatuhir nostre dret ylleys civils, sino tot quant serefereixi á la organisació interior de nostra terra: volém que catalana
atan los lidies ymagistrats, y que dintre de Catalunya's fallin en última instancia'Is plets y causas: volém serárbitres de nostra adrninistració, fixant
ab entera llibertat las contribucions é impostos, y volém, en fi la facultat de poder contribuhir ála formació del exércit espanyol per medi de volun
taria ó diners, suprimint en absolut quintas ó llevas en massa yestablint que la reserva regional forsosa presti servey tan sois dintre de Catalunya.
Aquest es nostre catalanisme dintre d'Espanya; aquest eslo nostre regionalisme dins de Catalunya.'Aiicó es lo que volém; peraixó amén";
á n'abcó arribarémá no trigar gayre.—(Del Manifest de «Unió Catalanista, del día 16 de Mars de 1897).
SENTIMENT POLITICH ESPANYOL
La Espanya que viu del pressupost ó té la vista fi
lada en algún cárrech públich, la Espanya tradicional,
la Espanya política, en aquests moments té tota la llur
atenció ocupada en esbrinar quina es, deu, ó pot esser
la actitut que adoptin com á definitiva els elements
que á Espanya s'anomenen Iliverals y que acapdilla en
Moret. Ni'ls problemes nacionals que clamen repara
cións urgents, ni les necessitats industrials, comer cials
agrícoles que esperen una má pietosa de qualsevol
governant que se'n vulgui ocupar, ni les suspirades
reformes que's refereixen á la encarcarada ensenyansa
oficial, ni la necessitat d'atendre á la construcció d'
obres publiques, ni'l naixement del Príncep heréu que
tant sembla entussiasmá al poble espanyol, mereixen
als polítichs el detingut estudi que exigeix la no decis
sió deis anomenats lliverals. Tota l'acció política que
da concentrada á la meditació y l'est udi de la forma
en que's practíqui el tant bescantat retrahiment.
D'aquell moviment poderós que ha trasbalsat tot
Catalunya, apenes ne parlen. D'aquella constant me
nassa que per ells es Solidaritat Catalana, en els actuals
moments no se'n recorden. Els apremien qüestións
més essencials en el Ilur modo d'esser y res pot dis
tréurels de l'atenció posada en l'actitut deis den Moret.
En altre Estat governat á la moderna, ahont s'hi
conega la petjada del temps que passa, quan se troven
en una tant gran espeetació per lo que fassa ó deíxi
de fer un agrupament polítich qualsevol, hi es natural
l'interés que s'hi prenga, perqué de seguir un camí ó
seguirne un altre, en pot dependre el desenrotIla
ment del Estat.
Empró á Espanya, quels partits polítichs es for
men de la mateixa manera que's descomponen, que no
tenen vida propia, que no viuhen de la simpatía del
país, que no moren pel desalecte quel poble vers ells
senti, que neixen, actúen, viuhen y moren segóns la
protecció quels amos de la política els dispensi, poch
deu importarli al país el que fassen ó deixeu de fer, s'
agrupin ó es divideixin.
Y á pesar de que cap influencia directa exerceixen
sobre'l poble, veyém ara com tota Espanya, tota la
Espanya política, viu preocupada per la solució que
puga donarse an aquest tant espanyol conflicte.
Aquesta preocupació nofris extranya. Espanya, viu,
en lo polítich, una vida ficticia. L'espanyol no s'ha
adonat encara—en general—deis migrats drets que les
corrents modernes li han enviat de foia, y aferrat á la
tradició política espanyola, sumís y resignat accepta
els fets deis magnats de la politica, que per éll pensen,
per éll lleyten y per éll obtenen, resultant rebrer com
á mercé lo que de molt no arriva á lo conquerit per
dret. D'aquella inmerescuda confiansa y d'aquest inde
gut deixament n'ha vingut la forsa que ha donat vida
als agrupaments polítichs. Ells s'han apoderat del go
vern del Estat, de l'administració de les grans ciutats
deis pobles rurals; s'han elegit diputats, s'han fet no
menar senadors, han proclamat regidors als seus
amichs y coneguts, ho han trasbalsat tot, malbaratat
tot, anorreat tot; han pervertit les costúms deis pobles,
desfigurantlos y embrutintlos. Y d'aquest anulament
de la voluntat local, del sentiment individual, n'ha es
devingut com conseqüencia una voiuntat general atro
fiada y un sentiment colectiu ridiculisat per la repre
sentació que artificiosament li donen.
2 GENT
El sentiment polítich—social de les diferentes na
cionalitats que integren l'Estat espanyol ha quedat
anulat am la representació que han tingut, que no ha
nat d'ells, que no l'han escullida, que no l'han nomena
da, sinó que vivint ignorants de quels pobles tenen
dret á la vida y venen obligats á manifestarse, deixa
ven quels de dalt, que havíen d'esser per manament
expressa de la Iley els mandataris, aprofitant aquesta
passivitat del poble s'erigissen en jutge y en part
es nomenessen representats d'aquells pobles quina re
presentació'Is dóna dret á discutir y fiscalisar els actes
dels de dalt, y essentho ells tot, dalt y baix, es per ai
xó que'l poble s'ha desfigurat y d'amo y senyor ha si
gut convertit en trist esclau.
Solidaritat Catalana, aquest generós moviment,
am la llur empenta decissiva ha vingut á trencar la mo
notonía d'aquesta poch escrupulosa repartició de cá
rrechs. El poble catalá s'ha deixondit, y fent ús deis
drets que les Ileys espanyoles 11 senyalen, ha escullit
els seus representants, no d'entrels que ben bé podém
nomenar polítichs tradicionals espanyols, deis que ve
nien repartintsels cárrechs prescindit del poble, sinó
d'entrels que han fet pública afirmació de volguer aca
bar am l'actual régim que'ns impossibilita tota marxa
en orde ascendent.
Aquesta actitut que s'ha vist coronada per l'éxit
que ja en Maura endevinava, trastorna la soma deis
llochs disponibles pera'Is amichs deis capitostos de la
política espanyola, y aquest polítich, com es natural
entre ells, vegentse al poder, sacrifica amichs den
Moret pera concedir als séus els llochs que perdien á
Catalunya.
Aquesta decissió, que's portá á la práctica en les
eleccions de Diputats á Cots y en les de Senadors, ha
sigut causa del retrahiment deis anomenats lliverals.
De manera que no s'aspira á fer soldats duna idea, á
fer adeptes conscients, á conquerir el sentiment del po
hle, sinó á fer diputats, fer regidors, colocar amichs.
Si aquesta finalitat falla, es vá al retrahiment. Aixís ho
ha fet en Moret.
Pels que'ns ho mirém am sentit catalá, convensuts
de que] poble té- la ineludible obligació de nomenar
els seus rnpresentants, aquesta actitut la trovém ridí
cola y no la creyém capassa de portar cap pertor
bació.
Pels que s'ho miren amb el criteri polítich que des
graciadament á Espanya ha dominat sempre, que s'
exasperen al sentir parlar de Solidaritat Catalana, que
sense compéndrerla l'ataquen, que dormen encara el
somni deis esclaus, l'actitut den Moret la troven justi
ficada y aduheixen rahons en demostració de que es
la més palesa demostració del més pur sentiment polí
tich espanyol, l'atenció que'l poble polítich li dispensa.
FRANCISCO X. CASALS.
v,^
NOVA
LA FESTA DELS JOCHS FLORA LS
Com cad'any pel mes de Maig, enguany ha sigut
celebrada la Festa de les Iletres catalanes, y com cad'
any, ha resultat espléndida, vessant d'entussiasme. La
sala de Llotja, que tants recorts grats á la Patria ser
va, atapahida duna gernació inmensa desítjosa d'ohir
els cants deis poetes, presentava un aspecte brillantí
sim. Animaven la festa les nombroses representacions
de les entitats y personalitats que contribuheixen á la
celebració del Jochs.
Obrí la festa l'Alcalde en Domingo Sanllehp amb
un bonich parlament y á seguit el president senyor Ru
bió y Lluch llegí son magistral discurs essentne inte
rromput diferentes vegades pels aplaudiments del pu
blich. Després el secretani senyor Morató doná lectu
ra de la Memoria, en la que dedica un recort als morts
del any que havien estat lligats am la poética Institu
ció y va donar compte de les tasques del consistori en
la dificil selecció de les composicions premiades.
Obert el plech del autor premiat am la Flor Natu
ral, resulta esserne guanyador mossen Llorens Ribé y
Campins per sa poesia Lacabellera de Berenice qui
aná á cercar á la Reyna de la Festa, na Agata San
Ilehy.
El senyor Carner llegí la poesía premiada.
El primer accéssit s'adjudica á en Miguel Farrá per
sa poesía Diumenges primaverals y el segon á en
Jaume Bofill per la séva composició Notes.
L'Englantina s'adjudica á en Joseph María Tous
Maroto autor de Salabroses, composició que va ser
llegida pel senyor Tallada. La poesía Al Golf de Ro
ses premiada amb el primer accéssit, va esser Ilegida
pel seu autor el diputat á Corts en Frederich Rahola;
el segon accéssit el guanyá en Jaume Bofill am la
composició El Bosch; el tercer accéssit You adjudicat
á en Laureá Dalmau per sa poesía El misteni dels
pastors.
La Viola fou donada á en Joan Alcover per sa poe
sía Dol, essent llegida per son autor; l'accéssit es con
cedí á en Jaume Bofill autor de la poesía A Madona
Bellesa.
El premi del Consistori fou donat á en Joan 011er
Rabassa per sa composició La Carretera y l'gc
céssit al senyor Lopez Picó autor de Vides frívoles.
Deis premis extraordinaris, el del Cardenal Casa
nas el guanyá mossen Llorens Ribé am sa poesía
Stramps á Ilahor de la Atare de Deu de Sant Salva
dor que llegí el senyor Carner.
El del Cardenal Vives en Manel Folch y Torres
autor de la poesía A una Magestat Ilegida per son
autor.
El de la Unió Catalanista el guanyá la poesía La
torre d'Ivori que resulta ser d'en Gabriel Alomar;
accéssit á n'aquet premi el guanyá en Joseph Aladern
am la poesía La Senyora.
El de l'Associacio de Lectura fou adjudicat á mos
sen .foseph Parareda autor de la composició Copes
que fou Ilegida per mossen Ramon Garriga; l'accéssit
se l'emportá la composició Maravellades d'en Eduard
Girhal Jaume.
GENT NOVA 3
El del doctor Aleu fou adjudicat á en Vicens Ba
lanzó autor de la composició Del camp y de la ciutat.
Y finalment els dos premis creats pel Consistori
foren adjudicats á les composicions Erarandre y Ly
dia d'Alfons Maseras, y Traduccions d'Horaci den
Gabriel Alomar.
El primer en forma dialogada fou llegit pels actors
del Teatre Principal senyoreta Baró y senyor Tort
el segón pel senyor Puig-garí actor del mateix teatre.
Totes les poesíes Ilegides foren rebudes am grans
aplaudiments.
Finalment el senyor Carner en nom del Consistori
Ilegí el parlament de comiat amb una poética prosa ti
tulada Adeu siau poetes que fou molt aplaudida y l'
Alcalde-president doná per acabada la festa.
Y aquell inmens formiguejar de la gentada que hi
assistí, s'aná escorrent bó y esperant am forsa dalit la
Festa deis any vinent que promet esser brillantíssima,
donchs que s'escaurá en les Bodes d'or de la poética
y patriótica Festa.
CONGRÉS AGRICOL
Promet revestir molta importancia'l X Congrés de
la Federació Agrícola Catalana Balear que's cele
brará á la vila de Manacor (Mallorca) els dies 25, 26
y 27 del corrent més.
Dintre pochs dies se publicarán els temes que s'es
tudiarán en el Congrés, que versarán tots, s'ha mani
festat, sobre l'Arbre Fruyter.
Se tractará de la dessecació y conservació de les
fruytes, de les que's poden destinar á la dolsería
confitería, així com de la destilació y fabricació de
polpa y demés industries fruyteres.
També s'ocupará el Congrés de l'alimentació del
bestiar per medi de la fruyta.
Finalment s'estudiarán detingudament la qüestió
del envasos y medis de transports de les fruytes y de
la constitució de Sindicats de producció y venda en la
explotació deis conreus arborecents.
El Sindicat agrícol de Manacor ha recabat y ob
tingut la més decidida cooperado de les entitats ofi
cial y populars de l'illa, pera'l major éxit del Congrés.
Am motiu d'aquesta solemnitat agrícola se cele
brarán algúns festeigs y excursións.
La Companyía de vapors establirá rebaixa de
•preus, de manera que será extraordinaria la conco
rrencia al susdit Congrés.
Algúns dels congressistes se proposen traslladarse
á Mallorca am ses families, aprofitant aquesta ocasió
pera visitar l'hermosa illa.
PLANY
A la senyoreta Carme Caisás.
Si tots los buchs del mon
junyls lo cel, á un mateix Iloch un jorn,
y encar que tú, amor méu,
endolcisses Ilur mel am l'esguart teu,
bé ho sab mía:
la fel que tinch al cor l'amargaría.
A. GALDON Y QUEROI,
EL 20 DE MAIC-r
Pera commemorar la data en que cum:-)leix un any
de la celebració de la hermosa Festa del Homenatge
que fou la manifestació propulsora del grandiós movi
ment de Solidaritat de Catalana, ha sigut llensada la
idea de ferho adornant les balconades am banderes
catalanes.
Creyém molt oportuna la idea y la recomaném als
badaloníns que están identificats amb aquest hermós
moviment que ha bandejat el caciquisme de la nostra
terra.
AJUNTAMENT
SESSIÓ DE SEGONA CONVOCATORIA DEL DIA 16
Tingué lloch á dos quarts de set baix la Presiden
cia del Alcalde en Martí Pujol y amb assistencia deis
regidors senyors Planas, Botey, Monés, Baffle, Ribó,
Dunó, Soler, Fradera y Passarell, prenentse els se
güentsacorts:
Aprovar lacta de l'anterior.
Coneedir els permisos pera fer obres que tenten
demanants en Francisco Vinas; en Tomás Mary; en
Francisco Solá y en Bruno Más.
Passar á la Comissió d'obres pera son informe les
instancies presentades per en Teófil Lée pera edificar
un cobert en sa fábrica del carrer den Eduard Maris
tany; en Andreu Queralt pera pintar la fatxada de la
casa número 44 del carrer Real cantonada al de Mar y
en Salvador Oliveras pera edificar tres cases al carrer
del Progrés.
Anunciar la subasta de la taula número 59 de la
Plassa Mercat pera la venda de gallina, solicitada per
na Magdalena Vives.
No accedir á lo solicitat pel Centre Catalanista
«Gent Nova» que demanava un premi pera'Is Jochs
Florals d'enguany.
Er Botey la constar que donats els cabals am que
compta l'Ajuntament quines consignacions estan ja fi
xament determinades, per aquest any es impossible
accedir á lo demanat per «Gent Nova», am greu sen
timent de la corporació Municipal.
Aprovar diferents comptes de la Secció d Hi
senda.
Quedar enterats del estat comparatiu de lo recau
dat durant el mes d'Abril amb el mateix mes del any
passat, que dona á favor d'enguany 2.560'10 ptes.
Quedar enterats del ofici d'en Odón de Buen do
nant mercés pel comunicat de felicitació que se li en
viá per haver sortit ilés el día del selvatje atentat de
la tribu lerrouxista, y oferintse en lo que puga esser
d'utilitat ver Badalona.
Assistir com altres anys, corresponent á l'invitado
feta per la Junta de l'Obra de la parroquia de Santa
María, als oficis y professó que 's celebrarán per
Corpus.
Sens haverhi altres assumptos á tractar s'aixecá la
sessió.
4 GENT NOVA
ENGRUNES
Fa dugues setmanes, vaig fer enfadar á en Peret.
!Quina desgracia!
Ho feya pera ferio content, atribuhintli les fadi
gues deis séus companys, y es veu que vol passar
com á rendista, com á personatge, com á persona de
supósit y que viu am l'esquena dreta.
!Oh, trist de mí, quina ensopegada!
En Peret ja no ho escriu!
Quan es creyen guanyar, quan somniaven les
truytes del séu triomf, en Peret n'estava content de
que se li atribuhís tot. Aixís es sentía personatge.
Ara que han fet públiques les séves torees... de
flaquesa, ja no ho escriu tot, ja no n'está content, ja'n
protesta.
Ara ho fan els altres 1
!Oh, poder de la derrota, y que'n fas virar de ru
tes.
***
En Peret no s'hi resigna, per xo, á la derrota.
En Peret es un xicot d'aspiracións, d'aspiracións
molt enlayrades.
Aspira, al menos, á arrivar el primer pis, porta
de la dreta del corredor del replá de l'escala, d'aquella
casa gran de la plassa del Duch de la Victoria.
Y no vol recordarse de que, tot lo més, arriva als
baixos d'una casa de la plassa del Oh.
Ara com ara, no arriva á més.
* *
Es ciar que, si'ns sentissem retrógados, podríem
recordar les admirables fazanas den Peret en la séva
pública epopeya; es ciar que podriem retréurerli alló
de quan es va quedar aquella partida de pedra del
municipi, perqué liconvenía; es ciar que podríem
passar comptes de quan feya servir pera'l seu ús par
ticular els carros del municipi; pero volém deixarlo
una temporadeta tranquil, fentse ilusió de que, com
un gran senyor, va á pendre aygues.
Y aixís, voltat d'aquells arbres escanyolits del séu
conato de intento de jardí, pahir cómodament y tran
quilament aquell peix que va trovar en un discurs den
Botey y'l bróquil que la seva fantasía de barato va
trovar en la peroració den Ventura.
«Qui té gana somnía pá,» diu un adagi de la terra.
Y en Peret, com que té fam, somnía peix y bróquil...
Y, somniant y tot, am prou pena ho diu en Peret:
—S'ha acabat el broquilil
—
La República de la passada setmana surt tota en
futismada pérqué'l Centre Nacionalista Republicá de
Barcelona ha determinat concedir un premi pels Jochs
Florals que anyalment celebra'l Centre «Gent Nova».
Qui l'empeny, que tant rodola?
Quin interés deu tenir, ni quin perjudici ó satisfac
ció li pot causar á La República el que aquella meri
tíssima entitat de Barcelona ofereixi ó deixi d'oferir
un premi pera la nostra Festa?
Res li haurlem dit á La República respecte á l'odi
que sent per tot lo de «Gent Nova», perqué ja savém
que"( despit es molt mal inspirador y pitjor conceller,
peró com sía que hi fa l'afirmació d'haverse fet en el
Consell General unes manifestacions que no son vri
tat, es per aixó que tením interés en ferho constar.
En Mero y en Peret ja ho saven que lo que atri
buheixen al nostre Centre no es vritat.
Pero no poden sortir del somni del peix y del bró
quil.
Y la gana fa dir y fer tantes coses..!!
La passada setmana, vos vaig fer sabedors de la
despedida quels caciquistes badalonins varen f er an
en Sagnier.
Aquella despedida tenía una colla de finalitats y la
més grossa vos la diré ara.
Nos tracta únicament del passat, sinó del avenir.
Y com se'l veuhen tant negre, es mouhen y remou
hen pera procurarse una bona vellesa.
Y s'han Ficsat amb el Llegat den Roca y Pi.
Aquest gran patrimoni pera usdefruyt dels malalts
pobres de Badalona, als caciquistes els té molt pre
ocupats.
Y es que—!pobrets1— am dalit recorden els temps
aquells en que'n foren amos y senyors. Y !ay1 que
aquells temps semblen no volguer tornar. Aixó'Is
esvera.
Els hi convé quelcóm per remenar.
Sense feyna dfer, no poden estarhi.
Empró'l poble no s'hi conforma am la mena de
trevall deis caciquistes, y els ha condempnat á repós
etern.
R. I. P.
El passat divendres, día 10 del corrent, la reina d'
Espanya deslliurá un infant que s'anomena ó s'ano
menará Princep d'Asturies.
Amb aquest motiu, durant els tres dies que foren
declarats f esta nacional, aparesqueren més ó menys
adornats els balcóns de l'administració de correus y
les cases de dos ó tres empleats ó am cárrech oficial
y, entre les cases adornades, hi vegérem la de don
Ambrós Carbonell, diputat provincial lerrouxista.
No savém que en aquells dies es commemorés cap
altra f esta, y per tant hem de creure que'l diputat pro
vincial republicá, quefe de la minoría lerrouxista de
la Diputació, va festejar tan fausto acontecimiento.
Que Dpu Ii conservi les aficións!
El periódich den Mero y en Peret, en son darrer
número publica una cosa que vol semblar un article y
que am Iletres molt grosses titulen: NA la barra los
farsantes!!
La setmana entrant, es molt provable que diguém
an en Peret y els séus, qui son els farsants y qui deu
anar á la barra.
De moment, els hi dirém que no saven ahont
toquen.
Y que demostrarém que si algún farsant hi ha que
mereixi anar á la barra, son ells.
ADRIA BESóS.
CANTIGA IRONICA
GENT NOVA 5
L. SEGLE XV
Premi de l'«Unió Catalanista» en els nostresJochs Florals d'antany.
Som els jotglars que aném passant.
Som els jotglars que aném cantant
l'amor y el goig de viure;
fem somniar, mentres cantém;
quan nostres penes expliquem,
llavors... fem riure!
Mentres als altres distrayém
am cants de joya y alegría,
en el engany també cayém...
Dihém que'l mon á nostra ven
va deixondintse arrea
al sant aló de la Piiesia.
Y, mentres tant,
la nostra vida's va allargant,
y va passant,
y's va esvahint
y el cor del home va sofrint...
y aquell encant
se va fonent com un negult,
com un sospir, que fuig del pit.
Més, tant se val' Aném rihent,
dissimulant el pensament
amb el somrís dansant als Ilavis...
Y aném cantant,
y disfressant am nostre cant
la pena deis agravis.
Boy cavalcant nostra coixera,
ó el gep ventrut qu'ens vé al darrera
campanejant sempre fidel,
folla ó prudent, Madó Alegria
no ens deixa may, ni nit ni dia,
y de la vida ens treu la fel...
Vinguen més copes d'hidromel!
A noatres cants, brunes y rosses
riuhen y dansen sens descáns;
en nostres manis, bu.) dem llurs bosses,
y am sos secrets, eus fan gegants.
Lo que un jotglar se sab
cent mons, feria trontollar.
Quant llur senyor traspassa altiu,
el vil jotglar, per dins, cóm riu!
Quan vé la nit, plena de pan,
Inés que de bruixes y somnións,
pela passadíssos del palau
passen porugues professóns
de diminutes llumanet es. .
mes, les finestres espietes
qu'en llurs vidrieres les retraten,
á la nit bruna les delaten...
L'humil istrió, desde son jás,
les hi endevina les tresqueres,
y—el vil beneyt! riu que riurás!
Som trovadors,
els confidents de mil amors,
humils cantora
del que, oblidat, mor en batalla,
mentres raymla riu y bella...
Som el disfrás del pensament,
som la ganyota del torment,
som l'ambulant rialla.
Mes, tant se val! Tot bogejant
la nostra vida va passant .
Aném rihent! Aném fent Hure!
quí ha fet avuy fará demá!
Som en el ball y hem de ballá!...
Dihém qu'es bell y herrnós el viure,
Cantémho fort, que alga ho creurá!
EDUARD GIRBAL JAUME.
GLADIADORS
L'anfiteatre es pié. En una engalanada tribuna hi
apareix el César; el poble l'aclama. Tothom está ne
guitós per veurels gladiadors; per veurer com dos
sers humans es maten.
De sobte un toch de corneta desperta l'anim del
públich. Aquells crits paren. Tot resta mut com dins
un temple. En mitj de la plassa hi han aparescut els
gladiadors. La séva vista está perduda; no té punt
ficso per mirar; tant sois deixen anar un raig d'ira.
Els cabells esbrullats, y el cos nú y torrat pel sol y
els brassos empunyant un Ilansó, s'abalansa un da
munt del altre clavantse mutuament aquella arma qu'
esgrimíen.
Deis dos cossos raja molta sang. Un deis dos la
sang perduda'l debilita, no pot aguantarse y cau. L'al
tre continúa cosintlo de llansades, convertint el seu
cos en una ferida gran.
La gentada del anfiteatre s'aixeca, crida y aclama
al gladiador vencedor, pero les ferides que aquest ha
rebut y la sang perduda contribuheixen á que també
caigui mort damunt la seva víctima.
El públich, es tira á baix de la plassa prenent els
cossos d'aquells qu'havien donat sa vida per la diver
sió del poble, y els arrosseguen pels carrers de sa
ciutat.
Pero aixó, dirán, passava en temps deis romans.
Pero, per desgracia nostra, ara també passa. ?No son
gladiadors, els toreros? No's posen devant del toro
per pendre mort eils, ó matar una bestia pel simple
motiu de divertir al... públich?
Donchs ja veyéu com encare conservém quelcóm
del barbre espectácle roma, perque els toreros son
verdaderament els gladiadors moderns.
Mes tot el mal no es d'ells, també'n te la culpa el
públich quels favoreix.
!Un torero ferit1 ;Quina honra haver sigut víctima
del arte! Tots els inconeients l'admirarán y l'alabarán;
pero en cambi sels hi acostará un pobre trevallador
esgarrat per protegir l'industria, per haver donat la
seva sang pel trevall, els hi demanará una almoyna
per poguer mantenirse ja que's inútil pel trevall, y s'el
treurán del devant de la mellor manera que puguin.
Comparéu, Ilegidors!
Y els diuhen civilisats!
ENRICH CLAPÉS M.
6 GENT NOVA
A L'ARRIVADA DE LA PRIMAVERA
SA LUTACIó
Molt ben vinguda síes primavera!
Ta presencia de vida ha omplert la prada;
l'aueella que volava tota sola,
avuy, ja te parella.
L'hivern, avergonyit corre á amagarse;
té pór que'l renyarás per l'obra impía,
d'haver deixat els arbres sense fulles;
la terra sense herbatge.
Les floretes boscanes, sota terra,
durant t'ausencia, han feta greu dormida
y avuy de son coixi aixecant el rostro,
ixen á saludarte.
Ja refila de non la cadernera.
rossinyol, entona sa complanta;
l'aureneta, volant per sobre l'ona,
torna de llunya terra.
Tú portes en els camps la papallona;
tú'ns fas sentir el cant de la cigala.
Natura, entona un himno á ta vinguda:
Es l'himne de la vida.
E. MESTBES LLORENS•
INTC/VIR
Demá diumenge á les tres de la tarde, tindrá Iloch
en el Teatre Espanyol, una extraordinaria Funció á
benefici de la «Biblioteca» de nostre Centre «Gent
Nova» posantse en escena per l'Agrupació Patria y
Art el grandiós drama en tres actes d'en Ignasi Igle
sias Els Vells y el patriótich epissodi original d'en
Joseph Burgas, Jordi Erin.
**
SARDANES.—Dilluns á la tarde se'n ballarán en
estatge del Centre «Gent Nova».
**
Se'ns assegura que aquest estiu s'establirán altre
vegada els tiros de colom que hi havien anys enrera
en la platja enfront al carrer de Mar y que les auto
ritats es vegeren obligades á treurer y feries instalar
passades les rieres á causa dels perills y molesties
que causaven en aquell lloch.
No fóra possible que per l'Alcaldía ó autoritats de
Marina sels fés posar ahont et en Pan)) passat?
**
Se'ns diu que'n algúns llochs públichs d'aquesta
població es juga als prohibits.
Savém que per l'Alcaldía han sigut imposades pe
nyores an algúns establiments y presentades denun
cies al Jutjat Municipal. Aixó malgrat, en algúns
llochs es continúa jugant.
Preguém al senyor Alcalde, encara que duna ma
nera certa ens consten las séves ordes donades pera
evitarho, que exciti una vegada més el zel deis séus
dependents pera que no's jugui, pera evitar la des
gracia de numeroses families.
**
Pera el dimars, día 21, en el Teatre Romea de
Barcelona te anunciat son benefici la dama jove na
Margarida Xirgu, representantse La Barca Nova y
La taca de café.
No duptem que donades les simpatíes de que dis
fruta la beneficiada, alcansará un nou y profitós éxit.
**
Els archs voltáichs instalats per la Companyía
Barcelonesa d'Electricitat, tenen desde llur instalació,
el privilegi de no fer llum seguida ni durant dos
minuts.
Si es que amb aquestes mostres vol acreditar sa
fabricació, creyém que cap particular ni establiment
n'instalará, donat el desballestament am que funcionen
els unichs Ilums que d'aquesta classe de fluit hi ha en
la vía pública.
No savém á que atribuhir aytal desordre, mes cre
yém quels aparells, carbons ó lo que sía, no son lo
que hauríen d'esser.
**
Per haver reproduhit, condempnantlo, l'indecent
escrít capsat «Era catalana», que publicál periódich
madrileny Ejército y Armada, han sigut denunciats
els diaris El Poble Catalá y La Tribuna, de Barcelo
na, y la Revista de Sabadell. Nostre volgut confrare
El Poble Calalú, ho ha sigut, ademés, per la repro
ducció d'un article de El Radical, de Valencia.
A tots enviem testimoni del nostre sentiment per
les ensopegades sofertes y al ensemps desitjém, com
es de creure que aixis succehirá, que surtin en bé deis
contratemps soferts.
**
Per la valenta campanya que ha vingut sostenint
nostre volgut confrare La Costa de Llevan! contra'l
caciquisme en bona part de la Costa, y molt especial
ment del districte de Arenys, també ha sigut denun
ciat.
Tant desitgém el deslliurament d'entrebanchs al
nostre company, com l'aniquilament del vergonyós ca
ciquisme.
**
PUBLICAC1ÓNS REBUDES.
—El Defensor, periódich de primera ensenyansa,
propietat de la casa Dalmau, Caries & C. de Gerona.
—El Eco de la Práctica, de Barcelona. Revista
dedicada á defensar els interessos deis Metjes en ge
neral y á las carreres auxiliars en particular.
—Falla Dominical, de Vid,
GENT NOVA 7
—El Primer número del setmanari Aurora Social, Motor á gas de dos caballs dîs 'e de Barcelona, periódich defensor deis interessos del
Treball. ',sistema .OTTO,
Sien benvinguts.
Se pot veurer funcionar
Darán rahó: Rector, 42 ..Badalona
Terrenos pera censar: Edes fe'. ndcehixaemn
la sola condició de edificarhi seguidament.
Molt ben situats y aprop de la po
blació.
Dirigirse: Rector, 42.-BADALONA
Casa pera vendrer en el carrer
Real, núm. 4,
am dos pisos y franca de cens.
Rahó: Tomás PallSiCh.—Real, 179
flap F. Badia, Dr. Dou, 14. — Barcelona
Fbtic de begudes gasseoses "La Badalonesa"
Elaboració de la Penotnenada beguda espumosa no aleobolisada
SINALCO
..740(s EN TOTS ELS EsTABLNENT.
Geroni rrflits.-Iloger de Flor. 14.43ada1ona .1 I
CLÍNICA PÚBLkICA
D
DR. M. PARÉS PARÉS
Carrer de Sant Francisco, n.° 17.—BADALONA
Especial pera el tractament de les malalties de les
VIES DIGESTIVES-Estómac-procediment especial (llagues, cor-agre, etc., etc.)
VIES URINARIES-Mal de pedra-venéreo-sifilis (procediments moderns)
MATRIU-Dolor de ronyons-fluixos-Ilagues,-etc., etc.
Tots els Dilluns, Diinecres y Divendres no festius de 6 á 8 del vespre.
CONSULTA PRIVADA á 13arce1orm, carrer Oiroixa, 3, pral. 2.1 junt á la
Rda. Sant Pere, (le 2 á 5. Festius de 10 á 12 del mati.
Ir • I, ¦11 * CIDALALITIES DE LA BOCA * *
ORIFICACIONS, OBTURACIÚNS Y CURACIÚ DE CAIXALS, SENSE NECESSITAT DE
ARRENCARLOS.—PESSES Y DENTADURES ARTIFICIALS A PREUS ECONÚMICS
OPERACIONS SENSE DOLOR
Tots els dies, luclús els Festius, de 9 á 1 del mati en la mateixa
CLINICA, Carrer de S. Francisco, 17—BADALONA
8 GENT
Fábrica de articles de viatje de JOSEPH ARQUER
Mundos, Maletes, Sacha Carteres, etc., etc.
Sach forma inglesa de pell. Novetat.
Elegancia. Solidesa y Baratura
DESDE 3 A 30 PTES.
Lluch, 97. — BADALONA
NOVA
GRAN SASTRERIA
LA CONFIANZA
Establiment montat com els mellors de ea clase
Altes novetats rebudes directament de les
principals fabriques de Sabadell pera trajos
d' americana, levitas, jaqués y
demés prendes de sastrería.
Tall y hetxures darrera novetat.
Carretera Real, n.° 71
Badalona
Vins
embotellatsDE
PERE MARTI
PERA TAULA Y GENEROSOS —
De venda en tendes y dregueríes. Servey á. domicili
Desp&ig: Crea, 76. - 1311D/41.1011A
Anis del Mono
Se 'n venen frascos en lo kiosco instalat en la
Estació del ferro-carril de Badalona
DESP.AIG:
Carrer -de la Soletat, 7
1E3,cla1coir1,
ELECTRICITAT
josepti IF:“,tgiri~tós
Casa autorisada per la Csnipanyia Barcelonesa d' Electricitat pera efectuar
tota classe d'instalacións en aquesta Ciutat.
intoazcings Y PRESSZTPOSTOS GRATIS
Especialitat en instalacións de Motors, Ascensors, Dinamos, Para-llamps,
Teléfons, Timbres, y tot lo referent á electricitat
Material: A. E. G. Thomson Houston Ibérica
Despaig: Creu, 112.-Encárrechs: S. Ánastasi, 35.-Badalona