Gent nova. Any 04, Núm. 034 (5 gen. 1902)

              W111~18
ANY IV BADALONA 5 DE JANER 1902 Núm. 34
PORTANT-VEU DEL CENTRE CATALANISTA
REDACCIO Y ADMINISTRACIÓ.—Carrer de Mar, núm. 35.—BADALONA
Vergonya eterna á aquells que, despreeiant son idioma alaban lo dels altres.—DANTE
PREUS DE SUSCRIPCIÓ: Badalona al mes 30 céntims. Fora, trimestre 90 céntims. Número sol 15 céntimo.
Tots los trevalls sepublican baix la esclussiva responsabilitat de sos autors.
NOSTRE PROGRAMA
volé. la Vengue catalana ab carácter oficial y que sían catalana tots los que á Catalunya desempenyin arrecho públichs: volém Corta eatalaaas, no solo per
•statuhir nostre dret y haya civils, sino tot quant se refereixi la ozgan,oadó intetior de nostra terca: volém que catalana s'In los jutjes y magistrats, y que dintre
de Catalunya 'a fall in tu última instancia 'Is plets y cansas: volém serarbitres de nostra administtació, fixant ab entera llibertat lascontribucións é =posta., y yo
Iém, en fi la faoultat de poder contribuhir á la formació del exércit espanyol per medid, voluntaris ó diners, suprinsint en absolut quintas ?llevasen masas y esta
billa que la rvserva regional fossosa presti servey tant sola dintre de Catalunya.
Aquest esnostre catalanisme dintze d' Espante; aquest eslo nostre regionalisme dios de Catalunya. Aix6 es lo que volém; per asió alzáis:ti Á n' mili
arribarémá no trigar gayre.—(Del Manifest de «Unió Cstalanista» del día 16 de Mara de 1897).
NOSTRES PINTORS:
Joseph María Marqués
2 GENT
!BONA FE'Y''N A
!kcabém any!... un any més
La tasca catalanista va endevant pesi al centra -
lisme que per anorrearla consent y fina ajuda ac
ció destructora de las ideas més extremas, de las
més contrarias á la democracia en el bou sentit d'
aquesta paraula.
Com lo monopoli del poder está prácticament
vinculat en dos partits polítichs ab lo consentirnent
deis que malament s anomenan republicana, resul
ta que tota acció que tendeixi á deixar viure lliure
ment las regions y municipis ha de trovar la més
torta oposició de part deis polítichs espanyols sigan
aquets del color que sigan, puig, ab rara unánimi
tat, tots son urib quan se tracta d' esclavisar un po
ble qual delicte consisteix en manifestar lo qu' es
Ilibertat, no de paraula, com los que 's titulan !libe
rata, sino de fet, volguentla 'per cada colectivitat
sis aquesta regio, municipi, ó poble.
Lo centralisme consigna las Ilibertats del indivi
duo en cada Constitució, més á la vegada nega tota
llibertat á la colectivitat, puig las funciona de las
diputacions y municipis, la ensenyansa, la mag s
tratura, tot... tot depén del centre, ahont manan y
disposan segons los plan, fent y desfent Ileys qu'
entre ellas s' entrebancan y sois serveixen per atro
pellar á tot aquell que, sentint la rojor de la yergo
nya pujar á son rostre devant de tanta ignominia,
aixeca son cap y dona mostra de qu' encara te con
ciencia de la personalitat humana.
.D entre tanta munió d' espanyols esclaus, pochs
eran los qu' en nostra terra sentían la vergonya de
serho y ab fé y constancia trevallaban per desIliu
rar nostre poble; la historia, las lletras, las arts, tot
jeya ensopit, mes ab fermesa trevallaban los bous
fills de Catalunya y, comensant per fer historia, re
cordaren á sos germana lo que habían sigut; feren
comparansas y lo poble 's despertá. Feren lletras,
y los catalana conreuharen sa llengua y las arta
desplegaren son vol, deixant assombrats á quanta
desconeixían lo poble catalá.
Siglas d' esclavitut no han pogut matar son es
perit; son cos continúa engrillonat, més son renai
xement es tan evident, que totas las fúrias infernals
congregadas á Madrit, s' han esporuguit y cridan
contra los catalana insultantlos, befantlos, escar
nintlos á voltas y altres prometent amarlo desen -
grillonant poch á poch perque puga fruhir la lliber
tat que demana, puig si de cop y volta passaba á
ser lliure, diuhen que no podría soportarho.
Quan lo centre promet ho fa de mala fé, puig
may ha pensat en cumplir sas prometensas consig
nadas en sos anomenats missatjes de la corona;
quant los xerraires que manan y llegislan amena
ssan fan riurer, y quan concitan ab sas calumnias
odi d' altres regions contra Catalunya, donan
mostra de la vilesa que niuha.en sos cors.
Malgrat sas manyas, sa forsa y son poder, lo sis
tema de gobern actual va perdent terreno; los cata
lans se catalanisan y los comptats patricia que tre
NOVA
vallaban per lo deslliurament de sa Patria, ja yeu
hen avuy aplegats á son entorn multitut de pobles,
innombrables personas qne totas trevallan per as
solir la tan desitjada llibertat.
!Bona feyna se n' es feta durant aquest any!
Avuy, moguda la massa obrera sota má per lo
centralisme, escolta á falsos redemptors de sa classe,
y en lloch d' una acció rahonada, s' entrega en nom
de la llibertat á desenfrenat absolutisme, més aques
ta acció es sois passatjera, puig la gran majoría de
trevalladors catalana, tenen prou coneixement per
compendrer lo bé y lo mal, y lo fruyt que lo centra
llame pensa cullir aquí, lo cullirá en altres regions
ahont, essent mes apropiat lo terrer, grillará la Ile
vor que s haurá escampada.
Lo poble catalá que tendeix á reunirse formant
un sol cos; que com la llum del sol tinga y s' arme
nisi ab tots los colora, quan se recordi que los co
lora diferencials no son obstacle per la unió y ab
ella l' assoliment de sa llibertat, allavors sa forsa
será tan gran que sois caldrá un acte de voluntat
pera derribar lo corromput y vil centralisme.
Lo centralisme compren que sa vida está en pe
rill y extrema sa malicia pera dividir l' acció deis
pobles y tot fingint benavolensa y tot prometent ben •
hauransa, prepara totas sas forsas, tocas sas malas
arta y per últim promulgará Ileys repressivas pera
matar tota acció generosa de llibertat, més tot será
en va, car lo qu' era aspiració d' una quants, avuy
es lo sentiment de molts y demá será l' acció de tot
un poble.
J. F. vil.
************************************
NOTAS AGRICOLAS
L' estimació á la terra 'n quina hem nascut, nos
obliga á parlar quelcóm d' una classe de cultiu
que, donats los temps que corrém, no podém pas -
sar per menys que presentar á la consideració de
nostres comarcana propietaria, ab la seguretat de
que, si bé á molts d' ells no 'la habérn de dir res de
nou, en cambi pot servir d' estímul per alguna
que tal vo'ta no s' hi haurán fixat.
Lo cultiu á quin ens referím es lo del garrofer.
Aquest precios arbre tan conegui com lucratiu
desde fá molts anys ensá y que á causa d' una en -
fermetat exterior que una quinzena d' anys enrera
los tenia aclaparats, molts propietaria, enlloch d'
estudiar la manera de curarlos, los arrencaren de
socarre' pera plantarhi en son lloch cepa, donchs
alashoras valían molt los vis, planyentse molt,
avuy, d' haber arrencat los garrof era ja que ben al
revés los hi resulta.
No volém criticar ala qu' aixó feren perque, com
á bona catalanistas, respectém lo pensament y vo
luntat de tothom y com que 'n aquest cas qui s'
erra ja s' ho paga, encare menys; pero no podém
passar sense dir que, si l' impaciencia ó atolondra -
CENT NOVA 3
ment deis que fiats en lo rápit cultiu de la vinya y
la fácil venda del vi quant á l' estranger no 'n cu
ajan prou, los feu preferir aquest cultiu, no debian
menyspreuhar lo senzill y rústich garrofer que si
bé menys remunerador aparentment, no exigeix
en cambi tan de cuydado, estant meu.5s exposat
rápida desapreciació y á la Ilarga ha de donar un
bonich rendiment, tan Inés quant si vint anys en
rera s' aplicaba casi solzament per alimentació del
bestiar, avuy te altres aplicacions y entre ellas la
destilació, obtenintne bonas clases d' esperit y ab
la circunstancia de que poguerit intercalar son cal
tiu ab lo de la vinya, no 's cau en lo defecte exclus
sivista que tan ha perjudicat á molts pagesos; per al
tre part retornaría á nostra costa aquell bell as
pecte de verdor color esmeragda que recordém
haber vist en nostra infantesa, cridant també la pre
sencia de multituts d' aucellets que, cumplint ab
son instint natural, s' alimentaban ab milions d. in
sectes, privara aixís moltas vegadas la destrucció de
nostres tendres cultius.
?Perqué donchs un arbre com aquest que necea
sita sois una dotzena d' anys pera donar bou fruyt
ab regular quantitat no s' ha de mirar ab més ca
rinyo, plantant á totas las voras de torrents, casas
y marges que hi ha en tots los vinyats? y si més
voléu, perque no '1 feu com únich cultiu en aques
tos torrents erms ó improductius, ja que després d'
un petit sacrifici podriau veurer ben remunerat
vostre esfors tota vegada que lo preu de duro á da.
ro y mitj lo quintá á que 's venen anys ha, estém
segura de que no baixará més per lo avants dit y
molt menys en nostre plá de Barcelona ahont sois
per lo consútn del bestiar s' en necessitan grana
quantitats? Y encare que son preu baixés á tres ó
quatre pessetas, com habian estat, també sería re
comanable son cultiu.
Per lo tant considerém qn' ab lo exposat n' hi
ha prou pera veurer nostre bou intent; y are los que
tingan terras en aquesta costa de llevant, si 'n vo
len treurer profit, que 's fixin ab nostres conside
raciona y no 'ns desdenyarán, puig si comparan lo
rendiment deis pocha garroferars que hi han, tin
drán proba evident de nostras apreciacions.
Altre día, si á Den plan, 'ns ocuparém d' altres
'cuidas profitosos, esperant mereixer aprobació
de nostres comarcana.
JOSEPII VENTURA Y GAUSACHS.
************************************
ELS NOYS SE FAN HOMES...
Diferentas vegadas hauréu ti ngut ocasió de pro
bar, joves catalanistas, que la que no prolessan
aquesta idea, quan volen treurer importancia á
nostres actea; guau volen intentar rebaixarnos,
diuhen que 'Is que trevallém per Catalunya som
nna colla de joves, donchs la majoría deis que hi
estém entussiasmats som jovenets... som noys...
A u' alió hem de contestar als que ho diuhen,
donantloshi mil mercés, perqué 'n lloch de rebai
xarnos nos fa molt favor y n' estich plenament con
vensut de que n' hém de quedar molt satisfets.
Joves som y perqué estimém á nostra Patria en
lo que val, nos preocupé tu d' ella perqué 's lo més
sagrat que tenim y 'ns en preocupém no pera es
plotarla, perqué res aném á guanyarhi material
ment, ni tampoch pera disfressarla, sinó bén al
contrari, perqué no 'ns esplotin ni 'os la disfressin;
pera arrebassarli '1s hábits que per forsa '1 hi varen
esser posats y que tantsols oprimeixen. No volém
cambiarli 'I disfrás, sinó que volém arrebassarli per
sempre y no deixarni posar cap més que 'I seu pro
pi vestit, perqué cap més 1' hi escau bé. Aixó es lo
que volém los noys catalanistas. Y si som més, en
nombre '1s que, per los que 's voten dar cer tó, som
anomenats per noys á tothora, es degut á que '1s
nostres pares no 'a preocuparen gayre del esdevenir
de Catalunyq.
Si nostres passats, en sa joventut, haguessin
pensat y trevallat pera la .reivindicació de Catalu
nya, lo dictat de noys que 'ns donan 103 que crea
hen aixís rebaixarnos, no 'ns lo donarían pas, per
qué tots los catalana tindríam avuy com dever sa
grat lo mantenir ben alta nostra ensenya, talment
com ho creyém nosaltres.
Per lo demés nos ha d' esser molt agradós lo
que, los incapassos de capir res noble, los qup pera
portarse l' aygua al séu molí, nos titllin á nosal
tres, losjoves catalanistas, d' aixó ó de lo de més
enllá, perqué á nosaltres nos cap honor d' esser
deis que travallan tot lo que poden en aquesta obra
de redempció de Catalunya, d' esser deis que des
vetllém ala ensopits, ala que dórmen, als indife
renta... en una paraula, á tots los catalana siguin
de la classe ó posició que vulguin, mentres no si
guin especuladora; mentres tinguin amor en lo
seu cor.
Criaturas, quecum pleixin voluntariament aques
ta missió, es un gran honor lo serne. Val mes que
'ns diguin criatrras perqué á las horas de vaga 'ns
cuydém d' enaltir á nostra Patria, fent saber, als
que las ignoran, sas antigas glorias, procurant que
'Is altres la cadmin y enlayrin, que no pas esser
héroes ab qüa, jugar ab una bestia pera veurer qui
es més barbre, pervertintse y fent pervertir ala al -
tres, gosant y fent gosar á la vista de la sang, acus
turnarse y ter acostutnar al crim
No hi fa pas res que la major part deis catala
nistas siguém joves. Diguéu ala que 'ns ho diuhen
que aixó no durará gayre temps, puig los noys se
fan hornee y d' aquí una deu anys aquest mot ja no
será apropósit, ademés de que també serán catala
nistas las criaturas que 'ns sustituhirán y com no
som inconstants, allavors ab més fermesa que may
defensarém nostre iieal de reivindiCacións pátrias,
perqué girant la vista al nostre entorn veurém tot
homs de bona fé, desinteresats, vivint de son .tra -
vall, sentint amor per sa Pátria y travallant pera
que tingui un brillant esdevenidor... que serán ca
talanistas.., veurém á tota los catalana animats per
4 ORNT NOVA
una mateixa idea y ale noys, agrahits deis nostres
esforsos y enamorats de la causa catalana, serán
encare molt mes catalanistas que nosaltres y quan
tothom tingui un mateix ideal; quan tothom esti
gui disposat k ter qualsevol sacrifici per la Patria
veritable, la causa dele catalana triomfará; Cata
lunya estará salvada!
Visquém y vegém.
RAM. TODO y DURÁN.
********•***************************
UN DE TANTS
!No 'la sembla qu' un senyor senador den asear
un home que tingui sentit comú? Donchs á mí 'm
sembla tot lo contrari.
Discutint, de per riure, en lo Senat lo pressupost
de ingresaos, ha tet un tal Martín Sanchez un bri
Ilant y molt llarch discute sostenint que 1 Estat no
deu preocuparse de la manera de ter quartos, ja
qu' aixó es secundan, si no que, primerament. ha
d' estudiar lo qu' ha de menester pera tirar avant
y després expremer la torea contributiva, cobrant á
tort y á dret acuse ter ces de lo que pugui dir lo
contribuyent, car, si aquest tes orni, troba molt
corrent que si es menester se li cobri á tiros ..
Lo Senat deu haber trobat molt justa aquesta
teoría, parqué no sé de cap senador qu' hagi con
testat á n' aquell bon senyor que lo que deya era un
disbarat y que, una casa ben administrada, ha de
regulr r sos gastos subo-dinantlos als ingressos y
que las necesitats del Estat son d' estira y arronsa
y que per consegüent á un Estat pobre, esquifit y
mal conceptuat respecte á solvencia en 1 extran
ger, Ii corresponen unas necessitats petitas ó si
gan: poca ó gens de marina y menos exércit per
manent, plagas que com la l'agosta menjan lo
fruyt del trevall y com que, per altre part, ab ejér
cito y marina ó sense ella, si alguna nació europea
volts conquistarnos, sois lo poble podría deturarho,
resulta que ja per aquest cantó la necessitat de I'
Estat quedaría una mica reduhida.
Després, si l' Estat en lloch d' encaparrarse fent
carreteras, canals, pantanos y altres minoras, dei
xés que cada regló, lo que per tale conceptes ha
gués de pagar, ellas mateixas, al cobrarsho, s' ho
gastéssin, Estat ademés de no tenir tans mals-de
cap, tindria menos necessitats y quan alguna regió
's queixés per pocas milloras , podría l' Estat con
testar que qui se l' ha segat que se l' espigoli y no
pasearía tants trevalls com te are que, pera fer ca
llar ale cridayres y perque aixís Ji plan, dona mol
tas vegadas per milloras á la meseta, lo fruyt deis
abres, tot ab un bé de Deu d' empleats, de regla.
mente y de disposicións que donan gust de veurer.
!Pobre Estat! ton estat es Ilastimós y los hornea
que 't malmenan son cegos ó malvats.
PAX VOBIS.
FRAGMENT D' UNA LLETRA
M' anyoro mare meya, m' anyoro en aquest po
ble de marina... !Sempre 'I mar! El mar inmens que
plora Ilarch á Ilarch de la platja solitaria... Y 1 vent
de llevant que porta d' allá endins, ben endins del
mar, la grisa mortalla de las boyras adormidas...
No mes el mar, mace, no més el mar y sempre
Folitari... Y sempre las °nadas que may s. acaban:
ara una puja, s'encastella y, vençuda per eamateixa
pesantor, s' esllangueix pel sorral escumejant... y
radera de la qu' ha mort ne ve una altre... y una
altre... y de cap á cap de la platja veureu que las
onadas s' esllengueixen sempre plorant, sempre
plorant.
Las gavinas blancas fan tristesa, triare; veureu
que s' allunyan petitas y solas entra las duas in -
mensitata, cel y aygua... y s' allunya traspasan l'
horitzon.
!Es trist el mar, molt trist, jo m' anyoro!... !Si
pogués pujar á montanyal
Á vegadas se veu pasear, al Iluny, algun barco:
sembla que no 's mou... y sens adonárvosen tot d
un cop lo busqueu y jajha desaparea :ut anclat per
boritzó. Del seu pas no mes en queda un suspir
de fum, com si fos un trist «adeu» suspés en els
ayres... !Quan veig pasear un barco y 'le núvols s'
allargassan mejestuosos dalt del cel, teso mare,
perque penso que potser no arribará may á port
aquell barco que s' allunya!
Vos qu' os este!' á montanya, no l' abandonéu
may, mareta meya, no volgueu venir á veurer may
á la vostra fina en aquest poble de marina.
Me demanéu si so felissa ab el meu marit y os
haig de dir que sí, sois que m' anyoro, mare, m'
anyoro. .
JOSN OLLBR Y RABASSA.
Barcelona Desembre 1901.
«NeeNs
!AVANT1
Avansém que nostra Patria
ja 's revira, catalans:
fem avant la nostra tasca
pel canal deis ideals,
que veurém á Catalunya
altre volta iliure y gran,
y rebrém la llum hermosa
del sol de la llibertat.
Aném sembrant, que s' apropa
lo sant moment de cridar,
contemplant, d' or las espigas:
!Segadora, bon cop de tale!
J. PUJADAS
GENT NOVA
CONSLS'TORI DELS JOCHS FLORALS
DE BARCELONA
Convocatoria pera 'ls del any 1902.
Ale honorables poetea y prosadora de Catalunya
y de tota los territoris ahont la nostra Ilengua es
parlada 6 conPguda, los VII Mantenedora del Con
sistori deis Jochs Floral: de Barcelona en l' any XLIV
de llur restauració, salta.
A fi de donar bou cumpliment á la honrosa co
manda que 1 respectable Cos d' Adjunta nos feu
lo dia 21 del darrer Octubre, vos convidám á pen
dre part en los Jocks Florals de 1902 que, segons
los Estatuto y bonea costums establertes, se regi -
rán per lo següent:
CARTELL
Lo primer diumenge de Maig, que a' escau es
ser lo dia 4, se celebrará la poética festa, en la
qual serán adjudicats als autora de les tres mellors
poeaíes que hi obten, los tres premia ordinaria que
ofereix cada any l' Excm. Ajuntament de Barcelo
na, protector y ja de temps antich aymador de la Gaya Ciencia, 6 sían: la Eaglantina, la Viola y la
Flor,Natural, que corresponen ale tres mote que for
men lo lema de la Iustitució.
La Englantina d or se donará al autor de la me
nor poesía sobre tete histórichs 6 gestes glorioses
de Catslunya, ó be sobre usatges y costums de rios
tra benvolguda terra, essent preferida en igualtat
de mérit la escrita en forma narrativa de romera; ó
de llegenda.
De la Viola d' or y argent se 'n fará entrega al
autor de la mellor poesía lírica, relligiosa ó moral.
La Flor S'alzo al, premi anomenat d" honor y
cortesía, s' adjudicará á la mellor composició en
vera sobre tema que 's dexa al bou gust y franch
arbitre del autor. Seguint la bella costum d antich
establerta, 'I qui obtinga aquest premi deurá ferne
present á la dama de sa elecció, la qual, proclamada
Reyna de la Pestes, entregará tots los altres premia
ale qui guanyadors ne sien.
PREMIS ESTRAORDINARIS
Una copa artística que ofereix lo Conaistori á la
mellor composició en prosa sobre tema y género li
terari que 's dexa al bou gust del autor.
Un premi que ofereix Iltm. Rvdm. Sr. Bisbe
de Vich, al autor de la mellor traducció en vera ca
talá y en ritme á propósit pera esser cantat, del
himne litúrgich que comença Ave maris stella, con
sistent lo premi en un objecte alusiu á la calitat del
tema.
Un objecte d' art, ofrena del Excm. Ajuntament
Constitucional de Tarragona al autor de la compo
sició que á judici del Consistori sia acreedora á ea
adjudicació.
Altre premi que concedeix Iltm. Ajuntament
Constitucional de Sant Vicens de Sarriá, al autor
del mellor treball !iterani en prosa 6 en vers, essent
preferit, tant per tant, lo que 's relacione ab algun
5
acontexement histórich, tradició, anécdota 6 cos
turas característiques d' aquell poble.
Un obgecte artístich que ofereix lo periódich ca
talanista J•ren(ut, á la mellor composició en prosa,
de tema lliure, preferintse en igualtat de mérit la
que tracti un aspecte de la vida moderna.
Altre obgecte artístich, ofert per la Lliga Esperi
tual de N. S de Montaerrat, á la mellor compgsició
relligiosa á moral, en vera ó en prosa, essent prefe
rida la que 'a referesca á fills de Catalunya qu' ha
gen sigla canonisats 6 beatificats per la Iglesia.
I)" acort ab los estatuts deis Jocks Florals, podrán
concedirse ademes los prémis, accéssite y menciona
honorlfiques que '1 Consistori judique ben me
rescuts.
Totes les composicions deurán esser rigcrosa
meta inédites y escrites en antich 6 modern catalá
d' aquest Principat, de Mallorca, de Valencia ó del
Rosselló.
Tota los treballa, ab !letra clara é inteligible, se
remeterán al Consistori, á son domicili, carrer deis
Templará, núm. 3, abans del mitgdia del 13 de
Març vinent, junt cada hú ab un plech clos que
continga 'I nom del autor y duga dainunt escrit lo
títol y lema de la composició.
No a' entregará 'I premi al autor qual nom no
conste clarament espressat en lo plech respectiu,
ó vaja en forma d' anagrama, pseudónim ó altra
contrassenya.
Los plechs que continguen los norns deis autora
no premiats se cremarán, com de costúrn, acabada
la repartició deis premie.
Lo Consistori 'a reserva: per un any, á comptar
del día de la testa, lo propietat de les obres pre
miades.
Que "I Senyor vos donga inspiració pera cantar
ab esperit verament catalá la Patria, la Fé y l'
Amor, y á nosaltres discreció en judicar y acert en
premiar als mes dignes.
Fou escrit y firmat lo present Cartell en la ciu
tat de Barcelona': ala vityt díes del mes de Desembre
de 1901, per los VII Mantenedors.—Francesch Ma
ten, President—Joseph M.' Roca.—Guillem A. Tell.
—Marián Vayreda.—Modest Urgell.—Salvador Vi
laregut.—Víctor Brosa y Sangermán, Secretari.
************************************
C)VAL
GENT NOVA, desilja á tots SOS coloboradors y Regí
dors unfelís any nou.
**
Nos han favorescut ab sa visita, los periódichs Lo
Crit de Lleyda, portant-veu de la «Agrupació re
gionalista del Centre Provincial de Lleyda» á Bar
celona y LaRierada, d' Arenys de Musat.
Los hi desitjém !larga vida ala nous companys de
6 GENT NOVA
causa que venen á aumentar las filas deis que tra
vallém per la llibertat de nostra terra.
També hem rebut El Montariés que 's publica á
Santander.
**
Nostre amich y colaborador en Adriá Besós, á
causa de malaltía, no ha pogut escriurer las acos.
turnadas Engrunas, més com siga que dintre pochs
días es probable que pugui deixar lo Hit, no dub
tefe qu' en lo próxim número tornará á la taleya ab
més dalit que may.
Molt desitjém lo prompte restabliment de nos
tre amich.
**
Menudejan los robos en aquesta ciutat y darre
rament sena apareixer fractura de portas ni cap
senyal qu' indiqués per ahont habían entrat, fou
robat lo «Circo] Católich» emportantsen uns disset
duros del calaix de las begudas; sois una corda Ili
gada al baleó per la part de can Reyal, donaba in
dici del lloch per ahont habían sortit los Iladregots.
Recomaném á nostra policía molta vigilancia.
**
Ab una ocasió en que 's trobava sola en una
casa del carrer del Princep de Vergara, una noya
de 10 anys, va tenir la desgracia d' acostarse massa
al fogó que hi pasava la bugada, de manera que se
encengué la roba.
Fou curada per primera vegada per els metjes
senyors Bonet y Escofet, quina calificaren de gra
ves las cremadas que 's feu.
Lo divendres d' aquesta setmana el tranvía de
Barcelona á aquesta població, entre cinch y sis del
vespre y al atravessar lo carrer del Temple d' aques
taciutat un jove, intenta pujarhi, tenint la desgracia
de topar ab un arbre anant á parar sota las rodas
que li magullaren las camas.
Desseguida fou conduhit á la Casa de Socorro
del carrer de Sant Pere.
**
Durant lo darrer mes de Desembre s' han
registrat:
56 naixements, 43 defuncións y 24 casaments.
Y en lo pasat any 1901:
522 naixements, 456 defuncións y 111 casa -
ments.
**
Per aquesta Ciutat s' han repartit unas tullas
eontenint una Crida que l' Associació «Catalunya
Autónoma» de Barcelona, fa al vehí poble de Santa
Coloma de Gramanet y sas rodalias, convidantlos
al meeting de propaganda de nostres ideasque d acort
ab la Unió Catalanista, ha orgauisat aquella asso
ciació pera '1 día deis Reys á las tres de la tarde.
Diu aix1s:
CRIDA
AL VEHINS DE SAKTA, COLOMA DE GRAM NENT
Y SAS RODALIAS.-LLEGIU Y PENSEU:
Catalunya desperta para retornar á ser altre vol
ta gran com era, vol adquirir sa fesomía propia, vol
ser catalana, vol que ab sa propia parla sia oficial -
ment reconeguda y respectada, y per aixó necessita
Ileys catalanas y que catalana ajan tots aquella que
las exerceixin.
Catalunya no vol aquestas llevas d' hornea cone
gudas per quintas, que no son mes que 'I fet de ro
bar los fills de sas casas sino tenen trencents duros;
Catalunya vol l' exércit voluntari.
Catalunya no vol las contribucións com are, que
á aquell que no pot pagar se l' embarga; Catalunya
vol que tots los sena filia, los catalana, visquin, y
pera aixó aquells que trevallant no han obtingút
cap profit, siga un pagés que ha perdut la cullita,
siga un industrial que sos negocia sois li han re
portat W-rduas, aquestos no deuhen pagar, puig
que á las cárregas del Estat sola hi deuhen contri -
buhir tots aquella que guayin pagant equitativa
ment un tant per cent deis beneficia obtinguts.
Catalunya rebutja tans impostos, consúms y cé
dulas, no vol monopolis, ni explotacións y pera lo
grarhlo, ha de lograr l' implantació de sa autono
mía complerta, política, administrativa y fina jurí
dica: las Bases de Manresa.
Aquestas vos dirán que es lo que teniu dret á
exigir, perque es vostre, es de Catalunya. Ente -
nentho aixis Associació de propaganda Catalun
ya Autónoma de Barcelona, d' acort ab la Unió
Catalanisia, ha resolt aplegarvos en lo poble de
Santa Colonia de Gramanet per exposarvos d' una
manera clara y catalana las doctinas que vos han
de conduhir al reconeixement de vostres drets, que
son los de tots los fills de nostre desvalguda Patria.
Volguentho aixís, vos adaptareu al carácter y
modo d' esser de la nostra terra, coneixereu lo tem
perament expansiu de sa llegislació, sas necesitats
útils y positivas y vos allunyaréu de l' explotació
de que som víctimas ja que contribuhireu al pressu
pots anyal de gastos del Estat á proporció de vostra
riquesa.
Aquestas qu' han d' esser vostras aspiracións
son las de tots los que portém sang de catalana
rassa, xichs y grans, homes y donas, á tots pertan
yen los mateixos drets desde el mes apotentat pro
pietari ó industrial, al mes humil y senzill obrer,
desde el mes sabi, al mes ignorant.
A tots vos cridém, donchs, vehins de Santa Co
loma de Gramanent y sas rodalías; qualsevulga que
sia vostre posició 6 ideal politich, d' un modo gene
ral veniuhi tots al nostre meeting de propaganda
que tindrá lloch lo día 6 de Janer, diada deis Reys
de l' any 1902, á las 3 de la tarde en la Gran Sala
del Cassino de Baix.
GENT NOVA
A reveurer... y iVIsca Catalunya!
Per la Catahtnya Autónoma, LA JUNTA DIRECTI
VA.- Santa Colo ma de Gramanet 26 Desembre 1901.
**
Dijous, lo tren que surt d' aquesta població en
direcció á Barcelona á las deu y sis minuts del matí,
y prop del pont del Besós, agafá á un home que
vestía molt decentment destrossantlo y deixantlo
mort al acte.
Segóns algunas versións sembla que 'e tracta
d' un suicidi.
**
Habém tingut ocasió de llegir lo prospecte que
pera l' any que comensém ha publicat important
Revista «Joventut».
Lloable en extrém resulta la tasca d' aquest pe riódich, donchs á la vegada qu enalteix lo nom de
Catalunya, practica actes de veritable propaganda,
tals com lo regalar á sos suscriptors per un any,
una reducció artística, imitant bronze, de 40 centí
rnetres d' alsaria, de la estátua del gran defensor
de la Ilibertat de Catalunya, en Rafel de Casanova.
Mercés, també, á sa iniciativa, la casa «Hoyos,
Esteva y Companyís» ha fet un' altra reproducció
del tamany del original, ó sia de 125 centímetres,
apropósit pera figurar en els despatxos deis particu•
lars h salas d' actea de las entitats catalanistas. Ele
exemplars d' aquesta altra reproducció 's vendrán
al preu de 150 pessetas cada un. Ele Ilegidors de
«Joventut» podrán adquirirlos per la cantitat de 55
pessetas mitjantsant la presentado en l' establi
ment «Hoyos, Esteva y Companyía», d' un CUPO
que v dintre de cada número del esmentat
periódich.
Lo número corresponent á aquesta senmana y
que té '1 carácter d extraordinari, consta del
següent interessantíssim sumad:
Text: «Sursum corda», per Joseph M.' Roca.
«Nada!», per Apeles Mestres.—«Observacións sobre
'Is origens del nostre renaixement literari», per A.
Rubió y Lluch.—«La Fada», per Joseph Martí y
Folguera.—«El Capitá George Red», per F. Pujulá
y Vallés.—«Creació», per Angel Guimerá —«El
Panel!», per Modest Urgell.—«Segle XVIII», per
(4. Zanné.—«Idili xorch», per Víctor Catalá.—,Els
ametllers», per Joan Maragall.—«El nu», per Joan
Brull.—«Las germanas bojes», per Xavier Viura.
Grabats: «Romántica» (portada), per Joan Brull.
—«Nadal» (Ilustració), per Apeles Mestres.—«La
Fada» (Ilustrado), per A. Solé.—aEl Paralelo»
(Efecte denit), per J. Primo.—tEl Paralelo»( Assera
deis espectacles), per LI Grane-.—«Creació» (Ilus
tració), per J. Brull —«El Panel!» (ilustrado), per
Modest Urgell.—«Segle XVIII» (Ilustracións), per
J. Primo.—«Idili xorch» (Ilustracións), per F. Sar
dá.—«Els ametllers» (ilustrado), per J. Brull —
« kdlion y Eva espulsats del Paradís» d' un fresch de
Miguel Angel.—«Danae» copia del cuadro del Ti
7
ziano.—«La maja» cuadro de Goya, fotografía de
Laurent.
**
Mossén Tomás de A. Rigualt y Soler, ha fundat
una Casa de Caritat en lo poble de Bonastre, del
qual fou Rector, cedint al mateix temps á dita Casa
la propietat 'íteraria de las obras de la Biblioteca
«Lo Catalá Devot» de quina n' es autor.
Eiperém que nostres Ilegidors se farán reseó
deis bons sentiments y altesa de miras que animan
á mossén Rigualt al portar á cap tan benéfica obra.
**
Seguint la costum de pocha anys establerta per
lo municipi d' aquesta població, en la nit del di
mars al dimecres y al punt de la mitja-nit, (segóns
El Eco de Badalona) va pendrer possesió lo nou
Ajuntament, repartintse 'Is cárrechs en la forma
següent:
Arcalde-president, don Joaquín Costa y Alsina;
Primer tinent, don Salvador Oliveras; Segon tinent,
don Pere Bofill; Tercer tinent, don Joseph Brugue
ra; Quart tinent, don Carlee Escofet.
Síndichs; don Joseph Puig y Pineda, y don Pere
Santanach.
**
Aquest mes surtirá la segona part de
la Orfarleta de Menargues, ab
cuaderns de 16 planas.
GENT NOVA 's troba de venda á Barcelona: en
lo Kiosco Calaf—Rambla de las Flors, enfront á
Betlhém. Kiosco Popular—Rambla de CaputxIns
enfront del Teatre del Liceo.
Representant á Barcelona:
Rafel TuJó. Llibreteria, 7, primer.
Imp. Badía, Dou, 14.—Tintas Jacques, Sauce y C.°—Paris
FARMACIA YLABORATORI ,E
.1_5172412.0CAL
TELÉFONO 3008
Centre de totas las especialitats recomenables.
Despatx sempre creixent desde l' época de la
Eleva fundació, 26 de Jané de 1878.
Medallas d' or en Barcelona y Nápols y altres
recompensas honoríficas.
40, Mar, 46.—Badalona
8 GENT NOVA
vaanut./A., .111L DOCTOR SAT01.
Exactitut y pureza en la preparació dele medican:lente
SERVEY PERMANENT
brogcleria de Sayol germans
DROGAS, PRODUCTES QUÍMICHS, PERFUMERÍA Y COMESTIBLES
Seeeió cl' artieles pera la pintura y fotografía
SERVEY A DOMICILI
CARRER DEL MAR, 16.--BADALONA
Anís del
Se 'n venen frascos en
lo kiosco instalat en la
Estacil o1 forro-wril do limillolia
Eso
o M0140
DESPAIG:
Carrerde la Soietat,
1E3a (tal crii
I021011 VZIITURA
PÉR1T AGRÓNOM
ARRELATS de las millors classes de ceps americans
GARROFERS,_OLIVERA,S y ATMETLLERS de quatr' anys d' empelt.
ARBRES propis pera jardins y passeigs.—LLEVORS de patatas francesas.
• • prtztree zOorrómicias • •
Rector, 91. - BADALONA
MAQUINAS "ESTRELLA"
Son las millors, las Inés perfeccionadas y lleugeras
Gran. assortit de maquinas
rectiltneas pera fer initjas.
Vendas al contat y áplassos
desde 2'50 ptas. setmanal8.
río compreu cap máquina de cusir ni de fer mit!as
sens visitar avans aquest establiment.
CAratErt 3DEL mart. G.—BADALONÁ