Gent nova. Any 11, Núm. 405 (28 ag. 1909)

              Mal% CATALANISTA SORTIRA CADA DISSAPTE
ANY XI BADALONA 28 AGOST 1909 Núm. 405
Redaccí6 y Admínístracíó: Lluch, 51, 53 y55 y Sant Francesch, 58y 60.-Badalona
PREUS DE SUSCR1PCIÓ: Badalona, al mes 53 céntims. Fora, trimestre 1'50 pessetes. Número solt 10 céntims
Tots los trevalls se publican babe la exclussiva responsábilitat dresos autora
Vergonya eterna á aquells que, despreciant son idioma, alaben el deis altres. - DANTE
Essent nacionalista racció que en el nostre poble realisa la Unió, tenen el dret y el dever de cooperar/ji tots els catalans moguts
per les aspiracións del Nacionalisme, qualsevulga que sia llar pensar y sentir en materies religioses, polítiques y socials.
(DECLARACIó DE LA VII ASSAMBLEA DE LA UNIÓ CATALANISTA).
NOTES LOCALS
SENSE TEMA
El cronista no sab de que parlar avuy, car la quie
tut que regna—quietut que no és pas de pau—es sem
blanta a la deis cementiris.
Y a Badalona es molt gran la quietut que s'obser
va tant, que ella me confirma que la revolta que's
deixá sentir els dies 26 y 27 de Juliol no estava arre
lada en l'esperit del poble badaloní, que fou sols fruyt
d'uns quants exaltats, ben pochs crech jo, y molt es
pecialment deis professionals del desordre, classe que
animes perverses un dia varen crear a Badalona pera
servirsen, puig que durant molts anys nos deixá sen
tir aytal plaga.
Sofocada la revolta o motí, com per art de encan
tament han enmudit a Badalona les bogues qu'havien
dit que tant parlaríen; s'han tancat en llurs domicilis
els que volien destorvar l'acció de la Badalona mo
derna pera tornarla als temps de l'id econditat caci
quista.
Mes Badalona fa sa vía cap a l'assoliment de sa
redempció sense preocuparse ni tantsols ficsarse en
qu'existeixin destructors de la seva obra progressiva,
aquesta setmana la representació popular del nostre
poble, quant ja es un fet la normalitat y quant les pas
sions que desperten en els primers moments uns fets
vergonyosos ja no priven sigui dictat un seré judici,
pren un acort testimoni de sa civilitat y de sa repro
vació a tot lo que sigui tiránich y destructiu.
Y el cronista els consigna aquests fets: l'eclipse
deis que solen retrocedír als temps caciquistes; y el
trevall incansable y continuat dels concellers munici
pals qu'han vetllat en les hores d'angoixa en que uns
grupus recorrien els carrers de Badalona y assaltaven
un domicili posant una taca vergonyosa a nostra his
toria y enllotant nostra civilitat. Els mateixos conce
Ilers que'l dimars d'aquesta setmana en nom de Bada
lona protestaren deis salvatjes fets ocorreguts en la
setmana sangnanta.
BERENGUER.
L'ETERN PATRÓ ARANYA
Passats els primers dies després de la setmana que
s'ha anomenat trágica pels greus successos que tin
gueren lloch a Catalunya, creyém que ja s'ha resta
blert la tranquilitat en nostre ánim pera poguer escriu
rer quelcom relacionat ab dits successos.
No'ns proposém pas fer un article judicant, comen
tant o calificant els fets vergonyosos de la derrera
setmana de Juliol, solsament se preté fer observar una
coincidencia relacionada o conceqüencia d'ells.
Mentres els successos teníen lloch a Barcelona y
altres encontorns de Catalunya, un ídol de part de la
massa republicana a Catalunya y de la majoría d'ho
mes d'altres terrers d'Espanya que convihuen ab nos
altres retornava de l'Argentina. Aquest era l'Alexan
dre Lerroux, qui al saber els successos ocorreguts al
tocar en terra ahont onejaba la bandera espanyola —
de aquella bandera quels polítichs madrilenys l'havíen
ungit defensor únich a Catalunya an eh l — tornava a
embarcarse desseguida pera dirigirse a terres extran
geres. Aixó ho ha fet essent diputat a Corts electe
quant hi han detinguts ab motiu del sumaris que se
están fent pera jutjarlos, varis correligionaris seus,
entre ells el seu lloch-tinent y altres de primera fila.
May hem vist qui tenint un medi de defensa com és
un acta de diputat a Corts, hagi abandonat als séus,
encara que no'ns extranya tractantse de l'Alexandre
Lerroux, car sempre que a Barcelona o a Catalunya
GENT NOVA
ha ocorregut cap conflicte, petit o gros, ell sempre
s'ha trovat bastant Ilany del lloch ahont ha ocorregut.
No volém saber els motius que té en Lerroux pera
anarsen cap a Anglaterra quan essent com es Diputat,
tans serveys podría prestar als séus companys perse
guits, car al menys podría gestionar la prompte Iliber
tat deis seus companys detinguts sobre els quins no hi
haguessen cárrechs, y aconsolar ab sa presencia als
altres.
Peró si que volem consignarla clarament aquesta
nova coincidencia de que l'home que's diu revolucio
nar no l'hagim vist may en les revolucións y ara en
l'estat present no sois no hi ha estat en els moments de
revolta per estar allunyat de l'Estat espanyol, sinó
que al enterarse de l'ocorregut no vol desembarcar
se'n va cap a Anglaterra
Aquest es l'home que tants ciutadans que viuhen
en l'urb barcelonina l'elegiren disputat per créurel la
única esperansa pera l'implantació de la república y
pera l'esperit catalá.
Un Iluitador (?) que fuig quant una massa ha com
plert en totes ses parts aquell programa de revolta que
ell publica en La Rebeldía!
L'home sempre'l mateix: predicant la revolució
fugint d'ella.
Peró els temps han cambiat. Avuy se'n va sense
parlar. No sempre després d'un fet se té El alma en
los labios.
FELIU TORELLO.
DELS DARRERS SUCCESSOS
BALANS DE SANCH
S'ha de saber detalladament lo que va passar a
Barcelona durant els criminals y vergonyosos succes
sos de la setmana trágica. Cal aplegar tota mena de
detalls y anarlos consignant en les planes deis diaris
pera que en ells perdurin sempre y aquí'Is puguin tro
bar els homes que ab calma, serenitat y reflexió se
dediquin a estudiar les entranyes d'aquella trista set
mana.
No hi ha cap mena de dupte que un deis detalls mes
punyents y, per lo tant, més interessants, es el de la
sanch que s'ha vessat.
Hem procurat ter una estadística del morts ente
rrats en el Cementiris y deis ferits que han sigut aus
siliats en els Hospitals de la Santa Creu y Clínich,
procurantnos els datos en les respectives administra
cións. Hem cregut que no sería inútil ter una classifi.«
cació de morts y ferits considerantlos segons la llur
naturalesa.
MORTS
L'Administrzició de Cementiris de Barcelona ens
ha facilitat una !lista deis cadávres enterrats com a
procedents de la setmana trágica.
A la l'isla hi ha dúes divisions: la deis eadavres
identificats y la deis no identificsts.
Ab els datos que's troben en la deis identificats
henn fet aquesta classificació:
COSSOS MILITARS
Guardia civil, 1; de tropa: sargent 1, soldat 1;
guarda de seguretat, 1. Total
PAISANS
De Catalunpa:
De Barcelona, 2; de Tarragona, 1; de Figueras,
1; de Piera, 1; adultes que porten cognoms
catalans, 5. Total
4
10
De!ora de Catalanya:
DeValencia, 3; de Terol, 2; de Trunales (Segovia),
1; de Cartagena, 1; de León, 1; de Saragosa,
1; adultes que porten cognoms que no son ca
talans, 4. Total . . .....13
Foren enterrals sense poderlos identificar:
El dia 30 juliol, 21 cadavres; el día 1 d'agost, 28
cadavres; el dia 5 d'agost, 5 cadavres; al Ce
mentiri del Est, 1 cadavre; al Cementiri de
Sant Joan d'Horta, 1 cadavre. Total . . 56
Total de morts 83
Els que no foren identificats es de suposar que: o
no tenten aquí families que per ells s'interessessin o
que, en cas de tenirles, aquestes no varen declararse
per por a l'acció deis tribunals de justicia.
FERITS
Mercés a la amabilitat de les administracions deis
Hospitals de la Santa Creu y Clínich tenim les 'listes
nominals de tots els paisans ferits que han sigut aussi
liats en aquells establiments benéfichs.
Aquí no hi ha compresos els ferits militars.
D'aqueixes 'listes n'hem tret les següents classifi
cacions referintnos als pobles de sa naturalesa:
Barcelona, 47; Ripoll, 2; Sant Feliu de Codines, 1;
Sallent, 1; Torelló, 1; Vallgorguina, 1; Igua
lada, 1; Olesa, 1; Piera, 1; Prats de Rey, 1;
Esparraguera, 1; Sant Hipólit, 1; Palou, 1;
Sant Sadurní de Noya, 1; Sabadell, 1; Mataró,1,
Tarragona, 8; Vendrell, 1; Falset,' 1; Reus, 1;
Cambrils, 1; Montbrió, 1; Espluga de Franco
lí, 1; Dosaigües, 1.
Figueres, 3; Arbucies, 2; Gasarans, 1.
Almenar, 1; Solerans, 1.
La Pobla (Mallorca), 1; Ibiea, 1.
Total Barcelona 47
Demés pobles . 42
Total catalans 89
Valencia, 8; Picasent, 1; Sueca, 1.
Castelló, 7; Pentscola,l; Vinaroz, 2Pavias, 2; Co
vas de Vinromá, 1; Benicarló, 2.
Alacant, 5; Benejama, 1.
Murcia: Cartagena, 1; Caravaca, 1.
Albacete, 3.
Total valencias y murcians. . 36
GENT NOVA
Saragossa, 4; Chiprana, 1; Escatrón, 1.
Osca: Penalba, 1; Monzón, 1; Aprés, 1.
Terol, 3; Alboza, 1.
Total aragonesos 13
Madrid, 2; Burgos, 1; Galicia: Orense, 1; Santo
Tomé, 1; Asturias, 1; Badajoz: Zafra, 1; Le
ón, 1; Valladolid, 1.
Total demés regions espanyoles. . . .
. 9
Extrangers: Habana, 1; Romayorn (Suissa), 1.
Total 2
Total no catalans . . . 60
Com ia's pot suposar no están consignats en aquets
números els ferits que han sigut cuidats en els domici
lis particulars y deis quals quasi res se'n sab ni se'n
podrá ter cap estadística, peró que han de pujar a un
número molt considerable.
Com se veu la sanch vessada ha sigut molta.
(De la Veu de Catalfinya)
ADHESIÓ A UNA PROTESTA
El Colegi de Reverents rectors de la ciutat de
Barcelona s'ha adherit a la protesta elevada pel Pre
lat de la Diócesis y s'ha dirigit al president del Con
sell de ministres en la següent forma:
«Excmo. Sr. Presidente del Consejo de ministros:
El Colegio de Párrocos de Barcelona se adhiere a la
protesta elevada por sudigno Prelado con fecha 9 del
actual. Por hoy no decimos más, Excmo. Sr. El Cole
gio de Párrocos de la capital de Cataluna que ha visto
incendiar once de sus iglesias parroquiales con sus
archivos, y esto sin causa y ni siquiera sin pretexto
alguno, mientras nosotros, que vivimos alejados de
las contiendas de los partidos nos dedicábamos á mul
tiplicar las obras de beneficencia y de ensenanza para
el alivio material y la cultura intelectual y moral de
las clases menesterosas, hoy, Párrocos sin iglesia,
ciudadanos sin hogar, que vemos desorganizada toda
la vida parroquia!, nuestra protesta debería ser un
grito de indignación. Hacemos el heroico sacrificio
de ahogar este grito en el fondo de nuestros pechos,
nosotros los Párrocos de Barcelona, que celosos de
cumplir con todos nuestros deberes, inclusos los de
beres cívicos, quizás faltaríamos á un deber que hoy
priva sobre todos los demás; el de la completa pacifi
cación de Barcelona. Cuando esta se haya logrado,
entonces los que no hemos podido defender nuestras
iglesias, defenderemos nuestra dignidad y nuestro de
recho á cumplir en una nación, que aún se llama cató
lica, nuestra misión educadora y moralizadora, al am
paro de las leyes y de los poderes públicos; entonces
será llegada la hora de puntualizar los hechos, y en
nuestra calidad de ciudadanos con derecho á interve
nir en la cosa pública de nuestro país, y de ciudada
danos de Barcelona á la que parece hay el malvado
propósito de arruinar, y si no bastara este título, con
otro que creemos más sagrado, que es el de víctimas,
se nos deberá permitir que subamos á las causas del
mal, tales como nosotros las vemos, que apuntemos
9
algo sobre el remedio, que tomando por punto de
partida las ruinas hacinadas indiquemos nuevas orien
taciones en el orden político y social, que dejen mejor
amparada nuestra misión de paz, de amor, de ilumi
nación de la conciencia cristiana, base de la concien
cia moral y social.
,Porque, Excmo. Sr., de continuar atizándose en
Barcelona ese incendio de odios brutales que bor
deen las paredes de nuestros templos, nuestras obras
de culto, de beneficencia, de ensenanza, incluso nues
tras personas, ese incendio de pasiones feroces que
en virtud de leyes lógicas puede volver á convertirse
como esta vez en incendio material, entonces vale
más que no se reconstruyan nuestras iglesias si solo
han de servir de para-rayos para amparar de primer
momento otros intereses; entonces la acción morali
zadora y pacificadora de nuestro ministerio se hace
muy difícil, cuando no imposible, y de continuar en
un estado de desorganización moral y social quizás
valdría más que siguiésemos aquel consejo de Jesu
cristo: «Sacudid el polvo de vuestro calzado y mar
chaos á otra parte.»
«En nombre del Colegio de Párrocos de Barcelona
tenemos el honor de ofrecer á V. E. el testimonio de
nuestra más respetuosa consideración.»
CONGRÉS DE GOBERN MUNICIPAL
QUARTA LLISTA DE TEMES: COUSIrUCCIÓ y con
servació de les vies públiques. Don Lluis Homs,
arquitecte.
Els municipis y el turisme. Societat d'Atracció
de Forasters.
L'habitació económica. Don Salvador Selles, ar
quitecte, advocat, quefe de la segona divisió técnica
de les oficines municipals de Barcelona.
Necessitat de crear esperit municipal. Don Salva
dor Canals, diputat a Corts per Avila y subsecretari
de la Presidencia del Consell de ministres.
Intervenció del Gremis en el Municipi. Don Joseph
Pintó, ad iocat, en nom de la Unió Gremial.
El Municipi rural. Don Candi Closa, secretani del
Ajuntament de Calaf
Els bens comunals. Don Manuel María Moragas,
advocat.
L'acció dels Municipis pera regular el preu del
gas. Circo' de la Unió Mercantil.
Ensenyança y difusió del art en lo que depengui
del Municipi.
Aquest tema se subdividirá en els següents:
I L'Art en la ensenyança primaria.
II. Ensenyança de les Arts decoratives daplica
ció a la industria.
III. Ensenyança de les Belles Arts.
IV. Els Museus.
V. La difusió del Art
VI. Les testes artístiques.
VII. La missió del Municipi en la cultura SU.
perior.
Serán desenrotllats pels senyors Rodríguez Co
dolá, Rafe! Doménech, Manuel Ainaud, Lluis Folch,
Joaquim Folch, Raymond Casellas y J. Puig y Cada
falch.
4 GENt NoVA
PER LA CERDANYA
NOTES RÁPIDES D'UNA EX
CURSI() DE PROPAGANDA
Créyem trobar un cel blau y el día de sortida vers
l'excursió projectada, es trist y rúfol. En el moment
d'arribar a l'estació del Nort, la pluja esdevé fortíssi
ma. Malgrat el temps y ser divendres y día tretze, la
nau de l'estaéió es plena Cares brunes de la gent del
camp, retornant vers les planes Iluminoses; rostres
blanchs, gayrebé pálits, fugint de la ciutat pera viure
uns curts moments, l'agradós ayre llibert de les mon
tanyes...
Deis companys compromesos, soch el primer en
arribar. Als pochs moments en Sansalvador salta d'un
cotxe. Va tot afeytat y ab el gabán al bras. Reserva
dament li pregunto si fui... Pochs minuts abans de
l'hora de sortida compareix en Millet. Vé de Masnou
y la pluja li ha fet mitja por.
Trobem un cotxe gayrebé buyt. Deixem les mate
tes. Al ratornarhi saludem cortesment a tres senyo
res. Serán companyes de viatje?
Un mosso carrilayre va tancant les portes; la
campana toca estridenta y una estrebada del tren ens
anuncia que comensem el viatje.
Una de les senyores se senyá dissimuladament; en
Millet la segueix. Jo trech el cap per la finestra, es
corcollant el temps que's prepara.
Al comensar un viatje tothom calla. Els viatjers
se miren uns als altres, cercant motiu pera encetar
conversa que fassi més agradós y menys curt el camí
Se comensa a parlar del temps, de la calor, de coses
fútils .. Els diaris són un passatemps grat. Un Ilegeix
de la capsalera fins al peu d'imprempta. Obrím El
Po/1e enterantnos deis guanyadors en el concurs so
bre «La questió del Marroch..
En Millet se posa a esmorzar. Nosaltres ne pro
testem y eh l ens fá saber que es Ilevat d'abans de les
cinch. Retirem la protesta 'y les companyes de viatje
somriuhen benévoles bo y agrahint l'oferiment den
Millet.
Al meu devant hi seu una senyora galant. Ratlla
als quaranta. Aparentment no ho sembla. Una mota
de cabells, un xich descurdats del tint, la descobreix
als meus ulls. Emperó la distinció y elegancia en el
vestir li treu anys de sobre. La seva paraula Ved con
servar un timbre escayent. Coneix que la miro y dis
cretament, ab coquetería de joveneta, adressa el bust
de formes plenes y robustes Arran de faldilla hi des
cobreixo un peuhet menut, torturat cuydadosament ab
polaca elegant.
La conversa esdevé animada entre nosaltres tres y
la senyora galant.
Oh! la joventut—diu la companya de viatje.--Al
costat d'ella un s'encomana les rialles. Quan a casa hi
tinch pollitas y pollos que venen a celebrar una festa,
un sant, me sento més jove.
De la manera graciosa com diu, me convens que
encara es soltera y procura en tot aliunyarbe de la
posta per la qual haurá de devallar. Es simpática una
dona aixís, Iluytant pera no romprels lligams de la
joventut ardida. Una dama de quaranta anys, ab ilu
sions d'adolescenta gayrebé! Desde aquestes notes
vos envío la meya admiració profonda, desconeguda
galant.
Y el temps passa depressa. Pera fer honor a les
senyores, sostením la conversa alegre, brodada de
discrecions y de puerilitats. En Sansalvador guanya
el record; oportú en les seves paraules, dona a la veu
un timbre joanesch.
Abans d'arribar a La Garriga, la pluja espetega
en els vidres de les finestres. Per una juntura del sos
tre l'aygua entra en el cotxe y unes gotes cauhen da
munt el cos blanch de la gentil dama. Per l'entredó de
la mániga s'hi transparenta la carn blanquíssima del
seu bras nú... Una altra gota fá apartar a una senyora
qui sois ha somrigut durant el viatje. Tots plegats
dihem mal de la companyía. Els qui van de tercera
deuhen haver de portar impermeable o extendre'l pa
raygua dins el cotxe.
Arribem a La Garriga. La dama y la serventa
una minyona vella d'aquelles que neixen y moren ser
vint—ens donen comiat. Les saludem respectuosament
condolguentnos de la separació. La senyora somriu
amablement. Adeu, companya incógnita! Al venirnos
el recort de la excursió que comensem, tu, visió suau,
passarás devant deis nostres ulls alegrantnos. Y al ar
rencar el tren, un altre somriure y nova salutació a la
qui veyem allunyarse, allunyarse..,
Passem rápidament devant les torres de La Garri
ga, arrenglerades. Totes elles semblen petits claus
tres. Per una finestra mitg closa surten difuses les no
tes d'un vals. Les mans d'alguna burgeseta deuhen
passar somniosament per el teclat, bo y recordant la
soirée de la nit passada... En el jardí d'un xalet, un
senyor ab mánigues de camisa, cayguts els tirants,
s'ha adormit en el balanci. Té el Brusi caygut a la
falda. Aprop seu, una tauleta de canyes virolades, en
la qual s'hi veu una xicra de xacolata, ja buyda. .
Camps y més camps s'eseorren als nostres ulls. El
quadrat de la finestra sembla un objectiu per ahont
s'hi ovira una pelícola espléndida. Els encontorns són
magnífichs y a cada recolzada de camí els ulls cauhen
plahents damunt aquells trossos de Natura. La boyra
baixa cobreix la copa deis arbres y la Ilur silueta es
devé fantástica y sugestiva.
A Vich, esmorzem. Al pujar al tren torna a ploure.
Aixequem els vidres, car l'aigtra rebot furienta dins el
cotxe. La senyora qui sois ha somrigut durant el viat
je ens fá saber ahont va. Baixará a Ripoll com nosal
tres. Aturo els ulls damunt la ciutat vigatana y sento
una tristesa extranya. Sota el cel plom, la ciutat pren
un tó més gris encara. Les cases ensenyen una patina
de velluria; velluria trista, com la casa deis seminaris
tes; fosca com els vestits d'aquets. Les torres deis
convents y esgiesies descoIlen feixugament mirant al
cel. Entre la grisor deis núvols y sota l'humitat de la
pluja, Vich té un aspecte extrany. Mitg closos els
ulls, aquells campanars y torres me semblen brassos
trements de seminarista, Iluytant per apartarse de la
GENT NOVA 5
forsa feconda de la terra, pera caure en un misticisme
sensual, torturador, implacable de la carn del home...
La visió del poble gris ha planat damunt nostre
llarga estona. Una remor incessant ens sostreu de la
sugestió y mirern part de f ora.
Són les fabriques riberenques que's troben al acos
tarnos a Manlleu. Una toca al altra. A travers deis
amples finestrals hi descobrím els telers y les maqui
nes y les cares brunes deis treballadors Quiscun de
ells canta. Un fresseig de vida intensa multa amunt.
Ruschs de treball, ahont abelles incansables laboren y
vesteixen les propies llars. L'aygua del riu, saltant la
resclosa, entona un cántich llibert que convida a se
guirlo y chorejarlo...
l'empleat
Al posar peu a terra encaixem ab el Dr. Martí y
Julia qui ens espera.
—En Serra y Pagés, qui ens acompanyará—diu
presentantlo. Una estreta de má ben amistosa al eru
dit folk-lorista.
Sortím f ora la estació y un magnífic automóvil ens
espera pera traslladarnos al cor de la Cerdanya Es
un petit saló movible de quaranta cavalls, elegant
confortable. D. Eussebi Bertrand—diputat per el dis-
•
tricte—l'ha posat a disposició de la ,Unió Catalanistab
pera realisar els actes de propaganda ab més facili
tat.
Malgrat ser l'exprés, el tren ha retardat aprop de
una hora. Són dos quarts d'una y pera aprofitar el
temps cal anar a dinar a Ribas.
Aconduhím l'equipatge y pugem. El chauffeur po
sa la má al volant y el vehícol avensa gallarda
ment...
LL. MANAU Y AVELLANET.
(Continuará).
DEL AJUNTAMENT
SESSIÓ DE PRIMERA CONVOCATORIA DEL DÍA 24
Es comensá a les sis haix la presidencia del Al
calde en Martí Pujol y ab assistencia dels regidors
senyors Botey, Monés, Planas, Ribo, Bosch, Cuixart,
Camins, Dunó, Fló, Sió, Arquer y Vergés. prenentse
els següents acorts:
—Aprovar l'acta de la sessió anterior.
—Concedir a proposta de la Comissió d'Obres
el permís que tenía solicitat en Isidro Canals.
—Passar a la Comissió d Obres pera son informe
les instancies presentades per en Jaume Rosas Abril
pera edificar una casa al carrer de Wifred; per en
Jaume Fornaguera pera edificar dues cases al carrer
de Wifred y per en Joaquim Montal pera transformar
en Magatzem les cases números 12 y 14 del carrer
del Rector.
—Quedar enterats del ofici de la caixa de Recluta,
número 63, manant que'l día 26, a les nou del matí, hi
fossin els excedents de cupo del any 1908, per incor
porarse a files.
—Aprovar la nómina de la brigada eventual co
rresponent a la setmana del 16 al 21 del corrent, pu
jant els jornals 147'75 pessetes y els carros 80 pes
setes.
FESTA MA JOR.—En Fló, demana que's paguin al
gúns comptes que no sla pogut evitar son gasto
com per exemple la copa oferta al «Bétulo Sport» y
algunes facturetes com impresos y altres
Després d'algunes manifestacions del Alcalde se
aprova.
PASSERA.—S'acorda posar al carrer de la Indus
tria, encreuhament ab la riera de Sant Joan, una pas
sera com la que hi ha al pas de la Guineu en la riera
de Canyet, després d'haverho estudiat les Comissions
de Governació y Obres.
PROTESTA.—Firmada per varis regidors es pre
sentada la proposició següent:
«Excmo. Sr.
Los enemigos del orden y de la paz, aprovechán
dose de circunstancias bien sensibles para todos, per
turbaron la normalidad en nuestra querida ciudad, lle
vando la intranquilidad al vecindario durante la última
semana del pasado mes de Julio, lo propio que en
otras poblaciones de Cataluna.
El Ayuntamiento en Consistorio dcl 29 del expre
sado mes, al lamentar los tristes sucesos, levantó la
sesión considerando qtte aquellos momentos no eran
lo más apropósito para las deliberaciones, pero como
en el sentir de los exponentes no está suficientemente
reflejado en dicho acuerdo el estado de indignación
que tales sucesos produjeron, mayormente después
que se han ido conociendo los actos de violencia co
metidos en otras ciudades de Cataluna, especialmente
en la culta capital del Principado, tienen el honor de
presentar al Consistorio la siguiente proposición:
1.0 Que conste en acta y se haga pública la más
enérgica protesta contra los actos de vandalismo co
metidos durante la semana del 26 al 31 del pasado mes
de Julio en nuestra ciudad y sentir como propios y
por lo tanto protestar también de todos los actos de
esta índole realizados en otras localidades.
2.° Que se dé traslado de dicho acuerdo al Ex
celentísimo Ayuntamiento de Barcelona, por ser esa
la Ciudad á la que más directamente se ha perjudi
cado y considerar en ella representadas las demás lo
calidades.
y 3.° Que conste en acta el más expresivo voto
de gracias al Sr. Alcalde, el cual con su celo, firmeza
y buen acierto, pudo evitar que los sucesos tomaran
funesto incremento en nuestra querida ciudad.
Casas Consistoriales de Badalona 24 de Agosto
de 1909.»
En Monés ab breus paraules apoya la proposició
dient de la mateixa que no necessita qui la defensi.
En Sió s'hi adhereix y diu que donada sa signifi
cado política deu dir que may pot gaudir de sa Iliver
tat aquell que no respecta la deis altres. S'aprova per
unanimitat.
No haventhi cap més assumpte a tractar s'aixecá
la sessió.
GENT NOVA
1NTCONTIR
CENTRE CATALAN1STA <<GENT NOVA».—Estan
ultimantse els trevalls pera la inauguració de la tem
porada teatral que tindrá lloch el día,12 del prop
vinent Setembre am l'escullida producció de Meyer
Forster, traduhida al catalá, Joventut de princep, que
segons referencies promet esser un éxit.
Es reservará l'abono de la passada temporada a
tots els que donguin avis vuyt díes abans del de la
funció.
Poden ferse encárrechs al Conserge.
**
REAPARICIÓ.—Aixecat l'estat de guerra, ha reapa
rescut el diari nacionalista Foment, de Reus, lo que
celebrém moltíssim.
**
CONCURS.—La •Lliga Espiritual de Nostra Senyo
ra de Montserrat» ha publicat les bases d'un concurs
que ha obert pera premiar ab 125 pessetes al autor
deis mellors Goigs en llahor de Sant Joseph Oriol,
poguentse, ademés, concedir dos accéssits de 50 y 25
pessetes a les dugues composicions que segueixin en
mérit a la premiada.
Els trevalls deuhen esser escrits en catalá y en
viats en la forma de costúm per tot el día 15 de Se
tembre al domicili social, Baixada Santa Eularia, 3,
Barcelona.
Formen el Jurat Calificador els Mestres en
Gay Saber, Mossen Jaume Collell, Joan Maragall,
Joan M. Guasch y el Consiliari y President de la
Lliga, Mossen N. Font y Sagué y Dr. H. Puig y Sais.
**
RENOVAC1Ó DE CÁRRECHS.—Verificada la reno
vació de cárrechs del Concell Directiu del Centre
Autonomista de Dependents del Comers y de l'Indus
tria de Barcelona, ha quedat constituhida en la se
güent forma:
President, Joseph Puig y Esteve; Vis-president I,
Joan Bas y Soler; Vis-president II, Antoni Roca y Co
dina; Vis-president 111, Amadeu Tous y Marsans; Vo
cal I, Pere Vilar y Viguer; Vocal 11, Francesch Roig
y Aregall; Vocal 111, Caries Canals y Vallés; Caixer,
Joseph Sala y Ricol; Bibliotecari, Lluis Solé y Vidal;
Secretan, Jaume Riera y Colom.
**
BENVINGUDA.—La doném a nostre compatrici
l'eminent actor Enrich Borras, qui'l passat divendres
arrivá de so profitosa tournée artística per América.
**
CERTAMEN LITERAR1-MUSICAL.—Sha publicat el
cartel! d'un Certámen literari-musical organisat per la
Joventut Seráfica de la Mare de Deu de la Misericor
dia de Arenys de Mar, concedintse els tres premis
ordinaris y vuyt d'extraordinaris a tants altres temes
literaris, haventhi un premi de cent pessetes a un te
ma musical.
Formen el Jurat Calificador: Dr. D. Antoni Rubio
Lluch; D. Ferrán Agulló; M. R. P. Rupert M.» de
Manresa; D. Ramon Masifern; D. Ramon Vinyes; don
Emili Tarré y D. Joan Draper.
El Jurat Calificador del tema musical el formen:
D. Domingo Mas y Serracant; D. Vicens M.» de Gi
bert y D. Eloy Riera.
Els trevalls deuhen esser enviats al Secretan i del
Jurat, carrer del Tussol 27, Arenys de Mar, per tot el
día 12 del vinent Setembre.
**
JOCHS FLORALS DE GERONA.—S'ha publicat el
concurs d'enguany. S'ofereixen setze premis a tantes
altres composicions literaries, excepte dos que s'ore
reixen a una composició de cayent popular pera Or
feó, a cinq veus, y a un quadro dramátich en dos actes
propi pera esser representat en entitats católiques.
Les composicions deuhen enviarse en la forma de
costúm al President del Consistori, Sta. Clara 9, bai
xos, per tot el día Ler d'Octubre venider. Els premis
se repartirán en la diada de Totsants.
El nom del Jurat se fará públich ab l'oportunitat
deguda.
**
FESTES REL-LIGIOSES.—La Confraría del PlIfÍS
sim Con de María y el Círcol Católich, devía y deu
celebrar en la Parroquia de Santa María d'aquesta
Ciutat, ahir, avuy y demá, solemnes y extraordinaris
cultes en homenatje a Ilur excelsa Patrona, ab motiu
de sa festivitat y a la vegada en desagravi y repara
ció dels greus y sacrílechs actes comesos darrera
ment, de vergonyosa y execrable memoria, seguint
l'ordre següent en els actes que manquen:
Avuy, dissapte, a un quart de vuyt del vespre: Res
del Sant Rosari, Trisagi cantat, exercissis del segon
día del triduu, cant de motets, sermó y goigs del Pu
ríssim Cor de María.
Demá, diumenge: A dos quart de vuyt del matí
missa ab plática preparatoria y cant de motets A les
deu: Solemne Ofici, ab sermó per el M. I. S. Dr. Don
Joan Rifá, Canonge de la Seu de Barcelona. A les
cinc' de la tarda: Solemne conclusió del Tríduu, ab
rés del Sant Rosari, Trisagi cantat ab acompanya
ment d'orquestra, exercissis propis del darrer día,
cant de motets, sermó y besamans.
El dilluns a les vuyt del matí, ofíci funeral en su
fragi dels confrares, socis de número y protectors del
Circo! Católich y de la Germandat del P. C. de M.
difunts.
**
RoB0.—En la nit del prop-passat dissapte y apro•
fitant l'ausencia dels duenyos, entraren els lladres,
escalant una paret y entrant se suposa per les golfes,
en la casa que viu nostre amich, el Tinent d'Alcalde
d'aquesta Ciutat En Lluis Ysamat, emportantsen robes
yobjectes d'algún valor.
Els Iladres no han sigut trovats.
**
GENT NOVA
CAPTURA.—EI dimars d'aquesta setmana foren
detinguts tres joves, un d'ells de Badalona y conegut
per haver sigut vares vegades agafat per robo. Se
gons sembla aqueix era l'objecte de la seva estada en
aquesta ciutat.
**
PUBLICACIONS REBUDES:
Cataluna Textil.—S'ha publicat el número 34
d'aquesta notable revista dedicada al estudi de les
industries textils y ses aussiliars, contenint el següent
importantissim sumad:
Text: Profesorado extranjero: Mr. le colonel Ar
nould.—Artículos: Rasos cuadrados, por el coronel
Arnould —Novedades industriales: Disposición para
descargar las bobinas de las contínuuas de hilar y dis
posición para cortar el hilo.—Miscelánea: Nuestra
exportación á la Argentina, por S. Muguerza.—Pa
tentes de invención.—Notas sueltas.
Grabats: Mr. le colonel Arnould.—Muestras foto
( grabadas. Números 15 y 16.
Suplement en colors: Colorantes nuevos para la
tintura de la lana, de la casa Ralle y C.°, Aktienge
sellschaft, Biebrich SIR.
CC:
1•••••I
lo«
Cm,
•~O
ego
Cm,
ANUNCI OFICIAL
D. Pablo Vidal Canals, ha acudido á esta Municipio
en solicitud de permiso para instalar un electro-motor de
3 de fuerza en su fábrica de curtidos, sita en la calle de
Eduardo Maristany, 15
Los propietarios ó vecinos á quienes perjudique la
referida instalación, podrán presentar en la Secretaría de
este Ayuntamiento las reclamaciones qua sean prece
dentes, dentro los quince días siguientes al de la inserción
del presgnte anuncio en el Boletín Oficial de la provincia,
pasados los cuales ninguna será admitida y se procederá
con arreglo á derecho.
Badalona, 23 Agosto de 1909.—E1 Alcalde, Martín
Pujol.
Llegat de D. Vicens de Roca y Pí.—Badalona
Bonos repartits als pobres en el mes de fuliol
de 1909.
Distric- Comes
te Cara Gallina Pa Llet tibies Ptes.
I .r 255 180 240 239 52 312'70
2.° 69 68 67 31 00 78'85
3.r 202 140 138 217 155 268'40
4." 112 111 65 60 86 139'55
5.nt 254 189 85 108 61 217'85
6.t 167 116 141 171 73 213'65
7.'" 471 416 175 567 62 531'80
Total. 1530 1220 911 1393 489 1762'80
imp F. Badia, Dr. Don, 14. — Barcelona
e=:=IC se
7
Se ven en bones condicións
una botiga de robes molt cén.
trica y ab bona parroquia.
Informes: Carme, 30.-Badalona
PRÉSTAMS y VENDES
— amb
Equitatiues condicions
Se'n faciliten en la
Notaria il'oll ARTI11111 CORBELLA
L1.1.1C)4, lo y l2.-BADALONA
Cases y Terrenos
pera vendrer
Grans vIvers de ceps amerlcans
JOSEPH VENTURA Y GAUSACHS
(Périt agrónonn) * Rector, 91.–Badalona
8 GENT NOVA
SECCIO BANCA
Eduard, Fill de Cebriá Tejedor, S. en e.ta
CornePciants-Banquers
Carrer de la Creu, n.° 66 (carretera)- Badalona- Teleíon 3035.
Cobro y Negoolació de lletres
Descomptes * Comptes corrents, Giros sobre Espanya y Extranger, etz.
TRISOL
es el menor desinfectant insecticida co,
negut pera aplicar a l'agricultura, Hor
ticultura, Viticultura y Bestlar.
Dictámens favorables deis Srs. Director del
Laboratori municipal de Barcelona y Director de
Jardins y Arbrat d'aquell Excm. Ajuntament.
Mata rápidament tots els criptógames, pugons,
cuchs y -demés insectes deis arbres y ceps y es
pecialment el conegut per POLL-ROIG á la
dósis del 4 al 5 per 100 sense perjudicar en res
l'arbre ni'l fruyt.
A totes les Cambres, Sindicats y demés
societats agricoles que ho solicitin seis faci
litará gratis el líquit necessari pera la prova.
Pera més detalls, informes y prospectes, di
rigirse als seus propietaris:
Llonch y Queralt, Temple 7
DIPÓSIT :
Real, 107. - BADALONA
Lluis Parés Basangé
Périt Electricista
Aprovat per les Escotes Superiors d'Industries
de Terrassa y Vilanova.
Instalacions eléctriquesdetotes classes ápreusmódichs
Montatje especial d' enllumenat
pera obtenlr una gran economía en el consum.
PERA. DETALLS:
CaerJ Reat,
Els eadells
El pagés que'n té al camp o al hort es
perqué vol.
Ab el producte químich Insecticida dels
senyors Lloneh y Queralt, usantlo en el
rego, s'exterminen rápidament, aixís com els
limachs, formigues, cuchs y demés bitxos
que infesten la terra, sens perjudicar aquesta
com altres productes similars.
Es ven a 10 pessetes el pot de 20 kilos, en el
dipósit:
REAL, 107.-23AD4LONA
Anis del Mono
Se 'n venen frascos en lo kiosco instalat en la
Estació del ferro-carril de Badalona
IDESPAIG:
Carrer de la Soletat,
1311,c11ciria.,