Gramalla, La. Núm. 01 (14 maig 1870)

              "1:.1;f",q 4;1
••••{ ; -
•
CATAL
Y _A
ADEINISTRACIÓ
Llibertat. 11, 2.°
••• -=
7.•
ANY I.
'si ."•.)-f
REDACCIO.
-•
. iitínl. 11, 2.6 •
BARCELONA 1.4 DE- MAIG.
. ' ...... «.• •
•
• ;.. .;; • . Dos cuartos lo nombre
•
•
•
LLITERATURA, CIENCIAS Y ARTS.
. .
. • . .
Sortirá tpts los dissapt.s.
SUMARL
•
)-: •
•Que'ns propolera fer; per1a Redaeció.—Lo 'Rey y '1 Coneeller;
per Angel Guinlerá..-,-La cienciaál akans del poble; per-P: Al
davert.—Faulas. La COney, Cali; tfa.duhida del,alemany.
L albe. y lo .elp; per J. R. y Y.—Quénto popular.,—Castella•-:;; *
• y 4 . 'agó; per FeEp• de Saleta.—Aeudiis.—Lo ramet de ,p,oyeeT
llas; per Franeesch Matheu.—Novas.—EndeVinallál
-
• I
QUE *NTS PROPOSEM FER.
Malauradament desde que acabaren:derpublicar La
Páifla y La Barretina y darrerament Lo Soinatent
-y Lo Gay Saber, Barcelona es estada &rana, de diaTis
que fessín acostúmar al poble catalárá:escriurerylle
gir en sa 'lengua propia y á-ferli coneixer sa historia
y `ls fets de sos pasats. _
Estrany pareixerá que *una ciutat com Barcelona,
que ab sens
cap periodich catalá durant.tant Ilarch espay de temps.
Mes si atenem á lo que está passant per tot Espanya,
aquest bull politiths. causa de ta_nta$ degáracias y que
ha arribat á matá per-to,t arreu los-periodichs literaris,
b'e comprendrem lo-perqué tingullloch ; be
compendrem com u.na-ciutat ,: tara alyniantá, per altre
part de sa 11engua,,..1' _hagi dexada,per. _niel 6 menys
temps mitx arraconada sens,a_tendrer:que si sa
llengua cau, lo catalá 'pert un, deIsmes-ferms puntals
ab que se sosté encara,sa terra., en -altre- teMps tan te
muda y huy poch.menys que !tildada.
A omplir aquyuit,. que ame,nassasengollir nostra
liengua, -dedicarem. nostres elforsos; nwaspilant á cap
interés personal;. puside manera que: paciara
rem las milloras que.possible 'ns:siáLii.:en'nostre pe- :
riodich.' No tenim•al bel 1 :que:.sérvar •,y -aumentar
•
afici6 á la nostra literatura, .servint--en-áix6 á nos- :
tre raare la terra catalana, que.unjorá, ennostre con_.
cepte no moit n'OS :hu::pagará.a.b:ustira.
LA GRAMALLA,,pet cuniplinab san'latent, sortirá lo ,
dissapte de cada- seffimana.-Sayi -lleguatje gef.á literari
en Tuant abjecte,á que-dedica, lo
de propagar per totas law'clases de: la sociétát la-her
mosa y enérgica parla -catalana, _
Huera dat á nostra semmapari nona.de Lá_GRA
NALLA:. Bit nona nos .ha- parescut lo -mes. *á proposit,
pus recorda, á tot •_calalá, lo lemps aqull :deis canee
ilers, en que _tant-yr tant respectats pernostres Ileys
aram; y á sos inimichs que Catalunya ehéarle á molla
estima sas antiguas institucións, jamay .coirumpudas
y gloria de la terra.en..que forenplantejadál.
' RED.A:ceI6,
,
LO REY Y '12" CONCELLER.
hin jorn, quant s' aixecava la noble Barcelona
Cuberta de grandesa ceda 'esplendor,
Y 'I geni de la fa.ma, corrid' ona .en ona
Omplint liunyanas :erras al flaire ilesos liors,
Quan coratjás deszsata los plechs de I rarnalla
Glatia per sa patria lo cor del concellery
Mes fort que '1 dur brons9, 'que dalt•la Seu, batalla;
ri ant á coligregarse lo poble en somatent;
Encés son pit, plorava_ de rabia y. gelosía
Tancat en una cambra:de sonpaiau reval
-
- g
Ferrant-Jo:dtequera..,,.:J1 jan eq.ue.yoJía -
Desfer á colps de ceptre, los furs_::dels:catalans..
Plorava, recordantne sens nuvois sa grandesa
Que avuy trob_a endalada per soserrais decrets;
I Y al veurer deis prohométas orguil y la enteresa,
Cloent los punys ab ira aixis furias digué:.
-Mal haja, ma fortuna, naál 'hajd la Plaiieta
Que 11-'-iluthinl:1a'cáMbra, délo cóhéeird&tasp,'"?
Sa,flama buf 'de 2,n .Cadireta;
Pus fins al rey obliga_ =loág'áer.4etigal. 'i•
-.?Que pacían ni.hN p-arállial; Si 'May le doblegaVan,
Ni ab pena de sas vidas, tossuts; los darnicers?'
Si en pedra diamantina mas farsas s'.estrellavan?
Res poden vuy mas-ordres devant' á' En Fivaller.
?Yergue ne va fer gala est honal:maypresencia . De digne vasallatge, si pronapte fit á Ét
Va alsarse contra.J. trono brau com:la insolencia
Est crit de rebeldia haguesse de sentir?
Que
En .: nomde -Bardelaná,' ''al key;ne faig memoria,
uvi.,jarn jút,a.re ''respectarc:
»Sí ;avuy lo,rey ;:ihe trenéa,;ah--lo alárá
»No 'canapt Ibmehatje 'ele . ciutat corni tal'.Y-7:
»Y si lo Rey braveja yaixeca sas mesnadas' •
-»Devalt f-sa:'-injagtieía-4eura ntia rah6 .
»Y aVans(sell.a-ilás,terrag ab riusele:gang- fari_gadal
»Que- laque `P. egéht-tiostre; la IT6Fdel :delhonor.- -
»Puig sieltgable-af "aiXeca...isositirá Wheroisme-,
»Sois per sos Ileys preciosas lo fro_nt abaixrá;
»Com, sois per Deu, fertg iralso's:a1.4nCió 'del abisme,
»Caurán los cims. que_ algire sa dieta en Montserrat.
»Y si lo RWile'ítáliga, 126-90ha de la 'lombarda,
»Encar que tot ha dreihr,-'salVáts 's'erán.'los_furs,
»Áb nastre,pit de ferro .1s,hi.farem:de guarda -
»y avansJaurem .sens vida que, nainvi rnoltre_ argull. rUS sáb tcá 0.atalunya gue que ín,ort . en
- guerra
I «En brassos de la gloria s' aixeca y: qadhar,:may;:-7
»Sa fama es papaliona
»Solas que la,templ s_as alas. ja may pngur..._creniar.» . .
lant gag 'I :dar agravi,
per m' haeu,
sal:S 'egial .pauralas sóriiren _de maya . «49,a u: q.uey9us; praroeto trep4jar :las-11ysi..».
L ab táls p,.1raulAs
Ill'eanfessaba ab ellas ser ma valensa un tort1,-;
•,.
Digau sombras severa,s de.naos:passatspadia
Lo .guantillet .tirarli<Ferrant rey d'`Aragó?
!Ah no: quesUár_lalluyta se Ilaulá Barcelona
Cridant desperta ferro, se yen per. tot arreu -
Vaolfalurnire lasespasacpne'ur aeanri-ome;abnrsa,driedsiroYsilaghus'earryers.
dalt en las montanyas, y baix en la pla.nuras,
Tanigois depertd.férró se-nt ab Veu-de tro;'
-fina seta la•s liosas quelaYi. ha en las sepulturas
Se sent despena ferro ab suau y trist remar!
r.danchs.Tes-pot .ma forsá quaht eitt mar reSsana,
Me 'n vaig de Catalunya per no tornarhi
Me 'n Taig puslan_realsah loslurs'á 'Barcelona
. Que al fl_soirlaá.prahameng "lijá•reys de: lo 'Sea-rey .
. . . . . .
-•-
Aixis digué una volta plorant de gelosia,
Tancat en una calibra de. isón palau reVal.
Ferrant lo de -valía
Desfer á coips de ceptre log furs deis catalals.
Aixis febrosench .deya lo geni d' ajtivesa
Que presten'Igualada doná-1' ánima.á Deu.
iLlavors_ reconeixia d' est pable la grandesa;;
Morint entre los-brassos del noble
Guitnerd, .(Dej Vendrell).
.' • •
LA CIENCIA. AL. ALCANS ;DEL POBLE.
veg?ePtaelsly?iPéeernqutée:nitpesrtint,g:-rC'aOnm gteallaednds,";_'n16-1tOvi•eegn'.éNtalos byratanns
cas venosas, perhont. "PassanTollíquits- gite '1s un,-
_
dreixen;.üóhstittaitg`. en -sa-majarlPa.rt.'15:ér aigua,
al congelargelpiehtá, 6:be rónafi S'oh deliCai teixit, á causa délrgran[atutent. que' pren, 6 be, seniillament
atura lo moviment' del -liquit,: CondiCibts- las duas
bastantas determinar
S- i;EspuWsebeS'Isagiie''l faá hgaeelg»..p-engiáekSii,:líáen né'ir,eg^sztireaíi'c qauiegua's? formes, ehfonzaria, acabant aixi ab la vida deis
peixos y seria un obstacie contínua á la navegaci6 en las regions es, aix6
es, mes Ileugerlo getque;_1' aigukpoden sens cap di
lfbaiacnup;lrtiamt avvieurraeryloIs' éVgetiiXuagareríaia1n6,folio•ss raigsmdaerls syolquacaant enemigas dl man
.?Pérqúé•-?'S de"'le'n ob'
"
. lionthí • oinanaci sitifidric? Perqué .lul
fídrich ataca la plata,_ forman un compost_ de,.sullur ddeéppolsaittaa,.lacobsren'e1gsre_y que no .altre5que ?pe, `s
" • "
, Perque en_ cerkestablünents.: sulf44kieffs,ts
d.éstrueie.n las cor-tirülS‘ ite'iccitsper-11 Perr.. qué per.a-poreota.t, p,‘ hum."ItAt y , nCaam4e-pixcionl;á.1`p,reasCeicn.ci.i,aáulfiiidríeldae: isquáee,,m`Iesg.nr,eatsnnadp.eealsptaehiprrsesj5e6-,-,d,ifdeoesrl.s
mat :aigua 1*Taeit _qu'e :ew sta..t; naikent,.4b .
. gárbijc...1'».ókígeh de 1' ,adnOsfera. y pasas, á
col telas: ditas.
-
,
-
r
- LA
'
Una guineu dugue-la nova á unal gallinas ü-alls qu' ajocats á dalt un arbre s'estavan:, de que s' ha
,
via convingut una eterna pan entre tots los animals, que perja.nt desde á las- horas lo l'oh *y la-ovelia.,_lá g4u' iunnean aymliasstatgianlalilnlearsab:elest.a.Vríoalnia-uvneiadraesr per', 16*-Vincíé
enganya.rias y que.baixessen del :ubre' Lo, ' pongué: moit' me plaul y estirá la eón' com si`nairrée-llá
-
'
-
•_ -
,-Qué miras? {ligué la g-uineu..'. •
-
—Un- cass.adar ab sos.gossos qúeve..envers aqui
,
. —Esperans que vindrem, si per cas
gossns son..amichs teus. - - qu'—eNnoc,ardaignuoé tinagsutuestasedne nlaovgausindeeu, laqupeapuodqruíea aSrer .nsí'aancya)b.a de pactar; m' en vaig.» (Traduhüldde-r-- -
—31', vaig donchs digué la guineo
.
•
••‹‘,.
LA: GRAMALLA.:
L' ALBA Y 'L CEP.
inilifil. vorera—d' un redí hi haviá
tina grossa alba—que vers lo eel
• sás tencri:as bancas—n' alsá depressaT. _
xuclantne sempre-1' aigua del »rack.
A. costa agena—se fiu tan alta
que l' admiraván—los via!jers,
y quan.t per entre—sas verdas fullas
al treneh del-auba--jugava
estas paraulas—ne, mormulava
e
orgull ínflada,—á ún iíojire cep:
donaria,.—jo elp- vergony-a-;--:7-7
d' ess,er lant:nano=sentne tan :ven; 1(1" 011')
deUS Ser molt tonto,-•-qué•no..sábs-,-Creiírer7
ni.enfilarté—eorn jo:
:.Ai aytal g,ep que n' era
d' edat madura,—Ii respongul:. __
•
—Sí xich me quedo—eregas qu' es, alba,
'-3rJainiVa ItO 4-asto_ConlitilIo•-teni0-11:- •
fent com sol dirse—ereixentse d' ase
.4.sensylonarne7-fruit al pagés.,
14..0 y miram-7y desúr414110,, 1?-•
41.1i -al, dos albá ne te,- .•
tu que 'I temps:pass0-4mentgelfullas
qué:pel,n0embre—s'. empolla, -vent
•
:
flafriclues17---dóno--al
a.3.7tals paraufas--ne, calla 1' •
sens may tornarne--:á insultá '1 cep.
-kQuants hallas ne viuh.e.n-rsobre. terra. ,
que'son.del alba—imátje 101 I
ft-'
•.
,
Qt1tNTÓ •
,•
—Seuyor, senyor, que fa aquí terraagenollat, ja ha
pa ssat lo combregá.
--No se 'n doita vergonya de ser- tan gran?
ha de prourer, si ja•corrál granotas.:4;
Yt,altres. -y altres clicteris pes l' Ititl:„..acompaiiyat de
.bolas de pa., y_algunaVeg_acla d' afgálaroneho,; si po
dia fer correr los quatre y '1 cabo per la euyna, que
feyan empujar fins al cap, de -munt al pobre senyor,
que eom mes 'Yeya en'eara des-hi
1 mes «ellas per veurer sis tornaba á sentir la veu, la
van sentír y van eomensar á cercar d' hont surtia.
•.,:Van correr tots los raeons y raconets,:,.nen lloeh
ttotaban res; fins que cap y al 4Itiin 'Is hi acut anar
_ _
IV-eurer lb:sach del drapayre, y íroVan•que era que
kdiris 111.1avia un xicotet taneat.
Plenas de por obren, y al xicot lo primer pen
sament que se li acudí, fou dir, ay! pobre .drapayre,
ja me l ha pagara...
Vetaquí que un diapass ijn.drapayra, dient ab `Ls hi esplica tót lo suceelút, dientloshi qué per
aquella eántarella que aeostuman, amor de Deu que 'I deslliuressin.
-
Una vegada era un para•que tenia un filL :Aquet-fill
era: dé Ia pell del diabla, lo_ mes pillo y mes cap vert
que s' es, vist desso.tá la. capa_ del cel. Era lo que se 'n
un "cap sens'O:tp ni:so,, una, veritable hala d
victre. :.•••
• - -
-•
-A casa sehuá hi havia unbaleó qué donaVa al earr.
rer,y en áqu.ell-baled. hi anavan. Iparare' las braricas
d' un cirerer, .pl-antatl baix'y tot rubleríd''unas ei
reras...-mes madurasl
Lo xieot, aná á estudi9 ca jisllibres? feya tots
á raléas per ferne bolas pera .alisSar‘ bárrets... Y elI
tot•IO:sant cha, fora las horas de la' fa.rtanerá 'en que
s''atraeaba.com un majadero (1y al 'baleó, afarta.nse de
citeras y. esbolotant á tothora. -que p-assava.
Son pare li ínovia, la- escandalosa, be li espolsáva,
de savint '1 cuyro,:oráplinló de »blaus a Copia'de.topu,
pero per xo, no 'n-treya res; '1 xicot tot lo diá al bal
eó y esbolota.nt á vells y joves, donas y criaturas.
Passava un_ s_eny_ó. y.
tarot- d' amen.- senyó
Que ara passa pe-'1 cantó
Tan bonich y tan bufó
Tira moix6, tira moixó;
y pom, bola al barret. Es ciar; lo pobre,sen•or tot era
girarle y aisá. '1 cap renegant y malahint per mar y
per terra,. fin.s que tot mormolant se'n anava; aixó
encara, quánt no hi havia trucu per algun pobre xi
cotet que s' estés per allí jugant, en qual cas, ell 6 be.
desdedins, de derrera las vidrieras, ó be ajagut al
baleó mirant per entre 'ls ferros, perqué aixó- sí, tira
va la pedra y anulaba la ma, en voleu de- rinrer. y d'
alegría?
passava algun senyor d' aquets desgraciats que s'
han quedat arronsats y que barretytot encara no fan
dos paras, ayl poblet, ya estaba ben fresch.
(1.1 Terme popular derivat probablemen de majadero. S' usa
ab agneis modisme.
; -
Qui draaps.--ferro vell
y '1 xieot fumentsen, responia ab rain-a-teixa canta
rella y•parlan un xich ab lo, nas:.: -
'L dimoni t estiri.la peal...
A.. tuya 'n iL
•, ,
Vetaquí qué tant y tant vá, clir, q_ue a eldrapay
re se n'li empujá la mosca al nas, y,e1j:que diu: • .,
veure caíni si bo tornas a dj.r•altra: yegafla
pujo asidalt y_ atfieu.,- elins s4úó?..) -
•
tva aiplga1,4:4!il cletbale15,...41-
tre velada- f.1, drapayre
DrapSirferró veil
•
y `I''Xi•t eSearnintló'''
dicnitf stiri
-
Enear.a. nosent aix.6 y• arrene,ay á,co_r_rer. eap•_1- dalt
'1 drapayreltat fou hu,».1`.--ADIA•Vra:í '11._fica clintra 'Isa,r--
ró, '1_Iliga. bien astret per raesque '1xicot; tot eri2a- u..
Perdol1no,•hi tornaré y_au, C
. .
_
Per '1 cámí. Vetaqui que `larapayrelablosaeh pon,- I
pt al coll, _anaya pegant•garrotaclasdient„._•:
—gantaISarró„ sino, 't pego_un _poi), bastó;--,.;
y !Ixieot ab. ven ploronera.ánava çantan_t,
.
' ---
:: .• ,
. ...,
• :-.1',.;
Vetaquí qué '1 drapayre habia d' anar-á una-easaá
cercar draps, y per-no ahar•tan carrekat ab lo sarro
que Ii•-nlaeaVa las espatIlas,-.811 que se '11 va'á. tina Casa
del--Vehinat, i
Diu--L-Au María:
—Sens-pleat fou concebuda - - - - •sq
-
-
—Mestressas, 'm voldriau-.gúádar aqUeix sackper
una estana mentrasvaig ab unaeasá.'cl.' aquí prop.
—Prou, prou, boli hanie.:. Dekeulo' aquí fins que
1' hagueu de menester. - 1 --Vetaqui que en _aqueixa e-asa hi-vivian anal:la-y
nevoda,. La tia 's'deya María, y allavóras s' estava pas
sant farina per pastar. '
La neboda m-entres ella anava, passant anaba dient;
baja la eirereta •
•
•
.
baja- lo cker45.»
'-si-hagués--eregút lo meu pare
o 'forá Sarró.. ,
•
• • •. -
Tia Maria„ passeufarina.: 9 á_
'1 sedas, al tocar á la pasterá,.anaba,fent...,-
Ca.tatrich, catatrach- li1;11 7
y 1 xieot de dintre '1 sarro abveu ploranera responia
Trayeume del sachl
--A-y, ay, tia, diu la noya,_ no b.o haveu sentít?
—Qué?
—Una veu fonda, fonda, que s_embla que plori.
—ea, dona, deus tenir las orellas á adobar_
Altre volta tornaba la naya,
Tía Mana, passeti. fajina.
catatrach
—Trayeume del sa.ehl
Vetaqui que_eam á las horas tia y neboda ja feyan
Las bollas donas lo van fer amagar, y oinpliren tot
lo saeh _ratas„gats, _ yiota, mena d".._animals,_.y_ho
tornan á lligar y á deiwho•com estava..,
Torna '1 drepayre, 's carrega '1 sach '1 coll dihent:
--,-Gracias, 'bona; dona,..Deu .vos ho pach. -
• Y ca ' al .earrer falta zeat• r•
Per la cámí ell be prou arraVa pegant garrotadas
••
al sach, dihent:
- •
,
•
Canta sarro, si no, 't pego un cop de bastó..
Pero ea, may u responia, y no mes sentia un era--
bolich de veus estranyas„ que forinabanuna orquesta
infernal.
•
•
-
• •
Vetaquí que eh quedá tot parat, desfá sarró y
pina, comensa á surtir 1111 grapat.de.lratas, gatá, y
escarbats y formigas, ycre totas inenas•Inovent Lmso
?din ,
- Vetaquí eunto "Acaba:t. ;11 , .!;ia1V-3';
" afitionat á contár.eztentos.
'?-•-=-4 •
,
.
•
;.,
,.c.AsTEL1.01 elfi :;3p
:
ha una dona -gentil.-
Quésens-parit n" restat;i •
sas parents be vidrian.
Que,"s•tornés 1 enmaridar;
Que si-en_un sot de la roca
. Tran4uiialaonada. está,
Be preu_ique andar lo vent
bossin ne dcixa 71 can; •
.
Y si esipentás y tepipestats
.. Den partirne_á dintre.:Tinar;
..:Té eorapanyasíque la guaÉdan- ;Y:nr-1.311
eittr&itotas vapassant.,:•_
( Pe.r X6 -bUscan sós paren.ts 1 I invf
.Per la vindetkun- '• ik; bgh
no hi mancan pas:minyons-J:_i
yesa. don.arli,sa.ma,.. 9.11;f1 4-1.1
„ Qtle: bonica, es, la viudeta:: 11.0á 0_11
_y alemr,: lo bonieh plau. •
"
14,101trs',$011:: lbs .que la. desitjan, -;i1j
ha quelquns;germans, j31;151)
quiscua per restar sal
•
Al altre 'I corsol llevar; &III
•
Que la. gelosía; cega, 54u ?
Y .gelosoS bis. n'. están.
Per aixó 'Is parents eseullen
. • U. Ir.
A.q.ui. se 11 ha d' emportar; -
;Y: si fá ó nO 1'. escullit
Aixó jo no ho diré pas.,
Quant del seu esculliraent
Ló-doniell las novas sab, _
No entent pas lo que li passa,
Qu'. está. hm enamarat;
Que 1 sol- n'es ella per ell -
Y 'I sol pot erilluernar.
Tant pula ho sab ah certesa
Lo. donzell deixa '1 palau,
Y seas fer gens d' aturansa,
Ne marxa ditxos aymant,
L' aureneta va depressa
Que son niu. buseantne va,
Y en busca "I fin per son- cor
Y en, sa.aymada. '1 va á buscar.
Si com.: corre son esprit
•I\e corrés lo seu. cavall •
Prou cara somni volaría,
'.Fendentne com-Ilampl' espay;
Que las alas que l' animan •
De l' amor las ha trencat.
thš -No '1 mena pas ab la brida,
- Que--un geni be 'I pot menar;
sPp LNi 'is esperons may li clava,
-Que son pit porta'! compas-.
.'49•1 MeS !hay!' qué la flamara.da.
Que 1avidía blé hadonat,. '31"íj
N' es lo corch que '1 ble ne monja
Y que ab ehl flrieix mes tartl
Per aixó á voltas s' atára
¦-•
„
GRAMALLA.. -
•
. Cana si de plana fos son cap; ,
Que 4 vegades lo fer dupla
Deinünt lo Seu• cap né
Sent una: óliva que kiSóla, -•
Y '1 xiscle aquelt ha gelat.
A la carábra de s' ayniada,-
- N' arriba '1 gentilminyó,
Y si '1 cor ans It glatiá
Be Fi glateix are-prati;
• Qu'--olla un angel paroixia
Qu' ella pareixia un so-1,-
Y un- paradís tot será-biaba;
'Que tot era 'encisador.
Aixis que l' ayman.t la ovira
D' amor ne resta,ben foll,_
Y si no esclatan sos Ilabis
Pera parlarne d'.Amor
Y si tendres no s' ábrassan
Atansats per la passió,_ -
Be ho dihuen _prou sa.s miradas,, _
Son esámart ho cliu be prou,
Be ho dihuen prou'sos. glatits,
Be s' abfassan prou sos -cortS,
Y 'š dihum saS esperansa's -
•
Y 's contan-sas
Que- îš corS tenen per entendrers
-Un Ilenguatje misteriós. _
Mes desperta apres la pensa
Y als Ilabis tornan los mots;
Per aixó aymant ne diu,
Posantse de genolto-ns,
—Jo, senora, 'm presumia, •
Trobam d' una dona aprop,
Quant veig,qu' estich en un cel
Pus que un angel e sou vol.
Perdonau 1sf acas tremolo,
Perdanaume ma impresió; •
Que la pobre papallona
Arribá-als nuvols no pot.
Perdonau si ab eix llenguatje
Vos espreso mon amor;
Que cada flor te sa flaire,
Y eixa flaire te mon cor.
•
—No hi fa res, ella contesta,
Ab accent molt amorós;
NO hi fa res que axís parleu,
Que aixís parlen ab lo cor,
Y ab lo cor dehuen parlarse
Los que vers aymants ne son
Es vritat, com tothom sab,
Que arriba molt alt mon cor
Que 'I sostenen las hassanas
.De mos avis y blassons...,
Mes sens deixarla flnir,
Ell u replica ab -calor,
—Senyora, pus de nissagas
Veig que parleu are vos,.
Heu de sevrer, castellana,
Que la nieva' arriba al sol, •
Y 'Is recons del cel, senyora,
Han resonat lo raeu nom-.
La mia branca materna,
!Be 'n guarda d' hermosas flor&
ella- n' ha sortit en Jofre,-
Que de sas nafras, sagnós
7
:
,
r
:
pintarne un-noble asea
Respeclat de tot lo mon.
D' ella 'n sortí En Berenguer,
Qui mes qu' anys tenia cor,
Que flu los préhuats usatges,
Fidels acatats per tot.
Y d' ella, tambo 'ri iisduéren
.A.Itres Berenguers tan bons.
Oíie eixa brarica tan nolmada
De Catalunya te 'I. noni.
.! Y. é4 P.altrel. !en aqUeix.a niti
D'eStelsbe'n' hi brillan prou,
Ab clara llum hi espurrieján,
L' Alfons lo batallador,
-
• •
- En Pare dit lo Catolich,.
Dé qui tindreu -bons reeorts
De las Navas de Tolosa,.
En Jaume '1 Con'qUeridor,
En Pare los deis Francesos,
De-qui .slesmént no 'baben
" A Sicilia. pregunthéo• -
Que be os ho dira be'prou
Lo brau Berenguer d' Entenza
L' esforsat Rogar de Flor,
, Que la fiaire de Ilurs.glorias
Hágudos.en Grecia un jorri?,
Proú las brisas la portaren
Per tots loS cántons .del mon.... .
Veig. -com. -voátre nissagá, . •
. . ‘»Ella.alegre li:respon,
N' és 'tán' bona col la -inehua
Sens haberni de .millors;
veig, que -de mi ion digne
Y os estimo -per..ax6;-
Y 'per aixó desde aVny.
S' unirán los nostres noms,
Y s' unirán nostres_fets
Com s' han unit nostres cors.
m' an.olaeno.,Castella-- ,
m': anomeno
medras .a.ixis
Ressoná.en laA.ambra.s's ou.
Lo-xiscletssegont da r:oliva.:
sonxisclar me fa; por!
Si un infldel-eá éstat,
Jo no diré pas qui es, . •
Que prov.. be.40 he sap tothoin.
vosallá be ho sabeu:.
'Sois voldria qu.f eáb- oltesseu
Del bon marit los gemechs,
• Ab.que se plany nit y -dia
Recordant son casalent:
Menys preaut ma dignita.t,
Ay! ni' ha enganyat ma.muller,,
y ra' ha pres los meus vestits..
Y ma llibertat.m' ha pres..
!Quin amar lo que 'm mential:,.:
!Si may sentit jo 1.' .hagués!
Aydat per En Felip quart,
Moagoig Malmetrer valgué....,
!Enor ba dels sega.dors -
Que 'ni varen serrie fldels!.
Aydad per En Felip- quint
Contra ma vida- vingué,
Y si '1 cos no im_va, matar
Prou mal al cor !ay! me feu;
- Que aymada Ilibertad
Sois la vida del cor n' es. •
I la llibertad sagrada
Me va robar lo cruda];•
Y no content ab aixó.
Ajudat per 1' Isabel,
Mon Ilenguatje volgtié pendrer,
Mon pit robarne volgué;
Que 'I pit sense '1 seu Ilenguatje
N' es flor que la flaire pert •
!Ay si m'e '-n viudes Castella!
•
!Si Aragó- tornes á ser!
Veusaqui perqué aquella óliva •
Ne Ilensaba aquella xiselets. .
FELIP DE SALETA.
ACITDITS.
•
En una reunió familiar frequentada per un lliterato,
Ii demanaren un día: q'ne liegls.queicuna-de sas com
posicions, á lo cual -S' escusá dient que volia guardar
las totas inéditas.
—Re, contesta un deis concúrrents,, ja apagarem lo
quinqué y d' aqbesta manera no veurá /a /hoz.
Un jove molt calavera,, esmorsavairaccions en una
fonda, y habeni demanat.cérvell„ lí hiportaren una de
molt curta. Se queiiáll-mosso,, y ost fent .1a cantare
Ila que en aytals casos acostuMan cridá;
—!Cervell per un senyó-que no 'n te gaire!
- * . -
„
A un senyó qué fumaba M.olt, preguntaren:
?Que fuma gaire vostél
—Nó, replicá;- na_mes. una •vegada- al, dia .
—Y era cut, perque desde '1 Matans al vespre no
apagava lo cigarra.. .
_
,
.
—?Que no te fret,, .senyo Magí, que encara va d'
estiu?
—*lea! No hi ha pas-perill: ?no ven que estich tan
embolicat de deutes?
—Vosté no es persona decent, digué-un senyó á un
pagés que passant pel•seu costaIi liabia-embru.tat la
levita ab un cop de manta.
—?Que no soch decena respangul pagés,—Si par
la per quartos1.1 te- ralló-porque soch de mil al menys.
4, - -
L'altra nit plovia d'< ntes-y no obstant lo sereno
's pasejaba pels carrers de-la ciutát.
IV. •
t _ • L-1,1
J );:`un jpve _avaro Ii preguntaren :
—Quinas noyas agra.dán, mes las rossa1,_ las
Mancas 6 las Morenas.
—En primer lloch las rossas,:reSpangné lb jove, per . qtie _son del color d' ór ; despres Ias. blancas perqUe
son un equivaled á la plata; 'y per: últim las morenas,
cjue representan los quartos. •
las negras?
—Las negras... de cap Manera, •perque son C:ani la
moneda falsa.
La meya, neta, deya.t.n avia, e molt brula.,7
: ,
—A un senyó que portamlo-parayguas fet-mal-h,
ti- preguntaren:
—?Parqué porta aquet parayguas tant vell?
—No- mosto duch quan plou, contestá.
LO RAMET DE PONcET,LAs.
•¦•••••
Quant al mon liáa una nina
un ramet u 'n dona. Deu.,
un ramet tel de poncellas
blancas com un glop de Ilet.
^
Si una flor ,ne pert•la:nina, “7:
prest «se mustiga lo- rara.
Ay, ninetas ,de la costa,
Ay!
ni una:sois tie dongueu may.
;: 5/.;.
- Una nina de la costa
;-
camina ab un loveneel
';•passejantse.peria.Platja
almatí,'bufant 1' oreiti-:
-Ella s' alluáya'
del, poble gil' al iluny se pert:
«y porta, entre sas maneías,
de ponCellaS bell-ranaet.
A cada pas qut ella dona,
lo ram son color ne deix;
_tants passos nt han camina,
que nengú
)rtothóna eekiá, la nina -
'el&ha Ttigit 'deniatinet:
.«
\-
A. la fi '1 poble la loba;
las mans posadas. en creu,
.-éstesaldaatunt.1 aTenai-portant
al pit un raMet -;--
. de: flors unís tigas: ylaegres,:: «
•
esfullada al ,bostatIseu
una flor que li In maneaba
'u maneaba _en lo ramet
y las onas tot besantla,
lienSaban-lristo- jeMeál-,
•r c.;
:211E1--
'.!¦¦•?!..q
Si una flor ne -pert la nina
prest selraustiga loyaro. -
_
ninetas de la costa, .
ni. una. sois ne ,donguew may.
F-.-' MÁTHEI.J.
--NOVAS.
•.- `i-3.8.GZÍ
Segons havem sentit á dir, lo escriptor En Fran
cescb. Miguel y Badia, está- traduhint de l' alemany
una colecció de obretas. deis autors elássichs, per lo
Istil de las que Hall' áltre'dia en la séssió que e
honor deis poetas forasterl-tilie- aSistiren á la.-Catalana
fasta . deis Pchs _florals, se dod?!.-':eiii.loAteúit Catca.-
La traducCió, se'íiS digu, q4:'s--fey:a-en -castellá, y
aixís ho' proVan laSsdos.que llelí en la citada 'reunió.
No sabem Compendrer la afició al catalá, de carta gent
que no mes ne fan us, quant se tráela de esétiurer
versos, naoltas segadas encara dólérit1;:6 be -d"-anar
als jochs fiords per donarse Ilustre. -
-
Alguns diaris han suposat que si '1 Consistori deis
Jochs Florals d' enguany, havia uigitdelSr.Älbert
de Quintana, pera donarli la englantina, que cambiés
alguns versos de la seva inspirada y valenta poesía
Lacansó del compte d'. s Urgell.
Sens estar autorisats pera desmentirho, creyem que
es inexacta eixa versió. Nosaltres tenim entés,_que
unich queli agué fou que '1 Consistori, després de
donat ja lo premi á la poesia, sapiguent que era del
citat Sr. de Quintana, Ii demaná que si volia cambiar
alguna patita cos-a, ab-cual esperit no estavan confor
mes alguns.dels Senyor mantenedors. Accedint á sas
súplicas, y no satisfent cap condició que Seu exigis,
lo citat Sr. ho modificá_
La veritat en son lloch.
En lo teatre del Circo ja, s' han repartAlPs-papérs 1
de la comedia del conegut poeta Joseph Roca, Lo Anti
quari.
Es admirable lo bon guSt Iliterari que regna entre
carta clase de gent; .qué 's din if-lústrada,'y que con
corre al Liceo. -Aixó 'ns lios fa dir lo haVér sentit de,
boca d' aiguns, lo dia del estrenó del precios drama;
histórich catalá del Sr. Ubach iliargariolci'de Prades,'
que valla mes un acte: dé la MalvaSia de:gitjes 6 d' al
guna altra d' ag. •comedias de fér iiurer que
diuhen ells, que tot lo dramaj)legat. Si aixó es il-lus--
tració, fassin lo favor de dimos los 'l'ostras lectors,
que es lo que será igiaorancia. • •
•
•
A no tardar gayre, 's posará en escena en lo teatre
„
del Odeon la nova prodticejó del Si Franéesch Palay
Briz, titulada Las malas llengcú.
"1
_
En 1' esglesia de Sta: María-idél.11.1dr, 1a novas vi
drieras que s' han. Vosat en los fiaie-Strals;eyem que .
han vingut á realiSar tina ideyá per la ciiie felicitam
coralment als quér.had inguda Tál-`.es la de posar
los nonas deis sants;•que- en ellas hi éStáá-dibuxats, y
-
. que Son també del sabtoral----cátálá,'-en nóstra llengua •
catalana.
Hora era ja de píe cómenseSsem á debtár aqueixa -
malehida cos tuna d' haverho de.-fer tot-en castellá. Ca
dascú á casa sehua que pár4 la sualletiguá. Aixó es
.lo que 'ns convé.
.---:-.-:- 5 "
S' hainaugurat en loleatredel'Odeoá una socie-tat
esclusivament cata-lana::que,,te -per titol la-Protectora
del ingeni, ab la comed:la:A-e- costa-mis:del Sr. Altadill
(Cárlos) Un lnirall . per .las1 pubillas.:LUdeátjana bon
éxit, tant per son. earácter.catal,áot 4ierla idea que
representa lo tito! -Club ha escullit; yque esperám rea
usará.
¦¦¦•¦•¦¦¦•¦•
Havem sentit .á. dir, fió Sabém _Si es eert, que 's
traetava de la: fiinda0ó;-d'.un periódic-h ,d.iári eatalá.
Moltissina nos plauria "pOg-tier veurér -portada á cap
_
. aqueiXa idea.
•
77,-7 L •
„.
Lo dijous passat vi- -estreliarse •en la --Romea «Lo
tret per la colfa.',.» el' Gonrat Roure.
Quelcunas coáás.ne foren juStament aplaudidas, y
duas vegadas se crida -al autor..En ella s' hi ihibiren, -
COM. acostuman-, - lotá. los 'actors,- y• entr4 st hi
veya y admiraba -ii:-bufona fina 'Roseta Cazurro
disfrassada de ballet; ráfé'qut ho semblaba-.
Anem, -qut encisa:Veu.rer aytals criaturas en la es
cena. Lo que puch dir'és qu.' al meil costat hi habia
un bou borne tot embadalif, que de- tant et»-tant li es
capaba: me la menjaria ápatóns.;
,
Lo dijous dia 3 del actual, tinguerena lo gust d' asic
tir á-la ,sessió que celará la J'UY& Catalunya,.en un
deis espayosos salo. ns del Cassino.Universal. En ella,
despers de llegidal' acta de la.anterior sessió. se doná
lectura de las seguents poesías, totas corresponentas
á socis de la mateixa, y que obtingueren joya ó acce
sit en los JochsFlorals d' enguany. Comensá lo senyor
•
Ubacb., vice-president d.e. la SoCietat, la lectura de la
composissió que guanyá la joya de Giron.a. Finida la
lectura, lo senyor -Nanot Rernart ressitálo Vassall
de remensa. Despues ilegí lo senyor Molins, la Qua
compoáició La fraternitat :y, lo seror pba•ch altre
de las que li- premiaren:. Lo senyor Guimerá feu
lectura de la composiciáL Conguesta de Valencia y
aprés lo senyor Riera. del discurs ,de gracia que ab
la bona espressió que l caracterisa, Ilegi.en los Jochs
Florals lo dia de[la fasta,: Molt nos plau de veurer que
'1s joyas amants de las Iletras catalanas, se apleguin
axís en consemblants vetlladas,..de las:que:u reporta
sens dupte grans beneficis la causa que defenen.
--a -
7. •
La mateixa Societat, celébrará-altre dé -sas sessions
lo dilluns próxirá, en lo mateix -sesSió que no
podrá menos de ser important, ates los jóvens que se
'las ha dit han de llegirhi.
Demá s' ohrirá al publich Exposició de Bellas
Arts en l' edifici del pasetx de Gracia.
Sabem que son naálts_los.,quadros que.dehuen figu
rarhi, y 's pot calcular lo merit de, moits d' ells tan
sois dihent que n' hi .ha deis sepyors ,Maftí Alsina,
Serrad Rigalt, Pellicer«, Torreseassana,
Nos á.legrem de tot coa; de _que ^'s fassen;--semblants
exposicions, parque creyera qu' naillor madi pe
ra fer creixer lo gust artistiéh, donan! fama als autors
gloria á la pátria.- r_ • .
ENDEVINALLÁ
Socb. 1:vea:mella
Senablo' á -Voltas uía • cristak
Altres cona la
«
farina, •
. . •!-• a -
Y mos serveys.Son moltgrans.
Lt sense -no,passa -
Y aixó que socl-i-mine.ral-, ;«,-
Dt-mh-gran .bressol estich dintre."
Jols mes datos -Iotsé.e-ndar? •
:
-
XARADA
•
-•
,
•
Per prima `1:pardal -st4i0.-,
Per prima y tersa. 'I ges
Quant diumentesals balls de plassa,
Ab ca aymada ompareix..
Dos y tersa en teniTs «ilunyans;-:
Portaban tots los guerrers.'
tersa avanS de. segona
_ •
Terme de .castellaens..s --
• .::
Una ydos allá. ens Cas-tella s
Molt y molt l.usa "I pagés;
Qu' es herbeta -naol jolia
Que remembra Sovintel: .
Lo tot d aqUéSta Xárada,_ s,
-No 'S traba la en aquest. tem-s!is
'Era prenda raspectada,
Tant pel poble cona pel
Era prenda benvolguda,-1:iiOil
• Per nobles y<per plebeys;
Escut ferm de CatalUnya "
De la Ilibertat peu ferial
En fi vara de justicia
Que ningú torsar pugué.
Homs honrats, resusitemlal
Catalans; ?la veneree
H. P. y R.-
Estampa de L1i.is Fio!.—Barcelona.