Gramalla, La. Núm. 17 (3 set. 1870)

              REDICCIó.
Ripoll, 22,
BARCELONA 3 DE SEPTEMBRE DE 18'70. NO111 17.
17113ISTRACII
Ripoll, 22, R.
Se vent en tots los kioskos. LAG ALLA.
S'EMANAR' CAVILA.
Dos qu.artos lo nombre. LITERATURA, CIENCIAS Y ARTS.
SIJMARI
Los Esbarts, per A. Martorell.—Planys d'amor; per Joseph
de Palau y de Huguet.--RefIexions sobre el C07-1211111.5212C, per Mbert
de Palomeras.—Lo frare, per Enrich Franco.—Curiositats.
-Cansó del naixament—Novas.—Xarada.—Solució. Correspon
. dencia.—Folletí.
LOS ESBARTS.
Temps ha que 's nota que, per afecte de la mala
•direcció que donan á sos esforsos los catalanistas, la
-causa catalana no fructifica d' aquella abundanta ma
nera que desitjarian los que han consagrat tots los
seus conexements á la renaxensa de nostre idioma.
Durant llarch temps, hem estat planyentnos de la
falta d aquets centres de reunió, hont se traban lo
estimol y tots los medis que son necessaris per la pro
paganda de nostras ideas.
En aquest article, pues, nos farem eco de aquestos
planys, que estan Ilensant tots los que desitjan la
'victoria de nostre penó sobre '1 penó que han axecat
los centralistas.
Procurarem fer ressaltar los grans mals que s' ori
ginan del descuyt en que 's te la creació d' aquets
centres, verdaderas minas que esplotadas per mans
espertas, serian inagotable filó per la , realisació de
nostre ideal.
Tractarém tam.bé del modo millar de instituir
aquets esbarts, esperant que Las ideas que espoSám
serán rebudas ab benevolensa, ja que sois serán filias
del bou desitj que sempre 'ns gula guata se tracta de
cosas, que de pron. 6 de Iluny puguian aprofitar á la
causa catalana.
Avuy dia son ja molts los catalanistas; mes disse
minats y sens cap mena d' orgonisació, no,donansos
treballs lo resultat que seria de desitjar. Sens una so
ca poderosa que puguia xuclar la saya de la terra y
-puguia nudrir bé tota.s las parts del arbre, prompte
morirán corsecats los branquillons. L' aygua es fon
da; y per xuclarla no es prou lo planté que arrela
molt per sobre; se necessitan las arrels del roure y
de la alsina que la saben trabar, mes que si á al cor
de la terra.
De res serveix treballar desesperadament si, per
falta de forsas, no 's pot arribar al fí de la empresa.
Lo que treballen aisladamen.t tots los catalanistas no
Suscripció; Tres mesos quatre raLs.
Sortirá tots los dissa-ptes.
's pot ponderar; mes los resultats no corresponen á
aquets esforsos.
..ikevuy dia tos los escrits catalans que vehuen la
lium pública son rebuts ab molt agrado y llegits ab
gran gust per tots los que han nascut en lo sol de Cata
lunya; mes a.quest sentimentenoble que encara nia
en son cor, no trau tant fondas arrels com podria
traurer, si aquesta inclinació natural, aquest senti
mera tacit, fos cultivat fent entrar, als avuy dia lec
tors en aquets centres, hont prompte, incitats per
1' estimo', passarian á autors y no á autors castellans,
sino á autors que escriurian tal com senten; senten
en catalá y la 'lengua catalana seria la -que usarian
per espressar sos sentiments.
Asuy,, dia nos trobem mancats d' una bona orto
grafía. Si aquestas societats estiguessen constituidas,
molt haguera sigla que gracias als trevalis d' una ó
altra ó de totas á la vegada ja que res tindría de im
posible y si molt de convenient la reunió temporal de
totas ellas no s' bagués fet lo que avuy dia tant nos
manca, lo que avuy dia entorpeix la propagació de la
nova creuhada.
Lo nombre de publicacions que ara surten es gran;
mes á ,nostre entendre no admet cornparació ab lo
nombre,que.sens dupte veurian la ilum pública. Cada
esbart.,:.per pochs rnedis de que disposési voldría te
nir un. periodicli setmanal ó quinzenal y si tan con
vingués una•revista trimestral ó un anuari.- En una
paraula,• tothom • voldria tenir. hont publicar lo que
procluhís. Tenint un órgan mollas 6 cada una d' aques
tas societats, seria aquest Molt mes llegit que no ho
son ara los que surten á ciutat, perqué haventhi mes
Ilaços entre '1 lector y l autor adquireix mes lo pri
mer las obras á fí y efecte de poder admirar lo que
son araich ha fet. L' amistat aquesta es la que des
pies d' haver passat per mil metamórfossis, dona raes
campions á nostras banderas.
Avuy per avuy, pedem ben dir que esceptuant una
que altra població que (si se cns permet la frase) te ja
organisadas sas forsa.s,- los -catalanistas le las demés
tot ho esperan del catalanistas .de las noblacions
aquestas. Cuydantse.- sois de_ saboreja.r lo deleitós
fruyt, no pensan gayre en la propaganda, 'y d' aquí
que dongan nochs resultats los esforsos dels publicis
tas. Molt al contrari passaria si cada poble, que no
n' hi ha cap que no puga ferho, tingués organisa.t un,
petit esbart, que al poch temps seria lo punt de reu- í
nió de las personas instruidas. Ans que 'I corch rose
gués lo tendre cor de 1' infant podrian arreplegarlo
per Catalunya, si no se '1 sap esplotar, á poch lo per
dem per sempre mes, que se 'ns decanta de plé á, las
'letras castellanas.
La falta d' iniciativa individual; lo dexarho tot per
los de ciutat no val res. Los fills d' aquestas proa te
nen que fer espurgant las paraulas que á dojo han
escampat per sa parla la moda, la gran munió de
castellans que ella 's cobeijan y la centralisació que
tot ho malmet.
Que 'Is centres_ de que cris estem ocupant son un
gran be per propagar en tot y per tot aquest esperit
que á nosaltres nos domina, es una cosa que no me
reix tant sisquiera los honors del dupla. Vich, que des
de alguns anys conté ja un flora esbart, ha assistit
per espay de tres mesas á las contínuas representa
cions d' obras catalanas. Lo poble qual peu fiach ha
vian já socavat los dignes individuos que compasan
la reunió aquesta, se trabará ja quant altra eran en
la infantesa, en la disposició necesaria pera poder
apreciar ja be las obras que en lo teatre havian de
presentarseli. llavent sentit lo crit d' alerta deis avan
sats centinellas que sempre 'Is deyan,-no us moveut
1' han cregut, y quant s' han trobat en las taulas ab
aquells raatexos tipos que procurava servar de la pro
fa.nació de la moda aquells soldats de nostra causa,
los han admirat y s' han aferrat mes y mes si cap en
lo que tal volta hauria abandonat molt prompte. Agra
hida als concells sans que li donavan continuament sos
privilegiats fills, ha sabut pagarlos ab usura, pues
va ben cobrir de flor las taulas del teatre quant ha
tingut lo pler de veurer á la escena obras sortidas de
la ploma de sos fills. May son ingrats los pobles. Lo.
que 's deu procurar es tocarlos be la fibra del san
timent.
Entrant ja á la farmacia d' aquets centres, dirém
quatre paraulas sobre la manera que, en nostre pobre
enteniment poden donar millors resultats.
Si 's tractés de portar á cap la instalació d' aques
tas societats, seria molt convenient que 'I, reglament
per quin haguessen de regirse fos igual per totas
Tenint un mateix nort, bó seria adoptarne un
de 1)6 y seguirlo en bias aquellas cosas que fos posi
ble, dexant al criteri de la Junta la supressió ó madi
ficació deis articles aquells, que per millar profit de:
la causa sia convenient tocar.
1 GIA-mAINA.
11....."11111111¦MPINMIll
En continuas relacions, deurian ajudarse mutua
ment en la publicació d' obras que per son merit
sian acreedoras á tal honra.
Quant á un qualsevol d' estos esbarts, se li ocor
regués un dupte que per si sol no pogués resoldrer,
deurian los altres acudir ab son saber á la resOlució
del dupte aquest.
Podrian celebrar reunions tots los esbarts, en las
que sent representats per sas juntas, se prenguessen
los acorts que semblen millors per la causa á qual
defensa estan conságrats.
Y per últim, podrían celebrarse festas com las deis
Jochs Florals de Barcelona, hont tinguesen esbarjo los
poetas y prosistas, y en que 's distribuissin los pre
mis que 's creguessen mes adecuats al objecte.
A. MARTORELL.
PLA.NYS D' AMOR.
Tota de pedra—roxenca y alta
sola si u' era—casa montana
pian lo sol puja,—tornba.nt la tarda
veus mortes, sónen—dins la solana,
mes si la iluna—riguent s' en alsa
ben esbargides—les nuvolades
cantadas tristes—eondolen 1' ánima.
--Elmir si m` veyes—grogues les gaitas,
atarais los 113vis—qu' eran de grana, -
mes trenes rosses—sempre embulladas,
mos ulls mostintse—de cor malalta,
be dexarias—de bona gana
los jochs y festes—del rey de Fransa;
be tornaries—no tardes gayre
que no puch viuree-de tu allunyada!
ma finestra—sent d' hora baxa
ixo afanyosa—gnaytant ab ansia:
tot pols y pedres—lot do! y 'lagrimes
deserts vetx sempre—envers á Fransa.
Si amor alenas—?no sents que V manca
la plahent vista—de I' estelada
-que dins la vila—no pots guaytarne?
que res componen—saraus y clanes.
ab les que mouen—les nuvolades
en esbarts negres—apilonantse
llansantne plujes:—Ilamps y tronades?-
sobirans himnes—de les montanyesl
tan cor no 's migra—en terra estranya,
hont no pots veure—la volta blava
ball virolanti-1' Arch de bonansa
ni 'I sol ves-tintnecamps d' esn3eragda,
purprant los nuValse-d` argent y grana
la boyra espessa,del prat Ilanyantla
fentla á mes correr—passar montanyes
que Iluny blavencas—y reposadas .
1' horizó senyan—de 1' encontrada!
inisents 1- aroma—de fiors tant gayas
ni les musiques—que '1s camps etzalan
en confi'as cantich—d aucells y arbres,
de beis d' avenes—el' aygues que raxan..,1*
!Ay desvariejo!—sil' amor manca
gens de bellesa—te la solanal.
quan tú ab mi eras—lo sal dáurava
les fiors rialleres—turons y planes;
ara si ho veyas—si ho'vehesses ara
tot sech y negre—buydor amarga,
Latir si 'm veyese--mitx trastocada
no vehent flors..ni plantes
fantasi an tne—sentint. tronadesi
Ilamps que. coetján—vents frets que glassau,
be dexariese-de bona gana
los jochs y festes—del rey de Fransa,
be tornarles—no tardes gayre
que tot e's negre—dins se solana
si tu no tornas—la mort m` encalsa
4 abril de 1868.
loseph de Palau y de .11.1.guet.
REFLEX1ONS SOBRE '14 COMITNISME.
L' home en son estat individual es una gota d' aigua
lora de la mar: encara menos. No li demaneu pas cap for
sa, no li demaneu pas. cap servid, parque no podrá come
plirho. Ni pot tenir amor á la gloria, ni á la patria, ni á la
familia, perque no sab que. es la familia; parque no te pa
tria; perque son cor no glateix per la gloria, ni per &tres
mil nobles sentiments, qu' apagant per algun temps la fla
marara del interés-particular, .encenen en son pit ganareis
desitjs grants, sublirns, que 1' enmenan abs fets mes gran
diosos. L' home individual s' arre.plega Sobre si mateix,
trancara los 'ligaras que.fi axarnplarian I' espera; 1' hoine
individual crea qu' ab son peder insignificant ne te prou,
sera •?.1Xis qu' al girar las atta se troba perdut en mas de
.1' inmensitat; se traba enlluernat devant de tanta llama
Sentint, donchs, I' individuo, que I' estat que li conve
nia era lsocial s' hi va valer fine y compra sa entrada y
sas veritatjas ab una mica de sa Ilib.ertat natural; 'liberta!,
que no podid ferne as perque á cada pas ensopegava ab
mil obstacles queli pribavan son cun3pliment. Pera nasal
tres la ilibertat primitiva era la Ilibertat de 1' esclavitut
perque no tenian medis pera usarla: pera nosaltres la ve
diabla Ilibertat naix del progrés, parqué 'sois ell abnna las
oportunas garantia.s pera obrar Ilicerament. ?Qué se us
andana, tenir un boa' instrument si no '1 poden fer servir?
?quése 'nsendona tenir una taula ben paradazbaa &ma
nida si no podem tastar res, si 'os tenim (..1e contentar en
mirarho, rnentres la fan' nos apreta? !Vaya quin gust!
Donehs axó valdrían los comunistas: nos voldrian dar mol -
Las llibertats sense pensar pie avegadaa Massa_ayre arriva
4 aufegar. Per axó se presentan un.s diuhen: «La natwe
ralesa era, postra: sois las litni.ts a-mples de la naturalesa
eran las trabas que s' oposavan á las nostras 'libérrimas
accions; nosaltres havem los drets que teniarn en ella pe
ra entrar en la societat, ?per qué, donchs, vosaltres, ger
mans nostres, par compte d' aqaexos drets no 'es ne do
neu uns alires que 'ras asseg.urin la subsistencia co.m ell?
?Com es que si ara 'os posea cereats á las propietats que
avaras eran de tothom y `ns °ferian aliinenl de iota mena
y per sempre, 00 assegureu alguna .cosa que. 'n sigui
digne de bratar ab lo que nosaltres deposem.». Y ab aque
1 xos arguments tant sen.se solta ni volta y tant estrafalaris
volen lo dret al treball.
S' presentan pus altres y dihuen: Nosaltres tots som
iguals parqué tots portérn los matexos drets indivíduals al
entrar en la societat, -?perqué, donchs, no tenim tots los
1 matexos en 1• estat social? aperqué tat no es de tols?) Y
ab axó pretenen compondrer la personalitat humana, y
axis desitjan esborrarla Ilibertat fisica y moral. Pró lenen
uns. arguments tan poch consequents que fan riurer de
!lástima: de 'lástima, sí: pus qu' arrastran fins als mes
horrorosas. preeipicis al pobres descuydats, pi' afalagats
ab I' esperausa d- un cel eu la terra, s' abandonan á sa
eOrreut. enverinada, no [roban al fi res mes que tot lo con
. trari de lo que la hastían promés y seuse lo poch que lenian
sense l'amor al traban que 'Ismantcnia y la tranquilitat de
conciencia que 1s aconsolava.
Diuheu que se 'Is hi te de pagar los drets que [cojan en
mitx de la uaturatesa en son asiera natural y q' han per -
dut á 1' entrar a 1- estat social. Y ?qui 'is va manar que hi
entressin? ?Qui 1s hi va fer deposar tantas y tan celebra
das Ilibertats? !Ah! es que "s trobaban Vé; es que á cada
punt, se trovaban á mancar lo ares necesari: es qu' en mitx
de la-grandaria y en mixt de tauts camps pera correr Iliu
rament 'ensopegavan ab lo mes petit 'asceta que ils des
torvaba, que 'Is hi feya cara, que matava; es qu' en
temps »de terapestat tenian de dejunar parque no tenian res
-contra '1 foch, contra la !muja., contra '1 fret ni contra cap
element; es que 's trovaban sois y 'Icor del home nato
ralment desitja companyia y sois ab el! 's sent pié; es per
qu' ab tanta,Ilibertat COM tenían no podían fer res, par
qué su vau se perdia. en lo deseet, parqué sas focas desa
parexian clavan!, de las forsas de la naturalesa. I tot lo'
qué 'is maucava ho traban en la societat y quin preu?
á un preu lo mes infira que 'S pot donar. Ab lo d' eo--
• sa que no 'n feyan res. ?Y encare no es prou pagat lo de
posament d' aquells drets ab tantas ventatges com ofereix
1' estat social. Ja veyeu, dandis, qu' es una demanda in
justa la del dret al treball; la de la seguritat de la subsis
tencia. Albert de Palomeras.
Rondallas.—La Llar.
RONDALLA. II.
LO PRARE.
(Dedzeada á mon estimat anua en loan Tasso y Vidal
En 1' esglesia de la vila—la campana toca á morts
per una tendre nineta—que morí, Den la perdó!
un baylet de la masia--á qui ella estirnava molt,
sanglotant devant la tomba,—s' está fins.á post lo sol.
—Oh, tú m` jurares ser meva,—me donares ton amor,
mes ara Instas despullas—me restan de tu tant sois.
Oh, ?per qué vingué la Parca—á arrebassarme est tresor
que mon plaher tan t sois n' era,—y que es abuy lo meu do!?
Dexeume, dexeu que plori,—dexeu calmá 9desconhort
que destrossa la meya á.nima—y que arestas clava al cor!
Ay, dorm, nina falaguera,—dessota esta liosa dorm
que dins de exa lamba freda— pronta hi reslarem tots dos.
Lo jovencel s' agenolla.,—ne l'esa alguna oració.
En la esglesia de la vila—la campana toca á morts.
II.
Si n' han passat dos (liadas—la plana está que fa gotx.
ja sona la cornamusa,—ja toca lo flu.viol,
y las ninas enciseras,—quiscuna ab son bailador,
vers á la plassa caminan—totas com jolias fiors.
Ja bailan la contradansa,—;si 'n donan de giravolts!
Ja los prornesos s' acostan—dihent paraulas d' amor.
Las mares totas cofoyas,— la baba 1s hi can de gotx,
y rihuen vehent las parchas—que hallan pera lla I< entorn.
Los musichs sana qué sona,-tothom grans crits y alegrois.
los jovenCels y ninelas—á hallar á qui mes pot.
.
Mes ;ay! que mentre en la vila—ne riu y canta toltom,
-
lo baylet de la masía—u' está ab lo semblant plorós
pensant ab aquella nina—que li dona son amor.
. !II.
Ja una setmana ne passa,—de la setmana 'n ve un mes,
á plassa s' han fet bailadas. ---s' ha oblidat al jovencel,
y tothoni qui poi s' alegra,—y las finas sonrihents
d' il lusious y d' esperansas—tenen lo capiró pié.
Una larde que corrian—vora d' un riu juganes,
vejaren que s' atansava—vers ellas un frare Ilech.
—Den vos guard', filletas rnevas,—Deu vos guard', ninas,
(del cel.
Den conservil` alegria— giraban v ostras semblants ne vetx.
Las ninetas ruborosas—se '1 miravan sonrihent;
quant una al veurel cridá:—No '1 veyeu? es lo baylet
de la masia, minyonas;—mireusel, mireusel bé.
Algunas lo rodejaren—mirantsel de cap á peus.
--Si, ninas, si; jo estimava—ab un amor verdader,
mes !ayl que la parca fera—sempre inhumana y cruel
se 'm porta. Iota la ditxa,—se m` enportá.un atagelet,
y real' desconhortat,—y oblidi lo mon pervers.
Adeussiau taladres poncellas,—que na' entorno á mon con--
I (vent. Reseu per la pobre fina—quejo estirnava, reseu
Y benehintlas a tolas,—sanglotant, se 'a `ná '1 pobret.
IV.
Al sendemá 'Is de la vila—sois parlavan del baylet;
tothom feya comentaris—las vellas parlant als vells,
los' joves á las minyonas,--aquestas als jovenets
En la vila no 's parlava—no mes que del frare llech
Al cap de un any en 1' esglesia—hi havia un salve re--
(quiem.
per animeta d' un frare—crue havía volat al cel.
Enrich Franco.
(Tramesa pel corren):
CURIOSITATS.
Quadros prineipais deis antiehs pintors greehs mes
eonegats.
Antidotas.—Un campió arnaat d' escut : lo Iluytador y
flautista.
Antifilis.—Un noy ventant lo foch.—Las filadoras voltant
lo fus.—La cassera del rey Ptolorneu y un sat,ir es
piant.
Apeles , nat en la illa de Cos ,. una de las del Arxipelach
greda (huy dia Stanchiou) patria també del famés mete
je Hipócrates.—Una Vénus no., que deixá sens acabar
y ningú s' atreví á ferho.—Lo rey Antigono.—Alexan
dre brandrant un Ilamp.—Lo corteig de Megabysis, sa-.
cerdot de Diana.—Clitus , preneut son capell de mana
de son escudar , al moment de marxar á la guerra.
Un chicharel-lo grech.— Menandro rey de Caria.—
-Aricen.—Lo actor trágich Gorgostenes.—Las Dioscuras.
—Alexandre y la Victoria.—Belona encadenada al carro
de Alexandre.—Un héroe nú.—Un cavall.—Neopto
lemo lluytant á cavall contra 'Is Persas.—Archelon s
sa.muller y sa filla.—Antigono ramat.—Diana dansau t
LA. GRAMALLA.
.ab s'as donzellas,.—Los tres quadros coneguts per los
notas de Lo .11ampech, Lo Irá, Lo Ilamp.
Apolodoro cl' Atenas.—Un saeerdot en adoració.—Ajai
inflamat per lo foch del llarop,, ab. que '1 castiga Minerva
per haver violat tt Cassandra á din s del. mateix temple
de la Deesa, despres de la rendició de Troya.
:Aristides de Tebas, del temps de. Apeles.—Una eiutat pre
sa per asalt ; lo principal epissodi es una mara nafrada
y á punt de morir.—liatalla contra `1S Persas.—Una
correguda de quadrigas (carros de dilas todas tirats per
quatre cavalls en fila).—Un que suplica.—Una quadri
fla-de cassadors ab las pessas mortas.—Retrato del pin
tor Leoncion.—Biblis (donzella que s' enam.)rá parda
dainent de son e.erma Cauno).—Baco v Áriana.—Un
actor trágich acompanyat d' un noy.—nn vell ensen
yant á pulsar la lira á un noy.--.-Un malait
vell nafrat per lo senglar de Calydon (ca
pital de la Etolia, hont regnava Eneo, pare de Meleagro,
qui mata al monstruós senglar que havia ferit á sa
aymia Atalanta , á qui Ii regala '1 cap).—Un quadro
alegórich de Priarn y d' Ulisses.
Ártemon.—Danac y '1s corsaris.—La regna Stratonice—
Hércules y Dejanira.--- Hércules en lo mont Eta.—
Laomedon, pare de Primo, rey de Troya
Aristolao.—Epaminonda.s.— Pericias.— Niedea.—La Vir
tut.—Teseu.—Lo pobie d' Atenas personificat.—Una
. hecatombe.
Aselepiodoro.—Los dotze 1)eus majors: Saturn , Júpiter ,
Neptú, Pluton, Minerva, Apolo, Diana, Marte, AJercuri,
. Vénus, Ceras, Juno.
Singeuicon.—Aquiles disfrassat de
noya per no haya- d' anar á la guerra de Troya , que
segons orada havia d' esser son sepulcre.—Un pala
frener.ab un cavall.
Cydias.-L-Los Argonautas.
EChion.—B.aeo.—La tragedia y la comedia personificadas.
—Semiramis.—Una vena ab dos fanals al devant de
una casada d& poch.
Euyiranor.—Un combat equestre.—Los dotze Deus.—
Teseu.—Ulisel fingintse ximple per no haver d' anar
á Troya.—Un guerrer. envaynant la espása.
Filoxenes d' Eretria.—La batalla (II Alexandre contra Da
rio rey deis Persas.—Tres Silenos,..
Limonaih de Bizanci.—A:jax.—Medea.—Orestes.-1fige
nia á Taurida.—Un mestre de gimnástica.—Una familia
noble.—Una Gorgoria.
Nicias d' Atenas.—Un bosch.—Nemea personificada.—Ya
co.--`14 jacinto.— Dina.—La .tomba de Megabysis.
—La Nigromancia d Homero.—Calipso, Jo ý Andro
meda.—Alexandre.—CaliPso asseguda.
Nicomach.—Lo robo de Proserpina per Plutó.—La Victoria ,
muntant al cel dalt d' un carro.—Ulisses.—Apolo.—
Diana.—Cybeles asseguda sobre un 11e4.—Bacautis y
sátirs —Scylla.
Pámfilo.—Un combat devant la vila de Flio.--Una victo
ria deis d' Atenas.—Ulisses dins sa nau.
Parrasi d' Efeso.L-Lo famós qu'al.° de la cortina. Par
ras' tenia per competidor al famós Zeuxis, qui per ven
pintá uns rahims ab tanta perfecci6 que, '1s aucells
'anavan á picaulos. En cambi Parrasi pinta una cortina
tant al natural que Zeuxis seas sapiguerho anava per
tirarla. Adem.és d aquest. l'amos quadro se. saben d ell
los següento:—Lo poble d' Atenas personificat.—Teseu.
—Melea.gro.—Hércules y Perren.—Lo gran sacerdot de
Cybeles.—Una dida de Creta ab son nen.—Filoctetes.
—Baco.—Dos noys acomp.anals. per la Virtut.—Un pon
tífice y un noy que dú una caixa d' encens á la ma y al
cap una garlanda de flors.—Un corredor armat , I
• velsant lo palench.—Un altre, deixant las armas á la fi
de la
ses.—Ajax dispute•t ab Ulisses sobre á qui pertanyia
la armadura d' Aquiles. -
•
Pctusanias de Siciona.—Lo asseguda coro
nada de flors.—Una hecatombe.
Polignoto de Tassos.—Un guerrer ab son escut.—Pinta
ademés molla part del temple de Delfos y del pórtich
d' Atenas.
Protogino.—Lo Lialysso.—Un- sátir morintse d' amor.—
Cydippo..—Hepolemo.—Filis meditant.—Un atleta.—Lo
rey Antigors.—La mare d' Aristóteles.—Alexandre.—
Lo Den Pan.
Pyréiao.—Pintá ab gran perfecció quadros de género gro
tesch per 1' istil de la .moderna escola flamenca; botigas
de barbar, sabaters, ases, etc.
Sócrates (no filósoph).—Las filias d' Esculapi , Hygia ,
Egle, Panacea.—Laso.—Enos ó un corder trevallant.
Timantes del temps de Zeuxis y Parrasi.—No mes se té no
ticia que de dos quadros seas: un , representant lo sa
crifici d' Ifigenia , en lo qual tapa ab un vel la cara
d' Agamenon, pare de la sacrificada al Deu Neptú, pera
que dongués bou viatxe als grechs que anavan á Troya,
dihent que ell no sabria com representar lo dolor d' na
pare en aquellas. circunstancias.—Ademés un quadro
en que per doná una ideya d' un, gegaut pinta. á un
sátir amidantli abr una llansa.lo dit gres.
Zeuxis, fill de Heraclea.—Alcmena.—Lo deu Pan.—Pene
lope.—Júpiter assegut en son trono y voltat deis Deus-,
que están en segon terme.—Hércules , quant noy ofe
gant duas serps en presensia d' Anfitrion y cl' Alemana
qui 's torna tota groga d' espant —Juno- Laciniana.—
Helena.—Marsias.—Y finalment lo quadro deis rahims,
de que havem parlat mes amunt al mencionar la com
petencia entre ell Parrasi-, que '1s aucells anual' á
picar , ab gran disgust sea , que vaya que no era proa
ben pintat un noy que al costat deis rahicos hi havia
posat pera fer fugir ale aucells.
— 8 —
XV.
Ne,vetllan son voltant altas montanyas
y '1 vell Montseny cubert tot temps de neu
37 '1 Montserrat, V e9erit seu ahont
lo catalá ab sas•hassanyas; ofereix
També 'n devalla un riu del mas al peu,
adornan/sa corren ti ayrosas-canyas:
Tambšai devant ne té la blava mar
•qu' ab sa grandesa '1 pir ne fá axamplar.
!La mar! .. !la mar! bressol que ab sas onadas
Be gronxa,ab grats encants á I esperit,
contantli ab sa remor glorias pasadas
y d' esperansa omplint lo tendre pit,
camí pié de, floretas perfumadas
qu' á 1' ánima u' enmena á 1' iníinit.
centre de brisas de dolcissim vol
que del cor ne refrescan lo greu dol.
N' está 1 mas com colom *cacle/
entre mitx de. la brássa y blanca llór,•_
al Iluny del .1Iuny y,. ell. á a' al indrel
s' hi.axeca un carnpanar abmoit primor;
qué, coro guayta fideli. n.e te `licap,tret,
pel demunt d una: vil& d' ample port;
qu' ab sas blancas casetas,escampadas,
ne Pareix uurgegut entre. mil Mas:
CANSÓ AL NAXEMENT.
(Cansó popular extreta d' un,.manuscrit del segle passat).
Vuy que contam vint y cinch de Desembre
que mes cruel se demostra lo fret,
una agraciada galan donzelleta
ne ha parit un boniquíssim Minyó.
— 5 —
VL
Jo també á tu t` invoco, ma estimada,
perqué ab ton, tendre amor dolsa m` ispiris
Vaixís beuré 1' inspiració envejada
com la. rosada 'n beuhen. los pur
y aixis son: foch, enla encisant mirada
jo 'n troharé, mentre. amorosa 'm miris.
Si; estiman sempre coa testimajo
y sempre cantaré ab inspirada:
VIL
Estimara,. que 1' amor nt es llamarada
que del. dapte 'n, desfá lo fréstech. gel,
y, '1 has del cos trencanne.ab. sa mirada,
á 1' ánima n enmena fins al:col,.
ahont,. demunt de somnis recolsada,
de tendres, mel,
y axis canta encisant; y aids s'. inspira_
donan enveja á.laines, bona lira.
!Ay estiinam, que déch-cantarne amor-,
y lo que no se sent no s potcantar:
ab ta pasió santa ómple-'m lo cor.
qu' axis 1' inspiració- podré-trohar;
pus la que dech cantar, u' es una flor
que com lo teu té 1-' aire y- té-1' esguart:
estimam, maca, que al alssar ma vea
axis podre cantarne Is amor ten.
LA GRAMALLA.
No ploreu, no, manyagnet de la Mara,
no ploreu, no, manyagnet del meu
Al eixir de las virginals entranyas
apar que tot se dirritia en plors,
y la Mare pera aconsolarlo
cantava esta linda cançó:
Preneu per ara esta mamelleta
y alimentauvos del suau
- daume fillet, una estreta abrassada,
jo vos faré vint y cilla mil pátons.
Sereu Vos Bisbe, Cardenal y Papa,
Rey y Supremo monarca del mon,
vindrán los Reys del Orient á adorarvos
y á offerirvos los seus graos tresors.
També contents vindrán de la montanya
los pastorets parqué un resplandor
assegura que naixeu en la terra
per desIliurarlos de pena y dolor.
Vos faro un vestidet tot de llana,
y una coleta ab punteta de or,
y una faixeta brodada de perlas
que cenyirá lo vostre gentil cos.
Y parqué no tingau tant gran cansanci
vos vull fer un boniquíssim brassol,
y vos cantaré molts suaus cançonetas.
largué vos prenguia la dolçeta son.
NOVAS.
¦¦••
La J'ove Catalunya.—Esta Societat celebrará
sessió ordinaria lo dimars 6 del corrent á las 8 del•
vespre en lo local acostumat.
Barcelona setembre de 1870.—P. A. de la J., 1
secretan, A. Aulestia y Pijoan.
Lo conegut escriptor valenciá senyor Palanca , se
proposa introduhir en lo teatre d' aquella ciutat lo
drama escrit en la 'lengua de la terra , y á est efecte
té ja escrit un drama en tres actas y en vers, de cos
tums valencianas, titolat Tres rosés en un lemell.
Celebrem la idea de dit senyor y per ço'‘I felici
tem. Ja faya temps que Valencia necesitava un teatre
propi , per no tenir qu.' anarse divertir ab las cosas
de fora casa.
Segons tenira entés demá celebra la humorística
Societat antidinascomopoliterápica lo seu dinar de re
glament.
Sabana que, al afecte, 's fan molts preparatius. S
pronunciarán molts discursos, tots en catalá.
Axis va bé.
Lo conegut escriptor y poeta catalá N' Enrich Clau
, di Girbal, ha sigut nombrat cronista de la Universitat
libre de Girona.
Al dar esta nova, felicite.m á dit senyor per soft
nombrament, y nos n` alegrem de tot cor.
XARADA.
Ma primera es una bestia,
segona es membre important,
y es la tercera una nota
de la escala musical.
Tercera y quarta es distancia,
dos y iu es qualitat,
primera y dos es un membre
luí y tres es per caminar.
Lo meu tot es una planta
que pot servir als malalts.
(Tramesa pel correa.)
B. R02.g.
Sol-lució á la xarada del nombre passat:
Jo 't saludo ciutat noble,
Jo 't recordo Atenas gran,
Palau ahont varen nexe
Tant las ciencias com las arts.
Joseph, Sugranyes.
(Tramesa pel eorreu.)
Correspondencia de «La Gramalla.»
Un de la muntanya, Barcelona: no li podem insertar perqué
no es exacte.—A. Pons, idern; passaran á cobrar. De '1 demés
no '1 podem complaurer.—A. Trilla, Cervera: los enviarem de
nou.—Joseph Palau, Cardona; nos n'hem quexat moltas voltas;
si are no se `ns aten, apel-larem á altres recursos.7-Joseph
Sugranyes, Barcelona ; ja ho veu.—Emili Coca y C, idern.
s' insertará á son temps.—Joseph QuerollSam, idem; la soluci6
arribá tart, lo demás no 's pot insertar.—E. P., idem: no S'ha
insertat perqué no li ha arribat lo tona.—Un noy de Sant Poi,
idem; rebut lo seu ; está b.—Roch Roig, idem: s'insertará á
son temps.—.1anme Gliabert, idem: queda suscrit.-:-Pau Yalls,
idem: u agrahim l'intenció. mes tenim ja molts compromisos,
Bosch Pascual y Joaquim Vastells é Isern, Cassá de
la Selva, quedan suscrits.—Enrich Pons, Barcelona: no '1 po
dem complanrer y ‘ns sap greu.
Estampa de Lluis Fiol.—Barcelona.
6
Y 'n cantaré ab la llengua de ma terra,
qu' ab ella la Treseta enrahonava
quant á son estimat sota la serra
sas il-lusions y son amor contava.
Ab ella quant á Grecia- cn fiu la guerra
també•En Roger de Flor als seus parlava;
y ah ella 1' Aussias Marc, ab dolsa véu
mil tendresas ilensá per tot arrea.
X.
De ma terra ab la Ilengua vull cantar,
que lo que 'n vull cantar me surt del cor
y sois ella del cor ne pot brollar
pus las aitres del cap ne son la flor.
No hi fá res que la vulguin mensnreuhar,
que sempre 'n té sos martres lo millor.
També al Dant y al Petrarca 'n meynspreuhavan
y tothom ara vol lo qu' ells cantaban.
XI.
!Oh si á n aqueixa parla taut dexada
jo del geni po2-,ués darli valor;
si arreplegant del cor la Llamarada
jo las pogub alsar, donant mon cor;
hasta n' oblidaria á ma estimada,
hasta 'n rabassaria mon amor,
parqué sens lo parlar de infantesa
lo pit no pot cantarne sa tendresai
— 7 —
XII.
No hi fálpas res que 'n sigui aqueix llenguatge
aspre com de ma terra las montanyas;
axó ho fá parqué u' es fidel imatge -
cl` un poble ferm y gran per sas hassanyas,
d' unpcble que 'n guarnexen son brancatge
proesasy virtuts, jamay, vils n3anyas:
que la:jada n' segueix del poble '1 geni
obehint del progrés á n' al conveni.
XIII.
Vull cantarne la nina d' un vell mas
qu' en Catalunya, 'n té sa nomenada;
vull cantarne sa vida pas per pas;
vull cantarne la font que tan li agrada;
y també tots los sers qu' ab mágich Has
lo cor ne Iliguin de la nina aymada;
y tot axó sa saya 'n perderia
si ab ma nagua contar' ho no podía.
Al derrera del poble de Malgrat,
que n' es deis mes vellots de la marina,
y al demunt d un petit turó enlayrat
Sc hi trova '1 mas ahont viu la tendra nina.
Encar té algun torratge enmartelat
y pels amagatays té alguna mina;
qu' es lo mas mes antich de encontrada
y 1 que per tot n' esten sa nomenada