Helix. Núm. 09 (1 febr. 1930)

              vilafranca del pellcd~,
UNAS LINEAS AUTOBIOORAFICAS
e •
Hay en mis ,'enas sangre líbica (Me enternece demasiado la dureza. La Vida sin Arboles.Y el cielo
áspero como jaique). Y noto en mi una turbadora raíz de humildad y de soberbia: ¿cristianismo.
islamismo?
Hay, en mis perfiles de carácter, tendencia absorvente, románica. Amor por lo claro. Y plástico
de la vida. Por lo dogmático. (¿Es esto ser católico, imperialista?)
Hay en mi mentalidad girones de inquietudes-críticas-rubias. Romanticismo. Oercnanldad.
Me atraen las máquinas y creo'en la Universidad laica. Mis ideas salen siempre de la cabeza con
manteo protestante.
Soy un contemplativo Me repugna la acción. Sin embargo, no puedo vivir sin la acción porqu~
siento, a la par, la indignidad de la inercia vital.
Mi tendencia, mi destino es nihilista. Y atroz. Tiendo hada el quietismo, la autonegación y la
caquexia de cuerpo y de alma. Hacia el éxtasis. Creo que soy un místico.
Pero mi ambiente industrial, mi hogar, mi orgullo-me impiden realizar hasta ahora-¿alQuna
vez?-mi último postulado psíquico y constitutivo.
Soy alegre y taciturno como dos discos de gramófono dispares. Creo en el deporte pero no lo
practico. En el rey de bastos, en la política y el arte heraclidas, pero mis manos son incapaces de
sostener otro peso que el de un libro. (Me entusiasmarla ser un buen soldado, en un régimen anár­quico).
No soy mujeriego Amo a una mujer desde siempre y para siempre. Como un fraile sincero ama­rla
un culto privado de Virgen Madre.
Me resbala el mundo cortical. Yo no hago nunca las cosas que hago. Yo no he hecho L<J Gaceta
LiterarúJ ni la Exposición del Libro Catalán, ni nada. Ni siquiera, caai, mis libros hasta ahora pu­blicados.
El que más prefiero es el de eYo, inspector de alcantarillas., que no ha tenido éxito en
Espafta. Ahí me he dejado traslucir en mi yo más aterrador.
Soy ingrato a fuerza de delicadeza, con las gentos. Mi ilusión es ser social. Peco mi querencia,
la absoluta soledad. En el fondo, !Soy un poeta que es Consejero de Fábrica y viste mono azul de
operario, y nunca escribirá versos.
G I M E N E z e A 8 A L L E R o
• J
Abril 1929: Nl/N' tlel a.e ~ 1M' l. _ •• ,...
I
L L u
El primer contacte amb
cUlysse» iou motiu per a mi
d'una inesperada decepció.
Vivament encuriosit per un
article de Valéry-Larbaud
a la N. R. F. paJlant d'a­quest
llibre, vaig procurar­me
el text angles (no traduit
encara a cap altra llengua)
masaa fiat en els meus co­neixements
d'aqueU idioma.
La lectura-si lectura se'n
pot dir-d'algunes págiRes,
amb un enervant i infruc­tuós
treban de diccionari ,
e~ féu desistir ben aviat del
meu intento L'angles de Joy ·
ce, esmaltat de mots irlan­desos,
argJ1t periodistic i
pur sla",g londinenc, barre­jat
amb vocabularis de l' e­dat
mUja, academismes i
lldhuc amb invencions ver·
bals inedites, resultava per
a mi poc menys que inintel­ligible.
El meu desíg de co­neixer
una obra que sospita­va
única i d'assimilació in­dispensable
donades les me­ves
preferencies literaríes,
t"sdevingué encara exacerbat
davant aqueIl fracaso Aixo
explica que, totjust apare­guda
la venió francesa, por­tada
a cap per tres traduc­tors,
un d'eIls angles, assis­tits
pelpropiJoyce(aixom'a­consola
una mica) m'apres­sés
a adquirir-la, malgrat de
tractar-se d'un tiratge limi­tat
j carissim. Calia encara
un altre sacrifici. Trobar el
temps necessari per llegir
amb atenció unes noucen­tes
pAgines in-quarto, ata­pe1des
i dificils. Uns lIeures
d' aquest istiu darrer me'l
I s M
proporcionaren. Pero no he
tingut encara, malgrat de la
meva decidida voluntat de
fer-ho, el necessari per con­cretar
en un assaig, de me­sos
projectat, la meva opi
nió sobre aquest llibre im­
·mens i incompremible. (A­quest
darrer adjc:ctiu no és
degut a cap descuit; és ben
bé incomprensible el que
vull dir) . Les notes rApides
que segueixen. dedicades
als amics d'Helix, deuen
ésser considerades només
com a una petita anticipa­ció
provisional. susceptible
d'ésser ampliada i. fins i tot,
rectificada si convé .
cUlysse:. - aua ho sab
tothom sense haver-lo 11e­git-
és la historia d'un dia
en la vida d'un home, M.
Bloom, intimament entre­lligada-
canyamas i cordó
umbilical- amb la vida d'u­na
ciutat, Dublin. Bloom
és un petit agent de publí­citat,
fiIl d'un jueu honga­res,
d'una sensualitat vul­gar;
de mentalitat més aviat
mediocre, amb' una capa
exterior de cultura preten­ciosa
de revista de divulga­ció
científica i de pt-danteria
de fuIl de calendari. Durant
aquest dia únic, Bloom
pren un bany, va a un · en­tenament,
acut a la redac­ció
del seu diari, discuteix
amb un sinn-feiner , esguar­da
cobejós una modisteta
provocativa en la platja,
o N T
visita un hospital i un bor
deIl i, avan¡yada la nit, torna
a casa seva i es fica al llit al
costat de la seva mulIer, la
cantant Maríon Tweedy,
que ja l'hi esperava. El mo­noleg
interior de Marion,
que ocupa més de cinquan­ta
pagines sense un espai,
sense un punt ni una coma,
és una de les coses d'un ve­risme
més cru i punyent,
d'un realisme més fantas­tíc
i desesperat, més tragi­cament
- miserablement­obsce
que maihaguem Ifegit.
Pero sobre aquest episodi
delllibre haurem de tornar
més endavant . En una de
les seves visites-a l'h.ospi­tal
de maternitat - Bloom
es posa en contacte . amb
Stephen Dedalus, situat
moralment i intel·lectual-
. ment als seus antípodes,
espiritual - fredament espi­ritual-
i esceptic. La vida
de Dublin, amb els ·seus
múltiples detalIs inconexes,
és reflectida amb una minu­ciositat
atabaladora en les
conciencies de Leopold
Bloom i de Stephen Deda­lus,
separats i units alter­nativament,
al través de les
incidencies d'un dia més
vast que tota la historia
d'un poble. 1 aixo és el
llibre.
Resumir l'argument d'u­na
novel 'la ordinaria és re­lativament
facil. Amb una
mica de retenció i de capa­citat
de síntesi hom hi arri­ba
sense molta dificultat í
scmse trair gaire el seu au­tor.
Pero amb ~Ulysse :. ja
A ·
:2
N y A
és tota una altra cosa. De
moment no es percep més
que una nebulosa d'una
opacitat impressionant, un
aIlau verbal irresistible i
freneticament perturbador.
Pero de mica en mica, amo
un estor<;: sostingut de me­moria
i de voluntat, les fi­gures
es van perfilant, so;,.
geixen vives al nostre da­vant,
enmig de la prodigio­sa
acumulació de detalls,·
d'observacions, de monolegs
inacababJes. Són materia
viva, bategant, senS6 des­bastar.
Evidentment,· no es'
poden aplicar a cUlyslle»
els proceEliments, els siste­mes,
els principis críUcs
aplicables als altres llibres.
És una cosa excepcional,
completament aparto Ni
Proust-que al seu costat
resulta una lectura diverti­da-
ni el Jarry de «Ubu-Roí.
hi tenen res a veure. No
haviem llegit mai ni comp­tem
llegir mai més res que
se li pugui comparar. Unes
paraules podrien concretar
el nostre judici: «Ulgsse»
és el rosuZtat mostru6s i,
malgrat tot, magnífic, de
la impotencia artística de
tato una epoca. 1 aquest
judici no té pas, per a nos­altres,
un sentit únkament
pejoratiu.
Conegut Joyce, el super­realisme
literari -el super· .
realisme amb pretensions
de pur i autentic, no a,\udl
PRIMERES N O ,T E S
que alguna vegada havem
anomenat aplicat - perd
bona part del seu intereso
Per no dir tot , Mai cap su­per-
realista no podra depas­.'
lar Joyce, acumular més
dades del subconscient, més
Jevelacions fotografiques de
l'inconscient desfermat. Ha­vem
llegit mol tes obres su­per-
realistes: poemes, tea­tre,
novel·les. Cap d 'elles
no pot comparar-se amb
l'~piwdi del bord~ll d'«Ulys­se
•. 1 cal reconeixer, encara,
que foyce ha estat objecte
d'un veritable i escandalós
saqueig. Veritat és que la
.'leva obra pot resistir imper­tllrbable
els pessics epider­mics
del plagi.
Rimbaud per una banda
i Joyce per l'altra, han esgo­tat
totes les possibilitats li­teraries
del super-realisme.
Entre l'un i l'altJe ha anat
oscil'lant fins arribar al seu
actual, i lamentable, estat.
Aquest fet-el super-realís­me-
potser el més impor­tant
de la nostra epoca, no
té ja-si és que mai l'hi ha
tingut-res a veure amb la
literatura. Els seu s afiliats
podran fer meeting.'!, inci­tar
al crim o tirar bombes.
Pero si vol en ésser logics
amb ells mateixos no deuen
-no poden-intentar ras­soliment
de l'emoció poeti­ca
per la via literaria. 1 les
seves activitats socials en­tren
dintre rarea del trac­tadista
politic del crimina­lista
o del psiquiatra, pero
s'apartenja, completament,
de la del crlUe literari,
«Ulysse. amb tot el seu
desordre caótic, amb els
seus errors delirants, resta­ra
el millor-l'únic-docu­ment
d'aquest somni irrea­litzable
d' alguns artistes
moderns que . ('ansats de
tecniques a l'abast de tot­hom
i d 'analisis massa fa­cils,
han volgut fer viure en
les seves obres la primera
materia nua i crua-amor­fa-
amb tot el trasbalsa­ment
de la nebulosa origi­nal.
L'extraordinari monó!eg
interior de la muller de
Bloom - divuite i darrer epi­so
di d' cUlysse» - és una
cosa obsessionant que cal
haver llegit per a explicar-se.
Joyce hi segueix un proce­diment
contrari al de l' ana­Iisi
psicologic correntment
usat pels novel'listes. Ha;
vent observat que la vida
psíquica es manifesta en
nosaltres per un doll ininter­romput
de sensacions i de
reflexions cerebrals, apa­rentment
incoherents, ba­rrejades
i confuses. que és
inútil d'intentar classificar i
destriar, vol expressar a­questa
feqnentació con,­tant
del nostre esperit, a- ,
questa ebullició que ni el
somni aconsegueix d' in­terrompre
plenament, amb
totes les .'leves il'lacions i
les .'leves incongruencies, la
.'leva lloiíea interior i les
SOBRE
seves falles absurdes , Tot
un caracter de dona, en la
seva aclaparadora comple­xitat,
ens és passat pel da­vant
deis ulls -com en una
rapida visió cinematogrllfi ­ca
teta de superposicions,
f'elentíts i accelerats-en el
somni despert de Marión ,
colgada alllit al costat del
seu marit adormito Monoleg
d 'una baixesa, d'una vulga­ritat
i , sobretot-ens cal in­sistir
sobre aquest punt­d'una
obscenitat escatológi­ca,
més que rabelessiana,
que va més enlla deis Ifmits
de tota immoralítat. que
ompla d'una invencible re­pugnancia,
peró que no
g0sariem titilar de pOrDO ­grafica.
És una cosa gairebé
diabólica, de tan pregona­ment
i baixament humana.
Simplement-bestialment­humana
sen se cap besllum
de gracia, sense cap espur­na
d'esperit. Són pagines
que per uns camins inespe­rats
i despullats de tota
poesia , donen una inexpli­cable
esgarrÍlan~a de su­blim
.
1 és que tot ho és d'inex ­plicable,
de sublim i d 'i n­mens
en aquest llibre. L1um
i tenebres, caos i ordenació .
Tot pren unes proporcions
gegantines, astronómiques.
Ens senfim portats al da­vant
d 'una necessitat cós­mica
inel 'ludible. ¿Un dial
3 ,
"ULYSSE"
un home, una ciutat? IPero
si es tota la historia del
món i tota la historia deis
homes! ¿Qui sera capa~ de
posar una mica de claror en
aquestllibre, d'interpretar-Io
rectament, més enlla de les
iutencions del seu autor,
més enlla de les absurdes
explicacions criptografiques
deis seus comentaristes en­lluernats
i fanatics, que vo­len
veure-hi una transcrip­ció
exacta de l'cOdissea»,
suggestionats pel titol i per
l'aparent coincidencia d'al­guns
passatges? Perque en
aquest llibre hi ha alguna
cosa que potser caldran se­gles
per desentranyar.
Aquest monument, en el
qual Joyce esmer~a cinc
anys de la .'leva vida, que és
el resum d'una experiencia
humana i un credo artístic,
no pot ésser simplement un
mirallet per a ca~ar snobs,
O aleshores no valdria ja la
pena de prendre's res serio­sament.
Ocne l'l9J()
"
J A M E s
8111 fraseenta pablleate an aquestes planee 86n Iraduns dlreetllment de 1·lInlfl~. se­¡
rulnt I'edleló: Shakeapeare IInel. Company. Parls 1m, per un noslre amlc ben conelful
en el .6n Inlelol.etual. Es curl6s que una IIl1re obra de Joyce (A porlrllil o( ¡he ArliM
"11 11 YOQnt/ Nlln) harl ulat Incorporada a la IIleratllra espaftola amb la espl~ndldil
tredaedó que IInfeu D6maso Alonao. tamb~ sola pseudonlmo SeIlse Intentar esbrlnar
la eIIU ... dll conaemblllllt aclltud davanf I'obrll de 1'lrland~8 ens plllu avul de CflnSla­ler-!
crefea n'fe el miliar elolfl-que aques'a primer. traduccl6 al carall! ~s ran reel­lll_
8(om l. eh! seu compeny en paeudonlmo
LA GRANDES A DE ROMA
- Un moment si us plau, digué el professor Mac Hugh,
aixecant dues apacibles manasseso No ens hem de deixar por­tar
per les paraules, pels sons de les paraules. Nosaltres ima­ginem
Roma, imperial, imperiosa, imperativa o
DeIs punys rebregats tacats estira uns eloquents brassos,
tot fent una pausa:
-Que fou la seva civilítzació? Vasta, ho concedeixo:
pero vil. Cloaca: c1a\·agueres. Els Jueus en la selva i dalt el
cim de la muntanya digueren: Fa de bon estar-hi, aquí.
Fem-hi un altar a Jehovah. El Roma, com I'Anglés que se­gueix
les seves petjades, no porta en totes les costes en que
posA el peu (en la nostra costa no li posa mai) més qt.re la
seva obsessió c1avegueral. Dona en la seva toga un cop de
vista al voltant seu i digué: Fa de bon estar-hi, aquí. Fem·hi
un Ulotercloset.
-La qual cosa consequents feren, Lenehan diguéo EIs
nostres antics avantpassats, com llegim en el primer capitol
del llibre de Guinness, com llegim el primer Célpítol del Ilibre
de Guinness, eren partidaris de l'aigua ca'rrent.
-Ells eren gentilshomes per naturalesa, J. J. O'Molloy
murmura. Pero nosaltres tenim també la llei Romana.
-1 Pon.; Pilats és el seu profeta, respongué el professor
Mee Hugh.
(pag.126)
CAUSES PERDUDES
-Nosa1tres sempre som lleals a les causes perdudes, digué
el prefessor. El reeixement per nosaltres és ]a mort de nn­tel'ligencia
i de l'imaginacíó. Nosaltres mai som Ileals al reei­xit.
Nosaltres el servim. Jo ensenyo el bramulant llenguatge
J . o y e
4
E
llatí. Parlo la llengua d'una raf;a amb una mt'ntalitat que té
pel més aIt ideal la maxima: el temps és oro Dominació mate­rial.
Dominus! Senyor! On és l'espiritualitat? Senyor Jesús!
Senyor Salisbury! Un sofa un en club a ponent. Pero el Gree!
KYRIE ELEISON!
Un somriure de lIum il'lumina els seus ulls negrecerclats, o
prolonga t:ls seus amples lIavis.
- El Gree! dígué altra vegada. Kyrjos! Mot fulgurant!
Les vocals que el Semita i el Saxó no coneixen. Kyrie! L'es- o
plendor de l'intel'lecte. Haig de professar el Grec, elllenguat·
ge de l'esperit. Kyrie eleison! EIs waterfactors i els cloaca­factors
jamai seran senyors del nostre esperlt. Nosaltres som
els vassalls de la catolica cavalleria d'Europa que s'enfonsa a
Trafa!gar i de l'imperi de l'esperit, no un imperíum, que ana
a fons amb la flota aten esa a Aegospotami. Si, si. Anaren a
fons. Pyrrhus, malmenat per un oracle, feu un darrer esforf;
per a recuperar els destins de GTecia Lleal a una causa per­duda.
(pag.128)
1 ERA LA FESTA DE LA PASQUA
Tot passejant-se s'atura per contemplar un callista distri- ,
buint exactament lletres. Les lIegeix primerament al revés.
Hu fa rapidamento Aixo deu exigir una certa practica. man°
giD LirtaP. Pobre pare amb el seu lIibre hagadah, llegint a
l'inrevés amb el seu dit cap a mi Pessach. L'any que ve a Je­rusalem.
Estimat, oh estimat! Tot aquest lIarg tripijoc sobre
aixo ens porta lluny de la terra d'Egipte i a la casa del capti­veri
al'leluia. Shema Ysrael Adonaí Elohenu. No, auo és
l'altre. Després els dotze germans, els fills de Jacobo 1 després
l'anyell i el gat i el gos i el bastó i I'aigua i el degollador i
després l'angel de la mort mata el degollador i mata el bou i
el gos mata el gat.Té un aire una mica pocasolta fins que n'ar­ribeu
a veure el fonso Justicia no significa altre cosa que men­jar-
se run a l'altre. Aixo és, després de tot, la vida. Com eu
pass a via de la feina. La practica perfeciona. Sembla que hi
vegi amb els dits.
'( pag. f18) ,o
5
" u L y
IMPROMPTU
En tó ferial s'adress~ a J. J. O'Molloy:
-TayIor acabava d'arribar, suposo 9ue ha sabeu, delllit
d'un malalt, Que ell hagués preparat el seu parlament no ha
cree perque no hi havia ni un taquigraf a la sala. La seva cara
fosca magra tenia una tofa de barba hirsuta al voltant, Por­tava
una corbata desfeta i tot plegat semblava (encara que no
ha fas) un moribond ..
La sevól mirada giravolta tot d.'una per bé que pleret a
pleret de la cara de J. J. O'Molloy a la de Esteve i despr¿s
s'inclina cap aterra, cercant. El seu coll de tela sense enmi·
donar aparesqué per darreca el seu cap acotat, brut del seu
cabell flacid. Encara mirant, digué:
-Quan el parlament de Fitzgibbon s'hagué acabat John
F, Taylor s'aixeca per replicar. En resum, si la memoria no
em falla, les seves paraules foren questes.
Redressa el cap fermament, EIs seus ulls una vegada més
es feren arnatents sobre si mateixos. Un marisc esmaperdut
nedava en. les grosses lentes d'un cantó a l'altre, buscaot una
sortida.
Comensa.
-Senyor President, senyores i senyors: Gran era la
meva sorpresa a l' escoltar les consideracions adrufades a
lajoventut d'Irlanda ara fa un moment pel meu docte
cimic . Em semblava que m'havien transportat en un país
molt lluny d'aquest paí!f, en una ed~d allunyada d'aquesta
edat, que em trobava en l'antic Egipte i que escoltava el
parlament d' al~un gran sacerdot d' aquella terra adressat
al jove Moisés.
Els seus oien'ts tenien Uurs cigarcetes en equUibri per es-coltar,
1Iurs fumeroles pujaven en fragils tijes que florien amb
el seu parlar. I deixeu les vos tres retorsades fumeroles.
Venen nobles paraules. Pare u esment. Podriau probar-ha?
-I em sembla que sentía la veu d'aquest gran sacer'
dot egípci aixecar-se en un t6 de proporcionada altivesa i
de proporcionat orgullo Sentí ses paraules i llur significat
em fou rcvelat.
Em fou revelat que aquestes coses són bones les quals
no obstant són corruptes les q~als si no fossin sumament
s
5
s E s "
bones o de no ésser que fossin bones no podrien ésser ca'
rruptes. Ah, malei't siguil Aixo és de sant Agustí.
-¿ Per que vosaltres els juea no acepteu la nostra cul­tura,
la nostre religí6 i el nostre llenguatgeP Vosaltres .ou
unu tribu de rabadas nomades; nosaltres som un poble
poder6s. Vosaltres no teniu ni cíutats ni rique5es: les nos­tres
ciutats s6n eixams d'humanítat i l~s nos tres galeres,
trirrems i quadrirrems, carregades amb tota mena de
mercaderies solquen les aigues de tot el m6n cone,ad,
Vosaltres pero tDtjU.t sí heu :Jortit de l' estat primitiu: no­saltres
tenim una titeratura, un sacerdoci, una historia i
una política llargues de dies,
Nil.
Bailet, home, efigie.
Per les vares del Nilles criatures s'agenol'len, bressol de
joncs: un home vincladi~ eu el combat: pedrabanyut, pedra­barbut,
cor de pedra.
- Vosaltres invoqueu idollocal i obscur: eZs nostre.
temples, majestatics i misteriosos, s6n els astatge. d'Isis i
Osiris, d'Rorus i Ammon Ra. En vosaltres servitud, temor
i humiliaci6: en nosaltres trons i lea tempes!es. Israel és
debil i pocs Ión els seus fiIZs': Egipte és una host i terribles
s6n els seus brafos. Vagabonds i jomalers sou anemenats:
el m6n tremola al nostre nomo
Un rot apagat de fam intercepta el seu parlamento EU
aixeca la veu pel seu damunt sense immutar-se:
-Pero, senyores i senyors, sí el jove Moisés haguélil
escoltat i acceptat aquesta lleí de vida, hagués acotat el
seu cap i acotat la seva voluntat i acotat el seu esperit da'
vant d' aquesta arrogant admonici6 mai ell hauria tret el
poble es~ullit de la seva casfl de captíveri ni seguit de día
la columna del núvoZ. Maí hauría parlat amb l'Etem en '
m{g delllampeguejar dalt el cim de la muntonya de Sina!
ní mai n 'hauda baixat amb la llum de l'inspiraci6 brillant
en sa faf i portant en sos brafos les taules de la llci. gra­vada
en elllenguatge del proscrito
Acaba i els mira, saborejant silencio
(pag.136)
TRAD . M. R.
D , A
AlDb notori retard, sem~
bla que es vulgui-ara-ai~
rejar la podrida arquitectu~
ra del nostre país. Ja era ho­ra
que comencé s de preocu~
par. Si 60S ara era privílegi
d'uns quans saber que exis~
tía StuttQart, Bruno Taut .. .
el que al~unes revistes i
magazines I!encin fotogra~
fies característiques fa que
ens revoltin en el nostre fn~
tim - ens trobem davant
una geometria pura-valors
reals.
R
Barcelona, titilada en
molts sentits de ciutat mo~
deroa, oberta a Europa es
troba en el camp arquitec­tural,
molt més endarrt>rida
que Madrid.
Aquí temu el panorama:
Baluastrades, Portes amb
ferro-floretes, Balcons, Mot~
lIures confiter, Columnes
amb llen~ols, Te.stos, Qua~
dros de primera comuni6,
Fa~anes a punt de ganxet.
Tot un munt d'inutilitat.
¿On és, la racíonalitat
en totes aquestes penjero~
Hes que empastifen els nos ·
tres carrers?
Aclofats dintre el paira~
lisme i el folk-lore, ens
anem podrint.
Els Dostres horitzons es
tanquen en el triomf local.
Tots els falsos valors s'a­puntalen
entre ells.
Q u I
La nostra arquitectura
esta feta de l'embalatge-del
paper prescinte - que co~
breix la buidor d'idees la
manca de comprensi6.
Aquest e~tat, és culpa
d' una col 'lectivitat retro­grada
o bé parteix d'una
minoria amb el titol d'ar~
quitecte?
Hi ha una imponent ma~
Dlbulx d e
joria (e1s Srs. Propielaris
dintre d'ella) que no s'ha
preocupat mal. Malgrat con~
tactes continus. Aniran a
sales d' exposicions per pur
snobisme i no s'hauran do~
nat compte de les cases del
seu carrero
Els és el mateix la casa
de Llotja que la de la Cam~
bra de la Propietat Urbana.
Els hi ag;aden més les obres
de l'original Gaudí que les
del sensat Florensa. En re~
sum: els atreu més una re~
T E e
producci6 fastigosa de la
natura i s6n impermeables
a l'emoció deis cossos sim~
pIes. No ten!!n en' el seu
diccionari: pro~orci6, h~r­monia.
unitat, utililat .. .
Deis arquitectes denun~
ciem a tots els que es crl'ueo
que fer arquitectura vol dir
fer literatura. Als que fan
retalls de Vignola. A tots
I~aulor
els que - degut a la seva
poca preparaci6-volen fer
arquitectura nova i es valen
de les Arts Decoratives de
1925 (caducades i germanes
del barroquisme). En 6 a
tots els que de~ut a la seva
imaginaci6 ens han clavat
tants de bunyols a tota hora
i a tot career
Jo voldria arribaraseoya~
lar amb el dit totes aques­tes
mostres d'impotencia:
He vist jo moltes vegades­molt
bé ho diu Le Corbu~
T u R
6
A
sier-agafar paper i llapis
i comen¡;ar fent faeanes per
atabaIar al cIient. 1 no hi ha
res més absurd que deixar
anar la ma amb elllapis per
fer nioots, 1 és que abaJls
de dibuixar res, s'ha de re~
soldre tot el projecte i viu~
re'l, teoiot un procés a se~
guir matematic. iofal ·líble.
Hi han dades: situaci6,
orieotaci6 ... que porten lli­gades:
vent, pluja, Ilum,
humicat... i amb elles s'han
de resoldre plantes. Des '
prés d'aixo tot sera (.onse­qüeocia
d' aquest estudi.
Amb di s·ager ..... laneo les
lIds de J'estetica.
Cree. doocs, que el que
manca a la majoría deis
edificis és aquest procés que
va de les plantes 6ns al m~s
petit rec6 L'arquitectura ha
de donar compte de totes
les coses que hi posa. Sí
s6n inútils, podia estalviar­se-
les. Per a la nova arqui­tectura
aixo és l'abecedari.
La fa¡;a!1a ha d' ésser
transparento Que mostri,
adhuc, tota la seva consti~
tuci6 interna Eo ella hem
de veure les proporci6 de
l'edifici, la relaci6 de formes
per obtenir rharmonía Per
tanto hem de fer les cases
llises-hi veurem els nervis.
els murs, les horizontal s - i
el nostre especit. net de tota
aquella sensibleria cdrrin­clona,
disfrutara en la con­templació
d' aquestes lor~
mes.
Formarem superficies
corbes amb cossos engen­drats
per cilindres. Per in­terseccions
de superficies
produirem arestes i aconse­guirem
uns moviments dds
plan s que, lIuOY d'amagar
estructures, encara les re­marcaran
més. Ens haurem
valgut de formes pures,
abstractes, simples J'er ob­tenir
I'harmonia de l'home
amb la casa. , Harmonitza~
rem la casa amb l'ambient
del país, i les horitzontals
seran el mitjil de relació
amb el mar i les platjes, i
un mur llis, blanc, mig ci­lindric,
sera el contacte
amb l'ondulació de les mua;
tanyes.
La nova arquitectura
arreu acceptada i posada a
tret de totes les intel'lig~n~
cies ha de fer via al nostre
país. Molt més acostada al
c:Iassiclsnie que a la passa~
da epidemia que res no re~
presenta i quetantes senyals
ha deixat. Que ho sapiguen
els que s'ambadaleixen amb
classsicismes.
Vull - volem - que, en
totes les cases sigui l'impe­ti
del sentit de racionali~
tato NO CRElEU, PERO,
QUE MODERNITAT .I O-RIGINALIT;
AT SIGUfN I SINONIMS DE RACIO­NALITAT.
Tant en U!la com en
altra, podem caure en el
-pel fet de couviure-hi-si
no fos el, seu temperamento
Salvador Dalí haura mos~
trat el camí al seu amic.
Planeüs, tímid, incapa~ de
AMADÉE OZENFANT
més esgarrifós barroquis'
me metalíe.
JOSEP CLARET
Aogoel Plaoells
hauria estat-i així ho hau­.
ria cregut fins no fa pas
massa temps-un rescloSit,
un simple imitador de Dalí,
Verrell el bouleiJIes (1~7J
. fer mal a ningú és, OJalgrat
, tot, un gran esperit 'rebel. '
Ja, de petit, ens explica Se­hastía
Gasch, els seus di­huixos
ex-artístics manifes­ten
un fort interiorisme, el
fons d'un torturat. Un tue­mentat,
i per tal un tortura­dor,
Angel Planells és un
crit contra la burgesía, con-
..... - .. ,
tra la societat: és el sadisme
més intel'lectualitzat, i a fi
de comptes hi trobem el
gust per la sang, del cruent,
innat a l'home. Sí el crim és
l'acte d'uo home que es su­pera,-
com diu el Raskolni­'
kof dostoíewskia - Planells
no sera maí d' aquests super­homes;
porta un Uast de
vida abtugesada considera­ble
i unes maneres totes
dolces. Pero de Raskolnikof
tan soIs el separa l'heroisme
de donar el salt,l'acciÓ. Aaf
l'esperit subvertit exísteix, i
_és el jo que davant les rea­litzacÍ(~
ns de Dalf descobrf
un paral'lel, hi veié el camí
per, a manifestar.-s e. Ara, de
pIe en aquest descobrir-se
eU mateix, imposant-se com
; sola. n~rma la sinceritat,
creiem que s' ha alliberat
prou d' aq uella influencia:
aquests dos dibuixos en són
prova. En Planells projecta
una expusició de les seves
pintures més recents, expo­sició
que no dubtem tindra
l'hit de les seves teles an­teriors
que pass aren a for­I?
ar pai-!: decoleccions bel­gues
i franceses i que han
merescut, per exemple, els
elogis de Varietés la gran
.revista de Brussel'les,
IMPREMTA CURET - VILAFRANCA
ANO EL PLANELLS
.,
ANGEL PLANELLS