Intransigent, L'. Núm. 70 (11 oct. 1922)

              ANY. V. Núm. 70
etfaanari
REDACC1Ó 1 ADMINISTRACIÓ:
FERRÁN, 34 - BARCELONA
L'ENTERRO
PREU 15 CTS.
T I•NS
nalista. cl: esquerreb
SURT TOTS ELS DIMECRES
BARCELONA 11 D'OCTUBRE DE 1922
Sotscripció trimestral 2 píes
UN ENTERRA MORTS PER FORÇA
1
2
Tenim el gust de fer constar que hem
rebut una comunicació del senyor En
Joan Lluís Pujol i Font declarant que
ni ell ni alguns seus companys que cons
taven en la carta públicada dies enrera
en «La Publicitat» i «La Veu de Cata
lunya», per en Domenec Latorre refe
rent a L'INTRANSIGENT, no han autorit
zat a dit senyor per a qua parles en
nom d'ells, ans al contrari censuren la
conducta d'aquell pobre arrivista. Així
és que confirmen lo que en quant a
aquest assumpte diem en el número de
la setmana passada, aprofitant l'ocació
per a felicitar als nostres comunicants
per llur enteresa com a patriotes i com
a bornes i cris plau convidar-los a que
vinguin a compartir amb sa colaboració
la nostra tasca de ben definida intran
sigencia.
Totes les idees i tots els intents to
pen sempre amb obstacles colocats cons
cient o incoscientment en mig de la
ruta. 1 no menys havia de succeir als
proposits del reivindicalisme catalá i
més, si es té en compte que el problema
de Catalunya no és conclou en la / ecu
peració de lo perdut, sinó que es tracta
d'una repossessió de drets i usos, ade
cuant-los a la hora actual de progrés
i sociabilitat práctica. Aixís és que tenim
per fora la pressió de resistencia que el
dominant multiplica en front deis es
forços que fa el poble en son assedegat
desitg de deslliurança ; i hem de comptar
per dins, demés deis atoresteiats per
ignoráncia i per egoisme individual, amb
una grossa quantitat d'apatía i altra
d'antiguada concepció sobres els pro
cediments de lluita.
En quan a la resistencia que ()posa
l'opresor res tenim de dir, que sería
infantívola ingenuitat estranyar-ho. S'ha
de combatre i fora.
Ço deis renegats sí que és important.
Aquest sector és un deis que més s'ha
de tenir a tot-hora en compte : és el
traidor passiu, l'hipócrita composador,
el fratricida anónim ; els components de
Creiem que a Barcelona s'han aven
cat a Madrit en l'implantació de la vi
gilancia femenina, perqua aqui ja deu
haver-hi senyores que integren el cos de
la guarda de seguretat. Diem aixó perque
l'altre dia en el cine «Princípe Alfonso»
es destacava entre els caps descoberts
deis senyors que ocupaven seient en el
públic una gorra de l'uniforme de dit
cos. Varern preguntar si als homes els
deixaven tenir la gorra posada i ens va
ren dir que no. Com que per altra part
comprenem que l'autoritat no esta renyi
da amb la cortesía que mereixen els ciu
tadans que estan a darrera, varem deduir
que la Seguretat femenina era ja un Jet,
encare que no savem si el régim de les
noves funcionarles disposa rus de la
gorra en lloc cubert, lo que potser obeei
xi a que no s'encostipin per haver-se
tingut de tallar el cabell tot d'un cop.
Cap al verdader Nacionalisme catalá
aqueixa abominable secta quan els con
vé es confonen fácilment amb els ciuta
fe, perque saben molt
costums i intims pensa
ments, poguent-los per tant imitar i assi
milar-se aparentment, completant els
mitjos de baix confidencialisme
rempleu de la mateixa llengua,
que els acaba de caracteritzar de
Ilegitims de la raça, quan de fet no són
altra cosa que uns policies indigenes des
preciables.
I estan escampats i ficao per tot
arreu : n'hi ha que es barreigen amb els
obrers, altres amb els burgesets, alguns
conviuen amb els artistes, bastants amb
els intelectuals i la majoria formen fede
ració en la política. En ella actuen de
assidus concurrents de casinet, d'incon
dicionals alcaldes de barri ; alguns arri
ven a regidors i a diputats, i, fins es
dona el cas d'ésser algún, ministre, si ha
tingut sobressortint habilitat, que és lo
que abans s'en deja barra. Entre ells,
apart de les enveiges i de les superficials
discordies, hi ha companyerisme, ja que
an els que no se l'han poguda campar
en lloc, si són constants amb els de més
sort, els fan empleats de l'Estat, de la
dans de bona
bé llurs usos i
seus
amb
cosa
L'INTRANSIGENT
Diputació, de rAjuntament i, si no pot
ésser precisament en aquets llocs, en
alguns que s'hi assemblen com ferro
carrils, contribucions, tranvies, etc. I en
ltim cas, sempre queda una concessió
per un quiosc de periodics, de begudes
o deis altres...
Comptades vegades es queden amb
les mans al cap cridant viva Espanya els
que han militat en la branca deis ciu
tadans postiços, i si aixo passa en algún
que fins deis seus s'ha fet avorrir, com
que sab tots els trucs de la carrera, es
torna «periodista» publica un paperot
qualsevol, xantaixeja al primer que li
passa pel cap i, aqui caic, allá m'aixeco,
l'home surt del pas, fins que li és reco
negut el dret al reingrés en la cofradia
de l'arrivisme o quan menys del vege
tarisme.
Qui o com es pot extingir aqueixa
casta nociva per a el desenrotllo de la
política catalana ? El poble sá la podrá
fer desapareixer quan li marxi l'apatía
que rensopeix.
I de quina manera pot esvaiir-se rapa
tia ? Unificant els procediments de lluita
social i patribtica deis catalans progre
ssius i universalistes de bona voluntat.
Vingui, doncs ben prompte l'unió de
esquerres catalanes, que equival a dir
I Visca l'opinió de tot humá lliberal !
FLORS DE CARO
En la última Sessió de l'Ajuntament
el caudillo Rocha i el sanyor de la sang
blava Earon de Viver han fet el vivales
combatent les aspiracions nacionalistes
de Catalunya.
Molt bé mradicals ! Ja us coneixem
sabem com acabareu xuclant tant com
podreu de Barcelona i després fent dis
cursos patriótics amb gran soroll de pla
terets de la Marcha de Cadiz des de
Canáries.
Como el gran caudillo.
Pobra Espanya si vosaltres heu de re
genar-la.
Aneu, aneu, al Congo i deixeu tran
quils als catalans.
—I de Melilla que ?
—Doncs de Melilla na !
—I no dejen que Abd-el-Krim...
—Aixe> dejen perb, cá.
. .....
—I doncs el general Burgue ?..
—Oh ! Aquest vinga xarrá.
—No obstant el pobre soldat...
—Aquest és q-uí paga el pa.
JORDI ESCARDOT
L'INTRANSIGENT
EL NACIONALISME I EL POBLE
Donem fi en aquesta semi-serie d'ar
ticlets que hem publicat, que si bé no
han estat prou literalment desenrotllats
potser no han sigut de prou estima
deis Ilegidors del valent INTRANSIGENT,
han sigut, empro, esplicats amb una sin
ceritat d'honrades com de virtud d'es
quena que possehn.
El descredit consumat de certs homes
de la política catalana i no catalana
ha desgavellat la marxa progressiva
que s'experimentava en el poble catalá.
Ha sembrat per un cantó el pessimis
me existent i per altra banda ha fet que
els homes sincers reneguessin de l'ac
ció directa de la política catalana i
no catalana. Aix6 és un equívoc deis
que barreigen l'acció o actuació de l'ho
me conjuntament amb l'acció governa
mental deis pobles. Tots hem de saber
que els pobles deuen governar-se i per
tant, es fa precís l'intervenció en els
afers de la Nació o del Estat. Aquesta
mala conceptuació deis de baix, ajuda
a decaure l'espera renaixent que tots
sentim.
El fet de Fhome polític no dlu de
turar la marxa deis moviments evolu
tius. Si un home no cumpleix amb els
preccptes legals, s'el deu de treure del
mig i deixar-lo en un recó com a trasto
inútil.
Aquests actes d'evolució deis homes
i de camvis de casaca que contínuament
experimentem en les files del moviment,
és degut, per un cantó, al desgast del
pre>pi polític i per altra banda és con
seqüencia de la feblesa del poble que no
sab en cap cás imposar-se. Actes tenim
a la memeiria com el de la Solidaritat :
1909; l'Assamblea deis Parlamentaris,
i ara fa dos anys o tres, sobre el plet
de l'Autonomía.
Ni nacionalísticament ni repillicana
ment, sabérem nosaltres, el poble, fer
cumplir la paraula donada per aquells
homes que, un dia ens parlaven d'au
tonomia i república i de violencies...
Hem de comprende també que és
un equívoc escullir per a dirigir els mo
viments a les altes mentalitas que ro
deijen l'acció del poble. Aquests, per
IV i darrer
son talent, per la seva capacitat, per la
seva paraula son els que cap-giren to
tes les accions, fixeu-vo-s'hi. Si l'home
que dirigeix un moviment en lloc de
mirar endavant mirés enrera i es fés cá
rrec que
tot com
blea de
hi ha tot un poble dispossat a
quan la Solidaritat i l'Assam
Parlamentaris,
paraula se cumpliria i
veuria com la
els moviments
estallarien per& per dissort sucsueix tot
lo contrari. Els nostres polítics miren sem
pre endavant i guaiten que és el que
els pot donar més. Solçament miren
enrera en vigilies d'eleccions o quan
necessiten altra volta l'ajuda del poble,
no per a fins de la col-lectivitat sinó
per a fins lucrátius i personals.
Aixó ha succeit i succeix a tots els es
taments polítics d'aquí i d'allá dalt.
L'equívoc s'estriva amb aixó ; no es deu
donar cabuda preferent a cap, absolu
tament a cap home de valua per a diri
gir un moviment, deu, sí, ajudar peró
CARTA OBERTA
no manar , no impossar-se com solen
fer. Se dona el cas que els nostres parla
mentaris no son manats, son ells els que
manen. En aquest punt fuig tota la de
mocrácia del poble i de la elecció. No
pot exigir res de cap representant, en
camvi ehl es ven i es compra segons les
circumstáncies.
Refermant-me una vegada més, amb
el que ja ve expossat referent al Nacio
nalisme i a la religió, dec dir que no
em va convencer l'argumentació d'En
Rovira i Virgili a l'Ateneu, entenen com
entenc que una religió siguent com és
una cosa interna i recordant forts agra
vis que estant a la ment de tots i que
repugnen al ensems, en quan aquesta
religió o quiscuna que siga es manifesti
externament és acció provocativa i per
tant disgregant del poble.
Llesta aquesta manifestació, com a
republicá dec afegir, que cap confiança
poden mereixer els diputats republicans
que col-laboraren amb la monarquia aju
dant-la a confeccionar presupostos i de
més endergues que la sostenien.
Senyor Amichatis, Fautor realista :
teníu acabada la vostre revista ?
No us hi falta un quadro ben a l'espanyola
sense que us hi surtin torero i manola ?
Vareu enterar-vos d'un fet anormal
succeít a un poble que es diu Fenestral ?
Lacosa és senzilla, pre:o te molt sentit,
i us brindo l'idea per si es de profit.
El cacic, l'Alcalde, que és l'amo de tot,
d'aixe, de Cultura no en deu sabe un mot,
i deu empipar-li que moguin tabola
els nens i les nenes que van a l'escola.
I tanca l'escola i agafa un bastó
i pega an el Mestre i el du a la presó !
La cosa és senzilla, i és tant natural
en un altre poble com a Fenestral !
I jo us dic : no us sembla que el públic riuria
si veia que un Mestre d'escola rebia ?
I no fora un quadro ben a l'espanyola
sense que hi surtissin torero i manola ?
GASPAR TORREN FE
ATHIS.
3
1
4
SERENOR
Poques, ben poques són les paraules
que tenen més eloqüencia que aquesta :
SERENOR.
Bella qualitat la de l'home que sap
navegar en el mar turbulent de les pa
ssions sense abandonar mai la serenitat.
I més bella qualitat, encara, quan aques
ta serenor va encaminada a servar a
l'home pel bon camí de la dignitat.
Des de l'adolescencia que porto gra
vada en el meu Llibre de conducta,
arranjat per mi mateix perque'm ser
veixi de preceptor i conseller ami
qualsevol tortuós aspecte de la vida,
aquesta senzilla reflexió : «La vict6ria
més digna que un home pot guanyar,
dintre les lluites morals, és la de no
deixar-se dominar pel seu jo irreflexiu.
Aixei és : sobreposar-se i sapiguer ven
cer al propi jo febrosenc i exaltm que
cadascú portem en l'interior nostre.»
I aquesta victoria solsament pot asso
lir-se anant de bracet amb Madona Se
renor.
En l'imperi Serenor hi regeixen fac
tors fisioliSgics i anímics de molta consi
deració ; peró el més predominant és
el de la santa Dignitat acompanyada
de la vigorosa Voluntat, qui l'ajuda a
romandre noblement enlairada per da
munt de les miserioses petiteses terre
nals, que, en l'ordinária frevola vida,
subjuguen a ránima que és 'feble, l'ava
ssallen, la perverteixen i, seguint pel
vi.7rany de la dem-adpció, Vempresonen
dins del llot de repugnants concupis
cencies.
SERENOR és el sol de ni-lima. El
sol resplandent i regenerador que pene
tra magestuosament dintre nostra ánima
ciesprés d'una aclaparadora tempestat
psíquica.
Que trista i erma esdevindria la exis
tencia sense aquest sol reparador !
L'EX-LIBRIS DELS CATALANS
L'INTRANSIGENT
I quina excelsa ventura gaudeix l'ho
me que pot evitar aquestes tenebroses
tempestats pel continu calor d'una digna
serenitat !
No deixar-se mai arrastrar per la riva
da d'exaltació ; romandre, impávid, al
marge de l'ences yola de les denigrants
passions ; apartar-se amb horror de la
immodestia i l'orgull ; i surar sempre per
damunt de les ones agitades del mar de
les lluites materialistes.
Que formós tot aixei ! Que enciser !
Cal remarcar, pea), que són aprecia
bles certes excepcions quan existeix in
dubtable certesa que l'exaltació és per
fins humanitaris, quan les passions són
Ies i robs (Juan la irdmodestia i
l'orgull són per corretgir i abatre a la
fatuitat i a la pedanteria, i quan les
lluites materialistes són per amor i a
profit de l'altruisme.
Feliç qui a redós de l'excelsa Serenor
sap perdonar les desatencions jriferides
als seus altruistes sacrificis. Feliç qui
emparat en l'invicte mantell de Serenor
no es deixa seduir per les efímeres ex
hibicions fastuoses i sap barrar el pas
a la homicida fatuitat. Feliç qui viu ig
norat i humilment ; perei en serena pau
amb la seva consciencia !
Divina Serenor acull-me cannyosa
entre els teus braços i otorga'm la santa
grácia de veure's eternament il-luminat
el meu esperit per la celestial resplan
dor de la serenitat. I concedeix-me ! oh
benevola Madona ! que jamai el meu
ésser deixi dominar-se per l'irreflexiu
exaltat jo que tots portem dintre fosal
tres.
Madona Serenor, tu permets servar
memória, tot lo més, de les ofenses re
bucles; pez-6 jamai rencor.
Tu sembres arreu, la pau de l'esperit.
Tu salvaries molts pobles, si aquests
sabessin compendre ton poder insupe
rable.
Tu permets veure la vida a travers
del prisma més bell imaginable.
Tu ets ciencia.
Tu ets fermesa.
Tu ets emblema de puresa.
Beneida i adorada sigues per tota
l'Humanitat, regina Serenor !
MAMAN AMAT
ir
L'INTRANSIGENT
Nacionalisme
Internacionalisme
Cosmopolitisme
Karl Marx i Engels amb el seu famós
manifest comunista publicat l'any 1847,
deixaren definit l'espera de eo que des
prés. devia ésser la unió de treballadors
que amb el nom de «La Internacional»
tingué naixenea l'any 1864 amb motiu
d'una reunió que representants obrers
de tots els paissos efectuaren a favor
de Pol6nia.
Un deis paragrafs d'aquel' manifest
deja així : «Els obrers no tenen pátria.
No es pot tréurer-los-hi el que no tenen.
Les manifestacions naciondls desapa
reixen cada dia més sota el regim bur
gés i desapareixerant molt més rápida
ment quan el proletari domini».
Aquest paragraf sintetitzava el criteri
que adobtá «La Internacional» davant
de la qüestió llavors nomenada nacio
nal, i que avui diríem estatal, o sigui
deis Estats.
I sobre aquest criteri que és el que
han sostingut la majoria deis elements
obrers que s'han inspirat en l'obra de
Karl Marx per a definir i sostenir llurs
aspiracion.9, devem. encarar la nostra
crítica perque ell és la base del malentes
que predomina entre els obrers sobre la
qüestió deis nacionalismes.
Hi ha que establir que Marx declará
que els obrers no tenen pátria, amb la
finalitat única d'apartar les noses que li
impedien la definició del seu programa
de germanor obrera mundial, de comu
nisme revolucionan. Si no hagués fet
aquesta afirmació tota la seva base de
l'internacionalisme aital com ell va con
cebir-lo, s'hauria desmoronat en la ma
teixa teoria. Era menester pel seu ideani
comunista que hi hagués la possibilitat
de la aplicació d'aquest ideani en una
completa integritat i expansió mundial.
Demés, i per altra banda, Marx en dir
Nació, volia dir Estat, (1) i per ehl l'estat
no era sinó la renresentació única i ge
nuina de la burgesia organitzada.
Karl Marx era un metafísic. La inter
pretació materialista de la Hist6ria que
ell predicava, no va oferir-li una visió
clara de la qüestió obrera especialment
com a problema internacional. Aix6 de
que els obrers no tenen pátria no és tan
(1) Vegis la definició de Prat de la Riba a
«La Nacionalitat Catalana».
solament una irrealitat, sinó que és
una equivocació que ha ocasionat el
fracás de totes les internacionals socia
listes. Marx va creure resoldre el pro
blema amb una negació com fan els
escolástics davant de les realitats natu
rals que posen en pugna a les doctrines
llurs.
No va tenir en compte el fet etnic,
les realitats etnográfiques i la valor so
cial que determina les condicions es
pecífiques d'un país en front d'un altre.
No va saber analitzar en el seu verita
ble sentit la forea que, atenent-nos a
les lleis de la natura, tenen aquestes
valors davant de la hUmanitat. Va
':11ss
SetZ, gráfic de la col-lecció patri6tica «Els ServladorsD.
5
determinisme humá, han palesat la rea
litat de la seva existencia.
Avui, per6, Karl Marx no hauria co
mls l'error que va cometre a l'iniciar-se
«La Internacional». Avui hauria tingut
d'abandonar la seva interpretació ma
terialista de la Hist6ria, i hauria cercat
dintre els esperits deis pobles aquest
atavisme que en certs moments i da
vant de determinades actituds o situa
cions els impulsa a cometre actes que
en la sereno' del juir podem judicar com
a innobles, contraris aparentment, a
les lleis de la natura, i realment contra
ris a les postres idees. Avui, Marx, es
p:.iimentat pels trastorns de les darreres
c,-reat
6
una altra fórmula sobre la qual fona
mentar l'assossiació internacional obre
ra.
La evolució del temps demana la evo
lució i cooperació de les idees. El plet
obrerista d'abans és totalment, sino
essencialment, distint del d'ara pel que
afecta a les qüestions internacionals.
Les idees que avui dominen, dintre el
mateix esperit socialista, són les idees
nacionalistes. I el nacionalisme mal entés
i sense encausar degudament, pot es
devenir una nosa pel socialisme radi
cal i internacionalista. Les teories de
Marx sobre el nacionalisme deuen han
dejar-se sino volem afermar els fraca
sos que ha sofert ja la actuació inter
nacional obrera.
En defensa deis industrials I comerciants
organitzats contra la mala actuació de
la Comissió Mixta del Treball
De cara sempre a la rae) i la justicia,
que equival a dir d'acord amb la veritat
nua, ens ocupem de l'assumpte que ac
tualment constitueix una lamentable
ofensa a la llibertat individual al ensems
que incomptables perjudicis al comerç
i a l'indústria de Barcelona. Aquest
asumpte és l'honari imposat per la Co
missió Mixta referent a l'hora d'obrir i
de tancar els establiments dedicats a la
venda al detall.
En l'assemblea dels elements perju
dicats materialmment i moralment agra
viats que va tenir lloc el dia primer del
corrent al teatre «Goya» es van donar
dares explicacions sobre l'error o mala
intenció de la dísposició posada en vi
gor contra els establiments a quins afec
ta, així com es va palesar l'estat d'ánim
i situació intransigent en que for
çosa i 141>gicament han tingut de col
locar-se els homes que sense pretendre
perjudicar a altres homes, volen fer a
casa seva lo que el sentit comú més
reduit compren que es té dret a fer.
Empere> la impertinencia incomprensi
va de la Comissió Mixta, que a la ve
gada és ben comprensible per els que
no són de dita comissió, aquesta set
mana ha donat la nota ridícol-la d'ex
hibiciosme, davant de l'opinió pública.
Quatre tivats individus (hi ha gent
que es presta a tot) acompanyats
d'agents de l'autoritat (hi ha gent que
s'ha de prestar per obligació) es din
giren a Hostafrancs per la plaça d'Es
panya, després de les set de la tarda,
intentant entrar a una rellotgeria com
'911,
Els obrers tenen la patria pregia que
en la minima expressió de la seva valor
és la terra on han nascut, la vali, el pla
i la muntanya que han vist als jorns de
la infantesa. Hi ha un atavisme en ells
que els lliga al pervindre d'aquesta te
rra, i, conseqüentment, al pervindre de
les ternes enllá que s'agermanen a
aquesta terra per les seves valors natu
rals i que formen la pátria máxima de
l'obrer i l'obrer avans que ésser obrer
és un home. Aquesta Nació, aquesta
pátria máxima, que no és l'Estat, no
hi ha ningú que 16gicament pugui ne
gar-la. Es un fet natural i té una con..
sagració científica.
JoAN JARDINS
Sardanyola, 5-Octubre-19221
si anessin a descobrir en l'interior els
crims del «Huerto del francés» o les
pessetes de l'«assalt del tren». Pero
els botiguers de Hostafrancs i de Sans
que, com els de les altres barriades ex
tremes estan intuitivament més units
que l'articulat de la comissió Mixta, in
mediatament feren acte de presencia en
aquell establiment obligat energicament
als inspectors indocumentats deguda
ment a que surtissin al carrer a
les bones. Com que no varen te
nir altre remei que anar-se'n a passeig
van anar molta estona amunt i avall de
la carretera entre Sans i Hostafrancs
acompanyats deis guardes de seguretat
i amb el cap alt, els ulls baixos i la pre
sunció deis herois se,nse combats, o
sigui com els ilusos triunfadors de co
media bufa, mentre un seguici d'indus
trials i palie en formació de pelegri
-
natge els rodeijaven murmurant com
mistics chors de professó, xistos i excla
macions burlesques, acomiadant-los a
la plaça de Toros o de Espanya, es igual,
amb una imponent salutació fúnebre.
I quant ha de durar aqueixa actitut ?
Quant será que del ministeri del Treball
en sortirá una disposició legal equitati
va que corretjeixi la desbaratada ac
tuació de la dita cornissió, que sense un
previ estudi de cada circumstáncia, oca
sió i lloc dicta manaments d'unificació
forçada, fent el joc d'uns quants comer
ciants i industrials que per sa gran im
portáncia i en conseqüencia gasto de
personal no els convé tenir overt de vuit
del matí a vuit del vespre ? En la Comi
L'INTRANSIGENT
ssió Mixta tenen l'apoi deis components
dependents, perque a primera vista sem
bla que el tenir overtes les botigues des
de les nou a les set, priva que l'element
depenclIncia hagi de treballar més de
les vuit hores, pero no és així, com ani
em demostrant en nous artícles.
Aquí no hi ha més, en conclusió, que
els acaparadors de comerç i de perso
nal van contra deis modestos indus
trials i comerciants que tenen més de
dependent que d'amo, perque alguns
fins es fan la feina sois. I van també
contra la dependencia indirectament per
la raó senzilla de que com més s'impos
sibilitin els negocis modestos, més di
ficil será als dependents poguer esta
blir-se.
I quin pervenir és el de que quedin
comptades cases patronals d'una im
portancia máxima en virtut de lo qual
per més iniciatives que un tingui no
pugui passar d'ésser un gran subordi
nat, cosa que, mentre el comunisme
o el socialisme no arrivi a bon grau ci'or
ganització, no deixa d'ésser una escla
vitut personal més o menys modificada
o disfrassada ?
Quedi ben constatat que no aném
contra la dependencia : S'ha d'ésser
intransigent en treballar ni un minut més
de les vuit hores ; peró no s'ha de vol
guer fer complir aquest indiscutible dret,
atropellant a qui no ens fa cap mal.
La Comissió Mixta, imprescindible
per a el bon controlatge, s'ha de cuidar
nó de fer tancar botigues sinó de fer
plegar dependents, i aquests, amb l'apoí
legal de l'autoritat anar d'una manera
tot lo imaginablement energica, rió con
tra els botiffuers amos de casa seva i sí
contra •els patrons infractors de la llei
deis dependents.
De lo contrari seria allo de que perque
un taberner no pogués posar aigua al
ví tinguessin de tancar-se totes les taver
nes. I en tal cas, els inspectors que co
bren un sou que els ciutadans paguém,
de que servirien ?
Avis deis de Sans i Hosiafranes
Aquesta Entitat assabenta als seus
associats que en virtut de l'acord pres
en l'Assemblea extraordinária del dia
18 d'Agost últim referent al tema quint.
Emxcesssiuu'haanungfmeteíndticstidnetiiesspagrebsitatiorinsslesnca
minades a conseguir que és reformin en
millorament colectiu deis industrials
comerciants de tots els rams de la nostra
demarcació.
Son molt satisfactories les impressions
rebudes d'alguns regidors del nostre dis
tricte que hauran d'encarregar-se de
;›,
L'INTRANSIGENT 7
defendre la nostra solicitut i suposem
que hi faran causa comú els demés que
a la Casa de la Ciutat ens representen
Com sigui que els arbitris que es co
bren actualment corresponen al exercici
de 1920-21, res hi ha capigut fer ara per
esser fora del temps reglamentani i, per
tant, aconsellem als associats que s'ha
vien abstingut de fer-los efectius, que
els paguin i que tinguin en compte que
el plaç de recaudació fineix el dia 15 del
present mes. LA JUNTA
Clotilde, si vol venir a les sardanes,
pensi en que ara porta el tratje pel
fox-trot.
Orienfació
Catalunya, en cosa de mig segle, ha
creat una literatura de vida tan intensa
que ha influit en la societat catalana fins
convertint-se en clau de sa regeneració
social i política, sense perdre per aixe•
sa alta espiritualitat artística, i d'acció
tan extença que totes ses branques i de..
rivacions hi han sigut conresades, mos
trant en cada una d'elles fruits ben vis
tosos que prou alabats pels fills d'aquesta
terra amb esperit un xic chauvinista, han
sigut considerats per als sabis de Rifa de
casa. Sí, els sabis i en especial els filólecs
pacients del Nort són els més intrigats
en saber quelcom de la nostra florida li
terária perque s'han trobat amb un nou
cas de renaixement literari paralel amb
una reconstrucció filológica i ells
ja en sabíen altres cassos, sobre tot el
simbolitzat en la augusta figura d'en Mis
tral, gran en els dos conceptes de poeta
altíssim en quina lira ressonaren inespe
radament les olvidades armonies virgi
lianes, i de filólec genial que ha recreat
una llengua histórica avui gaire bé so..
terrade en les valls assoleiades de la'
Provença. Ells, els sabis de fóra ja han
pogut coneixe que el nostre cas es dife
rent, perque el poble catalá, al contra
ri del provençal, es viu i definit com a tal
poble i té conciencia de ser-ho i sab que
al conresar son verb renovat se proposa
un ideal restauració que va conseguint.
Aquesta atenció fixa deis lletrats de
fóra, hermós complement i conseqüen
cia de la plena vida interna, exigeix dels
literats catalans alguna concentració per
a no caure en molts vicis i, entre ells, en
cert perillosmiratge que consisteix en un
engrandiment imaginani de conceptes,
propi de les persones o entitats isolades
o monomaniátiques, que es creuen con
seguir l'objecte de la seva passió pel fet
de parlar-ne amb desbridat entusiasme,
o que es figuren, per exemple, estar pró
xims a lograr la llibertat de sa pátria es
timada si han pogut aplaudir un parla
ment atrevit que en camvi fou escoltat
amb llastimosa indiferencia pel gran
públic a qui s'endreçaven les impreca
cions del orador patriota.
Orientemt-nos bé si volém tenir per
sonalitat en el concert deis pobles i de
les literatures ; fem-ho en benefici nos
tre encare més que per raons de pers
pectiva internacional. No sia el nostre
ideal la cega imitació de les novetats
extrangeres, perque mancats de carácter
instintiu ni serém considerats en lloc ni
influirem en el nostre poble que ens mi
rará de reull motejant-nos justament
amb la xorca paraula de modernistas.
I ? quina és la natural orientació de les
lletres catalanes ? L'estudi i espandi
ment de l'ánima catalana. Compta Vir
gili que quan Eneas amb son estol de
guerrers escapats de la destrucció de
Troya anava d'aquí d'allá cercant el
lloc més avinent per a restaurar son
desgraciat poble, arribá a una illa en
la que Apolus tenia son temple ; així
que saltá del vaixell va córrer a adorar
al déu i a consultar-li son destí i el
deis patricis que acabdillava :—A quí
hem de seguir ?—deia—On vols, ! oh
pare ! que ens establim ?—i el déu con
testá solemnement, amb veu de tró :—
Oh fills del Dardani, la primera terra
que produi el llinatge dels vostres pares
i amb ells a vosaltres, és la que us aco
fSTRIDI
Estufes de petroii, consum solzament 7 chntims hora
llirá quan retornareu a son sí fecond ;
cerqueu doncs a la vostra vella mare :
antiquam exquisite matrem.
Si Catalunya sap treure a la llum les
fondáries oblidades de son geni, que
dará definida com a poble. I fixant
nos en la literatura que és la florida
d'aquell mateix esperit i la videnta de
la vida social, ella és la que ha d'anar
descobrint i escatint les fibres del pro_
pi carácter per a exaltar les bones i
arrencar les dolentes fins a deixar ben
sanejat i glorificat el cos sant de la
pátria.
Fem com els americans del Nord,
que han sapigut improvisar-se un gran
poble i l'han provea de carácter i po.-
tencia avui incomparables, només exal
tant les grans qualitats de ragrupació
d'homes que dirigeix
conglomerat ; la força
energia, la confiança
Aquella gent es ficaren al cap ésser
papes i ho han lograt, fent convertir
a sa noble idea tots sos pensaments i
tots sos actes. El sant nom d'América
simbolitza per a ells les excelencies de
la humanitat viva i forta, que represen
ten millor que cap altre poble.
La nostra mater antigua és el nostre
carácter que ens ha fet grans en la his
tória ; doncs hem de estudiar-lo, anali
sar-lo, sanejar-lo i exaltar-lo. Aquest tre
ball i ses conseqüencies seran la millor
orientació de Catalunya i sa literatura.
T1PUS CATALA
aquell immens
de voluntat, la
en un mateix.
E. MOLIN
Imp. I. Parear, Sans, 9 - Telef. 594 H.-Barcelona
Si es voleu Iliurar del fret,
Que !a n'ha arrival la ratxa.
Aneu-se'n prompfe de dret
Al carrer d'En Riego. 7
O per Teléfon al H núm. 777
8
uleIvásatiáoas
et RAMÓN ESCOLÁ —
A
•
C LEt/*
PER A TORP
ELS POR.11/*
Dies feiners
de 9 matí a les 8 de la nit
dies festius de 9 a 1 matí
L'INTRANSIGENT
II Mili `ti Ibit"
IN
JO
El Rei deis ~eres de punt baratos
Crecí Coberte, 103 -1-lostafranes - BARCELONA
JOAN GANTZAR
ID "I' I C
(ver di Wad, 11, 1." (in VPlltII in1ie Ralea i Villespir)
Barcelona - Sans
Tola infecció i inflamació interna i externa, desapar2ixen
assombrosament amb l'aplicació de la
MATROPINA"
VENDA A TOT A R REU
Es la que ha obtingut el <‹Gran Diploma d'honor» en,
1 Exposició Internacional de Buenos Aires de I.any 1911
i el «Gran Diploma d honor amb medalla d'or i plata 1
en l'Exposició InternacioY.al de Panificad() de
Barcelona de 1912
TALLERS 1 DESPATX 1/
CARRER TENTENÇA, N." 16 I 18 - BARCELONA 7
,
Teléfon A. 2774-Direcció telegráfica JOVEFERRER ip
g
Mes barato que ningn
Preus redults - FabrIcacid prbpla LA NIEVES P;..
1
Gran assortit en anides per a la temporada vinillo d'hiveru Poi
r/d
7
14
, e1