Intransigent, L'. Núm. 23 (20 febr. 1919)

              ANY II
L'INTRANSIGENII-2:
Val 10 cénts.
CATAI_ANS
Les tendencies oportunistes i poc
precises d'un gran sector de l'apinió
catalana, el reconeixement, avui acep
tat per tot-hom, del dret deis pobles a
disposar de si mateíxos, i la renovació
social que s'apropa, com una de les
consequencies de la guerra mondial,
han aplegat al meu entorn- a un, bon
número de ciutadans, que, desitjosos
de veure a la colectivitat catalana en
'airar la bandera del avenç i de la Hu
N O
PEPIODIC NACIONALISTA DE JOVENTUTS
( ADHERIT A LA UNIÓ CATALANISTA )
DEFALLI
En aquets moments de glória tan victoriosos pels que han lluitat en la guerra
que acaba de finir en aquestes hores on sembla transformar-se el bell mon pel movi
ment de totes les races socials: Are on resplandeix arreu el simbol de llibertat i de
justicia, are que tots aquells pobles que semblava eren morts i avui se 'ls ha atançat
el jorn del assoliment tle la seva nacionalitat.
Ço ens demdstra que l'hora de la lliberació de Catalunya s'atança. L'actitut
deis danés pobles d'Iberia és un plet gegantesc. Avui aquets s'adonen que son es
claus del caciquisme í es lliberen d'el'.
Catalunya també té horries cacics; pro 1' jorn s'atança per a sa expulsió. Tinguem coi-ifiança en
nosaltres mateixos, seguim la nostra lluita empresa; si als homes que prometen-nos ens han conduit al
engany quisquna volta, de totes maneres no defallim, tinguem fé i unió per una vegada més, tal volta
avui sigui un fet.
manitat, estan frisosos de posar son
esforç per a obtenir que'l nom de la
nostra nació sigui comptat entre els
dels pobles que Iluiten pel p-erfeccio
nament de la Societat.
La Naturalesa, al fer-nos, un poble
amb característiques nacionals, ens
obliga a con vertir-nos en factors del
progrés humá, i no podém permetre
que nostra representació sigui osten
tada pels qui sobreposen interessos de
classe als grans ideals de la Humani
tat. Sobre la base, dorns, de nostre
•
esser nacional, aném a sentar-hi els
grans príncipis que la ciencia ha pro
mulgat i que les revoluciocs han efir
mat.
Qui's senti fort d'esperit i coratjos,
que ajunti ses forces a nostres forces,
i entre tots arribarén a la constitució
d'una Catalunya que sigui, com en
altres époques fou, l'exemple dels po
Jales lliures i l'admiració deis pobles
forts.
FRANCESO MACIÁ LLUCÁ.
BARCELONA
. 20 de Febrer 1919
Are més que mai
Pot ésser haurá estranyat als vaIents
i bonscatalans que llegeixerf LINTRAN
SIGENT, 10 meu llarc silenci, més no
creguin per ço que jo estavá allunyat
del desehroll del moviment més G
menys nacionalista del poble catalá,
no, jo mentres guaitava, veia que l'in
tervindre la meya ploma no era pro
pici i mentre, m'omplía de virior pa
triótica, em disposá,. igual que altres
fills del Regne de Valencia, a acudir,
al primer crit de guerra que sorgira de
la Catalunya estricta, per anar-hi a
vessar la meya sang o a fruir del
triomf. Un dia, com jo vos vaig contar,
uns bons fills de Valencia varen anar
hi a Barcelona per defensar aquell da
rrer baluart de riostra independencia.
Avui tornadern nosaltres a anar-hi no
per veure pérdrela, sino per reconque
rir-la.
Hi han esdeveniments que sembla
que fatalment tinguen que succeir. I
així com un dia la fatalitat ens afonsa
va en l'esclavat-ge, avui lamateixa fa
talitat, sortosament per a nosaltres, ens
ofrena la fruita de nostra independen
cia en el mateix arbre d'aon l'han co
llida Polonia, Bohemia, Servia i Fin
landia. Falta sois que nosaltres anem
a collir-la.
I ara companys voldreu que vos di
gui qualque cosa del moviment pan
catalanista a Valencia.
En aquestes hores no pot pas fer-se
una intensa tasca pan-catalanista. EI
conqueriment d'una feble. autonomía_
que fará que desitjem rriés la total in
dependencia, te ocupades a totes les;
gents de la gran Nació Catalana. Po
seu, si us plan, un paréntesi en nostra.
tasca. Omplim-se de fermessa per at
les hores futures, mes tantost com.
aquesta autonomía, més o menys am
plia, ens sigui concedida o be arran
cada, allavors ja savríam pendrens
nostra tasca. *la farem que cada indret
de la gran familia catalana giri els
ulls cap els altres germans. Állavorens
ja anirem tots a un indret a donar-se
l'abraçada de germanor. Ja anirem a
dir: Som 'els Estats de la Federació
Catalana. Som les gents que parlem
igual i volem que cadenes florides
ens uneixin.
Avui es I'liora deis que transigeixen
arnb el govern central. Demá será
l'hora deis que deslligarem a nostre
poble de les urpes de dit govern.
I mentre tant fills de nostra Nació,
prepareu-vos, qui sap lo que s'apropa!
VICENS TOMÁS I MARTI.
Valencia de la Nació Catalana.
t•1
2 L'INTRANSIGENT
De l'Assemblea deis Sinn-Feiners
L'Assemblea Nacional Irlandesa es
ccrnstitui el dia 20 de gener, i es de un
gran interés—avui dia—coneixer quel
com deis homes que l'integren i que Dr. John Crowley
amermcen al Govern anglés de usur- • (Nort-Kerryj. Metge de Beneficencia
par-li les seves atribucions governa- Pública durant dotze anys a Bally
mentals que te al damunt de Irlanda. castle."
Ultimainent fóren el-legits 73 dipu- <las. Crowley
tats, dels quals, 34 sofreixen presó o (North Mayo). Cirugiá veterinari.
estan internats a Anglaterra, i 3 exilats Dr. B..Cusack
al Nort d'América, els restants son els Estigué en el , servei civil de Lon
que han aprobat elsEstatufs pels quals dres i després metge de Beneficencia
s'haurá de. regir la nova República Ir- en un districte de Irlanda.
landesa. Edmund de Valera
En aquesta Assemblea deis Sinn- (Echt Ciare i East Mayo). Professor
Feiners, hi han actuat totes les repre
sentacions de les classes socials, i a
.més donáreri prova de un gran esperit
justicier i democrátic, doncs al costat
d'un catedrátíc sti trova un vulgar
Inegociant; al de un advocat, un obrer;
al de un metge,-un poeta, etc.; i es
que tots ells no han regatejat sacrificis
morals ni materials per la justa causa (Leitrim). Home de negocis.
que defensen; ni mai les més absolu- Gavan Duff,y -
tes condemnes i privacions,•els ha fet (South C. Dublin). Fill del difunt sir
retrocedir, en la sagrada Iluita per la C. Gavan Duffy, que fou un deis fun
realització de Ilurs ideals. dadors de la jove Irlanda. Gran pro
Veusaqui doncs—junt amb els noms pagandista de Irlanda i Australia.
deis districtes—unes breus biografíes E. J,Duggan
d'aquells abnegats patriotes. (Sont-Meath). Procurador de Dublin.
R. C. Barton J. Ltchinghcan
(Wost Wicklow). Ex-oficial deis Fu- (Earth Wicklosv). Periodista.
sillers de Dublin; ha tingut dos ger- Frank. Fahy B: A.
mans a la guerra. (Sonth-Falway). Professor del Col
Pierce Béazley legi de Castleknok. Condemnat a mort
• (East Kerry). Editor de Porgue oh- pels successos de 1916.
cial de la Lliga Galéica. Desmond Fitzyerald
Ernest Blythe (Pembrakc-Dublin). Historiador de
(Nort Monaghan). Periodista; bu un l'idioma del país. Tingué participació,
deis Sinn-Feiners, detinguts en el com- a Patac del edifici de Correos de Du
plot.de Pany 1916. blin en 1916.
Harry Boland Lawrence Guinell
(South Rosconmon). Sastre de Du- (Westmeatk). Advocat. Conegut al
blin, mol conegut com un gran atleta principi com membre ortodoxe del
i membre de l'Associació Atlética Ga- partit nacional, per sa excelent con
léica. ducta en l'Ajuntament de Dublin, ara
D. Buckley es un deis més ferms Sinn-Feiners.
(Nort Kildare). Propietari de un dels Arthur Griffith -
més grans magatzems del pais, i el (Eart Cavan). Editor del -Naciona
que ha afavorit més el moviment lite- lista», orgue dels Sinn-Feiners, fou de
rari de l'idioma. tingut i deporiat per, el complot de
Charles Burgess l'any 1918; ha estat designat corn a
(Waterford Conty). Gran orador de Ministre de Hisenda en PAsemblea
l'AsseMblea, pos'ició la qual Phi ha Nacional.
elevat probablement la seva excepcio- Dr. R. Huyes
nal influencia en el Ilenguatge nadiu. (Eart Leimerick).. Professor de la
Rebé catorze ferides en la liuda de Beneficencia de Dublin, sentenciat
Easter en 1916, i absolt per un consell a 12 anys en els successos de 1916.
de guerra per la seva gravetat. John Hayes
J. J. Clancy (West bork). Editor de un periódic
(North Sligo). President de Porga- local dels Sinn-Feiners.
nitzaeió Sinn-Feiner de Yligo i secre- John T. Relly
tan i del Comité local d'Agricultura. (Dublin). Membre del consell de la
Michael P. Colivet ciutat de Dublin i secretan i de la Lliga
(Limerick City). Fill d'un capita de Gallica.
barco de Jersey i Director d'una fun- Ald. 1 °ni Relly
dició. (Dublin). Un actiu membre del Con
Con. Collins sell de la Ciutat.
(West Limerick). Historiador de Du- Alex. Mc. babe
blin. (Soinh-Lligo) Professor de l'Escota
Pierce Mc. Cam. Nacional.
(Ring's Country). Farmacéutic de Dr. M. Cartan
Tipperary i cosi del magistrat Dr. P. J. (Ring's Country). Ha sigut metje de
Power, un deis més respectats mem- Tyrdne. En els Estats Units es cone
bres del partit Nacionalista Parla- gut amb el norn d'Ambaixador de la
mentari. República Irlandesa.
Michael Collins Frank Lawbess •
(South Cork). Secretani de la Defen- (North-Dublin). Gran agricultor prop
sa Nacional de fondos públics. de Dublin.
Finjan Lynch B. A.
(South Rerry). Seritenciat per 10
anys en 1916.
Diarmouid Lynch
(South-cart bork). Ciutadá arnericá
sentenciat a mort en 1916, deixat anar
després de l'amnistía, torna a formar
part del Sinn-Feiners i fou deportat a
América.
Jos Mc. Bride
(West Maijo). Germá del Majo Mac.
Bride, el qual formá part de la brigada
de matemátiques i leader deis Sinn- Irlandesa que lluitá a favor deis Boers
Feiners, de 36 anys i fou sentenciat a en l'Africá del Sur i que fou afosellat
mort per haber dirigit les lluites de després deis disturbis de 1916.
1916, més sigué indultat; al complot Joseph. Me. Donagh
de Pany 1918 fou afrestat a Greysto- (North Pipperary). Germá de Tho
nes. Segurament que será el primer mas Mac. Donagh que sigué executat
, ministre de PAssemblea Nacional. en 1916.
Jas. N. Dolan John Mac. Entee •
(Sout-Monagahm). Yln actiu Sinn
feiner de Belfast fou condemnat en
1916.
Jos. Me.,Grath
(Dublin). Organitzador de tes elec
cions Sinn-Feiners i deportat en l'any
, 1918 a Anglaterra.
' J. Mc. Guiness
(Longford). Comerciant de panyos
de Dublin.
John Mac.
(Nactional Universitay). Profesor de
Historia Irlandesa en la Universitat Na
cional, vispresident deis Sinn-Feiners,
antic president deis voluntaris Sinn
Feiners i actual president de la Lliga
paleica. També prengué part en la
revolució de Pany 1916.
Trence Mc. Swiliey B. A. •
(Mid-lork).Comerciant itambé Poeta.
Countess. Mar Rievicz.
Fou condemnada a presó perpetua,
doncs en Pany 1916, dirigía un grop
de revoltats.
William Mellowes
(Norh Meath). Deportat a 1915 a An
glaterra, actualment resideix a Nord
America.
P. J. Molone,y
(South - Tipperary). Químic farma
céutic.
R. Mulcahy
(Dublin). Antic dependent del ser
vici civil de Dublin.
Arthur O'Connor B. A. •
Graduat en el Col - legi Trinitat i
périt del comptat de Kiídare.
Brian O'Higgins
(West blare). Ardent poeta de D,u
blin.
Revin O'Higgins
(Queen's Country). Fill del compte
boroner.
Patrick Olk.eefe
(North Cork).
J. J. O'Relly
(Louth). Secretani i vispresident de
la Lliga Galeica, i 'editor del -Butlleti
CatOlic>.
Dr. james Ryan
(Sout Wexford). Entusiasta del re
naixement del Ilenguatje.
William Sears
(Sout-Mayo). Periodista.
Bélgica renaix en el silenci fecond
de la seva llivertat. •
En el mitx d'Europa, Polonia, reina
i mártre entre totes, ofereix a les na
cions l'exemple de su energía i patrio-.
tisme.
El sentit conzú no s'aparta de la con
ferencia socialista de Berna.
Avencen els treballs per la societat
de les nacions.
L'Europa está decidida a transfor
rizarse ,en el sentit de llivertat per les
maces.
?Tota l'Europa? no.
Existeix una punta d'Europa que
tranquilament s'enfonsa rebajant-se en
l'eselavitut de Catalunya.
JACOBUS
11
John O'Mahozzy"
(Sout Fermanagh). Propietari de un
deis millors Hotels,de Dublin.
Patrick O'Malley
(Comemara). Farmacéutic i membre
de la directiva de la Lliga paleica.
Janes O'Mara
(South Kilkeny).Distingit diputat que
antigament representa el districte
South-Kilkeny pel partit nacionalista
parlamentan.
Count Plunkett
Antic director del Museu Nacional
Irlandés; fou detingut i deportat a An
glaterra en el complot de 1918, i un
deis seus fills bu afusellat, per haver
firmat un manifest, durant la revoltá
de Pany 1916.
Willianz Roche
(Cork C,ity). Professor del Col-legi
d'Instrucció Técnica de Cork-City.
Philip Shazzahan
(Dublin). Un convençut masó.
Austin Stack
(West-Ferry). Atleta, fou condem.-
nat a presó perpetua per ésser com
plis de Sir Roger Casement.
Joseph Sweozzey
(West Donegal). Fill d'un propietari
d'un Hotel, prengué part en la revolia
de Pany 1916.
Rogér M. Loetincul
(Nort Wexford).
J. J. Walsh •
(Cork City). Antic empleat de POli
cina de Correus, prengué part en Patac
de dit edifici en 1916, are ha sigut de
signat com a Director de Correus de la
República Irlandesa.
P. J. Ward
(South Donegal). Procurador.
Y ara només ens cal pensar, que
farán els diputats catalans, en aquets
moments, tan trancedentals pér la
cau§a de Catalunya?
El seu patriotisme i abnegació, po
drá superar o al menYs igiialarse ami)
els deis nacionalistes Sinn-Feiners.
pes seves resolucions espera amb
imPaciencia el Poble de Catalunya.
JOSEP TORRAOELLAS 1 JOAN
L'INTRANSIGENT
COMPARANÇA
Espiga .del tot galana
et contemplo desde lluny
i veient la teva ufana
"et faig Déa d'aqueix Juny
Has crescut molt sana i puya
cap ternpesta t'Ira vençut
honres a l'agricultura
.perque en tot mostres virtut.
Vius en terra catalana
que és la Patria de mon cor
de la serra i de la plana
ets Pencis de mon amor.
Deis ocells ets galejada
cada jorn que brilla el sol •
per verge i agradada
ets la joia de l'estol. •
El bon Déu a tu m'envía
car ern creu bon segador
i en eix jorn pie d'alegría
vol que et culli per tresor,
Jo gojós empunyo reina
i alco cántics a ton 'loc. -
!Com te cullo del Juny Reina?
?Vols que vagi a poc a poc?
Sense fer-te cap ferida
no-més un bes per bon fi
ara•que vas d'or vestida
vina, vina vers a mi.
Tens cent grans plens de farina
blanques com balves de neu.
veig que ets per llevor divina
beneida del bon Déu.
Tu vegent que ets per la sembra
em dius—Mercés ?Yergue em culis?
jo dic—Per aimarte sempre •
com les nines deis meus ulls.
JOAN PEDREGOSA
De • Germinal,
Per la Patria
Per la Patria Catalana
jo donaría la sang •
defentsant-la, com la mare
i no 'deixadt-la ultratjar.
Masses anys quels corbs malignes
la rodejen dia i nit;
i ha arribat la joia nostra
d'evitar-li greu perill.
Es covart, aquell qui plora
per la por d'un prest condol;
es rastrer, qui a casa es queda
quan se`ns cridi ámb tot el cor.
Vull stir brau, quan la victoria
ressoni per tots indrets
i la ven del capdill mani
que la terra vol filfs seus.
!Oh, ma Patria pura i bella
coronada per l'ends!
Redreça-t forta i serena
•que per tu volem morir!..,
•
•
EMILI GRAELLS I CASTELLS
LITERARIES
Follia d'estiu
A mon earíssim amie en Al. Mareet
El cel atapait de brómes espesses i
negrenques, amenaça tempesta. Els.
llamps zig-zaguejen incansables. Re
trunyen sens reposar elš trons eixor
dadors, vibrant per l'espai, longament,
amb intensitat esfereidora. Bramola el
vent com fera mal ferida, doblegant i
esqueixant els arbres al pas de sa es
bojarrada carrera. Arreu, arreu geme
ga Natura queixosa de- son martiri. El
tritlleig Ilunyá d'unes campanes, fora
gitant la pedra, és portat per l'aire
arnb anguniosa xafagor. Les aus, ato
londrades, volen çi per Ilá cercant
eixopluc. A la fí i com si fos a una
senyal, la negror del cel esclata edun
• devassall d'aigua, batent la terra des
piatadament. Rufacades lluminoses,
succeintse rápides, esquinsen els nú
vols i seguidament s'orlen els espe
técs deis trons, llares pregons, tronto
llant talment com gegantines roques
que es topessin entre sí.
Ja els torrents i les'rieres bo i udo
lant sa canço de renécs, devallen pels
cims i les collades, capdéllant pe'
nyals, branques i fulles, arremolinant
se amb força abassegadora, deixant
darrera seu sois petjades dedestrucció.
I les properes serres queden esfu
mades per l'espesseida pluja que va
caient a bóts i a barrals. S'inonden
camins i conreus i els arbres, xops,
espolsen inutilment Ilur mollena, col
pejats per la furia tramuntanal.
Per bella estona el xáfec es desfá
amb magestuosa grandesa fins que,
lentament, com passatjera/ tempesta
d'estiu i esbravada sa fogositat, va
minvant calmos ai mansament.
Ja els trons han enmudit i el tritIlei
jar de les campanes es sent mes ciar
i precís. El cel esdevé gris i blanqui
nós, eixint, per una escletxa d'un nú
vol, radiant, triomfadora, la cara ria
Ilera del sol. Superbament es forma
l'Arc de Sant Martí, magestátic, enci
sador. La Ilum daurada de l'Astre-rei
besa, joiosa, els camps comunicánt
los-hi llur ba.f. d'alegría i escalfor. I les
brómes mág desvanescudes s'esírítIlen
en mil bocins baix l'impuls enjogassat
del vent.
Al Iluny, es senten les cantúries deis
camperols saludant al boa temps i els
aucells trenen, xiroig, ses més belles
corrandes. Es que el dia, passada la
tempesta, torna altre volta a sonriure
ufanós i joliu més que mai.
TOMÁS RoIG 1 LLOP
Nacionalistes
Abans de pintar, empaperar o bé
decorar vostra llar, no deixeu de
visitar els tallers den
FRANCESC GRAU
Mercaders, 27 (al costat del "Centre
Obrer").
noll¦
A una Rósa
Odorifera quia spinifera,
Suavis sed arrnata,
Un rosser blanch floreix
sota la Créu hermosa;
Ii 'n demaní un esqueix,
me regala una rosa.
Al véurela espinosa,
lo meu amor lí diu:
punyía, punyfa,
mes a mon cor venta.
Si plora de dolor,
de punxes me 'I corona,
y ab cada punxa d'or
quina punyída ni "tría!
Del arç que m'empresona
jo moriré cautiu:
punyía, pauta,
mes en mon coi floriu.
JACINTO VERDAGUER.
Marq, de 1875.
Jacinto Verdaguer als divuit anys
A mos Bescantors
Desernbre, de 1895.
Prou sé que m'aborrei
xes, mes estic tan tran
quil, que si'm Ilevesses •
un ull, te miraria amb
• Paltre benignament.
(S. Francesc de Sales.)
Amadíssims arnichs,
si algún me 'n vol ser encara,
guardians del Méu honor, .
mirall de les meves taques
herbejadors de mon camp,
trayéunien les herbes males,
trayéune espines y tot,
jo us daré foch per cremarles.
Si flors hi arribo a collir
les guardaré per vosaltres.
Lo bé que mleu fet es gran;
de genolls a vostres plantes
jo us ne dono grans mercés;
Déu vos ne done la paga.
JACINTO VERDAGUER.
Celebrem-ho
Fent art es fa Patria
Podem consignar una-gloria més per
la Sardana. La diada de cap d'any
consagrada des de fá uns anys, a l'e
naltiment de la estimada 'lengua nos
tra, ho fou també enguany a la
cdansa més bella de totes les dances
que's fáan i es desfátv›. I'ls honors a
aquesta darrera, els hi va retres la
Capdal institució choral: L'Orfeó Ca
tala al seu estatge nomenat Palau de
la Música Catalana.
La Sardana, per a no llevar-li el seu
caient germanívol, acoblador de p9-
bles, mitjancers, i acabalats, cal que's
ddnci a les places publiques i parti
cularment entre 'Is esplendors de les
belléses naturals; prop de les mun
tanyes i les valls; devant del mar i
sota la volta del cel; a aire batent i a
plena Ilum. No obstant m'es mol
•plaent remembrar l'esmentada Festa,
per quant també la honoraren cata
lans, si bé ben indumentats, de diVer
ses condicions'socials, ja que als pa
taus de les Belles Arts hi poden entrar
els bumils i no hi veieu les etiquetes
dels altres, fredes i rigides com des
pulles, car són també la mort: ho són
de la deis sentiments efusius i espon
tanis.
Estiguém, doncs, ojosos els admi
radors de la Sardana, de que tan dig
nament haja estat homenatjada, per a
Iliçó deis qui creuen que és eixorca al
patri interés i de nimietatat artística.
A. F. i B.
El poble está agonitzan per la
puja deis queriures.
Els que el representan nomes es
preocupen de l'Autonomía.
?Que manca fer?...
Qualques apunts sobre el
diputat per Terrassa En
Anfos Sala i Argemí
Fa molt poc temps, que a cause sie les bur
les de que fou objecte per part del xistós don
Alvaro, precisament amb motiu de la conces
sió del Port franc a nostre capital, tingué
d'aliar a passar alguns mesos a Suissa per
curarse d'una neurastenia aguda o maníes.
I avui torna a arrossegar-se aquest mal fill de
Catalunya darrera aquells mateixos que li
feren la befa; és un pobre home domínat per
un seu cunyat, un tal Badrines i altres cacics
d'aquesta ciutat, que amb la nostra Ilibertat
hi perderán, tal CORI diu el valent escriptor
en E. Duc i Salvat en el seu article del Di
luvio publicat amb data 8 del corrent.
Ademes corre la ven de que D. Alvar l'ha
nomenat senador vitalicii sort ne tindrá!
puig es seguríssim no tornará a ésser el-legít
amb el titol qu'are ostenta i que va ésser mal
'adquirit.
També es molt facil que se li faci una arri
bada amb els honors que l'hi corresponen
pel seu comportament.. Per la firma,
JAUME TORRAS.
Terrassa, 11-11-19.
4 enNTRANSIGENT
Autonomía no
Independencia si
Si els catalans bords no abandessin,
si no hi hagués rastre de catalans re
negats; si no hi haguelsin fills de la
terra catalana que's vénen la Patria
per quatre cigrons; sil catalanisme de
mols no los un catalanisme ful, si
fossin nacionalistes tots els que se'n
diuen, si amarats tots plegats per un
sútens sentiment patriótic que arribés
al sacrifici, tinguessin tanta !lengua
com fets, Catalunya no s'entretindría
amb ridicules Assamblee's d'Autono
mía integral. Catalunya aprontaría la
hora única present per a proclamar la
seva independencia.
Quants anys fa que cridem: •Poble
que vol la llibertat i no li donen se la
pren»? Es que no és aquesta la hora
decisiva? Es que encare hi algú que
tingui confiança en l'Estat Espanyol?
Peró es que encare que poguessim
tenir-n'hi, el bon sentit patriótic exi
geix que no actidim a demanar an
aquest Poder la Iliberfat de Catalunya.
Perque el sol fet d'acudir-hi 'és rego
neixer la seva Ilegitimitat; i nosaltres
no l'hem,de regoneixer perque és un
poder acumulat per una política des
pótica i tiránica. Una autonomía Con
cedida per ell sería una taca inesbo
rrable per a Catalunya. Si'ls catalans
d'avui l'aceptessim merexeriem la ma
ledicció més punyenta deis catalans
de demá.
No, un poder central espanyol sols
será Ilegitim quan sigui un poder re
sultant de la Iliure unió del pobles
lliures de l'Iberia. Cal doncs la desin
tegració absoluta del poder actual. Cal
que la Catalunya actual en pes, sense
distinció de partits, amb clara con
ciencia de la responsabilitat en que's
trova envers la Catalunya de l'avenir,
per compte de pidolar miserablement
a l'Estat espanyol, proclami la seva
independencia.
Els moments son decissius. La Con
ferencia de la Pau ja és oberta. El
mapa de la nova Europa está ja en
vies d'arranglament Cal que Catalunya
sincera fasi sentir la seva veu per a
demostrar que'l seu cas no és el cas
d'una Extremadura o Murcia, p e r
exemple. Cal apel-lar al principi de
les nacionalitats i a la Ilibertat deis
pobles i disposar .de si mateixos in
JOIll
Hospital, 145 i Cera, 4
Camiseria Genres de pul
Confeccions per a senyora
Especialitat en robes per a
recen nasal%
La que yen mÉs barato de
Catalunga
vocats una vegada més per En Poin
caré. Cal que resoltament Catalunya
es disposi a demostrar que no's trac
ta d'u* cas de política interior espan
yola sino d'un cas internacional.
Aixo, Catalunya ja ho havía d'ha
ver fet des del principi de la guerra.
Peró encare tal ;legada hi som a
temps. Si no aprofitem els moments,
si coin a poble imbécil seguim mirant
a Madrid, si deixem passar l'hora
oportuna per a consagrar internacio
nalment la complerta llivertat de Cata
lunya, els catalans d'avui serem ma
leits amb santa rabia pels catalans de
demá. .
Que pensi amb aixó tot catalá, que
hi pensin els directors. A veure si per
fi _amb sagrada unió ens posem a l'al
tura deis moments.
Que tothom tingui present que, mi
rant endarrera, més dignes són de
maledicció els catalans d'En Vicens
Ferrer que En Felip IV i el propi Felip V.
J. SANZ
Madrid, 22-1-1919.
~Z111,1111~10'
COMPANYS:
Dijous que ve compren L'INTRANSI
GENT, publicará un article del popular
Fresseta, 1 el programa del partit d'En
Maciá.
Necrologías
El divendres passat tingueren d'a
companyar les despulles, del que fou
en vida, nostre sempre amic. En Jaume
Brossa, haven deixat dessesperat al
seu fill Marc Aureli.
Fou un esprit obert a totes les 1:1117
pitaciones mondials i un ferm propa
gador de la nostre nacionalitat arreu
del món.. Podem afirmar que hem
perdut un bon catalá.
* *
Novament ha caigut un martre per
la Patria, assessinat covardement per
nns patrioteros, ço ha causat que el
Diumenge propassat, haguessin d'a
companyar al cadáver al Cementir
Vell del cantaire del «Orfeó Cafalá«
En Joan Benet; assistiren a el dolorós
acte infinitat de representacions d'en
titats polítiques i culturals.
COMPANYS:
Vestireu amb gust i elegancia
si vos proveiu a la
Gran Sastrería
l'ESTISORA
de ANTONI VILA
Casa de confiança i bons preus
Es confeccionen, en casos urgents
trajos en SIS HORES
SALMERÓN, 89.-BARCELONA
Impta. Cavanillas. Ponent, 66, Tel. 5347 A.
1¦TCDVM
Excursió a Sant Miguel del Fay
El Grup Excursionista «Minerva» de la
Barceloneta, ha organitzat una eixida per al
proper diumenge día 23. S'hi'dnirá per Caldes
de Montbuy on eš visitará el Santuari del
Remei, marxantdesprés a Sani Feliu de Co
' dines i Sant Miguel, retornant per Rielles i La
Garriga.
Punt de reunió: a les 5 i mitja' a la estació
del Nort.
Cap a la presó
En e§ser al peu de la preso el diumenge
prop pasat els redactors da LINTRINSIGENT
tinguerem l'agradable sorpresa de trovar-hi
una'munió de socis del novell esbart «La Nos
tra Ensenya» de Gracia, que hi anava pel ma
teix objete. També extrenyerem la má de la
Junta de «Germinal», i tots plegats acordarem
repetir lá visita el diumenge vinent, a les on
ze del mati.
Catalans tots! acobleu-vos an [aquest acte
de .companyor nacionalista.
Nova Junta
La Junta Directiva de la Biblioteca Joven
tut Catalana a quedat constituida en la forma
següent:
President, Josep Sedó; Vispresident, Jau
me Xicola; Secretan, Joan Dalet; Vissecreta
ri, Josep Sumalla; Comptador , Joan Blanch;
Tresorer, Ricard Madurell; Vocal 1., Josep
Monfort; Vocal 2.", Josep Roiger.
Un pobre home
Un Fulano de Terrassa que el hateijaren
amb el nom d'Alfonzo ha fet quiscunes rebe
quedes en contra de sa desgraciada mare;
anant-s'en alta dal per a si Phi donaven una
«cartera» pera... anar a l'escota.
Els voluntaris catalans
Em rebut la visita de un ferm catalanista
que ha guerreixat amb companya de 500 yo
luntaris catalans, al costat de Anglaterra en
la lluita que acaba de fina; aquest es diu
Feliu Mimó i Doménec, soldat del acuiraeat
Eftichia Vergoti
Corresporidén.cia
A. B. i G. La Redacció de El Papitu» es al carrer de Barbará, allá l'hi admetrán.—.
F. R. i A. Aneu enviant. — F. Puig i Espert de Valencia. No hem rebut rés vostre. — Un vell
catalanista. Mercés.—Ll. R. i J. Aneu enviant.—S. F. i V. Home! no hi ha dret, per a fe versos
té de estudiar «Retórica' i
Poética». — J. C. En car
tera. NaM. R. de P. Grans.
Mercés. — M. V. Vosté es
un pobre home.-0. Aneu
• enviant.— Jaume Torras i
Josep Bosc de Terrassa;
Ja vog hein allistat com a
sotscriptors. — Ardever.
Segons les declaracions
per vos fetes a un corn
pany de redacció, hem
preferit no publicar-vos
rés.— P. R. i B. Recris
tina! quin. escriptor... ja.
ja. ja. En cartera. — S. B.
i S. Igual. — LI. C. i P.
Está bé aixó de «Hombre,
que caramás estúpida que
tiene el Rey. — Moliné
Anirá el número que ve.
—P. P. i H. El «Consol»
ens castigaria.—R. R. i L.
<En Fresseta,> ens ha
con'testat, que cada
setmana no pot fer arti
eles, doncs el seq treball
no li permet entretenir-se
gaire. — M. O. En lloc de
enviar-nos árticles cada
setmana, valdría mes que
ens enviés quartos. — F.
Verdea de Terrassa
Grans mercés pels sots.
criptors, creiem que'l company Ruenca ja usdegué complame en vostra visita a 4L'INTRAN
SIGENT».—J. D. .i G. Massa intim.—Eudald: Vostre article ens agrada, no'l publiqu. em per
excés d'original, un altre no fora d'actualitat. B. O. la Ilista Miralpeix anirkal numbru que ve.
Periódic Nacionalista Radical
Surt els dijous
NÚMERO SOLT VAL 10 CÉNTIMS
Preus-de Sotscripció
PER TRIMESTRE
Terres catalanes (Catalunya,
Rosselló, Illes Balears i de
Cerdanya, i Territori de Va
lencia 2'-- ptes.
Nacions ibériques k
Arreu del món . . . 2'50
REDACCIÓ:
Canuda, 14 - BARCELONA
Orrorós crim
La Exma. personalitat Bordas, president
de la «L. P. E. defensor del (censura).,. ha
procesat als Sres. Ventosa, Cambó' i Rahola
per ses declaracions en el Cogres de alta
dalt... contra éll. Desitjem Sr. Bordas que es
digni procesar-nos a tots els de LIINTRANSI
GENT car per les nostres campanyes ens es
presis. •
Excursió
Diumenge 23, el Grop Excursionista Rafel
de Casanova, efectuará una excursió a Mont
gat, Tiana, Conreria, Vallersana, Montcada,
Iscle, Valldaura, St. Geroni 'de Vall He
brón 1 St. Geroni deis Agudells.
Sortida a les 5.30, estacio M. Z. A.
Acte benéfic
Al «Circo' de Sans» es cel-lebrará el pró--
xim diumenje dia 23, a les tres de la tarde:
una festa a benefici de la familia 'del mala
guanyat Joan Benet, hi pendrá part l'Orfeó
de Sans.
Pel Dr. Marti i Julia •
El día 16 es celebra Consell de represen
tants de joventuts per a l'homenatje al Doc
tor*Marti i Julia.
Entre altres acords, es prengué el de tan
car la sotScripció oberta per a ofrenar un re
trat del mestre a la «Unio Catalanista» el día
ultirn de Abril proxim.
També es vejé amb gran goig l'oferiment
de la Sta. Na Maria Pou, per a pintar desinte
ressadament el retrat del malaguanyat Doc
tor. No cal dir quels reunits aceptaren tan
noble aferiment.
Sobscripeíó pel homentje
Resta anterior. . 122'85 ptes.
Jordi Forcada i Bas. . . 2
Manel Dornénec.
Francesc Verdera (de Terrasa. 2
Jaume Segalá. '50
E. Fabregas.. . 1
María Pou 5
Resultat. 134'35
Segueix la sobscripció.
eg¦—.