Jordi Erin. Núm. 5 (5 abr. 1922)

              PORTAVEU D'AVEN<;ADA DEL MOVIMENT NACIONAUSTA SORTIRÁ ELS DIES S i 20 DE CADA MES 10 ms. ANY 1 NÚM. 5 DIRECCIÓ i ADMINISTRACIÓ: NÁPOLS, 219 BARCELONA 5 ABRIL 1922
«Si amb un tret de fusell es mata un home.-amb una idea un poble's reivindica.-Feina tindrim, si hao d'acaba 8mb la ra~a» (t:Jordi ErinJ-BurSlU)
Els cam:ps
desllindats
Els nacionalistes catalans hem de
reconéixer la valor positiva que té el dis­cura
pronunciat per don Francesc Cam­bó
a I'Holel Monopol de l'Avinguda del
Tibidabo, quin discurs fou el primer que
pronunciá a Barcelona després de la se­va
dlJrrera etapa de ministre.
El Sr, Cambó reconeix que ja no
pot parlar d'ara endevant en nom de Ca­talunya,
car també veu eH que hi ha una
part d'opinió -creiem fonamentadament
nosaltres que es la més important i nom­brosa-
que no está comforme amb els
procediments polftics, basats en una He­al
i continua col-Iaboració amb els go­verns
centralistes, per ti veure si aixís es
possible obtenir, amb armónica efusió;
alguna hipctetica concessió als drets de
Catalunya.
Nosalrres, els nacionalistes que no
reconeixem cap aJtra patria que CatalDO­ya,
que no reconeixem mal en oostra fur
intero l'unió forsosa amb l'estat espanyol
que l'imperi brutal de la forsa un dia va
imposar, nosaltres, que defensem sense
claudicions la integritat d~ls drets de
nostra patria catalana, la Ilibertat inte­gral
de Catalunya; nosaltres que consi~
derem que la l1ibertat de nostra Catalun­ya
no ha de ser obtinguda com a paga­ment
d'indignes conturbenis amb el po­der
central o de col-laboracions amb els
nostres opressors, altrement considerém
una inflJntilitat resperar d'aquella gent la
més minima concessió per a Catalunya
en pagament de qualsevol «Ileal» col-la­boració
- nosaJtres, dones. - els nacio­nali~
es catalans - som absolutament
contraris als procediments emprats i
defensats pel senyor Cambó.
El reconeixement de la personalilat
de la nació catalana, es una cosa que
ens deu l'estat espanyol, es una cosa sa­grada,
el reconeixement de la qual no
deu ser obtingut a camvi de favors. a
camvi de repulsives col-laboracioHs.
81a assaijos d'~questes col-labora-doos
que han fet mantes vegades els
homes considerats a Madrid com a re­presentatfus
de Catalunya, ena han aca­bat
de desenganyar per complert. Les
col-laboracions esmentades no ' solsa­rnent
DO han lograt obtenir 'la més mfni­ma
aventatge polftica per a Cataluoya,
sinó que ni menys han pogut evitar nous
1 greus ireuges contra nostra lIengua i
contra nostres drets. Es més: nosaltres
considerém una vergonya, un espa.ntós
fracás deIs hornes de la L1lga, que aquets
hagin passat pels ministeris espanyols
sense que ni tan soIs hagin pogut obte­nir
la derogació d'aquesta llei de Juris­diccions
que pesa com una llosa contra
tota manifestació de la més pura catala­uitat
deis nostres corso
e .antn,
-Diguin el que vulguin, pero jo, .alrededor» del Banc de Barcelona m'hi faig un cbon nom» i
una «bona bossa:t.
Nosaltres, els nacionalistes cata­lans,
no podem, dones, volguer, la més
mínima col-laboració amb els governs
centralistes, que sempre ens ha engan­yat,
que sempre s'han burlat de les as~
piracions de Catalunya. Nosaltres, els
nacionalistes catalans, per dignitat, no
acceptaríem la I1ibertat de Catalunya si
vlngués en reciprocacitat de tals contur­bernis.
BIs drets de Catalunya son sagrats,
i ens deuen ser recooeguts, no per fa­Yor,
sinó perqué es un tdeure ineludible.
Per aixó es que els nacionalistes
catalans no ens podém entendre amb:els
procediments que preconitza ~1 senyor
Cambó.
Nosaltres creiém que es molt més
convenient per a Catalunya. i més eficác,
que totes les ingénues col-Iaboracions,
una oposicio constant a tots els governs
c~ntralistes, pertorb¡:mt constantment la
vida d:aquesta cosa tan inútil com es el
parlament espanyol, í fent caure ministe~
ria amb guerra inaplacable, fins que'ns
sigui recoñeguda nostra Ilibertat.
I a. nosaltres eos es completament
indiferent que el reconeixement de la
nostra personalitat ens vingui per decret
o per llei votada pel parlamento Avans
podíem tenir-hi certa fé en les Cotrs, més
avui,. palesada completament la seva far­sa,
la seva eixorquia, no més ens intere­ssa
el PaI'lament com un arma que po­dem
emprar per a pertobar la vida deis
governs opressors de Catalunya, fins
que en vingui un amb am'¡es de pau i de
justicia, o aburrit de tanta Huita; que re­torni
a Catalunya les llfbertats robarles
per Felip V.
•
Llealfafs
El Senyor Cambó, malhaurlldament
allunyat cada dfa més de l'esperit nll­cional
de Catalunya. ens petrlava de la
lIealtat. Referint-se, en el seu discurs
del banquet de I'Hotel de I'Avlnguda del
Tíbidabo, a la se va actuació junt amb
els governs centralistes, ens delll que
una volta determinada la polftlca d'efu­sió,
de col-Iaboracións, aquesta devla
ser servida amb tota lIealtat, esperanf
que aixís podría venir un dfa en que.en
mig de la més gran armonla. podrfen
ser satisfetes les aspiracións autonomia­de
Catalunya.
Apart de que nosaltres, el na clona .. .
listes catalans, no'ns comformém amb
aquesta autonomía que el senyor Cam­bó
preconitza, i que no es 81tra que
aquella bien entendida de la qual tan es
rifava en al tres temps el propi senyor
Cambó, i de la que ara n'está tan ena­morat,
hem de posar els punts sobre lea
ii al parlar de la Ilealtat.
Absolutament comformes en que,
quan s'acorda una norm" d'actuacl6.
aquesta sigui exerclda 8mb la lIealtat
mes exquisida. Pero, absolutament dm.
comformes en que aquesta norma d'ac­tuació
sigui en perJudicl deIs Interessos
polftics de Catalunya. Amb aix6, sen ..
yor Cambó. no hi há dret.
No hi há dret a tenir Ilealtats amb
els eterns enemics de- Catalunya,
No hi ha dret a servir els interesaos
deIs nostres enemics, deIs opressors de
la nostra patria catalana, seuse probali­tats
de tenir cap aventatg-e per a Cata ..
lunya. 1 ens és inexplicable la tossunerla
del senyor Cambó en volg-uer servir, i
«amb tota lIealtat~, als governs centra­listes,
quan l'experiencia ens ha demos­trat
fíos a l'excés que a les bones es
inútil, es tonto, esperar rés d'aquella
gent que sigui a favor deis anéls de .Ca­talunya,
L'amenassa, la constant oposició,
el no deixar:-los viure tranquilament, es
l'unic sistema que ens pot anar bé,
Aquella gent. mancada d'ideala, ve­getants
eterns del pressupost. no tenen
aUra aspiració que poguer disfrutllr tran­quilament
d'ell. Per conseguent. nostra
norma ha de ser destorvar-los aquest
usdefruit, combatre'ls sempre, no del ..
xar-Ios mai en pau,
I ademés, senyor Cambo, pensl
més amb Catalunya que amb Bspanya,
si aixó avui dia Ji es possible. si el seu
cor no está encara enterament inflult
per l'ansia tonta de grandeses,
Les lleaJtata. guardi-les enterament
per a Catalunya, si no vo)..que un dia el
seu nom sigui recordat pels catalana
8mb despreci, pensant que fou' un borne
que ijmb el seu talent haurfa pogot fer
un gran bé a la causa de nostra patria,
i va guardar els seus prestigis per ofe­rir-
Ios, amb ingrata desllealtat envers
nostra terra, al servei .tels opressors de
Catalunya,
2
L'elecció del
"Marquesito" 1 ..
La del dissabte, primer d' Abril, va
ser una «jornada gloriosé)>> per l'Espa­nya
Gran.
En aquesf dia memor'lble va ser
elegir pels vofs deIs regidors que encara
es diuen uacionalistes, el famós Fernan­dito
Fabra, aquel! que cridava com un
energumen« VIVA ESPAÑA» en el ban­quet
deIs aliats, quan els catalanistes
victorejaven a Catalunya.
Malgrat la solemnitat que:volfen do­nar
a la sessió la serietat deIs fracs deis
noue regidors, I'acte va transcorre, com
era de preveure, en mig d'una continua
gatzara.
Eren de sentir els Vivas a don Fer­nando,
al marquesito, els ole tu mare,
els qué gracia tienes, niño! i els demés
erits amb que era saludat el seu garbo i
donlJire.
En mig del pasme de la gent, el
marqués d'Alella, al ser elegit alcalde,
va fer un discurs de nou ratlles de co­lumna
de «La Veu» en catalá!!
L'home, que encara no havia pogut
fer gaire practica en aquest per ell nou
'dioma, no va poguer allargar-se més.
La qUestió que amb el discurs va
produir tal entusiasme entre el públic,
que aquest, sense poguer-se contenir,
va entonar unim.lment i amb una emoció
que cor-prenra, ~a Marxa Reilll espa·
nyola.
En aquesta divertidíssima sessió,
hi va haver una nota extraordlnariament
cómica. La va donar aquest gran humo­rista,
cap de la majoría espanyolista de
I'Ajuntament, senyor Maynés, al afirmar
amb aparent seriefaf:
-Jo us die que el senyor Marqués
d'Alel!a sera un digne successor deis
gloriosos concellers de la ciutat ...
La frase va tenir I'éxit que segura­ment
el seu autor esperava, ja que va
ser acoJlida amb una colossal riallada,
tant, que fins algún espectador va haver
de sortir disparar del Saló de Cent per
a fer-se donar una mirada a Can Clau­selles.
El mateix marqués d'Alella segufa
amb evident astorament el discurs del
seu alabilrder senyor Maimés. Després,
en I'intimitat, deia a els senyors Arquer
I Nada):
-La vritat, jo ja'm crela ser algo,
pero no tant ...
I el senyor Arquer afegfa:
=Es que avui, senyor marqués, han
volgut estalviar-Ii d'anar a cal barber ....
Dissabte 22 Abril 1922
Vigilia de
Sant Jordi
PATRO DE CATALUNYA
"JORDI ERIN"
publicara un número especial.
Text interessantissim
delsmillors escriptors de Catalunya
NacionalistesI
Compren-lo avans que s' agoti
JORDI BRIN
Veus de
El senyor Esteve, el bon barceloní
vuitcentista que els diumenges no man­ca
a missa ni a comprar el tortell del
Forn de San Jaume; el senyor Esteve
d'encongit pensament provincia que el
meravellaba la lIargaria d'un carrer com
un troC de la nova Barcelona i Ji sembla­va
cosa de follía el pensar·hi; el senyor
Esteve de la mercería, de la fabrica de
teixits a vapor, deIs cuiros, deIs moca­dors,
deIs cereals, de les fustes ... el se­nyor
Esteve que no sap nure més enlla
deis prestatges de l' escrip/ori i sempre
pensa en una fantastica danca de xifres
i restes i sumes; el senyor Esteve de ca­ra
rodanxona i panxeta amb sacssons,
encara no ha mort.
Encara no ha mort, peró el senyor
Esteve d'avui en día ha canviat quelcom
tota la seva manera d'esser.
Ara el senyor Esteve es soci dala
L1iga; te pretensions d'arribar a regidor.
gasta automóbil, lIegeix «La Veu» enca­ra
que mai arribi a treure I'entrellat de co
que vol dir, i ereu follament en totes les
coses que digui En Cambó, no per que
sapiga fixament lIur significat. sinó per­qué
son paraules del (~Quefa». i eH, amb
la melangia que porten els records de la
joventut,-enc que el senyor Est€ve poc
l'ha coneguda,-diu que havem de creu­re
al «quefa» que sigui, sen se ni tant
sois discutir-lo, que aixis hom ho feia en
aquells temps millors que el nostre quan
eH era jovenot i tot just comencava a
trastejar per la botiga. La veu del «que­fa
» es indiscutible, segons diu el senyor
Esteve, ja que per alguna cosa aixís se
l'ha nomenat.
El senyor Esteve, doncs, es nacio­nalista
de la L1iga, si podem dir que la
L1iga sigui nacionalista.
No obstant, el bon senyor Esteve,
tan aqueferat sempre com esta, encara
no ha tingut temps de cumplir amI> els
denres més primordials, no solament de
tot bon nacionalista, sinó de tot bon ca­tala.
El slnyor Esteve, doncs, encara
no sab escriure en la nostra llengua per
qué, havent d'escriure-Ia tantmalament,
segons diu eH mateix, prefereix fer-ho
en espanyol. la que, ene que ho fa pif­jor,
sempre es la lIengua Que de menu­det
va ensenyar-li el safiort Gutiérrez,
aquell mestre Ilantíós d'una travessfa del
carrer de Montcada.
Referent a la qüestió de lu IJengua
el senyor Esteve te un pensament parti­cular:
ell ja es catala, ja la parla la nos­tra
lIengua a casa seva o amb els ami es,
peró en assumptes de comere ja es aUra
cosa. Una factura en catala? Aixó mall
Que dirfen elS'"clieñts de «provincias»?
A més, I'engranafge comercial perdrla
la meitat del seu mérit amb aquestes in­novmcions
estrafaláries. El senyor Este­ve
es de I'Espanya Gran, i, en que mes
d'una vegada n'hagi protestat sense sa­ver-
ho, li sembla cosa bona que a Es­panya
hom parli solament J'espanyol. Al
cap i a la fi. es la millor faisó per a en­tendre's.
1, conseqüent amb aquestes be­]
Ies idées i recordant els apuros passats
durant un viatge a Madrid, el senyoT Es­teve,
com a bon pare que és, vol que els
seus fills jamai puguin trobar-se en tan
dolorosa avinentesa, causa per la qual
els obliga a parlar una mena de lIen­guatge
estrafalari que te qualque sem­blanca
amb J'espanyol.
L'Espanya Gran! Ah, aixó si que es
bella cosal L 'Espanya Gran que vol dir
J'Espanya rica. El senyor Esteve es
complau amb aquesta dolea visió, i mig
somnia que. en Iloc de perdre els mer­cats
de «provincias» quests mercats
son més poixants i paguen religiosa­ment
els centenars de milions de pesse­tes
que deuen al senyor Esteve i altres
companys de la nostra terra! L'Espanya
Gran, si, bella cosa, peró amb tot. per
a conseguir-ho, no li vingueu amb cap
mena d'estridencia, ni lIuita, ni cambis
violents, ni res de tot aixól La IIibertat
benvinguda sigui, peró una llibertat pru­dent
que no permeti disbauxes ni pugui
ofendre ni disgustar a ningú. Les coses
Joventut
s'han de fer metódicament. El bon se­nyor
Esteve mai es cansa de dir-ho: per­severancia,
res més que perseverancia.
No cal dir doncs que el senyor Es­teve
diu que son locats tots els qui no
pensem com ell. Al senyor Esteve no Ji
vingueu (Deu nos en guardl) amb ~o
que passa a Irlanda-un poble que no
sabía que existfs per que no era al mapa
del sañort Gutiérrez com tants altres po­bIes
que han sor/it de beJl nou.-EII no
la compren aquesta estranya deria deis
separatistes irlandesos de deiXar-se ma­tar
per la IIibertat de la Patria llur, no
arribant a capir, pobre senyor Esteve,
que maten més catalan s al Marroc que
sinn-feiners a Irlanda.
An eH res de tot aixó: no Ji parleu
d'lrlanda perque diu que son ximples, ni
de la India ni de l'Egipte ni de tots aquets
pobles perque ni sab on son. Al bon se­nyor
Esteve deixeu-Io discutir de si en
Maura h~ fa millor que en Romanones;
que si l' arancel vigent es més ben :1pa­riat
que)' antic ... i, quant a polftica lo­cal,
que no n'hi ha prou amb ~o que fa
el bon senyor Esteve? Quan s'apropen
eleccions va a tots els mitings de la L1i­ga;
el dia fixat per a pastar la victória
vota de bon matí i després ja pren una
loma d'efervescenl preparant-se per al
dinar de la victória, en el qual se 11 un­flen
les mans d'aplaudir els discursos de
tots els oradors. Doncs que voleu que
fael més el senyor Esteve?
No obstant, el senyor Esteve ja fa
temps que esta tot tristot i pensívol. Es
que venten vents de bogeria. El mon ca­mina
cap a la desfeta i el bon senyor
Esteve en pressent tota la hórrida visió.
La joventut va per camins que no poden
dur-la sinó a la perdició, i ell, tan equa"
nim, tan perenne, que mercés a la seva
perseverancia i prudents concells ha ob­tingut
plena victoria refrenant les perillo­ses
estridencias deis qui foren capdevan­ters
nacionalistes, veu astorat con la jo­venalla
<favui en dia no esta per l'Es­panya
Gran ni per cap romaneo d'a­questa
mena i s'esgarrfa deis seus con­sells
i es perd i, cosa dolorosa, perdera
tota la nostra «provincia» rera els seus
disbarats que anomena ideals indepen­dentistes.
La darrera esperanca d2l s.enyor(
Esteve rau en que, havent conven~ut a
les eminencies del catalanisme amb els
seus consells, la veu deIs joves no arri­vara
a passar del elos de la regió C0m
a veu sense solvencia, i que el sen y deIs
poders morador i moderaf tindran en
compte de ~o que es tracta. Darrera­ment
peró, lIur n'lustre cabdill,-ex po­der
moderat,-el jorn del liberi al Tibi­dabo,
Ji ha portat un hórrid desengany,
peró un desengany d'aquells que no
s'obliden i que el bon senyor Esteve no
voldria pas veure'l realitat: «L'Espanya
Gran ha fracassatl Pas existeix una po­sibilitat
d'inteligencia. El criteri d'ells es
irreductible. No obstant, Catalunya ven­cera,
vencera d' una fai"ó o vencera
d'una altra, peró a la fi seva sera la vic­tória.
Catalunya sera lJiure!» Aixó digué
el «quera» tot inspirat 'a l'encís d'unes
copes de xampany.
1 el senyor Esteve, el bon senyor
Esteve equanim i perenne que ja ha tin­gut
la dissort de veure com el seu propi
fill el nostre bon amic I'Estevet s'esga­rria
per mals viaranys i no vol seguir
fent de botiguer a la menuda. veu també
que desapareixera aquella Espanya cor­eada
que ell havia arribat a apreciar,
solament apreciar, perque no coneixfa
cosa millor i perqué el safiart Gutiérrez
Ji havia ensenyat poc més o menys la
forma que tenfa, i veu per ti amb pl'ego­na
doJor que els principis per ell sus­tentats
deis quals tan confoi estaba, que
ja no en fa cas ningú d'avui en dia co­men~
ant ai, trista dissort! pel seu propi
filll'Estevet, qui perdra la ni~aga. la
vella nicaga deIs Estevesl
El senyor Esteve ja es vell; el se­nyor
Esteve xoxe;a, com eH mateix diu
referint-se als companys; el senyor Es-teve
va al vencimenl. AvuI en dla no
servelx slnó per a anar a pendre el sol.
Poren uns altres els temps de la seva
ideología i de la seva actullció. El se­nyor
Esteve es la darrera engTllDa del
pensament vuitcentista resignadament
provincia, qui s'enfonza i lIuUa sense
profit amb el modero pensar qull'ofega.
El senyor Esteve ja no te dret a existir'
sinó com a gloriosa r~ordan~a de tota
una Barcelona i una CataJunya que fou
éPOCll de trevall intens i de gran enriqul­ment
que ha portat I'esplendor moderna.
El senyor Esteve, doncs, es una figura
histórica.
A tots els pobles i a tots ele movl­ments
nacionalistes han existir els 8e­nyors
Esteves; a la nostra Patria no po­dem
menys que rerre'ls-hi homenatge
perque han sigut elllevat a la Nova Ca­talunya.
No obstanl, els temps son diferents
i tampoc tenen dret a malbaratar les
anels de lIibertat modernes. Ha vingut
ja I'hora de dir-Ios-hi amb el més pregón
deis respectes: avis nostres, mercés per
tota la Patria que ens haveu deixat tan
rica i plenal Moltes merces, Peró Ja que
ens féu ser enginyers, i metges i advo­cats
i arquitectes I ens feu regentar les
vostres fabriques i els vostres obradors
i el vostre comer~ i tots eis trevalls que
ja no us veieu amb prou for~e8 per a
poder enlairar-Ios més del que ho son
dintre la Catalunya integral, no volguéu
ja més avis nostres, atribuir-vos el pen­sament
cataJa, que el vostre temps ha
passat per a no tornar, i per tant, just
és Que si trevallem per la Patria I per a
la Patria. siguem també nosaltres els
qui definim la seva Ilivertat, peró, pilS
una IIivertat com la que somniavéu sem­biant-
vos una follía, sinó una llivertat
]Jisa I ampla d'acord amb e] pensament
modern que els pobles hlln de regir-se
segons la seva sobirana voluntat.
JOSEP
La conferencia
d'En Maciá
El prop I>8l88t diumenge el diputat na­cionalista
per les Barges Blanquea don Fran-.
cese Maciá doná la seva anunciada confe­rencia
al Centre Autonomista de Depen­dents
del Comer~ i de la Industria, tTactant
de ]'orientació del'naeionaliama en els mo­ments
actuala.
En ella defensa el eoncepte pur del na­cionalisme
que sentfm tots ela veritables na­cionalistea,
que no admet claudicadions ni
~nturbernia amb el. enemica de Catalunya.
Va demostrar eom les :col-laboraclonl
de la L1iga amb ea govems centraliatres,
Uuny de lograr cap aventatge per a nostra
terra, han sigut perjudiciala per la causa ca­talana.
La serie de nomenaments d'alcaldes de
R, O. feta suara per el senror Sanehez
Guerra, la considera l'orador com una bur­la
a aquestes col-laboracioDS, de les quals
tan fruit n'esperava el senror Cambó, amb
inexplicable candidesa.
Va acabar dient que els que senten en el
seu cos la flama del nacionalisme, deuen fer
€ront als que han anat mixtificant els senti­ments
del poble eatalá, fent minvar UU1'8 en­tissiasmes
nacionalistes,
L'admirable peroració del fermíssbn di­putat
nacionalista, va ser .lIOVint ovacionada.
Al sortir t la policia indígena del nostre
protectorat va donar una cárrega contra uns
joves que cantaven «BIs Segado~ i victore­javen
a Catalunya, essent detingut -el jove
Francisco MeJl88 Garzón, aeusat d' u/trllJe8
a la nación.
L'esmentat jove fou portat a la preso
eel-lular, i malgrat aqueUes «IJeaJs». col-la­horacions
de la Lliga 8mb el govern que el t6
empreaonat. el JOTe Menaa 80friri un proc:éa.
En Sánchez Guerra,
autonomista
De l'enlairllment d'aquesta medio­crUat
de la política espanyola a la pre­sidencia
del Consell de ministres, várem
veure com ~La Vzu de CataIunya» s'en
gaudía, i inclús esperava que la seva
actuació tindría un cer! carcáter autono­nomista,
aduint com a fonament de les
seves creences que el senyor Sánchez
Guerra fou qui signá el decret conce~
dint la Mancomunitat.
Aquesta cándida optimismes del
periódic al-ludit eren de preveure, per
infantfvols que fossin. En el govern que
el senyor Sánchez presidia. hi havia un
ministre que la Lliga. no escarmentada
encara amb els repetits fracasos de la
col-laboració i de l'efusió, Ji havia cedit,
l. efectivament, et bon u1l de «La
Veu» sl1a vist confirmat una vega da
més. Al cap de pocs dies de ser govern
el senyor Sánchez nomena més de cin­quanta
lsIcaldes Ele R. O. alguns d'ells. a
Catalunya. palesant aixfs el seu fervor
autonomista.
~La Veu» no vol reconéixe que si el
govem que allavores presidía el senyor
Dato, i en el que per una d' aquestes co­ses
de la polftica madrilenya hi havía la
mediocrítat del senyor Sánchez com a
ministre de la Governació, ens va con­cedir
aquesta engruna d'autenomia que's
dfu la Mancomunitat, no va ser cer:a­ment
com a fruit de col-Iaboracións ver­gonyoses
i inexplicables, sino que avans
hi havfa procedU una formidable i con­tinua
campanya nacionalista. únic siste­ma
que G Catalunya pot donar algún re-sultat.
'
I naturalment que ocupant el senyor
Sánchez Guerra el ministerí de la Go­vernació,
era en qul havia de signar el
decret, mal no hi tingués la més mínima
intervenció.
I si tots els autonomistes que des­cobreix
~La Veu» entre els polítics cen­trallstes,
son com En Sánchez Guerra,
---els que no siguin.com eH es que serán
pitJors~stá ben Huida la Lliga i Cata­lunya
...
I es d'advertir que la serie de nome­naments
d'a1caldes de R. O. vé poste­rlorment
a l'intensa i lIeal campanya de ·
de col-laboracións de la Lliga amb l'Es­tat
ceatralista.
Heus'aquf co que n'hem freí de tan~
fa efusió.
Acotació
No volém deixar de consignar en
aquestes pagines el tec que la U, M. N.
va celebrar en «honor» deis candidats
derrotats a Barcelona en les passades
elecdons municipals. que com sab ellle­gidor,
varen ser tots els que va pre­sentar.
En el banquet esmentat hi va assis­tir
tota la fauna, pintoresca i curiosa, de
la U. M, N.
En el brindis, va lIulr les seves gra­des
acrobátiques el clown major de la
Unión, el Compte de les Cent Derrotes,
gerent de l'empresa de Pompes fúnebres.
També lIensaren el seu verf contra Ca­talunya-
que en ells esdevé una necessi­tat
corporal com el mocar-se i altres hi­giéniques
feines-els senyors Balparda,
Royo Villanova, el marqués de Ole-Ole
i algún altre peix de menor quantía.
Al públic qlte s'atipa en aquest ban­quet
de consolació-que era format en
les seves quatre quiníes parts per gorre­ros-,
Ji causa cería decepció el ' fer de
que DO hi assistissin els Luca de Tena,
JORDI BRIN
EL5 "ÉXIT5" DE L' uEPU5IÓ"
El Banquet deIs Propietaris
Semblava que despres de l'entussi­asta
i lIeal col-laboració deIs catalans de
la L1iga a la governació de l'estatespan­yol,
en la qual tant travallaren pels inte­ressos
de l'Espanya. i que per a no fe­rir
suspicacies, deixaren passar amb
crudel indiferencia els grellges que els
restants ministres inferíen impunement a
Catalunya, les «provindes» espanyoles,
rendides per tanta «lleallat», s'havien
d'entregar amb Iíriques efusions al més
entranyable afecte envers nostra Cata­lunyá,
quin homes pseudo - representa­tius
en el govern de l'Espanya feren tot
el possible per a que els espanyols ba­Ilessin
de contents, encare que els cata­lans
es fessin la guitza.
1 aixfs que han acabat les rescents
etapes de la Ileal col-Iaboració, quan era
impossible que en el recor! deIs espan­yols
s'hi hagués oblidat els «sacrificis»
que per a ells feren els ministres cata­lans,
els senyors de I'Eterna Queixa"
vulgarment coneguts per la Cambra Ofi­cial
de la Propietat Urbana de nostra
ciutat, convocaren una Assemblea Ge­neral
de la Propietat, en la que, com el
lIegidor ja devía suposar, no 's tractá pas
precisament de evitar més gavel-Ies als
1I0gaters, i quina Assemblea va acabar
am un tec al Hotel Ritz,
Els llegidors ja s'haurán enterat
deIs escándols que 'promogué el fet sen­zill,
lógic i previsto de saludar als assem·
bleistes en catalá el representant de la
MlIncomunitat de Catalunya, senyor Ma­ssó
i Llorens .
Ah, fillets I com s'els hi encen­gueren
les sangs als assembleistes
d'allende, - i fins en alguns d 'a­quende,
com el tonto, ex-corredor de
rnaquines de cusir, el polida indigena
del Baró de Grifió, que com es na­tural,
volgué palesar com a indívidu de
la U. M. N. I'odi a Catalunya - al sen­tir
parlar a En Massó i LIorens en nos­tra
lIengua! Com s'encengué el patrioti­mol
Com relluí allo de la única é intan­gible!
Com torná a sorrir alió de los hi-don
Clodo, Malitón Gonzalez, i Si. ne­cio
y Delgado.
En Royo Villano va, que en qUes­tioDS
de fer riure preté algunes vegades
fer la competéncia a D Benet de Pomés
i de Pomar, conseguint en alguna oca­sió
que la gent estigui en dubte sobre
qui es mélS poca-solta, en va dir una.
que segons el «Ciero~) va fer que iHclús
les «senyoretes» que hi havia al Frontó,
agitessin els mocadors al istil de la plas­sa
de braus, quan es demana l'or~lla del
toro.
La que va sortir del cacúmen d'En
Royo va ser aquesta, referint-se,-co­mo
no?-al senyor Cambó:
-Jo crec amb els ideals de la per­sona
que per a defensar-Ios exposa la
seva vida. peró no amb els ideal s a ¡:os­ta
deIs quals la persona s'hi $luan ya la
vida.
Te molta raó, s-epyor Royo. Per ai­xó.
nosaltres, els nacionalistes, no creiém
gaire amb en Cambó. Peró tampoc
creiém gens amb vosté. ni amb tota !a
pesta de polítics madrilenys, molts d'ells
correligionaris de vosté. car tOt8 ells fan
servir els «ideals» d'esqueneta per a as­saltar
el pressupost d'Espanya, al qual
per desgracia, tan hi hem de coritribuir
els catalan8, ¡quin pressupost no ser­veix
gairehé per a rés més que per a
jos espúreosl Insults, cops, pataleos.
xisclets, brams, «Vivas}) a «Espafia~ i
al «Rey», comensats amb veu ronca i
estrident, i que acabaven fent Jiga ... A
En Pich, que suava com un regadora,
se Ji axemplaven encara més les galtes
de la cara, esgargamellanse de tant cri­dar:
el baró de Grifió, accionava enér.
gicament de tal especial manera, que al­gú
su posa que's tornava boig i que ba­lIava
la rumba; el regidor senyor Nadal.
representant del alcalde, que tenia el
compromís d'engegar un discurso al veu­re
el caire que prenía la cosa, digué a­questes
breus paraules, model de conci­ssió:
«Senyors benvinguts i adéussiáu»,
amb el mateix tó amb que hauria dit:
«8enyors, anéu al. .. dimontri».,.
I el senyor Massó i L1orens, que en
nom de la Mancomunilat de Catalunya
pogué parlar en catala, poques setmanes
avans, devant deis representants d'An­glatera,
en la visita de lIur esquadra, e­ssent
escoltat. com es natural. amb el
respecte degut entre persones, no po­gué
emprar aquest dret naturalissim de­vant
deIs espanyols.
Senyor Cambó, vosté tan partidarf
de I'armonfa, de la concórdia. de la lIe­altat
i de refusió, apúnti's aquesta, que
es una dada eloqüent del ds que fan a
les seves cordials idees la gent d'aque­Hes
terres, tant separades de Catalun­ya
históricament, geogTáficament, etno-gráficament
i esperitualment. .
I si malgrat tot, s'entossudeix en se­guir
la seva eixorca tasca de conquerir
la voluntat d'aquella gent, absolutament
inassequible als ideals de IIiberació que
sosté Catalunya, trovará dintre de poc a
nOStra terra el buir més desolador, i a·
Havores, senyor Cambó, si s'ha encarin­yat
tant amb l'Espanya Gran, i vol seguir
travallant per ella, val més que es deci­deixi
a fer el salt d'una vegada, i es con­fongui
per a sempre més amb els Alba,
Maura, Melquiades, Romaoones, i Laci­erva.
mantenir classes passives, cessanties
d 'ineptes, i tOta la taifa de polftics gan­duls
i indignes que estém patint, i que
turnen en la desgovernació de rEstat
Espanyol. en el qual, per dissort, hi es­ta
compresa la nostra Catalunya.
El dia que nostra terra sigui lliure, i
els diners que s'ens menja restat espa­nyol
els poguém esmersar en profit ex­cJusiu
de ClItaJunya, podran fer 'aquella
polítics tantes disbauxes com vulguin
amb els pressupostos d'Espanya; ara,
aquestes disbauxes serveixen per a fer­nos
cada dia mes catalanistes. i desitjar
més que mai la IIibertat de nostra patria.
JOAN BALLESTA
Talía catalana
Al tealre Tfvoli .s'hi ha fet l'estrena
de la popular sarsuela «Marina» en ca­taJá,
segons la versió del mI del autor.
Ha constituit un éxit grandiós, bell
auguri del que hi tindrá el teatre lfríc ca­talá
quan, per la pl'Opera tardor, es
conreui d'una faisó regular en aquen
elegant teatre.
T ots el5 artistes que hi prengueren
part obtingueren merescudes ova,cioos.
Al Romea s'estrená l'obra dramátf~
ca del doctor Bnrie de Rostchild «El
Caduceu», drama vigorós, punyenta
xurriaeada contra les farses llampants
que empren alguns metges per a obte­nir
una fama inmerescuda.
L'execució rou excel-Ient. El senyor
Gimenez don6 al protagonista una inter­pretació
que palesá que es un deIs pri­mers
actors de Catalunya. Be el senyor
Montero, lamentant que alguna vega da
mostri tendencia al latiguillo. Molí bé
en Grasses, f excel'lents les senyores
Baró, Ortiz i Morera.
L'Orfeó Gracienc a cada concert
matinal d'Eldorado obté un éxit essla­tant.
El públic omplena el local a ves­sar
i no's cansa d'aplaudir als braus
cantaires. A cada concert s'hi extrena
belles composicións.
Ara prepara l'esmentat orfeó un
concert compost exclussivament de com­posicions
d'En Clavé. Nosaltres que re­cordém
l'éxit magnific que lográ l'any
passat en un concert semblant, esperém
aquest amb veritable fruició, desitjosos
d'assaborir les armoníes sempre agradí­voles
d'En Clavé, les quals arreglades
per a ésser cántades per orfeó. guan­yen
infinitament en frescor i en dolcesa.
El Chor «Catalunya Nova» també
ve donant aquests diumenges notables
concerts al teatre Poliorama. L'esfors
d'aquest excelent chor m~reix ser pre­miat
amb nostra assistencill i amb n08-
tres aplaudíments.
El fet de .:¡ue alguns deis seus con­certs
coillcidíssin amb els celebrats per
I'Orfeó Gracíenc, ha fet que la conco­rrencia
no fos tan nombrosa com aques-_
ta simpática entitat choral es mereix. Es
un detall que. convé que tinguin en
compte els organitzadors, per tal de que
els aimants de la música catalana pu­guin
assistir a totes les manifestacions
que d'ella se celeorin a nostra ciutat.
AtC,O.
T.rabucades
La Veu» doné compte de la tornada
del senyor Martínez Anido a Bal'Celon~1
procedent de Madrid, amb un telegt'ama ti­tulat
«El viatBe de l' Alt Comissari».
El titol el trovém molt enceTÍat. Ara,
que entre el protectorat Que exerceix Espa­nya
al Marroc per mitjé de l' Alt Comissari
d'aUé. i el protectorat Que Baudim nosaltres
a Catalunya, nosaltres preferim el del
Marroc.
Al menys allá es respecten els idiomes
indígenes. i s'obliga a molts «funcionarios»
deIs Que hi envía l'Espanya Gran, a Que sá­piguen
i parlin l'alarb. cosa que encara els
catalans no hem 'POBut conseguir amb la nos­tra
Uengua
Be es veritat, pero, Que els moros de­fensen
lIur llibertat amb més enersía que ela
catalans defensém la nostra.
Entre d' alió:
-Es que son cuarenta los caño­nes
que tienen estos condenados fr~nfe
a la plaza.
-Yo te diré francamente, amigo
Clodo. no es que tenga miedo por que
tal cosa sería indigno de nosotros, pe­ro
si cierta clase de respeto que ... sa·
bes ... ?
-Caray! si habra llegado la hora
pe yolvernos nacionalistas proclamar
la libertat de los pueblos ...
Per l'apat Que en honor del ferm
regidor nacionalista senyor Carrasco
s'efectuara. el dijous dia 20 al vespre.
es reben inscripcions a la Redacció de
L 'ESTEVET (St. Honorat. 7) carrér
de Vich, 16, i a les Escoles Catalanes
Verdaguer, Ar8Bó, 559, pral.
Es donaran oportuns detalla per la
premsa.
.\
4
Eapanya per fi ha menat tanh de gue­rra
(Cf) al Marroc. Pués no !altaba mas!
No somos una potencia europea?
Peró ail la dissort de les coses d'Espa­nyat
Ea t&nks no fan el papu davant deIs
moros que com a perfectes humoristes, se
n'enfumen i s'en1retenen a combatre'ls a
cops de roc fent 81'8n tabola a cada nou bony
que hi producen. i per 6. cosa graciosal en­cara
els abandonen 'luan els han conquerit.
Ea ~ que deuen pensar els bons ri­fenys:
com que tampoc cns servirien per rés! -- Els crítica militars diuen que les hordas
rifenyes estan formades tot a l'enBr6s per
cinc mil homes armados y pertrechados
deficientemente.
Hom pot llegir a tots els diaris de 1'Es­panya
Gran que cada dis l'invic/o fa un
carnatge esverador d'infieles marroquls
i ~ que es cosa meravellosa, aquests cinc
mil guerrers no s'acaben maL
Es que al !\1arroc les criarures ja nei­xen
de trenta anys? -- 200.000
5.000 -40 ~r cap i encara no poden. -- La bandera que posen a l'hostatge de la
«Lliga Regionalista» els diumenges que no
pIou, comen~ a descolorir-se exactament
per la mitat.
O, magica virtut de l'intervencionismel
Ja suposem que rora D. Poquito el
dia que no arribi a ésser presentable:-Pol.
feu-la tallar pel mis, penjeu-Ia i en paces,
que tantos romancesl
E1s abuelos de la patria han dit per
miléssima vegada en pIé Senat que a Espa­nya
hom parla 801ament la llengU8 espa­nyola.
JO~DI E~IN
El cap-vespre deis déus, o les darreres badallades
EN CAMBO.-«Si no podem tenir I'autonomía pel camins de I'efusió, jo 'm retiraré ....
EN LERROUX.-«Yo no quiero república sin patria. ni patria sin república.»
EL POBLE.-No us escarracéu, que fa temps que us hem vist elllautó i us hem girat definitiva·
ment I'esquena! .....
Ves en que surten aral Com si encara
no ho sapiguessim I -- TiberI, xampany. sacrifi. perseverancia,
l'Espanya Gran. l'autonomía integral, defi­nicions
Beegráfi-:¡ues. económiques, estadls­tiques,
fllosófiques, d'expansi6, biológiques,
químiques. sentimentals, zoo168iques, fan-tástiques,
poétiques, realistes,filo16giques ..
;;:-:;- Xim-xim-xim ... i fins que es tornJ a él!­ser
ministrel -- Enraonant entre dos parlidaris de
l'Espanya Gran.
~Ola, amigo Romualdezl Que tal
querido. cuando tiempo sin vertel Que.
qué tc pilrece el IIcJulll mlni3lmo?
-Querido. que (JerA cuestión de In&­cribirnos
11 la «Lligil» i!/ ver si 8e pesci1
alllún ministerio o cUllndo menos 111·
/lún cal'/lllecllo. porque con 111 cri3l~
actual: ..
De tota ela diaria de l'Espanya Gran:
«Los certeros disparos de la artillería
mora echaren a pique al vapor «Juan de
«JU8n~, desmontaron la telegrafía sin hi­loa
y derribaron parte de la torre de la
Iglesia .•
Al cap de poca dles lleglm en ela me­teixos
diaris:
«En la conferencia tenida por el gene­ral
Berenguer con el Jefe del Gobierno, a
la que asistieron loa ministros de la Guena
y Estado, parece que se acordó deaistir de
la conquista de Alhucemas.»
Per quelcom nosaltres tenlem al general
Berenguer com un devot de la primera de
les virtuts cardinals.
... NOVES ...
L' Agrupaci6 Dan~ire i la Seccló Ex­cursionista
de la catalanesca entitat del dia·
tricte desé «Nostre Caaal» han organitzat
per a la diada de sant Jordi un Aplec al
Pare del Guinard6. en el qual. en la ~ia
en construcci6 de Nostra Senyora de Mont­serrat.
es beneirá el henden de l' esmentaGa
secci6 e1cursionista.
Hi haurá solemne festa religiosa alllb
missa de comuni6 general. esmorzar de ser­manor,
concerts orfe6nies, grans audiciona
de sardanes per les cobles Barelno I Catha-
10nla. ballets populars, eb.
L'Aplec de Sant Jordi serA. dones, una
de les més bellísslmes lestea de catalanitat
que es celebrarán a Catalunya 8mb motiu de
la diada del seu gloriós Patr6.
LLIBRERIA
NACIONAL
CATALANA
Forn •• Do/eeria • • Paste/erla
J. CARDÚS
Paraigües
Ombrel'les
Vanos
Portaferri~a, 10 Barcelona
TURRO
CORTS CATALANES. 613
TELEFON 4902 A
Casa Turón
Ra.,.,bla de lea Flors 24
Camisería i Corbatería
&
Les mes altes novetats
en gen res extraDgers
V A L L S
Joier'. • Platerla • Rellolger'a i Bisuler'a fina
Uniea casa on hi trobareu tota mena d'ob¡ectes de verdadera gan~a
Gran assortit en Bábis i Bebés-ReJlotges pulsera de 2 ptes. per a nens inanes
El que compra una ~olta es con"en~ de la diferencia de preu-Especialitat en el endirrecs·Preu fixe
D.spertadors des de 6' Optes. garantitzats
Carretera antiga de Valencia. 11
Teleton 506 S. M.
Irnprernta
Martinenca
Carrer del Clot, 112
Telefon 358 S. M.
\
Barcelona (P. N.)
(prop del Quatre Cantons)
Tallers de Construccions, Reparacions ¡
lnstalacions Electriques
'-- -- ... ~ --
MARCELI
ROVIRA
elot,80
Tel. 516· S. M.
JAUME FIGUERAS
Pa estomacal - Pá de Viena - Pa de mantega
Brioches i Croissants calents matí i tarda
Dipufació, 305 (prop Lauria) Teléfon 4684 A. - BARCELONA
FÁBRICA D'ARTICLES 08 PELL
1II11I1I1I11I11UIIIIIIIIIHIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIllIll"III1I1I1I1I1I1MIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Successor de
JOSEP BONASTRE
Roger de Lluria, 56 Barcelona
rRnn~ISGO pun
Ronda Sant Pere, 16
Cam.iseria
Corbateria
Articlesd' alta novetat
TALLER DE CONSTRUCCIONS
Vidua de
PERE MARESMA
Treballs per a fábriques de Pilrines,
Teixits. Filat~ i Estampats
Sto Joan de Malta, 39 Tel. 178 S. M.
Vilanova Mateu
S. A.
Magatzems, Fábrica i Despalx: Clot, 141
Carbons Minerals i Vegetals
Llenyes-Cok-Carbó Vulcano
.De grans resultats i economía per a cuines
económiques i calefacclons
Sucursal. de la \lenta al detall: Clot. 141;
Bailén, 51i S. Vicens, 25: Eacudlllers, tr1
Perla, 13 verdl. 17.
Joan Masclans
T.II ... de S •• t ...... ¡ •• mide
Els millors gentes del pais i eltrangers
Are del ~emel. 4 Barecloua