Llumanera de Nova York, La. Núm. 36 (abr. 1878)

              M
Novvik yjo N E J1
/1" k¦J
Q1RCTOR ÁITU1 CUYAS.
III.
DIBUDOINT: FELIP CUSACHS.
NOVA YORK, ABRIL 1878.-4
La Llumauera de Nova York.
ARTUR CUVÁN,
40 & 42 Broadway, Room 42.
Aquesta revista torna Ii publicarse desde lo ier. de Iuny de 1876 conti
uuant lo match x programa de sa primera época, y eizirá regularment lo din
primer de cada mes.
Preguéin á tots los nostres paysáns que sapian fer correr la ploma en ca
ta* ens afavorescan ab algunas composicions curias en prosa ó vera.
Quant succehelxi algun aconteiximent 6 festa que puga interessar ala fills
derPrincipat, ja ala á Catalunya, América, en lo Polo Nort, 6 en qualsevol
iitra pan t de la terra6 de la Iluna, desitjariam que algun paysá nostre ene
ea íes una relacid, y si pogués ser, qu' ene en envlés un dibuix, pera poder
uublicarho en las planas de LA LLUMANERA.
Novas, articles sérios y jocosos, dissertacions cientificas, críticas d' art,
correspondencias de totas parte del mon, descripcions de costums, estudie
usidrichs, revistas bibliográficas, poesias originals y traduhidas, quentos,
rundallas, epigramas, tot cap en las columnas de LA LLUMANERA, tot, ez
ept discussions politicas, religiosas ô personals.
los Agente General: de LA LLUMANKRA son :
PRRA LOS ESTATS UNITS :—E. Puig y C., 'o Broadway,—Nova York.
M. Capó, Royal St.—Novri Orleans.
PRRA ESPANYA:—Eudalt Puig, Piusa Nova.—Barcelona.
Alvaro Verdaguer, Ilibreria. Rambla.—Barcelona.
1. Lopez Bernagosi, llibreria, Rambla—Barcelona.
PallA CUBA ;—/d. Atonía, La Encleloledia, 9e.—Habana.
PIRA PUERTO Rico:—Ramon Nolla, Mendez Vigo. 7o.—Mayarerea,
PERA Mainco:—A. Llanos Alcarás—Director de "La Colonia Rapado.
a."—México.
PaRA GUATEMALA:—Antonio Partegás, Illbreria.—Guatemaia.
PERA VENEZUELA : —R. Moratona.—Puerto Cabello.
PIRA PERII:—Joan Busquet", calle Melchormalo.—Lima.
PERA LOS ESTATS UNITS DE COLOMBIA :—Soldevila y Curriols,
OUSORIP010 POR UN ANY.
En los Estats Units (Currener) $2 60
En la isla de Cuba (en laifer) 6 00
En altres punts d' América, Filipinas, etc (en or) 8 00
En Espanya y las Baleara (os or) 1 80
Nova York, 1er de Abril de 1878.
-AL
INVICTE GENERAL
MARTINEZ CAMPOS,
PACIFICADOR
DE ESPANYA Y DE CUBA;
A LAS
DIGNfSSIMAS A UTORITATS
QUE L' HAN SECUNDAT EN LA OBRA DE LA PACIPICACId
Al. VALENT Y SUFZET
ECSÉRCIT ESPANYOL ;
Al. DIGNE PRESIDENT Y A TOTS LOS INDIVIDUOS DEL
La Pau.
Per entre la fumera qu' ennuvola
de cap á cap la terra,
de nou lluhir s' ovira lo cel blau,
y ab la claror que l' ánima aconsola,
fent fugir á la guerra,
ne devalla del cel la santa pau.
No més lluyta! Ja prou de sanch vessada !
Ja prou de tanta runa
ab que de Cuba están rublerts los camps!
Ja s'esvaneix la negra nuvolada,
y s'apareix tot d' una
arch de bonanza hont esclafían llamps.
Llenseu las armas ! Nostra mare Espanya,
ab carinyosas festas,
amanyagar vol als seus fills amats.
Los machetes s' han fet per' tallar canya,
y no per' tallar testas,
Aném á tallar canya tots plegats !
No escoltau, nó, la veu del qui s' empenya
en que visca arrelada
la sement de venjansa y de rencor.
Cuba mateixa, pródiga ens ensenya,
ab sa canya preuhada,
á ser richs de dolsura en nostre cor.
Pau y fraternitat ! Units los pobles
ab amor y concordia,
es com arrivan á ser forts y grans.
Aquells que més perdonan son més nobles.
No hi haja més discordia.
Fills d' Espanya y de Cuba: som germans !
Units anirém lluny. L' amor d'Espanya,
després de la revolta,
á Cuba guardará de nou trastorn,
y creixent en sos camps tabaco y canya
veurém un altra volta
de la prosperitat brillar lo jorn.
Benehida la Pau! De la abundancia
de los fruyts de la terra,
ella ne guarda la divina clau.
Ella ens porta conort y esveheix ánsia.
1 Malehida la guerra !
j BENEHIDA PER SEMPRE SIA LA PAU
31
nari es violentar la lley, y lo resultat es un xoch 6 un
terrabastall social ó polítich que serveix d' empenta al
poble 6 al gobern que 's resisteix.
Lamaquinaria del moviment humá estácomposta de
rodas grans y petitas qu' engranan unas ab altres. Las
ciencias naturals, las ecsactas, las empíricas, las polí
ticas y morals, las arts nobles, las lliberals, las mecá
nicas, la agricultura, la industria, lo comers, fins art
de la guerra, son las rodas d' aqueixa embolicada ma
quinaria, y pretendre que una ó dos s' estigan quietas
mentres las demés se mouhen, es voler esvinsar tota la
máquina.
Quand se veu lo rápido avansament de la fisica y la
química, ab sos maravellosos descubriments que escur
san lo temps y la distancia; quand veyem que lo co
mers s' apressa á utilisar pera las sevas operacions
eixos poderosos agents, lo vapor y la electricitat, y que
adelantament de la química obra á la industria nous
camps y nous horizons ; quand veyém que l' art mili
tar reforma y cambia radicalment la seva táctica en
vista de las milloras introduhidas en l' artillería y en
las construccions navals ; be es lógich esperar que los
pobles no s' queden aturats en lo camí del progrés po
lítich y social y que procuren reformar 6 substituhir
las antigas lleys per que 's gobernavan, ab altres mes
adecuadas á las institucions modernas y al esperit del
sigle en que vivim.
Lo que la isla de Cuba necessita, avans de tot, es po
blació. Dos terceras parts de la isla están relativament
despobladas. Tota eixa inmensitat de manigua que hi
ha en los Departaments central y oriental representa
una riquesa morta. Tot aquell terreno cultivat aumen
taria considerablement la producció del pays, y
creixent d' aquet modo las exportacions per sobre de
las importacions, quedaria un saldo de alguns milions
en favor de Cuba.
Pera atraure, donchs, població, procúrise estudiar y
copiar lo sistema de inmigració que s' ha adoptat en
los Estats Units, construhéxinse asilos y hospitals
d' aclimatació pera los inmigrants, y ofereixis la pro
pietat de un tros de terra á tot colono que la trevalle
per espay de cinq anys.
Un cop aixó fet, lo demés se ferá tot sol. Quand es
tiga poblada y cultivada la "manigua," quand hi haja
ingenis hont avuy no hi ha mes que boschs, los ferro
carrils atravessarán la isla en totas direccions, buscant
los ports de mar pera portarhi los productos de la terra,
y llavors se ferán insostenibles las insurreccions.
En la isla de Cuba hi ha un gran mal, y es que la
gent que s' hi estableix no hi coba. La major part
s' afanyan á trevallar pera fer una fortuna y tornarsen
á casa, y son molts los que s' hi moren sense veure
realisat lo seu desitj. Ja ne guanyan de diners, ja s' hi
fan casas, ja s' fincan ab algun ingeni, ja s' casan ab
algun filla del pays ; es veritat, tot aixó fan. Pero una
de dos, 6 la idea de entornarsen algun dia á la mare
patria fa que no prengan intéres en las milloras mate
rials del pays, 6 l' afany insaciable de fer diners els
priva de dedicar lo temps y la atenció á tot lo que no
sian qtíestions profitosas.
En la isla de Cuba se trevalla molt y s' gosa poch ;
se vegeta, pero no s' viu. Alli no hi ha més qu' una
idea y una sola aspiració : fer fortuna. La joventut
no té hont esbargirse, no troba aqueixas diversions ho
nestas que al temps de servir de descans del travall, en
layran esperit á regions nobles. Alli no hi ha litera
tura, ni arts, perque no tenen atmósfera hont pugan
respirar y viure. Fins los llassos socials son fiuixos, y
per x6 es que no hi ha concert d' acció, y faltant la
acció concertada de la comunitat, totas las milloras,
totas las innovacions, tots los adelantos dependeixen
de la empresa individual. Per desgracia, son pochs
los individuos que portan l' esperit d' empresa á fer
milloras públicas.
CASSINO ESPANYOL DE LA HABANA, A. C.
ALS DIRMfS CASSINOS DE LA ISLA;
A LA
PREMPSA PERIÓDICA DE CUBA;
Y A TOTS LOS
HABITANTS DE LA GRAN ANTILLA,
envio, la mes entussiasta enhorabona
ab motiu de la Pau, y los més corals
desitjos de una llarga y may inter
rornpuda prosperitat,
La Redaccid de LA LLUMANERA.
Lo que neeessita la Isla de Cuba.
Ara que está assegurada la pau en la isla de Cuba y
que regna la més coral germandó entre cubanos y pe
ninsulars, convé que tots plegats dediquen los seus es
forsos á conseguir un sol fi : la prosperitat d' aquella
rica Antilla.
Los deu anys de lluyta que l' han destrossada han
de servir com una d' eixas llissons que de quand en
quand sol donar la Providencia als pobles, y si d' ella
ne trayém ensenyansa y aprofitament, be podem donar
per ben empleadas la sang, y la riquesa y la congoixa
qu' ens ha costat eixa llissó.
Los pobles, com los planetas, están impel-lits per una
forsa misteriosa y sobrenatural qu' els fa avansar en sa
carrera. Eixa forsa incessant, irresistible, inevitable es
la lley del progrés. Voler recular 6 romandre estacio
2
La Habana, per sa població, per sa importancia co
mercial, per sa posició geográfica, per rahó del clima
en que está, deuria ser una gran ciutat, ab grans pas
seigs y parchs y jardins ; ab carrers amples y sombre
jats y, sobretot, ben nets ; ab una Llotja y una Bossa
dignas de la primera ciutat comercial d'Espanya ; ab
academias y liceos y una bona biblioteca pública ; ab
un ben montat observatori astronómich y metereoló
gich, que tingués ramificacions en tota la isla ; ab una
escola d' agricultura y un jardí botánich y zoológich
hont se poguessen veure completas la flora y la fauna
de l' América espanyola ; ab una escola y un museo
d' art ; ab tot alió en ff que constituheix una ciutat de
primer ordre de una nació civilizada.
Res d' aixó te la Habana, y no ho té, nó perque fal
ten los elements 6 recursos pera tenirho, puig segurs
estém de que sobran ; sino perque los que podrian
ferho creuhen que tot aixó no serveix per res, que lo es
sencial es travallar y fer una fortuna. No habem vist
nosaltres als comerciants de la Habana, als homes dels
diners, estarse rebent la soleyada y torrantse en lo moll
tots los dematins, per no tenir una Llotja hont reunirse
á fer negocis ? Lo jovent, qu' es d' hont sol eixir en
altres bandas l' esperit organisador que dota á las grans
ciutats ab las institucions citadas, no pot fer res en la
Habana perque está encongit y Iligat detrás del taulell
en las oficinas de comers. Lo dalé de fer diners
porta als principals á esclavisar als dependents, que
trevallan sens descans dia y nit y fins los dias de festa.
Més essencial que la emancipació deis negres, es en la
isla de Cuba la emancipació dels esclaus blanchs. En
Cuba se trevalla molt, pero se trevalla malament. No
hi ha método ni sistema en lo modo de trevallar. La
mateixa quantitat de trevall se podria fer en menos
horas, y deixame algunas pera lo descans del cos y
pera la cultura del esperit.
Ara lo trevall s' ho emporta tot, y rit principals ni
dependents tenen temps d' ocuparse de las cosas que
forman lo costat pulit de la vida, ni de las milloras ma
terials que necessita pays. Lo trevall es cosa molt
bona ; pero lo trevall material no es lo sol objecte de
la vida, com no es la riquesa lo sol fi á que deu aspirar
lo trevall. Si la riquesa no s' aplica á viurer bé, no
compreném á que ve afany d' esser rich. Per viu
rer bé no volem dir la materialitat de procurarse las
comoditats del cos, sino la satisfacció de recrear los
sentits ab la contemplació de cosas Bellas, de conten
tar lo cor ab la ecsecució d'.obras Bonas y de ocupar
esperit en la realisació de cosas Utils. Si los habi
tants de Cuba empleyessen una petita part del seu
trevall y del seu temps en eixas cosas, llavors la illa
de Cuba seria un Paradís.
" Alleionats."
LA LLUMANERA DE NOVA YORK.
regla, en lo llach del Central Park durant estfu.
Tenen també reglament y se donan premis als que
guanyan las regatas. Loyacht mes gran es de uns tres
peus de llarch, y n' hi ha moltíssims de mes petits.
En quant als aficionats dramátichs son molts los
clubs y societats que hi ha, debent fer constar una par
ticularitat ; que aixis com en la nostra terra escasei
jan las actrissas, aqui abundan ellas mes que los actors.
Per últim, lo que donará una idea de lo aficionats que
son aqui á ser " aficionats," es que s' está organisant
una companyia d' aficionats pera cantar óperas.
Un quadro d' En Miranda.
Lo conegut artista valenciá, En Fernando Miranda,
que fa alguns anys está establert en Nova York, cola
borant ab sos trevalls artístichs en los principals pe
riódichs il-lustrats, com lo Harper's Weekly, lo Frank
Leslie y lo Daily Graphic, resolgué fa poch temps em
pendre la vereda del art di,ví y dedicarse á la pintura,
y lo quadro que acaba de pintar pera la Exhibició de
la Academia d' aquesta ciutat que s' inaugura avuy, de
mostra que la seva resoltició ha sigut molt encertada.
Lo quadro representa lo taller del mateix artista, y en
ell se veu á una senyora d' edat rontemplant un qua
dro qu' está sobre l' caballet, y tres guapas y elegants
senyoretas que regiran las carteras y calaixos buscant
dibuixos y llegint las cartas amorosas del artista, apro
fitant la ocasió d' esser aquet fora del taller. En lo
fondo y aixecant lo portier, se veu una negra ab l' es
combra á la ma, qu 's queda sorpresa de veurer alli
eixas senyoras. LD assumpto es bonich y la ecsecuci6
mes felissa encara que l' assumpto. Tant la composi
ci6, como lo dibuix, son admirables, lo colorit es bri
llant, las llums ben dadas, la expressió de las figuras
está ben definida y tant las robas deis vestits com la
catifa y los objectes del taller son pintats ab una veri
tat notable. Creyém que aquet primer quadro d' En
Miranda cridará ab justicia la atenció y los elogis de
tothom y que será lo precursor d' altres millors en
cara que farán al nostre estimat paysá una reputació
tant gran en la pintura con la que té en lo ram de las
il-lustracions. Lo felicitém y li desitjém prosperitat y
gloria.
En los Estats Units acostuman als noys á ser em
prenedors desde petits, y en compte d' anar á fer
batussas ó pedradas, diversió molt animada peró molt
poch profitosa, s' entretenen los ciutadans menuts de
la República en organisar entre ells mateixos societats
pera dedicarse á tal 6 qual diversió 6 be negoci, ab
una formalitat com si s' tractés d' una empresa de gran
importancia.
Los reglaments que fan son notables, y més notable
encara es lo respecte que tenen á las reglas qu' ells
mateixos s imposan, á lo qual se deu que quand son
homes fets saben respectar las Ileys. En las juntas que
tenen regna un órdre que sorprén y segueixen las re
glas parlamentarias ab un coneixement y un respecte
que farian avergonyir á alguns deis nostres diputats.
An aixó s' deu que quand son grans y son una colla,
may parla mes qu' un á la vegada ; ben diferent de
nosaltres que tots partem al mateix temps.
Los yanquis comensan á ser homes desde molt noys.
Nosaltres coneixem á un xicot de deu anys, que es
vehí nostre, que va demaná al seu pare que li deixés
cinq duros pera comprar una imprempta petita de las
que venen aqui pera aficionats. Va armar la im
prempta, va imprimir tarjetas de visita pera los noys y
noyas del vehinat y las venía a rahó de un ral lo pa
quet de vint y cinq tarjetas. Al cap de algun temps
ja feya trevallets pera gent gran, y pochs mesos des
prés havia tornat á son pare -lo capitalet que li deixá y
comensá á. guanyar dinerets per lo seu compte.
Desde que s' han introduhtt las prempsas petitas de
que parlém, que n' hi ha de moltas menas y de tots preus,
desde un duro en amunt, son molts los noys y joves que
s' han aficionat á art de la imprempta. Se publican
actualment en los Estats Units mes de cinq cents pe
riódichs menuts fets enterament per aficionats, puig
aquestos els redactan, els componen y els irnprimeixen;
tenen los seus corresponsals, se cambian los periódichs
y tenen una societat ab reglament y tot.
Ara fa pochs dias sortí pera Paris lo director d' un
d' eixos periódichs, que va á fundarne un en aquella
capital durant la Exposició. Los seus colegas fi dona
ren un tech de despedida y se pronunciaren brindis,
etc., lo mateix que si fossen homes grans.
Entre las diferentas societats d' aficionats que hi ha
en Nova York debem citar tatnbé la de yachts, que té
per objecte fer regatas de petits ycu-hts, fets ab tota
llibuixos Catalans
La socirtat de estudiants artistas y dibuixants de
Nova York que porta lo títol de Art Students' League,
destina lo primer dimars de cada mes á exposició pú
blica de pinturas, dibuixos y croquis fets per los indi
viduos que la componen, y de quand en quand fa una
exhibició de estudis d' art enmatllevats á altres artistas
nacionals y extrangers. La última exhibició d' aquesta
classe se feu en la vetlla del 5 de mars en la sala de
dita societat, Quinta avinguda, cantonada al carrer 16.
S' exposaren alguns traballs notables, entre altres lo
boceto original d' En Détaille, Salid aux blessis, qual
composició es en nostre concepte superior al quadro
que pintá després. S' exposaren també dibuixos de
Kaulbach, de Rosa Bonheur y d' altres artistas, tant
d' Europa com deis Estats Unis.
Cridá notablement la atenció de la concurrencia una
colecció de dibuixos á la ploma fets pe; artistas cata
lans, ab que LA LLUMANERA contribuhí á la exposici6.
Hi havia croquis y dibuixos originals de Pellicer, Vay
reda, Padró, Rabadá, A. Rigalt, Pahissa, Mestres, Pla
nas, Puiggarí y altres, y tant la correcció del dibuix
com lo tractament vigorós d' alguns d' eixos croquis
meresqueren los elogis deis inteligents y una menció
en lo Daily Graphic y en lo Heralti.
Desitjosos de fer coneixer en aquet país las produc
cions deis nostres millors artistas, preguém an aquets
qu' ens envien los croquis y dibuixos originals de que
s' pugan despendre, sian fets ab Ilápis ó á la ploma, pera
presentarlos en alguna altra exhibició.
Lo suplement y los anunels d' aquet número.
Lo favor creixent que per sort obté LA LLUMANERA
entre los anunciadors americans ens posa en lo cas de
aumentar las planas d' aquet número ab un suplement,
á fí de poder insertar tots los anuncis que habem rebut
sense escursar la part de lectura. Al contrari, con
tant lo suplement, donem aquet mes cinq planas y
mitja de lectura, tres de grabats y tres y mitja d'
anuncis, fent tot plegat dotze planas en compte de las
vuyt que sol tenir d' ordinari LA LLUMANERA. Aquet
guany lo deuhen los lectors al patrocini deis produc
tors americans qu' ens ajudan ab los seus anuncis á.
tenir encesa LA LLUMANERA. No faltan suscriptors
que 's queixan de que hi haja en aquesta massa anun
cis, sense calcular que los anuncis son lo cetrill gran
de LA LLUMANERA, y que lo que convé es que n' hi
haja forsa pera que pugam encendre més brochs.
Y ja que d' anuncis parlem, cridem la atenció dels
lectors cap á la plana en que te l' seu la casa de R. H.
Allen y C', qu' es sens dupte, la fábrica mes important
d' instruments y máquinas d' agricultura en tots los
Estats Units. De la varietat de instruments y eynas
que fabrica aquesta casa no s' en pot tenir una idea
sense veurer lo catáloch il-lustrat que publica, y aquet
se pot obtenir facilment demanantlo á dits fabricants
fentconstar que s' ha vist anunci en LA LLUMANERA'
Important es també lo aparato pera fer gas, sistema
Wren, que anuncia lo concessionari pera paysos espa.
nyols, Sr. Varela, aparato que en gran ó en petita es
cala pot servir pera grans ciutats, pera vilas 6 pobles y
pera establiments.
La inmensa exportació de la Maizena de Duryea
que 's fa als paysos de la América espanyola quasi fa
innecesari que recomenem dit article; perque es favo
rablement conegut per tot arreu. Ha obtingut prernis
en totas las exposicions, pero la medalla mes honrosa
es lo gran consum que ne fa l' públich. Ja veurán los
lectors que abundan los anuncis en lo ram de provi
sions, distingintse los Srs. Archer y Close, refinadors
de llart, que tenen gran comers ab la isla de Cuba,
ahont acaban d' introduhir una nova marca, que son
las armas de Barcelona, cromo-litografiadas ab tot
lucso ; los Srs. V. W. Macfarlane y O`, també refina
dors de llart y sobretot del de la celebrada marca
" Aguila," qu' es molt buscada en las Antillas per sa
bona qualitat ; los Srs. Bechstein y Cs, exportadors de
provisions finas y especialment de Ilart pur, marca de
la Abella, y per últim desitjen que 's ficsen los lectors
en lo anunci de Albert Stolpp, empaquetador de per.
nils de la marca La Liumanera.
També debem fer menció del Bazar de Sastreria y
roba feta de Devlin y O', que es un establiment gran
diós hont se troba tot lo relacionat ab lo vestiment de
homes 6 de noys.
Finalment, com s' acosta estfu, época en que al
guns deis nostres paysáns de Cuba venen á Nova
York, els recomaném los anuncis del Hotel del Recreo y
del Hotel Espanyol casas hont estarán ben servits y
podrán menjar á. la espanyola.
Moviment Literarl.
— Ab los seus dos últims números ha repartit lo
Renaixensa una copia heliográfica del graciós quadro
de costums catalanas d' En Vayreda, Las primeras
calsas, y una copia de la molt admirada estátua del
Dante, obra del ben reputat esculptor catalá En Ge
roni Sunyol.
— Habem rebut las primeras entregas de una obra
titulada Mil y un epigramas catalans, que es una " co
lecció deis mellors publicats fins avuy y un bon nom
bre de inédits, dels principals autors catalans, recopi
lada per una societat literaria, é ilustrada ab retratos
d' alguns deis principals autors." Aquesta es una obra
molt divertida é interessant, puig demostra lo caracter
festiu y epigramátich deis fills de Catalunya. Co
piém al atzar dos dels epigramas de ditas entregas :
Deya un dia un tal Sunyol
— Lo fill que tinch es decent.
Y digué apart En Climent :
— Jo 'm creya qu' era d' ell sol.
Per sortir deis seus apuros
la senyora Encarnació,
volgué vendre un llit molt bó
que li costaba vint duros.
Y tan be ab las sévas tretas
va saberse manejar,
que al demunt hi va guanyar
més de vint y cinch pessetas.
Lo preu de suscripció es mitj ral la entrega, y com
després de publicada la obra se pujará lo preu, reco
maném als aficionats an aquet género de poesía que
cuyten á suscrfurers, dirigintse al editor, M. Pujol y
Martinez, Rambla d'Estudis, 5, Barcelona.
— S' ha aumentat la nostra colecció de produccions
catalanas ab un ecsemplar del bonich juguet cómicb
en un acte y en vers, titolat Reiréis, original d' En
Joseph Verdú (Gestus), que fou estrenat ab molt bon
écsit en lo Teatro del Bon Retiro fa algun temps, y ab
un altre ecsemplar de La Baronesa de la Bleda, come
dia bilingüe en tres actes y en prosa, d' autor anónim,
que sembla ser una sátira molt punxant d' algun epis
sodi doméstich histórich y pot aplicarse igualment á
tots los que volen figurar més de lo que son.
— Han visitat últirnament la nostra redacció El
Correo de la Moda, revista il-lustrada que dirigeix en
Madrid la distingida escriptora y poetisa N' Angela
Grassi ; La _9ordadora, periódich quinzenal ilustrat
qu' ha comensat á publicarse en Barcelona baix la dt
recció d' En Santiago Brugarolas y ab la colaboració
de las senyoretas Gimpera, dedicat especialment al art
de brodar ; los primers números de El Porvenir Ba
lear, revista quinzenal de Ciencias, Literatura y Arts,
que veu la Ilum á Palma de Mallorca, y los prime°
números de la Crcfnica Científica, periódich tamb.e
quinzenal dedicat á las ciencias que s'ha fundat últi
mament en Barcelona. A tots els desitjem llarga Y
próspera vida.
401-0(11.ILUCU
? „ , ,• 1:j3 Lrl• LY, V,
ri
1)
(it
¦••
• '111
11111111.'1 11111k
,
J
\
if)
I I/
, 1
9roq • 17:5
- 1 — )
c3
^
Lté
%P
--
- fa
i-- ,......_,
1 .,.
iii„tbw-f r,-.
_ zo„..1..,
"LO TALLER AMBUT" (AVANS " GAVILAN").—RETRATO DEL PRESIDENT 1** EN JOSEPH BACARISSAS.—Dibuix d' En F. Garriga.
•-'11
4 LA LLTJMANERA DE NOVA YORK.
quadros de Costums Bareeloninas.
PASQUA DE RESURRECCIó.
Lo diumenje de Pasqua florida, de segur qu' es lo
diumenge mes alegre de tot any.
Y s' compren bé que ho siga. Déixense de una cin
quantena de dias de privacions mes ó menos rigoro
sas 6 molestas, pero que d' alguna cosa privan, y sobre
tot de l' última setmana... quina setmana tan trista
tan mústiga, tan ab cara de prunas agres, tan á pro
pósit pera morirse de fástich ! Ja se vé qu' ara no es
ni sombra d' avans ; pero ab tot, fins los mes despreo
cupats no s' atreveixen á romprer de cop y volta ab la
costum per alló " de no ser mal mirats, vamos pel
" qué dirán "; y luego per conservar inalterable la
pau de casa que s' alteraria de devó, si sobre aquest
punt se fes obertament la contra á la dona que com
totas las demés, n' está gelosa de seguirho ab los ets y
uts que son de rúbrica, estrictament al peu de la
lletra, sense que hi manqui cap punt ni cap coma.
" Res, res, aixis ho hem trovat, aixis ho deixarém
als fills ; los nostres pares ho feyan, perque 'ls seus avis
procedian de igual modo, y nosaltres, ja que res no ens
costa, no tenim pas de ser diferents.
Quand á la vigilia, lo dissapte sant, se senten repi
car á Aleluya las campanas de totas las iglesias tothom
se treu un pes del cor, s' aixamplan los esperíts, la sa
tisfacció es general.
Mes com al dissapte encare continúan tancats los
teatros y cap diversió es permesa, te de conside
rarse y se pot ben dir que l' animat repich que senyala
la triunfant resurrecció es no mes lo prólech de la
nova vida de bullíci, expansió y mohiment que s' pre
para ; es sois una especie de avis, fentne saber que á
endemá, acabadas del tot las set místicas y fastigo
sas setmanas, •las privacions haurán desaparegut, ab
bon vent y barca nova segons unánim desitx.
En efecte, aixis es, y per aquest motiu lo diumenge
de la primera Pasqua, pot considerarse, com ja havem
dit al principi, per lo diumenge de mes bon génit, mes
campetxano y mes divertit.
Aixó haurá donat peu á n' aquella frase tan vulgar
y tan repetida tractantse del que tot ho pren á la
bona de Deu y que las penas no l' apuran : " Es alegre
com unas Pasquas."
Si be no hi ha ningú que no esperi aquesta festa, lo
qu' es la maynada hi somía ab un mes d' anticipació.
No tingan por, no s' ha de cridar á cap criatura : tots
Se despertan dematinet, se vesteixen ó s' fan vestir, y
donan pressas per anar á casa del padrí, si es qu'ab
ells no viu, que á las horas es questió de correr al seu
quarto descalsos y ab camisola, obrir ab estrépit los
porticons del balcó y despertarlo cridant : Padrí,
padrí, la mona 1"
No s' en ha descuidat, nó, de comprarla ; ja la te
desadeta, y xano xano perque duri la impacienta an
sietat del tendre pretendent,va á buscarla. Es de veurer
la rialleta que s' dibuixa en los llavis del padri, ja
gosant preventivament de la sorpresa que causará al
seu fillol al darli lo cens anyal vitalici á que ve obligat
desde l' dia que l' ha tingut, per elecció paterna, á las
fonts baptismals, cens que prescríu ab la mort del cen
salista y que l' redimeix en vida per cessió expontánea
del seu senyor, quant se n' dona vergonya d' anarlo á
cobrar.
La mona es un tribut ben diferent de tots los altres;
no es odiós, al contrari, si ab gust se cobra, ab mes
gust se paga. •
Y qu' es aquest cens, senyorío, tribut, regalo, contri
bució 6 com vulgui anomenarse ? qu' es la mona ? Prou
que se sap : una coca ab ous. Aquests hi fan lo primer
paper ; la coca, la pasta, es lo de menos.
Be s' ha variat de mil maneras la forma ; la moda,
bon gust be han fet cada any novas estranyesas,
extravagants capritxos ; pero los ous dominan y ningú
els treu de la mona. Si semblaria que no es tal mona!
Oy, oy ! ves com ho farian aquells padrins que se
gueixen, mes rectes que ls' militars la severa orde
nansa, aquell istil de donar als seus fillols una mona
de tants ous com anys tenen
Avans la mona era senzillament una coca feta de
pasta d' ensiamada ab los ous dusos pel demunt, ab
esclofolla y tot, per lo que era bastant difícil, ni essent
un pou de ciencia, lo averiguar á que venia lo donar
lis lo nom de la femella del mes aixerit y entrevessat
deis quadrumans ; després los confiters no volent que
dar enderrera en la progressiva marxa d' aquest
sigle, pera motivá nom, ja á la pasta, si be imperfec
tament, li donaren la forma, sois contornejada, de una
mona, y avuy per últim ja las fan tant be y tant natu
rals que, al veurerlas en los aparadors de las confiterias,
no sembla sino que á bandadas hajan fugit d' aquells
gabatxots que s' guanyan la vida fentloshi fer habili
tats y obligantlas á enfilarse pels balcons.
La perfecció de la mona nO• ha tret no obstant los
ous; será per seguirl' antiguíssima costum deis passats
temps que, estant absolutament prohibit menjar ous du
rant tota la Quaresma, com que ab rigor se cumplía l'
ordre emanada de la iglesia, se recullian durant las set
setmanas tots los que las gallinas ponian y s' duyan lo
dissapte sant á benehir á la parroquia, regalantlos lo
diumenge de Pasqua als amichs 6 á las personas que
s' desitjavan obsequiar.
Sia aixó, sia un' altra cosa, lo cert es qu' una molla
de Pasqua sense ous, es com un sombrero de copa que
no tingui alas, com un guisado sense sal, ó com una
Ilumanera sense oh.
Ademés de la mona, una altre cosa hi ha de especial
en aquest dia; tothom menja bé, yl' que no n' menja
será perque no n' te ganas, que de segur á la taula de
casa seva,ó rostit 6 fet ab pésols y quatre escarxofetas,
no n' hi manca.
Está tan estesa la costum de menjar bé que no som
nosaltres, sois : los juheus y fins los moros ens hi fan
companyia ; pero encara que assegurin los sabis que
no te res de cornil la nostra costum ab la seva, se pot
ben afirmar que sí, perque en últim resultat tot es
menjársel.
En altre temps la gent s' abrassava pels carrers: avuy
no arriba á tant l' alegría, y com que lo mon se va tor
nant molt sério, als que ara ho fessen tothom los pen
dría per faltats d' enteniment.
Ara mona al dematí, b? per dinar, diversions tarde,
vespre y nit, aixó sí, á tutti fien, demanin. Teatros,
balls y Torin (que regularment en aquest dia comensa
la temporada de novillos) tot vessa de gent ab febre de
divertirse, y cregan y es ben veritat, que passa á Bar
celona molt rebé lo diumenge de Pasqua tot aquell
que li faltan mals de cap y li sobran quatre duros.
ROSSENDO ARUS Y ARDERIU.
Movinient Catalanista.
Sr. Director de LA LLUMANERA :
Molt senyor meu: A vosté que tant interés entus
siasta 's pren per las lletras catalanas, crech li agradará
la nova de lo projectat per uns quants catalanistas.
L' objecte es formar un Museo Epigramdtich Catald
completant un tomo, per are, de mil epigramas, á qual
fi s' han cridat ja en los periódichs locals, tots los de
més catalanistas y joves escriptors, á fí de que entre
guen un 6 mes epigramas en nostras principals Ilibre
rias ab la condició precisa de entregar quatre rals per
cada un, en cambi de regalarloshi un tomo, per cada
epigrama, edició de gran tamanyo y esplendent lucso,
puig que 's vendrá á zo rals.
Si vosté crea que algun paisá de per alli tindria '1
gust de protegir la empresa, interessantse en comprar
un tomo de vint rals, pagant per endevant sols una
pesseta, ademés de tenir sos versos en una col-lecció
ahont s' hi llegirán respectadas firmas, pot donar la
nova en son benvolgut periódich y recullir epigramas
en sa mateixa redacció 6 per medi de la seva Agencia
en la Habana, lo qual fi será agrahit per los iniciadors
de la idea.
De passada, senyor director, dech també parlarli de
un altre llibre que un entussiasta catalanista, En
Ferran Rodriguez y Masdeu, está col-leccionant, ager
manant en ell la majoría déls poetas ab una poesia
inédita de cada hti, qual llibre 's titulará Flors d' En
guany, y també puch anunciarli un altre llibre que ab
lo títol de Lldgrimas publicará en breu lo meu amich
En Vicens Baruta.
Altrament, lo entussiasme deis catalans va creixent de
cada dia, y mes encar per la jovenalla que ab menos
pes d' anys s' empren ab mes dalit nous projectes. En
un Cassino de la nostra vehina vila de Gracia hi ha
una munió•de joves que per Catalunya donarian tot
quant posseheixen ; are han pensat fer un certámen
anyal en festa assenyalada, y pera formar lo Jurat cali
ficador han anat ja á trovar á reputats poetas, á fi de
publicar prompte lo cartell oferint joyas de válua á
las mellors composicions. Ab aixó han volgut demos
trar, ab una modestia qu' els honra, que, per ser joves,
no 's creuhen ab autorisat talent pera jutjar las com
posicions, y ademés ho han fet pera que no 's crega
que tractan de fer mofa ni competencia vana als Jochs
Florals de Barcelona que 's celebran pel Maig, de
qui, com acertadament diu vosté en un article del n°
34, s' espera lo projecte de formacid de la Academia de la
llengua Catalana.
Y are que d' aquest article parlo, no puch menys,
senyor director, que felicitarlo per las acertadas pre
guntas que fa en ell, á la societat Jochs .Florals de
Catalunya, de la que n' hi podria esplicar algunas aber
racions, mes, pera no ficarme en personalitats, puig
conech á la majoria dels que la forman, diré solsament
que 'm dol lo camí que empren y las ideas que abriga,
perque no poden menys d' esser molt perjudicials al
catalanisme. JOSEPH VERDÓ.
BARCELONA, 24 de Febrer de 1878.
Epfgrama.
—? Que tal te va de casada ?
- MO1I mal, Agneta.—? Com es ?
— En Pau no' m deixa fer res
sino lo que an ehl li agrada.
Y quan ell fica la banya
en un forat, may la treu!—
Y diu altre á mitja veu :
— Donchs, filla, sí qu' ets de planye !
A. C.
La Prometensa.
(CANSÓ DEDICADA Á LA SENYORETA NA LEONOR
PUJOL.)
Dessota d' un atmetller,
quan tot just fullas tenia,
estava un galan donzell
ab una preciosa nina ;
lo donzell enamorat
ab ulls ansiosos la mira,
y ella te, mitx vergonyosa,
clavada á terra la vista.
—Vaig á la guerra, deya eh,
allá lo deber me crida;
mes, jo t' prometo tornar
ple d' esperansa y de ditxa,
abans qu' aquest atmetller
tinga sas brancas floridas,
abans qu' aquest camp de blat
ne siga cubert d' espigas,
y abans de que s' ompli tot
de roséllas purpurinas.
La nina mira al donzell
ab dolsa melancolía,
mentras el un bés li dona
en senyal de despedida.
—7' ' espero, élla digué
ab veu tremolo3a y trista,
si no vens vindré d buscarte
d qualsevolpant qu' estigas.
—Adeu, estimat consol
de tota la mena vida,
adeu, y espéram—Adeu,
tan sois pogué dir la nina •
Desde llavors van passant,
van passant dias y dias,
dias qu' omplen d' amargor
lo cor de la pobre nina ;
las fullas del atmetller
van creixent de mica en mica,
y cada fulla que creix
costa un sospir á la nina.
Ja las primeras ponzellas
brotan mitx esblancahidas
y ella deixa aná una llágrima
per sas galtas carmesínas :
Plora, y no sap si son plor
es de pena 6 d' alegria !
Mes ; ay ! que ja las ponzellas,
fecundadas per la brisa,
obran son puríssim cálzer
mostrant por tot flors bonicas,
semblant á grumolls de neu
d' una blancor qu' extasía.
Lo camp s' ompla de rosellas
y '1 blat se cubreix d' espigas,
y encara no vé '1 donzell!
y encara plora la nina !
Ay ! los flors del atmetller,
cumplintne sa missió trista,
ja mustigadas pe 'I sol,
cauhen mitx esgroguehidas.
Cada floreta que cau
desfnfiada per la brisa,
es una esperansa ménos
pe '1 cor de la pobre nina!
Quand tenia l' atmetller
ja totas sas flors marcidas,
rebé la nina una carta
portant la nova mes trista
Lo don zell havia mort
en la guerra malehida,
y la nineta caigué
com postrada en la agonía
y exclamá, iquant ja per graus
anava perdent la vida :
cumpliré la prometensa
d' anarlo d trobd alld hont siga.
Poch despres ... morí deixant
sa prometensa cumplida :
puig•ell era al cel, y al cel
aná á trobarlo la nina
Cdrdenas. TRENCAL6S.
4.1
Llumenetas.
Filosofia.--? Quin es • lo millor puesto hont ab un
home fi pot surtir un floronco ?—Lo nas d' un altre.
Diáloch entré dos estudiants. —Voldria tenir cent
mil duros.—? Qué farias si '1s tinguesses ?—No fariare,
— Me podria dir si viu aqui lo seyor Pere? --
? Quin seyor Pere ? — Tafoll! lo qui s' va morir ahl
vespre.
Lluis XVI preguntá un dia á un noble irlandés, 10
Compte Mahoney, si entenia italiá. " Sí, Maiestat
entench quand lo parlan en irlandés."
—Vaja, Rafelet ; ara vesten á estudi, sigas bon minY,6
y no digas malas paraulas. — A veure, mare, digo
me 'n algunas pera saber las que no tinch de dir.
LA LLUMANERA DE NOVA YORK.
La Liumanera á París.
Los nostres paysans que vajan á Paris durant la
Ixposiejó y vullan Ilegir LA LLUMANERA, la trobarán
'onstantment en lo saló de lectura que té lo New York
gerald en aquella capital, en la Avenue del Opéra, hont
robarán igualment moltIssims periódichs de América. t
.4
Una visita á San Domingo.
u.
Cons lo promés es deute, vull saldar '1 que tinch
pendent ab los lectors de LA LLUMANERA, parlant de
san Domingo y sa campinya y dels qu' en diuhen
restos de Colon.
Comensant per lo principi, com se fa ab totas las
cosas, descriuré á San Domingo per l' estil que un fill
de Esculapio faría la relació de la autopsia practicada
á un cadavre, y no 's pensi que vaji molt desencami
nat, pus la avans tan rica illa, avuy no es casi altre cosa
que un gran cadavre flotant al mitj de la gran balsa.
1101 exterior : com si diguessém, Aspecte perifé
ra.—Desde la mar se veu una aglomeració de casas,
de las quals moltas están mitj destruhidas, y en alguns
carrers herbas de un metro de alsada ; mes abiat sem
bla que un hom' arriba á una població abandonada que
la capital de una República.
Desde 'I riu se pot entrar en la ciutat per dos por
mis; 1' un, devant per devant de la Aduana, anomenat
de Aterazanas, lo altre, un poch mes al Sur, y dit de
Sato Diego, distant del primer cosa de zoo metros.
Eixos portals, lo mateix que un altre que li diuhen del
ronde, situat al extrem oposat de la població y '1 qual
dona sortida per anar als pobles del interior, están
guardats per lo seu corresponent piquet de forsa ar
mada: á las nou de la nit se tancan, pero desde en
trada de fosch cridan el quien vive ? á los que an ells
se dirijeixen.
Aspecte interior : Per no entretenirme fent una des
cripció minuciosa, diré sois que, los carrers en general
son amples, los pochs que están empedrats ho están de
modo que no tan sols un s' hi fa malbé las botas, sino
los peus ; y en los que son sensa empedrar, lo dia que
olou es impossible transitarhi com no sia á caball. En
dguns de aquets herba está tan crescuda que pot un
home amagarse sens pór de ser vist.
Los edificis donan testimoni de que en algun temps,
ivans de rebelarse, quant illa era una fila dócil, á la
,ombra de la Mare gosá de grandesas y fins de lucso,
ero avuy presenta á la vista del viatjer un quadro
ristIssim, hont, entre mitj de las runas, se alssan encara
os vestijis de la grandesa passada. Lo cor se contrista
los ulls se humitejan al contemplar lo que alguns
mys arrera eran richs palaus y castells poch menys
loe inespugnables, habitats ara solsament per aucells
le rapinya que fan sentir son. planyider udol, com si
tós la veu de las ánimas deis antichs moradors que ve
neo á lamentarse de tanta demolició, ocasionada, mes
loe per altre cosa, per la incuria, lo abandono y la
Tafia dels actuals habitants.
La primera casa que construhl Colon en lo Iloch
lont se digué la primera missa, no te mes que las pa
rets esteriors que están ja cayent y un pou que con
luheix á un quarto subterrani que está enrajolat. Lo
nalau que mes tart ocupá '1 descubridor y que encara
onserva lo nom de Casa del Almirante, está quasi en
Igual estat ; lo grandiós cuartel, ,lo. mes gran y mes
ben distribuhit que he vist, está sense sostre en molts
punts y ab parets caigudas en altres ; no obstant ser
‘eix encara com á cuartel. Lo palau que habitavan
los Gobernadors Generals mentres illa fou espanyola,
está també inhabitable En fi, son tantas las casas que
están destruhidas ó destruhintse que seria molt llarch
enumerarlas. Sense ecsajerar, lo qui visita á San Do
mingo, pot ben dir que visita las ruinas de dita ciutat.
Una iglesia molt deteriorada serveix de teatro quant
per raresa se presenta alguna companyia mal informada
o de artistas de cafetí.
Las casas en general son espayosas y cómodas, de
un sol alt, quasi totas en mal estat de conservació, lo
Imich que de bo tenen es que son habitadas per una
,ola familia cada una.
Las iglesias abundan, pero están en deplorable estat
lan per fora com per dintre : algunas, si no fos per lo
carácter especial de la arquitectura, no se coneixeria
lo que foren. Las únicas que á. causa de haberlas re
conapost están regulars son : la Catedral, la dita Amor
hermosa, y la de San Luis Gonzaga ; aquesta última es
Propietat del P. Bellini, qui te un col-legi de noys en
la casa contigua, hont guarda en calitat de depósit lo
bagulet que enclou lo descubriment que baix sa direc
d se feu en la catedral, es á dir, la caixa de plom que
t'orné restos de un esquelet humá y que los Domini
Y alguns que no ho son, volen que sian los vene
randos restos del descubridor de estas terras. Jo
'm'a que aix6 es una atrevida impostura, y á part de
as rahons que han donat los diaris de esta, ne tinch
dgimas altres que per ser purament morals no se po
den dar com a proba irrecussable de la falsedat de dita
"ba, pero que m' han convensut plenament de que los
dits restos son de qualsevol menos de Colon. Mes com
'a present comensa á ser un poch Ilarga y encara
tinch alguna cosa mes que dir de aquella illa, faré
punt final per avuy.
No obstant, á fi de no tenirme que ocupar mes de
las iglesias, dech dir, que en la catedral hi ha objectes
dignes de ser visitats. No puch tampoch passar per
alt la gran estranyesa que 'm causa lo veurer que en
cara se permet enterrar personas en las parets inte
riors de aquellas, habent vist en algunas de ellas lápi
das y epitafis de dos 6 tres anys arrera. Será que la
higiene se desconeix en aquell país, 6 que si la co
neixen ningú en fa cas ? R. GULLET.
HABANA, 15 de MaTS de 1878.
--*-44~¦-•
Lo Fosser.
Llista deis Artistas Cataians
Barcel
La llar já resta deserta
y tots son vers á dormir
per ferne á Morféo oferta ...
tan sois la xupa está alerta
xiulant dins lo cementir.
VICENS BARUTA Y VALLS.
ona.
DE PARE Á FILL.
Mentres los frets avansavan,
sentat aprop de la llar,
una nit se va trovar
lo fosser, y lo enrotllavan
los fills ap-rés de resar.
La fláma anava avivant
lo mes menut ab tions,
Y lo foch, il-luminant
aquell temple pur y sant
excent d' orgulls y ambicions.
Lo bon vellet, fins somreya
tot guaytant al costat seu,
y quan tant atents los véya,
d' aqueixa manera '1s deya
ab sa tremolenca ven:
— Ay fills meus ! Fa sexanta anys,
que com vosaltres sentía
sens compéndrer dols ni planys,
com vostre avi, '1s desenganys
d' aquet mon contat m' havia.
Fosser fou, com jo hu só are
puig promesa al cel ne feu ;
al véurehos, recordo encare
que 'n eix escambell, lo pare,
m' ensenyá no oféndre á Deu.
"Tu ja veus lo qu' es la vida ;
(me deya, com jo á vosaltres),
la ecsistencia es sois mentida :
ja ho veus, son céndra podrida
los que han viscut com nosaltres.
" Ningú ha tornat, no ha vingut
qui del altre mon don fé ;
donchs pots estar convensut
que en eix punt desconegut
tots hi déuhen viurer bé.
" Jo soch fosser : quan mort sía,
si es que '1 fer bé t' aconhorta,
sols per caritat, voldrfa
que tanquésses ab fé pía
del descans última porta.
" Jamay escárni deus fer
del pobre y '1 rich, puig aqui,
en aqueix palau sever,
pens' que com ells has de ser,
puig com tú fóren ahi'.
" Veurás las generacions
com se sólen succehir,
y desde l' terréstre fóns
á los soperbs panteons
omplíntse en lo cementir'.
" Morir los amichs veurás
y lo teu preuhat amor,
pare y mare enterrarás
y á voltas et trovarás
sens poguer arrencá '1 plor.
" Veurás com fineix lo mon
en miseria convertit,
Y en un silenci profond
vetllarás lo eternal son
ab lo cor empedernit.
"La teva ánima avesada
á tractar la freda mort,
ni pensará en la jornada
que per última vegada
afoga '1s sospirs del cor."
Aixi esmentá lo vostre avi
quan la mort tirava '1 'el
sobre l' seu front, y son llavi
que may inferí un agrávi,
estava ja prés pel gel.
Lo que avuy os he contat
tingueu gravat dins lo pit,
y penseu qu' es ben vritat :
ecsisteix la eternitat
en lo fons de lo infinit !
EN LA EXPOSICIÓ DE BELLAS ARTS ESPANYOLA DE 1878.
Seccid de Pintura, Dibuixy Grabat.
ALABERN, CW1110 (de Barcelona), grabador.
AMADO, Ramon (de Barcelona), ha exposat un qua
dro ab lo títol de " Un dia de mercal d Cara'edeu."
ARMET, Joseph (de Barcelona), dos paissos, "La
Tara'or" y "Un recort deis Pirineos."
BALLESTEA SEMIS, Pere (de Valls), un quadro ab lo
nom de "Rendija Rendija, Rodilla, Ranay Ca."
BENAVENT, Cayetano (de Reus), una marina repre
sentant lo port de Barcelona illuminat per la lluna.
FERRER y C0RR10L (de Vich), " L' aplegador," qua
dro de costums de la terra.
FLUYXENCH, Miguel (de Tarragona), " Lo Jordan,"
quadro religiós.
G1RALT, Agust1 (d' Olot), un petit quadro titolat :
" A l' aguayt."
MAsRIERA, los dos germans, Francisco y Joseph (de
Barcelona), tenen : lo primer un retrato de senyora y
una esclava turca, y tres paissos lo segon.
MERCADER, Ignaci (de Mataró), un estudi de pais
satje.
MORAGAS, Tomás (de Girona), una gran acuarela,
" Lo nen convalescent."
MORERA, Jaume (de Lleyda), tres paissos, un d'Ita
lia y '1s altres de Holanda.
Nix y Tun6, Joseph (del Vendrell), un retrato del
escriptor Avial després de mort y un gran cuadro, "Lo
enterro de °feíta."
PELLICER, Joseph-Lluis (de Barcelona), un quadro
de "L' arribada d Disful (Persia) del cónsul espanyol,
Y una collecció deis croquis apareguts en "La Ilustra
cion," sobre la guerra d' Orient.
RABADÁ y BALLVÉ (de Barcelona) un gran pais.
TORRESCASSANA, Francisco (de Barcelona), un pais
de l' alta montanya de Catalunya.
URGELL, Modesto (de Barcelona), dos paissos, un
"Tocant d temps," y un altre inspirat en aquells versos
de Becquer. "Al dejar tan tristes—tan solos los
muertos..."
URGELLÉS, Felix (ce Barcelona), quatre paissets,
" Lo hivern," "L'estiu," Laprimera missa," Los encon
torns de Girona."
VAYREDA, Joaquim (de Girona), dos paissos, "Lo
hivern" y " L' estiu," (alta montaya de Catalunya).
Esculptura.
Han exposat en eixa secció, los segilents :
ALCOYERRO, Joseph (de Tirenys), Cristo y la Mag
dalena.
ALGUER6, Rafel (de Tortosa), quatre retratos en
terra cuyta.
FLOTATS, Joan (de Manresa), lo Beato Joan Ber
mans.
Fowr, Francisco (de Barcelona), Lo remordiment
(terra cuyta).
OMS, Manel (de Barcelona), La mort del general
Concha, grupo en guix, y Lo primer pas, grupo ecsecu
tat en marbre.
PAJÉS y SERRATOSA, Francisco (de Barcelona),
Busto de Pio IX en marbre.
PUIGGENER, Lluis (de Barcelona), un retrato á ca
ball.
SALA, Maximino (de Barcelona), una medalla ale
górica.
SAMSÓ, Joan (de Barcelona), La Mare de Deu y '1
nen.
SANMARTI, Medardo, una figureta ab lo nom de La
pesca.
Arquitectura.
ESPLUGA, Francisco (de Barcelona), mestre d' obras,
8 projectes de enterraments pera lo cementiri de la
ciutat.
PASCUAL y TINTORER, Miguel (de Barcelona), un
projecte de Circo equestre.
ROVIRA y RABASSA, Anton (de Barcelona), Monu
ment á la guerra d' Africa (projecte), y un altre de
Matadero pera la ciutat de Barcelona.
SORIANO TOMBA, Ramon (de Lleyda), Projecte d' un
Seminari pera l' Obispat de Barcelona.
TENAs, Ramon (de Olot), Projecte de Yglesia pera
Montmartre.
Han obtingut premis en la Secció de Pintura los dos
germans Masnera, Morera, Nin y Tudó, Pellicer y
Vayreda ; en la de Esculptura, Samsó, Sanmarti y
Pajés ; en la de Arquitectura, Tenas y Rovira y Ra
bassa.
1
LO DEVALLAMENT DE LA CRECT—QtrAmo DE P. RUBENS.