Llumanera de Nova York, La. Núm. 40 (ag. 1878)

              , mm
OIHECTOH:A!\TUI\CUYAS. DIBUIXANT: FELIP CUSACHS.
IVA YOHK, AGOST ABU 48.
S i t j e s .
La antiga ' S u b u r " e s una d e las poblacions mes
bonicoyas que adornan la costa d e Catalunya.
Al viatjador que hi va en diligència desde Vilafran­ca,
en vapor desde Barcelona ó en b u r r o per las costas
de Garraf, sembla Sitjes al descubrirla de lluny una
gran bugada de roba blanca, estesa à secar sobre la
sorra. Tal es 1' efecte que presentan sas nombrosas
y ben emblanquinadas casas, entre las quals destacan
algunas de construcció moderna que son verdaders
palaus en miniatura.
En efecte, quand un entra en la població se sorprèn
de veurer tantas casas grans que aixis per la fatxada
com per lo mobiliari que 's veu per entre las reixas,
revelan un lucso y un acomodo que no 's troban ab
tanta abundància en altras poblacions d e Catalunya.
Y es que la meytat dels habitants de Sitjes son co­merciants
qu" han fet la fortuna en Amèrica y que al
retirarse van à passar sas vellesas ab pau y tranquili-tat
en lo poble hont vingueren al mon, ó s' hi fan una
caseta pera anarhi & passar 1' estiu si es q u e s' esta­bleixen
en Barcelona.
Aixis es que Sitjes, no obstant de tenir solament de
quatre à cinq mil habitants, es una d e las poblacions
més ricas, mes importants, mes respectables y mes
senyoras, en proporció à sa grandària, que s' troban
en Catalunya.
Al estiu sobretot, y molt especialment en los mesos
d' Agost y Septembre, qu' es quand se celebran la
festa de la Mare de Déu del Vinyet, la festa major de
San Bartumeu, la brema y la festa de la patrona Santa
Tecla, es molt gran 1' aplech de forasters que van de
Barcelona, de Vilanova, de Vilafranca y d' altres po­blacions
vehinas, presentant llavors lo poble una fe­somia
molt animada y riallera.
Lo famós passeig d e la Rivera se converteix llavors
totas las n i t s en lo c e n t r o y punt de reunió de la llu-hida
societat de Sitjes, y mentres se escoltan los ar-moniosos
acords d e la orquesta y se veu reflectir la
lluna en la mar, las bonicas y jolivas ninas se passei-jan
amunt y avall, recullint ab una sonrisa las amore-tas
que al passar els hi fan galans minyons.
t'Y la festa major? Oh! la festa major de Sitjes,
que n' es d e lluhida y bulliciosa, que n ' es d' alegre y
divertida, ab tanta gralla y sachs de gemechs, ab las
funcions de Yglesia y professo de San Bartumeu, ab
los balls de bastons, dels cercolets, d e las gitanas, dels
diables, dels pastorets, de la moxiganga y ab los cas­tells
de foch ! Tothom es al c a r r e r ó à la reixa ; tot­hom
gosa y s' diverteix, y la alegria s' escampa per tot
«reu y à tothom arreplega, homes y donas, joves y
vells I
Aquestas escenas, un cop vistas, no 's borran may
de la memòria: s' quedan alli grabadas com una là­mina,
formant una d e las il-lustracions del llibre de la
"ida. Aqueixas festas son los d i a s de sol d e la nostra
ínima.
No es extrany, donchs, que Is' fills de Sitjes, que
solen tenir al seu poble un amor entranyable, recorden
la ausencia ab tant de carinyo aqueixa festa, que
fas en Santiago de Cuba la celebran ab entussias-m
e los molts sitjetans qu' alli resideixen.
Y per anys que falte de Sitjes y p e r lluny que s'
trobe d' ella lo sitjetà may oblida aquella Yglesia, col-locada
sobre un turó de roca, que s' d iu lo Baluart;
")uell tossal pedregós hont està enfilada la ermita de
Sant Sebastià y lo cementiri que enclou alguns richs
monuments de marbre ; aquella alegre y soíeyada ri-
V e r » ; aquell camí plò d e capelletas que conduheix al
temple de la miraculosa Mare de Déu del Vinyet ;
•quell temple de qual sostre penjan bonicas llantias y
«rcos, ofrenda de marinos salvats d' algun temporal
desfet; aquell pou ab lo canti de ferro y 1' e r a hont se
ballan cocas; aquell bolumi hont van à nadar los xi­cots
en las xafagosas tardes d' estiu ; aquells molins
hont van à buscar cataclechs; aquella creu de Ribas
desde hont se veu lo encisador panorama de la vila :
aquellas vinyas hont van las familias en la tardor à fer
brenar, y hont se cullen ab estisoras los delicats grans
de la cèlebre Malvasia, y tots aquells punts, en fi, que
donan caràcter y fesomia especial à eixa hospitalària y
animada vila.
En la plana de dibuixos publiquem algunas vistas
que estem segurs alegraran lo cor dels sitjetans d ' A -
mérica, y daran als q u e no hajan estat may en Sitjes
una idea de son aspecte pintoresch.
l ' n u v i s i t a a S a n t o Domingo.
( Finalisa.)
I I I .
De las diferentas cosas que m' han induhit à creurer
lo que dexf sentat anteriorment respecte à la impos­tura
dels dominicans que diuhen estar en possessió dels
restos de Colon vull esplicarne una per la gran signifi­cació
que te, puig dona una idea perfecte del estat de
desorganisació en que està I' isla, y del poch prestiji
que 'ls seus gobernants tenen.
Lo representant de Espanya en aquella republicà
seguint las instruccions del gobern de Madrid, en unió
de una comissió enviada oficialment desde la Habana,
se dirigí al president Baez demanant autorisació pera
obrir lo bagulet y traurer vistas íotogràficas de las di­ferentas
caras de la caixa de plom, especialment de las
que tenen inscripcions, fer un regoneixement dels ossos
continguts en aquella, y algunas altres formalitats mes,
pera desprès de haber estès la corresponent acta
per los notaris, enviaria à Madrid junt ab ditas
fotografias.
La contestació de Baez fou molt atenta y esplícita
accedint à tot, facultant al cónsul espanyol pera que
prèvia citació del Ajuntament de la capital que té u na
clau, del Bisbe que 'n té una altre, del consell de Mi­nistres
que té la tercera y dels demés funcionaris pú-blichs
que debian concórrer, invitació al cos consular,
e t c , e t c , fiesés dia y hora pera constituirse" al punt
ahont estan depositats los consabuts restos y procedir
& tot lo que éll y los senyors de la comissió tinguessen
per convenient. Lo nostre cónsul va tenir ab mi la
deferència de invitarme al acte, y no dich j o si vaig
a c c e p t a r : precisament no desitjava altra cosa.
Se passaren comunicacions y oficis, en lo consulat
vinga escriurer per amunt y per avall, cursar plechs,
preparar tot lo necessari, com fotógrafo, lloch à pro­pòsit
pera aquet, e t c , etc.
Seria la u n a d e la t a r d e del dia 27 d e Decembre de
1877, que era 1' hora senyalada, y me 'n vaig junt ab
aquell, tot satisfet, al punt de reunió que e r a la iglesia
de San Lluis Gonzaga. Al poch temps anaren arrivant
alguns ministres, entre ells lo president del consell en
representació del president de la república que no po­dia
assistir per estar indisposat, los cónsuls de las dife­rentas
nacions, etc.
Desprès de molt esperar se presentà lo senyor Bisbe,
home alt, molt barbut, lo mateix que '1 frare llech que
té d e patje, pero aquet es petit, rodanxó y vermell com
una poma; encar que italians los dos, parlan bastant
bé V espanyol.
Llavors comensà la comèdia. Sa Ilustrfssima venia
ab un ofici firmat per lo Alcalde municipal, que digué
1' acabava de rebrer en aquell san punt, en lo qual se
manifestava que la corporació que en aquell mo­ment
estava en junta habia resolt no concórrer al
lloch de la reunió pera procedir à lo demanat per la
comissió y cónsul espanyol, tota vegada que no ha­bia
rebut la corresponent comunicació del ministre
del Interior que era 1' únich ab que se entenia 1'
Ajuntament.
Lo president de ministres s' en va anar tot seguit à
la presidència, se buscà al ministre del Interior y ha­bia
sortit de la c i u t a t ; per qual motiu Baez encarregà
interinament de la cartera del interior al president de
ministres: llavors aquet donà las ordres convenients
pera que 1' Ajuntament se reunis de nou, lo qual no
pogué ja efectuarse aquella tarde. Aixó es lo q u e se
volia, segons jo c r e c h . e s à dir guanyar temps pera que
no pogués assistir al acte la comissió enviada per la
primera Autoritat de la Habana, la qual debia embar-carse
à las set del vespre del mateix dia en lo vapor
correu, únich que una vegada al mes toca en la
capital.
A las quatre d e la tarde, cansats de esperar y sent ja
tart pera traurer las vistas, ens en tornarem tots los
allí ajuntats, satisfets uns y convensuts altres de que
ens habian dat lo que à casa se 'n diu un soberano
mico.
Passem à la campinya : aquesta es verdaderament
hermosa, ab la vegetació ecsuberant de vida com ho
es tota la de la zona Tropical. La topografia del
voltant de la ciutat, es molt accidentada y se presta à
que los visitadors surtin à recorreria dematins y tardes
per los distints y bonichs panoramas que à cada pochs
passos se presentan à la vista. Al d i r estàs pocas pa-raulas
referents à la campinya, sobre lo qual sento
que la Índole del periódich no me permetia estendrem
mes, no vull passar sens fer esment d' una majestuosa
sciba, a r b r e que estén la sombra de son gran ramatje à
la vora del riu ahont un català té un petit asti/lero,
únich que crech hi ha en la isla, en lo qual s' hi fan
llanxas y goletas. i Quant grat me fou trovar alli à
aquell bon home representant à la industriosa Cata­lunya
y provant una volta mes lo may desmentit amor
al trevall dels catalans y lo emprenedors que s o n . . . . !
S' hi ha fet rich. Deu 1' hi m a n t i n g a . . . . ! Tornant
à la seiba, y perdonim la digressió, he dit que volia
mencionaria y es per dos motius: lo primer, perquè los
naturals diuhen que es l ' ú n i c a que hi ha de las tres que
Colon plantà en aquell lloch. L altre perquè me varen
sorpendrer sas dimensions. Lo perímetro de la soca
pres à la altura de mitj metro, ab un cordill adaptat à
la configuració de aquella, té disset brassas de las me-vas,
(vinticinch metros poch mes ó menos); desde
arrant de terra al partidor, mideix prop de cinch me­tros,
luego en eix punt se divideix en cinch brancas
de las quals cada soca es un arbre dels mes corpulents
que 's veuhen en Catalunya.
Sortint de la ciutat é internantse un poch, promte
se trovan boscos espessíssims, impenetrables al home,
los quals contenen una riquesa inmensa en fusta de
estima, com: caoba de la millor qualitat, campeche.
guayach, e t c , etc. Luego se fa bona cullita de cafè y
cacao bastant regular en classe, pero que no te la estima
que podria tenir, perquè no saben ó no volen acondicio-narlo.
jQuébell pais y quant desgraciat! jQué 'n seria
de rich si '1 cultivessen! pero cà, allí lo fruyt se dona es-pontàneament,
la agricultura se pot d i r q u e està aban­donada
en absolut.
i Quant util seria que los pochs furibundos se­paratistes
d e la isla de Cuba se prenguessen la molèstia
de fer un estudi pràctich de aquella isla; llavors veu-rian
y podrian apreciar materialment, quant perderian
lo dia q u e logressen lo seu i d e a l ! Estich segur que à
no ser monoma>\idtichs respecte aqueixa idea, recularian
espantats al veurer lo que en realitat darian à son pais
en lloch de somniada felicitat, y desde llavors en
avant, serian los fills més fidels y adictes à la mare
Espanya.
R. GLLLET.
La L l u m a n c r a de Nova York.
A R T U R C U Y A S , Editor.
8 8 B r o a d w a y , B o o m l l O.
P . O. Box 1303.
Aquesta revista se publica regularment lo dia primer de cada mes.
Preguem tt tots los nostres pay&ans que sapian fer córrer la ploma en ca
talà. qu' ens afavorescan ab algunas composicions curtat en prosa 6 vers.
Convé ademésque tinguem un bon diccionari català,
lo qual continga alguns mots ben catalans que mancan
en los diccionaris que tenim ara, descartant moltas
paraulas qu' en eixos sobran perquè may han sigut
catalanas. Es precís ó be desterrar del diccionari
académich paraulas com vas (per " got " ) , botella (per
" a m p o l l a " ) , sombrero (per " b a r r e t " ) , ó al menys
Quant succeheixi algun aconteiximent ó festa que puga interessar als fills ; ampolla J, somprero Vpt-i
delPrincipat, ja sia I Catalunya, Amèrica, en lo Polo Nort, ó en qualsevol nosals'hi lo marehamo de la importació, pera que SC
altra part de la terra ó de la lluna, desiliariam que algun pays* nostre ens r , , ... , crtn At>
en fes una relació, y si pogués ser, qu' ens en enviés un dibuix, pera poder sípia que SI estan domiciliadas en Catalunya son Cie
procedència extrangera.
Alguns pecadets de sintàcsis se troban també en una
1' altra producció moderna, y creyem qu' aixó es de-
. y si.
publicarho en las planas de LA LLUMANERA.
Novas, articles sérios y jocosos. dissertacions cientificas. crlticas d' art,
correspondencias de totas |>arts del mon, descripcions de costums, estudis
históríchs, revistas bibliogréficas. poesias originals y traduhidas, quenlos,
rondalUs, epigramas, tot cap en las columnas de LA LLUMANERA, tot. ex-cept
discussions politicas. religioses 4 personals.
L o s . í , . 'i: Generals de LA LLUMANKRA son :
PBRA LOS ESTATS UNITS?—E. Puig y C*, 40 Uroadway,—Nova York.
M. Capó, Royal St.—Nova Orleani.
PERA ESPANYA:— Eudalt Puig. Plassa Nova.—Barcelona.
Alvaro Verdaguer, llibreria. Rambla.—Barcelona.
1. López llernagosl, llibreria. Rambla.—Barcelona.
Pere», llibreria. Puerta del Sol.—Madrid.
PERA CUBA ;—M. Alorda, La Enciclopèdia. O'Reilly 91.—Habana.
PBRA PUBRTO RICO:—Ramon Nolla, Méndez Vigo. 70.—Mayague%.
PBRA MRXICO:—A. Llanos AÍcaras—Director de ' ' L a Colònia Espaflo-la."—
Mfxico.
PERA GIATEMALA :—Antonio Partegas, llibreria.—Guatemala.
PERA VENBZUBLA :—R. Moratòria.—Puerto Cabello.
PERA PERÚ:—Joan Busquets, calle Melchormalo.—Lima.
PBRA LOS ESTATS DB COLÒMBIA :—Soldevila y Curriols. llibreria.—Bogo/é.
PERA HRAZIL :—Joan Olivella, Prafa de Gamboa.—Rio Janeiro.
S U S O R I P C I O P E R U N A N Y .
En los Estafi Uniu (Currencrl i'-' 4 0
En la lila de Cuba (tn faf,- 6 0 0
En altres punts d' Amèrica, Filipinas, etc (en or) I 0 0
En Espanya y las llaleara ,...(tn or) 1 10
N o v a Y o r k , l e r d o A g o s t do 1 8 7 8 .
A v í s .
Preguem als agents y suscriptors de LA LLUMANERA-que
estítn en descubert ab la Administració, que tin-gan
la bondat de saldar comptes.
A c a d è m i a de l a l l e n g u a c a t a l a n a.
Recordaran los nostres suscriptors que ja fa temps
iniciarem la idea de que 's formes una Acadèmia de la
Llengua Catalana, pera que serveixi de tribunal que
resolgué totas las qüestions y tots los dubtes referents
à la nostra parla, y senyalavam al mateix temps la con­veniència
de que dita Acadèmia inaugurés los seus
trevalls ab la formació d' una Gramàtica y d' un Diccio­nari,
que vingan à ser las taulas de la lley en lo que
pertoca à la llengua catalana.
Darrerament llegirem en Lo Gay Saber la nova de
haberse presentat en la Acadèmia de Bonàs Lletras de
Barcelona una proposició pera que aquell cos s' encar­regués
de la Gramàtica y Diccionari Catalans, y sem­bla
que se promogué ab tal motiu una discussió sobre
si corresponia dit treball més al Consistori dels Jochs
Florals, constituhit al efecte en Acadèmia, que no pas
à la Acadèmia de Bonàs Lletras. Se suspengué la dis­cussió,
y no tenim esment de que s' haja resolt aquet
problema.
Allunyats nosaltres de la nostra terra, no ens cre­yem
prou competents pera judicar eixa qüestió; pero
amants com lo qui més de la nostra parla y vivament
interessats en la renaixensa y grandesa de Catalunya,
podem cumplir la obligació qu' ens imposa lo nostre
patriotisme de dir lo nostre parer, per humil qu' aquet
sia, sense por de que s' ens acuse de presunció ni de
que s' ens atribuheixen pretensions que no tenim.
Que la creació d' un cos que sia autoritat per tots
reconeguda en qüestions de llenguatje es una necessi­tat,
no cal pas esforsarse molt en demostrarho.
No hi ha mes que passar una ullada pels llibres y
produccions dels primers catalanistas d ' a v u y dia, pera
observar una gran diferencia en la ortografia de cada
hu. Una mateixa paraula 1' escriuhen de tres ó quatre
maneras distintas, y fins cassos se trovan en que lo
mateix autor escriu una paraula de dos modos. Aixó
demostra, quand menos, vacilació, dubte, inseguritat:
vacilació, dubte é inseguritat que naixen de no tenir
una autoritat ficsa e invariable à qui referirse.
Convé, donchs, que se discuteixi y se determini si
s' ha d' escriure mig, mitj ó mi/x ; goig, gotj ó gotx,
que d' eixas tres maneras ho havem vist escrit per
bons catalanistas : si s' ha d' escriurer aixó ó axó: si
ecsemplar ó exemplar, écsit ó èxit; si cuan, cuant, </uan,
quand ó quant: si diuhen ó dihuen : si puguin ó pugan,
vulguin ó vullan, aixis com tots los subjunctius de las
tres conjugacions: si los imperfectes de la primera
han d' escriurers ab v ó ab b : si los plurals femenins
han de ser las donas ó les dones: si s' ha d' escriurer
'Is homes, ís homes, Is' homes ó los homes, y si homes ú
homens: si està millor qu' en ó que 'n, s' en ó se 'n, y
determinar la col·locació y us del apóstrofe : si no
es una falta d' ortografia la omissió ó equivocació
del accent greu ó agut sobre las vocals que hajan de
d u r l o : si s' dèu escriure cançó ó canso: si es traball,
travall, treball ó trevall, y en fí moltas altras paraulas
que s" troban escritas ab diferenta ortografia en diver­sos
escriptors. Sobre aqueixos punts té cada hu las
sevas opinions y teorias: nosaltres també tenim las
nostras; pero aixó no es prou pera determinar y con­certar
aqueixos accidents del llenguatxe: es precís
que per medi del estudi etimológich, de la compara­ció
lògica, y de la discussió filològica se reduheixin à
lleys invariables, que tothom respecti, que tothom
aprobi y que tothom segueixi.
qu prod
gut principalment à la falta d ' u n a " autorisada " gramà­tica
catalana, ó potser també à la falta d' estudiar las que
tenim. De tots modos convé pera gobern dels escrip­tors
novells que 's determinin clarament las reglas de
la sintàcsis catalana ab munió d' ecsemples fàcils y
clars, y que 's marquen y expliquen bé las concordias
y sobretot los régimens qu' es hont alguns estan
més mancos.
Sentat, donchs, que tant lo Diccionari com la Gra­màtica
son dos cosas necessarias, y essent clar que,
pera que tingan autoritat y lley es precís que sian fetas
per los doctors de la llengua catalana, darem ara la
nostra humil opinió respecte al problema plantejat
mes amunt y à la solució que creyem més convenient
y favorable.
No dubtém pas un instant que dintre de la Acadè­mia
de Bonàs Lletras de Barcelona hi ha personas
competents pera escometre eixos trevalls y portarlos à
cap d' una manera satisfactòria ; pero entre encarre­gar
aquet ofici à la Acadèmia de Bonàs Lletras ó crear
una Acadèmia especial ab caràcter de permanent pera
portarlo à cap, creyèm que los vers catalanistas prefe­riran
lo segon, perquè correspon en importància al
enlayrament que ha près la nostra renaixensa.
La creació d' un cos académich qual objecte princi­pal
sia lo arbitrament filológich de las qüestions qu'
estan avuy en dubte ó en disputa y la aplicació de
totas sas forsas intel·lectuals à la formació d' una Gra­màtica
y un Diccionari, ha de imprimir en lo moviment
catalanista un sagell d'importància que no tindria per
cert si se encarreguessen eixos trevalls à una Acadè­mia
dedicada à altres estudis y que per lo mateix
consideraria aquet com parcial ó secondari, ó potser
com una branca del idioma y literatura de Castella.
Si no estem equivocats, lo ver títol de la citada acadè­mia
de Barcelona es Acadèmia de Bellas Letras, en
castellà, y castellà es també lo seu llenguatge oficial.
Vol dir que entre encarregar à dita Acadèmia los ci­tats
trevalls ó ferne d' ells objecte pera la creació d'
una Acadèmia ad hoc, hi ha la mateixa diferencia que
entre considerar lo català com un dialecte ó com un
idioma.
Entengués bé que no tractem de rebaixar en lo mes
mínim la importància que te la Acadèmia de Bonàs
Lletras, ben al contrari creyém que los mateixos indi-viduos
d' ella que s'encarregarian d'eixos trevalls, po­den
y deuhen figurar en la Acadèmia de la Llengua
Catalana.
Lo que tractem es de demostrar que la formació de
la nostra Gramàtica y Diccionari no es atribució de la
Acadèmia de Bonàs Lletras, y que la nostra llengua te
prou vitalitat, prou riquesa, prou historia, prou impor­tància
y prou conreadors pera tenir per sí sola una
Acadèmia.
C o n v e r s a e n t r e u n t e r r ó s d e s u c r e y u n t a b a c o.
L" altre dia estava jo prenent cafè, y per accident
ne caygué una gota sobre un dels terrossos de sucre
que quedavan en lo platet.
De sobte vaig observar que los granets de que 'esta­va
format lo terrós se bellugavan ; lo terrós anà pre­nent
la forma d' una cara com de mulato; s' animaren
sas faccions, espurnejaren sos ulls, se badà sa boca y
se mogueren sos llavis com los d' una persona que va
à parlar. En efecte sentí que d' ell s' escapava una
veuheta que deya:
— i Ola, company ! i Com anem ? i Desde que fé­rem
lo viatje junts no os havia tornat à veure!
Sorprès jo al sentir eixas paraulas, que creguí que à
ml anavan dirigidas, n o sabia que respondre, quand
vaig sentir que del meu cigarro sortia una altra veu
que deya :
—Vatualisto ! vos per a q u i ! Vaya una casualitat!
Qui os havia de conèixer, home, si ara mateix esta-vau
tan blanquet y refinat! Que tal, com va ?
—Jo, ja ho veyeu, fonentme. Y vos ?
—Jo tornantme fum! Peró digueume, home, què
ha sigut de la vostra vida? Quand desembarcàrem os
vaig perdre de vista.
— S í : lo bocoy hont jo estava fou portat à una gran
Refineria de Itrooklyn. Y vos c ' à quina fonda anàreu
à parar?
— Lo tercio d e que jo formava part va ser conduhit
ab los altres companys à un matgasèm de Pearl Street
en Nova York. Alli me vengueren à un alemany que
tenia fàbrica de torser, y m' han fet servir pera tapar
una tripa de Connecticut que no crema gayre bé y
put com un dimoni, y aqui m' teniu que passo per un
tabaco puro de la Habana. Y à vos que tal os han
tractat ?
— A m i ra' han fet passar las penas del purgatori.
M' han bullit y rebullit, he passat per las calderas d'
En Pere Boter, m' han fet menjar ossos d' animals, m'
han trascolat d' una banda à 1' altra, m' han fet bocins,
m' han fet patir lo p e l e g r í ; pero al ültim vaig quedar
més nèt que una patena y més blanch que un glop de
llet. Fins m' han cambiat lo nom. A Cuba me deya
Mascabat y aqui me dich Refinat.
— Y que os sembla aquet pays? Quina opinió te­niu
dels Estats U n i t s?
— Es un gran pays. En matèria de negocis hi en­tenen
molt.
— i Més que à Cuba ?
— Burrango! molt mes !
— Mireu que alli ne saben molt!
— Fugiu d' aqui, home ! A Cuba no veuhen mes
enllà de la punta del nas. Alli lo què fan son baratas.
Pero negocis, combinacions mercantils d' eixas que
indican una gran previsió, una gran diplomàcia, una
gran habilitat financiera qu' envolta los interessos del
pays y els lliga ó els deslliga dels d' altres nacions, y
que naixen del estudi, de la observació, del càlcul, y
se fundan en lo coneixement de la historia econòmica,
del estat financier, agrícola, mercantil é industrial dels
diferents paysos ab que se està en relacions : aixó no
s' ha fet encara en la isla de Cuba, ni en Espanya.
— i Voleu dir, home !
— Mireu lo que passa ab nosaltres mateixos. A vos
y à mí ens han deixat sortir de la isla, vos com fulla y
jo com sucre roig, pera ser elaborats en los Estats
Units. Si la gent de Cuba comprengués los seus inte­ressos,
si tingués previsió no hauria permès que la in­dústria
de refinar sucre prengués peu en los Estats
Units.
— i Y com podia impedirho ?
— Molt fàcilment. En primer lloch establint moltas
refincrías en la isla, y després posant un dret d' expor­tació
bastant fort sobre lo sucre mascabat Si los
Estats Units veyessen que lo sucre roig de Cuba els hi
costa lo mateix preu que lo refinat, no serian tan ton-tos
d' importar lo roig y posarse luego à refinarlo, sinó
que importarian lo refinat, quedant pera la isla de
Cuba lo benefici d' eixa indústria.
— Quasi be teniu rahó!
— Es clar que tinch rahó. Veyeu lo que fan los
Estats Unis. i Com es que haventhi refinerias en In-glaterra,
aqueixa nació importa sucre refinat de los
Estats Units ? Perquè los Estats Units à fí de prote­gir
eixa indústria ha concedit lo dret de drawòack
sobre tot lo sucre refinat que s' exporta. Es à dir, que
quand s' exporta, ja refinat aqui, lo sucre que havia
vingut de la isla de Cuba, lo govern retorna al refina­dor
tot lo que havia pagat com drets d' aduana al en­trar
lo sucre, y de vegadas fins una mica mes. Y
digueume: i no es una vergonya que la isla de Cuba
tinga que demanar sucre refinat als Estats Units?
— i Què diheu ara ?
— Lo que sentiu. Y lo mateix qu' em passa à mi os
passa à vos. Fa alguns anys no s' elaborava tabaco
en los Estats U n i s ; sino que s' importava ja elaborat
de la isla de Cuba. A r a . . . . vos mateix sou la prova
de que s' elabora aqui. Y vos podreu dir si s' elabora
en gran ó en petita escala.
— En molt gran escala. En la fàbrica hont m' han
elaborat s' en feyan molts mils cada dia, y per las
finestras veya jo que hi havia moltas fàbricas alli i la
vora.
—Donchs bé. Com qu' en la isla de Cuba s' ho
miran ab molta indiferència y no tractan de posarhi
remey, j a veureu com d' aqui un quant temps s' hau­ran
de plegar totas las fàbricas d e la Habana y los ha­bitants
de Cuba que vullan fumar tindran que impor­tar
tabaco dels Estats Units.
— Quina vergonya !
— Aixó es lo que jo dich ! Vergonya fa de veurer
la indiferència y falta de previsió ab que s' tractat
las qüestions de Cuba
— Pero aixó es culpa del gobern.
— J o os diré ; es culpa del gobern y culpa dels par­ticulars.
Los goberns necessitan qu' els punxen, yl*
gent de Cuba no punxa al gobern pera que fassa lo
que mes convé. La iniciativa ha de partir dels pro­ductors
y comerciants y si aquets s' empenyan, lo
gobern farà lo que li demanen. Ademés la gent de
Cuba no 's vol convèncer de dos cosas: primera, q<"
la emancipació del trevall es inevitable : segona, que 1°
sucre deixarà de ser dintre poch temps la principal
riquesa de Cuba.
—i Perquè ?
— Perquè avuy apenas hi ha nació en lo mon q#
no produheixi sucre ab abundància. Lo consum d*
sucre no aumenta, pero si aumenta la producció,
turalment aquesta pert en valor, y encara que Cuba
fassa mes sucre que avans no n' traurà tant pr0"?-
Ademés la mateixa Espanya està tractant de perjudi­car
la producció sucrera de la isla de Cuba.
— i De quin modo ?
— Afavorint lo cultiu de la canya en la Península.
Veyam : i quina necessitat hi ha de que Espanya fa*?
competència à una de sas possessions ? i No valdria
n e s que la energia, los capitals y las empresas que 's
jedican al cultiu d e la canya en la Península, se d e d i -
quessen à establir allí refinerfas y à obtenir la entrada
lliure del sucre de Cuba, à fi de que Espanya fos lo
depósit del sucre refinat pera tota la Europa? Y
mentres tant al poble d e Cuba li convé obrir los ulls
v buscar ab temps lo remey contra la depreciació
sempre creixent de sa principal producció, y veure de
substituir aquesta per un altra més productiva, ó al
menys crear industrias y protegirlas y fomentarlas per
medi d' un bon sistema proteccionista.
— i Y creyeu qu' aixó donarà bons resultats?
— Home, els està donant en los Estats Units. Aqui
lo sistema proteccionista regeix en tota sa forsa, y
^que ha succehit ? Que industrias que avans no eran
,qui conegudas avuy fan la competència ab las dels
paysos hont originaren, y, gracias à eix sistema, avuy
exportan los Estats Units à Europa per valor de molts
milions de duros d e mercancias que avans venian d'
Europa als Estats Units. Gracias an aquet sistema
està prenent tal embranzida lo cultiu de la vinya en
aquet pays, que aviat veurem exportarse vins dels
Estats Units pera Espanya y Fransa, com s' exportan
ja milions de caixas dc fromatges pera Inglaterra,
Fransa, Holanda y Alemanya.
—i Y com se pot lograr que à Cuba s' pose remey
als mals que diheu ?
— Aixó ho han de fer sos habitants. En compte de
calcular lo que produhirà la zafra vinent, en lo qual
se funda en Cuba tota la ciència mercantil y econò­mica,
valdria mes que miressen mes enllà, que estu-diessen
lo que passa en altres paysos, que vegessen
venir las cosas de lluny y que 's preparessen ab temps
pera impedir los desastres. Veyeu : pera lo del sucre
ja no hi ha remey, perquè s' ha deixat pendre massa
peu al mal; pero encara n ' h i ha pera altras cosas. La
qüestió es buscarlo, y un cop trobat, aplicarlo : per­què
los millors remeys que hi ha à cal apotecari, si s'
deixan dintre del pot no fan efecte al m a l a l t . . . .
— Afortunadament lo General Martínez Campos es
home qu' ho entén y que n o s' entreté en posar cata-plasmas.
Segons he sentit llegir en los últims diaris
de la Habana, ha comensat à endressar una pila de
qüestions molt importants y està en mellor condicions
que ningú pera arreglar la isla de C u b a . . . . si los
mateixos espanyols no li posan obstacles. Y després
de Cuba, convindrà que vaja à posar en ordre las co­sas
de la Mare Pàtria, que prou ho necessitan.
Los terrós d e sucre s' acabà de fondre, lo puro de la
Habana (ab tripa de Connecticut) s e m ' apagà, y aixis
va terminà la conversa.
L a s f e s t a s Ilat i i i a s.
Habem rebut algunas novas detalladas d e las festas
ab que se celebrà aquest any en Montpeller la reunió
septenaria del Felibrige. Ja quasi ha passat la opor­tunitat
de p u b l i c a r l a s ; més algunas ne darem als lec­tors
que, com bons catalans, tindran bon goig en saber
com son rebuts los nostres trovadors entre los fills de
la Provenza. L'arribada d' En Q u i n t a n a y companys
- Montpeller fou una ovació que no 's pot descriure,
arribant 1' entussiasme del poble fins à ferlos passar
per sota del a r c h de triunfo dedicat à conmemorar la
glòria de Lluis X IV en lo passeig del Peyrou.
També lo discurs d' En Quintana, recitat en pre­sencia
d' un auditori inmens al obrirse lo certamen
del Cant del Llatí, fou saludat ab frenétichs picaments
de mans y a b aclamacions d' entussiasme. Eix dis­curs,
que no intentarem traduhÍT pera no malmetrer ni
son enérgich estil ni sas brillantas imatges, es un crit
à tots los pobles de rassa llatina, pera aplegarse en la
paterna llar y estrènyer los vincles de germandó que
poden fer altra volta de la nostra rassa la missionera
de Deu sobre la terra. L' eco d' eix discurs, q u ' en
alas del mestral ha volat à las nacions que son las
brancas de la soca llatina, ha ressonat potent en la Ru-mania,
hont s' ha publicat 1" alocució d' En Quintana
en tots los periódichs, y la Cambra legislativa per
medi d' un telegrama firmat pel president y 3 0 dipu­tats
ha invitat à Quintana y als felibres à reunirse
tD liucharest lo mes d e Septembre de 1' a ny vinent.
Lo vencedor del certamen del cant llatí, E n Basili
Alecsandri, qui, ademés de ser un gran poeta, es u n a
important figura política de la Rumania, ha escrit
també an En Quintana una carta plena d e entussias-tas
y carinyosas frases d' agrehiment per haver tingut
la fells inspiració que h a permès à la Rumania estrè­nyer
los lligams de rassa que la uneixen ab los pobles
del mitj dia.
Traduhim à continuació la poesia d' En Alecsandri
iu' ha merescut lo premi de la Copa simbòlica :
Cant del llatí.
I.—La rassa llatina es la reyna entre totas las grans
rassas. Porta en lo front una estrella divina que res-
P'andeix à través dels sigles. Lo destí encamina sem­pre
sos passos cap endevant. Va al c a p d e las altras
"ssas, il·luminant sas petjadas.
II.—La rassa llatina es una verge de c a r a hermosa
y encisadora. L'extranger s ' a c o t a devant d' ella y
cau de genolls ab dalé. Hermosa, viva, somrienta,
baix cèl serè, en a i r e tebió, se contempla als raigs d'
un sol esplèndid y s' banya en un mar d" esmeralda.
III.—La rassa llatina te bona part dels tresors de
la terra, y generosament los comparteix ab las sevas
germanas; mes es terrible en sa còlera quand lo seu
bras llibertador fereix à la cruel tirania ó lluyta per la
seva honra.
IV.—Lo dia del judici final, quand en presencia de
Deu pregunten à la rassa llatina: " Què has fet en
aquet mon ?" ella respondrà serena y tranquila: " Oh,
Senyor, mentres he estat en lo mon, devant dels seus
ulls admirats, t ' he representat à tú ! "
La poesia qu' obtingué lo segon premi fou lasegUent
del poeta català Francisco Matheu, tan enèrgica y
valenta que lo jurat estigué indecís sobre si debia dàr-seli
lo primer premi :
LO CANT DEL LLATÍ.
Mentres nos quede dins la memòria
L' imatge viva del temps passat,
Mentres nos lligue la nostra historia
Ab Has fortissim de germandat;
Serem llatins,
Llatins à fora, llatins à dins,
Sempre llatins.
Mentres ressone per nostras platjas
Del mar d e Roma 1' e t e rn udol,
Y '1 mestral infle sas amplas'ratjas,
Y ens petoneje la llum del sol ;
Serem llatins,
Llatins à fora, llatins à dins,
Sempre llatins.
Mentres las segas omplen las eras,
Y 'ls ceps engrexen nostres cellers,
Y c a d ' any lleven las oliveras,
Y reverdescan nostres llorers ;
Serem llatins,
Llatins à fora, llatins à dins,
Sempre llatins.
Mentres nos quede la llar dels avis
A prop 1' església d' estil antich,
Y la llatina parla en los llabis,
Y à fora casa ni un enemich ;
Serem llatins,
Llatins à fora, llatins à dins,
Sempre llatins.
Mentres perillen d' una destrossa
Las nostras donas en desconsol,
Los nostres pares dintre la fossa,
Los fillets nostres dintre 1' bressol;
Serem llatins,
Llatins à fora, llatins à dins,
Sempre llatins.
Mentres nos queden sis pams de terra,
Y un' arma vella per guerrejar,
Y un pit contrari pel nostre ferro,
Y un fil de vida per respirar ;
Serem llatins,
Llatins à fora, llatins à dins,
Sempre llatins.
La p r e m p s a p e r i ò d i c a d' E s p a n y a.
Acostumats à veurer la independència y la potencia
de la prempsa dels Estats Units, ens sembla impos­sible
lo q u e passa à Espanya.
Tant à Madrid com à Barcelona es la prempsa pe­riòdica
objecte d e la més injusta y arbitraria persecu­ció
per part d e las autoritats, qui, en compte de mi­raria
com un auxiliar necessari pera gobernar bé la
nació, la consideran com un enemich natural dels po­ders
constituhits.
Sense tenir en compte las lleys que regeixen à la
prempsa, las autoritats civils d' Espanya, atribuhintse
facultats que no tenen, passant per sobre d e la justícia,
del esperit de la lley, de la lògica, de la rahó y fins del
sentit comú, baldan als periódichs d' Espanya à cops
de multas ó suspenen sa publicació si algun article ha
incurrit en lo seu excel·lentíssim y superior malgrat.
i Ahont s' ha d' anar à buscar la causa de tot aixó ?
i E s tot culpa de las autoritats, ó es que la prempsa
també te part de culpa ? Nosaltres ens inclinem à
creurer lo darrer.
Es à dir : no Ma la prempsa té la culpa de lo que
passa. La tenen aquells periódichs que pels seus fins
particulars adulan y aplaudeixen las injusticias y arbi­trarietats
dels que manan : la tenen los periódichs que
reduheixen à qüestions políticas y de partit tot lo que
passa en Espanya, encara que no tinga relació alguna
ab la política : la tenen los periodistas que, sense pe-netrarse
be de la important missió que te la prempsa,
missió tan sagrada com la del advocat ó la del metje,
prostituheixen la seva professió y la seva influencia,
fent del periodisme un esgrahó pera pujar à la esfera
gubernativa ó pera obtenir algun empleo ó dignitat.
Aqueixos son los q u e privan que 1' periodisme tinga la
forsa, la influencia y lo prestigi qu' ha d e tenir.
Quand la prempsa d" Espanya se fassa independent;
quand no necessite las subvencions dels partits pera
sostenirse; quand sia per una part 1' eco y per 1' a l t re
lo Mentor de la opinió pública; quand demostre prou
imparcialitat pera aplaudir lo bo y censurar lo dolent
hont se vulla que s ' t r o b e ; quand en compte de ferne
un tamburet pera pujar à certa altura, s ' en fassa d ' e l la
una trona pera il·lustrar als de baix ; es à dir quand
se fassa del periodisme una carrera independent, ab
prou virilitat pera escometre grans empresas com fan
lo Herald de Nova York y lo Times de Londres, lla­vors
la prempsa serà en Espanya una potencia y las
autoritats s' hi miraran una mica ans d e tractaria com
si fos un criminal.
Al g e n i de l a p a u .
i Salut, fill adoptiu de Barcelona!
ídol qu' adora '1 poble català !
tota mare que té sang espanyola
dintre son cor h a alsat per tu un altar.
Un jorn, no gaire lluny d e la discòrdia
flamejava per' qui lo rogench drap,
lo drap que també havia en la metròpoli
cubert de sang germana nostres camps ;
tu estancares allà la q u e rajava,
tu vares fer las paus entre germans,
tu acabas aqui avuy de fer confondrer
los sentiments distints en un abràs.
La pàtria nostra mare, condolida
de veurer eixa Antilla en tal estat,
que sols la sang y llàgrimas estavan
sas riquesas inmensas embrutant,
y plena de sa fé en la teva estrella,
" Vés, te digué, y esmena tant de m a l ; "
y avuy que sa esperansa veu complerta
t ' espera per donarte lo bé-m'plau.
Nosaltres, los que lluny de nostra terra
tan sols volem la pàtria integritat;
nosaltres que podem de més à vora
tos treballs y ton geni apreciar,
preguem al Deu que dona las victorias,
al Deu q u e no vol plets entre germans,
que regui d e plaher la teva vida,
que 't donga lo q u e pugas desitxar.
Y al costat de la esposa que t ' adora,
entre '1 carinyo de tos fills aymats
te guardaran las bendicions eternas
qu' aqui y à Catalunya has conquistat.
En lo fondo de llum de nostra historia
de tal modo ton nom ressaltarà,
que fins los nostres nets al recordarte
al G/ni de la Pau benehiràn.
SANTIAGO DE CUBA, Juny 1878.— Un Catald.
Fa 11 l a s e n p r o s a.
I I .
Los certdmens dels aucellets.
En lo regne de las aus se celebravan Jochs Florals
tots los anys y se premiavan ab joyas als aucells que
mellor cantavan, donantse lo títol de Mestre Rossinyol
als que mes premis havian guanyat.
Comensà al cap d' un quant temps à córrer un xiu
xiu entre los aucellets de que los jutjes feyan la pa-tota,
y d e q u e avans de sentir cantar ja havian deter­minat
à quin aucell farían Mestre Rossinyol y à quins
donarian joya.
Aixó produhí una gran bronquina en lo regne de las
aus, y algunas determinaren fer altres certàmens musi­cals
y oferir també joyas y accèssits als mellors canta-dors.
Y succehí que se multiplicaren tant los dits certà­mens
y se feren tantas injusticias, que al c a p y à la fi
tothom acabà per cansarse d' ells ; puig ja no sols hi
havia Mestres Rossinyols, sinó també Mestres Canaris,
Mestres Caderneras y Mestres Passarells, y fins arriva-ren
à guanyar premis de ben cantar los puputs, las
guatllas y los ànechs. Y com que apenas hi havia una
au que no portés una medalla penjada al coll, los títols
y los premis perderen tot lo valor que avans tenian.
Moral.—D'alló que 's prodiga massa, molt prompte
la moda passa.
UN LLUQUET.
A r m o n i a s .
Del riu 1' aygua crestallina,
Murmurant la sorra besa,
Y escampa vèl d e puresa
Brodat ab llum diamantina :
En sa marge serpentina,
La fragant ponzella s' b a d a;
Y tot saltant la brancada,
Melodia celestial
Romp de son bech matinal
Aucell de ploma daurada.
CÉFIR TROVADOR.
ESPAV, Maig de 1876.
W. J. Wilcox & Co., Refinadors de Uart, 4 1 Broad
Street, New York
A r c h t r i í i n f u l en S a n t i a g o de Cuba.
Publiquem en aquesta plana un dibuix del arch de
triunfo que costejà lo Circulo Espailol de Santiago de
Cuba, pera festejar al il-lustre Pacificador de la gran
Antilla al entrar en aquella ciutat després de termena-da
la obra de la pacificació. Debem à la amabilitat
d' un entussiasta paysà nostre lo poder fer conèixer
aquet arch sumptuós que honra al Circulo Espailol y
al artista director de la Acadèmia de Bellas Arts-de
aquella ciutat, Senyor l.opez, qui gratuitament dirigí
sa construcció. La grandària del arch era colossal y
1' efecte que feya de nit ab sos transparents il-lumi-nats
diuhen qu' era sorprenent y magestuós. Lo cos
del arch era de fusta, y las ricas y artísticas motlluras
que 1' adornavan, aixis com los grandiosos lleons del
remate, eran de guix, y encara que de molt pès tenian
un aspecte lleuger y airós. En dos transparents se
veyan la isla de Cuba y lo retrato del ilustre general
Martínez Campos coronat per dos genis. La inscrip­ció
principal deya : "El Circulo Espailol d los pacifica­dores
de Cuba" y dos laterals deyan : " Por Espaila—
1872" y "Para Espaila—I8J8." Quantas personas
intel·ligents vegeren eix arch diuhen qu' era una obra
feta ab totas las reglas del a r t y del bon gust. Felici­tem
al Circulo Espailol, y molt especialment al seu
digne president lo nostre distingit paysà En Pau
Vallhonrat, per lo patriótich entussiasme ab que rebé
al pacificador de la isla de Cuba y lo major lluhiment
que sabé donar à las festas.
I n s t a l a r i ó c a t a l a n a en l ' a r i s.
En aquesta plana publiquem una vista de la bonica
instalació de xocolatas que tenen en la Exposició de
Paris los propietaris de la reputada fàbrica La Mar-iinica,
més coneguda ab lo nom d e Sedería de Mestre,
del carrer de la Mural/a, de la Habana. Los xocolatas
d' eixa fàbrica han rebut medallas y premis en varias
exposicions, enclosa la del Centenari de Filadèlfia,
hont figuraren los productos d' eixa fàbrica en un
preciós armari de xicaranda y crestall tallat. La ins­talació
d' enguany à Paris, que es una de las mes
elegantas y de mes bon gust en la secció espanyola,
ha estat feta en Barcelona y col·locada en Paris baix
la direcció del nostre estimat amich En Joseph Monrós,
un dels comanditaris de dita
fàbrica, la qual apesar d' estar
en la capital de Cuba pot con-siderarse
com catalana, puig
català era son fundador y ca­talans
son los senyors Sala y
Giral que avuy la regentan. La
superior qualitat del xocolata
y la finura en la elaboració de
las pastillas, figuretas y demés
motlluras que caracterisan à
La Martinica, no dubtem que
la faran mereixedora d' un pre­mi
en la Exposició de Paris,
de lo qual ens alegrarem per
amistat y per patriotisme.
tedat admirables algunas sorts de prestidigitació,
funció fou Uuhida y molt concorreguda.
La
Lo i ' e r r o - c a r r i l de V a l l s a B a r c e l o n a.
Segons la Memòria de la Empresa de dit ferro­carril,
sortirà aquet del peu de la montanya de Mont-juich
y passarà per las següentas poblacions : lo Prat,
San Boy de Llobregat, Villadecans, Garí, Castellde­fels,
Sitjes, Vilanova y Geltrú, Cubellas, Cunit, Ca-lafell,
San Vicente, Roda, Pobla de Montornès,
Rubials, Solanis, Vilabella, Valls, y per Picamoixons
va à empalmar ab lo camí de ferro de Tarragona à
Lleyda en la Riba. La llargària del trajecte es de 97
kilómetros y lo presupósit es de 18,480,577 pessetas
y 17 cèntims.
AKCH TltlUNKAL EN SANTIAGO D E CUHA.
P a s a t j e r s c a t a l a n s.
Durant lo mes de Juliol
habem tingut lo gust de re­bre
la visita dels nostres distin­gits
paysans En Gabriel Bon-net
y Molinas, secretari del
Circulo Espailol de Santiago
de Cuba, qui s' embarcà pera
Europa lo dia 6 en lo vapor
Egypt, En Joseph Bosch y
Partegàs, vice-director del d i t
Círculo y En Xavier Roca,
del còrners de Man/.anillo,
los quals han vingut també de
passada cap à Europa. Lo
nostre estimat amich En Bar-tumeu
Carbonell y Batlle, ha
sortit ja de tornada cap à San­tiago
de Cuba.
" Lo P r o g r é s L a i e t à ."
En la funció dada lo d i a 6
de Juliol per aqueixa Societat
de Càrdenas se distingiren en
la part musical la Sra. Miran­da
de Mora y la senyoreta
Morera, y los coros catalans
que cantaren ab la seguritat,
entonació y bon gust de cos­tum.
La part dramàtica se
reduhí à la pessa en un acte
Cuestion de ochavos, desem pe-nyada
per las Sretas. Romaní
y Casals y los Srs. Sus, Quirós
y Padilla. Un paysà nostre
que porta lo nom de Mr. Mil-ton
va fer ab una llestesa y ne-
" L o Uay S a b e r ."
Colaboran en aquesta antiga revista (fundada en
1868) los mes distingits escriptors catalans : coneguda
y considerada com ho es al estranger, se pot ben dir que
es una d e las publicacions que mes serveix à las He-tras
catalanas, fentlas conèixer de un cap al altre del
mon. Conta a b corresponsals distingits en Itàlia, Suè­cia,
Inglaterra, Fransa, Estats Units, y altres indrets
hont es ben considerada nostra llengua. En sas co-lumnas
hi veuhen la llum importantíssims travalls de­guts
à firmas distingidas, y en la secció de traduccions
lo triat y clàssich d' aquestas fa d e lo Gay Saber un
verdader llibre que voldran possehir no tan sols los
aymans d e la nostra literatura, sino també los entu-siastas
de las obras capdalts del enginy humà.
Homer, Aristófanes, Horaci, Virgili, Teócrit, Es­quilo,
Shakespeare, Valmiqui, Calidassa, Ossian, Euri-pides,
Sófocles, e t c , son los autors que promet fer co­nèixer,
traduhits al català.
Los travalls acabats ó en via d e publicació, donats
à llum en lo Gay Saber, son los següents: Los Carbó,
rurs, poema provençal de F. Gras. Edipo Rey, tragèdia
de Sófocles. Resenya dels poetas valencians del segle
XLLL, XLV y XV, obra premiada de D. Rafael Fer­rer
y Bigné. Vigatans y Botiflers, novela històrica de
Na Maria de Bell-lloch. La pinya a" or, comèdia de
màgica de F . Pelay Briz. Comala, poema dramàtich
d' Ossian.
Y à mes à mes una pila de articles doctrinals, de
crítica y de literatura popular, alternant ab pocsías de
nostres Mestres en Gay Saber, y de nostras distingidas
poetissas.
Los travalls amanits pera eixir desprès dels que estan
ya en publicació son : Megadouta, poema sanscrit de
Calidassa. Las duas reynas, tra­gèdia
de Frederich Soler. Dias
de dol, de N a Maria Bell-lloch.
Lo pres de Xdtiva, drama de
F. P. Briz. Las rimas, de
Becker. Margarida, poema
provençal de M. Trussy. Jfi-genia
y Taurida, tragèdia de
Eurípides. Lo rey L.ear, de
Shakspeare. Las Geórgicas,àt
Virgili. La Balracomiomai/uiíi,
d' Homer.
Y varis articles doctrinals y
crítichs deguts à las firmas
dels primers catalanistas.
Se publica cada mes dos ve-gadas,
los dias 1 y 1 5 .
Se suscriu en casa del editor
Joan Roca y Bros, Caspe, 62,
3 0 , Barcelona.
E X P O S I C I Ó D E PAKIÍr".—INSTAI.VCIÓ DIC XOCOLATAS DE " L A MARTINICA" DE LA HAUANA.
Lo G r i l l y la G r a n o t a.
F A U L A .
En un mateix paratge
hi habia un grill cantant,
y aprop una granota
seguint igual compàs.
Vegent que n o armoniavan
sos cants tots d'un plegat
y essent vehins pacïfichs
tots dos d ' un mateix camp,
—Unimnos?—va di, un dia
lo grill a b humiltat,
—Unimnos : la granota,
al punt li contestà :
— Donchsbé—lo grill contesta,
—fes rich tu, com jo faig—
y la granota deya :
—fes rac/i tu, y serà igual.—
Y ab aquesta disputa
1' hú y 1' altre tossudant,
lo grill fa rich encare
y la granota rach :
y poguent fé armonía
segueixen separats.
Veus aqui las disputas
dels poetas catalans.
GESTÜS.
Barcelona.
Moro.fn«.t;aAf^ \
C A T A L U N Y A P I N T O R E S C A — V I S T A S DE SITJES.—(De croquis enviats pel nostre corresponsal art'istich.)
fi
J 6
C a r t a de M a d r i d.
MADRID, 8 d e juliol, 1878.
Com lo telégrafo s' h a encarregat de trametre à totas
las parts del mon la trista nova de la mort de la nos­tra
jove, hermosa y virtuosa reyna Donya Mercè : com
que tots los periódichs d' Espanya y d e tot arreu publi-can
minuciosas descripcions de sa malaltia, de sos
darrers moments y de son enterro : com q u e los lleji-dors
de La LLUMANERA ja deuhen saber tots los d e ­talls
y pormenors que jo podria dirls' h i : ja no 'm
queda res que fer sino d ó l d r e m d ' u n a pèrdua tan gran
que es una verdadera calamitat nacional, puig que lo
virtuós ecsemple d' aquesta jove soberana y la natu­ral
influencia q u ' e l l a hauria tingut en la Cort haurian
contribuhit poderosament à purificar aquesta corrom­puda
societat madrilenya, qu' ha deixat pendre arrel
en sas costums à las dolentas llavors sembradas desde
lo alt del trono per reynas capritxosas y enviciadas.
Es tan raro veurer à un monarca desposarse ab la
dona que ha escullit lo seu cor : es tan raro veure en
las altas regions de Palau un quadro de tanta ditxa
y felicitat com lo que presentavan los enamorats Don
Alfons y Donya Mercè, que j a que haviam tingut la
sort de véurel s' ens fa mes dolorós tenir que renunciar
an ell, pera entrar ara en la incertitut de que puga cam-biarse
per un altre de fosch, gracias à las maquina­cions
é intrigas dels que fan de la baixa política lo seu
únich ofici, i Vulla Deu, que haurà premiat ja las vir­tuts
de Donya Mercè donantli una corona mès glo­riosa
y brillant que la que ha deixat en la terra, vulla
Deu, dich, donar à Don Alfons la inspiració y forsa de
voluntat pera no caure en la ret que li tiraran los
pescadors del mar d e la política!
Y ab aquet desitj passaré à un altre assumpto, que
es avuy lo que dona més que parlar als habitants de
Madrid.
Potser que tú no saps que Madrid té la fama de
possehir 1' aygua més rica, mes saludable, y q u e reuneix
las millors propietats higiénicas. Pero per lo mateix
que es tan bona, tan rica y tan saludable, es perquè
1' Ajuntament de Madrid ha d i t " J'an bendito, poquito,"
ó millor dit, Agua clarila, poquila. Y en efecte, podem
recrearnos bebent 1' aygua de Lozoya, que es la tan
rica y tan saludable, durant alguns mesos del any, pero
no mes. I* Ajuntament haurà fet algun càlcul per
aquet estil; com 1' aygua de Lozoya té la propietat de
fer engreixar prodigiosament, si los habitants de Ma­drid
la beguessen tot V any, aviat se posarian con En
Paixana de Mataró que té una panxa com un bombo:
d ' a i x ó resultaria la necessitat d' aixemplar los carrers
y no 'ns convé per cap estil. Y aixis com 1' empresari
de la Plassa de Toros de Madrid va fer una contracta ó
conveni ab lo sol pera que aquet no sortís durant los
diumenges de la temporada taurina, (conveni que lo
senyor Febo cumplí religiosament, puig no se li va
veurer 1' nas cap diumenge desde que 1' empresari in­augurà
la plassa y anuncià " .Si* suprime el Sol,") aixis
com, repeteixo, eix empresari va celebrar un conveni
tan original, 1' Ajuntament deu haver celebrat també
un conveni ab las Nàyades pera que lo riu q u ' ens
porta las ayguas vinga tèrbol per lo menos sis mesos
del any. Y aquellas ninfas cumpleixen tan bé lo pactat
que no solsament envian 1' aygua tèrbola sino que
envian fang pur.
Te asseguro sens ecsagerar que 1' aygua que surt de
las fonts sembla xocolata francesa. Ja 't pots imagi­nar
la molèstia y perjudicis qu' aixó reporta al ve-hinat.
Pero com no hi ha mal que per be no vinga, hi ha dos
classes que hi guanyan y son los gallegos ayguadors y
las raspas. Aquestas totas rundinan quant se las envia
à buscar aygua de las fonts de Cibeles y altres que
venen claras. Pero rundinant, rundinant s' en moren
de ganas. " N o 'n vull, no 'n vull, donèumen un bon
t r o s ."
No 'ls hi dèu anar tan mal quand s' hi estan horas
mortas. Es veritat que n ' hi ha tantas à las fonts que
las qúas que 's forman alli son llargas com las dels
micos ; pero ellas xarran avans d' omplir lo canti,
mentres aquet s' ompla y tot lo temps que s' estan om-plit
los cantis d e las amigas ó dels amichs.
Alli s' arma cada gatsara que canta 1' credo. Las
xulas, que pera deixar fret al home mes llest, sols ab
la llengua, se pintan solas, posan com un drap brut
als municipals que estan allí pera mantenir 1' ordre.
Eixas donas segurament tenen 1' última edició del d i c ­cionari
que dèu publicar 1' acadèmia diabòlica del in­fern,
puig cada paraula que surt d' eixas bocas pro-vocadoras,
deixa à un com si hagués sentit la riallada
d' En Banyeta ; cada ditxaratxo sarcàstich lo deixa à
un blau y vert y de tots colors. Si per volta vens à
Madrid t' aconsello que no t' fiquis ab polémicas ab
cap chula, puig de bon segur en sortirias tan brut com
1' aygua de Lozoya.
He dit que los gallegos ayguadors hi guanyan també
ab que 1' aygua de Lozoya surti de color de gos com
fuig. Com tenen lo privilegi d' omplir los seus barre-lons
en las fonts que surten claras y alli ningú els des­torba,
s' valen de la ocasió y vénen cada barreló
d' aygua à vuyt y deu rals.
Eixos gallegos son un tipo original. Els veuràs pels
ca/rers ó pujant las escalas ab pas ben mesurat y pe­sat
; portan unas sabatas que semblan fragatas blinda-d
a s ; la cuba ó barreló lo portan sobre la espatlla, y
axis van impertèrrits, tranquils y contents, cantant :
" Soy gal/egu l quicn lu duda ?
Y lu tengu en muehu hunor :
Yo frecucntu con mi cuba
De las casas . . . i lu mejor !"
En cambi si l's gallegos hi guanyan, los xocolaters
hi perden ; puig quand un bèu un got d' aygua de L o ­zoya
se fa la ilusió (òptica) de que pren xocolata.
Es tan lo fanch que hi ha en eixa aygua, que un p e ­riodista
digué 1' altre dia q u e lo problema socialista
estava resolt, puig aquet es lo distribuhir las terras
igualment entre tots, y al distribuhir 1' aygua de
Lozoya se repartia terra à tothom.
Pero ara dich jo que si s' ha resolt un problema, en
cambi s' en ha plantejat un altre. M' esplicaré.
En Madrid se rega tan profusament que los carrers
semblan llachs algunas vegadas. Ara bé, com q u e se
rega ab aygua de Lozoya y aquesta es tres quartas
parts terra, las conseqüencias seran que los inquilinos
dels pisos principals aviat trobaran que lo carrer ha
pujat fins lo nivell dels seus balcons, y los tenders tin­dran
subterranis, i Què faran allavors ? «Qui pot
resoldre aquet problema?
L' altre dia vaig anar à un establiment de banys
pera refrescar lo meu individuo y, en la convicció de
que tindrian depósits d' aygua neta, vaig pendrer lo
corresponent bitllet. Després d' esperar un poch
perquè tots los banys estavan ocupats, vé lo banyer,
me pren lo bitllet y me fà entrar en un quarto de
bany. Desseguida vaix notar que la banyera semblava
una xicra de xocolata després que aquet se ha begut.
Pero al veurer que lo banyer obria 1' aixeta y sortia 1'
aygua com certa cosa que no puch dir, vaix exclamar:
—"Ab aquesta aygua me tinch de banyar?
—"Si, senyor, me respongué ell molt sorprès de
que li fés tal pregunta.
—" Anem, home, fugi d' aqui, < vol vostè que quand
arribi à casa me prenguin per lo criat mulato?
—" Puig miri, scnyorito, me digué, tots aquets banys
estan ocupats, y molts d' ells per senyoras."
—" En fi, cada hu fà lo que vol, pero jo n o vull
que a b mí fassan motllos pera estàtuas d e terra cuyta."
En aquet moment han vingut à buscarme pera assis­tir
à un individuo que pateix uns dolors terribles en
lo ventre à conseqüència, segons m' han dit, d e haber
menjat un gran plat de cireras y haberse empassat los
pinyols y després begut un got d' aygua de Lozoya.
M' en vaig corrents, puig sospito que tindré que
tractar un verdader fenómeno patológich. Crech que
lo que li passa à eix infelfs es q u e los pinyols de las
cireras al trobarse entre tanta terra hauran fet arrels
y comensa à brotar un cirerer dintre del ventre d'
aquell desgraciat.
M' en vaig ab lo cor plé d' alegria, puig si aixó es
veritat com los síntomas demostran, y logro curar eixa
maravellosa enfermedat agrícola-fisiológica en lo ma­teix
moment que la descubreixo, figurarà molt alt en
la historia científica de aquet segle, lo nom del
DOCTOR MANXIULA.
Q11 a d r o s d e C o s t u m s B a r c e l o n i n a s.
DIA DE SANT LLORENS.
Un' altra festa de carrer y de bastanta importància
es la de Sant Llorens.
Lo guardarse en la parroquial de Sant Just alguna
relíquia del sant que en vida fou archidiaco de Roma,
daria à presumir al q u ' ho ignorés que 1' rebombori se
mou pels voltants de la dita iglesia, y s' equivocaria.
Únicament à la plassa de Sant Just y agafant una
de las aceras de la Dagueria (à causa de lo estret del
carrer no pot ser totas duas, so pena d e no poderhi
IKissar ningú) s' hi estableix la fira. Y quina fira !... una
espècie de sucursal del Born en la secció de la fruyta.
Melons, tomàtechs, préssechs y p è r a s ; ab tota fran­quesa
es molt magre. No val pas la pena d' anarhi,
y ab confiansa y bon zel els ho dich, créguinme à
mi; no hi vajan : no l s ' compensarà lo q u e veuran las
empentas, magullaments y trepitxadas que l s ' ocasio­narà
satisfer tan tonta curiositat. La Dagueria j a ho
saven, es estreta com un budell, si un c a r r o hi passa
se n' emporta tot lo q u e surt de las botigas, y ls' rebo-saments
de las parets per fer la torna. No tenen mes
que mirar los edificis: tots de tan ratllats semblan
caras de pinxo sortits de 1' acadèmia pràctica de la
Satalia.
Ara ves ab un dia com aquest que tanta de gent hi
passa, los uns amunt, los altres avall, es cosa de suarhi
de valent y d' invertir en lo trajecte que deu tenir per
alt mitx minut escàs, u n ' hora, mes que menos, rellotxe
en ma. Ah, aixó sí q u e feràn be si hi van !... tot com­provant
lo que l s ' dich, portan lo rellotxe à la ma, puig
si no 1' tocavan de la butxaca, quand voldrian consul-tarlo
se quedarían ab las ganas. Ha passat à mes !
Ja sia que ls' vehins de la Dagueria no vullan fer
altra festa que la dels patrons titulars d e la seva par­ròquia,
ó be q u e no ls' donga pel c a n t ó d e la brometa,
ó tal vegada per ctiquetas e n t r ' ells ; i que dirà un' hora'
de las causas y motius! lo c e r t es que allí en aquest
dia no s' fa res enterament y que al arrivar al vespre
acabada la funció de la iglesia y retirats los firaires"
de la funció no n' queda cap senyal. Aixó en abso­lut
no es veritat; quedan sí, las esclofallas y pells de las
avellanas, algun préssech llansat per massa madur y
gran profusió d' escorxas de xindria y de meló. Be
prou qu' ho saven los que posanthi ls' peu à sobre
donan una correguda en tot jo que ls' allarga la
cama, lo mateix que si patinessin, y p e r últim van de
trompis, d' oros, de bigotis ó de nassos; com se vulgj
escullir.
Pero j a que no fassan ells, los de la Dagueria, p u .
blica ostentació de regositx en aquesta diada, no vol
dir que tothom haja de ser igual, com no ho es. Li
seva voluntària renuncia 1' acceptan ab molt de gust
los d e la Tapineria.
( N o saven aquell carrer que comensa tan estret,
qu' al mitx te un cos sortint que perteneix al antich
palau major dels reys d' Aragó; que després s'aixam-pla,
tenint casas novas à 1' acera dreta (ficantsi per la
plassa del Àngel), casas que 1' poble acertadament per
haverhi ecsistit ne diu " de la Inquisició " ; aquell cai-rer
que no hi poden passar sense qu' à cada porta els
cridin : " i E n vol d e bonàs ? vingui, que no s' deseu-san
! " ; aquell carrer que desde qu' un hi entra ja seni
la farum de la pega y del ninyol.... deixinse de tants
anys de fershi calsat.
Apropósit: no sé com no s' ha modificat lo nom del
carrer de q u e parlem, segons ecsigeixen los adelantsdi
la època. Just es que si avants s' hi feyan xapins 0
tapins se n ' digues ia Tapineria, pero avuy que s'bi
fan sabatas li pertoca 1' d e sabateria. Seria bo que
s' estudiés y discutís 1' assumpto : en altras cosas me­nos
profitosas s' ha perdut l'temps.
Donchs s í : en lo citat carrer es allà hont està en lo
seu plè la gatzara pel dèu d' Agost.
Pot ser q u e l s ' causi sorpresa aixis de bursada, pero
si s' hi paran una mica ja veuran qu' es lo més enra-honable.
No s'encaparvin, j a ls' hi faré caurer. < Tenen pre­senta
la Canonje ; aquella gran casassa negra, trista,
que s' aixeca dalt la plassa de la Catedral y sostenint
l equilibri mes bé que Madame Sacqui, En Blondin,
la Spelterini, ni c a p funàmbul conegut ni per conèixer,
va à passar dreta y atrevida à baix de la Tapineria:
1' antiga casa de 1' Almonya com se llegeix en lletra
semblant à gargots en las sevas dos cantonadas, noms
que segons se comprova li venen tots dos que ni pin­tats,
puig en temps que c a p de nosaltres pot recordar-sen
hi vivían en comunitat los primitius canonjes r
després, per sobre 1' any mil, s' hi donava aliment i
mes d' un centenar de pobres, los noms d' alguns dels
que contribuhiren à tan santa obra encara avuy se
conservan esculpits en las pedras de la paret de una
de las salas.
Endemés, frente per frente de la baixada de la Ca­nonje,
sobre d' un portalet que tanca ab un reixat de
fusta un c a r r e r ó que no passa, allí tot sol y vern bi
ha.... <à q u e va que ja ho endevinan? prou se n're-cordan...
Lo Sant Llorens de la T a p i n e r i a ; lo mateii,
si senyors, lo cèlebre sant que, sense ser faltat d' en­teniment,
no hi es tot, segons diu tothom per Barce­lona,
fentli favor puig que lo mes acertat fora dir que
no mes si n' ha un tros, y no gaire gros per cert:
aquell sant tant popular ó mes encare que 1' negre dt
la Riba.
Si à un no li deyan à primera vista, li seria bastant
difícil saber quin sant es. La majoria dels sants se
coneixen pels atributs ó accesoris que l s ' acompanya!
Un sant Llorens sense graellas (per mes que las hi po­sin
nanas oblidantse que tot ell hi te de cabrer) no
s' compren ; y no obstant 1' d e i a Tapineria que perno
serhi tot podia tenir unas graelletas disminuhidas,de
fira, seguint la proporció dels altres, no las té nipef-tas
ni grossas, ni sisquera un trosset, ni tant sols lo
mànech. Be, serà que com que no te brassos, no sa-brian
com férlashi aguantar ab las mans ; tampoc»
poden ser penjadas al sostre ja q u ' h i frega la seva
corona. Ben mirat s' ho deuhen tenir: quand no »
son, es que no hi caben ! Pero be, ab 1' utensili ó
sense se sap positivament qu' es Sant Llorens )' altra
cosa no s' necessita. Totas las senyas consisteixen e»
lo v e s t i t ; es dir vestit, lo trosset de túnich ó sotana
vermella ribetejada d' or que porta. De la cara nos«
n ' p o t fer c a s ; recordo que fa alguns anys eranep
com sutxe, ara es blanca, reblanca, tant que sernbl»
una actris quand surt à las taulas ó un senyor qu'1
acaban de afeitar. Tant impediment ecsisteix pera<luf
aguanti las graellas com la palma, altre adminic1
necessari pera la seva personalitat, aixis es que f*™
remediar l'inconvenient y à fí d e que s' pugues ju')1
per signos externs, à c a d a cantó del forat, digueu"*
capella, n' hi van pintar una à la paret. Com la P*
tura era al tremp, las plujas se 1' han emportada; F*** J
no vol d i r res, mirantho ab detenció ja s' conei* <F
hi han sigut las d u a s palmas, i si encare s' hi v e t t * "l
tant clar lo vol d ' una espècie d' anella que à s e r °*j |
estreta las hauria subjectadas !... Per mes que h*»*|
procurat indagarho, no ns' h a sigut possible ire°^
1' aygua clara respecte à la seva historia, aixó no I
dir que n 0 n t m 8 a - P r o u l a te, p e r o desconeguda, al
menos per nosaltres.
Una espècie de retaula ab un home ó dona (lo secso
n 0s'descubreix) malalt al llit y dos ó tres individuos
aeenollats tenint los brassos aixecats cap al cel com si
esperessin tomà alguna cosa, que hi ha pintat sobre
del ninxo que dona hospedatxe à la ínclita testa y
iros d'espatllas que 'ns ocupa, ve à indicar que feu
posada en aquell siti alguna familia, que per la seva
intercessió obtingué algun senyalat miracle.
fio serà aquest sol, tota vegada que fan companyia
al sant, cors, mans, ulls, caras, brassos, camas y altres
presentallas de cera. Se veu que no es advocat d' una
sola especialitat, sinó que ve à ser " un cúralo t o d o ."
Aixó apart, allí 1' tenen ferm y valent, resistint im­pertèrrit
lo vent, fret, pluja, neu, calor y ls' altres ex­cessos
de la naturalesa que gosa 1' que viu à 1' intem­pèrie.
Tot I' any s' està alli aburrit, sense que ningú se n'
recordi fins à la sevà festa ; à las horas es distint, la
cosa cambia, y natural, ab 1' escusa d' ell los altres s'
escalfan. Orgullosos de la popularitat de que gosa la
imatje, los vehins de la Tapineria adornan lo carrer
abtelas, canyas y mata, fan cremar una munió de
ciris en una graderia que s' arregla arrencant del
ninxo, ahont no hi faltan lo seus corresponents corti-natxes
de ruans, y à la nit vinga la gran encesa gene­ral
en tot lo carrer, la seva musiqueta, 1' indispensable
ballet y estruendo de corre-camas, piulas, petardos,
cohets y bombas. Com es d e presumir, hi acut molta
gent y s' hi passa be 1' estona.
La llumaria al sant, si be ab no tanta profusió dura
tota la vuytada.
Aquesta festa no es ficsa, té com las febras las sevas
intermitencias. No sempre ls' vehins estan d' humor
degastarshi ls' quartos, pero aixó sí, no ls' hi siga re­tret,
1' any que la fan se pot ben dir que s' portan com
uns homes.
També en aquest dia se dona ball d' any en algun
dels teatros d' estiu ó en embalat.
Es à dir, per acabar, que Deu n' hi dó de la festeta;
y, vamos, entre las de carrer no ocupa 1' últim lloch la
que fa la Tapineria per honrar al egregi y popular
Sant Llorens, del benemèrit sant que no crech di una
heretgia, al dir, com diu tot barceloní, " qu' es un sant
que no hi es t o t ."
ROSSENDO ARUS Y ARDERIU.
E p í g r a m a s .
Diu un tonto viatjer tornant à Espanya :
— i C r e u r à s ? no he vist un burro en Alemanya.
Y li pregunta son amich Margall:
— «Tant temps te vas estar sense mirall?
Un metje qu' era molt asa,
disputant ab gran taleya,
" la ploma es una arma, deya,
que fa mes mal qu' una espasa."
— " Convingut en un concepte;
(replicà 1' escriptor Coma)
pot fer molt mal una ploma...
quand vostè fa una recepta."
A. C.
P u b l i c a c i o n s r e b u d a s.
— Esctnas de la vida pagesa, per Joaquim Riera y Bertran,
plana colecció de noveletas y narracions varias de costums
catalanas, escritas cn lo estil fàcil y llcnguatxc castís que carac-icrisa
las produccions d'eix popular escriptor. Dos d'eixas
narracions La Molinera Blanca y Memorias d' un Sardanista
hin sigut premiadas en lo certamen celebrat aquet any à Mont- Klier. (i vol. AO5 pp.—io rals.—En las principals llibrerias.
rcelona.)
— Poesias premiadas en lo certamen literari del Centre Català.
tuh.Rtcr.·at/u de i^S, per Artur Masriera y Colomer : aplech
de quatre bonicas pocsias, titoladas Roma, Lo plany de ma vida,
D» romansets d la Verge Maria y Los morts, (i quadern, 1 6 pp.
—Llibreria de Verdaguer.—Barcelona.)
— La Cansi de f espiga, per Francesch Malheu : petit qua­dern
monogràfich que contí- la inspirada poesia d' eix llon-j.it
fatey ben reputat escriptor.
— V Aureneta, n° I de la Segona època d' eixa ben dirigida
revista catalana que veu la llum à Buenos Aires y qui, ab mes
"lents que nosaltres, recorda la llengua, las costums y las glo-rias
de la Pàtria als nostres germans escampats per las Atneri-
C Ji. Ab cada numero reparteix un plech que conté Quadros
i< Costums, y junts formaran un volum interessant. Oesitjcm
ȣ' Aureneta forsa anys de vida y moltas suscripcions pera
lue puga cnlayrar son vol.
— IJS Libertad, diari polítich que ab écsit extraordinari ha
wmensat à veurer la llum en la Habana, baix la direcció del
conegut publicista D. Adolfo Marquez Sterling. qual estil
t"érgich y scnlenciós no es fàcil d' equivocar. Li desitjcm una
«da llarga y sossegada.
L l u i n e n e t a s .
~ L'n home tenia la boca tan gran que una vegada que reya,
•jntioyquc s' el mirava li digué :—" Mire que li caurà la tapa-dora."
— Un senyo qu' era bastant guerxo estava de visita cn una
c a'a, y lo noy qu' ho observà digué en alta veu :—" Papà, aquet
•"•X* lc 'Is ulls al inrevés." Després d' aixó se va sentir lo so-
">» d'una clatellada.
— En aquets dias passats que fcya tanta calor un noyet qu'
estava jugant al carrer va suhar de tal modo que s' en anà cor­rents
cap 4 casa y digué espantat à sa marc :—"Mare. adóbim :
estich vessant per tots costats."
E. P U I G y Ca.
O o m i s s i o n i s t a s e n g e n e r a l,
4 0 y 4 2 Broadway,
(P. O. Box 4468.) NOVA YORK.
ANDRÉS ECHEVERRÍA,
C o m i s s i o n i s t a , e n g e n e r a l,
3 5 BROADWAY,
(P. O. Box 1395.) NOVA YORK.
ALBERT STOLPP
Empaquetador de P 3 3 n i V I I j S de las marcas
Carn de Porcli pera IOH mercats il<> l.i- Antlllas.
N ° 17 FRONT STREET.—NOVA YORK.
H. H E M M E N W A Y,
F a b r i c a n t d e V E L A S d e 3 3 a r co
é igualment de T E N -
DAS de CAMPANYA,
TOLDOS, pera tots usos
y de totas menas, y
especialitat en E N C E -
R A T S pera cubrir mer-cancias,
fets à proba
d' aygua y d'humitat,
lo qual fa que sian
molt apropósit pera
paysos tropicals. Los
E N C K R A T S que 's pre-paran
en aquesta casa duran molt temps y s' garantisa que son
à proba d' humitat. Dirigirse à S. HEMMENWAY,
Over Wall St. Ferry Ilousc.—South S t . — N O V A Y O R K .
KEMP, DAY & CO.
SUPAQUCTADORS DE
CONSERVAS ALIMENTICIAS
Jaleas, Gelatiuas, Eneurtits, Ewabetxes, et«.
En llauaas pera U Exportació.
Oficina: No. 116 WALL STREET,
Magatsém, Nos. 100 y 102 Murray Street,
NOVA YORK.
CHAS. PRATT & CO.
128 P E A R L S T R E E T.
(Establerts en Nova York I' any 1770.)
R E F I N A D O R S Y N E G O C I A N TS
de lots los productos de
P E T R O L I .
Propietaris de las celebradas marcas
" A S T R A L " y " ' R A D I A N T . "
Petroli refinat, Benzina, Nafta y Gasolina.
Llaunas de patent pera la exportació.
GRAN D MAGATSÉM DE LLAVÓ DE PATATA.
JOHN E. STOW,
P O M A . S , P A T A T A S Y S E B A S .
Especialment pera lo mercat de Cuba.
No. 90 SOUTH STREET. — NOVA YORK.
C O R N E L L ÓL CO.
D E » ^ . R » E 3 H . .
No. 172 FULTON STREET.—NOVA YORK.
(Devant de la iglesia de San Pau.)
C H A S . J. C A V E,
de totas classes y midas pera la exportació.
Nos. 166 y 168 FULTON STREET,
(devant de la iglesia de San Pau) — NOVA YORK.
JOHN T. WILSON Y O
Nos. 7 3 , 7 5 . 7 7 y 7 9 Fulton Street.
NOVA YORK.
G a l e t a s y G a l e t e t a s
de totas classes y qualitats. Aquet establiment u) Setanta Amyi d" ecsis-tencla
y sot productos son ventatjosainent coneguts en tots los mercats de
las Antillas y Sud \....... . Se posa lo mes gran cuidado en la preparació
de galetaa proplas pera dits mercats.
P H I L A N D E R REED,
Comissionista y negociant en
J ? A X A X A S *
Pomas, Sebas y Llegums.
No. 22 Old Slip. NOVA YORK.
BECHSTEIN & CO.
PERNILS
curats dolços.
TOC IXO
DEALERSIN. Tota mena de
TOCINO SALAT
LLART PUE
do
Se garantlssn
tots los articles. ^ PROVIS^" d r e r , l d U n'
Jfo. 100 II UI/SON ST.,
N E W Y O R K.
W. H. POPHAM & CO.
R e f i n a d o r s d e L l a r t p u r.
51 y 58 Front Street, NOVA YOKK.
V. W . MacParlane & Co.
REFINADORS DE
L L A R T
DE LA CONEGUDA MARCA
" A G U I L A , "
lo qual han declarat los mellors químichs de Fransa
y Alemanya que no conté cap ingredient impur ni
venenós. En lo us doméstich se trobarà molt eco-nómich
y d' un gust exquisit.
O f i c i n a : 1 3 8 P E A R L S T R E E T.
NOVA YORK.
C A S A E S P A N Y O L A.
"HOTEL DEL RECREO,'
(Antigament Hotil d« Barcilona.)
V. BENITO, Propietari.
No. 28 (iroat Joncs Street, prop de Broadway,
NOVA YORK
y Santiap
ie M a .
Companyia dc vapors-corrcus entre
NOVA YORK, NASSAU y las ANTILLAS.
Lo vapor de primera classe |>era passatjera
J J \ . O X INT T O
eliirii del moll 16, riu dd Kst. lo dimars 1 3 de Agost, pera los dits ports y se­guirà
eixint una regada al mes. l'era passatjc y altres informes ditigirsc 6
MURRAY, F E R R I S y C A . - N ° 6a South Street.-NovA Yome.
í #3
Vapors-Correus entre Nova York y Cuba.
(Pera la HABANA directament.)
Los següents magní6chs vapors nous, de ferro, de primera classe, eixi­ran
los dijous de Nova York, moll N ° 1 7 del Riu del Est, pera la Habana :
NIACARA, <-ai.il 1 Curtis Agost 7.
CAKONDELET, " Burrowa " 17.
NIACARA. '* Curtis ' as.
Pera flete ó passatge, ab totas las comoditats, dirigirsc a
JAMES E . WARD v CA.
• 1 3 Wall Street, Nova York.
Linea de VAPORS-CORKEUS
ENTRE
Nova York, la Hatiana y Mexico.
Los magnlfichs vapors.
Oity of Washington, City of New York, City of
Vera Crm, Oity of Mérida, Oity of Mexioo.
Aquestos vapors ixen cada setmana de Nova York directament pera la
Habana v cada dos set ma rus de Nova York, pera la Habana, Proarreso,
Campcche, Frontera y Vera Cruz. Igualment de Nova Orleans cada tres
setmana» pera Matamoros, Tuspan, Tamplco y Vera Cruz. Los vapors fan
conecsió en Vera Cruz. Grans comoditats Ban passatgers.
F. A L E X A N D E R & SONS, 33 Broadway, NOVA YORK.
J ^ S . \h/L. O A R D I N E R ,
No. 84 Front S t r e e t — N O V A YORK.
TABACO DE MASTAGAIt
apro|>ósit pera los mercats dc los Antlllas y empaquetat dc totas menas.
J. P. & G r . O. R O B I N S O N ,
IMPORTADORS V NEGOCIANTS AL ENGRÓ3 Dl
S A L · Y P E I X S A L A T,
PEBA LOS MERCATS DB LAS ANTILLAS.
No. 14 Coenties Slip, y 4 3 Front Street,
NOVA YORK.
W A R R E N C . B A X T E R ,
C O M M I S S I O N I S T A ,
y negociant en
Blat de Moro, Civada y Sagó,
pera los mercats de las Antillas y la Amèrica del Sud.
N°. 3 0 WHITEHALL ST.—NOVA YORK.
Soda càustica de alta graduació.
de la fabrica de TENNANT, en St. Rollox, Escòcia.
P E R A S A S O N E B S 7 6 y 7 7 °
Es la mellor y mes pura. Trevalla depressa y facilament. Te gran forsa
ni poca cantltat. Es econòmica.
Agtnti fiera tai AittUai y Sud Amèrica :
J A M E S L E E y CA.—72 P i n c S t r e e t— NOVA YORK.
T I L T O N & C O .
N e g o c i a n t s al e n g r ó s en
Viràm,
J
OUS,
•VERDURAS
C. F . E M E R S O N Y C i a .
E M P A Q C E T A J J O K 8 DE
Pernil» de las marcim " PIONEER," y
" TORERO," Carn de Porch, Cansalada, Carn
de Bou, Llarl, etc.
WATKR STREET, No. 31, NOVA YORK.
G 0 1 M R D , ROUSE Y B O S T W I G K ,
INSPECTORS
d e P R O V I S I O N S , d e L L A R T y d e S E U ,
PESADORS DE LA CIUTAT Y BOTERS
No. 80 Wliileliull Street,
N O V A Y O R K .
W A R D & T O W E R ,
GALLINAS - ^ g j f f ' >•
de cria. '^ÇKjt," Provisions.
No. 3 4 Harrison Street.—NOVA YORK.
FABRICANTS D E
C O R D A S ,
Velers (Ship Cliandlers),
P R O V E H I D O R S D E B A R C O S .
N ° 43 SOUTH STREET.—NOVA YORK.
LIONEL MOS ES,
Tés, Estoras, Banos y Fochs artificials,
pera la exportació.
No. 4 HANOVER STREKT.—NOVA YORK.
A D A M S &c R O G - E R S
(Successors de R. W. ADAMS y CA.)
No. 112 WALL STREET.—NOVA YORK.
Negociants al engrós en
F" X I S X A „
y TIMBA apropósit pera los mercats de las Antillas y
Amèrica del Sud, en depósit, pera la exportació.
CARREGAMENTS de Pf de TEYA de ports del Sud.—
TAULONS y TEULAS.—Gran surtit de PALS y VERGAS.
Poden enviarse las ordres per medi de la casa de
E PUIG y C ' 1 ó altres comissionistas de Nova York.
C H A R L E S D. S A B I N ,
NEGOCIANT EN
I * R . O "V I S I O N S ,
2 5 W a t e r S t r e e t , N o v a York.
Empaca Cansalada, Carn de porch y Pernils ab lo major cuidado pera
los mercats de las Antillas y la Amèrica del Sud.
P E R N I L S
de as celebradas marcas " CORONA DE E S P A I A . " " T H E WINNEK" v " NEC
PLUS ULTUA."
T É y E S P E O I A S ,
EN DEPÓSIT.
Dirigirseà HENRY A. D I K E,
124 Pearl Street.—NOVA YORK.
D R O G U E R I A E S P A N Y O LA
DE
K A N E Y B E H R E N S ,
(Successors ae R. PALANCA.)
En aquet establiment se trova un complet assortiment, setnpr: fresch, de
drogas, medicaments especftíchs, bendatges, instruments de cirurgia, Apa­ratós
y envases de vidre, cristall, llosa y porcelana. xeringas de totas
classe-, objectes de goma elàstica pinturas y varnissos ; tot A preus
sumametU módichs.
K A N E Y B E H R E N S ,
ADROCUES EN GROS,
p. 0 . Box 1214. Carrer tic P e a r l , No. 107.
(D. N ' j , . ) NEW Y O R K .
C A S A JZ> 3 3 O A M B I .
HAGEN y BILLING,
B a n q u e r s y C o r r e d o r s d e C a m b i ,
N ° 1 WALL St. (cantonada a Broadway), NOVA YORK.
Or Americà, Bonos del Gobern. Accions, Cambis en Moneda Extraa-gera,
Lletras de Cambi sobre las principals ciutats d' Europa, e t c , etc.
BROADWAY r \ P \ # l I M £ r f * f \ BROADWAY
CantonaLdao àP rGirnacndip. aUl BALZ AVR .DUEI S1^A1S TRwE RIAw delws EstCaatnst oUnandiatàsW. arren.
Lo que ha donat an aquet establiment una fama universal es : 1 " Lo surtiment inmens de roba feta y
de generós.—2" La elegància del tall.—3' La superioritat de la ma d' obra.—4' La bona qualitat dels
generós.—5' Lo módich del preus.—6' Los nostres esforsos en deixa satisfet d tothom.
Ademés del ram d e sastreria tenim un surtiment complet de roba interior, com CAMISAS, CAMISETAS,
CALSOTETS, MITJAS, COLLS, GUANTS, MOCADORS, CORBATAS, e t c .
Dos establiments .- Un d BROADWAY cantonada al carrer WARREN, y 1' a l t re d BROADWAY cantonada al
carrer GRAND. En aquet últim hi ha un empleat espanyol, lo Sr. R u i z , qu' entén lo cala/d.
ARCHER Y CLOSE,
R e f i n a d o r s ) - p r o v c i l i d o r s d e
L L A R T Y OLI D E PORCH.
Nova York.
E n aquesta gran Refineria moniada en g r a n escala, segon,
l o s adelantos de la indústria, se p r e p a r a llart pels parro.
q u i a n s c a t a l a n s d c l a s A n t i l l a s y a l t r e s punts dc Amer , , .
Bon color, bona olor y no e s q u i t x a . — S e embota en tercerolu
B a r r i l s , c u n y e t s y l l a u n a s , tot d e patent. [jaa.
W M . W A L L ' S S O N S,
FABRICANTS DE
de Mamin, Sisal, Nova Zelanda y aquitrauadaa.
N E G O C I A N T S D E E S T O P A .
S e g a r a n t i s a la p u r e s a dc tota mena d e cordas,
1 1 3 W A L L S T R E E T , N O V A YORK.
THOMPSON, MOORE & CO.
Agents pera la venda de tabaco de la marca " I M P E R I A L " y altra* cele.
bradas marcas de
T A B A C O D E M A S T A G A R.
Endrcssar las ordres a
T H O M P S O N , M O O R E & CO.,
83 Front Street.—NEW YORK.
BRINKERHOFF y Ca.
N°* 229 G r a n d y 88 y 90 E l i z a b e t h Strects.
NOVA YORK.
FABRICANTS DK TOTA MBNA DB
G a l e t a s y G a l e t e t a s .
Lo gran trftnch d' aquesta casa ab tots los Etats Units y I' Estranger a
prou garantia de la bona qualitat dels seus productos. A tots los qw
vullan honrarnos ab alguna ordre oferim aervirlos ab tot cuidado y promp.
tltut, donantlsl articles de superior qualitat.
T A . C. X>£. J . B O W E t t ,
No. 6 Burling Slip.—Nova YORK.
C O M I S S I O N I S TA
y negociant al engrós en
FRUYTA E X T R A N G E R A y D E L PAYS.
Especialitat en POM AS.
( 2 4 anys d' experiència en aquet negoci.)
H O T E L S T . J U L I E N ,
Nos. 4 y 6 Washington Place, cantonada d Broadway.
NOVA YORK.
Aquet es 1' únich hotel francès y espanyol de pri­mera
classe en Nova York. — Habitacions apropósit
pera familias. — Cuyna francesa. — Preus módichs.
DIRECTOR: G. H . C O U T I N .
SOLDEVILA y CÜRRIOLS.
Casa dc Consiguació y Venda de tota mena de
Periodiclis, Llibres y Efectes d'escriptori.
Sucursals y Agencias en tots los pobles de la
R E P Ú B L I C A C O L O M B I A N A.
Carrer de Monpjich de S. Pere, n" 1 0 ItarrHona (Catalunya).
Plaza de Bolívar, Portales, n* 33 ItoaoU (E. U. de Colòmbia,.
A N T O N I O P A R T E G A S ,
G U A T E M A L A .
Casa d e Comissió pera la Importació y Exportació
de efectes de totas classes.
" H O T E L E S P A N OL
P r o p i e t a r i : PEDRÓ RIESG0.
N « 2 1 E a s t 4 t h S t r e e t , p r o p d e B r o a d w a y , N o v a Y o *
Aquet Hotel ha sigut renovat y amnhlat de nou, habent pres J * 0 * ^ * .^
costal.—Té comoditats pera 100 passatgera y quartos grans pera
A It arribada dels vapors hi haurà en lo molí interpretes de totacon»»-
enviats per la casa. Ixi menjar es à la espanyola.
S E A R S & C O L E , 5 1 M A I D E N L A N E , N E W YOEK.