Metralla. Núm. 035 (11 oct. 1907)

              BARCELONA 11 OCTUBRE 1907
.¦
ANY l.–NUM. 35
11:11,9 LSurt el divendres
Essent nacionalista l'acció que en el nostre poble realisa la Unió, tenen el dret dever de cooperar/II tots els catalans moguts per les aspíra
cions del Nacionalisme, qualsevulga que sia llur masar i sentir en materies relligioses, polltiques i socials. (DECLARACIó DE LA VII ASSAMBLEA DE LA
UNIÓ CATALANISTA). Balx S. Pere. 2 bis, pral.
112M1.43 T2a2m2B.A.z,r,si 2•%7231.,TCATIO 302ff 43302Z.Á.X.T ze=s3pox.re_^.23m,nca mns B3E'L70 .A.MrT0311/1
La desfeta del Lerrouxisme
La jornada del 6 de Octubre de 1907, será
una jornada de gloria pel nacionalisme ca
talá.
Devant del poble de Barcelona i a ins
tancies nostres s'hi celebrá un torneig en
el qual's trobaren front a front el represen
tant més Ilest i temible de la política vella i
rutinaria, el carnpió del lerrouxisme D. Lluis
de Villalobos, director de La Kábila i el re
presentant a n'aquells rnoments del naciona
lisme radical En Arístides Danyans, redac
tor de METRALLA.
El resultat del torneig celebrat en pie Pa
ralelo, en el mateix teatre aont els rabadans
del lerrouxisme tant i tant hi han despotricat
contra el catalanisme i els catalanistes, per
afavorir maquiavélicament l'estat actual de
regressió en que vivim, en aquell lloch ma
teix, i devant de un públich heterogeni que
omplía per cornplert el grandiós Teatre
Comtal fins al extrem d'haversen d'entor
nar molts cents ciutadans, allí, repetim, el na
cionalisme catalá no solsament derrotá per
sempre més i de una manera aclaparant, es
clafadora, les rancies idees del lerrouxisme,
sino que al ensemps enderrocá ab la seva
forsa civilisadora, i ab la seva Ilógica irre
batible, el castell de prejudicis, de falsetats
i de injuries que a manca d'arguments ha
vían inventat els nostres enemichs per detu
rar la marxa ascendent vers la Iliberació deis
homes i dels pobles que es la finalitat su
prema del nostre nacionalisme.
El combat que fou tant noble com empe
nyat, no fou un combat entre en Danyans
i en de Villalobos no, fou un combat entre
el lerrouxisme encarnació del despotisme i
de la secular tiranía que sufrim, i el nacio
nalisme IDEA MARE DE TOTA LLIBERTAT POSI
TIVA. I com era de preveurer el resultat no
pogué esser més desastrós pel republica
nisme lerrouxiá, ni més espléndit pel
nalisme.
Ab la confiansa en el triomf retárem a
controversia fa anys a n'en Lerroux el qui
mal ha acceptat preveient el seu fracás; ab
aquesta mateixa confiansa oferim tribuna
!liare en nostres mitins, i confiats en la
victoria Ilensárem el guant a tots els lerrou
xistes. Un de ells, un jove de ilustració ben
estimable, polemista, temut en ateneus i cen
tres, l'esperit més cult de tot el lerrouxisme
(inclós al propi Lerroux) en un moment de
quixotisme hereditari recullí el guant ab gest,
d'olímpica arrogancia que'l portá al ex
trem de dimos FIRMES BELLACOS, RATONES, ME
TENÉIS MIEDO. I tota la seva cultura, tota la
seva arrogancia quedá feta a bocins, esmico
lada, enfront del nacionalisme.
Primera batalla; primera victoria.
Després de la controversia
Parla el Simbol:—Aixis se convenç. Sou-els humils, els qui doneu Palt exemple de cultura i tolerancia.
2 METRALLA
Estem satisfets. Estem contents.
Ens sentim orgullosos; i no per la gloria
que a nosaltres personalmeht ens pugui tocar
no, sino per la gloria del nostre ideal nacio
nalista tot humanisme, tot progrés, tot de
mocracia.
Som invencibles perque tenim la forsa in
vencible de la raó; per aixó triomfárem diu
menge, per aixó triomfarém sempre.
I ARE mÉs QUE MAI a la brega, a resseguir
pobles, viles i ciutats, sembrant la llevor
del ideal nacionalista que ha de redimir a la
Humanitat Iliurantla de tota regressió.
Avant sempre.
Demá, dissapte, sortirá
Coritronnil
Preu: 10 céntims
ELRESULTAT
DE LA CONTROVERSIA
No volem esser nosaltres els jutjes de la
controversia del diumenge passat, que no
sigué un torneig entre en Danyans I en Villa
lobos, com algúns pretenen, sinó un veritable
combat entre'l nacionalisme lerrouxisme.
Per aixó, convensuts de que la opinió públi
ca ha d'esser la qu'en definitiva resolgui la
qüestió plantejada entre les dues agrupacions
polítiques que hi han a Barcelona, deixem
qu'ella parli per boca dels seus representants
a la prempsa i reprodulilm a continuació el
judici que a cada un deis periódichs de Bar
celona meresqué lacte del diumenge passat:
PREMPSA LERROUXISTA
Las Noticias
En el teatro Condal celebróse ayer manana la
anunciada controversia entre un representante
de METRALLA y otro de La Kábila.
El tema que se debatió fué el siguiente: «El
nacionalismo es la idea madre de toda libertad
positiva desde el punto de vista de considerarlo
como una idea más liberal, más democrática y
progresiva que el republicanismo preconizado
por el grupo «La Kábila».
Antes de la hora anunciada, Ilenáronse por
completo la platea y pisos del teatro, rebosando
la gente por los pasillos laterales y centrales y
siendo imposible dar un paso.
A las diez dióse por empezado el acto.
El presidente recomendó á los concurrentes
cordura y orden, pidiendo que no se hicieran
manifestaciones de ningún género durante el
transcurso de la controversia.
Los dos oradores expusieron su criterio res
pectivo, acerca del tema propuesto, teniendo
algunos momentos felices, y rectificando luego
ambos por dos veces brevemente, después de lo
cual el presidente felicitóse del hermoso ejemplo
de cultura realizado por hombres de ideas tan
opuestas, y dió el acto por terminado.
El Liberal
LA CONTRVERSIA DE AYER.—En el teatro
Condal se celebró ayer manana la anunciada
controversia entre Luis de Villalobos y Arís
tides Danyans.
El acto dió comienzo á las diez en punto,
asistiendo corno delegado de la autoridad el
inspector de policía Sr. Salagaray.
Ocupaba la presidencia el Sr. Grau, del par
tido nacionalista, teniendo sentados á su lado
diez individuos de cada uno de los grupos á que
pertenecen los polemistas.
El tema era: etc.
El Sr. Grau abrió la sesión, recomendando
tolerancia y cultura.
A continuación se levantó á hablar el senor
Villalobos, á quien contestó el senor Danyans.
Tanto el uno como el otro, argumentaron con
arreglo á sus ideas políticas, terminando la con
troversia á las doce.
De los puntos que se trataron, se tomaron
notas taquigráficas, con objeto de publicar en
breve un folleto.
En el teatro habla un lleno colosal.
El Noticiero
EL MITIN DE CONTROVERSIA. —Según se
había anunciado, ayer manana se celebró un
mitin de controversia en el teatro Condal, entre
los senores don Arístides Danyans y don Luis
de Villalobos, sobre el tema: «El nacionalismo
es la idea madre de toda 'libertad positiva,
etcétera.»
Presidió el senor Quintana, quien pronunció
breves frases presentando á los dos oradores y
encargando al público que se abstuviera de
hacer manifestaciones de cualquier clase.
Dicho esto, comenzó á hablar el senor Villa
lobos, y dijo en síntesis que, siendo el naciona
lismo una base política, no puede servir de fun
damento á otras; que la nacionalidad no puede
tener como caracteres fundamentales la lengua
que en ella se hable ni las disposiciones natura
les del territorio; que los pueblos que perdieron
su nacionalidad solo pueden recobrarla con obras
regresivas, y que si no se le demostraba que el
nacionalismo tiene carácter de universalidad, no
se consideraría vencido en la controversia.
Habló luego el senor Danyans, y dijo que, es
tando las nacionalidades divididas conforme lo
dispuso Natura, están más garantidas sus pro
pias libertades; que el pueblo que aspire á na
cionalizarse debe tener lengua, costumbres,
historia y derechos propios; que el Municipio y
la comarca son entidades naturales; que para
sostener lo contrario de lo que él defiende, con
funden muchos el hecho y el derecho, la Nación
y Estado; que la historia demuestra y la Socio
logía y las Ciencias Naturales lo confirman, que
Espana está dividida en grandes nacionalidades;
que la República no basta por sí para curar los
males de un pueblo, y que para esto el remedio
más eficaz es el reconocimiento de los derechos
á los individuos y á las nacionalidades.
Rectificaron después dos veces cada uno de
dichos senores, y después de un breve resúmen
del presidente terminó un acto que ningún resul
tado práctico tuvo, en el que nada nuevo se dijo
y en elque no hubo vencedores ni vencidos, pues
como tales se consideraban mutuamente los par
tidarios de cada uno de los oradores.
El Progreso
El presidente lee las condiciones y tras un
breve exordio recomendando el orden y enalte
ciendo la importancia colosal del acto, sin par
en Barcelona y en el resto de Espana, concede
la palabra á Luís de Villalobos, encargado de
negar que «el nacionalismo sea idea madre de
toda libertad positiva desde el punto de vista de
considerarle como un ideal más demócrata, más
progresivo y avanzado que el republicanismo
que preconiza La Kábila.»
Nuestro amigo se encuentra con que va á com
batir un nacionalismo cuya exposición aun no ha
sido hecha por el adveisario, y que, por lo tanto,
desconoce.
Luchando con esta enorme desventaja que le
obliga á hablar sin haber oido antes, sin saber á
que nacionalismo se refiere METRALLA, declara
que va á cogerle como tema abstracto, esperan
do á desarrollar su plan de combate una vez se
hayan expuesto las teorías que encuentra á faltar.
Villalobos discurre durante la media hora que
le corresponde, y que como se ve no puede ser
más inútil, sobre la abstracción nacionalista.
Se levanta Arístides Danyans en representa
ción de METRALLA, á consumir el segundo turno.
Usando una táctica distinta á la de Villalobos,
que es un orador razonado que huye del efec
tismo, Danyans busca á este, le persigue, y con
vierte en un mitin lo que no puede sedo en
buena lógica.
Cita como ejemplo de la diferenciación exis
tente, que mientras Villalobos se expresa en
castellano, él lo hace en catalán. Así se ve—ex
clama—distinto origen y distinta marca de na
cionalidad.
Da muestras de erudición citando las naciona
lidades que, á su entender, existen en el mundo.
Refiriéndose á Espana dice que hay cuatro,
la euskara, la catalana, la gallego-portuguesa y
la castellana, remarcando que, á su entender,
esta última no está tan definida.
Desentierra la célebre argumentación de los
cráneos, aunque sosteniendo modestamente que
no cree que unos sean superiores á otros.
Niega que la República sea una pomada cúralo
todo. Cita Repúblicas que, á su entender, son
tiránicas. Termina ensalzando el nacionalismo.
Rectifica Villalobos. Dice que su contricante
combate un republicanismo que aún no se ha
expuesto.
Contestando un argumento usado á menudo
por los catalanistas que dicen que si las leyes
naturales se respetaran, la personalidad catalana
sería un hecho, pregunta: ?Es qué las leyes
naturales pueden transgredirse? ?Por ventura
no es ley natural la no existencia de aquella
personalidad? (Sensación).
Precisamente esa personalidad no existe,
porque rigen las leyes naturales.
La raza humana se va mezclando, todo se
confunde. Los corazones son universales.
Es innegable la corrupción del lenguaje en Catalunya, que significa que la personalidad se
esfuma.
Las agrupaciones naturales no son más que
caracteres diferentes.
Sostiene que el camino á seguir es la fusión
de razas.
Vuelve á rectificar Danyans. Quiere demostrar
que su contricante ha incurrido en contradiccio
nes y discurre largo rato en demostración de que
no se le ha contestado.
Ensalza los beneficios que á su entender re
porta el nacionalismo.
Reta á su adversario á que destruya las afir
maciones que ha sustentado.
Rectifica por última vez Villalobos. Califica de dogmático el catalanismo, anadiendo que todos
sabemos de qué pecan las exégesis de los
dogmas.
Dice que los catalanistas determinan la nación,
pero no demuestran cómo vivirían en ella los
hombres.
Afirma que un pueblo no puede ser libre si sus
hombres no lo son.
A grandes rasgos expone el republicanismo
de «La Kábila», sosteniendo su adhesión á la
patria política, que es la verdadera.
Sólo hay dos principios, el republicano y el
monárquico, y nosotros combatimos el último
porque del mismo dimanan todos los males.
Entona un himno á la República sin adjetivos
que impidan su consecución. Ensalza el gobierno
del pueblo por sus representantes.
Termina diciendo:
Y ara no parlantvos en espanyol de Castella,
y si en espanyol de Catalunya, declaro que á
n'aquesta terra, ahont han fiorit els meus amors,
han mort també els amors meus.
Danyans consume el último turno de rectifica
ciones, sosteniendo que el nacionalismo ha sali
do victorioso de esta contienda, pues quedan en
pie todas sus afirmaciones.
Los últimos párrafos son de un efectismo
teatral que no logran convencer al público.
Heusaquí lo que diuen els nostres adver
saris, que venen a demostrar que la victoria
la obtingué`l nostre amich Danyans per el
sol fet de declararla indecisa. Si ells hagues
sin estat segurs.de tenirla de la seva part, a
hores d'ara ja ho pregonarían als quatre
vents.
PREMPSA NACIONALISTA
La Veu
LA CONTROVERSIA METRALLA-KÁBILA.
— Ab un pie que recordava'Is ternos de les va
ques grasses de la idolatría lerrouxiana, va cele
brarse ahir, comensant ab una puntualitat no
acostumada, al teatre Comtal, com s'havía
anunciat.
Per la concurrencia extraordinaria que hi
acudí, se veu que l'acte havía despertat verita
ble espectació; peró a n'ella no hi va correspon
dre l'importancia del acte. La desproporció
entrels contrincants era massa acentuada per
que resultes una controversia capas d'interessar
al públich y lacte sortís Iluit.
Si la kábila no té homes de més cultura inte
lectual y, mes forsa dialéctica que'l senyor Villa
lobos 11 sortirá més a compte no embrancarse en
aquesta mena de torneigs.
Poch esfors va necessitar el senyor Danyans,
donada la petitesa del seo adversari, per obte
nir un triomf aclaparant. Dotat d'una cultura in
comparablement major que la del senyor Villa
lobos y comptant ab dots oratories al costat de
les que no poden somniar en posarse les del seo
contradictor, realment allí no va haberhi contro
versia. Va haberhi un orador que contravertia,
que's limitava al tema sense divagar y argumen
tava ab solidesa, y un pobre home que confonent
l'acte ab un mitin ordinari se limita a sortir del
pas com Deu va ser servit y acreditantse de
péssim geómetra: va passarse l'hora del seu
comés trassant tangents absurdes que no con
tactaven ab la circunferencia y describint cer
cles viciosos completament descentrats.
Una sola vegada que intenta enlairarse per
rebatre l'argumentació del senyor Danyans refe
rent a les varietats étniques creades per la Na
turalesa independent de la voluntat deis homes,
va caure ab l'inconcebible absurde de negar
aqueixes varietats peral pervindre afirmant que
les divergencies orgániques tendeixen a esbo
rrarse fent del borne un tipo únich universal en
lo físich y en lo psíquich.
Ab aixó sol, n'hi ha prou per compendre lo
!latina qu'havía d'anarli la victoria al senyor Da
nyans. ?Quins coneixements d'antropología deu
tenir el senyor Villalobos? Aont ha estudiat geo
grafía 1 en quina Biología ha aprés el conei
xement extraordinari que té de la relació entre
l'organisme i el medi cósmich? I sobre tot, cóm el
senyor Villalobos, Illurepensador, racionalista,
conscient, emancipat, etc., etc., ha pogut cauce
en aqueixa heretgía contra lo que per eh l deu ser
«dogma de la evolució de les especies?:>
Fora d'aquest moment «d'inspiració filosófica»,
lo demés foren les vulgaritats de sempre en
mitins i periódichs de la seva corda: que'l nacio
nalisme es reaccionad (per la incontrovertible
raó de afirmarho el senyor Blas), que la Monar
quia es una cosa pudenta com el peix passat,
que la República es un engtient de la Mare Ce
lestina que tot ho cura pel sol conjur del nom...
1 que'l sol i la terna van deturarse en el moment
en quels senyors del lerrouxisme varen formu
lar el «non plus ultra» de la seva insuperable
concepció del món.
El Poble Catalá
Tothom regoneixia, al sortir del teatre, que
la'éxitcdelsosaebnrey'olprseDuaancyoanntrrsinscigaannét. cdompleot i r
El públich se mostrá, generalment, correcte.
Sols alguna vegada, al parlar el senyor Danyans,
els avalotadors volfen fer de les seves, no con seguint el seo propósit per haverse imposat les
persones de seny.
Quan el senyor Danyans hagué acabat la seva
darrera rectificació, una dona, entusiasta lerrou
xista, s'aixecá irada y digué:
«Senyor Danyans: pa mí que le den la oreja».
Aquestes paraules promoveren un petit avalot
apaibagat desseguida.
Al senyor Villalobos al surtir del teatre se'l
vegé tot trist i pensatiu.
Com a nota demostrativa de l'éxit que tin gué'l senyor Danyans en la controversia podem
assenyalar un fet. Ahir a la tarde uns individuos
pertanyents al grupo lerrouxista Demolición (IH)
anaren a manifestarli que desitjaven una nova
controversia perque al seu judici el senyor Vi
llalobos havía estat muy torpe al argüir contra'l
nacionalisme.
Realment la manifestado d'aquests senyors,
encara que justa en la calificació del seu amich,
es improcedent per no haver anat a la contro
versia'l senyor Villalobos ab carácter particular
sino ab la total representació del seu grupu
polítich.
PREMPSA IMPARCIAL
El Diluvio
MITIN DE CONTROVERSIA.—Ayer manana
se celebró en el teatro Condal el anunciado
mitin de controversia entre los senores Da
nyans y Villalobos, nacionalista el primero
y lerrouxista el segundo. El tema consistía
en la demostración de si el nacionalismo encar
naba mejor en las ideas de progreso y libertad
que no el republicanismo sustentado por el
grupo que representaba el senor Villalobos.
Justo es hacer constar que el teatro Condal
albergó durante unas horas á ciudadanos tole
rantes que escucharon atentamente cuanto en
apoyo de sus tesis dijeron respectivamente uno
y otro de los conferenciantes.
El senor Danyans estuvo más acertado que su
contrincante, batiéndole fácilmente y saliendo
airoso en su cometido.
Al acto asistió numeroso público que llenó por
completo el amplio coliseo, terminando la con
troversia sin que durante la misma se originase
ningún incidente.
Diario del Comercio
LA CONTROVERSIA DE AYER. — En el
Teatro Condal efectuóse ayer manana la anun
ciada controversia entre los senores Danyans,
de METRALLA, y Villalobos, de La Kábila, sobre
el Nacionalismo Catalán.
El espacioso teatro Ilenóse á rebosar.
Según nuestra opinión—que es con seguridad
la de la mayor parte de los espectadores—el
triunfo fué completo por parte del senorDanyans,
que demostró, sin grandes esfuerzos, que el Na
cionalismo Catalán es mucho más liberal y de
mocrático que el republicanismo que defienden
los elementos antisolidarios de esta ciudad.
El senor Villalobos intentó rebatir los podero
sos argumentos de su contrincante, pero ante lo
que no tiene vuelta de hoja, no sirvenlas palabras
para desvanecer la verdad de las cosas.
El público fué en extremo correcto, pues du
rante el acto no se interrumpió el orden ni un
solo momento.
La Vanguardia
En el teatro Condal se verificó ayer manana la r
anunciada controversia entre dos redactores de
semanarios radicales de esta ciudad, lerrouxista
el uno y nacionalista el otro, acerca de si el na
cionalismo encarnaba mejor las ideas de pro
greso y libertad que no el republicanismo sus
tentado por el grupo del indicado semanario.
Al acto asistió numeroso público, que llenó
por completo el amplio coliseo y escuchó con
gran atención los discursos pronunciados por
ambos oradores, sin interrumpirlos y sin realizar
demostración alguna de agrado ó desagrado.
La controversia terminó, pues, sin que durante
la misma se originase ningún incidente.
Correo Catalán
Ayer manana en el teatro Condal se efectuó
la anunciada controversia entre los senores Da
nyans y Villalobos.
El acto empezó á las diez. Componían la mesa
un tal Quintana y dos secretarios, uno naciona
lista y el otro de «La Kábila». Como delegado
de la autoridad asistía el inspector senor Sala
garay. En el escenario había Comisiones de ME
TRALLA y La Kábila.
Empezó el senor Villalobos consumiendo un turno de media hora.
Defendió la forma republicana, diciendo media
docena de vulgaridades y lugares comunes que
no merecen la pena de tomarse en serio.
Luego el senor Danyans le contestó consu
miendo otro turno de media hora, defendiendo
el nacionalismo y haciendo abstracción de las
formas de gobierno.
Rectificaron dos veces cada uno, empleando
15 minutos en cada rectificación.
En una de éstas el senor Danyans dirigió á su
contrincante algunas preguntas sobre autonomía
nacional, comarcal y municipal, que el orador
kabileno no supo contestar categóricamente,
escapándose por la tangente, como vulgarmente
se dice.
La Publicidad
Ayer manana, por curiosidad unos, para hacer
fe de presencia en un acto político, presentado
con originalidad en la discusión, el Teatro Condal
albergó durante unas horas á gentes impuestas
del principio de la tolerancia, que escucharon
atentamente cuanto en apoyo de sus tesis dije
ron respectivamente el senor Villalobos, joven
ex-canalejista, ex-anarquista y hoy individuo de
la kábila y el propagandista de los ideales auto
nómicos, senor Danyans.
Digamos ante todo que la kábila ayer estuvo
á punto de dignificarse. A pesar de que el teatro
se hallaba abarrotado -nunca pudo emplearse
3
con más exactitud el vocablo—de gente perte
neciente á todas las clases sociales, ó quizá por
esta misma heterogeneidad del público, no
ocurrió en el Condal el menor incidente. Solo á
la salida y sin duda para expansionar el ánimo,
cohibido durante un par de horas, la chiquillería
kabilena recorrió varias calles dando mueras á
los catalanistas y vivas al apóstol de ideal tan
elevado como el que se concreta en aquello de
qPaso libre á la bestia brutal»
El senor Villalobos, que como hemos dicho,
fuéhará cosa de tres anos, excelente y entusiasta
canalejista, habla enfáticamente de cosas que no
entiende y admirador por lo visto de su correli
gionario el filósofo de Cuenca', aunque habla más
pedestremente, incluye en la sarta de vulgarida
des que son sustancia de sus discursos, filoso
fías que no ha podido digerir.
El nacionalista senor Dany-ms, más polemista
que el senor Villalobos, al defender ayer el tema
sobre el nacionalismo objeto de la controversia,
batió fácilmente á suadversario, aunque en rea
lidac ninguno de los dos contendientes se halla
en condiciones de intelectualidad suficiente para
hablar de problema tan complejo como el ex puesto en el tema objeto de la controversia.
cert que les coses cauen pel costat que's
decanten, per aixó les idees resten triomfants
o vensudes, segons la causa que les hi ha
donat vida, que res al mon se justifica, que
no hi hagi una raó evident que ho enlairi
demunt de totes les altres coses. La varietat,
qu'en tots els organismes de la vida s'armo
nisa, es, donchs, la raó sola i única, i es, i
será inútil sempre, volguer justificar lo con
trari, perque tota argumentació en aital sen
tit, será no més que un sofisme estúpit, in
digne de un cervell cultivat a la moderna.
El triomf, donchs, de la idea Ilógica, es
segur sempre; quan hi ha abnegació, al
propagarla i defensarla.
La Ilógica aclaparant del nacionalisme,
pren per sí sola forma perfecta; perque
l'afirmació de les coses naturals, creades per
impuls de secreta forsa i contra la qual no hi
valen argumentacions i retóriques retumbants
per negarles, que'l moviment no's nega, quant
la vida i la Ilógica l'afirmen
AGUSTI PEDRET I MIRÓ.
Unaaltre controversia
Demá dissapte, sortirá
El nostre bon amich Arístides Danyans,
a fi d'acabar d'una vegada ab els reptes que
de diferentes agrupacions lerrouxistes se li
dirigeixen, ha enviat la següent carta a
D. Alexandre Lerroux:
Sr. D. Alexandre Lerroux:
Suposant qu'estará enterat de la controversia
que vareig sostenir el passat diumenge ab el seu
correligionari D. Lluis de Villalobos, tinch de
mantlestarli que dtferents amichs politichs de
vosté Izan vingut a reptarme de nou, alegant que
l'esmentat Sr. de Villalobos no havia interpretat
prou acertadament el criteri qu'informa'l credo
polítich del partit que vosté dirigeix.
Com siga que d'acceptarjo aqueixes noves con
troversies a que se'm repta, m'esposaría a que
després d'haverles sostingudes se'm reptés encara
altre vegada ab la mateixa escasa de no haberse
interpretat ab justesa les doctrines que vosté de
fensa i propaga, al objecte d'acabar ab un sol acte
lotes aqueixes qüestions, tinch el gust de propo
sarli a vosté, personalment, una altre controversia
pública en el mateix Teatre Comtal ab la segu.
retat de que conseguiré demostrarli
que'l nacionalisme que defensa ME
TRALLA i per lo tant l'«Unié Catala
nieta», es més avensat, més !liberal i
més democrátich que'l republicanis.
me que vosté preconiza* Deixo a la seva
mal designar el día per aqueixa controversia.
ARISTIDES DANYANS.
Barcelona, 10 d'Octubre de 1907.
Preu: 10 céntims
EL TRIOMF DE LES IDEES
Com a llei de naturalesa, totes les coses que
son ordre en la vida general humana, han de
seguir el curs designat en elles, perque están
sotmeses forsosament a la evolució constant
i decidida que transformals organismes que
s'afirman en segura base. Un día o altre, tot
lo del mon pren nova forma, tot lo que ha
sigut creat per impuls natural, com a obra
perfecte i indiscutible, un día o altre renaix
altre vegada, per que en el mon de les coses
perfectes no hi arrela lo que en la hipótessis
s'afirma, que la energía de les coses que son
vida, sois fa moure i propulsa tot lo que's
basa, en una perfecte armonía, quins resul
tats nos contradiuen.
Les idees, que en la vida dels homes son
la dinámica forsa que Is fa moure, tenen d'es
pecial, en que les unes negan, en tant que
les altres afirman. Basades les unes, ab Ileis
que la conveniencia de moment han fet efec
tives els homes, tenen, que la seva estabili
tat, está en el mateix ordre que la falsa con
cepció les ha creades, i es, per lo tant, inútil,
tota argumentació que vulgui justificarles.
Es de tot punt inútil tota eloqüencia pedan
tesca, que ab conceptes que vulguin ser filo
sófichs, provi d'enlairar qualsevol idea que
no sigui basada i sostinguda, per aquella ra
cional forsa, que sols en les coses naturals,
pren forma.
Fora ridícol sempre, volguer justificar una
cosa, si aquesta sois es d'ordre abstracte, i
per lo tant, sois se sosté en la forma. Es ben
IneultuPa?
(Fulls d'un dietari.)
1 ha passat lo de cada any a l'obertura de
curs, en (nostra? no), en la Universitat d'ells:
crits, escándol, potser quelcom d'incivil, pero
en el fons, protesta sorollosa, manifestació
d'una joventut en tot altre acte culta, contra
una ensenyansa estantissa, ridícola, contra
una importado de lumbreras ab etiqueta de
suficiencia i marxarno d'alta sabiduría.
Jo la recordo encara l'ensenyansa en aque
Iles aules fredes, aont al entrarhi'l cor se'n
sentía oprimit, aont s'esperaba ab ansia el
moment en que'l bedel per la porta entreo
berta pronunciés la sacramentat frase: Senor
Doctor, la hora. Jo recordo ab pena aquella
manca de comunió espiritual entrels deixe
ples mestre, aquell descuit del necessari
cultiu de la voluntat, per fer de nois febles
esma perduts en un mon de frivolitats, homes
forts, aptes per la lluita, per la vida. Un va
por enguniós planava per aquells graons de
fusta i una espessa barrera semblava posada
entre nostres banchs lloch del doctor.
Aixó ho sab tothom menos el Brusi; perxó
esclama entre altres tonteríes de vell: Los
padres no podrán quejarse de que el Claus
tro les devuelva á sus hijos reos de grosería,
perols pares se queixan, Sr. Baró, de qu'ha
vent gastat una fortuna en la carrera dels
fills, el claustrels hi torni reus de ignorancia.
Jo soch un fervent admirador de la protes
ta; els vells no ho fan perquels hi mancan
forses, quedis donchs aquesta pels joves,
que la protesta es liuda. 1 quan ella va diri
gida contra institucions rónegues, de fona
ments corcats pel temps i per les noves
orientacions mundials, allavores creix ma
admiració i perdono certes expansions pot
ser no massa posades en raó.
A la «Universitat Catalana›, tingueune la
seguretat, no hi passarán jamai aquests es
pectacles.
EMMANUEL SEGURA.
3/10/907.
*
*
*
No pot esser més encertat lo que's diu a
n'aqueix article pie d'impresiona filies d'una
observació serena. Ha de desapareixer per
sempre de les nostres escoles el tipo del ca
tedrátich encarcarat, qu'esplica cada día la
Mesó que l'hi pertoca ab pose de sabi, empro
ab paraules buidos i conceptes macarrónichs.
Lajoventut estudiosa que protesta de l'es
tat de coses d'avui, te raó. Les universitats
oflcials han de morir, avans de permetrer
qu'en elles es segueixi posantse trenyines
als cervells.
Estudiants de Catalunya: i!Viscan les Uni
versitats lliuresll
Les formes de gobern,
mentres no "puguin"
esser inútils son se
cundaries.
De com nasqué i de com morí
la primera República Espa
nyola.
1 comenso per l'espanyola, malgrat qu'en tinch
d'altres en cartera que comprohan i fan axioma
tich l'epigraf d'aquestes ratlles, perque com a
cosa pertanyent al Estat a qu'está unida Cata
lunya, te quelcom de més interessant que les
demés repúbliques i republiquetes que'm pro
poso presentar al públich, per demostració
d'aquell principi que deuría esser base fonarnen
tal del nostre moviment nacionalista.
I entro en materia.
Era el día 11 de Febrer de 1873.
El Congrés Espanyol había rebut den Amadeu
de Saboya un missatje en que tot dient quels
espanyols eran una colla de bojos ingoberna
bles, feia formal renuncia de la corona: el Con
gres demaná cuart i ajuda al Senat i la anome
nada Cámara alta passá en corporació al Palau
del Congrés a constituir les Corts espanyoles.
I reunits senadors i diputats en una sola
Cambra passá al peu de la !letra lo segtient, que
copio de les memories d'un, que aleshores era
taquigraf de la Cámara popular:
—El Sr. President del Congrés: El Congrés
Senat se reuneixen per constituir les Corts espa
nyoles. Consti aixó en acta; i per un privilegi que
que ningú envejará, per ma antigüetat, ocupo la
presidencia.
Tot seguit va Ilegirse la comunicació del
Rei.
?Vals qu'en transcribeixi un tros, lector? ?Sí?
Donchs aquí va un fragment de lo que deia don
Amadeo deis espanyols al renunciar la corona.
«... Si fossin extrangers, els enemichs de la ditxa
d'Espanya, aleshores al devant d'aquets soldats
tant valents conz suferts, sería jo el primer en
combatirlos; pero tots els que ab l'espasa, ab la
ploma i ab la paraula agravan i perpetuan els
inals de la Nació, son espanyols, tots invocan el
dols nom de patria, tots se barallani se remohuen
pel sea be; i entre el remar del combat, entre'l
confús, aixordador i contradictori clamoreig deis
partits, entre tantes i tant oposades manifesta
cions de la °pialó pública, es impossible atinar
quinaeslaveritable, i més impossible encare trovar
el remei per aitals calamitats...»
Aixfs, lector, aixis sense más ni menos, ho
digué el Reí Amadeu. !Que prompte conegué al
poble ab qui tractaval !Ah! !Si haguessin tingut
tanta noblesa, els Felips, els Carles, els Ferrans,
els Esparteros, els Narvaez I tot el seguit de
directors que fan negre i roja la descantellada
Historia d'Espanyal...
Pero deixemnos de disgressions que sense
volguer ens encararían ab el Fiscal de S. M., i
continuem copiant aquell bossi del Diario de
Sesiones que'ns ocupaba.
Llegit que fou el sustanciós missatge, el Pre
sident pregunta si les Corts acceptaban larenun
cia del Rei; les Corts digueren que sí, i se no
mená a D. Emili Castelar per contestar el do
cument del Rei.
Honorant la veritat s'ha de din que Castelar
contesta brillantment al monarca, mes lail que
aquella contestació si be hauría escaigut, donada
per un poble fort 1 de somrient avenir, endressa
da en nom d'un poble feble, esllanguit, 1 malaltis
a consequencia de dos tersos de sigle de revolu
ció poca-solta, resultava una petulancia, una
pedantería, millor diré una tartarinada, digna de
la imaginado de Daudet; o un quixotisme repro
bable, que faria riure firmat per Miguel Cer
vantes.
Se nomená una comissió que debía acompa
nyar al Rei a la frontera.
Pi i Margall, Salmerón (Nicclau 1 Francisco),
Figueras, Lagunero, Moliné i Fernández presen
taren una proposició demanant que la Assamblea,
declarés com a forma de Gobern a Espanya, la
República i després d'apoiar monumentalment
la proposició en PI, 1 de parlar en contra en
Romero Ortiz, Martos i Barzanallana i en favor
en Castelar i en Salmerón, s'aixecá en Ruiz
Zorrilla, a defensar ab l'últim alé, la monarquía
que s'en anava per portes. Ningú feu cas del
pobre radical; s'arma un escándol deis que son
tant propis al Congrés d'Espanya i després de
pronunciarse no pochs conceptes ofensius, que
a no ser reunió d'homes farían comparar el
Congrés ab un burdell, s'acordá votar per parts
la proposició, aprobantse ipso facto la procla
mació de la República, per 250 vots contra 32.
Tots sabeu, que mentres se verificaba la elec
ció, en Figueras desde una de la reixes del
Congrés anomenaba un per un per que s'en en
terés el poble els que votaban a favor o en
contra. I tots coneixeu aquella frase célebre (no
se perqué) que pronuncia per calmar l'agitació
popular:
—De aquí saldremos, Ó muertos ô con la Re
pública.
Signé el mateix Figueras, qui al sapiguer el
resultat de la elecció digué emocionat:
—Senyors: la grata nova de la proclamació de
la República, que ha d'esser l'arch de Sant
Martí de la pau i la concordia de tots els es
panyols de bona voluntat, deu ser camunicada tot
seguit al gobernador de Madrid, al Ajuntament, a
la Diputació i a les autoritats de provincia, com
aixts mateix a lotes les nacions del mon.—!Visca
la República!
—Molts Diputats:—!!!Viscaaaaaall!
I elegit que fou el president resultá serho el
propi D. E'stanislau Figueras per 244 vota, que
dant constituit el Ministeri, en la segilent
forma:
Gobernació: Pi i Margall.--Gracia i Justicia:
Salmerón (Nicolau). Hisenda: Echegaray. —
Guerra: Córdoba.—Marina: Beranger.—Foment:
Becerra.--Ultramar: Salmerón (Francisco).
Aixis aimat lector nasqué la primera república
espanyola. Tu que tens criteri i has pogut jutjar
els resultats d'aquella proclamació, dirás qu'es
contradictori que quan un Rel lliberal, ens reco
neix ingobernables, s'acudeixi a la República,
forma que per esser més democrática que la
Monarquía requereix més educació en el poble
i (diguemho clar) més talent en els gobernants,
pero a Espanya, país dels viceversas, allí aont
semblava llógich (ja que no propi) reprimir,
s'acordá aixamplar.
El !viva la República! que contestaren els di
putats, el contestaren ab el cor, no ab el cervell,
igual que molts vivas que fa vuit o nou anys se
contestavan al compás de la carrinclona Marcha
de Cádiz. Una 1 altre vegada ne tocárem les
conseqtlencies. De la primera ne parlarem en un
altre article puig aquest s'ha fet ja massa llarch
per fer Historia del fi de la primera República
d'Espanya. La setmana vinent veurem de quina
manera més efímera morí, lo que tant efímera
ment comensá.
S. GIBERT.
El Nacionalisme
y la [Instiló social
Res com el nacionalisme sembla preocupar les
conciencies deis individuus, cada hu el defineix
d'una manera més o menys concreta i aixó pre
cisament dona lloch a que un bon nombre
d'homes se mantinguin encara inactius enfront
d'aqueix gran moviment qu'es 1 deu esser a pe
sar de tots els pesars.
El nacionalisme es el conjunt d'un poble que
vol viure sa propia vida tant en lo moral i mate
rial com en el seu intelecte; no determina en la
forma que deu regirse el tot perque ademés de
esser aixó sectari, en el fons sería imposar una
tiranía a la colectividad que podría molt be estar
en desconformitat ab l'esperit de la majoría d'in
dividuus que l'integran.
El nacionalisme ha vingut com nou horitzó per
la vida de positiva Ilibertat deis pobles, es el
producte de latransformacióevolutiva que s'ope
ra quan les societats moren per donar naixensaa
altres societats més en harmonía ab els aven
sos de la ciencia.
Peró quan la societat está aclaparada per el
virus del parassitisme de l'intolerancia, 1 del
exclusivisme com sucseeix a Nubiana, tendeix
d'una manera clara a la disolució, 1 si les nació
nalitats que forman el conjunt no senten la
necessitat de viurer una vida més activa i no
s'afirman, desaparexerán ab el tot.
Vetaquí per que'l nacionalisme es fill d'una
necessitat, es l'esclat d'un poble que vol parlar
en sa parla, mirar en sos ulls, pensar en son cer
vell i sentir en son ánima. ?En nom de quin dret,
de quina justicia 1 de quina idea s'hi oposan?
Es ben clara la resposta: el dret de la forsa.
Perque donchs tallamos de reaccionaris sense
haverse pres els difamadors la molestia d'estu
diar les Ileis naturals en que's fonamenta el
nacionalisme?
Aont de veritat existeix la reacció es en aquells
que per viurer senten necessitat d'oposarse a la
llibertat deis altres...
De la rnateixa manera que'l nacionalisme es
un fet, la qüestió social n'es un altre, qu'están
Intimament lligats. Per assolir les llibertats
económiques es de tot punt necessari haver con
quistat avans la possesid de la terra; sense
aqueixa no lograrem sortir del abiln en qu'ens
trobem esfonsats.
L'home primItiu s'associaba ab els seus sem
blants per Iluitar contra les feres, s'asocia per
Iluitar contra els seus mateixos que més astuts
se cregueren ab el dret de viurer del treball deis
altres, fins arribar a l'estat present en que una
petita part de la societat actual acaparadora de
tots els fruits de la producció viu ab gran luxo,
mentres que'l factor treball base ferma de totes
les coses, está sotmés al inés vil esclavatje.
Fila d'aquesta iniquitat al sentirse els mo
derns esclaus, homes, s'han agrupat en torn
d'un ideal comú, l'emancipado económica, i Ilui
tant per diferentes rutes, persegueixen el mateix
fi; d'aquí naix la qüestió social.
Peró con que avans que obrera son] bornes
que per haver nascut a una mateixa terra baix
un mateix cel i que per viure en un mateix clima
tenim idéntiques costums i certes afinitats que
la Mare Natura ens ha Ilegat, i que no es donat
al home el tórceles, no podern de cap modo
conquerir l'emancipació económica sease obtin
dre avans la llibertat complerta de la terra.
JOSEPII M. CARRERAS
41httt*.st.tk,t,t.tk.t.t.t.t.t4.t.t
Fora fanatismes
Contemplar desapassionadament la reali
tat de les coses: veusaquí lo que hauría de
constituir el lema de tots els l'ornes partida
ris de qualsevulga escola, partit polítich o
ideal social. Sois essent observadors fidels
deis actes que realisin els individuus o les
colectivitats, podrá arrivar l'home a tenir
una noció perfecta de lo qu'es la vida i del
lloch que a n'ell l'hi correspon ocupar, aixis
com també podrá formarse un judici seré i
raonable de lo que son les qüestions que
preocupan a l'humanitat, al ensemps que
obtindrá experiencia per professar un ideal
i tenir una opinió, lliure de tota mena de
prejudici deslligat de tot lo que signifiqui
sectarisme.
La veritat i la rao son itnpossibles d'obte
nir, sense quels homes no deixem d'esser
incondicionals i fervents partidaris duna
idea que la major part de les vegades no
havem arrivat a veure prou clara, ni l'havem
compres ab la facilitat que sembla halda
d'esser natural per tot intelecte humá.
El fanatisme, aixo que algú creu qu'es se
nyal d'un convenciment perfecte respecte a
qualsevol idea, no es més que un signe,
m'atreveixo a dir de manca de comprensió
per part del individuu fanatisat. Diuen quel,
fanatisme es necessari perque produeix gent
capassa de tot i que per lo tant condueix
més depressa al triomf d'un ideal determinat.
Potser sí, pero tot triomf portat duna ma
nera inconscient, es un triomf passatger i de
poca durada. Sense tenir coneixement exacte
de lo que's fa, les grans accions de moment
semblan gests heróichs, entussiasman a tot
hom, pero tnés tart esdevé'l decaiment
d'aquell trionif i veiem que aquella acció
tant gran, aquella acció tant heróica's con
verteix en foch d'encenalls, en una mena de
joch d'infants i de la mateixa manera que
s'ha arrivat a l'assoliment de la victoria,
s'arriva a l'enderrocament de la mateixa.
El fanatisme no te raó d'existir, sois rig
norancial justifica. L'home fanátich es digne
d'esser esclau, per més que lluiti, per tnés
que treballi per obtenir la seva Ilibertat, no
passará mai d'esser un paria, un ser que
constantment permaneixerá subjecte a les
cadenes i dogals qu'ell mateix ab Ilur ce
guera s'anirá forjant.
Essent partidaris duna idea com mellor
la farem triomfar, es estudiantles i medi
tantles totes imparcial i serenament, únich
modo de tenir la convicció de que una es
superior a una altra, pero ab tot i arrivarla
a tenir aqueixa convicció, no'ns tanquem
mai dintre 1s motllos de la que haguern cregut
superior a les altres, car el cervell humá per
petit que siga, es massa gran per avenirse
ab certes restriccions i raquitismes.
JAume CARBONELL.
La preufetera
Les plujes de la nit han engroixit la rivada
que separal poble de la fábrica, llepant la pa
lanca que's mou a impuls de la corrent remoro
sa en ansies de desbordament. Realment se ne
cessita valor per traspassarla.
La campana de la fábrica fa estona que ha to
cat senyalant l'hora de comensament de la fei
na. Les treballadores s'están esguardant al riu
rencunioses, car els priva de guanyar quelcom
de son tnigrat jornal. Per fi dos homes coratjo
sos emprenen el camí de traspás i, agafats de
les mans, ab l'aigua al tormell i ab el perill de
relliscar o romprers la cadena i anarsen ab la
corrent, saltan a l'altra banda ab gran perill de
Ilurs vides, ab un valor heróich. Tots els demés
treballadors han seguit el seu exemple.
La preufetera entra a la fábrica pantejant i ab
ánims de recuperar lo perdut, lo que'l riu li ha
robat; mes ail qu'ella es bella i aixó es sa pro
pia disort, els que manen, dificulten la seva
tasca, posen traves a son treball, tríen per ella
les més dificils i menys productives feines, es
paulen la seva máquina en fi, per treuren de la
forsa de la miseria, lo que ni per la voluntat mai
haurien lograt i que pel baix nivell en que's
mouen sos instints, no son capassos de conque
rir per l'amor.
La preufetera es digne i no accepta ni s'ajup a
les baixeses a que volen sotmétrela, i aguanta
resignada aquestes vexacions sens perdrer res
de sa virtut, produint l'exasperació deis qui
voten aprofitarsen, fins que desenganyats la
treuen de la fábrica per provar nova sort ab un
altre, i ab un altre...
La miseria no ha vensut la virtut qu'aquesta
vegada s'ha conservat ab tota sa puresa, per
entregarla al airnant cobejat, qu'es qui per ella
ho dona tot, i fa de sa vida el puntal més ferm
qu'aguanta una familia ajudantla a seguir amunt
per l'aspre camí de la vida: l'amor per l'amor.
El preufet, el treball a totes Ilums recomena
ble, per la llibertat que dona al individuu per
poder treballar a son pler, segons ses necessi
tats, i 'hure deis esguarts escrutadors a qu'es
troven supeditats els jornals ficsos, esdevé ti
ránich i contraproduhent en les mans impúdiques
dels qui'l dirigeixen i estableixen, pels abusos
a que's presta, podent a son pler abaixar o alsar
la setmanada del treballador, segons siguin les
simpatíes, i els desítjos gosats.
Fa pena'l confessarho, empro aixó succeheix;
i la preufetera ha d'estar revestida d'una digni
tat a tota prova si no vol caurer en els paranys
que ab tant mal fi li preparan els qui principal
ment hauden de vigilar per son benestar i, no
desprestigiar l'obra que tant bellament tenen es
tablerta, cuidant de la equitat en sa distribució
despullantse dels baixos instints quels espe
ronen.
J. CARNÉ 1 MARTÍ.
CONTROVERSIA
Danyans-Villalobos
SORTIRÁ
DISSAPTE
Preu: 10 céntims
4«-#44-154444.4
MetPallade5
Parlem de Romea.
En el lloch més escusat de la casa hi tenen com a se
nyal el número roo. Desgraciadament encara hi khan
molts catalana que no saben que aix6 es una vergohya
per Catalunya, i qu'es una vergonya a Romea deurían
sapiguerho molt bé, puig no altre cosa significa que un
dels tanta insulta que'l miserable Felip V inferí a la cé
lebre institució del Coticen de Cent que per la seva de
mocracia tant honrá a la terra catalana, i que fou per
l'esmentat butxí destituida, obligant a posar en totes les
comunes el número roo en senyal de burla i de despreci
per aquells catalans d'inmortal memoria.
I es trist qu'encara a Romea segueixin obeint aquel'
draconiá decret.
Ens sembia que precisament en el Teatre Catalá es
aont primer qu'enlloch deurían haverlo suprimit per lo
que te de despectiu pels bons catalana.
A la sessió de l'Ajuntament de la setmana passad
el regidor catalanista Sr. Rubió, va dernanar que's
diquessin totes les 30.000 pessetes que quedaven
capitol d'imprevistos a la neteja (lela carrera de la ci
le
del
utat.
Se veu que'l Sr. Rubió, malgrat el temps que ta qu'es
a la Casa de la Ciutat encara bada.
Si no badés no hauría proposat semblant cosa.
I la prova es que la majoría deis regidors votaren
en contra d'ell.
?Que no ho veo que val més reservar el capital d'im
previstos per viatjes a Madrid o a qualsevulga altre
banda, o bé per donar gratificacions a un senyor secre
tari, que no es catalá i disfruta sou de ministre, per els
treballa esmersats en el projecte de la tant bescantada
reforma interior que no saben' encare quan comensará?
El Diario de Barcelona, el diari que més mal ha cau
sat a Is societat catalana, que més cors ha endurit i més
esperits ha malejat, dedica en la edició del dilluns una
petita gazetilla al gran flete que ab motiu de la contro
versia entre METRALLA i La Kábita tingué lloch el diu
menje al Teatre Comtal.
No obstant, dedica casi tota una plana ressenyant el
cafre i selvatje espectacle de las corridas de toros ab el
propósit casi segur com a bon conservador, de continuar
embrutint els panxa-contents de la/la societat catalana
despreciada per egoísta pels bons fills de Catalunya.
I ara consti que al referirnos a l'alta societat ens refe
ritn a la societat que té com a dogma de fé les inmora.
litats del Brusi, tant embrutidor com Los Sucesos i El
st•
I a propósit de la controversia i del buit que volía
ferli bona part de la prempsa barcelonina, tenim de fer
remarcar quels diaria que menys espai dedicaren a la
controversia qu'era un acte d'educació popular, son els
que publicaren ab major lluhiment de detalla la noticia
de certs actes inmorals realisats per un sátir vell i re
pugnant ab un noi de set anys.
!Oh la moralitat de certa pretnpsa!
st
Hem Ilegit tots els discursos pronunciats a la iLliga
Regionalista» pels diputats afina a la mateixa. En tots
ells s'hi marca el propósit de combatrer la Ilei muni
cipal, els pressupostos, etc., etc.; pero enlloch hi havem
trobat el propósit d'empendrer una campanya pera la
derogació de la reaccionaria llei de jurisdiccions, que
constitueix un escarni per la llibertat i per Catalunya.
La derogació de l'esmentada i nefasta Ilei hauría
d'esser el cabal' de batalla, no solsatnent dels diputats
regionalbtes si que també de tots els diputats solidaria,
si es que de deb6 volen complaurer la voluntat deis
seus electora.
Si no ho fan pitjor per ells.
Catalunya, no obstant, seguirá la seva marxa sempre
ascendent fins a assolir les seves justes aspiracions, ins
pirades per la dignitat i encarnades en un alt sentit de
justicia, aspiracions que no tenen altre finaiitat que'l
triomf de la veritat contra la mentido., de la ra6 contr
la forsa, del progrés contra la reacció.
I el Nacionalisme que es progrés, que es raó i que
la veritat, triomfará.
re.
Al sortir en Danyans del teatre Comtal, un co
bada la controversia, un inconsutil lerrouxero se
gí i li digué tot enrabiat i com fora de sí laReAtt.
!Renoi, quin insult!
Contra la 'lengua ca
El (liutnenge passa
toni) aná a la centra
(redactat, corn es t
rió resident a Cal
més, pero el fet es
falsificant aixís la
aquí la rabiola
tarde en Soron
«El telegra
lo admiten la
el favor de p
llano.
Suyo ate
?Come
fassi al
més de
dintr
vim.
Ile
a
!Atenció, caballers!
El diumenge a la tarde, quan el local d riostra re
dacció bullía d'entussiastes ciutadans que venían a feli
citarnos pel brillant éxit obtingut per la democracia na
cionalista en la controversia del Comtal, se presentaren
tres nois en representació, segons digne en, del grupo
«Demolición» (?) els qui demanaren a company Da
nyans si volía acceptar una altra contro erais perque ells
comprenían que'l senyor deVillalobos avía estat TonpE.
Sels hi digué que tornessin el dilltt is que allavors no
estavam per ells; el dilluns tornare i allavors ens di
gueren que no havían dit que'l senyor de Villalobos ha
gués estat TORpE sino que digueren que havía estat
FLUIXET.
I ara ve lo bo.
La Gazeta de les boles del dimars porta una felicitado
dirigida al Sr. de Villalobos firmada pels nois esmen
tats que resulten esser uns tala Tubau, Pierre i Danton,
que'l felicitan pel seu hermos triunfo.
De manera que per aques s demoledores el diutn enge
en Villalobos era TORPE, el dilluns era FLUIXET i el di
mars era ityamoso EL TRIUNFO alcansat per ell alean
sat (?)
I visca la consequenc.a.
talana.
el nostre atnich Soronellas (An
de telégrafos i posá un telegrama
atural, en catalá) per el company
Ila. El telegrama de motnent fou ad
qu'en 1i6 el rebé escrit en castellá,
voluntat del retnitent; mes no s'acabá
anticatalana. El mateix dimenge a la
ellas rebé'l segtlent avía de Telégrafos:
a que V. ha depositado para Calella no
ferreas por estar escrtto en catalán. Haga
asar por esta oficina a redactarlo en caste
es
aca
li diri
TISTA!
110 S. S.
Mariano Pueyo».
ntaris? No, nols farem; que cada catalá ele
seu gust, i que tothom se convencí una vegada
la graus de llibertat de que gosem els catalans
aquest estat reaccionani i centralista en que vi
ne hi (buen respecte a n'aquest atentat a nostra
gua nacional els diputats per Catalunya?
?No interpelarán al gobern ab enteresa i energía fine
fer efectiu el regoneixernent oficial de la Ilengtta ca
talana dintre de Catalunya?
Aixó, senyors diputats, es més interessant que la
discussió deis pressupostos i la Ilei municipal i les conce
ssions de carreteres, etc., etc.
Esperem ab ansia l'interpelació de referencia , no
duptant que arribarán fina a l'obstrucoió, fent inútil si es precia la vida del gobern en el poder fins a desgraviar i
posar en el lloch que li correspon al idioma catalá, áni
ma i verb de la nostra nacionalitat
4
El Progreso en sa INFORMACIÓ IMPARCIAL
quels seus gossets no varen moure xibarr
transcurs de la conrroversia METRALLA-1{11
Sápiga i entengui El Progreso quels
tampoch baden tant i tant com dl se cre
motiu pogueren facilment compendre qu
un públich encara que la majar part
desitjós depreciar fins al més petit de
cía grandiosa d'aquell sens igual acte.
Els gossets peters no sempre está
seis tregui a puntades de peu com
día del «Aplech de la protesta».
I a vegades que creuen que lo II
es fer MUTS. La pelj tothom se le
Progreso.
El obrero sevillano Zurdo de Olivares, aqueli subjecte
que un día qu'esteva ntivol entrá en nostra redacció
tractant d'assessinarnos i que tingué de baixar les esca.
les de quatre en quatre; seg ns Ilegim en El Retroceso,
ha enviat un delicado parabién al de Villalobos pel
triunfo (.9 obtenido en la campana del Condal.
!I que humorista resulta el concejal obrero... de ca
mama!
a constar
durant el
ila.
seus sébditt
i per aquest
hi havía allí
brer, escullit i
all la importan,
disposats a que
els hi va passar el
és natural i prudent
-tima, senyorets d'E
En Joan Montseny (
arrelades i de conduct
nades de El Progre:
den Lerroux.
Ab tal motiu el
motiu segurament
PARA VALIENTE
arronsat demost
NA ÉL.
De valiente
jar, i embauc
uen més enll
porta!
Segon
de Vill
Sen
e
st
) Frederich ITrales, home d'idees
exernplar, cansat de les bravuco
, ha decidit posar a prova el valor
repta a batrers ab ell per donarb
de provar la seva tartarinada de
o. Com es natural en Lerroux
ant una vegada mes que PARA Gnu.)
a ho es, ja, pero ho es per serrar, men.
r i embarcar al» infelissos que no hi ve.
á del seu nas. !Llástima de pantalons qu
Darrera hora
s se'ns diu a darrera hora s'ha suicidat D. Llult
lobos.
iríatn quetos veritat.
NOVES
El dia 9 compll un any que deixá d'existir el nostre:
ntranyable amich 1 company En Joan B. Alsina, que:
intuya ab el pseudonim Redena en les colunmes del
valent periódich La Tralla.
Ha passat un any 1 no obstant, nosaltres ele qui ha
vlam tingut la sort de conéixel 1 tractarlo, 1 que pe
lo tant sabiam lo molt que valla 1 lo molt que prome
tia, seguim anyorantlo com ci primer dla que'ns deis
per sempre.
Ab motiu, donchs, d'aquest trist aniversari reiteren':
ale bons pares i germana del plorat Aisma el testimo.
ni de nostre més sincer I profón condol. M111~
—Havetn rebut el primer nombre de La Senyera
Federal, porta-veu de la Joventut Federal de Tarra
gona. Li desiljetn !larga vida.
--Si fossim amichs de donamos !lastre omplirial
totes les quatre planes del periódich insertad els te11-1
legrames i cartes de felicitado que aquests dles hent‘
rebut ab motiu del trionif alcansat diumenge en lal
controversia del Cotntal.
Pero no ho fem perque no som vanitosos ni le--
rrouxistes.
No obstant mercas moltes a tothotn.
—En el mitin celebrat el passat diumenge a Man.
resa ab motiu de la inaugurado de un nou «Centre
Nacionalista Republicá» hl prengué part en repre
sentado de METRALLA el nostre benvolgut cornpany
en J. Carreras que com els demés oradora bu mol:
aplaudit.
—El próxim diutnenge día 13 tindrá lloch a Caldas.
de Montbuy un mitin de propaganda nacionalista,
en el qual hi pendrán part en nota de METRALLA eh
nostres estimats companys Danyans Carreras 1 L'art.
gort.
—Per iniciativa de un aplech d'entussiastes na
cionalistes admiradora de les doctrines democrát1
ques que propaga'l nostre periodich tindrá lloc
demá dissapte un sopar intim en celebració de
triomf alcansat pel representad de METRALLA en i2
controversia del diumenge, en Aristides Danyans.
—Per caces d'original no publiquem l'article yuc
contra el caciquisme de Canet tenim en cartera. D
setmana entrant el publicarem. Preparat Sol-111,1111a
!ah! igualment ho dihem al alcalde de Calella
qui pensem ferhi molla brometa.
SUSCRIPICÓ
Suma anterior: . . . 45035
Societat coral «La Lira Vendrellense, 510 p.—As.
sociacio Catatanista de Premia de Mar, 1155 p.—Em
I Sagrera, I p.--Eduard Cardona, 1 p. Joseph M.1
Bofill i Parera, I p.--Agusti A/11rd, 1 p.- M. P., I p.—
A. F. P. 2 p.—Isach Vergés, 0'55 p.—Joseph Subirá I
pesseta.
Total 47555
Segueix oberta,
CORRESPONDENCIA
Joan Vidal, ha passat l'ocasió. -Fepct del Carril, del t
conforme.--Joaquim Busquets, La Escala, rebuts 5'30 p.
sagells.—Llorens Bosch, rebudes lea 13 p.—A.Franquet Git
na, rebuts els 113 nombres. —Miguel' Llop, Llardecans,no h
rebut cap sagell, II girarem com d'u.-- Joseph Camprubl, re
tal com diu en ea carta.—Joaquim Munte, rebut el nomb
quena diu en la seva carta.- Magl Fabregas, conforme.
Germanas de Bernia, complirem son encarrech.—Joseph
birá, rebudes 4 p. per la suscrfpclo del any i I p. per la su
crIpcló oberta a MFTuALLa.
Avis d'Administració
Advertim a nostres correponsals qul
dilluns próxim girarem per la cantita:
de la liquidació del finit tercer trimes
tre.
Advertim al mateix temps, tant ab
suseriptors com als corresponsals
qui no hagin pagat el primer i segot
trimestre deixarán de rebre •Metralla
la setmana entrant.
xx-n.p. T.. 1-1,zrts..-Marco1on.e.