Metralla. Núm. 01 (28 oct. 1910)

              ANY I.
Deis treballs publicats, en serán unicament
responsables els seus autors.
No 's retornan els originals.
CATALANS:
Es després de pensarho molt que de
cidim publicar aquest periódic.
Nosaltres, que hem fet sempre per
Catalunya tot quant ens ha estat possi
ble, ens trobem fondament apesarats
per l'estat tristíssim del Catalanisme.
Quan, anys enrera, predicavem en
el mitin, en la prempsa, en toles parts
l'unió deis catalans prescindint d'ideals
polítics, socials y religiosos de.tota mena
pera constituir tots junts la gran forsa
lliberad ra de la Patria, no créyem pas
que tan aviat haguessim de veure rea
lisada aquesta esperansa que prengué
ces ab el moviment de Solidaritat Ca
talana.
!Com bategá d'alegría'l postre cor
de catalans al veure que les persecu
cions, e4s exils, els empresonaments no
havien sigut estérils!
Pero, !trist es haver de confessarho,
germans!; aquell principi de triotuf,
aquella arma que podia salvarnos, aque
lla unió que pocha redimir la Patria,
!fou flor d'un dia!!
Minada la Solidaritat per l'esperit
partitista havia d'acabar fatalment.dis
gregantse.
Y, en efecte, avui estem dividits. Ja
ningú parla de solidaritat, d'unió. Ens
han dividit. S'ha fet creure al poble que
anant dividits, que tirant els uns per la
dreta y per l'esquerra els altres, Cata
lunya hi guanyaría, y els que sempre
hem predicat l'amor, la germanor en
trels catalans, l'unió coin á únic medi
pera assolir els nostres ideals de Iliber
tat, d'autonomía, hem Itagui de retirar
nos á casa esperant pacientment que
passés aquest encegament y que la Ilum
se fes en els esperits.
Ab resignació musulmana'ns hem
assegut al llindar de la porta creyent
que, com diu el proverbi moro, passa
ria'l cadavre de l'enernic,
Inútil esperar! Lo que passa es el
triomf de tot lo anticatalá: es el lerrou
xisme arrossegant, triomfant, parracs
de dignitat catalana: es el centralisme
lluint, com á trofeus de victoria, actés
de diputat y regidor que tractantse de
Barcelona 28 d' Octubre 'e 1910
11:
PERIÓDIC O' UNIÓ CATALANA
Administració: Carrer de Tallers, 18
S IJRT EL DIVENDRES
ABANS
EL CHULO. — Ridiez; no hay quién pueda En MAURA y en CANALEJAS.- Muy bien chico!
con eso... Así, por separado, nada es tan fácil. !Viva Espana!
Catalunya pera catalans buriel) d'esser.
Lo que passa son dos estols de catalans,
uns dits de la dreta y els altres de l'es
guerra, combatentse en nom de Cata
lunya y de la Ilibertat de Catalunya.
Lo que passa es l'espectacle Ilastimós
d'un poble dividit en dos par'lits que
hilen entre sí en lloc de complir el de
ver patriótic d'ajuntarse pera cotnbatre
á l'enemic de tots.
Davant de tan trista situació, nosal
tres hem sentit rort desitg d'alsarnos del
'lindar de la porta y, llensantnos entrels
catalans que tan malament entenen els
devers de tals, predicarlos, com anys
L' UNIÓ FA LA FORSA
enrera, l'unió de tots, prescindint mo
mentániament d'ideals socials, religiosos
y polítics pera Iluitar tots junts pera la
consecució de l'augusta llibertat de la
Patria.
Es precís peral bé de Catalunya
que uns ó altres la fassin aquesta feina
d'unió, y aquests uns ó abres, si se'ns
ajada, serem nosaltres.
PUNTUALISANT
Pecariem d'insincers si no fessim constar
d'una manera palesa les nostres opinions
particulars.
ARA
Núm. I
5 céntims
----;át:17-
La missió de METRALLA, com se din en
diferenls llocs d'aquest nombre, es la d'unir
els catalans pera escombrar de casa la ma
lura que s'hi ha posat.
Una vegada aixó aconseguit, y s'acon
seguirá si'ls catalans tots saben posar per
demunt de les seves opinions particulars
tant en lo polític, lo social y religiós, l'amor
á la vida de Catalunya, nosaltres, obeint als
nostres sentiments, portarem els nostres
esforsos y els nostres entussiasmes á la causa
de la Democracia y de la República.
Estimem á la República, estirnem á la
Democracia. Es més: suscribim gustosos el
programa de l'Esquerra Catalana, y no com
á finalitat, sinó com á medi d'arribar mes
enllá en el camí de la lliberació humana.
En les Iluites económiques, en les Iluites
entre'l capital y el treball, colahorarem ar•
didament pera la reorganisació del proleta
*imnr!!!•_.
riat pera que'l dia de demá pugui plantar
cara á l'egoisme patronal sense que% seus
estómacs y els deis seus fills y l'industria
en general se'n ressentin com are passa des
graciadament.
Pero, avui per avni, entenem que com á
catalans tenim una qiiestib previa á resol
dre: la qüestió d'apoderarnos del govern
interior de Catalunya; y aquesta es una
qüestió que no la pot ni deu resoldre una
fracció determinada, sinó tots els catalans
moguts per les aspiracions d'una Catalunya
próspera, digna y rica sense orgull. Lo pri
mer es viure, y per la vida de Catalunya la
mateixa obligació tenen de treball.arhi els
de la dreta quels de l'esquerra.
Una vegada la vida.de Catalunya asse
gurada, en les avensades de l'exércit demo
crátic hi trobareu semprels irreductibles
nacionalistes de METRALLA.
Que consti així á fi d'evitar malévoles
interpretacions.
L'hora de la reflexió es arribada, amics.
Ja tots toquem els tristos resultats de tantes
divisions, y després de la disbauxa, la re
flexió truca á la porta.
Reflexionem, dones.
Més poderosos l'amor propi y l'entu
siasme per coses que en els pobles no se
rán mai definitives, els catalans s'han obli
dat, en mala hora, de que la Pat.ia neces
sitava de l'esfors de tots pera redimirse.
La divisió en theta y esquerra ha donat,
a Barcelona, el trist y vergonyós resultat
de veure'l cap y casal de Catalunya en
mans deis enemics declarats de les reivin
dicacions patries. A Barcelona mateix, y en
rnolts districtes catalans, la divisió ha donat
la representació parlamentaria a6 seculars
enernics de tot lo catalá.
Es hora de reflexió y esrnena. Les ma•
teixes causes produeixen, en igualtat de
circumstancies, els mateixos efectes, y em
penyarnos en seguir dividits mentres hi
hagi l'enemic á casa, es empenyarnos en
que segueixi ell sent l'amo de Catalunya.
Acabem ab les divisions, peró sense re
negar ningú de les seves conviccions, car
aquestes serán necessaries á la Patria quan
l'enemic estigui foragitat.
Tinguem dreta y esquerra aleshores,
perque será arribada l'hora oportuna de
preguntar á Catalunya'l seu parer en lo re
ferent á política, religió y sociología.
Pero are, res de dretes ni esquerres; res
de separacions, de divisions, que Catalunya
no necessita donar la seva opinió, religiosa.
social, ni política. Lo que lo Patria necessita
es sortir victoriosa de son enemic. Y aixó
no's consegueix ab divisions, sinó ab unió.
Pera perdre, no cal Iluitar; ni tant sols
dividirse cal. Ab estarse a casa n'hi ha
prou.
Germans, l'experiencia'ns diu ben clara•
ment que sois la forsa pot salvarnos y
aquesta no la tindrem sense unió.
?No sentiu, germans de la dreta y de la
esquerra, el corc del rentordiment pels mals
que heu fet á Catalunya ab les vostres re
nyines?
Penedius, penedius y salveula á Cata
lunya.
Si ha de vestir de blanc ó de vermell ja
ho veureu després de la salvació.
JOAN LI.ORENS
TOTS
Tu, catalanista de la dre.
ta; tu catalanista de l'esque.
rra; ?no sentiu la rojer de la
vergonya á la cara, al per'.
sar que, á causa de les
divisions, homes indultes é
incivils, incapassos de regir
un poblet de mala mort, son
els que imposen á Barce.
lona Ilur voluntat despótica
y egoísta?
Ni blancs ni negres
N'hi ha que'ns voten fer ser negres,
n'hi ha que'ns voten fer ser blancs;
mes nosaltres, á la nostra!
no'ns deixem posar entrebancs;
blancs y negres al diable!
siguem purs y clars y trancs.
Som al punt de fe'una tria,
cada hú que digui'l qu'es:
el qui vulgui ser deis nostres
que's decanti dels demés;
serem pocs, peró com ptem nos;
si son' pocs, ja serem més.
Farán befa de nosaltres,
d'otegarnos provarán;
pero, terms igual qu'un roure,
les ven tades passarán
y deis cucs y de la farda
encare.ns netejarán.
Mes que avui troni y Ilampegui,
pel demá no tinguem por:
quan veiem una poncella
ja sabem que ha d'esser flor;
podem dir que tenim l'arbre
quan tenim ja la llevor.
La Ilevó'es amor de patria,
no sabem que'n sortirá;
el color de brots y tulles
pintará com pintara;
mes la soca y la brancada
será tot ben catalá.
Voten ternos blancs ó negres...
que va errada aquesta gent!
Con ens hem partit la taula,
compartirn el sentiment,
y beguem per Catalunya
y beguem pel temps vinent.
FRANCESC MATHEI
Desmentint an en herroux
METRALLA
La verdad en marcha
Els nostres Ilegidors ja se'n recordarán
d'aixó de La verdad en marcha
Era á El Progreso, que es lo mateix que
dir á can Lerroux. Va durar molt temps'Ia'
marxa de la verdad y, natural, tan marxar,
tan marxar, are no saben hont ha anat a
parar.
Sort que nosaltres ens hem donat pressa
y la veritat, malgrat la seva rnarxa, ja torna
á ser al seu lloc.
Va anar aixt la cosa.
El senyor Lerroux, en una conferencia
que va donar a la «Casa del Pueblo» la nit
del dia 18 de l'actual, va dir:
«Me está sucediendo lo que le pasaba hace
veinte siglos á Diógenes, busco un hombre que
dé la cara y no lo encuentro, sin duda porque
todos los que me calumnian sólo tienen espaldas
y no lo nombro de otra manera porque se me
iríá el pié sin querer. (Aplausos.)
»De esos hombres aun no he encontrado uno
solo que me provocase cara á cara, en la tri
buna pública, para sostener lo que contra mí se
ha dicho».
Aixó no es cert; efecte d'alló de la mar.
xa, saben? Y en Llorens no va voler com
portar que la cosa passés y va decidir posar
la veritat al seu lloc, cosa que va conseguir
facilment, dirigint al senyor Lerroux una
carta, baix certificat, que va fer pública en
la prempsa. La carta deia com segueix:
«Barcelona, 20 d'Octubre de 1910.
Sr. D. Alexandre Lerroux García.
Present.
Molt senyor meu:
A la prempsa d'ahir, y especialment á Las
Noticias hi he Ilegit que voste á la conferencia
donada el vespre del dimars á la «Casa del
Pueblo», havía atirmat que may ningú l'havía
reptat á la tribuna pública.
No ignora vosté senyor Lerroux, que sem
blant afirmació es del tot inexacta, ja que jo de
paraula, en un miting per vosté donat al café
conegut per de «La Francesa», situat al carrer
de Sant Joan de Malta de l'ex poble de Sant
Martí de Provensals, vaig invitarlo á contro
vertir, sense que vosté aceptés. Després li he
fet la mateixa invitació per escrit diferentes
vegades sense obtenir resposta; a mes l'amic
Pelegrí Llangort ha visitat y escrit á vosté va
ries vegades, obtenint sempre'l mateix resultat.
Deixar passar la manifestació de vosté sense
protestarne, y sense posar les coses en son
lloc degut, sería demostrar conformitat ab lo
que voste va dir, y tots els que en diferentes
ocasione hem reptat á vosté, apareixerfem de
vant la opinió pública, com á homes gens amics
de la veritat .
Aixis, doncs, en nom propi y de la redacció
del periódic METRALLA, que apareixerá la set
mana entrant, protesto de la seva manifestació,
y li recordo, al ensemps, que may ha acceptat
cap de les invitacions á controversia que se li
han formulat, reiterantli en aquesta ocasió el
repte de sempre.
Com que ahir no'ns fou possible trobarlo á
casa seva, hont anárem á les onze del metí, ni
parlar ab vosté á la «Casa del Pueblo» á les sis
de la tarda, per estar ja donats en aquella hora
tots els números, li faig per carta aquestes
manifestacions que esperava ferli de paraula
Havent sigut pública la seva afirmació, y
volent que la resposta á n'ella també ho sigui,
ji anuncio que la present carta la publicarem en
la prempsa d'aquesta ciutat.
En espera de la seva resposta, Ii desitja
salud son frene enemic.—Joan Llorens.»
* *
Don Benigne Varela també ha volgut
que la veritat quedes en son degut lloc y ha
publicat en El Debate del dia 22 del mes
que som la carta següent:
Madrid 21-10-10.
Sr. Director de El Debate.
Muy distinguido senor y companeto: El far
sante radical conocido por el nombre de Ale
jandro Lerroux ha mentido una vez más en
Barcelona, contestando á los que reclamaban
que explicase su conducta y su amistad sospe
chosa con el Gabinete que preside D. José Ca
nalejas.
En la «Casa del Pueblo» de Barcelona, en
un discurso donde pretendió sincerarse, pre
gutanba el otro día Lerroux:
?Dónde se hallan los que me calumnian?
Yo no veo á nadie que dé la cara.
?Que ninguno dió la cara? Pues, y yo, ?no lo
desenmascaré puntualizando todas mis acusa
cines decisivas en el libro intitulado Los que
conspiran contra el Rey, del cual se hicieron
dos ediciones en el mes de Junio?
En ese libro, yo, con mi firma, le acuso y le
desenmascaro. Pero como los infelices seduci
dos por sus predicaciones embusteras no pueden
adquirir libros que cuestan una peseta, yo me
propongo hacer en breve una edición gratuita
de 50.000 ejemplares de mi obra Los que cons
piran contra el Rey, ejemplares que serán re
partidos gratuítamente en Barcelona entre los
que oyeron á Lerroux decir que nadie le había
dado la cara.
Deseando, senor Director, haga públicos
estos renglones, ya que público fué temblé.]
el reto de Lerroux, reitérome su companero y
seguro servidor q. b. s. m., Benigno Varela.
Sic., San Bernardo, 70, pral. izquierda.
ha desorientació actual
Si l'anima catalana no estigués trempadae
al foc d'innumerables desenganys, d'afanys
infinits, d'inmensos agravis, á bona fé que
l'actual moment d'indecisió, fora més que
suficient pera fer creure que es cornensada
la descomposició, l'enrunament de l'altiva
torre que co'stant mitg segle d'esforsos ha
viem aixecat om á baluart inexpugnable
de les nostres reivindicacions.
?Qué passa á Barcelona? ?Per que's re
flexa á tota Catalunya aquesta horrorosa
confusió que fa somriure mefistofélicatnent
á noottres enemics,que creuen véurens ja en
espantosa desbandada?
?Podem donar aquest goig als miserables
que per xuclar en nostres cossos esperen ab
ansies mal dissimulades nostra total caigu
da, sense que fins á l'arrel de nostres cabells
hi pugi la rojor estigtnática de la vergonya?
?Es que podem donar per certa la ver
sió de que ha fracassat la nostra causa?
Jo no ho vull creure.
Jo no hi creuré n'entres escolti que á
l'atravessar els orgullosos pins de les nostres
montanyes el vent me parla encare ab
aquell cayent catalanesc, ab aquells udols
de protesta que recull una montanya y ab
l'eco els envia á l'altra y un altre encare
mes enllá...
Jo no hi creuré, mentres al rebotre en el
rocain de nostres platjes senti les onades
del Mediterrani, cantar un himne sublim de
revolta y maledicció...
Jo no hi creuré, mentres en les mirades
deis meus compatricis, els meus ulls hi tro
bin, quan els cerquin, Ilampecs de dignitat,
raigs d'ira, brillor d'ansies no definides...
Jo no hi creuré, mentres les bogues de
verge de les nostres germanes de patria par
lin en aquell mateix ubriagador Ilenguatge
ab que, m'acaronava la meya mare en els
fugits jorns de la meya infantesa...
Jo no hi creuré, mentres en la volta blava
que'ns cubreix hi endevini en els ensomniats
moments d'ilusió y esperansa !'are de Sant
Martí de nostra patria, cotnpaginant en
magica gama de colors el sacrossant mot
de «Ilibertat»...
No, no hi creuré, no hi podré creure
mentres no se'm provi que tota la colectivi
tat catalana sha oblidat de lo que es y de
lo que á sí mateixa's deu...
Mentrestant, jo, impenitent optimista
vull creure que l'actual moment d'indecisió
no es m'es que un passatger atac de nirvis;
una plétora de vida que fa apareixer en
condicions semipatológiques lo que no es
res més que excés de vida.
Jo, en ares del meu óptim patriotisme,
crec que lo d'avui passará, com passa la fe
bra; que aquest moment actual no es res
més que excés de vida; que ab la sang-ria
que l'enernic ha d'aplicarnos ens donarem
compte, tart ó d'hora, de que no hem anat
en lloc ab nostres infructuoses diferencies,
y espero, temps á venir, el dia august, en
que agermanats altra vegada, sense obeir
més veu que la de !Catalanst combaterem y
lluitarem per nostra patria, única y exclusiva
mestressa deis nostres ideals, y guanyarem
!oh sí, guanyarem!, per ella y no més que
per ella.
Aixó passará... passará, n'estic segur, y
altra vegada, per forsa, indefectibletnent, se
encausará'l nostre moviment; pels bramols
del vent en els boscos, per l'irat geste d'ira
deis catalans, pels cants feréstecs de les
°nades en nostres platjes y pels blaus ulls
de nostres compatricies, avui, com sempre,
hem de protestar..
?En Máura... En Moret... En Canalejas?..
?Qué hi fa?
Protestem... protestem...
SALVADOR GIBERT
Bis "soi disant" radicals
METRALLA, germana d'aquella altra que
feu desapareixer el tristement célebre go
vernador Crespo Azorin y fillola honrada
de la digníssima Tralla, al comensar avui
la tasca d'higienisació ciutadana y d'unió
patriótica, se complau en endressarvos
aquestes radies, de les quals procurarem
tréuren tots aquells adjectius encare que,
justificats potser, vos puguin molestar.
Nosaltres que ni are ni rnai hem cedit á
ningú en amor á la Democracia, nosaltres
que arreu hont hi hem aixecat una tribuna
hi hem també cedit un lloc al adversari,
nosaltres que hem buscat la polémica, la
discussió noble y enlairada y per tal objecte
hem entrat á casa l'enemic pera invitarlo á
sostindre front á front y de cara al poble
les seves apreciacions respecte als ideals Ili
beradors del Nacionalisme, nosaltres, doncs,
ens creiem ab dret suficient pera interpelar.
vos, y aixó es lo que anem á fer.
?Ab quin dret us anomeneu radicals?
?En quin programa teniu estampades,
concretades vostres aspiracions?
?En quins actes, en quines ocasions heu
donat proves de vostre radicalisme demo
crátic?
—?Els fets de Julio! dieu? Ah! no!,
aquells fets no foren obra vostra, y la prova
irrebatible la tenim en que cap deis vostres
capitostos doná la cara en aquells jorns de
perill, y !rara coincidencia! deis cinc ciuta
dans que fusellaren á Montjuic, á excepció
del policía, no n'hi hdvia cap que pertenei
xés al vostre partit.
Que entre vosaltres hi ha qui sent de
debó la República y bornes disposats á mo•
rir per ella, ?qui ho dupta?; peró cregueuho,
els que us dirigeixen y els que us represen
ten tenen tant de radicals com en Maura y
en Canalejas de republicans.
Vosaltres us enorgulliu de tindre un
quefe,'1 que seguiu ab tant fanatisme, tant á
ulls cegs, que ni sisquera us adoneu de que
us tracta com á un remat de xays; en
vosaltres la disciplina s'ha convertit en su
missió, en acatament á la voluntat despó
tica d'un home que mai en la seva vida ha
donat una sola prova del seu amor á la
Llibertat.
?Paraules? No, ciutadans, no, no son pa
raules: son veritats que no'ns refutaréu.
?Voleu una prova de lo dit? Aquí va.
Quan se discutia la llei de Jurisdiccion s
Ilei que ha portat al desterro y á presiri á
molts ciutadans, el vostre quefe, el quefe
del partit radical (?), ni la combate ni vota
en contra.
Aixó no ho negareu perque es cert, tant
cert com ho es que'l sol illumina.
?En quines barricades, en quins llocs de
perill l'heu vist al vostre caudillo?
!Ah ciutadans! Tot el radicalisme del
vostre quefe y deis seus capitostos no te
més finalitat que'l radicalisme anticatalá
En odiar á Catalunya, en arruinar Bar
celona, en dividir á la massa proletaria, en
aixó si que es radical y ben radical el vostre
quefe y el seu estat major, format casi tot
eh l per gent que ni en aquesta terra han
nascut ni en aquesta terra voten morir.
Per aixó nosaltres que devant l'orgull
foraster no'ns volem torcer, com diu el poe
ta, venim avui altra vegada á treballar per
l'unió de tots els catalans pera fer de Cata
lunya una societat radicalment ()posada á la
manera de com voldrien que fos el vostre
quefe y demés llorigada política que desde
la nzeseta'ns mana y... explota.
Us desitja salut y reflexió
EN MANELIC
PROU PACIENCIA
Si la causa de Catalunya no'ns costés
sacrificis y penes, restariem á casa com fa
temps venim fent, contemplant, encare que
ab fonda tristesa, com se destrossen els fills
d'una mateixa mare, com se bescanten é in
sulten germans ab germans ab una rabia
que, si fossin llógics, l'haurien d'emplear
combatent á l'enemic comú: al centralisme
en general y al lerrouxisme en particular.
Peró ni'l nostre amor á Catalunya ni la
nostra dignitat de catalans ens permeten
restar un moment més en silenci.
Entenem que sería cobardía, que sería
fins un crim de lesa patria que, vejent el
mal y sapiguent el remei, no sortissim altra
vegada de casa, encare que sigui exposant
nos á mils perills y á novas persecucions, á
proclamar ben alt el nostre criteri, l'únic, y
ho sostenim y sostindrem al qui vulgui,
que pot acabar ab les vergony-es presents y
futures si se'ns escolta y se'ns até.
El nostre criteri, doncs, ES D' UNIÓ,
D'UNIÓ Y D'UNIÓ, d'unió entre tots els cata
lans que tinguin vergonya, pera ensorrar,
pera triturar aixó... del lerrouxisme, que no
representa altra cosa que l'absolutisme cen
tralista, la desorganisació del proletariat, la
4 Cataluna y los Catalanes
tanas, hay más tierra de la que parece cuando solo
se considera su extensión plana. En las inmedia
. clones del mar su clima es muy templado, tierra
adentro lo es menos, y en las alturas es frio y aun
friísimo, proviniendo de aquí que en ella se den los
frutos de los paises helados, y los de paises muy
calientes. De aquí la variedad asombrosa de sus pro
ductos, que bastan para satisfacer el paladar más
exigente. Los cereales que en ella se cosechan no
son 'suficientes para el consumo de sus habitantes;
mas cuando esté terminada la obra del canal de
Urge!, las llanuras de ese territorio', que por falta de
riego es en muchos anos improductivo, remediarán
esa penuria. La exportación de frutos es en Cata
luna grande, y puede calificarse de inmensa con
respecto al vino, cuya abundancia y variedad es
asombrosa. Al lado de los vinos espirituosos y negros
del Priorato, figuran los dorados y riquísimos de la
costa; los secos del campo de Villanueva y Vendrell,
excelentes para transportar á Ultramar, los dulces y
melosos de mil otros puntos, entre los cuales gozan
de reputación muy justa el moscatel de Valls, la
malvasía de Sitjes, y los riquísimos del Ampurdán
en la provincia de Gerona, abundante también en
aceite, en castanas y pinares, que hácia Santa
Coloma de Farnés son en gran número, y de exce
lentes calidades. En la producción del vino es en
donde mas lucen la laboriosidad y el carácter em
prendedor de los habitantes, que venciendo grandes
obstáculos, y forzando digámoslo así á la naturaleza,
han plantado la vid en los más encumbrados veri
cuetos, agujereando muchas veces la roca para
resclosa inclusiu pera l'adveniment de la
República que diu defensar.
Es una qüestió de vida ó de mort. O's
va plegats, units y compactes contra'l le
rrouxisme, ó Barcelona va á la iuína, al des
crédit, á la bancarrota á passos de gegant.
Prous vergonyes! Prous sofriments! Prous
baixeses! No'n volguem sofrir més, catalans,
perque, de lo contrari, semblará que de
aquesta terra fins n'ha clesaparegut el sentit
comú, l'honra y la dignitat ciutadanes.
Que ningú plegui banderes, que cap
fracció renuncihi al seu particular modo de
pensar; peró mentres el lerrouxisme's pre
senti provocador y ab provabilitats de vic
toria, aixequem ben alta, ben dreta y ben
sola per demunt de tots una sola bandera,
la bandera de la Patria.
Aquest es el nostre criteri.
CARAGIRATS
Aquesta secció té per objecte donar á
coneixer treballs d'aquells que s'han dit
catalanistes mentres el fer de tals els donava
y que després han fet traició als ideals que
deyen defensar.
Comensem ab D. Xavier de Zengotita
que actualment escriu á El Progreso. D'ell
son els següents treballs:
DEL MEU
La nostra cobardía
La gazeta dels goril-les, l'endarrerit Pro
greso pretén presentar com una cobardía nos
tra la suspensió inesperada del viatie á Valencia.
Jo no val( pas discutir aquí si la darrera deter
minació presa pels senyors de la comissió
organisadora de la fustrada expedició fou una
mida prudent ó un desacert, lo que sí vull, es,
fer present als imbécils redactor del citat diari
que.malgrat els entrebancs, METRALLA va anar
á Valencia com hi anaren també molts altres
entussiastes companys nostres. No som, cert,
uns valerosos almogavers mes no'ns manca
empro l'energía y l'enteresa necessaries per
dar á terme les més difícils empreses.
Sil govern per boca del Sr. Ossorio feya
dir als expedicionaris !ho inconcebible desga
vell! que no responia de lo que pogués passar
y s'afanyava per altra part á desprovehirnos
de tot alió indispensable pera afrontar un pos
sible atach deis assasins que'ns menassaven,
?qué'ns calía fer, avíem d'anar pot-ser, indefen
sos á deixáns assassinar per la bretolada blas
co-lerrouxista7
Sí, fa bé El Progreso en considerar als
lerrouxians y als blasquistas més valents quels
solidaris car nosaltres estém totalment mancats
d'aquella valentía que's necessita per preparar
•¦•{1¦411¦••,¦••¦•1~
METRALLA
emboscades y cometre assassinats á traició en
la fosca de la nit...
(Del n." 21 de ~ralla. corresponent al 5 de Juliol 1908)
Lo inconcebible
L'esperit d'un lerrouxiá es un cahos de con
tradiccions.
No hi há en éll res que signifiqui equilibri
mental, reflexió ni serenitat. Parléu ab un d'
aquests sers llastimosos y prompte os conven
cereu del seu migrat intelecte; les seves opi
nions, les seves paraules, els seus fets, tot es
un enorme embull, un veritable desconcert. No
cal pas doncs tindre una gran invectiva per
criticar á una gent així. Quan volgueu comba
trels en el terreny de la discussió no teniu mes
qu'establir llurs propies afirmacions.
Veyemho sinó en un deis principals punts de
lo nostra divergencia: Els anti-solidaris ó me
llor dit els lerrouxians, donen com á rahó del
odi que tenen á la Solidaritat el fet de que
formin també part de aquesta, els carlins, aquells
que en unes guerres que ja han passat á l'His
toria feren mil barbaritats.
Acceptem quels carlins, foren selvatjes,
mes qui son, digueume, ?qui son els lerrouxians
pera poguer retreure la histórica brutalitat
deis carlins, élls els verdaders brutals, els
moders assassins, els eterns atropelladors del
dret, els fuselladors nocturs de ciutadans hon
rats?.
Y la criminalitat deis lerrouxians no es pas
d'un altre temps com ho es la deis carlins, sinó
qu'es actual, es d'are y no poden disculparsen...
!Ah, els desconcertats, els 'lastimosos le
rrouxians, guantes enormitats diuen. quants dis
barats cometen en llur inconcebible deliri de
fanátics!.—Zengowisky. (I)
(Del n.° 20 de Mefra//.. corresponet al 28 de Juny 1907)
(1) Zengowisky es el pseudAnim que usava D. Xavier
de Zengotita pera escriure á M'eh alía.
ELS LERROUXISTES
L' AJUNTAMENT
Es temps perdut, ciutadans, protestar
de l'ignominia perpetrada per la majoría de
l'Ajuntament en la qüestió Lamotte-San
José.
El San José madrileny será'l director de
la Banda Municipal.
En Lerroux ho mana, y devant del seu
ordeno y mando Barcelona, la ciutat primera
de la península ibérica, el cap y casal de
Catalunya, la perla del Mediterrá, haurá de
ajupirse y callar... callar y resignarse com
sempre... com sempre.
Quan els pobles s'abandonen, quan l'es
perit jueu sobrepuja l'amor á !a propia dig
nitat catalana, quan els fills de la terra en
C(T(ILUN(1
y- nos
C(1T(1 L(1 N ES
?Qué es Cataluna? ?Qué somos los catalanes?
.Qué papel representamos en la familia espanola?
Muchas veces nos hemos hecho estas tres pre
guntas, y allá para nuestros adentros hemos con tes
tado á ellas. Quizás hubieramos quedado satisfe
chos con esto, si el vernos un día y otro día mal co
nocidos, mal juzgados, y mal tratados en periódicos
y en discursos hablados, no se hubiesen ofendido
nuestro amor patrio, y nuestro amor propio. Por
ello, pues, querernos contestar á esas preguntas de
manera que nos oigan aquellos que nos han juzgado
sin conocernos, sin oirnos, y sin mas datos que
algunas ideas y opiniones concebidas y formadas á
priori, y á las cuales es preciso acomodar cuanto
de nosotros se dice.
No tratamos de engolfarnos en profundidades
filosóficas, y menos todavía de sondar los abismos
hores en les quals está en perill laseva dig
nitat y la seva hisenda, deserten enfront
l'enemic comú, Penemic de la Ciutat y de
la Patria, pera anar á barallarse ells ab ells,
quan un poble ha perdut així la noció de la
seva vida y de la seva honra, es llógic que'l
tirá u blavegi l'esquena á cops de fuet.
Barcelona, per culpa deis seus fills, viu
dessota la tiranía d'un déspota que paga
nostra hospitalitat escupint á pié sol al ros
tre de Catalunya.
El tirá'ns tracta com á un poble d'eu
nucs.
De les vostres protestes, músics emi
nents, orfeons, societats culturals, composi
tors, artistes y gent honrada, se'n riu l'amo,
se'n riu y fins hi gosa atropellantvos y atro
pellant la no, l'equitat y la justicia d'un
poble honrat.
No vos escarrasseu, doncs, posant de
manifest la... despreocupació de certs ho
mes, perque res conseguireu.
Els vint y vuit individus que fan de re
gidors anomenantse radicals tenen darrera
d'ells unes democrátiques estaques que cau
rien demunt les seves esquenes d'esclau
així que l'exsargento (avui amo de Barce
lona) comprengués que algun d'aquells vint
y vuit se permet tindre criteri propi.
Y devant d'aquest arg-ument molt de
mocrátic aquells individus votarán lo que'l
seu amo y senyor els imposi.
Y el seu amo no ho vol que la plassa
de director de la Banda sigui per un catalá,
encare que aquest sigui un mestre tant emi
nent com en Lamotte, proposat per un Jurat
nomenat per la propia majoria que are'l
rebutja.
Lamo mana que passant per demunt
de tot sigui en San José el director de la
Banda, y ho será pesi á Barcelona, pesi als
músics y artistes y pesi als vint regidors de
les minories qne are, com sempre, passarán
per aquesta nova imposició, sense abando
nar un lloc que ja haurien hagut d'abando
nar quan la qüestió de l'indecent despilfarro
del viatge á l'Argentina.
La gent lerrouxista ho infecta casi tot.
Si l'espera públic no's redressa, Barcelona
será una menjadora de forasters desagraits
y la Casa Comunal un hospici de lerrou
xistes.
Les solucions pera acabar ab aquestes
vergonyes entenem honradament que son
les següents:
I.a Deixarse per uns quants anys de
dretes y esquerres per lo que á l'administra
ció municipal se refereix, doncs ja's ven el
resultat vergonyós á que'ns han portat les
divisions.
2.a Retirarse del Municipi els vint re
gidors de les minories, deixant sois als vint
y vuit pera que acabin d'engreixarse y de...
acreditarse.
Si així se fa, demostrarem al mon que á
Barcelona encare hi ha vergonya.
Les mides proposades, sobretot la se
gona, comprenem que son radicals en ex
trem, pero també es en extrein radical la
despreocupació de certs subjectes, afront y
escarni del poble quels tolera.
JOAQUIM BABOT Y MOVTSENY
El nostre folletó
Avui comensem la publicació de la
obra de D. Joan Cortada, «Cataltdía y
los Catalanes», donada á llum l'any 1860
é injustament oblidada.
Nosaltres no hem de ter relogi d'una
obra que ha merescut el de distingits es
eriptors catalanistes. Ab ella, com diu el
senyor Moliné y Brasés, D. iban Cortada
tingué la primera visió del problema que
anys després havia de remoure tota Cata
lianya y esser la preocupació principal
deis governants espanyols.
AL Wia
Les vagues actuals han posat de mani
fest una vegada més la pobre organisació
del proletariat catalá.
La lluita homérica que están sostenint
els metalúrgics en defensa d'una demanda
tant justa com la rebaixa d'una hora de
treball ens ensenya que ja sería hora de que
l'obrer catalá atengués duna manera serio.
sa á la seva organisació que podria devin
dre invencible en el dia de demá.
Fa pocs dies que un redactor de la
Humanité de Paris ens preguntava ahont
era la Maison iii Peuplc, y nosaltres, averge
nyits, Ii haviem de respondre que á Barce
lona no existia la Casa del Poblé, y al objec
tarnos que á n'el] Ii havien assegurat que
sí que existia, ens vegerem obligats á expli.
carli que la tal Casa del Puebto era un centre
polític, un lloc ahont s'hi fan regidors y
diputats á senyors propietaris y burgesos,
una barricada desde ahont s'ofen y's com
bat l'Autonomia integral de Catalunya,
un lloc del que n'es fundador y amo un
senyor andalús que fa negocis ab els capi
talistes francesos y anglesos, peró de cap
manera una Casa del Poble com la de Parts,
Brusseles, Madrid, etc., etc., cases totes
fundades per l'esfors del proletariat, cases
que son á la vegada banc, refugi y tribuna
pels desheretats.
Y aixó es vergonyós per Barcelona, ciu
tat eminentment industrial.
Per sostindre una vaga ab provabilitats
d'éxit requereix á la nostra ciutat un sacri
fici incalculable per part deis proletaris.
Avui les vagues se sostenen en perjudici
deis estómacs deis vaguistes y, lo que es
pitjor, en perjudici deis estómacs deis seus
fills, sérs que en els albors de la seva vida
ja han de tastar la fel de les injusticies
socials, y en benefici solament de les Caixes
de Préstams avui, demá pels farmacéutics
y demá passat pels bagulaires.
La classe patronal ho VCII tot aixó, y
com que ella dina y sopa, s'alimenta y's
diverteix com abans, diu ab aire satisfet tot
saborejant la bona breva: deixeulos fer, quan
lafam apreti capitularán.
Y aixó s'ha d'acabar.
?Cóm?
La setmana entrant en parlarem.
PELEGRí LLANGORT
METRALLADES
En Vinaixa, l'honorable exregidor de
Valencia, ha colocat á la menjadora muni
, cipal á un germá, un cunyat, un fill ó fi
Ilastre, y are aviat hi colocará á la seva
senyora pera fer de llevadora.
No sabem si ha demanat una subvenció
pel gat y el gos, que tot podria ser, perque
han de saber senores que l'Aj untam ent també
subvenciona á gats y gossos.
, ab tot y aixó, no podem acabar ab
les rates.
Si en Cosme Vidal (a) Josep Aladern y
(bis a) Kosnióphito actués de regionalista ó de
catalanista com temps enrera, li pregunta
riem si la paraula barría es ben académica
pera aplicarla als que bescanten lo mateix
que ahir detensaven.
Parla l'emancipado.
Nadie me ha retado en la tribuna pública.
Yo... pido la palabra—respon una ven.
Y l'emanczpado, en lloc de dir que suba, fa
el sord, y's posa á parlar de que ja es ric y
de que ha arribat á l'emancipació defi
nitiva.
iVisca la barra!
Dijous apareixerá el primer nombre de
un periódic titulat Rebelión.
No creyem en la rebeldía d'una gent
que á hores d'are encare aclama corn á quefe
á un revolucionad verbalista y demócrata
fui com l'emancipado D. Alejandro.
Aixó de ser regidor de Barcelona deu
donar molt, perque hem conegut perdulari
que abans tirava del sable, vivia d fiado y
havia de quebrar, y desde que fa de regidor
la habilla, gasta cotxe á tot drap y porta
quartos al Crédit. Y lo bo es que ningú sab
de lo que fa, ni quin negoci explota.
Res... que la Casa Gran va resultant una
verdadera Córte de los milagros.
La J. de l'U. F. N. R. ja ha nomenat
junta.
Are lo quels desitgem son moltes ganes
de treballar y no de jugar á comissions y á
comités, á juntes y juntetes.
Braó, empenta, Iluita, abnegació y molt
esperit de sacrifici.
De lo contrari, tot será foc d'encenalls.
Companys de iCu-Cut!
?No podriau sospendre en benefici de la
germanor catalana la vostra campanya vi
rulenta contra l'esquerra catalana y els seus
bornes, campanya qué solzament contri
bueix á enfondir divisions entre la gran
familia catalana?
Tots els nacionalistes vos ho agrairlem,
y Catalunya també.
Don Toribio no vol sacar... la plata.
Don Toribio ritorna á América conven
sut de que l'Alejandro el feu diputat, no pels
seus mérits personals, sinó per creure que
ab dl havia descobert un altre cavall blanc.
Peró'l Dr. Sánchez Beltran de Guevara
no bada, ab tot y dirse D. Toribio.
Que vagin aprenent els badocs indí
genes.
L'excolaborador de Metralla en Xavier
de Zengotita, professor de llengües vives y
mortes, s'ha fet lerrouxista.
Ens n'alegrem. Així no haurem de per
dre més temps corretgintli les faltes grama
ticals, de sintaxis y d'ortografía, de les gneis
n'estaven curulls els seus articlets escrits
sobre paper fi, finíssim, y perfumat com el
tocador d'aquella znademoiselle que ensenya
va an en Xavierito la !lengua francesa.
Per fi, D. J. Jorge Vinaixa s'ha imposat
als vint y vuit regidors y va á Valencia en
representació de Barcelona.
METRALLA
Cataluna y los Catalanes
Ni D. Jorge podia arribar á més ni Bar- El dia 13 del vi.nent Novembre s'inau
celona á menos. gurará'l monument eregit al gran ciutadá
en Bartomeu Robert.
?Ens voten din, senyors de les minories,
quin papen representen en el Municipi?
?No valdria mes que deixessiu sois als
vint y vuit?
?No veyeu que ab vosaltres ó sense vos
abres farán lo gneis hi dongui la gana?
Dones ?per qué no ves retireu d'una ve-dua
a?
Vosaltres representen l'inmensa majo
ría del cens electoral, la majoría absoluta
dels catulans y barcelonins, y no es just ni
.digne que vos deixeu afrontar y humillar
pels representats del forasterisme, enemic
de Barcelona y de Catalunya.
de la política: lo primero es impropio de un opús
culo, lo segundo nos llevaría á un terreno muy
escabroso y resbaladizo:por más que parezca muy
llano y seguro, á juzgar por la muchedumbre de
hombres que se arrojan á él con una confianza
igual á su ignorancia. Queremos hablar muy senci
llamente á fin de que nos comprendan todos, que
no tratamos de lucir galas oratorias, ni de deslum
brar con bellezas de forma.
Tampoco es nuestro ánimo ofender ni zaherir á
nadie porque ni está en nuestro carácter, ni quere
mos malograr la bondad de nuestra causa defen
diéndola con acedía. E'preclara virtu Yantar la patria,
dice un poeta italiano, y tiene razón; mas para
hacerlo no hay necesidad de vituperar á nadie; la
alabanza de lo propio no se funda en la depresión
de lo ageno: cabe muy bien lo primero sin un ápice
de lo segundo. De los hechos narrados con verdad v
sencillez nacen la alabanza y el vituperio respec
tivos; el lector compara, y atribuye la una 6 el otro
al que en realidad lo merece.
Más lejos estarnos todavía de encender malas pa
siones, dispertar recuerdos, avivar animosidades
extinguidas: todo esto ó no conduciría á nada, ó
causaría dano. Somos catalanes y nos gloriamos de
ello; de la misma manera que un francés tiene
orgullo en ser francés, y un inglés no dejaría de
serio por todo lo del mundo; esto al fin es amor á la
patria, virtud de muchos quilates y fuerza motriz
para grandes hechos. Mas este amor á la patria no
supone odio ni enemistad hácia las tierras que no
son patria nuestra; ni aún indirectamente se traslu
cirán en este escrito semejantes pasiones.
Som al Congreso de los deputados.
L'Emiliano:—Piaro que se traiga al Parla
mento el proceso Ferrer.
Nosaltres:—Ja es mort en Ferrer; ja es
mort.
?Encare no estás content?
La República de Portugal s'afiansa y's
consolida.
?Quin dia ho podrem dir de Xauxa?
Avui fos y demá festa.
Lo que passá ahir á l'Ajuntament es una
vergonya inmensa que ha d'acabar si es que
á Barcelona encare queda algú digne.
En parlarem la vinent setmana.
NOVES
L'eminent poeta, el fervent catalanista
D. Angel Guimerá acaba d'obtindre un
nou triornf ab la seva «Andrónica», estre
nada al Principal.
No cal dir quant ens en felicitem per
ehl y per Catalunya.
Dintre pocs dies veurá la Ilum públical
primer nombre d'un quinzenari naciona
lista titulat Avant.
Avant companys y per molts anys.
L'Aplec celebrat á Lleida per l'U. F.
N. R. ha constituit un verdader éxit.
Ens en felicitem y felicitem als seus or
ganisadors.
En la Lliga Regionalista continúen les
conferencies contrals desgraciats pressu
postos den Cobián, vegentse totes elles
molt concorregudes.
La próxima, que será demá dissabte,
anirá á cárrec de D. Lluis Sedó, y la del vi
nent divendres la dará D. Joaquim Arumí.
Está en preparació un miting d'Unió
Catalana á Arenys de Mar.
Hi pendrán part elements del nostre
periódic.
Mercés á les gestions den Pene Coromi
nas han sigut posats en llibertat dos joves
que foren detinguts per vendre unes lami
nes alusives al fusellament den Ferrer.
Per excés d'original hem hagut de reti
rar, ja compost, el primer article d'una
serie titulada «Catalunya Inventora». Ani
rá la setmana entrant.
A l'hora de tancar la present edició,
D. Alexandre Lerroux y Garcia encare no
ha contestat al repte que li Ilensá pública
ment el nostre director D. Joan Llorens.
La Redacció y Administració
d'aquest periódic no tenen res
que veure ab la Redacció y Ad
ministració de la desapareguda
METRALLA, malgrat redactar
y colaborar en el nostre setma
nari alguns deis redactors y els
iniciadors de la mentada ME
TRALLA.
Imp. ABADAL-Tallers, 18, Barcelona
Cataluna y los Catalanes 3
Si para sincerarnos hemos de hacer mención de
agravios no los citaremos como tales; será preciso
referirlos, más de seguro lo hemos de hacer sin
acrimonia en la intención, ni en el lenguaje. El
amor á la patria no ha de suscitar contra nosotros
ni un adversario, ni dar ocasión á una queja, y si
por mal de la flaqueza humana llegáramos á faltar
al más esquisito comedimiento, de ignorancia po
dremos haber pecado, de malicia nunca.
Terminaremos esta introducción diciendo que
no nos hemos propuesto escribir un libro, sino re
dactar y ordena.; unos apuntes sueltos, que bene
ficiados por quien sepa más que nosotros, pueden
acaso producir una obrita de algun mérito. Ojalá
haya quien se dedique á ejecutarlo para gloria del
bello país que nos cuenta entre sus hijos.
?Qué es Cataluna?
Comprendiendo en este nombre las cuatro pro
vincias de Gerona, Barcelona, Tarragona y Lérida,
en que hoy está oficialmente dividido el Principado
de Cataluna, se halla esta tierra encerrada entre los
Pirineos, Aragón, Valencia y el Mediterráneo. El
Pirineo la separa de Francia, con la cual está desde
muchos siglos en íntimas relaciones, unas veces de
guerra, otras de amistad, de comercio y de costum
bres. Y aun hubo tiempo en que salvando esa
muralla se metió por Francia tierra adentro, y po
seyó allí dilatados territorios. La extensión de
Cataluna es poca; más como el terreno es suma
mente quebrado, y casi todo él está cuajado de mon