Nova Tralla, La. Núm. 2 (4 des. 1907)

              a
r
r
s
s
A
a
I
s
e
e
a
s
o
e
1I
e
8ARCELONA 4 DECEMBRE 1907
R.edacció ¡ Hd m(n{stnció
Carre':.. Rmple, 40, pral.
NoVA
ANY I.-NUM. 2
SortirA 'Is Dimecres ,
Volém la llengüa catalana ab caracter o(¡'cial i que catalans sían tots els que a Catalu1tya desempenyin carrecs publics; volém
Corts Catalanes, no sols pera estatuir nostre dret i lleis civils, sino tot lo qu.e ts refereix i a l( organisació interior de nostra terra; volém que
catalans s{an els jutges i magistrats t que a Catalunya (s fallin en última instancia (ls plets i causes, volém ser arbitres de nostra adminis-tració,
volem.
(~el manifest de la Unió Catalanista de 16 de Mars de 1897).
AL VRIMBR Ple BSTBLLA
ó
•
Els uns:-¿Aixó es llibertat de pensament i d'imprenta?
Els altres: -Sí, señor; pero esto son las reglas de las leyes dictadas para asegurar tan sacralísimos é impres-cindibles
derechos.
Article 13 de la Constituci6 de l( Estat,
« Todo espuñol tiene dereCf,W de emt"ttlr 'b7 r emen t e sus ¿'i ueY floSpin.'u lIes, ya de palabra, f'' 'Il pm' ('saito ,
Article I4 de la mateixa Constituci6.
LrlS leyes dictardn)as reglas oportwlas para asegw'al' d los esp'lllo!es con. el respeto reciproc() t/e lu.'1 rierechos qu./j Sd ips reconoce.
2
~VI
La sobtada desgracia qUi ens
caigué a sobre, ab l' empresona­ment
de llostre Director y d'un
dels demés companys de Redacció,
han SJgut la causa d'un ert des­gavell,
natural é inevitable en sem­blants
cassos fins que passats los
primers moments i restablerta la
normalitat del trevall, poden tor­nar
las tascas pel mateix camí i ab
la regularitat que desde 'I comen­samenl
tenian senyalada,
Degut a las esphcadas forluitas
circun::itancias, del tot agenas a la
voluntat d'aquesta Redacció, ha­vem
topat ab serias dificultat pera
la confecció del present nombre,
fins qu' ab constancia i bon zel,
tinguerem la sort de vencerlas lo­tas
per los treva lis di avui en
avant; mes sens que per aixó hagi
pogut deixar de ressentirsenla pre­paració
d'aquesta tirada, la qual
forsosament haura de sortir ab
greus defectes, q\l.! supliquem i
esperém sabran dispensarnos els
n03tres llegidors, fentse can-ec de
las causas origmarias.
LA REDACCIÓ,
Ja hi som
Si ~enyors, mes aviat haguessem VUI~UI fer
acte de presencia que mes a\ iat hauriem rebUI
¿y tOL per qué? Ho ignorém encara, El cas es que
després de sorur al públich LA NOVA TULLA Y
a les dugues hores d'haber sortit, la policia Ja re­cullla
els pocs exemplars que quedaven en mans
dels venedors i d'algún xicot y per fi determinA
anar a l'imprenta aont ja no troba me~ que 7Ó!!3
exemplars i cncar perque eren inútils,
Es clar que de \'olguer lo poble el nostre núme­ro
no podia faltar qui tingués,sane de po eir, en
que no fo~ mes que condicionalment les nostre
pobre~ persones, i al ensen dema de la sortida
del periodic ja hi había qui's cuidabol. de bu car
nostre estimal dIrector proce3sat nada menos que
per la jusLÍcia militar, i com que no som pas gent
que linguém d'amagar la cara per ningú no costa.
pas gaire trobaria, y després de quedar prés ) com
qualsevulga revenlador de pisos passa lligat colse
a colse de cap a cap de la Rambla: es curiós i si
no fos rabia faria riure que a un carterista se li
tinga l'aten~'ió de portarIa en cotxe y a un home
honrat que no ha fet cap mes falta que l'estimlf
a Catalunya i volguerho manifestar aixb s'el trac­ti
d'aque;¡a manera,
Segurament creyentque no hi esta\'em prou b~n
representats a la model determinaren ferhi anar
uu altre company volgut, en Arístides Danyans
que' fou pres a la Plassl reial y qu.!.nt m~nys ho
creycmni ell ni n05altre" Nocal dir que ni al un ni
al altre o mes ben dit a tots do;, no els mancan els
cuidados qu's mereix~n Y clda dia d'onL~ a dOlze
s'hi reuneix un e tol d: CJ n.>.1n/> q 1: a falla
d'altres mdls els f.in pl,sar un.1 h)rci enco­ratjantlos
en lo poch que ho han de mene~ter
en honor a la yeritat, y ajudant ab son esfors a
que els siga mes p)rttdvr el seJ pltriotic cau ti -
ver!.
LA aVA TRAU-\
Y aqui 'ns teniu, estimats llegidors, esperant
que'ns toqui l'hora a nos:lItres dc felshi de com­panys;
pro ho esperem sense rezels, screnament y
sense defallir: ab la seren:tat del qui sab que cum­pleix
un deber i ab l'ardidesa del qui confia en
el triomf de l'ideal; d'aquest mateix ideal qU¡¡ de­fen:.
am y defensarém fins A morir, A la pressó ó A
fora desde 'I periódich i de de 'Imitin, confiant
en que cuant arribi per nosaltres la darrera hora,
tindrém Ja A Catalunya present l'autonomia inte­gral
aqueixa necessitat que lan temps hA dema­nem
inútilment.
Empresonaréu nostres cossos, més l'esperit
quedarA invencible,
IVisca Catalunya,l
Acaben de oumplírse'ls 6 auys de la 100rt
del il-lustl'e polític català, l'~xzimi autor de
eLes N aclonalitat!:t, el venerable Francesc
Pi i Margall.
No entt'a en .nostre prvpóait rdr sa necrolo­gia
ni esm~otar els fets de mes trascendenci a
de Ja. seva vida, perque pl'OU ¡,:on~guts son ja
de tots eld bons naciooalist~s, Sómbl'ado l'
infatigable de la. llevor dd deslliuraoça pa­tria,
recol'regué en bell romiatje les ter l'es
hispàniques, pera els CBl'ds i esbarzers, et
rocatge, les aus malestrugues, li a1'I'ebataren
sa tasca tan feconda pel'a l'anmi:-, solzamenl
en nostl'a Cl:1talunya granA amb ufa.nl:1 pro­duhint
ahondor de fruit patri.
Com a entusiasta vident, preconissA belles
ooses pera Jo patrla. en días no lIunyaos,
Ba.ixà a la tomtoa vell, pero de COI' jove i
aimador de les aurloles jovenlvoles,
L~ NOVA TR~LL,A al endreçlldi el gentil ra­mel:
de orisantémes de ses mes cordials aCec­ei6ns,
prega. a tots els bons cata.lans 00 obli­den
ses virtuts eíviqU6s i patl'ies ui'ls sRoito­sos
cancells que pera. la. benhaurança de
Catalunya'ns deixa. com a.1liesoDs d'uo estel
tilllejaot de<laplirescut en nOSl1'e eofosquit
firma ment,
Sabí d' Arana - Goiri
El 25 de Novembl'e'ls nostres amichs, els
nacionalistes de l'endola.da Euzka.di, conme­moraren
el trist aoiversa.t'i delllpóstol dels
seus ideals de redempció quin llom encapsa
la. aq uestes ratllp.s,
D'unll ternle9ll de cooviocclóns vel'ament
mara vellosa, fou el Cllp devu.nter del naclo­oalisme
vasc,
'L'Is fe!'l'os delll. presó, ni 111. pèl'dua del
seu pervlndl'e, oi Ja confiscaCIÓ dels seU8
bens, el pogueren rdr torsar del camí que
había emp1'ès pel' la deslliu~aoça. de Ja seva
terra.,
Com ai mant de les ciencies el plofllrAn
totes les persones cultes, com 1.1. conceller i
amic, no l'ublld/lrAn els seus complltl'iotl!.S ¡
eom a \'asc de so ~a-arrel, 1'l.I.dmÍl'arem
eternllment els que sentim ansies de redemp­ció
patria,
A n'el setmanari Aberri dd Bilba.o, endre,
cem nOSLl'e mes sentit condol pl'egll.ntlshl que
a la corona de llorer que'ls seus companys
Il haurAn teiXIt, hi jll(]~'eixin el brot que'ls
hi envia LA. ¿ 'OVA TRALLA com a expressió
ferma del amor que seLltlm pels seus ideulll,
JURDl DE VILLAltRoEL
Renaixement
...,..._-= ==-c===---
, Hi ha en un re.:ú d'aque~ta ciutat, un barri
tant arreconat y lant necessítat de tot lo que ~igui
desenrotllament, que pOber no ho sembla que
tant necessitat n 'estigui.
Aquu.t barri tat arreconat)' tant ne.:esitat de
lot, es el que encare s'anomena entre sos
habitants per l'Os/la ..
En aquest poble tant diferent de lo que es com
de lo que sembla, la necessitat hi campeja per
tots cantons; alll hi hA la necessitat del viure, la
del bellugarse, la d'higiene, la de vanitat, la de
cultura .\ la pitjor de totas las necessitats: la de
coneíxer al qu.'es parla y al qu'es tracta,
Allí, en aquell barri, que cinquanta any'
enrrera era ell, era l 'UslÍa" hi veuréu avuy tot lo
que pitjor sigui pera veure, tot lo més e~trany,
lo únich que no hi veureu serA lo d'allí, l'Anima
del barri ó del poblt!, perquè sl bé per qüestions
d'urbanisació es barri, quan <:n son e ·tat natural
de llegltimitat estaba, era com un poble,
¿Y no es ben trist que tot lo que lé \'ida
propia, tal lo que té personalitat, la tingui oc
perdre per la manca d'Anim, per la necessitat
d'energia?, sr que hu és de trist, y més que trist
vergonyó~, Y entre tots ó alguns dels que ~aben
coneixer que la Harceloneta estA mancada de la
seva vida, de les seves costums -' de sos usatges,
no n'hi ha cap que s'atre\'eixi a descobriro, no
hi hA níngú que vulga reivindicaria?, Perquè?
no es ben llasti mós, veure en lloch del casal del
bon pescador, del bon menestral, del ai\erit
fadrí, la figura estrambjtica d'un foraster ab
faixa fins al co4,l, plè el cervell d'alcohol y el
cós de rabia, no fa cargolar d'ira toparse a tots
moments y a tOles hores ab un aixam de gent
estranya de tots paissos que fa renaixer en terra
verje la característica més descarnada de podrits
penjolls y costums baixas?, SI, y milt voltas sl.
que son vergon.l'0sas -' baixas aitals manifes­tacions,
La gent d'allí, els de l'Dst/a, els de bona pasta,
han lestat muts y plegats de brassos durant una
quarentena d'anys y ja ni hi hagut prou pera que
en tot aquest temps lo que era recon et perfecte,
lo que s'admiraba per tlpich, lo que tenfa vida pro­pia,
y vida podia fer, loque era una mena de poblet
ocupat tot per gent que vivia ab una germanor
tant ¡.;rany lant per fecte que fins es confonia, hagi
arribat A lo que es avu): un de tants barris
carregats de e~tranyeses, al que confonen a
la vi ·ta oel foraster lo que es veritable,
un recó brut de la ciutat ant sols sembla
que pugui anari a viure tot lo que vé
esma perdul dels mals poblats, un trossel de
ciutat ont hi h3. magatzemada la pobrissalla
perduda y esbotzada,
Tots ó part dels que restaren ple!(ats de brassos
devant l'invasió d'aquest podrimaner, no hi son,
els quins han quedat es als qui toca fer l'espurgada
ó sanejament. Si els que queden )' que tenen
calent eo el cen'ell el verdader poble de la Bar­celoneta,
es veuen ja mancats de tota for a pera
ferlo renaixer, jo, ab ma poca valúa, ab tot cI
meu petit saber ) esmersant totas més dèbils
forsas, repto a tot l'clement jove d'aquest barri
pera \'eure si posanti tot ell lo poch que hi poso
jo,ó lo moltque elt tingUI, arribem A /'c¡'¡'lIJdicarlo,
li. tornaria A fer esser lo que era, lo que tc d'esser
tot lo que ha sigut, tot lo que deu haber de esser,
Una colectlvitat hi hA, que es quina sembla
la encarregada de la feyna de que vos parlaba,
sl creyeu un dret el fer reviure l'obra dels vostres
avant passats; ja ho sabm, son ben obertes Ics
porte~ pera tots plegats; tres lemas o~tenta que
son quins)poden encoratjarvos al millor caml del
salvament: Nacionalisme, Democratfa y I{L'­pública,
J, SANsOLt VKRDIER,
Barceloneta, Decembre 19°7,
ESCLtAVITUT
Som en el sigle xx, sigle en que s'haurran
de donar la ma tots els pobles de la terra
pera conseguir l'imperi de la pau; en el sigle
en que l'intel1igencia t.humana tot ho ana­lisa,
en que sembla sortir del cor dels homes
un crit de llibertat <Iu'els revolta contra la
vellas il1stitución i el· fa lluitar p ra abolir
lo que ,topo a al de en trotllo progressiu de
la societat.
[ no ob tant i ,es'er un fet re I que el
pre ent sigle e destinat a transformacións
de general interé , de fort sanejament pera
qu le actuals orrupci6n le conv rteixin
en ferma di ciplin ba e de tota orgQni ació,
l' c1avitut, aqu ... t fla~ 11 qu'ha a otat li
l'humanitat ab mé 6 ab meny inten itat y
ab forma mé ó meny diferents segón -I
temp , existeix,
E clar que no 'm refer ixo li l'e clavitut
of rla pel súbdit romdn ,sinó li una altr·
cIa, e d'e clavitut. li l'e tavitut del poble,
L'E tat ab tota la seVa funest' con e­qüencias,
imprimeix un ag 11 de manifesta
tiranIa. que converteix en claus al 'eu
subordinats, fentlo acatar a la força les se­vas
determinaci6ns, ens tenir per res en
compte l'esperit del poble quina direcció li
stara encomenada, LJey' uniformistas son
dictadas li cada moment per aplicarlas li di­versitat
de nación , que malgrat l'interé de
l'E tat en igualarlas en tot, 11 co tums,
llengUa, etc" son en la realitat completa­m
nt diferentas en llur manera d' s r,
D'aqur neixen les desovinen a entre ls
pobles i l'E tat; d'aqur pr vé aquesta ob r­ta
rebe1i6 que ajunta li tots lo fills de Cata­lunya
pera oposarse al capritxo del centra­li
me. d'aquí en ff la lIuyta empenyada entre
éll que agabella indiferentement les a 'pira­ci6n
de tot el e panyol • ab nosa1tr s, qui­nes
a piracións on compl tament diferente
de les aspiración del demés,
No es vol reconeix er la per onalitat de les
regi6ns.y aquest mal ntés, aql1e ta mala fé,
ocasiona y oca ionara grans antagoni mes.
que ab el temps potser no s'podran destruir
malgrat tots els bons intents qu' s posin en
joc pera conseguirho,
Un poble, que te conciencia de lo que s,
no s'acontenta ab imposici6ns estranyes d
cap mena, Catalunya que sofreix aquexta in­ju
ta esclavitut, demana l1ib rtat.
CUETA PETI'}',
Començant la campanya
Essent uu del fius primordials dcl nostre
periódIc la. pl'op/Jgaoda nnolooallsta fona­meotl\
otla dO la InsLruccló dels ools di avui,
('atalllns del damà, axcltem Il tots els que de
debó sentilJ els ideals patris, Ilo que envlln ela
sens fills i al~ seU9 allegnts ll. les E coles Ca­tallmes,
honL hi trovlu'{¡n una ensenyaoç '\
racional, complerta i lUetódicu.,
l seguint aquets propósits, pub1icarém seL­man¡.
lmeoc els anuncie de les escoles cata­l'lnes
per distrl etes f
(!aralans del
Districte 111
ellvieu vo U'es fills A IliS
ESCOllES CA. T AllAN,ES
del
e, AMPLE, 40, PRAL.
E1tlellança pl'imaria - Comerç - Idioma.
ClUII811 graluite. pera obrar.
LI içunl nocturne.
Col~'egi Oe Sta. Eularia
pera noies
e, Boria i Arcs de En Coromines
Ensen~lSn<r8 primaris
lliçons d'adorno
p
p
n
p
tl
a
i' l'
d
d'
ca
lo
tlll
pa
Ja
ca
fe)
lla
CI
del
l'Oli
tes
\'c
j
tre
"gl
ab
¿'
que
'On­pler
n ,
'la
e
~.
UN DEVER!!
ICatalans! Els nostres casals se troven in­vadits
per I(om bra sinistra de la dissort i molts
eors bateguen am tristor devant la desgl'acia
que 'ls afligeix els ulls i eorrogeixen per les
lIAgrlmes, i 'Is punys se clouen demanant jus.
tiois; pel'o, .. endevades! La protesta anirA
endreçada l'lla Companyia de ferrocarrils del
Nord, qui depurarA pausada .. , lentament les
responsabilItats, i després de molta tramita
procedements, decretarA la cesanlia d1algún
pobre guarda agulles ó d' algúu peó cllmi.
ner, com si aquets infelissos fossin els res­ponsables
de la 3atAstrofe que embooalla
de nou la nostra Patria, Res hi fà que l'
&()olttelxement estigués pronosticat, que ' Is
pobles dels contorns clamessin 11:1. propera
desfeta .. Q<le 'I pon de Riudecanyes l' ha.
guessin apuntalat am troços de fusta la Di­visió
de ferrocarrils, aquest orgue burocratio,
L') al/d dall d'per qué sel'veix sinó ha de
cumplir 11\. seva. comanda; que es la de ins­peocionar
l 'tlstat de les xarxes carrileres?
¿Per qué xuclen del ~ressupost, cantitats tan
cresoudes sinó han de vetllar per la segure·
tat dels que viat jeu?
iAhl si en lloch d'uua Oompanyia forta i
adinerada 's tractés d'una empresa petita
i d'utilitat pública, ó que hagués per oljeote
la educació popular, ab quin afany no vet­lJarian
els fuucionaris públlchs, els orga.
nismes de la burocracia, perque no s'extral­limités
ó no fallés el tembre Ó 'I tant de con­tribució'
etc,
IPero, la Oompanyia del Nort! "
lilDeu ens enguartl!!
Demà 's repetirA l'enfonzament en un
altre pont, d'aqui un mes en un terraple, ....
j'l Govern prometerA solemnialment que
lar4 investigacions, que exigirA responsabl
Jitats, i les coses continuarAn com si res
hagués pas~at, i les families ploraran nous
fills seus i l 'humanitat més víctimes ,
Oatalans: ¿Sabrem_ cum plir nostre dever,
de ciutadans, d'homes de conciencia?
VIOENS OASTELLS LLADÓ.
Amor Patri
Catalunya sucumbl; i al caurer, una estremi­t
de fredor se passeija pel cor dels bons cata-s,
Ells prou veyan l'avinguda malvestadora
l'un espectacle de c:orrupció que sols portaba
com a únich fí, primer, lo desvirtuament de to~
lo que caracteriçaba la naturalessa de la vida ca­lala'na,
i després l'anulament de nostre volguda
patria, Passa lo primer, es cert, més si hal ograren,
ja mii loararan lo segón, ans l'adestral s'os­cara
en I;s mans del butxl, que arribar IÍ les
fondarias ahónt s'arrapen las arrels de ahónt bro­lIan
l'anima d'un poble i el caracter d'una rassa,
Per aixó després de tristes jornadas de lluita,
Catalunya' ensopida sota 'I pes d'un esclavatje
demigrant, se la cregué morta,
A n'els catalans se'ls hi busca una nova mare,
Aquesta mare tenia moltas fillas, Germanetes
'vo¡b'udt:~ que encuriosides i ent~e joguinas i xís­tes
on iosos, ens ficaren lo dit a la boca pera
veurer si mosegavem ,
IOh, mare meva, que pretens inculcar en nos­lIres
cors, un amor cap a tú que'ns fasi dignes de
IfiRurar al entorn de tas altres fillas ~ue t'estimen
lat; els ullS cluchs i vendats no conelxentel
¿Seguiras ab nosaltres l'exe mple de nostre ~are,
Ique morta i tot guarda encar en sos lIabls un
lsomrris d'amor per aquells que la feren rica i
Iplena? IOh, si, feshol IQuín horror, si fessis ab
l~oSaltres la feyna d' una madastra! Dihuen que
la madastra, no se li busquin petons d'ale-
LA NOVA 'l'RALLA
gria, ni cancles de enamorament, ni paraules
surtides de boca jayosa i riallera; diuhen que no
si troben més que bufechs de gclosa hipocresia i
dihuen, també, que son cor es una paret insen­sible,
i que las festes d'infant, no en'tran ¡amay
en son pit, IQuína lluita de martiris sufriría nos­tre
cor, al veurer i contemplar que mentrestlÍn a
n'els fills que son sangl de ta sang, a n'cls fills
que ab tú s'asemblan, que com tú parlen y com
tú pensan, te'ls mirarías fit a fit, te'ls guOaytarias
ansiada, contemplarías estatica sos perfils de be­lIeza
i escoltarías obcecada sos paraules rialleras ....
IQOanta anyoranza allavors. envers nostre mare
morta que aixis també 'ns acariciaba,
I cónten, per,fí de la madastra, que qUant l'in­gin)',
el talent i las qualitats del fillastre superan
a las de sos fills. mimats, dihuen, que un esclat
de rabiai i enveja surt de son cor; y qUant després
de cxclarli tota la suor de sas energias, logra
Ilensarlo al més denigrant esclavatjc, dihuen,
que allavors .. " canta victoria,
IOh, no, mare meva, no hu vulguis esser aixisl
Guardans com a fills diferents de tú, si \'ols,
peró com a fills que aborrim a la mort, que'ns
apartém de la quietut, que refujim l'estanca­ment
y que aném en busca de la llum, del tre­vall
y de la vida,
Peró, ah, que per l'orella esquerra hem sentit
remors confosos per lo llunyans, de que'ns volen
aclaparar nostre propietat y nostres elemens de
riquesa; de qué'ns volen arrebassar traidorament,
lo qué'ns queda de nostres Ileys civils; de que
tas fillas mimadas ens insultin i ens escarneixen
perque nostre llengUa no vilbra tan com la nos­tre,
I que devant de tanta befa, quedém nosal­tres
sols, ben sols, pera defensarnos; tothom eno
abandona,
lA Catalunya se la cregué mortal
ICatalunya ne es mortal ICatalunya "iul
IVisca Catalunya!
IOh, dolza Catalunya, quina anyoranza sen­tlam
envers, las cari cies afalagadoras d'une
marel
LL, CANTACLAR,
Barcelona, 27 de Novembre de Ig07,
Invocacio
iOh! Genfs de les causes justicieres!
Musses de l'alt imperi del Parnés;
Sfrenes qu'encanteu, fades rialleres;
Esperits que per l'éter obriu pas;
Deus mitologies que pobleu esferes,
ajudeunos a lluitar sense un fracés;
ajudeunos, que ab viva ansia s'os demana
justicia per la terra catalana,
Mireu ingenís sers, nostre esclavatge
qu'aprop dos segles fa dem unt portem
descarregueltnos del feixuc bagatge
que cansats de sofrir, no mes volem
qu'els homes d'eix terrer sentim coratge
i mí! voltes justicia os demanem,
A vosaltres s'os invoca iinmortals Deus
feu que Catalunya obtinguf los seus drets!
A. de la S,
Las mismas leyes. etc. etc.
Si ab la força de nostres pulmons cridém
contra aqueixa escepcional lIey malanome­nade
de jurisdicción8, es precisament per
lo que te d'escepcional; forjada espressa
ment contra 'lI! catalans, es inútil que s'ens
diga que rejeix para todoB lOB IJBpall.ollJB,
mentres aqueixos mots no s'ens demostl'Ïn,
nosal8tre~ seguirém cridant: I Es furs a !.. ,
Podriem copiar A dotzenas articles publi­cats
i periódichs madl'i1euys, que A s~r per
tots Rqueix uka8s's trobarlam llurs direc­tors
reixa.s endins; pro nó, élls poden al'ras­sar
nostre terrer i extendrehi une capa de
sal, élls poden escriure: EI'a. catalana, élls
poden fusellarnos per l'eijpatlla, élls .. , po­den
fernos lo que 'ls dongui la gana; al cap
i al fí son els que manen.
JOSEPH GARRIGA
NOVES
A la Redacció de la No VA TRALLA,
Escrich aq uesta, per donaroos la meva més
coral enhorabona, per l'aparició del vostre set­manari,
Avant i pit que mai YOS faltara el can­cans
dels catalans de cor,
-Els nacionalistes p, Qulnlane i p, Llangort
han siguts condemnats pels tribunals,
Sentim el contrAtemps,
-El nostre amic En Joan Barbara dona una con.
fel'eneia on el C, N, R, de la Barceloneta, parlant
arn juste8a de concepte de la taSCIl pedagógica en
lloc del bon CIOmpany empresonat I<~n Arístides
Danyants,
-Hem rebut la crida de convit dels bons com­panys
de Las joventu's repnblicanes pera 'I primer
CongJ'és Catal a que den celebral'se ben aviat, Els
noms dels ponents i 'Is temes a tractar pl'oven beu
palesçllmen la impol'tallcia que reve8tÍl'A l'acte, Pro·
cUl'arém delell'al' representación del periodio pera
assistil'hi. Mercés del cartell de convit,
-EssentllOs impossi ble contestar p8l'ticularmcllt
al grftn nombre d'associacións, periodics i amics
qu'ens han fet avinent 80n cOI'al afecte en"oraja
santoos en la campanya, ho fem desà' aqueste8 pla­nes,
remerciantels am tota l'anima amb aqueats
mots Avant Visca Catalunya ,
Molt hi ha que parlar referent a aq uest assu m pte
y molt que criticar sobre 'I mateix,
Barcelona la cap devantera del mohiment nacio­nalista
la ciutat del progrésy de las innovacion sia
que porta la batuta de 'I intelectualisme modern
dins Catalunya ja en cienO¡as, ars, literatura y tot
lo que tendeix a progressi u; se trova avuy orfana
de la carecterística de 'I seu modo de ser, aixó es,
de «Teatre li ric catalé.», y al ensemps per sa vergo­nya,
's veu invadida per aquesta neulada que ab
el nom de Género chico ve a fer las delicias del
públic acaparan tots 'ls teatres de la ciutat pera
sagellar en ells totas las malas passions y baixesas
que engendran (salvo contadas escepcions) aqueix
cumul d' escribidors que s' han acoblat a la meseta
formant un trI/si y obligant a las empresas a no
fer altres obras que estigu in faltadas del lIIarchamo
de la aduana centrali y 'I public hi va y ho riu, y
ho aplaudeix (a falta d'altre cosa) com si 's trac­tes
de quelcom ¿y tot, per qué? sencillament per
que 'I public busca distracció y a falta d'altre
cosa pren lo que li donan,
¿Y jo pregunto? de qui es culpa aixó que tin­guem
de veurens invadits d' aquestalpesta y no po­guem
combatrela ab nosrres forsas crean el «teatre
catalA»?,No estem faltats de poetas, músics, actors,
autors ab obras escritas yarxivadas per falta de
mercat que sols esperan ocasió de darse a llum,
doncs que falta? public! No? aquest ja 'I tenim, Lo
que jo crech que ral ta es sols bona voluntad per
part de tots, no crec nessesari lo crear com issions
jestores per durho a cap nó? basta tant sels que
surti una empresa entussiasta que s' ho proposi y
jan i ha prou, Bon exemple tenim ab el Principali
basta que 'n Granér s' ho proposés y sortís a efec­te,
Aveny ja conta ab un public escullid é intelec­tual,
nosaltres no aspirem li tant 'ns basta lo
que Cs nomena public general no ab la pretenció
de darii ensenyansas sinó deleitarlo fentli passar lo
temps agradablement. AI crear ó més ben dit re­naixer
el «Teatre liric» s' ha de tenir molt;en cem­te
no recaure en lo que ' I public en diu seba
s' ha de fer un teatre per tethom s' ha de mirar
enrrera, y recordar los temps de l' antic «Tivoli»
pera revestinlo de l' atmósfera moderna que avuy
pri\'a, No concretantnos a fer sols cuadros de nos­tres
costums, el camp ha d'esser més estens y
variat.
Aquest es nostre criteri, sens que 'ns domini cap
mira egoista y si un gran ca,rinyo a las casas de la
terra y li nostra parla, y prou per avuy ,
CORRESPONDENCIR
Alsaprem, Molina de Rey: Pl'oclll'arém ane·
glal'ho,
J, 0, Ja ven que l'hi fem l'on OI' de publicarlhl.
Si aprengués une miqueta d'ortogl'afia, ilO hi serCa
de mElI,
M. dels D, p, i M, Envsiin quelcom,
e 3
X, y, No 'ns convé,
M, N, A la pressó ja ni tenim dos,
Lerrux II. Vaya buenu,
Federal. Aqu( tots som homes, sl s'en vol con­vElncer
viogui, qne aqul l'esperóm,,, al8entat8,
IC, N, Si '. firmés fton nom, far(am un pen8a'
ment,
M, G, ¿Qné '8 eren qne es'l\ derogada la lIey
de Jurhdiccións? '
J. M, Més endevant, potser,
M, E, V08té anirA {lla pre8&Ó,
Queden cartes per contestar,
:l'uefa des
No podem do cap maneu, estRr conformes ab la
obra d'en Benavente que's titula Toda, .Qlna. uno,!
En tot C&8 .aran uno,'
Diuen que's diu que al concr.zo hi ha gran
entussiasme¡ pera no enearal'nos ab el filcal no
diem per que,
Ah! me descu(daba dir que 'I Brusi segueix fent el
burro,
Cada cosa al seu temps, y com siga que per que
som pobres, la Ju,ti.ia se creya que no teniem
abrichs ha decidit tancarnos a tots,
Desprea del siti permanent a que estem sotmesos
desde qne ioh iufeliz a+eutorero! va sortir uostre
periodich, no 8Ilbém compendrel' com ab tanta viii­lancia
se cometen tanta. JI tanta I robo. IÍII ur
habido8 lo. autor .. ,
Ab tot, gr,ans mercés per que eMar que pobreta
no,plll'XO deixa d'agradarnos el que's pl'enguin tant
cUldado per la llostra,,, salut,
Nostre estimat director en Manel FelIn malll'rat
lea promeses de que serCa ben tractat, d'un alt
emple~t, va aer portat agarrotat com un vulgar
Cal'tOl'lsta, Moltas gl'aoias senyol' poliglota,
N o Be sab a horas d'ara sl en nofre vindra ab
conpanyia o sense,
Vejin si'nte d'importancia aixó
F.I funest autol' del ukase lIey de Jurfs, eo S,­gui,
m1tndo l'altre dIa en el congl'és estaba roman­tic~
y cabalJeresc cantant un himne a l'hidalguia y
qUixotisme al eDserups que despreciaba a Catalunya
y la tracta be con 'lDcubiarta y !1Itlodio,a fra" de
egoista y juehua (qnln pecat) sense que uingú l'hi
digues anticatalA,
Auunci Incobrable,
J oven distinguido con 35 duros mensua les
atmitira protecciòn de cualqlliel' benabmte cou
obl'as anticatalanas, Inuti! sin tal l'equisito,
A les Corta discuteixon un pl'ojecte de Il.~y desti.
nat à restrenyer l'emigració que despobla las menys
mortas de las regions pUl'ament agl'icolas
I A pl'opósit d' Ilques\a didcui3ió, aqnell bonifllci
de senyor Burell, q ne de tot entent i par tos se fica,
contestant als planys dels Diputats a qui 'I projecte
no convencia dg que per la 80la virtualitat la \lmi'
gració quedés aturada, diguó que .fI la patria l'es
se l' hi endonava de que la gent se 'n anessin¡ per.
que A la patri a tan bé se la serveix desde dins com
desde fOl'a las fl'ontel'as. ,
¿Qué deu esser i deu signifioar, qné deurA entSl1'
dl'er per patr!a el senyor Bnrell?
Ja ho veig¡ per aquest senyor, com per molta al.
tl'es, la patri a 80lament per ells té concl'euió real i
efectiva, La pa'ria, seguint aytala conceptes, no es
mes que '1 trós de terra !lles Ó menys erma, mos ó
menys poblada ae gent pa~ient y resill'nada à dei.
xarse esquilar deade ~hdrld per los Burells y ~jll'_
dem furfuril de la poliqneria madrilenya,
H.m notat qne 'I periodlc de D. Olodoaldo Sntt,
mol manso els dilluns tractan de C088S de Oatalnnya
Potsé aixÓ colnlideix ab el tancament de tavernes
els diumenjes.
Després de coneixer l'opinió del senyor Burell
respecte i emigraciÓ, ro' 88plico perfe~tament.l~s
manífestalliÓns del senyor Moret, establin OpO!lCIÓ
entre 'I seu plltriotisme barroel', disposat fi Ilensar
200 millóus per barcos (ó sens ells) perll qn ,dar tan
embarll'lt8 com are, i 'I patriotisme deia que prefe·
l'eixen fomentA. I&s maquin&! pera fila i tei",j¡' i las
mitja. canas pera midar la feina feta i coneixer la
riquesa avensada. .
E8 clar: si 'I patriotisme de certa gent no arl'lba li
coneixer el valor que té 'I trava\ly re81' hi fA qne
'18 poblets qnedin sens trevalladors aptes pera
transforma 'Is elements natural8 qne dona la terra,
pera r 88e ueelJsita la m'Lq'liu81'11l i demés acces·
sori8 de travaU.
1 aixís anem tan bé .. . Ó ens hi fau anA, que no es
tot bú, per desgracia -¿Fius fi qnllnt?
Ran tret les corones d'en Ca8anOv,. 8en8e
comentaris.
El corresponsal aliA dalt del .Diario E8pañol. de
Buenos Aires a falta de no saber ja quin insnlt
proferi contra Oatalunya i entreté inventent bombes
y de8gracias ab el bon y patriotlch fi atena l' a
Barcelona.
:N' hi 'fem rebnt.
¿Qné no ho savéu? D'aqui ~et Ó vuit anys tindrén
escuadra. Per al'e ja s'ha votat un presupo8t de 200
roilíons.
Nostre benvolgut company en Arlstides Da­nyans
al enssemps que nostre també benvolgut
Director en Manel Feliu en l'impossibilitat de
donar particularment les mercés a tots els que
per ells s' han interessat eós pregan que desde
aquestes columnes les donguem a tots i en parti­cular
al Senador per Tarragona en Albert Rusi­ñol
i al regidor de nostre Ajuntament en Pere
Rahola.
Ab gust complim l' encarrec.
3'ert}ue som
Catalanistes
No'l1s cal pus escrlurer de desie lus co­lumnas
de LA NOVA TRALLA per desclfl'ar
'I purqué som Nftcionalístes. NO'lIs caldria
pus l' huv .. r de l'ecor1'er al meeting- pera ex­pandir
aneu les nostres doctrines sa.l vado­res,
les que tot son pl'ogré~ i Iltvertnt, CIU'
si tots 'ls catalans aguessin passat 80S ulls
per les planes de nostra historia, reviuria
en la pensa aquella oonstitució abmirable
dels nostres avaut passats, I son COI' iguH.I
que '1 nostre, se sentida desitjós de tornar
A Catalqnya i als cMalans, I!:lS seves sa<{ra·
des lli vertats que 8erviren de model als po­bles
mes ci viliaats del mon,
¿QuAnt )' estat espanyol ha dictat lIeys en
las que hi hllji oampejat tant l'esperit llibe­ral
com las que A Catalunya reglan avans
de que aquell home, A qui no cal nomena!',
}¡\S hi al'l'aba8és de soca· arrel?
Pere Iil, el gran rei d'Aragó, aquell que
al preparar sas naus en lo port de Bllrcelona
per anar A la couquesta de SicUia fpu extre'
mil' mitj mon, aquell l'"i, també durant tot
son gloriós reinat feu un seguit db lleis i
manaments en 108 quins hi estatuhía ')s
dret del homc en la formI' mes progt'esi VIl.
que 'els moderntl pensadors poguessin des­sitjar,
I A que seguit· mes, numerant aquellas ci­villsadoras
costums ¡. aqllells lli berals dret8
que gaudia nostra tena.
Lota aquesta culla de catalans A qui la
pat'aulería de la~gent forastera ha fet creure
que nosaltre8 som enderrerits, que som un
gros obstl1cle- posat al bell mitj del oami del
progrés, si lleglsin, dtch nostt'a htstoda,
eentlrian la vergonya pujar A ses galtes i
LA NOVA TRALLA
empenedil'se d' aver sigut nostres enemics,
puig compendrian que noslllttes volem en
pl'lmer terme la lJivertat dels pobles, pera
després conquerir la llivertaL del individu,
¡Per aixó som Catalanistes I
ALSA·PRÉM
Bal'rl!l.·{Oa~alllllya)3 ·12.907
PAI SS ATJE
Sentat sota d'un arbre
lo pastoret ensaija,
bells ayres de la terra
que placenter nos d6.
I l'ombre del vert salzers
planyivol se l'escolta,
cantant de dalt de l'arbre
l'al-Iegre rossinyol.
EMILI ADZEROL
llHRA O'AOUROl PtR C~NTAR
:r....e:rna. é.. :tv.1:ontGerra.t
Catalunya n'ha portat
com ofrena li ta montanya,
un pomell de flors flayrosas
de la terra Catalana.
Les unes groges com or
les altres roijes com grana,
i entre totes fan l'escut
de Las Barras Catalanas,
(ORIGINAL)
eONFERENelA
En el Centre Naoionalista Republicà d'
aquesta ciutat en I¡rnaci Ribera i R\lvil'a hi
donA UOIl conferencia desal'l'ontllanr lo teml\
eLa crisis del monat'Qu!8me en PorLugal.»
Donat el grao coneixement que dels Dsun·
tos de Portugal te 'I seoyor Ribet'a )a coo­cUl'rencia
ompieuaba de gom tl. gom la grall
sala d'actes de la anomenada societat.
Ab la sevll e)oq ueot paraula n08 pintA d'
una mllnera. viva l' os lat politic IJctual del
Poble LussitA.
No cal dit' que la nomorosa concurl'encin
aplaudí al finir son parlament tant com se
mereixia pel' lo seu profond~Lrevall.
Carta O'un exilat
fragmer¡f
.I la mar s' arrrugava ma­gestuosament,
aixecant ramells d'
espuma que esclataven escampant
per tots indrets una pluja de
perles blanques, blanques com els
flocs de núvols sospesos en l'ample
volta del cel. Les ones llamineres,
venien pantejant a llepar les ro­ques,
eternament quietes i humil­des,
mes sobtades pel regust de la
vell or, recularent reganyoses per
barrejarse ab les companyes, ja
escarmentades. 1 sempre que se'n
allunyava una, feya lloc a un altre
que també recula va als pocs se­gons
".
No se pas el temps que vaig res­tarhi
demunt de la roca, contem­plant
als meus peus el continuat
moviment de les ones revoltades
que venien a estrellarse. Aix6 que
all6 no era nou per mi; jo ho havra
vist avans, allf al lluny, a la meva
terra, perduda en un rec6 de mon,
besada també per Ja mar,
¡La meva terra! La meva Pa­tria!
¡Infelis de mi que ja may més
la veuré! Ells ulls se'm varen hu­mitejar,
dirigintlos enlla de la mar
com si esperés veurela surgir entre
la inmensitat de l'aigua,
Sí que la vaig veure, sí, la meva
terra, ab les seves rialles llumino­ses,
bressada per la mar i ampara­da
per les montanyes ballant el
contrapas al darrera. ¡Oh la sublim
visi6! Era ella, la meva ciutat vol­guda,
ab seus carrers may oblidats,
els passeigs, les cares amigues, la
platja estimada.. Per les aceres,
la mainada s'empaitava, jugant es­bojarradament,
fent voleyar les
mates dels cabells rossos y bruns,
encuadrant les cares colradas pel
Sol feC"óndant, espitragats i ab
les cames nues Pels buits de les
portes, les noyes d'ulls grossos y
de cara riallera, ab un clavell com
una llaga viva entre/ls cabells,
assegudes de cara a la pared i el
coixí de fer puntes a la falda,
desgranaven ab els boxets Ulla
barroera cansó de vida. Per la
platja, els pescadors ajassats, des­cansaven,
arrasserats en l'ombra
de les barques, o escoltaven, som­rients
al vell Genís, que'ls hi­contava
per miléssima vegada a
la vida les peripecies de una
pesquera en un pais llunya. ,
Tot reya, tot vibrava de vida
en la ciutat petIta. Fins la mar
restava plena, sense una lleugera
arruga en la seva inmensa ex­tensió.
Les montal1yes d'un vert
fosch, convidaven a les parelles
a trenar en les ubagues la cans6
dels seus amors, chorajada ab la
remor de l'aigua gelada de les
seves deus Y el blanch cementlr,
ab les tombes humils amarades
de llum, aixecava. una .flaire de
cosa estimada, un perfum, entre
el que semblava surarhi l'anima
dels sers estimats que reposaven,
guardantme un lloc al seu costat
per quan m'arrivés l'hora, .
La visió va esfumarse. Altra
vegada s'extenia devant meu la
mar revolta, aixecant remells de
espuma. La meva Patria, la meva
ciutat ab els seus carrers, la platja.
les montanyes, les noyes, la mai­nada,
era lluny, molt lluny. Dies
y més dies de navegació me'n
separaven Sobre tot me'n sepa­rava
la culpa d 'haverla estimat
4
massa, d 'haver lluitat per eUa,
perqué fos respectada.
!Oh amic benvolgut! Tu no
pots saver, - per més que la es­timis,
- lo qu'e l'amor a la Patria,
quan se n'e lluny, quan sabs que
una forsa fatal s'oposa a que hi
retornis Tu no sabs lo que'
pensar, que ni després de mort.
podnis ajuntarte ab els sers que
has estimat més, que t'han portat
a la vida en la ciutat blanca y
petita, vora de la que reposen.
Tu no pots saver lo qu'es veurela.
en perill, portada a la ruina per
unas mans barroeres, y que no
la pots defensa~ ni ab la veu ni
ab els brassos, que cauen lasso ,
atuits arran del cos .
Amic meu, aquf m'hi sento
morir. El Sol, l'aire, la mar de
aquet pais, potser tot es més su­blim
que a la meva terra; per6 jo
m 'hi sento morir d'anyorament,
com a dintre d'una pres6 magní­fica.
Es que aquesta terra, aquet
Sol, aquesta mar, y aquet aire ab
la seva magnificencia, no es la
meva Patna, y m'hi trobo foraster,
tant, que fins me sembla que la
Natura m'ho coneix y'm rebutja!. ..
M. G.
<!omun¡eae¡ó
H.abém dirigit a 1'« Unió Catalanista», la
benemérita entitat cap-parc del nacionalisme
'( segi.ient ofici, solicitanl la nostra admisi6
en aquella entitat.
«Molt respctable senyor: Catalanistes de tota la
vida y entussiastcs com ci que mes de les dosctri-
J
nes sustcntades per la patriótique entitat qu e
tant dignament pressidiu la redacció d' ~quet pe­riódich
radical Lo\. NOVA TR. ... LL ... , desitjarIa au­torissació
del Concell permanent, pera formar ei
les nodrides i mai velles rengleres vostres.
Esperant del vostre patriotisme que no'ns ho
negaréu, vos dessitjém molts anys de vida per
Catalunya.
L .. REDACCiÓ.
SUSCaIPCIÓ
Catalans!! en la Pres6 Model
tenim dos germans nostres de qui
havem d'endolsir Jas tristas ho as
de captiven, visitemlos tots bons
fills de Catalunya, i obrim nostres
capdals pera subvenir a les llurs
necessitats. Comensem una sups­cripció
per patriotisme, per al­truisme.
Catalunya i la caritat ens
ho agrairan Demo trém que som
homes.
Aplec 11\ NOVA TRALLA.
Ptes. CtS,
10'00
Se "cben donatius, Amplc, 40, pra!. I
Prímpce~a lfl, imprt'mptll.
Imp, Xalapoira, Primpcosa, IB.-Darcolon ..
B
( ,
(
I1