Núm. 89 (10 set. 1892) |
Anterior | 1 de 1 | Següent |
|
Aquesta pàgina
Tot
Subconjunt |
V. Barcelona 10 de Septembre de 1892.
-
CONCLUIR INTERNACIONAL
D' ARADAS DE DESFONDO.
Entre 'Is acorts presos per la Comissió Or
ganisallora del aConcurs Internacional d' ara
das de &siendo» iniciat en I' Institut Agríco
la Catalá de Sant Isidro, ab motiu de las restas'
dei Cantenari á Colon, que ceiebra la Ciutat
de Barcelona, hi ha 'Is següents:
Admetre totas las aradas que proforidisin
30 centimetres, corn minim, ja siga á tracció
directa ó indirecta; ah bojit ó ah forsa ani
mal ti de vapor.
Destinar 10,000 pessetas á premisa pera las
casas constructoras, nacionals y extrangeras,
tamhé ah; particulars que mes se ctistingei
xin en lo traban de la terra.
Fer las probas en los días 13, 14 y 15 del
mes d' Octubre roía ve; en terrenos del Apta
tararan d' aquesta Ciutat y als acatares de la
niataixa, pera facilitar la concurrencia.
Publicar una memoria detallada alela tra
balls verificats ab las distintas aradas que
presentir) á concurs.
Enconyaanna medalla conmemorativa, per
ser lo primer Certamen d' aquesta indole ce
lebrat á Espanya.
Loa arenes y diplomas s entregarán lo 17
del roateix mes, día an que se celebrara uu
Cosa! és d' agricultors pera tractar sobre 't
concurs d' aradas, acanat de reatisar.
Forman la Comissi4 Organisadora y lo iu
ven toa sanyaar. D. Berzini:.li' Atártorell, preSi
dent: March Mire D. Ignasi Girona, Don
"Hermanagildo Gorda, D. G. .1. de Guillen
rara ia, D. Alteri Ahles y D. Francisco X To
vocais; aquest últira ab lo carácter de
secretad general.
NOTAS VINÍCOLAS.
Segons los datos que acaba de publicar lo
pilan nana, exmasió de. las terraa rana en
teL Europa están actualmeat dedicadas al
conreu de la vinya ea de 9.189 561 hectáreas
y (ora Euroaa 392 301; essant la cullita eu
ropea da H1331.000 hectolitros de vi y la de
fora 1 865 900 hectolitros. Tant bala lo puna
de vista de !as teraas plantadas de vinya con)
réspede al vi obtingut, la nació que ocupa "I
primer lloch entre tatas es Italia; la seguei
san Fransa y Espanya, y si be Pransa te roa
jor axtarisió de vinyas, actualrnent Espanya
produheix major captitat de vi.
Segons los esmentats datos, la extensió de
torras plantadas de vinyas y la cultiva del vi
están repartidas de la següent inaneaa:
Italia
Prensa
Espanya .
Austria-Hungría.
Portugal
Russia earopea..
Grama
Rumania
Alemania.
Bulgaria. .
Servia, . ,
Turquia.
Suíssa.
'atare.
Bosaia y Ele.rzegovina.
Ileetereas
le vine,
3.340.362
1 837 087
1 605.092
6,45 581
300 000
184_007
228.noo
150.000
1/0.467
91 547
450 000
100 000
34 500
6 688
5.230
Hectolitros
de l.
30 650.128
27.013 000
28 759 571
9.840 806
6 000 000
3 856.670
2 584.500
2 400.000
2.350 255
2.288.589
880.000
1.268.000,
992 194
160 565
50 000
Per falta de estadísticas exactas sernbla que
los datos referents á Turquía son un xich
dumosos. També ha sor) entra 'ts pasaos de
fora Europa los relatius á la ReMea Ara
genilua. de ahont se din que hi ha 9 350
hactaraas que donan una cullita de 1200. 000
bertolitros de vi. Entre 'Is paíssos fora d' En,
ropa. ntereixen especial venció los Estala
Units y mger; los primera ab '194.470 hectá
reas ate vtnya prodaheiten /20.053 hectoll
,
PAGE
Direcció y Administració
Tnstitut Agrícola Catalá de Sant Isidro, Portarerrissa, núm. 21, pis primer, uhont se
dirigirá tota clas.se de correspondencia y publicrialorat
tros, y Algar ab 107.048 hectáreas, 2.398.974
hectolitros. A Xile hi ha 100.000 hectáreas de
vinya, pero no ha sigui comunicat sou rendi
ment. També's cotireuhan los ceps á la Cola
nia del Cap y á la Colonia Victoria (Australia)
essentla superficie plantada de vinya de 10.000
y 6.2SS hectáreas resoectivament, ab una cua
Dita de vi de 1,13.145 hactolitros la primera
y 74.754 la aegona. Ademés, l' isla de Samoa
ab 4.300 bectáraas de vinva, dona 51.302 hec
tolitros le vi. Tunis ab 3.151 hectáreas 71.li6t
hectolitros y Palestina ab 1.500 hectáreas, 3.111
hectolitros.
Naturalinent, aquestos datos se refereixerr
á la época en que t'oren fetas las correspo
nents estadísticas, y cada any varían, alarme
per una para .a afecte de rflOitaS ‹.',ausas, des
apareixen gran número de viras, y al ma
tela temps se plantan ceps en larras que avans
se dedicavan á ?tares plantacions, y per altre
part la colina del vi es molt variable en cada
comarca sepas las anyadss.
Y ja que del vi paylérn, no deixan de venir •
al cas las segnants noticias referents al con
suca del mareta en las ciutats francesas. En
las del Nort se beu poch vi y mana cervesar
lo copsum de vi per cap no arriba allí ni.és
que á 513- litros per any. 'En cantad las ciu
tats en que 1 consum es sapericr á 200 litres
Snyals per cap, son Burdeos, Saint-Etienne,
Montaner, G;onoble, ClermeniJerrand y
Levalloix-Perret de vora Paris. Á la capital
no beuhen los francesos mes que 19n litros
anal-cada-14.. Co t4 Llar,1 L,LILeAlte, alc ticir
'
las cintats de Lille, Roulaix,Tourcoing, Saint
Quintin, Dunlairchen y Auidens gastan de 209
á 300 litros al ;my per nabitant. París solsa
ment 11 litros ten total 281.365 hectolitros l'
any passat). Lo consum inajor d' alcohol es á
Normandía: Roueu 17, Havre 16, Caen 15,
Le Mana 10 litros per cap. A Paris lu consurn
d' alcohol per terne mil:1 es de 4'3 per babi
tant: ahont s' en gasta menos es á Toulouse y
á Laziers quais pobladors apenas ne gasoin
al any dos litros cada húS
•ffizizew:a•wimmor. a•miemovemmoioramer
COLSSIÓ TÉCNICA OFICIAL
DE TRABALLS ANTIFILOXÉRICHS
DE
PROVINCIA DE GIRONA.
(Conclusiia
MELANOS1S.
Si 'ns ocupana di aquasta malaltia es sola
ment pera fer notar alguns deis caracters
que poden servir pera no confóndrerla ab las
anteriors. pues no tenen importancia alguna
los danys tele en los vinyats pot produhir.
(aun del innl.
Segons Mrs. Viala y Ilavaz, lo bolet que la
motiva viu en /o interior deis leireits deis ór
guens que ataca, y s' anomena mptoria oye
lino. 'Sa reproducció 's verifica pea madi de
t'oras ó ilauors contingudas en cápsulas de
signadas ab lo non-) de pierialaas y las miss.
cions que afavoreixen aon dcsenrotila son:
iota Impera/ara de 18á 20 grausy /a existencia
de lannitat precipitada sobre dos pámpols, únichs
órysiens en que s' ha obsernat.
REGONEIXEMENT DE LA MALALTia,
Manera de presentarse sobre las
Cuhreix aquesIos &jadeas de pirata petits
deprimits ea stni centre, que terien un color
groch brut, visible per las dos caras de la
folla, pero de coloraci6 més forta per la su
perior z ab lo desenrotlio del bolet, aquiestos
punts se multiplican y uneixen entre sí, for
mant tacas de color fosch 6 negra, segons que
'la punta reunits sian d' apandó recitan al
tingurn algun teraps sobre las funas. Loa
punts á tacas no ocupan ruay las nervaduras
de las fullas (al revés de lo que Inecebeix en
la arithracnosis, a qual forma puntejada pot
conlóndrerse, que sois se ticsenrottle es las
nervaduras ) sino que son únicament atacats
los espays compresos per aquestas nervadu
ras (lo narenquima). En las tacas de que par
iérn s' observan, per la cara inferior aspe
cialment. nos punts blanchs watt petits, que
solament se poden veuretaah 1' ajuda d' un
vidre d' 8UlDeal.
Las fullas atacadas per la rnelanosis pre
sentan en snn conjunt un tint tan especial y
característich„ que dificilment se pm, una
vegada vista la malanía, copfandraila ah cap
de las ebtoneradas tins aqal; ia observació
de las nervaduras, en las quals no S' ni veu
caa senvan y la de las tacas foscas y negras
barrejadas ab liares de color aroah clac y
vert, sobre las que 's destacan molt aisibles
pubis petits negrea, surnmistra carácters sufi
ciente per Si sols pera arribar al coneixement
del mal,
Tractamears.
Los danys causats per la rnelanosis son tan
insiamileants, que rIC, es necessari combátrer-la,
ja que ni en los ceps més atalaus (Enrías-trni
SSauzin, Riparias comults, Taytor, Solo-delut
á qua, mol% raras vegadas anticipa la
caiguda de las tullas, que es de la Ati ica ma
nera que sos afectes podrían farsa sentir o
bre la planta.
Las vinyas de nostre país aperas son ata
cadas.
FUNGOSITAT DE LAS AltftELS.
Illanch de las arras.
Aquesta atalanta se distingai '. de totas las
altras, zona ho está indicant !a nom ab que la
designan), en que los órguens ataeats de la
plasta son las arrela, manifastarase sos afectes
al 'exterior, de la mateixa manera que los
causats per la filoxera.
Causa del mat.
La fungositat de las arrels (pourridié deis
francesos) es una n'alai& causada per varios
boleas que atacan aquestos &amena, y espe
cialment per l anomenat Dematophora fleco
Grix que 's multiplica y desenrutim segons
M. Viala, per madi de cossos reproductors
serublants ala indicats pera las delires ma
!alijas estudiadas nos ara.
La condició necessaria, precisa., pera lo des
aerolito del bote% que 'rts ocupa es humitat.
Ea los terrenos que ne son humits, lo bale:
no pot prosperar ; per aquesta causa son los
cepa que en los vinyats ocupan extensions
ahont queda aygua retinguda y los plantats
en terrenos mara argiiosos ó impermeable.
situats en pulías baixos los que més sufreixen
de la maniata.
REGONEIXEMENT DE LA MALALT1A.
Orgar»..s de /a planta sobre los quals se presenaa.
Ja hayan] dit aria los órguers ealeros de
la planta no san atticals, per lo que los carác
ters que del esta' deis mateixos podérti de
duhir no poden ser sufleienis pera regonei
xer la causa productora del mal. Pera amó s'
han de inspeccionar las arrels y observar si
elisteitten las filagarsas ó fila que á modo de
cabellera /as cubreixen eateriorrannt quan
lo bolet que 'JIS ocupa arriba á son rráxim
desenrottio: aquestas filagarsas son al pre
sentarse d' un bianch de /Jet, prenent al poch
temps nn color gris que últimament se torna I mott fosch, sent en aqnest cas quan se presen
AY
SUPLEMENT QUINCENAL A LA REVISTA DEL INSTITUT AGRICOLA CATALA DE SANT ISIDRO.
ECO DE LA CLASSE AGRÍCOLA Y DEFENSOR DELS INTERESSOS DE LA PROPIETAT.
Condicione de suecr±peió
Los suscriptora adherits al Instalo, pagarán an odia arrasaras P any.—Loasacie la ',abran
gratis lo matera que la Revista.—Sortirá los días 10 y 25 de cada mes.
tan sobre ellas, á manera de pet!tas burlas,
las rsporas ó navors del botar que, portadas
per las aguas, twoPagan la rtaalallta d' un
cep al ultra. Las diferants catoracions per que
pasaran las filagarsas s' observan tatas al 'Pa
tena temas en los punts ataeats de l' arrel,
del .inateix 'modo .que (luan lo rondas, per
exemple, ataca los pátopols , fruyts , etc.,
detxa veurar sebre aqueatos órguens los di
ferenis tints que ca*amerisan lo desenrotllo
de las tacas produtedas per lo bolet.
Tracia/nutra.
Las tacas que cau:adas per la maialiia de
que 'FIS caservin en loa vinyats,
han de ser destruhidas desde el momant en
In,, 's presentir), ie:iguatt per arad procedí
manis ideutteb¦ ah adoptats pera la deatruc
ció de tacas tiltn4licas•
Loa telaenos en Que, se ha inanifestat la
fungosaat deis arrals, ja provingui .1 mal • de
la viaaa 4 d' altres p aptas que, caen los ar
brea fruyters, patatas, mottjetas etc., son tam
bé atadas, s'.han de 0J,,,ixar reposar sense
cap instila chinal. dos 6 tres anys, 6-he des
tinarlas at conreu de cereais, pues sois d'
aquest modo podrá conseguirse la desaaari
ció absoluta de la °nadita.
Las ruzJallias fitoparassitaria!;, rest;C':_te de
las que mes danys l'ausan ea loa a aislas, >ara,
er svr lag que d' ardiriari solen arestaaarse
anyabnenr, ,con, par la mejor importancia de
sos ea encara ',pollas altras pro
duhidas ternbe per petittssims parássits Yaga
tals; paro arpo atas per fortuna no s' San pre
sental. encara ea las vinvas espanyoias; ade
mes son regonentement ne pot ja ser fat ab
caracters :an StiperliebilS COM son los que nos
han servit de atase pera I' asuran de las thfe
rercías exteriors une separan á las enuncia
'las, y, per abra para, al agricultor fi basta
ab saltar resaarta d' ellas, que temen ..yeacia
real ppra eombátiv,,,elas ls Mat"IXOS CallipoSIOS
empleats avuy pera lo tracternent d' aquestas
últimas.
Núm. 8
.1=110.~11p.1111.1111a WIRM11•¦•¦•11100.11kitli.
LOS AUCELLS DE TEYÁ Y MASNOU.
BlIEVI NOTICIA I/ELS LLOCUS L1 QUE
S' ESTACIONAN, O' AlIONT VENAN I ARONT VAN,
SUSTANCIAS DE El" ALIMENTAN, CANT, (CIA
BLAEFKIS QUF.naP05TAN, SEGUIDA b' UNAS
r in S .1 O !IS "In AUN El/1RUZ
INGABLATS, lija
.TA.sCIINTTO -BARRERA
INTRODUCCao.
De dotze mil especies distintas d' au
cells que hi ha en lo raen, pocli rnIts d.'
una cincoantena habitan en la comarca
de Teyá y Masnou, y 1,11 vegada en tot
to tros de Costa que s' extán desde
Bes al Tordera. Pero si aquest núiaero
d' especies es molt lirnitat , no aixis lo de
individuos, qu' es mol% gran, especial
ment al itivern, dorant In qua rie baixart
de l' interior liba inbinitat á disfrueii- 41 )
nostre benigno clima y que reemplassan
de sobras los que noe abandonan pe,,-
anarsen á altres terras.
Las coodieions qua respecte 1,i vida
deis aucells pref,{mta la wrriarea qi,i' es
tudiéto, son per una pan:: temperatura
sudo, exposició topono;trfica a) ruitj (141,
árit y sech„ mol& accidental e:ap
al Nort, y nnz: Pura que varía desde
ndatrecents metros (Turó d' en Baldlr:
fans al mar ab lo qual confíenla. Per al
tre part hi ha grans extensions de virtya;
:signas carnps sembrats de uereals y plan
tas Ileguminosas, numerosas bostas de
taronners y hertalissas, algunas alzinas
en los torrents, lastants garrofers an
ferants punta, alguns pochs oliverars,
hoscos de pias en lo més asma de la
montanya y alocas més 6 menos frondo
sas en las varas de torrents y camina.
Las; !dantas que méy abundan y que ser
velaren d' aliment asatacas, son: lo bo
rrissol, to borrissol pelut, los carenas, las
raveriissas, la panissola, lo soalcoratje, la
mata y los barders (1).
• Los rumana que per sa abundancia re
lativa caracterisan la colina' al san: du
•ratsnt,o aay loa Pasdata, Gafarruns y
Verduras ; durant I' asno los Rossinyois,
Tayaretas rossinyolancas y Cultnanchs;
durant I' hivern los Pinsans,TLeilas, Ru
pits y Uydebous (e).
Los aucells rnereixen la protecció y
respecte del borne; ja que no sola; sea lo
més rich adorno de la naturalesa, t h
que donan vida ab lo sea calan sino que
ademés prestan watts serveys d agri
cultura des-tramita una innumerable can
titat de papayons y esa/traban; que son
)951 mares da las orugas devastadoras de
las hortalissas, brots dé eeps y froytas,
COUI pronas, ralatas, olivas, etc. Los MI
cells insectívoros no fan lo Mes petit cual,
y per io que toca als granívoros lo betiaa
fiel que nos ;aportan aventada en molt
lo Ileuger perjudici que causan. Per no
tant tot pagés que sápiga mirar per los
seus interessos, protegirá ticeldidament
!os almena, especialmept los que nían en
la seva barata", pesque es cosa han ave
t'aguada que 'Is aucells que 'ns abando
nan é la tardos tornan 4 la primavera vi
acata á níar eh los materaos pasadas
ahont varen naixer. Y sino vegis lo que
pasa á Colonia (ciutat d Alemania} en
lo sigla plumo. A un rleti poueros I; va
dianas le capritxo do menjar un plat de
liaras:Las de Elossl,ols: Pera compláurel,
se varen c,assar tots los Rossintrols 'deis
patrias trefiles' de le ciutat ; pero va col
a:, cara la satisfacci6 d' aquest capritxo,
puig durara cincuanta anys .uí 1E; sol
Rassiayol va nuas el+ aquella arie,ontarns.
En cap manera s' ha de perinetrer des
truldr nius TI thropoch cassar los aucells
nevelk art 'las aeuradas, ni las que du
rara n liivern iystán estahlerts en las bor
las ó tancas, ja que aixó seala perpetres
la destrucció deis mullors defensors de
nostras propias baratas. Le permetrer
(.:".ssar los aucells de passa, rinicament
pat ocasionar perjudici á las liareiats deis .
tiaras, lo que també 's deu evitar encara
que no sigui mes que per capera d' bu
manitata
Pera 'I reinos estudi deis Duce% qu'
habitan nostra comarca, los distribubi
rém en quatre clases: Aucalis de tot I'
any, Aueells d estiu, Atice% d' hivern y
Auc,ells de pasma. -
Almenas de tos U any.
Atiaestos son los aueells propis ô naturals
dal país; los dern4s iiivenen ateident•lment,
ja sigui per criashi, con' fan atoas, entlur
nantsen després de acabada la cría. ja sigui I
pera passarhi o' liivern, wat fan áltres, re
tornant á la seva patria, la rnuntanya , tan
platinare com los venas de la prtalayera n' tato
vegts oostra Mara de Teya. y Maman. Bar
(—•)rta l884.
(..) En la essriptura del mot uy de altres
1",118 '8 trovaran mes end-varrt oo- separara de ta
ortowatia ci:talana generalmeDt atunes& escri
bInt y en lloch deU ja parque los tals inots se pronuncian ab y y no ab d en la malor par t de
dneobles rurals de la Ptovincia, especlattrient los la Costa de Llevan t del Valies, ja lambe per
rabona de etimología, pulí; bein observat que
(pian la paraula Siatina de que deriva ta catalana
as nn dlu1uutlu acabat n rufa>, coa, mitas, api.
^la, 6 Se escila ROM rOlimia, paleo, transfor
men) la o 6 la len y, y pronuerlem uy. obega, fu
ya, paya; pele gasa la &giranta ilat,na b' aserto
al a, cona guUu, pe11 arieeila, conservém la It
y diatne guil, pell, atecen Los casa-liaos han
adoptat gelopre nerabi«ot prosodia y ortografía,
país eserinben y pronuncian ojo. abeja, hoja, pa
sa; gallo, pellejo ( pellicula, avecilla.
f: :s las neus que 'Is havfan obligat a abando
obsta. Vds: sucellS de tal' any n' hi ha uns
cont lo MussoI y lo Pardal, que passau tom ia
vida y moren en lo maten( poble ahont han
!arman, y ti' d' altres, asan lo V. rditrú y
'I Gafar ra, (pis aurant I hiyern fati iQIS
correllas e:, busca d'f.lnytents, més abundaras
pals.sos mas abrigats, Aquestos últints, á cau
sa de nostre ten) Wat cama aon més numero
sos á l'henar] que no eran á 1' e,stiu anterior,
puig los /luP rioa venen dr fosa superan molt
en aúlsero 31S que 'as deixan en busca d'
aventuras.
Los aucells que passan tot l' any en riostra
comarca a .n lo afroacd, la Gansa, lo Gaisa la
Gar3a genera, lo Parda!, lo Verdura, la (»oder
cera, lo Gajarró, la ductryada, la Cuma/eta, L.
Merla, IN Toyareto neyra d' uys verme. la
Toyarem de pit ros" y uys vertneyosos, la Prima
vera grossa, la Primavera patita y la Perd;ti.
L&) Mussm. ( Surnia noclua) eu bastan t cornil
aait•clalinent en los garroterarg. S' alimenta
de tatips, ratolms, asurabas, Ilagostas y de
nlas inssetes, atrapara de 'tasadas arpa ao
cail ó ratapisyada. Cassa durant los m'alias
culs del !liad y del vespre y tota la nit si la
Luna. C t ri tas socas vuydas deis .arbres y
fa as ous, en húmero de quatre o alada en lo
raes arado de ta cavitat sense arreglarhi niu
Las petitsiaiX.n dS gataza (iras tos coirems
horresoi com aa. polis. Es un ancell útit
tn!tp que de.struttir. Un anre ata
mal de la lamina dei Illitssol y de las inatei
xas cosimos ÓLIVA, (Siria flammea)
havb, erial en Mire ternos en las tocrelas de
Can Fra.;aa y en le tortera del Forn. Avtly chi
será shmaillent rara si uo ha ja completament
desapare.cui.
la Gasas (Pica Ceudata) es bastara rara. En
alma terna- maya en los Pinsaits, ayuy sois
se la molla en lo més asare de la montanya
A I' rayara ni oaixan del Vals..•menjarse
.05 pésois de nostras vinyas. S' alimenta de
fruyts, iesectes, earagolins, ratas y
trucelis deis que ne fa perdrer moltaa arias
maajan(se 'Is patas y 'Is ous. Fa '1 niu en las
Mauleas del s cims deis arbres, hi pon de tres
á sis ous y los pents naixen á las tres setena -
rías. Es ur aneen raes parnidicial qu' útil 6á
lo menos fa pagar una l'orín contribució per
las seus serveys.
GAIO (Garrafas laudarius) te costuras
sembiants y viu en tos mateixos paratjes que
la Garsa, pero encara es Inés dulent qu' ella.
PPr turtuna es molt raro. Fa niu en los ar
aa, poli (e cupin a set ous y, as patas
riaixen alssetze días. Es un pillet ue meseta
ser deStroba A Iota (..osa.
La GassaGama :Lardas meridionalis) es bas
tara irecuent, especialmeut á l' hivern, en la
montanya y paranes poch concorreguts. S'
alintenta d' escarabats, Ilagostas, sargantanas
y Lambe, si escasseja '1 manjar, de ratolins y
airarais. Quan no te mola gana clava la presa
en ate auroras Reis ubres y cepa, abont la
destrossa y noenja ab tota calma 46 1' abando
na Aquest instint II ha valgut lo non) de bin
ar. Le seu cant propi es bastan& pobre, pero
té la partieUlalítat de saber imitar lo deis de
nlas aucells. Fa a niti en lo cim deis arbres y
ous solea ser en número de sis. Es .més
útil que perjudicial.
Lo Paatur. (Passer domesticas) es l' aucell mes
abundara de !a comarca. Se distingeix. per ID
seva gran prudencia, pula a menos que sigui
algun de novall, diticilatent cau en cap !las.
Es un gran destructor d' orugas, papayons,
escarabats y demés insedles, pero per anra
pant consumeix una no despreciable cantitat
de blat y salinas. En las honras te fa bastan&
mal, menjantse las fiors deis fasols. Nia lat los
forats y especialment sota las tenlas de las
teuladas. Comensa las crías á nditj Abril y no
acaba fina á Ultims d' Agost, fentne lo me
nos tres de alada á sis ous cada una. Covan
alternativament mascle y fensella y is pedas
naixen als dotze días. Las vayas tos atisben
trn primerament ah insectes, luego ab granas
remollidas en lo pap y per tiltim ab granas
tal com las callen en lo carupsEn los hiverns,
sobre tot si cauhen nevadas, pe moren mona.
més de fato que de n'en Ates lo bananal que
'ns fa y lo perjudici que 'as causa, nc deuaa
nrUérat protecció per eh. ni tampoch excita
réac á qua se '1 persegueizi. Convé que hi
haga pardals, pero no en rnassa cantitat,
Lo %taca (Fringilla chloris), es ua aucell
molt coma espeeralment en las hartas. A la
tardos ne baixan de l' interior grans rama
das, las quals s.' extenen per camas y 1/layas y
nassan I' trivarn entre nosaltres. S' alimenta
de tota clase de gratia., preferint las de ho
rrissol. A l' hivern á falta de mili« meraar
no desdenya las de brisa, de mata y fins las
de maicoratje. Lo seu caut es fofa, y encara
que té poca finura, no dama de ser agrada
ble. Nia en los taronjers y alzarlas. Fa dos co
Wdas any ; la primera de ciach ous y la se
gona de tres ó quatre. Sois coya la femella y
'1 naascle ijporta 'I meajas. Los petíte naixen
LAAu
n'as catorze dias. Es moit llantina iu la Ilavor
de raye, canana y pap, pero en uostre país
que no 's cultivan aquestas plantas no fa cap
mal y per lo tant den tal. protegía
La Camama (Fringilla carduelisj playa anys
arrera Teya; Ibero la satis hitas han sigut
tan huscaas y las novelias tan perseguidas en
las beuradas, que avuy dia probable/riera ja
no hi cria. A la tardo, passa á rantady. per los
camas del Pln y iguna d' alias se mierlan á
passar hivarn ab nosaltres. S' alimenta de
eardots, Ilachsons , lumbrall y plantas seta
blants. Te una ven posh plena, pero es camhi
lo seu Para es bosich y variat y lo despedeix
ah moa foch. Fa un niu pata y molí, ainagat
en los xipresos, pins y cims deis taronjers.
Lo número d' ous es de cinch y 'Is coya la fe
mella cuidant lo rnascle d' alimentarla y de
distráurerla ab !o sea cant. Los petits nalxen
als catorre días, alimenrantse nrimerarnern
de cositiets, després de lascabas y rnéa tart de
sraints. No so: fer més que una covada. Es un
aucell que tic fa cap ntai y que Iper tots con
captes mesera prorecci.l.
Lo G.I.FaRtó (Pringillu serinus), desases del
Pardal, es aucell més abundant it la co
marca. Té castums análogas á las del Ver
dura. Durant la cría banita en las borlas y á
1' hivern s' estén per camas y vinyas. S' ali
menta de citrons, borrissol y ravenissas. Lo
sea cara es sepan( y monótono, pero alegre y
Nia en los tarosaars. Fa guaira ous,
raras vegadas cincti, qur sois coya la t'emana
correal á cárrech del . atascle l' alimentarla.
Los pailas naixen als tretze das. A le menos
fa duas arias I" any, ptag comensa mou pri
merench y acaba d'oh tara No causa cap per
judici.
La Cm:tarara a:arta:lauda cristatan es escassa
á ti apoca de la cria. pero á l' luyera abunda
bastant. S' estaciona especialrnent en los
camas y vinyas ais quals neteja de granas de
malas herbas y d' insectes. Té un cant eximes
slu, dols y raelancótien que despedeix volant
á gran altura entorn del seu niu. Nia al peu
d' un cep en un petit can ahont bi reuneix
algunas fardas. Fa duas covadas l' any de gua
tee á sis ous. Lo mascle coya al demati y al
vesnre y la (entena á las dernés horas del dia
y iota la nit. Los petits naixen ala catorzedias
y abandonan Ir avans que sápigan Vaddr.
Es un anee!l que ciaran( hivern causa molt
parjudici desenterratit las Ilavors de la terra;
pero á l' estila nos es beneficiós per la gran
eantitat d' insertes que destruheix. Coro que
las rr rayara no son zas rnaloisac catira
aconseyam que 's persegueixin aquellas y
que 's respecain aquestas.
La CUsetlETA (Motacil(a alba), es bastant rara
dnrant nestiu yero abunda á 1 hivern. A pri
mera de Novembre baila en gran namera
1' interior entornantsen á M'iras de telares
á primers de Mara. S' estaciona en la Riera,
torrents camps y matadoras de safreigs,
ahora se la ven passejar rernenant continua
ment la cua. S' alimenta de iota classe d' in
sectas que lo mateix apta á :erra que al vol.
Lo sea cant es molt senzili y lo despedelx ja
aturada, ja corrent 6 volant. Nia en las es
cletxas de las rocas ó sota la soca d' un arbre
y de vegadas en lo fondo deis pous sechs. Fa
duas arias any, la primera de sis á set taus
y ta segona de quatre ó Mach. Sois coya ia fe
Cona aucell purament insectívoro con
v sobremanera protegirlo.
La MERLA. ( l'urdas menda), es bastara fre
cuera á l' estiu y molt mé.s encara á l' hivern.
S' alimenta d' !asedes, caragolins y cual, de
terra que sol buscar ab molt afany sota la fu
yaraca deis taronjers y garroters; á la tardos S
laven menja ademes moras, rahims y olivas.
Té un cant melodiós -y fort que fa ressonar
per hartas y torrents desde n mes de Febrer
fina molt (nitral 1* ostia. Nia en los tarenjers.
Fa duas aovadas any; la primera de quatre
á sis ous, la segona de tres. Alguns anys cria
en la part alta de la montanya un aucell de
la rnateixa familia que la Merla , la GErvik
(Turdus visa:varas), que com ella s' alimenta
d' insectes y fruyts. Recomaném (me 's res
peana las celas d' aquestos dos aucells y en
hora bona que se 'la cassi á hivern.
La TATAKETANEGRA. D' u» VgallsYS (Syleia me
knocephala), es frecuent á l' estiu y abundant
á 1' hivern. S' estaciona en las tancas. Es un
auca!' molt traydor que raras vegadas caa en
los llassos. S'aliatenta d' insectes y fruyts en
tre '1s (mutis prefereix los rahims de sauqué y
las olivas. A F hiyarn es aloa poch escrupu
losa en lo rnenjar y á falta d' altre cosa menja
grana de mata. GD seu cant, encara que baix,
es molt dote y armoniós. Nia en los taronjers
y lances y '1 número d' ons es de quatre á
cinch per aovada.Té un gran amor á la aria,
puig quan la veu en perill se flagela ferida
arrastrantse per terca á fi d allunyar de
aquesta manera enernich, essent de vega
das víctima de la se va tendresa maternal. Es
un aucell beneficiós y en cap manera perju
dicial.
La TaistaavsDa NY 505 Y ovs mambos (41-
tia proviudalis), es frecuent; mes a l' alvern
qu' a I' estiu. Se la trova en !a tuoutanya en
trena pinetons bajaos y en las bardissas. Co
rre per terra de tal manera que de vegadas se
la peen per una rata. S' alimenta d' insectes
y fruvls corn r anterior. Lo seu cara. es armo
niós abusa que poch variat. Fa duas 6 tres
aovadas l' any de quatre á cinch ous cada
una. Los petits al astil de las eueuyadas fugan
del niu avans que sápigan volar. Es un aucell
ignocent.
La Pautan:u caossa (Parta -majos), es mott,
cornil sobre tot á hivern. En alguns pobles
porta 'I norn de Estibarola y Mallareuga. Se
la trova per totas tartas ahont hi ha arbres.
Encara que patita es reolt cruel, puig de ve
gadas ataca los demés aucells als -que arriva
á matar subjectantlos ab las putas y obrintios
lo cap á cops de bech; 1' objecte de tal atro
Chal ou v alt,, quo meniarsek Lo oorvoll.
alimenta de tota classe d' /así-ates y també de
granas y fruyts com pinyons,Ilayar de c,ánem
y olivas. Se l' acusa de picar y ter malbé los
borrons deis arbres fruyters. Té una veu ar
gentina, forta y sonora, pero '1 seu cant sau
zal y monótono se reduheix á repetir varias
tragadas tres 6 guama sílabas que tradultim per
tol esliu. Nia en las socas vuydas deis arbres y
en ius forats de las parets. Sol fer duas crías
de vuyt á dotze ous, que covan alternativa
ment mascle y femella. Es l' aneen que neteja
malos d' insectes los arbres fruyters, satvant
los las fuyas; per lo tara. be se fi oot perdonar
lo peca mal de qua se l acusa. A Alemania se
la protegaix d' un modo extraordinari.
La PRIMAVERA PEITIP. (Parvá eceruteus) té la
muralla manera de triares qua !a anterior, de
mialo que tot lo que Itere dit d' aquesta pe-.
den] aplicarlic á ella, ab ia'.chferencia que 'I
seu cant es insigntficant y lo 'Amero d' oca
que fa en lo niti no passa de deu.
La PERDIU (Perdix rubra), encara que 1 país
ji proba wolt, es bastant escassa á causa de r
incessant persecució de q u' es objecte. Aca
bada la aria se la vea á ramadas compostas
de dotze 6 més individuos que Itiego va mer
mara lo placa del cassador. A la matinada y
cap al vespre corre en busca de manjar: lo
restara del da 'I passa ajocada y ulin adula
mida. S' alimenta de granas, verduras yda
gustas, no tenInt neressitat de blaaser. Té ua
cant que se sent de molt liuny y ta afecte
com si l' aticen fos á la vora. Se 1 pot expres
sar per taca laquerach. Fa lo MI á terra en un
pet'tclol, amat tu pon de dome a divuyt ous. Quan los petits surten del ou, qu' es als vía
t'un dias, ja corren y 'a preneo lo manjar,
que consisteix en insectes, cuchs y palitas
granas. Parque sigui más abundant un aucell
de cara tan exquisida , convé protegir las
crías, respectar ias vedas y no cassarla -at
tim de !uvera quar, ja es bastant rara.
(S' acabará.)
CORRESPONDENCIA
Sr. Director de LA PAGESIA.
Montarió la Marca, 18 Agost 1892.
Molt Sr. meu y amich manifesto que lo
dia U de aquest mes, día de Sant Bartdmeu;
que fa cinquanta anys que d' un fort avgual
'ns va deixar sense pell ; ha de saber, Sr. Di
rector, que en la relerit cha de Sara Harto
-atea 'as va caurer altre ayguat, y lo més trist
es que lambe va catares bastanta pedra: ja que
no havíam mitin Wat ni ilegUmS ni patatas,
contiavam aliviarnos an la culata del vi; pere
II dich que nos arengué det tot la referida
culata , de modo que quedaren los amas
blanctis de pedra coro lo Pirineu, contant
aquest terma. Rocatort, artesa, Cavalla Ta
lavera hasta la ala de Saragossa ó be Salir
Guam
S. S. S.
RAREL ALCA.
IlMen¦•••••¦¦•¦¦¦••¦¦^
1NT e) T .
En las riberas del Ebro s• ha comensal ja
á culiir arar:Alía mollar, quai cuilita será
-manear any en curara reduhida per motiu de
las glaseadas de Mars y Abril únicos. Los
aseas han pujat considerablealsnt.
Reccrdém ala contribuyents que la Hay de
presupustos vigent condona totas las multas
per l' impost de drets realsais que 's. presen
tir/ á liquidar las testamentarías, escripturás
de compra-venda y <lames, abonara 1' trapo«
correspouent.
Son verdaderamente excepcionals las con
diciona que han naarcat la passada primave
ra y lo present estiu, sobre tot si se le en
compte que han vingut á interrompre
llarga série d' anys durara los apela la prima
vera anava senipre acompanyada d' hurnitats
y de frets.
Com resulta que lo temps sech y de calma
que fins ara llavero tingut es alternen& beneh
chas á la vinicultura, creyere útil donar alguna
datos que perinetin ter un eatudi cornparatiu
entre 1' any actual y los anterior, sisquera
sia pera desvaneixer los temors que havian
arrivat á existir sobre un refredacuent del globo Ô d' un caaibi complert de climas.
fiesde fa (latee anys la primavera passava
poch menos que desapercebuda, y prenent
per base las observacions de la oficina cen
tral meteorológica de París, trovém que la
temperatura mitja, que fou en Abril de 1156
graus en lo periodo decenal de !Mistela°,
baix4 á 10 10 de 1871 á 1880, y á 9 73 de 1881
á 1890. Duraut lo mes de Maig la tempera
tura miaja, que bu de 11'52 graos en 1861-
187o. baixá á 15161 de 1871 á DUO y cok, puja
á 13'85 de 1881 A 1890. Pera lo mes de Sep
tembre se nota desde fa 30 anys un decreixe
meta continuo, com se vou per las temperatu
ras alejas següents: 15'99 graus de 1861
á 1870; 1511 ue 18'71 á 1881) y 15.58 gratis
de 1881 a 1890. En Octubre foren coro sesuda:
11'31 gratis de 1861 a 1870; 10'91 de 1871
á 1880; 10.07 de 1881 a 1890.
Los ulateixos fenomenos s' !m'elan també
observa en épocas anteriors, cual per carril pie de 1801 a 1813, (mal temperatura muja
per Abril fuu soiamerit de 8115, lo que de
rcostra que aquestas moditicacions chalate
ricas tenen an carácter enteratueot variable
y accidental, no implicara per cap estil una batsea ó refredamern de la temperatura.
En un estudi sobre la época de la verema
desde fa 300 auys á Fransa, veyew que .1 apy
mée tarda ha sigut has ara lo de 1816 y lo
mea avaligat lo de 1822. Be podría ser que
any preacin pogués figurar al costal, d' aquest gltitn. Pera demostrar los carácters verdade
rament excepuonals -que ha presentat la
situació meteorológice al comensament
aquest any, depreca que l' altura maja y re gular de la pluja á París es de i5 milímetros
pera Abril y el pera alear, naentree que aquest
any sols ha donat 11 milímetros en .Abril,
repartias en set días, y 1 en Maig, repartits en
vuyt días, <S atan 15 milímetros en los dos
mesos, contra 105 que es lo promedi usual.
En los vinyats del pla de Retes s' ha presen
tat la piral y en alguna de la provincia de
Huesca se crea que existeix lo mildiu per
haverhi misas ceps que tenen las fallas secas.
Los propietaria d Aragó y de casi Lotes las
comarcas d' Espanya que en tnés Ó en menos
son víctimas de las inundamons, claman fa
molt temps contra l' abandono en que 's te
lo servey de repoblació.
Loe périts en cuestiona agrícolas no igno
ran que as fems deixats á sol y á serena per
den prop d' upa tercera part de sos comeos
tos nitrogenats. Aquesta pérdua anyal corres pón, per cap de be.stiar, a 100 kilos de nitral
de sosa, que valen de 2•5' á 30 pessetas. Lo
sulfat de cala absorbeix lo 60 per 100 del car
bona% amada que deis faros se desprén. Un
femer altota s' bi tirá sullat de cala, després
de rentat, tenia transformadas sas sala amó
nicas en compostos narices, que es precisa
Meta la forma en la qual las plantas assimilan
jo nitrógeno. Lo barrejarsulfat de cala (guix)
ab los fetos d stable es, per lo tant, lo mi
llar niedi pera que conservin son nitrógeno
en forma assimilable. Aquesta práctica no
den descuydarse, principalment durant 1' es
tiu, que es quan més perden los fems son principal element, lo nitrógeno. Ademes,
procedint d' aquesta manera, no fan la mala
Olor que soleo fer.
En la provincia de Lleyda 's diu que aquest
any será Indt curta la cedilla del vi, á majar
per lo mal aspecte que presentan las vinyas
eti algunas regions.
Sernbla que algune irnportants agricultora
de Tortosa han concebut la idea de crear una
societat vinícola pera perfeccionar la elabo
ració deis vins tins de (aula pera que puguin
competir ab las tnés renomadas marcas ex trangeras, y nue al =tela temes obtinguin
gran aceptad() fora des limita espanyols Per
las diferentes probas fetas fins á la fetxa ab
los vins Rioja, Medoc, Cuzcurrita y los del
Marqués de Lacee ja 's comprén lo bon re
suitat que donará sa elaborada) y coupage,
poguentse esperar grana beneficis d' aquestos
treballa tan anea a!s interessos de noatre pata,
IEn alguna vinyats de la Espluga s' ha ;mal i arpes' any la presencia del Miaus. que han
combatut los propietaria ab apticamobs de
sufre.
Segons lo periódich L' /traje enológiva. er
un recién informe del funciobari enotécnirh
de Buenos-Aires, 'a prepara una favorable
campanya vinícola en aquell país, pues re
sulta d' una visita feta als principals vinyats
de San Juan y Mendoza, ahont no Rogué tro
bar un sol vi sa, que s' han de colocar allí
graos canti tata de vins, ja que tot-lo mon no
beu anés que un vi dolentíssini y extraordi
nariament cae. Pera que 's pugui vendrer ab
recomana:
1.' Que los exportadors se contentin ab
una ganancia moderada.
2 Que los itaiians que son á la República
Argentina 's convensin de la importancia que
te per sa patria, per sa salut y per sa bossa
consumir vins italians.
3 r Que as hnportadors de Buenos-Aires
y Rosario s' ocupin un xich Inés directarnent
de las provincias que no daten vi.
Com tot lo que en tal assumpto interessa
á Italia es igualment important pera Espa
nya, poden nostres viníctiltors aprofitarse d'
aqueas informes.
....¦¦••••¦••••
Begoneixement de la claboració artificial del
vi.- Se posa en un tubo d' ensaig una calle
rada de las de café plena del vi que 's desitja
analisar, afeginthi dotze gotas de acetat bá
sich de plona formantse un precipitat que
segons los carácters indica la presencia de
algun deis cossos que s' expressan:
Vi naturai.
Tenyít ab fuchina. . . .
Id. ab fullas de saúch.. .
Blau.
Violeta rosat.
Verdós brut.
Id. ab campetx.e. Watt fosch brut.
Id. ab coarinilla. Bleu.
Id. ab fusta Pernambuch. Violeta fosch brut.
Id. ab filteaca Blau fosch brut.
Ab un tubo d' ensaig solament, qualsevol
persona pot practicar aquest regoneixernent,
perque en totas las farmacias 'a troba ace
tat básich de pitan, única substancia que 's
necesseta pera lar aquest experiment.
Diuhen de Perrera que aquest any las
vaiyas s' han presentat d' una manera inmi
Dorable. Los propietaris que dO ;roban creare
en los efectes del sulfat y que tan perjudicats
han sigut aquestos última anys, van ser los
primera de comensar y 1s últims d' acabar,
havent donat tres ó quatre sulfatadas. Cuales
san que anaren equivocats. Ja era Lora.
Lo professor Bocane, en Vevey.Suissa, ha
trobat en un manuscrit Batí varias reglas
pera poguer predir lo temps, fundat en oo
servacions practicadas desde 1677 á 1799.
1." Quan al solstici d' hivern no Ii prece
deixen ni segueixen las temnestats usuals,
estiu que vindrá será sech, al menos en sas
quatre quintas parts.
la Los venta de Llevan durant los dias 19,
20 y 21 de Maig , son tansbé anunci d' estiu
sech, succehint lo mateix quan en los dies 25,
26 y 27 de Maig fa vent, sia en qualsevol
direcció.
3: Quan entre los dias 1'7 al 23 de lataig
venen tempestats de Ponent ó Sudoest, pot
creurers que l' estiu será hurnit.
4." A una tardor humida seguidad' laivern
no molt rigures, pot seguir una primavera
freda y seca, que causará danys a la vege
tecla.
5.' Un estiu harca es casi sempre precur
sor d' un hivern fret y rigurós, perque la
evaporació absorbeix la calor de la terra. Los
estius humits, s' ha observat lambe, favo
rcixen un gran desenrotllo en 1' espí blanch;
allí es que quan aquesta planta está tnolt
carregada de fruyta , se pot pronosticar un
hivern rigurós.
6.` Quan las aus de pas emigran avans
del teuips acosturuat, en particular las aure
netas, que no abandonan lo país fins que '1
fret las obliga, Lambe es anunci de rigurós
hivern.
7.' Quan Septetnbre es sech, Maig es plu
jós; y quan en aquel' plou, Maig es sech.
8.' Dominara los venta de atisbes' en estin
y tardor, baixant la temperatura rués de lo
natural , plourá rima á últims d' agiten any.
9.' Los graos vents y altres moviments
violenta en los búvols, indican una crisis en
atinósae-a qu es precursora de bou ternes
durant un regulae período de tijas.
10. A un hivern benigne y pluais, sempre
li segada un estiu molt sech y de gran calor.
11. Si duran& un período :lunar se manta
LA PAGESIA.
temps plujós, en lo segftent se disfrutará
bon temps varios días, als que seguirán una
de plujas y aitres serens.
12. Es lo mejor y més segur indici de bon
temps, lo de veure més Iluny de nosaltres,
que ordinariament, la bóveda celeste.
Se din que la Cornpanyfa del ferro-carril
del Nort está resolta á aumentar los preus de
transport deis blats y demés grana entre
Castella y Catalunya, suprimint la tarifa tem
poral que avuy existele y que la Companyía
prorroga fa poch ibis á nou avis.
Si la naticia resella certa, creyém que a
Nort no 'ta meditat be las consecuencias, qué
serán de importancia pera las provincias per
judicadas.
.....••••••••••¦•••••
Los proteccionistas francesos han tonal lo
crit d' alarma contra '1 temor de que los co
merciants de vins d' aquell país importin
Espanya grana partidas de most, evitant aixis
los criarais drets que pagan los vis.
Lo particular del cas es que al dir que los
mostos espanyols se poden convertir en Pren
sa en vins de 15 gratis regoneixen latead
tament que hl ha molts vins espanyols que
tenen naturalment 15 graus, sense necessitat
de reforsartos ab alcohol.
Respecte á la importantissima cuesta5 del
crédit agrícola y popular, trobétn en lo Diario
Mercantil las consideracions que transcriban:
«aQuié li falta á l' agricultura pera perfec
cionar sos métodos, utilisar los descubri
menta de la ciencia, aumentar lo rendiment
de la terra y lo producto deis campa per la
naMora racional del terreno? Lo crédit. Més
que protecció aduanera, necessita 1' agri
cultura crédit y diner en bonas condiciona
pera prodular cullitas Inés abundants y de
millor caldee
aiQué falta á las poblacions laboriosas pera
traballar per ellas y pera ellas? Crédit que
permeti á las associacions obreras constituttir
se ab forsa y al rnateix jornaler viurer fruc
tuosainent de son traball, apartantlo de l'
accio revolucionaria dels que d' ella se ser
veixen per fer la guerra d' amos y treballa
dora, promovent las crisis deis salaria y de
las huelgas.»
ni ha monas fundats per creu; ar que 1' any
actuai los preas deis graos s' han de mantenir
ferms en atenció á assegurarse que d' América
no haa de venir granl partidas per la circuns
tancia de que los Estala Units apenas han
cullit en lo any actual 17ai aiilions d' hecto
1 litros de blat. Que, ala dit en honor de la
venial, no bastau pera lo conseim aquella
República.
La ara de Prades, tan rearmada, ha sigut de
tenta pera los venedors, que han Lingut que
cedir son bestiar á baix preu.
Per lo que pugui valer, trasladéna ala page
sos la següent advertencia:
Lo rebrot que 's desenrofila en las patatas,
conté un vereno molt actiu, la solanina, que
angerit per los tocinos y virárn alimentats ab
patatas, es causa per lo menos d' enflaque
ment y debilitad& pero generalment de la
mort. L' únich cuedi d' evitar aquestos per
juaicis es traurer ab tot cusidado los rebrota
antes d' usar los tubercles pera l' alimentació
deis anima Is.
NOVAS DE MERCATS.
TJTeaTIMS 1=12.8T.TS.
BARCELONA.-Lo mercat ha presentat
ifithnament alguna mes animació que de cos
tum realisantse varias operacions, sobre tata
en Wats extrangers, que han sigut de impor
tancia: en los demés articles se han reduhit
casi totas á cubrir las necessitats del consútn.
Amalla.-Esperansa superior de 16 a/a á 17
duros quinta; corrent de 16 1/2 á 16 'a; Ma
llorca comensan á arribar algunas partidas
d' importancia de la nova que s' ofereix, pea
la classe corrent, de 13 i/4 á 13 III duros quin
ta y per la triada de 11 á 11 y,. Vendas re
guiara.
Arrea-Vendas activas y preus ferms: Va
lencia, fioret, pessetas 22 á 1250; lo de La,
de 20'50 á 21 50, lo de 2.' de 19'50 á 20, y lo
de S. de 18'50 A 19 lo quinta (t1al0 kilos).
Avellana.- Del Camp, en gra, escasasa y
preus ferrita: per la classe de 1a. de i17 á 48
pesadas lo quinta; ideen t.', de 45 á O; ideur
ab esclofolla, de 23 á U.
Ayguardents.-De vi: cotisém de 76 á '78 du
ros los 516 litros 35' sense Casco ; rectifica de
vi: de 106 á 112 duros los 500 litros 40 ab
casco. Esoerit d' industria : de 110 á 116 du
ros los 500 litros "A, graos, ab casco. Esperit
de brisa; A 68 duros los 516 litros 35' sense
casco; residuos, á 64.
Blats. -Los del pais se cotisan: candeal de
Castella, de pessetas 17'75 á 18; 41' Araga de
16 50 á 17; Navarra de 16'50 á 16 75 los 51 80
kilae Extranger; han entrat 1620 toneladas
Datiubi y 1240 Azime Yeski, tot venut, ha
ventse fel nona ajustos á embarcar per tnés
de 500.000 cuarteras, lo que fa retraurer als
compradors quedant los preus mes finixos:
MnIdavia á pessetaa 16'50; Danuhi, á 16-25 y
16 50. Burgas, 1650, y Azime Yeski, á 16'50
tos 55 kilos.
Ciurons.-Molta activitat en las vendas en
gros per los de Mazagan nous, ab tendencia
á pujar, á pessetas 11 los 100 kilos.
Farinas. -- Vendas regulars al consú,n y
prens : 1.' de Castella, extra, de á 17 1/2
pesetas los 4110 kilos; idena superflua de
16 "I, a 16 'h. Fabricas de Bercelona: blanca
extra de 17 '/, á 17 $/,; id. superfina de 16 les
á 16 'A; forsa extra, de 18 n,5 19; su perfina, de 17 'al á 18 1/2; ideal 1 ', de 16 34, á
17 pessetas los 41'69 kilos.
Fabas.-Alguna existencia: solicitadas y
Inés fermas, al detall: Esmirna, pessetas li118
á 11; Sevilla y Mahó, de 16 á ll los 70 etros.
Mons.-Regular demanda y sosiinguas al
detall: Casablanca, pessetas 11 á 1125 y Sevi
lla 1115 á 12 ios 70 litros.
Féculas d' industria. - Van sed t !boa esclu
sas las existencias, cotisantse sobre 95 pes
setas (uintá per la fina y granel d' industria,
estera molt retreta la especulada) á causa de
las noticiaslavorables sobre la nova
per lo qual a' ofereixen mis preus relativa
ment baixos, si be per avuy norninaisi Casaca
extras pera la fabricació de pastas per sopa,
igualment escassas, COtiSaIllSe segons marcas
de 28 fi 32 pessetas quinta.
Garrafas.-Hl ha regulara existencias de
las de Ibissa de 7'50 á 7'62 pessetas y de Xi
pro de 7'8'7 á 8 los 12 kilos.
Monjetas.-Segueixen quietas al detall: Va
lencia, pessetas 18'25 á 20; Braila, 13 á 13 50,
y Cocorosas 1950 los70 litros.
Olis d' oliva.-Poctts arribos é insuficients
per las necessitats del consúne. Los d' Anda
Julia 's colocan de ti á 11 'I, duro e ab poca
demanda ; en canabi los de Tortosa son solici
tats, per qual moda. han pujat los preus. ha
ventse ja fet vendas de clames corretea á 2a
duros • d'algunas partidas de ciase superior
fins á ai ;e. Lo mercat tanca ferm y ab ten
dencia al atan.
011:114$ verdes,- Las Mansanillas, de 21 á 26
rals los 10 kilos y las Reinas de 50 á 60.
Ordis.- Pocas vendas y reduhidas existen
cias. Las classes regulars d' Aragó valen
de 6 V, á 6 1/, pessetas 'los 70 litros. y las pe
titas partidas de Postra comarca que 's pre
sentan á la venda, se pagan las classes supe
riors de '7 94 á 7 'e, pessetas.
Sofres.- En gra á 6'75 pessetas quinta, y
mólt, en sachs de cotó de 10 kilos, á 715 pes
setas.
Tartrens.- En brut. - Ab tendencia á la
baixa essent avuy sos preus de 1'45 á 1'50
graus per 101) kilos. Mares de vi: També ab
-
tendencia á baixar, fluctuant de 1.311 á 135.
VMS.-Se está veremant en nostras cornar
cas y preparantse per aquest traban en las
mes atrassadas, per (mal motel los negocia
quedan interromputs.
GIRONA. (Vilajuiga) riat, 16 OPSSe
tas 'uartera; Ségol, Urdí. 7; Csurons,10;
Monjetas, 24 ; Blat de moro, 12 ; Oh d' olivas,
á 1050 pessetas malee.
LT_.EYDA.-Blat de elas.se superior, de 17
á 18 pesseias los 30 litros; (citen rorrent, de 16
á 17; Ordi, 5-50 a 6 cuartera; Blat de moro, 11
á 11 50 ; Fabons, 12 á 12-50 ; Nonjetas , 19
á 2150 Oh i d' olivas de primera, 9 a 950 arro
ba; idern de segona, 850 á 9.
TARRAGONA. ( Santa Bárbara ), --
Monjetas, 18 A 25 pessetas cuartera ; Día: de
moro, 10 75; Gurrofas, 2'50 pessetas los 10 Irí
ais, Vi negre, 8 á 12 carga; Muerden:, 7 á 8
lo decálitro; Bsperit de vi, 15. En la comarca
de Tortosa comensan aquestes dias las opera
cions de la veretna, fentse bons calcula de la
cullita, si he no per lo referent á preus ; y de
la comarca de Reus se creu que no passarán
de I pessetas los 41 y mitj kilos de rahitn,
sia alguna cosa menos de 10 pessetas los 100
kilos.
LO GANDUL Y LA CIGALA.
igual que 1' heme gandul
veuréu que fa la cigala,
si segueix MI las tabernas,
ella sois, canta que canta.
Peno, passan per son cel
breas los jorns de la bonansa
y tos dos moren, de fret,
y los dos moren, de gana.
E. Pascual..
BaacaLostssi. carrer de ias Tapias, a,. 4.
3
ESTACIÓ CATALANA.
CEPS AMERICANS,
IIIIETS LOS MES RESISTWS A LA FILOM":)tA,
ARIETVIS EUROPEAS EMPELTADAS SOBRE PEU PESISTENT.
ESCOLA PiCTICtDE ElIPELTABOLS, LA NUERA CREADA EN ESPANTA.
EsM en prernp.sa lo Catálech n: '7, eorresponent á 1899•93,
que s remeteré, 4 qu?, '1 solieiti.
Per demandas, informes y noticias, dirigirse á D. AKTON UBACH
SOLER, propietari,
rk.rk
LABORAT0111 D' ANÁLISIS
Análisis deis aleohols lndustrials.
Desenrollo de projecte,s agrícolas.
Delineació de planos,
Construcció de:
Cellers,
liolins d' oh,
Molins fariners,
Fábricas d' alcohol,
•
de sucre,
d' esencias y aygua naf,
•
de cremor tártaro,
de vinagre,
•
de féculas.
DEL
INSTITUT AGRÍCOLA CÁTALA DE SANT ISIDRO
Portaferrissa, 21, 1.er— BARCELONA.
Lapecialitat en lo análisis de vis, descubriment deis adulterbis y arti
ticiala.
Análisis y ensaigs de substancias alimenticias.
Análisis de terras, ayguns potables y pera regar ; análisis de vins_, olis, ay
guardents, ad.obs, forratjes, &iúisi de farinas, 11et, orina, etí_
Obtenció in instrial de la materia colorant y del crémor tártaro de la brisa O
rapa deis rabims.
Estudis consultas pera lo establiment d' industrias agrícolas, a:, g,nas sub
terráneas, direcció de gratis explotacions.
AGENCIA
AGRiCOLA É INDUSTRIAL.
'i Deszurotilo de projectes lodustrials.
Construcció de fábricas varias,
Instalació de máquinas de 'vapor, de
gas,
Turbinas y molins de vent,
Conducció d' ayguas pera alimen
tació,
Elevació d' ayguas,
Estudi de regos,
Valoracions,
Dictamens,
Consultas,
Planos. etc.
Dirigirse al enginyer D. G, 5. de Guillén–García, en
Barcelona, carrer de Cortes, 29'7, Ser, prop del Passeig de
Gracia.
CAMPS ELISSEOS DE LLEYDA.
GRAN ESTABLIMENT DE
ARBORICULTURA Y FLORICULTURA
DIRECTOR PROPIETARI
D. FRANCISCO VIDAL It CODINA
COMISSAR1 D' AGRICULTURA, INDUSTRIA Y COREES DI LA PROyINCIA DE LLRYDA.
Provehidor de la Associació d' Agricultura d'Eápanya.
CULTIUS EN GRAN ESCALA PERA LA EXPORTACIO.
ESPECIALITAT PERA LA FORMACIÓ DE JARDINS Y PARCHS.
Fruyterars de totas menas, los més ,zuperiors y nous qu' en Eslianya 's coneizen.
Arbres fusterables, de passeig y adorno.
Plantas de jardinería; tot cultivat ab lo rnajor esmero, y á preus sumament ecoi,órnicbs.
de producte directe, y pera porta empelts, th garantisada legininitat. Vast carap d'ex
periencias, destinat exclussivament á aque>a importad ram.
Transport ab tarifa especial per totas las lineas férreas d' Vspanya.
S' enriará gratis '1 Catálech d' aquest any pe'l corren á qui '1 detnani.
PA.GESIA.
GUANOS Y ADOBS
PERA LAS T'ERRAS
Pre,hiats enct.t,i.se exp:y.-?rim.s. ywcionals y extrange;-as.
•••••••••¦
GUANO AMONÍACH F.1.2(0.
(ÁDOB COIIIPLERT APLICABLE Á TOTS LOS CULTIUS).
ADOB ESPECIAL PERA CEREALS
Adob pera vinya , llegums, jardins y hortalissas.
..1.19~M,71•11er.
Dits adoba, fundats en la Iley de restitució vegetal, ternan á la terra los elernents fertilisa
dors neeessaris pera 'I complert debelo amo ciú la planta, portan la producci4 á son máximum de
rendiment y milloran la composició deis terrenos.
FOSFATS, SUPERFOSFATS Y DEMÉS MATERIAS FERTILISANTS.
]0 1NT C) 39" C:10 3E1./1k "Jr.
Fosfat de cals que sustituheix al sulfat en l' enguixat deis vis.
Dipósit: Carrer de las Fecharas, 23, Magatzém de Drogas.
J. ..A.1_15-1S.A.I\T.
BARCELONA.
ADOBS
que 's componen deis desperdieis de las llanas, y son los
millors y los que surten més barats,
PERA V1NYAS, TARONJERS,
fruyters de fofas menas, camps y horts.
Pera instruccions prácticas, preus y demandas, dirigirse á
r)I G-C) 1=YLT‘TC)i...INA
Rambla, mim 42. SABADELL.
1110L1NS DE VENT
PEttá REGAR IIORTÁS Y JARDINS.
Aquest sistema, del qual n' bi ha varias dotsenas de colo
cats, es I" únich que's regula d' una manera ellas, y per con
segiient resisteix los vendavals, lo que unit á sa sensillés, los
posa en lo eas d' ésser los únichs recomanables.
SIMAS Y BOMBAS QUE NO S' ESPATLLAN
ARIETS, RODAS HIDRÁULICAS
ENRICH SOLER
INVENTOR Y CONSTRUCTOR.
--^11311112.«—.
Ausias-March, 149, Barcelona.
LO LIARE MESTRE.
DICCIONÁRI PRÁCTICH D' ÁDMINISTRICIÓ
É INDISPENSABLE Á TOTAS LAS OFICINAS DELS AJONTAMENTS Y JUTJÁTS DIONICIPALS.
Pera saber desempenyar lo cárrech de Secretan i d Ajuntament 15 de Jutjat munici
pal basta adquirir aquesta obra.
Ab ella no in ha necessitat d' estudiar pera ditas carreras en cap Academia.
Conté més de 1,000 formularis pera tots los assnmptos en que tingan d' intervindrer
dits tuncionaris, tant clars y terminants, que bastaría un nen pera interpretarlos.
Las atribucions y obligacions deis Alcaldes, Regidors y Jutjes, se troban senyaladas
en 1 obra, la que conté al final un índice en que s' indican los traballs que tenen de
cumplimentar diariament los funeionaris, senyalántloshi 'I folio del Diccionari ationt
!robarán los forrnularis pera portarlus á cap.
La carrera del Secretariat ofereix un mate camo pera molla joves, qual cárrech pot
desempenyarse perfectament, assessorantse per medi d' aquesta obra, en la que ade
mes de Iota la 'legislar:té( se troban inseriats los programas ~ab y probables, pera 'Is
que vulguin examinarse y adquirir lo thol.
Los que desitjin adquirirlo. poden efectuarho dirigintse al director de El Secretaria
do, á atadrit, Sant Mateo. 12, que tw servirá franch de port y certificat, seinpre que al
fer la demanda s' acompaui son impon de 35 pessetas, en llibransa ó altré Luedi de
fácil cobro; 6 bé en Iotas las principals Han-erras al preu de LO pessetas.
Das preus no :egirán Inés que fins lo 15 de SeLembre próxim ( ampliar-ti per conse
cuencia l' acabat or) 31 de Juliol), donchs transcorreguda aquella fetxa, son preu será
de 50 pessetas en traes las expendedurías.
Observadoras.— O ta obra consta de dos tomos voluminosos, en folio, y va fort y
iuxosament enquadernada, enviantse en ‘apsas de cartró pera presservarla d'accadents
que poden feria matb0; tot sense aunient de preu.
Lo qui desitji que se ti estampin sas inicials en lo llora deis tomos, pot avisarho al
fer la demanda.
Descripció
| Puntuació | |
| Títol | Pagesia, La. Any 5, núm. 89 (10 set. 1892) |
| Descripció | Informació addicional del títol: Suplement quinzenal á la revista del Institut Agrícola Catalá de Sant Isidro : eco de la classe agrícola y defensor dels interessos de la propietat. Absorbeix el 1893: L'Art del pagés. Continuada per L'Art del pagés (1896) |
| Matèria | Agricultura -- Revistes |
| Títol addicional | Art del pagés (1896) ; Art del pagés |
| Editor | Biblioteca de Catalunya |
| Data de publicació | 2009 |
| Contribuïdors | Institut Agrícola Català de Sant Isidre |
| Data del document original | 1892 |
| Tipus de recurs | Text |
| Format | |
| Font | Publicació original: Barcelona : Estampa de La Pagesia, [1888-1895], Any 1, núm. 1 (abr. 1888)-any 8, núm. 195 (2a quinzena des. 1895) |
| Llengua | cat |
| Relació | http://cataleg.bnc.cat/record=b1373825~S10*cat |
| Gestió de drets | Còpia permesa amb finalitat d´estudi o recerca, citant la font "Biblioteca de Catalunya". Per a quaselvol altre ús cal demanar autorització |
| Productor | Docout, S.L. |
| Dispositiu de captura | Bookeye BE3-SCL-R1 |
| Resolució | 150 ppp |
| Compressió | JPEG, compressió mitja |
| Definició | 8 bits |
| Característiques físiques | Original ; 49 cm |
| Història de canvis | Imatge original TIFF, sense compressió, a 300 ppp |
Descripció de la pàgina
| Títol | Núm. 89 (10 set. 1892) |
| Transcript |
V. Barcelona 10 de Septembre de 1892. - CONCLUIR INTERNACIONAL D' ARADAS DE DESFONDO. Entre 'Is acorts presos per la Comissió Or ganisallora del aConcurs Internacional d' ara das de &siendo» iniciat en I' Institut Agríco la Catalá de Sant Isidro, ab motiu de las restas' dei Cantenari á Colon, que ceiebra la Ciutat de Barcelona, hi ha 'Is següents: Admetre totas las aradas que proforidisin 30 centimetres, corn minim, ja siga á tracció directa ó indirecta; ah bojit ó ah forsa ani mal ti de vapor. Destinar 10,000 pessetas á premisa pera las casas constructoras, nacionals y extrangeras, tamhé ah; particulars que mes se ctistingei xin en lo traban de la terra. Fer las probas en los días 13, 14 y 15 del mes d' Octubre roía ve; en terrenos del Apta tararan d' aquesta Ciutat y als acatares de la niataixa, pera facilitar la concurrencia. Publicar una memoria detallada alela tra balls verificats ab las distintas aradas que presentir) á concurs. Enconyaanna medalla conmemorativa, per ser lo primer Certamen d' aquesta indole ce lebrat á Espanya. Loa arenes y diplomas s entregarán lo 17 del roateix mes, día an que se celebrara uu Cosa! és d' agricultors pera tractar sobre 't concurs d' aradas, acanat de reatisar. Forman la Comissi4 Organisadora y lo iu ven toa sanyaar. D. Berzini:.li' Atártorell, preSi dent: March Mire D. Ignasi Girona, Don "Hermanagildo Gorda, D. G. .1. de Guillen rara ia, D. Alteri Ahles y D. Francisco X To vocais; aquest últira ab lo carácter de secretad general. NOTAS VINÍCOLAS. Segons los datos que acaba de publicar lo pilan nana, exmasió de. las terraa rana en teL Europa están actualmeat dedicadas al conreu de la vinya ea de 9.189 561 hectáreas y (ora Euroaa 392 301; essant la cullita eu ropea da H1331.000 hectolitros de vi y la de fora 1 865 900 hectolitros. Tant bala lo puna de vista de !as teraas plantadas de vinya con) réspede al vi obtingut, la nació que ocupa "I primer lloch entre tatas es Italia; la seguei san Fransa y Espanya, y si be Pransa te roa jor axtarisió de vinyas, actualrnent Espanya produheix major captitat de vi. Segons los esmentats datos, la extensió de torras plantadas de vinyas y la cultiva del vi están repartidas de la següent inaneaa: Italia Prensa Espanya . Austria-Hungría. Portugal Russia earopea.. Grama Rumania Alemania. Bulgaria. . Servia, . , Turquia. Suíssa. 'atare. Bosaia y Ele.rzegovina. Ileetereas le vine, 3.340.362 1 837 087 1 605.092 6,45 581 300 000 184_007 228.noo 150.000 1/0.467 91 547 450 000 100 000 34 500 6 688 5.230 Hectolitros de l. 30 650.128 27.013 000 28 759 571 9.840 806 6 000 000 3 856.670 2 584.500 2 400.000 2.350 255 2.288.589 880.000 1.268.000, 992 194 160 565 50 000 Per falta de estadísticas exactas sernbla que los datos referents á Turquía son un xich dumosos. També ha sor) entra 'ts pasaos de fora Europa los relatius á la ReMea Ara genilua. de ahont se din que hi ha 9 350 hactaraas que donan una cullita de 1200. 000 bertolitros de vi. Entre 'Is paíssos fora d' En, ropa. ntereixen especial venció los Estala Units y mger; los primera ab '194.470 hectá reas ate vtnya prodaheiten /20.053 hectoll , PAGE Direcció y Administració Tnstitut Agrícola Catalá de Sant Isidro, Portarerrissa, núm. 21, pis primer, uhont se dirigirá tota clas.se de correspondencia y publicrialorat tros, y Algar ab 107.048 hectáreas, 2.398.974 hectolitros. A Xile hi ha 100.000 hectáreas de vinya, pero no ha sigui comunicat sou rendi ment. També's cotireuhan los ceps á la Cola nia del Cap y á la Colonia Victoria (Australia) essentla superficie plantada de vinya de 10.000 y 6.2SS hectáreas resoectivament, ab una cua Dita de vi de 1,13.145 hactolitros la primera y 74.754 la aegona. Ademés, l' isla de Samoa ab 4.300 bectáraas de vinva, dona 51.302 hec tolitros le vi. Tunis ab 3.151 hectáreas 71.li6t hectolitros y Palestina ab 1.500 hectáreas, 3.111 hectolitros. Naturalinent, aquestos datos se refereixerr á la época en que t'oren fetas las correspo nents estadísticas, y cada any varían, alarme per una para .a afecte de rflOitaS ‹.',ausas, des apareixen gran número de viras, y al ma tela temps se plantan ceps en larras que avans se dedicavan á ?tares plantacions, y per altre part la colina del vi es molt variable en cada comarca sepas las anyadss. Y ja que del vi paylérn, no deixan de venir • al cas las segnants noticias referents al con suca del mareta en las ciutats francesas. En las del Nort se beu poch vi y mana cervesar lo copsum de vi per cap no arriba allí ni.és que á 513- litros per any. 'En cantad las ciu tats en que 1 consum es sapericr á 200 litres Snyals per cap, son Burdeos, Saint-Etienne, Montaner, G;onoble, ClermeniJerrand y Levalloix-Perret de vora Paris. Á la capital no beuhen los francesos mes que 19n litros anal-cada-14.. Co t4 Llar,1 L,LILeAlte, alc ticir ' las cintats de Lille, Roulaix,Tourcoing, Saint Quintin, Dunlairchen y Auidens gastan de 209 á 300 litros al ;my per nabitant. París solsa ment 11 litros ten total 281.365 hectolitros l' any passat). Lo consum inajor d' alcohol es á Normandía: Roueu 17, Havre 16, Caen 15, Le Mana 10 litros per cap. A Paris lu consurn d' alcohol per terne mil:1 es de 4'3 per babi tant: ahont s' en gasta menos es á Toulouse y á Laziers quais pobladors apenas ne gasoin al any dos litros cada húS •ffizizew:a•wimmor. a•miemovemmoioramer COLSSIÓ TÉCNICA OFICIAL DE TRABALLS ANTIFILOXÉRICHS DE PROVINCIA DE GIRONA. (Conclusiia MELANOS1S. Si 'ns ocupana di aquasta malaltia es sola ment pera fer notar alguns deis caracters que poden servir pera no confóndrerla ab las anteriors. pues no tenen importancia alguna los danys tele en los vinyats pot produhir. (aun del innl. Segons Mrs. Viala y Ilavaz, lo bolet que la motiva viu en /o interior deis leireits deis ór guens que ataca, y s' anomena mptoria oye lino. 'Sa reproducció 's verifica pea madi de t'oras ó ilauors contingudas en cápsulas de signadas ab lo non-) de pierialaas y las miss. cions que afavoreixen aon dcsenrotila son: iota Impera/ara de 18á 20 grausy /a existencia de lannitat precipitada sobre dos pámpols, únichs órysiens en que s' ha obsernat. REGONEIXEMENT DE LA MALALTia, Manera de presentarse sobre las Cuhreix aquesIos &jadeas de pirata petits deprimits ea stni centre, que terien un color groch brut, visible per las dos caras de la folla, pero de coloraci6 més forta per la su perior z ab lo desenrotlio del bolet, aquiestos punts se multiplican y uneixen entre sí, for mant tacas de color fosch 6 negra, segons que 'la punta reunits sian d' apandó recitan al tingurn algun teraps sobre las funas. Loa punts á tacas no ocupan ruay las nervaduras de las fullas (al revés de lo que Inecebeix en la arithracnosis, a qual forma puntejada pot conlóndrerse, que sois se ticsenrottle es las nervaduras ) sino que son únicament atacats los espays compresos per aquestas nervadu ras (lo narenquima). En las tacas de que par iérn s' observan, per la cara inferior aspe cialment. nos punts blanchs watt petits, que solament se poden veuretaah 1' ajuda d' un vidre d' 8UlDeal. Las fullas atacadas per la rnelanosis pre sentan en snn conjunt un tint tan especial y característich„ que dificilment se pm, una vegada vista la malanía, copfandraila ah cap de las ebtoneradas tins aqal; ia observació de las nervaduras, en las quals no S' ni veu caa senvan y la de las tacas foscas y negras barrejadas ab liares de color aroah clac y vert, sobre las que 's destacan molt aisibles pubis petits negrea, surnmistra carácters sufi ciente per Si sols pera arribar al coneixement del mal, Tractamears. Los danys causats per la rnelanosis son tan insiamileants, que rIC, es necessari combátrer-la, ja que ni en los ceps més atalaus (Enrías-trni SSauzin, Riparias comults, Taytor, Solo-delut á qua, mol% raras vegadas anticipa la caiguda de las tullas, que es de la Ati ica ma nera que sos afectes podrían farsa sentir o bre la planta. Las vinyas de nostre país aperas son ata cadas. FUNGOSITAT DE LAS AltftELS. Illanch de las arras. Aquesta atalanta se distingai '. de totas las altras, zona ho está indicant !a nom ab que la designan), en que los órguens ataeats de la plasta son las arrela, manifastarase sos afectes al 'exterior, de la mateixa manera que los causats per la filoxera. Causa del mat. La fungositat de las arrels (pourridié deis francesos) es una n'alai& causada per varios boleas que atacan aquestos &amena, y espe cialment per l anomenat Dematophora fleco Grix que 's multiplica y desenrutim segons M. Viala, per madi de cossos reproductors serublants ala indicats pera las delires ma !alijas estudiadas nos ara. La condició necessaria, precisa., pera lo des aerolito del bote% que 'rts ocupa es humitat. Ea los terrenos que ne son humits, lo bale: no pot prosperar ; per aquesta causa son los cepa que en los vinyats ocupan extensions ahont queda aygua retinguda y los plantats en terrenos mara argiiosos ó impermeable. situats en pulías baixos los que més sufreixen de la maniata. REGONEIXEMENT DE LA MALALT1A. Orgar»..s de /a planta sobre los quals se presenaa. Ja hayan] dit aria los órguers ealeros de la planta no san atticals, per lo que los carác ters que del esta' deis mateixos podérti de duhir no poden ser sufleienis pera regonei xer la causa productora del mal. Pera amó s' han de inspeccionar las arrels y observar si elisteitten las filagarsas ó fila que á modo de cabellera /as cubreixen eateriorrannt quan lo bolet que 'JIS ocupa arriba á son rráxim desenrottio: aquestas filagarsas son al pre sentarse d' un bianch de /Jet, prenent al poch temps nn color gris que últimament se torna I mott fosch, sent en aqnest cas quan se presen AY SUPLEMENT QUINCENAL A LA REVISTA DEL INSTITUT AGRICOLA CATALA DE SANT ISIDRO. ECO DE LA CLASSE AGRÍCOLA Y DEFENSOR DELS INTERESSOS DE LA PROPIETAT. Condicione de suecr±peió Los suscriptora adherits al Instalo, pagarán an odia arrasaras P any.—Loasacie la ',abran gratis lo matera que la Revista.—Sortirá los días 10 y 25 de cada mes. tan sobre ellas, á manera de pet!tas burlas, las rsporas ó navors del botar que, portadas per las aguas, twoPagan la rtaalallta d' un cep al ultra. Las diferants catoracions per que pasaran las filagarsas s' observan tatas al 'Pa tena temas en los punts ataeats de l' arrel, del .inateix 'modo .que (luan lo rondas, per exemple, ataca los pátopols , fruyts , etc., detxa veurar sebre aqueatos órguens los di ferenis tints que ca*amerisan lo desenrotllo de las tacas produtedas per lo bolet. Tracia/nutra. Las tacas que cau:adas per la maialiia de que 'FIS caservin en loa vinyats, han de ser destruhidas desde el momant en In,, 's presentir), ie:iguatt per arad procedí manis ideutteb¦ ah adoptats pera la deatruc ció de tacas tiltn4licas• Loa telaenos en Que, se ha inanifestat la fungosaat deis arrals, ja provingui .1 mal • de la viaaa 4 d' altres p aptas que, caen los ar brea fruyters, patatas, mottjetas etc., son tam bé atadas, s'.han de 0J,,,ixar reposar sense cap instila chinal. dos 6 tres anys, 6-he des tinarlas at conreu de cereais, pues sois d' aquest modo podrá conseguirse la desaaari ció absoluta de la °nadita. Las ruzJallias fitoparassitaria!;, rest;C':_te de las que mes danys l'ausan ea loa a aislas, >ara, er svr lag que d' ardiriari solen arestaaarse anyabnenr, ,con, par la mejor importancia de sos ea encara ',pollas altras pro duhidas ternbe per petittssims parássits Yaga tals; paro arpo atas per fortuna no s' San pre sental. encara ea las vinvas espanyoias; ade mes son regonentement ne pot ja ser fat ab caracters :an StiperliebilS COM son los que nos han servit de atase pera I' asuran de las thfe rercías exteriors une separan á las enuncia 'las, y, per abra para, al agricultor fi basta ab saltar resaarta d' ellas, que temen ..yeacia real ppra eombátiv,,,elas ls Mat"IXOS CallipoSIOS empleats avuy pera lo tracternent d' aquestas últimas. Núm. 8 .1=110.~11p.1111.1111a WIRM11•¦•¦•11100.11kitli. LOS AUCELLS DE TEYÁ Y MASNOU. BlIEVI NOTICIA I/ELS LLOCUS L1 QUE S' ESTACIONAN, O' AlIONT VENAN I ARONT VAN, SUSTANCIAS DE El" ALIMENTAN, CANT, (CIA BLAEFKIS QUF.naP05TAN, SEGUIDA b' UNAS r in S .1 O !IS "In AUN El/1RUZ INGABLATS, lija .TA.sCIINTTO -BARRERA INTRODUCCao. De dotze mil especies distintas d' au cells que hi ha en lo raen, pocli rnIts d.' una cincoantena habitan en la comarca de Teyá y Masnou, y 1,11 vegada en tot to tros de Costa que s' extán desde Bes al Tordera. Pero si aquest núiaero d' especies es molt lirnitat , no aixis lo de individuos, qu' es mol% gran, especial ment al itivern, dorant In qua rie baixart de l' interior liba inbinitat á disfrueii- 41 ) nostre benigno clima y que reemplassan de sobras los que noe abandonan pe,,- anarsen á altres terras. Las coodieions qua respecte 1,i vida deis aucells pref,{mta la wrriarea qi,i' es tudiéto, son per una pan:: temperatura sudo, exposició topono;trfica a) ruitj (141, árit y sech„ mol& accidental e:ap al Nort, y nnz: Pura que varía desde ndatrecents metros (Turó d' en Baldlr: fans al mar ab lo qual confíenla. Per al tre part hi ha grans extensions de virtya; :signas carnps sembrats de uereals y plan tas Ileguminosas, numerosas bostas de taronners y hertalissas, algunas alzinas en los torrents, lastants garrofers an ferants punta, alguns pochs oliverars, hoscos de pias en lo més asma de la montanya y alocas més 6 menos frondo sas en las varas de torrents y camina. Las; !dantas que méy abundan y que ser velaren d' aliment asatacas, son: lo bo rrissol, to borrissol pelut, los carenas, las raveriissas, la panissola, lo soalcoratje, la mata y los barders (1). • Los rumana que per sa abundancia re lativa caracterisan la colina' al san: du •ratsnt,o aay loa Pasdata, Gafarruns y Verduras ; durant I' asno los Rossinyois, Tayaretas rossinyolancas y Cultnanchs; durant I' hivern los Pinsans,TLeilas, Ru pits y Uydebous (e). Los aucells rnereixen la protecció y respecte del borne; ja que no sola; sea lo més rich adorno de la naturalesa, t h que donan vida ab lo sea calan sino que ademés prestan watts serveys d agri cultura des-tramita una innumerable can titat de papayons y esa/traban; que son )951 mares da las orugas devastadoras de las hortalissas, brots dé eeps y froytas, COUI pronas, ralatas, olivas, etc. Los MI cells insectívoros no fan lo Mes petit cual, y per io que toca als granívoros lo betiaa fiel que nos ;aportan aventada en molt lo Ileuger perjudici que causan. Per no tant tot pagés que sápiga mirar per los seus interessos, protegirá ticeldidament !os almena, especialmept los que nían en la seva barata", pesque es cosa han ave t'aguada que 'Is aucells que 'ns abando nan é la tardos tornan 4 la primavera vi acata á níar eh los materaos pasadas ahont varen naixer. Y sino vegis lo que pasa á Colonia (ciutat d Alemania} en lo sigla plumo. A un rleti poueros I; va dianas le capritxo do menjar un plat de liaras:Las de Elossl,ols: Pera compláurel, se varen c,assar tots los Rossintrols 'deis patrias trefiles' de le ciutat ; pero va col a:, cara la satisfacci6 d' aquest capritxo, puig durara cincuanta anys .uí 1E; sol Rassiayol va nuas el+ aquella arie,ontarns. En cap manera s' ha de perinetrer des truldr nius TI thropoch cassar los aucells nevelk art 'las aeuradas, ni las que du rara n liivern iystán estahlerts en las bor las ó tancas, ja que aixó seala perpetres la destrucció deis mullors defensors de nostras propias baratas. Le permetrer (.:".ssar los aucells de passa, rinicament pat ocasionar perjudici á las liareiats deis . tiaras, lo que també 's deu evitar encara que no sigui mes que per capera d' bu manitata Pera 'I reinos estudi deis Duce% qu' habitan nostra comarca, los distribubi rém en quatre clases: Aucalis de tot I' any, Aueells d estiu, Atice% d' hivern y Auc,ells de pasma. - Almenas de tos U any. Atiaestos son los aueells propis ô naturals dal país; los dern4s iiivenen ateident•lment, ja sigui per criashi, con' fan atoas, entlur nantsen després de acabada la cría. ja sigui I pera passarhi o' liivern, wat fan áltres, re tornant á la seva patria, la rnuntanya , tan platinare com los venas de la prtalayera n' tato vegts oostra Mara de Teya. y Maman. Bar (—•)rta l884. (..) En la essriptura del mot uy de altres 1",118 '8 trovaran mes end-varrt oo- separara de ta ortowatia ci:talana generalmeDt atunes& escri bInt y en lloch deU ja parque los tals inots se pronuncian ab y y no ab d en la malor par t de dneobles rurals de la Ptovincia, especlattrient los la Costa de Llevan t del Valies, ja lambe per rabona de etimología, pulí; bein observat que (pian la paraula Siatina de que deriva ta catalana as nn dlu1uutlu acabat n rufa>, coa, mitas, api. ^la, 6 Se escila ROM rOlimia, paleo, transfor men) la o 6 la len y, y pronuerlem uy. obega, fu ya, paya; pele gasa la &giranta ilat,na b' aserto al a, cona guUu, pe11 arieeila, conservém la It y diatne guil, pell, atecen Los casa-liaos han adoptat gelopre nerabi«ot prosodia y ortografía, país eserinben y pronuncian ojo. abeja, hoja, pa sa; gallo, pellejo ( pellicula, avecilla. f: :s las neus que 'Is havfan obligat a abando obsta. Vds: sucellS de tal' any n' hi ha uns cont lo MussoI y lo Pardal, que passau tom ia vida y moren en lo maten( poble ahont han !arman, y ti' d' altres, asan lo V. rditrú y 'I Gafar ra, (pis aurant I hiyern fati iQIS correllas e:, busca d'f.lnytents, més abundaras pals.sos mas abrigats, Aquestos últints, á cau sa de nostre ten) Wat cama aon més numero sos á l'henar] que no eran á 1' e,stiu anterior, puig los /luP rioa venen dr fosa superan molt en aúlsero 31S que 'as deixan en busca d' aventuras. Los aucells que passan tot l' any en riostra comarca a .n lo afroacd, la Gansa, lo Gaisa la Gar3a genera, lo Parda!, lo Verdura, la (»oder cera, lo Gajarró, la ductryada, la Cuma/eta, L. Merla, IN Toyareto neyra d' uys verme. la Toyarem de pit ros" y uys vertneyosos, la Prima vera grossa, la Primavera patita y la Perd;ti. L&) Mussm. ( Surnia noclua) eu bastan t cornil aait•clalinent en los garroterarg. S' alimenta de tatips, ratolms, asurabas, Ilagostas y de nlas inssetes, atrapara de 'tasadas arpa ao cail ó ratapisyada. Cassa durant los m'alias culs del !liad y del vespre y tota la nit si la Luna. C t ri tas socas vuydas deis .arbres y fa as ous, en húmero de quatre o alada en lo raes arado de ta cavitat sense arreglarhi niu Las petitsiaiX.n dS gataza (iras tos coirems horresoi com aa. polis. Es un ancell útit tn!tp que de.struttir. Un anre ata mal de la lamina dei Illitssol y de las inatei xas cosimos ÓLIVA, (Siria flammea) havb, erial en Mire ternos en las tocrelas de Can Fra.;aa y en le tortera del Forn. Avtly chi será shmaillent rara si uo ha ja completament desapare.cui. la Gasas (Pica Ceudata) es bastara rara. En alma terna- maya en los Pinsaits, ayuy sois se la molla en lo més asare de la montanya A I' rayara ni oaixan del Vals..•menjarse .05 pésois de nostras vinyas. S' alimenta de fruyts, iesectes, earagolins, ratas y trucelis deis que ne fa perdrer moltaa arias maajan(se 'Is patas y 'Is ous. Fa '1 niu en las Mauleas del s cims deis arbres, hi pon de tres á sis ous y los pents naixen á las tres setena - rías. Es ur aneen raes parnidicial qu' útil 6á lo menos fa pagar una l'orín contribució per las seus serveys. GAIO (Garrafas laudarius) te costuras sembiants y viu en tos mateixos paratjes que la Garsa, pero encara es Inés dulent qu' ella. PPr turtuna es molt raro. Fa niu en los ar aa, poli (e cupin a set ous y, as patas riaixen alssetze días. Es un pillet ue meseta ser deStroba A Iota (..osa. La GassaGama :Lardas meridionalis) es bas tara irecuent, especialmeut á l' hivern, en la montanya y paranes poch concorreguts. S' alintenta d' escarabats, Ilagostas, sargantanas y Lambe, si escasseja '1 manjar, de ratolins y airarais. Quan no te mola gana clava la presa en ate auroras Reis ubres y cepa, abont la destrossa y noenja ab tota calma 46 1' abando na Aquest instint II ha valgut lo non) de bin ar. Le seu cant propi es bastan& pobre, pero té la partieUlalítat de saber imitar lo deis de nlas aucells. Fa a niti en lo cim deis arbres y ous solea ser en número de sis. Es .més útil que perjudicial. Lo Paatur. (Passer domesticas) es l' aucell mes abundara de !a comarca. Se distingeix. per ID seva gran prudencia, pula a menos que sigui algun de novall, diticilatent cau en cap !las. Es un gran destructor d' orugas, papayons, escarabats y demés insedles, pero per anra pant consumeix una no despreciable cantitat de blat y salinas. En las honras te fa bastan& mal, menjantse las fiors deis fasols. Nia lat los forats y especialment sota las tenlas de las teuladas. Comensa las crías á nditj Abril y no acaba fina á Ultims d' Agost, fentne lo me nos tres de alada á sis ous cada una. Covan alternativament mascle y fensella y is pedas naixen als dotze días. Las vayas tos atisben trn primerament ah insectes, luego ab granas remollidas en lo pap y per tiltim ab granas tal com las callen en lo carupsEn los hiverns, sobre tot si cauhen nevadas, pe moren mona. més de fato que de n'en Ates lo bananal que 'ns fa y lo perjudici que 'as causa, nc deuaa nrUérat protecció per eh. ni tampoch excita réac á qua se '1 persegueizi. Convé que hi haga pardals, pero no en rnassa cantitat, Lo %taca (Fringilla chloris), es ua aucell molt coma espeeralment en las hartas. A la tardos ne baixan de l' interior grans rama das, las quals s.' extenen per camas y 1/layas y nassan I' trivarn entre nosaltres. S' alimenta de tota clase de gratia., preferint las de ho rrissol. A l' hivern á falta de mili« meraar no desdenya las de brisa, de mata y fins las de maicoratje. Lo seu caut es fofa, y encara que té poca finura, no dama de ser agrada ble. Nia en los taronjers y alzarlas. Fa dos co Wdas any ; la primera de ciach ous y la se gona de tres ó quatre. Sois coya la femella y '1 naascle ijporta 'I meajas. Los petíte naixen LAAu n'as catorze dias. Es moit llantina iu la Ilavor de raye, canana y pap, pero en uostre país que no 's cultivan aquestas plantas no fa cap mal y per lo tant den tal. protegía La Camama (Fringilla carduelisj playa anys arrera Teya; Ibero la satis hitas han sigut tan huscaas y las novelias tan perseguidas en las beuradas, que avuy dia probable/riera ja no hi cria. A la tardo, passa á rantady. per los camas del Pln y iguna d' alias se mierlan á passar hivarn ab nosaltres. S' alimenta de eardots, Ilachsons , lumbrall y plantas seta blants. Te una ven posh plena, pero es camhi lo seu Para es bosich y variat y lo despedeix ah moa foch. Fa un niu pata y molí, ainagat en los xipresos, pins y cims deis taronjers. Lo número d' ous es de cinch y 'Is coya la fe mella cuidant lo rnascle d' alimentarla y de distráurerla ab !o sea cant. Los petits nalxen als catorre días, alimenrantse nrimerarnern de cositiets, després de lascabas y rnéa tart de sraints. No so: fer més que una covada. Es un aucell que tic fa cap ntai y que Iper tots con captes mesera prorecci.l. Lo G.I.FaRtó (Pringillu serinus), desases del Pardal, es aucell més abundant it la co marca. Té castums análogas á las del Ver dura. Durant la cría banita en las borlas y á 1' hivern s' estén per camas y vinyas. S' ali menta de citrons, borrissol y ravenissas. Lo sea cara es sepan( y monótono, pero alegre y Nia en los tarosaars. Fa guaira ous, raras vegadas cincti, qur sois coya la t'emana correal á cárrech del . atascle l' alimentarla. Los pailas naixen als tretze das. A le menos fa duas arias I" any, ptag comensa mou pri merench y acaba d'oh tara No causa cap per judici. La Cm:tarara a:arta:lauda cristatan es escassa á ti apoca de la cria. pero á l' luyera abunda bastant. S' estaciona especialrnent en los camas y vinyas ais quals neteja de granas de malas herbas y d' insectes. Té un cant eximes slu, dols y raelancótien que despedeix volant á gran altura entorn del seu niu. Nia al peu d' un cep en un petit can ahont bi reuneix algunas fardas. Fa duas covadas l' any de gua tee á sis ous. Lo mascle coya al demati y al vesnre y la (entena á las dernés horas del dia y iota la nit. Los petits naixen ala catorzedias y abandonan Ir avans que sápigan Vaddr. Es un anee!l que ciaran( hivern causa molt parjudici desenterratit las Ilavors de la terra; pero á l' estila nos es beneficiós per la gran eantitat d' insertes que destruheix. Coro que las rr rayara no son zas rnaloisac catira aconseyam que 's persegueixin aquellas y que 's respecain aquestas. La CUsetlETA (Motacil(a alba), es bastant rara dnrant nestiu yero abunda á 1 hivern. A pri mera de Novembre baila en gran namera 1' interior entornantsen á M'iras de telares á primers de Mara. S' estaciona en la Riera, torrents camps y matadoras de safreigs, ahora se la ven passejar rernenant continua ment la cua. S' alimenta de iota classe d' in sectas que lo mateix apta á :erra que al vol. Lo sea cant es molt senzili y lo despedelx ja aturada, ja corrent 6 volant. Nia en las es cletxas de las rocas ó sota la soca d' un arbre y de vegadas en lo fondo deis pous sechs. Fa duas arias any, la primera de sis á set taus y ta segona de quatre ó Mach. Sois coya ia fe Cona aucell purament insectívoro con v sobremanera protegirlo. La MERLA. ( l'urdas menda), es bastara fre cuera á l' estiu y molt mé.s encara á l' hivern. S' alimenta d' !asedes, caragolins y cual, de terra que sol buscar ab molt afany sota la fu yaraca deis taronjers y garroters; á la tardos S laven menja ademes moras, rahims y olivas. Té un cant melodiós -y fort que fa ressonar per hartas y torrents desde n mes de Febrer fina molt (nitral 1* ostia. Nia en los tarenjers. Fa duas aovadas any; la primera de quatre á sis ous, la segona de tres. Alguns anys cria en la part alta de la montanya un aucell de la rnateixa familia que la Merla , la GErvik (Turdus visa:varas), que com ella s' alimenta d' insectes y fruyts. Recomaném (me 's res peana las celas d' aquestos dos aucells y en hora bona que se 'la cassi á hivern. La TATAKETANEGRA. D' u» VgallsYS (Syleia me knocephala), es frecuent á l' estiu y abundant á 1' hivern. S' estaciona en las tancas. Es un auca!' molt traydor que raras vegadas caa en los llassos. S'aliatenta d' insectes y fruyts en tre '1s (mutis prefereix los rahims de sauqué y las olivas. A F hiyarn es aloa poch escrupu losa en lo rnenjar y á falta d' altre cosa menja grana de mata. GD seu cant, encara que baix, es molt dote y armoniós. Nia en los taronjers y lances y '1 número d' ons es de quatre á cinch per aovada.Té un gran amor á la aria, puig quan la veu en perill se flagela ferida arrastrantse per terca á fi d allunyar de aquesta manera enernich, essent de vega das víctima de la se va tendresa maternal. Es un aucell beneficiós y en cap manera perju dicial. La TaistaavsDa NY 505 Y ovs mambos (41- tia proviudalis), es frecuent; mes a l' alvern qu' a I' estiu. Se la trova en !a tuoutanya en trena pinetons bajaos y en las bardissas. Co rre per terra de tal manera que de vegadas se la peen per una rata. S' alimenta d' insectes y fruvls corn r anterior. Lo seu cara. es armo niós abusa que poch variat. Fa duas 6 tres aovadas l' any de quatre á cinch ous cada una. Los petits al astil de las eueuyadas fugan del niu avans que sápigan volar. Es un aucell ignocent. La Pautan:u caossa (Parta -majos), es mott, cornil sobre tot á hivern. En alguns pobles porta 'I norn de Estibarola y Mallareuga. Se la trova per totas tartas ahont hi ha arbres. Encara que patita es reolt cruel, puig de ve gadas ataca los demés aucells als -que arriva á matar subjectantlos ab las putas y obrintios lo cap á cops de bech; 1' objecte de tal atro Chal ou v alt,, quo meniarsek Lo oorvoll. alimenta de tota classe d' /así-ates y també de granas y fruyts com pinyons,Ilayar de c,ánem y olivas. Se l' acusa de picar y ter malbé los borrons deis arbres fruyters. Té una veu ar gentina, forta y sonora, pero '1 seu cant sau zal y monótono se reduheix á repetir varias tragadas tres 6 guama sílabas que tradultim per tol esliu. Nia en las socas vuydas deis arbres y en ius forats de las parets. Sol fer duas crías de vuyt á dotze ous, que covan alternativa ment mascle y femella. Es l' aneen que neteja malos d' insectes los arbres fruyters, satvant los las fuyas; per lo tara. be se fi oot perdonar lo peca mal de qua se l acusa. A Alemania se la protegaix d' un modo extraordinari. La PRIMAVERA PEITIP. (Parvá eceruteus) té la muralla manera de triares qua !a anterior, de mialo que tot lo que Itere dit d' aquesta pe-. den] aplicarlic á ella, ab ia'.chferencia que 'I seu cant es insigntficant y lo 'Amero d' oca que fa en lo niti no passa de deu. La PERDIU (Perdix rubra), encara que 1 país ji proba wolt, es bastant escassa á causa de r incessant persecució de q u' es objecte. Aca bada la aria se la vea á ramadas compostas de dotze 6 més individuos que Itiego va mer mara lo placa del cassador. A la matinada y cap al vespre corre en busca de manjar: lo restara del da 'I passa ajocada y ulin adula mida. S' alimenta de granas, verduras yda gustas, no tenInt neressitat de blaaser. Té ua cant que se sent de molt liuny y ta afecte com si l' aticen fos á la vora. Se 1 pot expres sar per taca laquerach. Fa lo MI á terra en un pet'tclol, amat tu pon de dome a divuyt ous. Quan los petits surten del ou, qu' es als vía t'un dias, ja corren y 'a preneo lo manjar, que consisteix en insectes, cuchs y palitas granas. Parque sigui más abundant un aucell de cara tan exquisida , convé protegir las crías, respectar ias vedas y no cassarla -at tim de !uvera quar, ja es bastant rara. (S' acabará.) CORRESPONDENCIA Sr. Director de LA PAGESIA. Montarió la Marca, 18 Agost 1892. Molt Sr. meu y amich manifesto que lo dia U de aquest mes, día de Sant Bartdmeu; que fa cinquanta anys que d' un fort avgual 'ns va deixar sense pell ; ha de saber, Sr. Di rector, que en la relerit cha de Sara Harto -atea 'as va caurer altre ayguat, y lo més trist es que lambe va catares bastanta pedra: ja que no havíam mitin Wat ni ilegUmS ni patatas, contiavam aliviarnos an la culata del vi; pere II dich que nos arengué det tot la referida culata , de modo que quedaren los amas blanctis de pedra coro lo Pirineu, contant aquest terma. Rocatort, artesa, Cavalla Ta lavera hasta la ala de Saragossa ó be Salir Guam S. S. S. RAREL ALCA. IlMen¦•••••¦¦•¦¦¦••¦¦^ 1NT e) T . En las riberas del Ebro s• ha comensal ja á culiir arar:Alía mollar, quai cuilita será -manear any en curara reduhida per motiu de las glaseadas de Mars y Abril únicos. Los aseas han pujat considerablealsnt. Reccrdém ala contribuyents que la Hay de presupustos vigent condona totas las multas per l' impost de drets realsais que 's. presen tir/ á liquidar las testamentarías, escripturás de compra-venda y |
Etiquetes
Afegir etiquetes per Núm. 89 (10 set. 1892)
Comentaris
Afegir un comentari per Núm. 89 (10 set. 1892)
