Núm. 4 (15 març 1889) |
Anterior | 1 de 1 | Següent |
|
Aquesta pàgina
Tot
Subconjunt |
A FeAGE
SUPLEMENT QUINZENAL Á LA REVISTA DEL INSTITUT AGRÍCOLA CATALÁ DE SfiNT ISIDRO
ECO DE LA CLASSE AGRÍCOLA Y DEFENSOR DEIS INTERESSOS DE LA PROPIETAT
conreu deis camps, Zootecnia, Viticultura, Enología, Horticultura, Economía rural—Crónica deis mercats agrícolas d' Espanya y del Extranger
Any XL
Servey important de LA PAGESÍA totas las produccions era cosa passatgera, sino també á Lornbard streed Capel cour,
Cons diguérem en lo número anterior
hem organisat un servey que ha d ésser
de gran utilitat pera los suscriptors de
LA PAGESIA. En afecte, una e ,missió
formada per advocats de fama, notarios,
enginyers, propietaris , inenescals y
agricultors colrats per nalga y profito
sa experiencia en las cosas del camp,
despatxarán gratuitament guatitas con
sultas fassian nostres suscriptors, no
sois en lo que pertany al conreu de la
terra, qualitat y millora deis produc
tes, etc., sino que també en lo referent
á la propietal, contribucions, amillara
ments, drets de consums, préstarns, hi
potecas, etc., etc.
Pera aprcfitar d' aqueSt servey, orga
nisat en benefici deis agricultors, es
precis acompanyar ab la consulta una
l'aixa del periódich y un sello de carta
pera la cantestació; sens lo qual y obli
gats per la bona marxa de l' Admiuis
tració, no padria ésser cumplimentada.
Com compendrán nostres Ilegidors,
los concells que done aquesta comissió,
formada per personas conegudas y ente
sas, aerán sernpre imparcials y desinte
ressats , inspirantse únicament en lo
desitj de coutribuhir á la gran obra del
Institut que, per espay de trenta vuyt
anys, traballa pera lo pervindre de al
pagas:a catalana.
L s suscriptora á LA PAGES1k, ABO
NANT TANT SOLS QUATRE PESSE
TAS L' ANY, qu' es lo preu de la sus
cripció, disfrutarán de aqueixa y d'
altras ventatjas, unas esmentadas ja y
altras que darém á coneixer oportuna
ment.
Pera suscrítires' á La PÁGESÍA. basta
avisar á la Administració, Portaferrissa,
u.° 21, Barcelona, Institut Agrícola Ca
tala de Sant Isidro.
Tota la correspondencia se dirigirá á
nom del senyor Director de LA PAGESLI..
Administració: Portaferrissa, 21 Barcelona, 15 de mars de 1889
UN RAIG DE LLUM
Ha parla lo Excm. senyor President del
Concell de Ministres, y encara que tri
gués á ferho, no lihem d' agrahir menos
que haja obert nostre cor á l' esperanga.
Bo es que prenguem acta de sas paran
las que mostran ben be que l' angoixa y
lo malestar del paya te ja ressó en las més
elevadas esferas y que los gobernants re
conéixen per fí que la malaltía que con
sum las forsas de l' agricultura no s' cura
ab remeys empírichs ni ab paliatius més
ó menos enérgichs.
Ha dit lo President del Concell de Mi
nistres las següents paraulas: «Es ciar que
lo Gobern se ocupa y se preocupa com deu
de la cuestió económica, pero jo haig d'
ésser franch: buscant la mallos organisa
ció del exércit, no m' sembla que sía bou
camí pera buscar economías... Los homes
d' Estat del pays están en lo cas d' estu
diar lo que déuhen fer en aixó: si han de
posar ment en primer lloch as temors de
lo que puga resultar en lo pervindre pera
nostra patria, pera nostra independencia,
pera nostra dignitat, ó si déuhen atendrer
al estat precari en que s' troban agri
cultura y lo contribuyent. Si á lo primer,
conservém las cosas com están millorant
las lo mallos que puguém; busquém las
economías de altra manera com se fá al fí
en altres payasos; Si á lo segón, tinguém
valor y resolució pera dirho; rebaixém lo
pr ssupost disminuhint la forsa armada,
disminuhint lo exéreit».
Queda, donchs, plantejat lo problema.
Y encara que loPresident del Gobern no s'
haja atrevit á resoldrel' de prompte, no per
gó déixan de tenir importancia y trascen
dencia las paraulas que havem copiat.
Moltas vegadas basta plantejar un proble
ma pera que tothom entenga de quina
manera ha d' ésser resolt.
la fí, després de dimos un y altre día
que lo estat de crisis de l' agricultura y de
DIRECTOR: D. R. RO1G Y TORRES
que fácilment se podía curar, fent que 'Is hont los diaria son esperats ab gran inte
agricultora aprengan lo que 'Is falta saber, rés pera veurer las últimas noticias del
n' es arribada l' hora en que lo mateix campa y de las cullitas de Europa.
gefe del Gobern ja dona la cosa rota la La opinió de la nsajoría pareix esser que
importancia que té, y en llocb de propi- any, en son conjunt, DO será del tot tant
nar remeys empírichs diu que l' agricul - desastrós per lo que respecta á la quanti
tusa y lo contribuyent están en estat pre- tat de aquest gra; pero la qualitat fa estar
cari y pera traurels de la ruina no troba inquieta ala agricultora y als especuladora
altre rerney sino rebaixar y rebaixar for- de blat.
tament los pressupostos del Estat. ?Qué La cullita de blat d' Europa aquest any
vol di(' tot aixó? ?Qué vol lir sino que la 1 no admet comparado ab la del any passat,
onada del malestar del pays va pujant y pero ha de tenirse present que la malita
pujant, y que avuyja esarribada fins al si- , de 1887 fou fenomenal, y abra, constitu
tial dels Poders públichs? Un any en- heix un factor molt principal pera expli
sera no s' oían nostras queixas, un any .)car per qué lo déficit no será tan conside
enrasa se 'os motejaba y escarnía, un any I rable com se había previst. En 1887 la cu
enrasa los interessos de l' agricultura es- Rita fou excepcionalment bona, més se
panyola se posposaban als de la estranjera produhí un retrás de quasi dos mesos, de
Italia, y encara no fa tant temps se'ns di- manera que los operadora tindrán sols que
gué als que assistírem al meeting de Bor- donar l' abast durant onze mesos, lo que
jas Blancas, que predicabam ideas sub - será una diferencia de vint milions de
versivas. Mes avuy igrat sía á Deu! lo se- bushels en la demanda de aquest any.—
nyor President del Concall de Ministres ve Tals fets pareix que han aigut descuydats
á donarnos la rahó complerta, puig lo que per los diaris més importans.
nosaltres hem dit á tothom, avuy ho fa seu Un deis principals especuladora en grana
lo Gobern y ho publica devant los repre- que, per rahons fácils de compendrer, de
sentants del poblessitjaque no s' revele son nom, o' expressa
No vos sembla are que ja es molt lo que aixís respecte de la situació:
n' hem tret de nostra campanya? ?No vos «La cullita en lo sud de Russia excedi
sembla que tota la remor y tot lo movi- rá aquest any, tant en qualitat com en
ment iniciat per la Lliga Agraria y per lo quantitat, á tot lo que habem vist desde
Inststut Agrícol Catalá de Sant Isidro co- I fa catorze 6 quinze anys.—De 33 chalina
mensa ja á donar sos fruyts? ?No vos sem- per quarter lo preu ha pujat gradualment
bla qu esta atmósfera de penuria y de
congoixa ja comensa á impregnar los cír
cols polítichs de la capital d' Espanya?
Davant lo problema ab tanta frauquesa
plantejat per lo President del Concell de
Ministres, nos toca á nosaltres apretar de
Urna, parque la resolució vinga prompte
y sía favorable als interesaos qu' estera de
fensant. Devant lo raig de Ilum que ha
omplert de celistia la fosca que atrayesss
bam. es menester que tots nos apleguém
guiats per una sola aspiració á fi de que
ab la forsa que indubtablement ja 'ns re
conéixen, puguérn fer de manera que los
resultats sían los que ab ansia esperan lo
Institut Agrícola, la Lliga Agraria, y la
Espanya que sufreix, paga y traballa.
Aprofitem , donchs, los moments. Lo
Gobern mateix, ab claredat y franquesa,
dona ja 'ls datos importants del problema
que á la nació mes interessa. Si nosaltres
volem, sino tenim dessidia, si fem un nou
esfors digne de la virilitat de riostra ras
sa, estéu segura de que 'I problema se re
soldrá segons nostres desitjos. Avuy l' ac
titud de la pagesía y de la propietat ha
fet que s' plantaje. Si are manifestara' més
unió de esforsos que rnay y més decidida
y respectuosa energía, ja veuréu com vu
llas que no, los homens polítichs haurán
de resoldrel' segons volém y tenim- tantas
voltas demanat. Per est motiu lo Institut
vos invitará á fer mostra novament de
las forsas de la pagesía catalana, y de -
vant las circunstancias presenta no cal
dubtar que tots fareu lo esfars necessari
pera ajudar al amich más constant vostre
á est Institut que ja may vos hagirat l' es
patlla en 38 anys que vigila per vostre,
banastas. Ajudeulo á donar l' empenta
que avuy es precia pera salvar los inte -
rasaos mes preciats de la patria, ja que lo
Gobern no s' pot negar á resoldrer en be
nefici de la agricultura, lo prcblema qu'
en mateix ha plantejat. Donemli ab res
pecte los datos que han de tenirse en
compte y aixis com avuy ovirem un ratx
de Ilum escampat per las paraulas avans
copiadas, demá sens dubte haurá d' es
datar la claros del mateix día ab tota la
forsa, si un poble tala y compacte sab fer
entendrer que la pagesia es la forsa viven
ta que sosté la grandesa d' Espanya.
RAMÓN M.a CATADE LA TORRE.
LAS CULLITAS A EUROPA
La sobtada activitat que s' experimenta
en lo mercat de blats en los Estats-Units,
aixís com en altres punts, ha fet que s' in
vestigués baix lo punt de vista comercial
la espectativa de las cullitas á Europa. La
opinió general es que la cullita de 1888 pot
figurar com una de las més curiosas en la
historia de la agricultura, y origina cons
tanta discusions, no sols á Mincing Lane,
á 40 chalina, en lo qual ara permaneix.—
Los informes que s rében de California
son cada día mellors. No obstant, Russia
proveheix de la major quantitat de blat,
estimantse sa pro iucció en den per cent
J'As que l' any passat.
Los senyors Flannon y C.', que son uns
deis negociants més antichs de la City,
nos informan que la cullita de blat de la
Gran Bretanya será una de las més aseas
sas que s' han conegut en aquest sigla.
Lo nombre total de bushels calculat,
diu Mr. Hannon, es de prop seixanta mi
lions, de manera que tindría que rec.o
rrers' als altres paysos per prop de cent
seixanta milions de bushels sino fos per
excés de. vint milions de bushels de la
cullita del any passat, quantitat que ha
de deduhirse.de aquella suma.—Natural
ment, aquestas xifras son aproximativas
y poden ésser rectificadas.
Los senyors Wiseman y C.a dluhen:
«lo déficit que s' calcula es exagerat, pes
que si lo temps mellorés y fas calor, la
major part de la cullita del blat se salva
ría. Franga sufrirá més que qualsevol al
tre pays y s' veurá obligada á fer grana
compras».
La següent estadística, que ha sigut
subministrada per Marklane, servirá pera
demostrar la gran extensió del déficit cal
culat en la cullita deis payssos expres
sats á constinuació:
1887 1888
bushels (ealeulat) bushels.
Franga. . . . 312.000,000 255.600,000
Gran Bretanya. 88.0, 0,000 60.000,000
Alemania. .
. 220.000,000 110.000,000
. . . 255.000,000 270.000,000
India. . . . 234.000,000 254.000,000
No obstant, un deis grana especuladora
din que aquest any se rebrán idnquanta
nou milions de bushels de la India, un
aument de 35 per cent salir° l' any pas
sat.
Mr. W. D. Barnet, pensa que la cullita
de blat será indubtablement dolenta, y á
jutjar per lo temps, es probable que sía
péssima.
« Franga, afegeix, está en la mateixa
condició, y á Alemania la cullita, encara
que mostra una bona quantitat com termo
mitj, es pobre en qualitat.—Austria y
Hungría tindrán bonas cullitas, pero Rus
sia sobrepujará á totas. No obstant hi ha
un aument de deu per cent en las tersas
sembradas de la Gran Bretanya y pareix
que aquest fet de tanta importancia ha
sigut passat per alt.
»Los preus probablement no sufrirán
alteració per ara, si be tindrán que pujar
transcorreguts alguns mesos. Pero ja han
experimentat un' alsa de consideració que
arriba á prop de cinch chelins en xifras
redonas. No fora extraordinari que Franga
Preu de suscripció: 4 ptas. l' ay. Núm. 4
mostrés eventualment al menys un den
per cent de aument en terras sembradas,
lo que, com es natural, trastornaría los
tristos cátenla que allí se han fet. »
Se sab indirectament deis senyors Sois
soon y C.', que Persia preten exportar
una petita partida de blat, á causa de ha
berse derogat la prohibició.
Una persona molt relacionada en lo
Baltich y á Mincing Lane, digné: «Estén)
completament independents deis Estats
Units, gracias á las excel-lents cullitas en
las colonias, y en la India, Holanda y
Bélgica no estándel tot equilibradas, essent
lo déficit de uns cinch milions de bushels
comparat ab lo del any passat ».
Un altre especulador de grana digué que
lo déficit no aumentaria la demanda, lo
qual es en part degut al excel-lent estat
de las plantas tuberculosas y á altres ce
reals diferents del blat.
Poden donchs resumirse las opinions
dala principals negociants, dihent que las
cosas no estan en lo mal estat que sem
bla, y que mentres los agricultora franca
sos é inglesos ténen per una part, que su
frir temps poch favorables, per altra sabrán
eventualment mellors preus per Ilusa ce
reals.
(Del Neto York Herald.)
LA FIBRA DE PITA
Lo Paper maker's monthly reproduheix
una Memoria del cónsul Burchard, de
Ruatan, sobre la pita ó herba sedosa que
pertany á la familia de las Ananas. Aguas
ta planta may ha sigut cultivada, pero
creix espontáneament prop de las costas,
en las voreras dels rius 6 estanys y tam
bé en las alturas que no passan de 2000,
peus d' altitut; es molt abundant y s' re
produheix ab facilitat, cubrint moltas ve
gadas extensions de 100 acres. Quan se
possessiona de un terreno, s' extén ab ra -
pidés y destruheix tota la demés vegeta
ció, excepto 'Is arbres. Cada planta té 30
40 tronchs que s' elevan de terra, de 5 á
12 peus, ab un espessor de.2 á 3 polsadas.
La fibra existeix en lo interior del tronch
y forma filaments que s' exténen en tota
sa amplada. La escorsa que cubreix a ques
ta fibra es molt dura y resistent.
La fibra de la pita extrau de la ma
nera següent:
Los indios col-locan cada tronch damunt
de una pedra ovalada y raspan la escorsa
que cubreix los filaments ab un tros de
bambú, que 'ls serveix de ganivet. Aquest
procediment es llarch y pesat y per terme
mitj sois produheix una lliura de fibra per
cada operan. Los caraibes pósan los
troncha en l' aygua hont los déixan fins
que la escorsa está en part descomposta,
desprenentse alashoras ab facilitat; pero s'
diu que aquest últim procediment perju
dica á la solidés de la fibra.
En estos última anys, alguna estranjers
han tractat d' extraurer mecánicament la
fibra de la pita, pera qual objecte han in
ventat moltas máquinas. Lo Gobern de
Honduras ha acordat concessions de terre
nos y privilegia pera explotar los campa
de pita, y se han gastat algunas quantio
sas sumas pera establir máquinas y fer
traballs preparatoria. En cada un deis cas
aos aquestos ensaigs• no han tingut éxit,
per no haberse pogut trobar cap máquina
ó procediment que puga extraurer la fibra
de la pita de un modo suficientment re
munerat.
A Honduras usan la fibra de la pita com
lo fil, especialment pera lo calsat, las xar
xas, cordas, etc. Lo cónsul Burchard din,
ademés, que s' han enviat mostras de
aquesta fibra ala Estats Units y á Europa,
habent sigut transformadas en mocadors,
puntas, cintas, perrucas y cabell postís,
etcétera, y s' preten que pot reemplassar
ventatjosament á la seda y al llí. Los in
dios vénen la pita en lo camp, en forma de
paquets ó trocas de unas 12 polsadas, á
1'25 pessetas la lliura; en las ciutats la
vénan als sabaters 6 á altres oficia á unas
5 pessetas la l'irisa. Lo cónsul termina sa
Memoria dihent que 'ls gastos de prepara
ció de la fibra de pita, segons lo sistema
deis natarals del paya, son massa pujats y
la quantitat produhida massa exigua pera
poderne fer un article d.' exportació. Ab
2 LA PAGESÍA
máquinas couvenients podrían produhirse
milers de quintars de fibra de pita silves
tre de Honduras, y una volta acabada la
deis campa, alashoras podría cultivarsa
aquesta planta en gran escala y ab major
facilitat. No hi ha dubte que en lo pervin
dre, aquesta preciosa fibra será un deis
mes importants objectes de comers é in
dustria de Honduras.
NOTICIAS
Lo Postillón de la Rioja, setmanari de
Maro, diu que s' esperan allí tres nous
cornissionistas francesos, ab lo proposit de
fer gran provisió de vis.
Segurament que farán bous negocia en
la Alta Rioja, donaba las existencias de
vins son graos, las classes secas y d' her
mosos colora, y los preus mol arreglats,
mes que en cap altra regió d' Espanya,
en vista de las condiciona del ví y los ex
cel-lents media de transport.
En la Alta Rioja fluctúan los preus dala
vins de exportació entre '7 y 12 rals la
cántara (16'04 litres) segons classe y po
ble.
— Se diu que la Comissió parlamen
taria de alcohols proposará en son dictá
men las tres següents modificaeions á la
lley vigent:
Concedir la franquicia de drets als
exportadora de vins espanyols ab destino
á América.-2.' Rebaixar en una quanti
tat important l' import sobre 'ls alcohols
que produhéscan los vinicultors nacionals.
—Y 3.a Suprimir las patents, transfor
mantlas en la mateixa contribució indus
trial.
— La Gaceta publica una real ordre
invitant sis ajuntaments y á las diputa
cions provincials á que declaren si dispo
san de terrenos pera destinarlos á colonias
agrícolas hont púgan ocuparse los presos,
ab arreglo al cuestionani que inserta lo
diari oficial.
— La Cambra de representants deis
Esta ts Units no ha pres en consideració,
per 143 vota contra 88, lo projecte de Iley
rebaixant los aranzels de aduanas.
Aquesta votació tan importan t es deauda
á la coalició deis republicana y deis demó-orates
proteccionistas.
— La bona taronja deis horts de Vi
llana y Barranquet, se ha vengut en la
primera temporada de 4 fins á 5 112 rala
arroba, y ara s' está venent la més supe
rior fina á 7 rala arroba, mes ab molt poca
demanda. La de terra se ven fins á 3 y 4
rals arraba. La de hortas no la volen cullir
á 3 rals. Aquest any la cullita ha sigut
escassa, y no obstant, hi ha grana dificul
tata pera la sortida; pera l' any següent se
creu que hi haurá una gran cullita, y á
las horas seran los mals de capa.
— Desde lo port de Málaga se comen
san á enviar á Buenos Aires mostras de
ohi perfectament refinat, creyentse que
tindrán acceptació en la República Argen
tina , y que alashoraspcdrá conseguirse, la
sortida de aquest producte en alguna mer
cata de América.
Deis avisos rebuts de París sobre la
cotisació deis blats, resulta que en 7 raer
cats hi ha alsa, en 19 fernnesa, en 113 no
hi ha variació y 62 están de baixa.
— Ja no hi ha ni una pesseta.
Los agents recaudadora de contribucions
de Vélez Málaga han presentat la renun
cia de llurs cárrechs parque 'la es del tot
impossible lo cobro de contribucions de
aquell partit.
No tardarán molt temps en fer lo ma
teix los agents dels demés pobles d' Es
panya.
Si no es que lo gobern los destine á de
manar caritat pera los ex-cantribuyents
que no hajan emigrat.
— A Tortosa se fan grans compras de
oh i ab destino á Málaga, y s' parla de ca
sas que han adquirit fins á 63,000 arro
bas.
— Com á proba de lo bé que marxa la
propietat rural, dirém que en una pobla
ció important de la provincia de Lleyda,
se vengué días en rara una finca de quatre
jornals plantada de oliveras, per divuyt
pessetas.
Y no es estrany, puig de la manera com
está avuy día la agricultura, ni regaladas
póden pendres' avuy- las terras.
— Per lo senyor de Miguei se ha pre
senta t á la Camina de Comers de Vallado
lid, una propasició qua conté, entre altres,
la base següent:
«Trahallar pera que vajan als municipis,
diputacions y cossos co-legislatius, agri
cultors, comerciants é industrials, refu
santse en absolut als polítichs, deis quals%
res se n' pot esperar.»
Aquesta es precisameut nostra única
salvació.
— La cullita de toronja ha sigut aquest
any tan extraordinaria á Sevilla, que la
exportació ha exceda de molt á la deis
anys anteriors, ab tot y haberse tingut
que deixar gran quantitat sena destinarla
á tal objecte, per haberse madurat aquest
fruyt rápidament á causa de lo benigna
que ha sigut lo actual hivern en aquella
regio.
— A Italia, segons datos oficials. fun
cionan 9,413 fábricas de ayguardents de
vi y residuos del rahím.
A Espanya, com sáben nostres llegi
dora, se van tancant las que ab prou fey
nas han pogut sobreviurer als funestos
tractats de comers ab Alemania y Suecia.
— Los fabricants de farinas de Casta
ha han elevat al ministre de Hisenda una
exposició sol-licitant que 'ls drets de in
troducció de las farinas extranjeras se
aumente á 11 pessetas los 100 kilos, á fi d'
evitar que desaparesca la industria farine
ra nacional y ab ella la ruina de l' agri
cultura.
Los drets aranzelaris de las farinas no
guardan la deguda relació ab los dels
blats, y per gó aumenta la importació de
aquellas ab gran perjudici de la industria
nacional.
Se aren que lo ministre de Hisenda abrís
ho reconeix y proposará al Concell au
ment del aranzel.
—A Italia , com aquí, se tróban ab un excés
de producció que desequilibra lo preu just
dels vins pera que beneficien degudament
al viticultor, y com á consecuencia, varios
pagesos no sois s' han deturat en Ilur crei
xent afició á plantar vinyas, sino que tam
bé arréncan los cepa valla y no 'is refán ab
entussiasme de mellors temps.
Com á teatimoni de aquesta veritat, la
estadística acusa un decreixenient en la
producció deis vis. Aixís, per exemple,
en lo quinqueni de 1879 al 83, per terme
mitj anual produhía Italia 25.187,000 hec
tólitres, merares qu' en la última cullita,
que ha sigut de las mellors en aquell re
yalme, sois se han conseguit 31.428,000
tólitres de vi.
SECCIO OFICIAL DEL INSTITUT
Marqués de Palmerola, D. Eduardo de
Casanova y de Gallero, D. José Buena
ventura Puig de Galup, D. Ramón María
Catá de la Torre, D. Eusebio Güell, senor
Conde del Vallede Marlés, D. Magin San
diumenge y D. Silvino Thos y Codina.—
Administrador-tesorero, D. Raimundo Vi
laclara .—Contador, D. Baltasar de Bacardí .
—Bibliotecario, D. Fernando de Sagarra.
—Encargado del Museo y del edificio, don
Félix Vives.
Exposición flotante espanola.
Invitada esta corporación á tomar parte
en la Exposición Flotante Espanola, prote
gida por el Gobierno de S. M. y por los de
los Estados de la América del Sur, á donde
se dirige el vapor *Conde de Vilana», ha
creido conveniente dirigirse á sus socios y
demás agricultores para que procuren
secundar las miras de los iniciadores de
tan patriótica empresa. No se limita esta á
dar á conocer los productos nacionales en
los puntos á donde arribe la expedicion,
sino que aspira á facilitarles • la Tanta,
recogiendo pedidos, datos, relaciones é
indicaciones de cuantos medios puedan
contribuir al desarrollo del comercio espa
nol con los pueblos de la América Latina.
En este concepto, los que deseen concurrir
encontrarán en las oficinas del Instituto
los ejemplares del reglamento general y
de los boletines da pedido de admisión que
les fueren menester.
Barcelona 18 (le enero de 1889.—E1
Vicepresidente, José _II. Rius y Badia.—
El secretario general, Andrés de Ferrán.
Exposición Internacional de Paris.
Invitado este Instituto á promover la
concurrencia á la Exposición Internacional
de París, ha creido conveniente dirigirse á
sus socios y demás agricultores, ofrecién
doles su concurso para que los productos
rurales de Cataluna figuren en aquel Cer
támen en el buen lugar á que esián llama
dos, debiendo, sin embargo, hacer presente
á los espositores, que correrán de su cuenta
los gastos que se ocasionen en la parte que
á cada cual le corresponda, si bien podrán
contar con el apoyo é influencia de esta
Corporación hasta donde alcance, acudien
do á ella para cuanto fuere menester.
Barcelona 20 de febrero de 1889.—E1
presidente interino, José M. Rius y Ba
dea.—E1 secretario genera, Andrés de
Ferrán.
Junta General de senores socios
Conforme á lo prescrito por el Regla
mento del Instituto y según se había
anunciado oportunamente, se celebró el
día 15 de enero próximo pasado la junta
general ordinaria de senores socios, presi
dida por D. José M. Rius y Badía.
Abierta la sesión manifestó el senor
Presidente que ocupaba aquel lugar en
ausencia del senor Marqués de Campa,
quien se hallaba enfermo, habiendo sido
víctima pocos días há de un desgraciado
accidente que, por fortuna, no tendrá
consecuencias graves. Dijo que interpre
tando los sentimientosde lossenores socios
del Instituto, proponía á la Junta general
se acordara pasar una comunicación al
senor Marqués de Campa expresando su
sentimiento por el estado de su salud y
haciendo votos para que pueda pronto
tomar parte desde la presidencia en las
tareas á que el Instituto se dedica. ESPANYA
La proposición del Sr. Rius y Badía Barcelona.—Arrós.—Ha alsat una pes
fué aceptada por aclamación. seta per quinta á Valencia, pero aquí fins
El senor Secretario general de la Corpo- ara no ha tingut variació. Ferm lo Valen
ración, D. Andrés de Ferrán -y de Dumont, cia 1.a de pessetas 1950 á 21; 2.a de 17 á
leyó el acta de la sesión ordinaria del día 18 y 3.a. de 15 á 16; y l' extranger de 14 á
15 de enero de 1888, y la correspondiente 16, los 41'60 kilos sens consuma.
á la sesión extraordinaria del 14 de marzo Atmetllas.— Demanda en origen pera
del propio ano, siendo aprobadas por una- l' extraager y molt curtas las entradas,
nimidad. Inmediatamente el referido senor han arribat y se cotisan ferm la Mallorca
leyó la reaena de las tareas á que el Insti- de duros 13'25 á 13'50 y la Esperansa su
tuto se había dedicado durante el ano 1888. perior de 15'50 á 15'75 los 41'60 kilos.
Fueron aprobadas las cuentasgenerales Ayguardentsde industria.—Seguéixen
del mismo ala» y la propuesta de la Junta quasi sens operacions per ésser lo consum
Directiva de Socio de Mérito á favor del insignificant; :o del paya de duros 116 á
Excmo. Sr. D. Carlos Navarro Rodrigo, ex- 122 y l' extranger nominal de 124 á 1301a
Ministro de Fomento, quien, aconsejó á jerezana ab envás en magatzém.
S. M. la Reina se dignara conceder, en Ayguardent de vi.—Se fá alguna ope
calidad de depósito, al Instituto Agrícola, ració; preus nominals.
dos grandes cuadros procedentes del Mu- Bacallá.—Fli ha existencias bastant re
seo Nacional de pintura, para ser colocados gulars per haber entrat lo «Diana» 11,000
en el salón de actos del Instituto. wogs, noruego é Islandia, lo «Gambetta»
El Sr. Secretario de la Corporación leyó 5,000 wogs noruego é Islandia y 900 balas
los nombres de los Sres. Vocales de la del francés, y encara que lo consúm vá
Junta Directiva que debían cesar en sus demanant ab regularitat, los preus se sos
cargos, de conformidad con lo establecido - ténen sena fermesa; Noruego 1•a, pessetas
en el Reglamento, hallándose en este caso 31 á 33, y 2.a de 28 á 30; Islandia directa,
el senor Vicepresidente del Instituto. El 32 á 33, y lo libre 34 á 35; Escocia de 35
Sr. Marqués de Montoiiu propuso con este á 3'7; francés Islandia (que escasseja), de
motivo que se suspendiera la salida del 32 á 33 y lo Terranova Blanch, de 26 á 30;
Sr. Rius y Badía hasta tanto que hubieran segons classe, los 40 kilos.
desaparecido las causas que desgraciada- Blats nacionals.—Algunas operacions
1 mente impedían al Sr. Marqués de Campa en xeixa pera lo consum. Se cotisan la
tomar parte activa en las tareas del Insti- xeixa de Castella, pessetas 15 á 15'37; lo
tuto, supuesto que nadie mejor que el de la Mancha, de 15 á 15'12; xeixa Man
Sr. Rus y Badía podía en los actuales cha á 15, los 54'800 kilos.
momentos seguir el curso de algunos asun- Blats extrangers.—Continuan sena arri
tos pendientes de especial importancia, hadas y encalmadas las vendas ab tot y
iniciados en el último período del afio que ésser molt curtas las existencias en •ma
acaba de trascurrir. gatzém. Se cotisa Berdianska Irka á pes
El Sr. Rius y Badía, después de agrade- setas 15, lo Sebastopol Irka á 14.25 y Ber
cer las frases del Sr. Marqués de Montoliu„ dianska Azime, á 14'50, los 55 kilos.
dijo que no podía aceptar la proposición, 1 Blat de moro.—Vendas regula rs y preus
y rogó que la retirara, dejando luego la sostinguts; se vénen: Sevilla. á pessetas
presidencia, que pasó á ocupar D. Edmun- 9.25; Mazagan, á 8'75; Rio Plata, roig,
do Sivatte. Apoyada de nuevo dicha pro- 8'75 á 9, y Cinquantini, á 12'50, los '70
posición por el Sr. Marqués de Montoliu, 1 litres.
lo fué asimismo por D. Luis Sagnier, Vocal 1 Ceras.—Hi ha alguna existencia á la
saliente de la Junta Directiva y por don venda que no se sol-licita per estar ben
Antonio Rovira, Presidente de la Sección provist lo consum y cotisantse las classes
de Fomento de la Comisión Científica, l baixas de Cuba, de duros 15 á 16, y las
siendo aprobada por unanimidad. bonas desde 17 á 19, los 41'60 kilos, sens
Procedióse luego á la elección de los consuma.
senores vocales en reemplazo de los que 1 Fabas.—Se vénen: Encontrada, pessetas
cesaron en sus cargos y de las vacantes 1 8'50; Valencia, 8.25; Andalusía, 850 á
ocurridas. quedando definitivamente cona- 1 8.75, é Italia, á 8'75, los 70 litres.
tituida la Junta Directiva en la siguiente 1 Fabons.—Se detallan: Encontrada, á
forma: Presidente, senor Marqués de pessetas 975; Andalusía, 9'25 á 9'37; Va
Carnps.—Presidente interino, D. José Ma- lencia, 9'12 á 9'25, y Mazagan, 9 á 9'25,
ría Rius v Badía.—Vice Presidente, don 1 los '70 litres.
Benigno 'de Salas.—Secretario general, Farinas.—Vendas encalmadas; se coti
D. Andrés de Ferrán.—Vocales, senor7. san, ab drets, lo quintá:
1V111.- C_Las_T T_Ti\TI-CT
Elaboració per pedras: La Fábrica Blan
ca, de 15'25 á 16 pessetas; 2.' de 1315 á
14'50: 1.' Fábrica Forsa, de 15'25 á 15'75
pessetas, 2.' de 13'75 á 14,25.
Elaboració per cilindres: Extra Blanca,
pessetas 18 á 19'25; Superfina id., 16'75á
17; Extra Forsa, 17'25 á 18; Superfina
id., 16'25 á 16,75, Castella 1.' extra, 1750
á 18'75 y 1.' superfina, 16'25 á 17.
Garrofas.—Preus sostinguts, detallant
se Vinaroz negra pessetas 4'87 á 5; Cas -
telló roja 4'3'7 á 443; Ibissa á 4'25 y Ma
llorca 4'12 á 425, los 41'60 kilos.
Monjetas.—Seguéixen ab poca demanda
y preus sostinguts; Valencia, pessetas 22
á 22'50; Hamburg, 2125 á 21'50; Cocoro
sa, 16'25 á 1750; Galatz, 16'25 á 1'7'25 y
Braila desde 14'25 á 15'50, los 70 litres.
0/is.—No se animan las entradas deis
punta producters ab tot y lo adelantat de
la estació y son curtas las existencias en
plassa, pero tarapoch hi ha activitat en la
demanda, y la fluixedat en los punta pro
ductora ha determinat també en la riostra
mes facilitat en los preus següents: Anda
lusía duros 1650 á 17, Lleyda sena arri
badas y nominal de 16'50 á 1'7 y Tortosa
de 1'7'50 á 19'50 segons classes, la carga
'115 kilos sena consuma.
Ordi.—Se .detalla: Encontrada, pesse
tas 6'50 á 7; Canarias, 6'12 á 6'25; Urgell,
625 á 6'5G; Aragó, 5.'75 á 6, y Braila 725
á 737, los 70 litres.
Petroli.—Reduhit ja son consum, se
cedeix en barrita á pessetas 53 los 100 ki
los bruts y á 18'50 la caixa de dúas llau
nas.
Sucres de Ultramar.—Mellors las noti
cias de Cuba y Puerto Rico y també del
extranger, y retrassada arribada per
vapor-correu, que ha passat á la quaran
tena á Mahó, se ha uotat alguna necessitat
del refí, lo que obliga á adquirir lo centrí
fugo que possehían los magatzemistas,
permetent aixó realisar uns 1,500 sachs
centrífuga Habana á pessetas 25'50 lo
quintá despatxat, entorn de qual preu
queda sostingut lo centrífuga de la matei
xa procedencia. Del de Puerto Rico se han
colocat 340 sacha, classe superior, sobre
pessetas 29, cotisant lo corrent á bó de
25'50 á 27, y lo mascabat regular á bó de
2550 á 26'50 lo quinta ó 4160 kilos des
patxat.—Rafinats de idem.—Sens arriba
das y escassas existencias, quedan á la
venda per haber adquirit lo MI varias
partidas de gran ulat, sobre pessetas 33 lo
quinta despatxat, demanantse ara per
classe pessetas 33'50 á 34.
Sucres refinats del pays.—Apenas han
mellorat, pero lo escassos que son los re
finats de Cuba y la alsa dels centrífugos
han afirmat los preus següents: al detall,
pilé pessetas 36 á 36'50, floret 35 á 35'50,
grá cristallisat 34 á 35, y lo fi 3550 á 36,
piló 41 á 42, quadradet La á 42, y 2.a de
40 á 41, los 41'60 kilos.
Vins. —A lo anteriorment exposat sois
deu afegirse que continúan ben sostiagu
das las existencias en callar y ab regular
sortida pera lo extranger, y encara que no
hi há activitat en los embarchs pera Ul
tramar, vá fentse algun ajust, demostrant
los venedors molta fermesa. Las marcas
de primera pera Cuba, de duros 28 á 29 y
las pera la Plata de 38 á 40 la pipa á bordo.
FILIPINAS
Preus corrents en El Rio
Arrós.—Blanch pera taula, duros 3-25
cav.—Panganisan, duros 1-59 á 1-62 112
idem.—Id. 2.a blanch, duros 1-75 á 1-'78
118 id.—Ilocos, no hi ha vendas.—Id. 2.'
blanch, duros 1-87 112 cavan.—Saigon,
duros 1-81 218 pico.—Id. 2.a blanch, duros
2-62 112 id.—Zambales corrent, no n' hi
ha.—Id. 2.a blanch. id.
Cera..—Duros 42 á 40 quinté.
011.—Laguna, duros 3-75 jarra de 16
gantas.—Visayas, duros 3-37 112 jarra.
Sucre.—N.° 14 á 15, no hi ha vendas.
—Extra, n.° 10, duros 4 pico.—Extra, nú
mero 9, duros 3-62 112 id.—Extra, n.° 8,
duros 3-37 112 id.—Superior, n.° 7, duros
3 id.—Centrífuga, no hi ha vendas.—Pan
ganisan, duros 2-53 118 pico.—Ilocos, no
n' hi ha.—Antique, id.—Capiz, id.—Taal,
duros 2-15 518 pico.
Importació nacional
Arrós.— Valencia, duros 2 arroba.
A tmetIla.—Classe superior, á duros 20
quinté.
Ayguardent.—De 36°, á duros 3 112
arroba.
Ciurons.—Assortit lo mera at. — Font
Saúch legítim, á duros 4 112 arroba .—Idem
idem procedencia de Málaga, die os 3.—
Poca Alfarnate, á 22 rs.—Selectes, de 14 á
15 rs.
IVIonjetas. —Regular existencia y se de
tallan á duros 2-25 arroba.
Oh i de oliva.—De duros 13 á 14 segons
marca y pes.— Marca Lacave, á duros
14 112.
Olivas.—Poca existencia de la marca
Carbó de Barcelona, cotiaantse al preus
següents: caixa de 24 vasos á duros 7 á 8;
idem de 12 botellas á .duros 9; id. de 12
barrils grana á duros 10; barrils de 112
arroba á duros 1 y 0-90.
Orenga.—A 18 duros quinté.
Pansas.—Paralisada la venda. "Válen de
1 duros 38 á 40 caixa de 48 cartons.
Pebra cermell.—Segueix lo consúm re
duhit, cotisantse á duros 16 quinta en lleu
nas de 112 arroba.
Pernils.—Segueix molt rara la importa
ció, ab tot y lo gran consúm que hi ha
constantment y assorteix la procedencia
extrangera. Se cotisan los de la Sierra,
Avilés y Montanches á 0-35 cémtims la
lliura.
Táparas.—A duros 1-50 caixeta.
Taps de suro.—De duros 2 á 4 millar.
Vins.—Marca Mompó, se detalla: Negra
de taula, extra superior, á duros 88 pipa;
íd. de íd. dols íd. á duros 80 íd., y blanch
superior extra á duros 92 íd.—Id. blanchs.
—Las marcas de Jerez con ents, se coti
san de duros 4 á 5; superiors, de duros '7
á 8 caixa, essent regular lo consúm. Las
classes superiors se cotisan de duros 90 á
92 pipa, segons marca.—Id. negres.—Han
passat á segonas mans algunas partidas
enmagatzernadas y se nota mellor deman
da. Se cotisa lo negre Carlon, de 56 á 64
segons marca; lo Rosas á duros '70. Lo de
taula sech, marcas acreditadas, val de du
ros '70 á 86. Los negras abocats ténen poca
demanda. Ví Benigna Lopez, á duros '72.
Vinagre.—Lo catalá, á duros 56 pipa,
ab escassa demanda. L' andalús, superior,
obté algunas vendas á duros 16 quarte
rola.
Importació extrangera
Farina.—De California, duros 9 per 200
lliuras.
Olivas.—Morton, duros 9 caixa de 36
pots, poca venda.
Sucre.—Estats Units, en pilons, dur, s
0-17 lliura en partida.—Hong Kong, du
ros 0-15.
Vinagre.—Duros 50 pipa.
UNA CASSERA AL KANGURO GEGANT
Lo Dr. R. Leudenfeld, de-criu una cas
sera en los boscos vergas de Australia, de
la que forma part, y qua tenía per objecte
la persecució del kanguro gegant(Halma
turus giganteus), animal més cornú en
aquella regio, de lo que s' creu general
ment. Com consum molta barba, perjudica
los pastoratjes del moltó, sobre tot en los
anys de sequedat; aixís es que lo gobern
de la Nova Gales del Sud dona una re
compensa de 5 chelins per cada un deis
animals que li presentan morts. La cassa
del kanguro es donchs bastant productiva,
y mes encara si s' té en compte que las
pells se pagan á bons preus. En los dis
trictes molt poblats d' Australia, lo kan
guro gegant ha quedat quasi exterminat
del tot, mentres que se n' tróban encara
molts en las encontradas de las planuras,
que ténen pochs habitants. Aquest ani
mal no s' es observat en las montanyas.
La cassera qu' explica lo Dr. Leuden
feld, debía ferse en una planura acciden
tada, atravessant una vall sens arbres,
prenentse desde allí la direcció de un
Ilach tot voltat de brosia. Los homens del
districte, aixís los pagesos com los indíge
nas (bushmen), se reuníren ab tal objecte
y formaren un cercle de 35 kilómetres de
diáraetre, repartintse en vint y dos grupos
que debían arribar al centre «John 's
Falls», á las quatre de la tarde. Lo petit
exércit, entre lo que s' trobaba l' autor,
se posá en marxa á dos quarts de sís del
matí y recorregué bosch fent seguir lo
rastre als gossos. No tardá molt temps en
passar per un tyronet un remat de kangu
ros. Alashoras, un deis cassadors, imitá lo
crit de un animal salvatje, que atragué
als gossos sens cridar atenció deis kan
guros; després se deixá sentir un altre
crit, lo lladrar del gos salvatje (Dingo),
que feu fugir á n' aquells animals cap al
punt central sens que s' apercibissen deis
cassadors.
De aqueixa manera se avansaba, poch
á poch, anant á la vanguardia alguns gru
pos compostos de roes ó menys individuos.
Al mitjdía, mentres descansaban, apare
gué de prompte un remat de kanguros,
perseguit per alguns bornes: al moment
mataren cinch animals als que tot seguit
traguéren la pell , guardantse los caps
pera poder reclamar la recompensa. Al
aproximarse al punt convingut, se posse
hían ja disset despullas de animals: de
tots costats resonaba la fusellería, alló
era una destrucció. Ni un kanguro tant
sois pogué escaparse, empaytats tots ells
com eran per los tiradors, que adelanta
ban cap á ia brosta que rodaja lo llach. Al
arribar á 200 metres uns d' altres, los cas
sadors baixáren de ca ball y enjegáren los
gossos: los kanguros intentaren un últim y
desespera t esfors pera romprer la línea de
fusells que feya un foch mortífero, al qual
quasi tots peresquéren. Aquesta jornada
costa la vida á cent seixanta sis Halmatu
rus giganteus!
ealmINS•¦¦•¦¦•IIIIIIII¦¦¦¦¦¦¦¦
ARBRES NANOS
Los xinps, que son molt hábils en va
rias professions y sobre tot com agricul
tors, han idea t un procediment senzill pera
obtindrer arbres de diversas especies, com
son alzinas, nogueras y fins palmeras de
10 á 12 centímetres de altura, pero ab to
tas las parts tan t semblants als de desarro
llo normal, que ni en lo tronch, brancas,
fullas, fruyts, etc., se troban diferencias
LA. PAGESIA
de cap classe.
Lo procediment en cuestió es lo següent:
se agafa una taronja no molt gran, y ab !
un ganivet se li obre un forat en la pela
del diámetre de una moneda de dúas pes- ,
setas, per lo qual s' extrau lo contingut;
després se =plan ab una barreja de fi
bras de coco, draps desfilats de llana y pols
de carbó; luego se posa la llavor del ar
bre que s' desitja en lo centre de la taron
ja, entre la massa introduhida, y se col
loca dins de un vas 6 ferro qualsevol; se
rega de tart en tart per la obertura ja es
mentada, cubrintse ab una Ileugera capa
de cendra vegetal; terminada cada una de
aquestas operacións, se deixa á la natura
lesa qua obre fins que surte lo tronch per
la obertura superior y las arrels coménsen
á atravessar la pell de la taronja, en qual
cas, y sens perdua de ten-,ps, se tallarán
quan sobresurten y sens oblidar lo regar
prudencialrnent segons las circunstancias;
aixís s' obténen preciosos arbres nanos si
s' dirigeix la poda delicadament, com se
recomana en la arboricultura general.
Dos ó tres anys duran aquestos cuyda -
dos, després de qual temps arbret ad
quireix tot lo desarrollo susceptible en tals
condicions de vegetació.
Per fí, arbre- cria sa escorsa rugosa,
segons sia la especie á que pertenesca,
semblant á sos congéneres vells; sas arrels
no creixén més y alashoras se cubréixen
las superficies de la estreta presó que las
oprimeix, ab un barní3 del color que s
vulga, constituhint lo més preciós adorno
pera- decorar los miradors y galerías de las
gents acomodadas de aquell vast
que sens necessitat de sortir de casa, con
templan de aquest modo menuts hoscos en
poch terreno, com si realment los vegéseen
á través de uns gemelos de teatro obser
vant per los objectius.
1¦•¦¦•.1
LO DIA DELS ARBRES
La idea de dedicar un día pera la plan
tació dels arbres, nasqué en los Estats
Units y en !o estat de Nebrasca, per raso
lució de la Societat d' Agricultura, en ja
iler de 18'74, donantse una forma práctit a
y convenient á la lley, senyalant lo segon
direecres de abril de cada any. Aquesta
determinació fou perfectament rebuda per
lo poble d aquell Estat, fins al extrem,
qu en lo primer día senyalat en 1874, se
sembraren mes de 2.000,000 d' arbres que
ocupan avuy més de 100,000 acres de
bosch en aquel' lloch.
L' exemple de Nebrasca fou rápidament
innitat, particularment per aquells Estats
hont més escassejaban los boscos. A Jowa
fou aceptada la idea en 18'74 per la Socia
tat de Horticultura del Estat. A Michigan
s' adopta en 18'76, y en 1881 la decreté la
Llegislatura. A Minnesota la inicia la As
sociació forestal en 1876 y fóren plantats
en aquell any- 1.500,000 arbres. La Lle
gislatura ha decretat un día especial.
Al Ohio la Llegislatura acordá lo día
deis arbres en 1882 y en 1883 lo acceptá
també Virginia per iniciativa de Mr. But
cher, superintendent de las Escotas públi
cas. New Jersey la proclama en 1885; es
sent acceptada en lo mateix any per Mas
sachusetts y New Hamwhire. En 1886 la
adoptaren New York, Maine, Connecticut,
Rhode Island, Pennsylvania y Florida.
Ultimament se ha fet obligatori pera los
alumnos de las Escolas públicas que assis
tascan al día dels arbres: aquesta idea te
objecte de infiltrar á las massas saluda
bles doctrinas sobre la conservació y esta
bliment deis boscos, habent donat aguas
tas prácticas los més excel-lents resultats.
Es induptable qu' en moltas de nostras
encontradas hi ha una falta notable d' ar
bres y que farían rholt bé los municipis en
acordar, com se ha iniciat en los Estats
Units, y se ha seguit ja per alguns ajun
taments de Méxich —los de Guadalupe,
Hidalgo y San Miguel de Allende—, que
s' fixés un día.dedicat á la plantació ar
bres, qual práctica, seguida ab constancia,
faría cambiar al cap de alguna anys l' as -
pacte general de alguns llochs avuy erms
completament.
Pera aquest objecte no s' necessítan pas
escullir los mellors terrenos, los arbres
póden aclimatarse en las serras y turons
mentres contíngan alguna terra vegetal y
s' escullesca arbre mes convenient.
L' oyamel, lo cedro, l' ocote, lo perú y
altres, y en paratjes humits y pantanosos
los eucaliptos. son los arbres més á propó
sit pera la terra freda, y los que ténen
fustas més generalment
Ab un esfors uniforme póden los ajun
i taments fer un gran benefici á llurs mu
nicipalitats, en moltas de las quals hi ha
periódicas innundacions , que s' póden
modificar y evitar ab la plawació racional
deis arbres.
Lo taronjer y especies afines
1 Pertany eixa hermosa planta á la fami
lia de las Auranciaceas y al género Citrus,
habenthi dúas especies, lo taronjer dols y
agre, y auras afines que després indica
rém.
Indubtablement lo tarerjer (legué ésser
planta del jardí de las Hespérides, y á sos
fruyts deu referirse la fábula de las po
mas d' or. Es originaria del Assia tropical, r¦
de hont se ha transportat á Espanya é
Italia, segons se creu, per los alarbs ó per
las creuhadas.
Lo taronjer dols es lo Cifras aurantium
Risso, y se caracterisa per lo fruy globu
lós d' escorxa prima y carn dolsa; los pe
ciols quasi despullats, las fullas aovat
ot longas, agudas; flors blancas de 20 es
taras. S' en conéixen 43 varietats, de las
quals distingeix Rojas Clemente com cul
tivadas en Espanya las quatre següents:
sens pingo', molt bona y cultivada per los
cartuixos de Sevilla; y la taronja manda-rina,
de fruyt petit y carn roja.
Lo taronjer agre es lo Citrus oulgaris
Risso, rtrus Begaradia, de Duhamel; te
los peciols alats, fullas el-líptich-agudas,
flors de 20 estams, fruyt globulós, d' es-corxa
Un poch granalluda y carn amar-ganta
agra. Compren 32 varietats de las
que cita Rojas Clemente dúas: la toronja
agra, molt cultivada á Sevilla, y la taron-ja
de carn agra-dols.
Com especies afines del taronjer se tro-ban:
lo ponsemér, Cifras medica Risso,
ben coneguda per son fruyt gran, groch,
oblong, ab l' escorxa molt gruixuda y la
carn agra; la lima, llimona dolsa ó berga-mota,
Citrus limetta Risso, ab lo fruyt
globulós. groch, carn dolsa y escorxa molt
olorosa; lo llimoner ó llimona agra, Ci-trus
linionium Risso, ab fruyt oblong,
groch y escorxa agra.
Aquestas especies se cultivan en lo Mitj-día
y Est d' Espanya, y ademes hi ha al-tras
especies del género Citrus, que s' cul-tivan
en altres payssos.
la taronfa xina ilegitima, ab la carn molt sino per son fruyt, qu es petit y te un gust
molt dolent, pera herrnosejar los parchs de
dolsa y la escorxa prima, Ilisa; la taronja
comú, de carn dolsa, poch sucosa y escor- recLreoos.japonesos, cultivant aquesta especie
xa gruixuda, y poch adherida; la taronja
ab lo major cuydado, han conseguit n.e
llors resultats, ia que lo fruyt arriba á ad
quirir la grandaria de una gran poma, y
té una carn molt agradable.
Aquest arbre arriba á farsa alt de 5 á 6
metres, la fulla es ovalada, de 15 á 16 een
tímetres de llarch, coriacea, de color vert
fosch y brillant com si estigués embarnis
sada. En lo mes de octubre ó novembre
madura lo fruyt y se conserva regular
ment en l' arbre molt temps després de
caurer la folia; es de color de taronja al
exterior y groch al interior; lo gust es pa
rescut, segons una al del abercoch, y altres
assegúran que recorda més be al de las me
llors nespras, pero tots están conformes en
que es molt dols y que té cert aroma que
fá bastant apetitós.
Lo cultiu del Kaki es bastant parescut
al de nostras pereras y porneras, aixís es
que no presenta dificultat pera los horto
lans europeus.
La Italia pareix iniciarse ara en lo cul
tiu de aquest arbre, puig la prempsa des
tinada á la defensa deis interessos agríco
las de aquell pays, excita ala arboricultors
de la península pera que fassian planta
cions y propaguen aquest non producte de
la terra, qual planta, igualment resisteix
las fortas calors del estiu en postres cli
mas, que las temperaturas d' hivern, enca
ra que lo thermórnetre baixe á 14 graos
ix zero.
Utirinació del such de tabaco pera
la agricultura
Los suchs que prevénen del tabaco quan
se renta y se macera s' utilísan ab bon
éxit pera la destrucció de insectes nocius
als vegetals. Póden emplearse, ja regant,
ja fumigant. Se régan las plantas ab suchs
molt debilita ts, que marquen de 112 á 1
grau Beaumé tot lo més; de modo que ala
suchs de 12 graus y 112 que resultan fre
cuentrnent de las manufacturas, déu ba
rrejarshi 15 ó 20 vegadas Ilur volúm d' ay
gua. Se recomana que pera regar es prefe
rible la tarde á las horas calurosas del día
y que al día següent se rénten las plantas
ab aygua pura.
Pera la fumigació, qu' es aplicable sol
sament en los invernaculs, se utilisa lo
such concentrat. S'en projecta carta quan
titat en rajolas ó menor encara en planxas
de ferro colat previament calentadas á una
elevada temperatura. Inmediatament se
produheix en lo invernácul un fum aspes
al qual los insectes son en extrém sensi
bles.
Los suchs de tabaco s' emplean igual
ment ah igual éxit pera lo tractament de
cartas malaltías de bestiar de la rassa
ovina.
La dita substancia l' adquiréixen los
particulars, :la en estat por,ja impur, va
lentse en aquest cas del quitra de fusta de
Noruega; un y altre poden emplearse indi
ferentrnent pera tots los usos. Loe preus
están fixats á rahó de 3 ó 4 céntims per li
tre y per grau segons sían pura ó no. Los
suchs de pochs graus déuhen emplearse
desseguida; los que marcan 12° ó mes. son
los que tant sois póden conservarse indefi
nidament, si están tancats en recipients
que tíngan bons taps.
Purificació del aygua
Lo mellor madi consisteix en bullirla,
donchs únicament aixís se consegueix ma
tar los microbis que porta y que son causa
de la propagació de las epidemias; pero
quan se cou al ayre lliure aygua pota
ble, pert equesta ayre que tenía en di
solució y se fá indigesta; ademes, las sala
calissas se precipitan y quedan insípidas;
finalment, la pa rt terrosa que permaneixía
avans en suspensió, també se precipita,
alterant aixís mateix lo sabor y ademéslas
condicions digestivas y de bon aspecte del
líquit.
Pera evitar tots aquestos inconvenients,
se proposa per lo senyor Tellier, bullir las
ay-guas en calderas tancadas, propias pera
resistir pressions fins de sis atmósferas,
que perméten courer aygua á tempera
turas superiors á 100 gra os, arribant á 110°
y assegurantse aixís la destrucció deis mi
crobis perniciosos.
De aquesta manera y empleant 1111 apa
rato provist de filtres, resulta: primer, que
aygua no pert ayre disolt qu' es sa
mellor codició de potabilitat, gracias á la
pressió; segon, que las sala calissas tam
poch se descompósan, parque la dita pres
sió no permet las emanacions de ácit car
bónich , quedant donchs disoltas en l'
aygua; y finalment, si las sustancias te
rrosas se precipitan, pera que no pérdian
la transparencia y s' altere lo sabor. los
filtres s encarrégan de separarlas, que
dant aygua pura. digestiva, de bon gust
y sens los gérmens epidémichs qu' es pos
sible contingués.
3
Non arbre fruyter
En lo mitjdía d* Europa pot aclimatarse
un bonich arbre, originani del Japó, hont
es conegut ab lo nom de Kaki, lo qual
produheix abundancia d' un fruyt que
té lo gust més exquisit.
Aquest arbre es una varietat de la espe
cie cornil en Europa, anomenada Dios
pyros, paraula que, traduhida literalment
vol dir Fruyta de Deu; desde temps molt
antichs se cultivaba en postres jardíns,
Revista del Institut Agrícola Catalá
de Sant Isidro.
--
Lo
sumani del n.° 511 de dita important
publicació es lo següent:
«Crónica Agricola: I. Los carbones es
panoles é italianos y los aranceles.—II In
fluencia de las tarifas de trasporte. —III.
Sobre el proyecto aduanero franco-tune
cino. —IV. Las flores en los convites, por
Roig y Torres.—Las lanas espanolas en
el extranjero, por lus Sres. Lopez Marti
nez, Orellana, Maroto y Obregón. —La
contratación ante los registradores de la
propiedad, por D. Ramón M.a Cata de la
Torre. — Bombas para elevar aguas, por
Isidro.—La Agricultura en el Ampurdán,
por ,D. Juan Tetan.— Sección Oficial del
Instituto: Exposición elevada á las Cortes
sobre el derecho foral con motivo del nue
vo Código civil.—Sección Oficial: Gradua
ción alcohólica de los vinos que se expor
tan. —Fraudes en la venta de caballos.—
Para conservar la humedad en la tierra.—
Tipo oficial de las granjas inglesas.
Grabados: Figuras 5 y 6. Bomba centri
* fuga perfeccionada para la elevación de
aguas.—Locomóvil para diferentes traba
jos del campo.
PENSAMENTS
Hi ha homes que no saben perdrer lo
temps tots sols; son la filoxera dels que
están ocupats.
Ilerrehite.
Escriurer pera lo pagés, es fer caritat
al pobre.
Lo primer estalvi es lo primer bene
fici.
No deixeu perdrer res que sia útil al
home, á las bestias y á la terra.
--
Un grapat de palla dona dcs grapats
de fems que produhirán un grapat de grá
Un foradet á la bota fa perdrer tot lo
vi; un petit mal gasto en una casa fa fu
gir la riquessa.
Mes se pert ab un día de descuyt 6
abandono que no s' guanya ab uia set -
mana de traball.
Si sembras tart, cullita magra.
Qui s' fassia esclau de la rutina
prompte no tincirá pá ni farina.
Estampa de Ltk PAGEbiA, de Redondoy Xumetri
Tallers, 51 y 53
Análisis de vis, olis, esp rits, ayguas. — Análisis de terras, herbas, fruyts. —Análisis de fems, adobs de tota classe.— Consultas agrícolas
planos, industrias agrícolas.—Direccio de fincas rústicas.—Tota mena de traballs pera la bona producció de la terra.—Llissons prácticas d' Agri
cultura.—Estudis sobre la coLració del vins.—Regoneixement deis vins artificials.—Análisis deis tartrats y mares deis vis.— Análisis deis espe
rits d industria.—Pera tota classe de consultas dirigirse al senyor Director del 1 aberatori Quimich,
Porta.ferrissa, n_-(Irri. 2 d., pis primer.—narceloria
TonS J DALMAt
Rambla del Mitj, 9, Barcelona
APARATOS DE TOTA CLASSE PERA ANAL1SAR LOS V1NS
Loe mellors y assegurats per los principals Laboratoris
d' Espanya y del Extranger.
Termómetres, Barómetres, Pesa- Mosts, Para-llamas,
y Para- granisos,
de Campanetas eléctricas, Pilas, Avisadors d incendt,
Indicador de nivell
pera las crescudas deis rius y dipósits d' aygua
Llum eléctrica, Teléfonos
y tota mena d' aparatos pera 1 agricultura
DALMAU
Tirada actual 8,000 exemplars
PREUS DE SUSCRIPCIO
Pera los agricultois adherits al
Institut, suscripció per tot
any 1889. 4 »
Instalació en las casas de camp Pera rebrer LA PAGESfA s' ha d' escriurer
•
á la Administració, Porta-ferrissa,
21, enviant del modo que sia mes fácil
l'import de la suscripció.
Los anuncis á preus convencionals
Los anunois y suscripcions se pagan
per endevant.
RAMBLA DEL MITX, 9, BARCELONA
TARRASSA
Ceps del pays empaltats sobre ceps americans.
Associació de propietaris viticultorsdedicats al cul
tiu de ceps americans y de totas classes; estudis d' adap
tació y d' aclimatació.
Maluras de la vinya. Eynas de tota mena pera la
poda y empelt.
Aparatos pera combatrer lo Mildiu ó malura nova
de la vinya.
Dirigirse pera mes datos y noticias, á
o. ANTON UBACH SOLER
Subdirector de la Eatació Ampelográfica.—TARRASSA
ABOBS
COMPANÍA AGRÍCOLA Y SALINERA DE FUENTE-PIEDRA
DIRECCIÓ GENERAL
Madrid.— 35, Preciados, 35.— Madrid
REPRESENTACIÓ Y DIPOSIT EN BARCELONA
ipn 2, Pis 2_on
AGENCIA AGRiCOLA
Adobscomplerts, de diferentas classes pera grans, horts, vinyas,
oliveras, taronjers, pebroteras, etc., etc.
Á 30 y á 32 pessetas los 100 kilos cornprés lo sach y posats á
qualsevol estació de ferrocarril ó port de mar d' Espanya.
Son los mellors adobs pera fer reproduhir la terra, los que han
donat mellors resultats y los mes baratos.
La composició dels adobs está garantida sempre pera la major
seguretat del compradcr.
Carrer (le Pelayo, núm. 2,
PEL SERVEY DELS PAGESOS
AGRIOLA DE SANT ISIDRO
Portaferrissa, 21, pis 1.er, BARCELONA
ki?
BARCELONA
DE LA
2.on
LA PAGESIA.
LA PAGESIA
LA LLEY DE SUCCESSIO FORMA
Y
LA LLIBERTAT TESTAMENTARIA
Memoria premiada per l' Institut Agrí
cola Catalá de Sant Isidro, escrita per lo
Dr. D. Ramón María Catá de la Torre, ad
vocat del II-lustre Col-legi de Barcelona.
Se ven al preu de 1 pesseta y mitja á
Barcelona en las llibrerías de Verdaguer
devant del Liceo, Puig, plassa Nova y en
la Portería del Institut, Poi taferrisa, nú
mero 21, primer.
o
,=¦
o
o-:_• csi
M ;III
'1C2I21j1
h
CD e A'
1:5?1,,
PREMIADAS ab mes de 400 medallas d' or y plata
RICZWW:1-5\1"
DE VENT.
PERA REGAR «HORTS Y JARDINS»
Aquest sistema del que n' hi ha algunas dotzenas de col-locats
en nostre pays es l' únich que s' regula de un modo segur y per
lo tant resisteix las fortas ventadas, qual ventatja unida á la sen
zillesa, fa que sia lo sol sistema recrdnanable.
Rodas hidráulicas. Sinias y bombas que may se deterioran.
ENRICH SOLER
INVENTOR Y CONSTRUCTOR
c_A_T:titnre, 1.19
BARCELONA.
BANCH VITALICI DE CATALUNYA
Companyía general deseguros sobre la vida á primasflacas
DOMICILI EN BARCELONA, ANCHA, 64. DELEGACIONS EN TOTA ESPANYA
CHITE, DE GARANTft, independent del aportyt pe 'ls assegurats
10.000,000 DE PESSETAS
LL1BRES
ALBERT AHLES
Dels comptes de 31 de Desembre de 1886, resultan los següents datos:
Suseripció Pessetas 30.361,075'
Riscos en curs » 22.794,123'11
Reservas. » 857,031'60
Sinestres pagats.. » 343,700'
Actiu » 11.884,252,90
La Companyía pera los contractes cas de vida, y cas de mort, emplea totas
las combinacions que ténen establert- s las principal. y melk,rs Societate de
Europa.
ADMINISTRACIÓ DE LA CRÓNICA CIENTÍFICA
Ronda de San Pedro, número 38
BARCELONA
Tractat de fotografía pera los aficioriats, preu 2 peinetas.
Revista el' Agricultura, periódich quinzenal hont se publican tots los es
tudis y avensos de la agricultura en Espanya y en l' estranger.—Suscripció
15 peesetas l' any.
Medis pera aumentar la caloració dels vins, tercera edició escrita per
D. Rafael Roig y Torres, Director del Laborateri del Institut.—Preu 2 pe
ssetas.
Crónica Científica, pariódich quinzenal destinat ale professore, metjes
apotecaris, mestres, directors de col-legís, veterinaris y ala aficionats á estu
die científichs.—Física, Química, Historia Natural, Viatjes.— 15 ptas. l' any
Instrucció pera criar los cuche de seda del roure, preu 1 pta.
Las maluras de la vinya, preu 1 peseta.
Memoria sobre mes de cinch cents aparatos pera combratrer lo Mildiu,
escrita per D. Rafael Roig y Torres. Preu 15 pessetas.
Laprimera Exposició d' electricitat celebrada á Europa, preu 2 ptae.
Los huracanes en las Antillas, obra escrita per lo P. V.Vinas, de la Com
panyía de Jesús, ab mapas de colore, preu 10 pessetas.
Tots aquestos llibres y Revistas s' enviarán á provincias sempre
que s' remetia al senyor administrador de la Crónica llur import
en llibransas de giro mútuo, en sellos de cartas ó en lletras.
Administració de la CRÓNICA CIENTIFICA
Ronda de San Pedro, número 38.—Barcelona
GRAN DIPOSIT DE MÁQUINAS AGRICOLV E INDUSTRIALS
Passeig- de la.M..A 15,—(enfront del ferro-carril de Franca
LOS MILLORS APARATOS PERA COMBATRER LO MILDIU
-
Los más baratos, los más forts y los més prádichs. Ab un sol aparato Calad s' arruixan Inés de setze mil ceps per día de vnyt horas de traball.
Sois costa 25 pessetas
Aquestos aparatos, han ohtingut los primers premis en los principals concursos y exposirions; Medallas d' or y plata. Diplomas de honor. Aquestos aparatos ro son atacats per los
cáits, ni se descomposan may. Demaréu l' aparato Catalá contra las maluras dele vinya ab Real pi ivilegi d' invenzió.—Remetent 25 pessetas s' enviaráá tot hom que l' demane
•
Descripció
| Puntuació | |
| Títol | Pagesia, La. Any 2, Núm. 04 (15 març 1889) |
| Descripció | Informació addicional del títol: Suplement quinzenal á la revista del Institut Agrícola Catalá de Sant Isidro : eco de la classe agrícola y defensor dels interessos de la propietat. Absorbeix el 1893: L'Art del pagés. Continuada per L'Art del pagés (1896) |
| Matèria | Agricultura -- Revistes |
| Títol addicional | Art del pagés (1896) ; Art del pagés |
| Editor | Biblioteca de Catalunya |
| Data de publicació | 2009 |
| Contribuïdors | Institut Agrícola Català de Sant Isidre |
| Data del document original | 1889 |
| Tipus de recurs | Text |
| Format | |
| Font | Publicació original: Barcelona : Estampa de La Pagesia, [1888-1895], Any 1, núm. 1 (abr. 1888)-any 8, núm. 195 (2a quinzena des. 1895) |
| Llengua | cat |
| Relació | http://cataleg.bnc.cat/record=b1373825~S10*cat |
| Gestió de drets | Còpia permesa amb finalitat d´estudi o recerca, citant la font "Biblioteca de Catalunya". Per a quaselvol altre ús cal demanar autorització |
| Productor | Docout, S.L. |
| Dispositiu de captura | Bookeye BE3-SCL-R1 |
| Resolució | 150 ppp |
| Compressió | JPEG, compressió mitja |
| Definició | 8 bits |
| Característiques físiques | Original ; 49 cm |
| Història de canvis | Imatge original TIFF, sense compressió, a 300 ppp |
Descripció de la pàgina
| Títol | Núm. 4 (15 març 1889) |
| Transcript | A FeAGE SUPLEMENT QUINZENAL Á LA REVISTA DEL INSTITUT AGRÍCOLA CATALÁ DE SfiNT ISIDRO ECO DE LA CLASSE AGRÍCOLA Y DEFENSOR DEIS INTERESSOS DE LA PROPIETAT conreu deis camps, Zootecnia, Viticultura, Enología, Horticultura, Economía rural—Crónica deis mercats agrícolas d' Espanya y del Extranger Any XL Servey important de LA PAGESÍA totas las produccions era cosa passatgera, sino també á Lornbard streed Capel cour, Cons diguérem en lo número anterior hem organisat un servey que ha d ésser de gran utilitat pera los suscriptors de LA PAGESIA. En afecte, una e ,missió formada per advocats de fama, notarios, enginyers, propietaris , inenescals y agricultors colrats per nalga y profito sa experiencia en las cosas del camp, despatxarán gratuitament guatitas con sultas fassian nostres suscriptors, no sois en lo que pertany al conreu de la terra, qualitat y millora deis produc tes, etc., sino que també en lo referent á la propietal, contribucions, amillara ments, drets de consums, préstarns, hi potecas, etc., etc. Pera aprcfitar d' aqueSt servey, orga nisat en benefici deis agricultors, es precis acompanyar ab la consulta una l'aixa del periódich y un sello de carta pera la cantestació; sens lo qual y obli gats per la bona marxa de l' Admiuis tració, no padria ésser cumplimentada. Com compendrán nostres Ilegidors, los concells que done aquesta comissió, formada per personas conegudas y ente sas, aerán sernpre imparcials y desinte ressats , inspirantse únicament en lo desitj de coutribuhir á la gran obra del Institut que, per espay de trenta vuyt anys, traballa pera lo pervindre de al pagas:a catalana. L s suscriptora á LA PAGES1k, ABO NANT TANT SOLS QUATRE PESSE TAS L' ANY, qu' es lo preu de la sus cripció, disfrutarán de aqueixa y d' altras ventatjas, unas esmentadas ja y altras que darém á coneixer oportuna ment. Pera suscrítires' á La PÁGESÍA. basta avisar á la Administració, Portaferrissa, u.° 21, Barcelona, Institut Agrícola Ca tala de Sant Isidro. Tota la correspondencia se dirigirá á nom del senyor Director de LA PAGESLI.. Administració: Portaferrissa, 21 Barcelona, 15 de mars de 1889 UN RAIG DE LLUM Ha parla lo Excm. senyor President del Concell de Ministres, y encara que tri gués á ferho, no lihem d' agrahir menos que haja obert nostre cor á l' esperanga. Bo es que prenguem acta de sas paran las que mostran ben be que l' angoixa y lo malestar del paya te ja ressó en las més elevadas esferas y que los gobernants re conéixen per fí que la malaltía que con sum las forsas de l' agricultura no s' cura ab remeys empírichs ni ab paliatius més ó menos enérgichs. Ha dit lo President del Concell de Mi nistres las següents paraulas: «Es ciar que lo Gobern se ocupa y se preocupa com deu de la cuestió económica, pero jo haig d' ésser franch: buscant la mallos organisa ció del exércit, no m' sembla que sía bou camí pera buscar economías... Los homes d' Estat del pays están en lo cas d' estu diar lo que déuhen fer en aixó: si han de posar ment en primer lloch as temors de lo que puga resultar en lo pervindre pera nostra patria, pera nostra independencia, pera nostra dignitat, ó si déuhen atendrer al estat precari en que s' troban agri cultura y lo contribuyent. Si á lo primer, conservém las cosas com están millorant las lo mallos que puguém; busquém las economías de altra manera com se fá al fí en altres payasos; Si á lo segón, tinguém valor y resolució pera dirho; rebaixém lo pr ssupost disminuhint la forsa armada, disminuhint lo exéreit». Queda, donchs, plantejat lo problema. Y encara que loPresident del Gobern no s' haja atrevit á resoldrel' de prompte, no per gó déixan de tenir importancia y trascen dencia las paraulas que havem copiat. Moltas vegadas basta plantejar un proble ma pera que tothom entenga de quina manera ha d' ésser resolt. la fí, després de dimos un y altre día que lo estat de crisis de l' agricultura y de DIRECTOR: D. R. RO1G Y TORRES que fácilment se podía curar, fent que 'Is hont los diaria son esperats ab gran inte agricultora aprengan lo que 'Is falta saber, rés pera veurer las últimas noticias del n' es arribada l' hora en que lo mateix campa y de las cullitas de Europa. gefe del Gobern ja dona la cosa rota la La opinió de la nsajoría pareix esser que importancia que té, y en llocb de propi- any, en son conjunt, DO será del tot tant nar remeys empírichs diu que l' agricul - desastrós per lo que respecta á la quanti tusa y lo contribuyent están en estat pre- tat de aquest gra; pero la qualitat fa estar cari y pera traurels de la ruina no troba inquieta ala agricultora y als especuladora altre rerney sino rebaixar y rebaixar for- de blat. tament los pressupostos del Estat. ?Qué La cullita de blat d' Europa aquest any vol di(' tot aixó? ?Qué vol lir sino que la 1 no admet comparado ab la del any passat, onada del malestar del pays va pujant y pero ha de tenirse present que la malita pujant, y que avuyja esarribada fins al si- , de 1887 fou fenomenal, y abra, constitu tial dels Poders públichs? Un any en- heix un factor molt principal pera expli sera no s' oían nostras queixas, un any .)car per qué lo déficit no será tan conside enrasa se 'os motejaba y escarnía, un any I rable com se había previst. En 1887 la cu enrasa los interessos de l' agricultura es- Rita fou excepcionalment bona, més se panyola se posposaban als de la estranjera produhí un retrás de quasi dos mesos, de Italia, y encara no fa tant temps se'ns di- manera que los operadora tindrán sols que gué als que assistírem al meeting de Bor- donar l' abast durant onze mesos, lo que jas Blancas, que predicabam ideas sub - será una diferencia de vint milions de versivas. Mes avuy igrat sía á Deu! lo se- bushels en la demanda de aquest any.— nyor President del Concall de Ministres ve Tals fets pareix que han aigut descuydats á donarnos la rahó complerta, puig lo que per los diaris més importans. nosaltres hem dit á tothom, avuy ho fa seu Un deis principals especuladora en grana lo Gobern y ho publica devant los repre- que, per rahons fácils de compendrer, de sentants del poblessitjaque no s' revele son nom, o' expressa No vos sembla are que ja es molt lo que aixís respecte de la situació: n' hem tret de nostra campanya? ?No vos «La cullita en lo sud de Russia excedi sembla que tota la remor y tot lo movi- rá aquest any, tant en qualitat com en ment iniciat per la Lliga Agraria y per lo quantitat, á tot lo que habem vist desde Inststut Agrícol Catalá de Sant Isidro co- I fa catorze 6 quinze anys.—De 33 chalina mensa ja á donar sos fruyts? ?No vos sem- per quarter lo preu ha pujat gradualment bla qu esta atmósfera de penuria y de congoixa ja comensa á impregnar los cír cols polítichs de la capital d' Espanya? Davant lo problema ab tanta frauquesa plantejat per lo President del Concell de Ministres, nos toca á nosaltres apretar de Urna, parque la resolució vinga prompte y sía favorable als interesaos qu' estera de fensant. Devant lo raig de Ilum que ha omplert de celistia la fosca que atrayesss bam. es menester que tots nos apleguém guiats per una sola aspiració á fi de que ab la forsa que indubtablement ja 'ns re conéixen, puguérn fer de manera que los resultats sían los que ab ansia esperan lo Institut Agrícola, la Lliga Agraria, y la Espanya que sufreix, paga y traballa. Aprofitem , donchs, los moments. Lo Gobern mateix, ab claredat y franquesa, dona ja 'ls datos importants del problema que á la nació mes interessa. Si nosaltres volem, sino tenim dessidia, si fem un nou esfors digne de la virilitat de riostra ras sa, estéu segura de que 'I problema se re soldrá segons nostres desitjos. Avuy l' ac titud de la pagesía y de la propietat ha fet que s' plantaje. Si are manifestara' més unió de esforsos que rnay y més decidida y respectuosa energía, ja veuréu com vu llas que no, los homens polítichs haurán de resoldrel' segons volém y tenim- tantas voltas demanat. Per est motiu lo Institut vos invitará á fer mostra novament de las forsas de la pagesía catalana, y de - vant las circunstancias presenta no cal dubtar que tots fareu lo esfars necessari pera ajudar al amich más constant vostre á est Institut que ja may vos hagirat l' es patlla en 38 anys que vigila per vostre, banastas. Ajudeulo á donar l' empenta que avuy es precia pera salvar los inte - rasaos mes preciats de la patria, ja que lo Gobern no s' pot negar á resoldrer en be nefici de la agricultura, lo prcblema qu' en mateix ha plantejat. Donemli ab res pecte los datos que han de tenirse en compte y aixis com avuy ovirem un ratx de Ilum escampat per las paraulas avans copiadas, demá sens dubte haurá d' es datar la claros del mateix día ab tota la forsa, si un poble tala y compacte sab fer entendrer que la pagesia es la forsa viven ta que sosté la grandesa d' Espanya. RAMÓN M.a CATADE LA TORRE. LAS CULLITAS A EUROPA La sobtada activitat que s' experimenta en lo mercat de blats en los Estats-Units, aixís com en altres punts, ha fet que s' in vestigués baix lo punt de vista comercial la espectativa de las cullitas á Europa. La opinió general es que la cullita de 1888 pot figurar com una de las més curiosas en la historia de la agricultura, y origina cons tanta discusions, no sols á Mincing Lane, á 40 chalina, en lo qual ara permaneix.— Los informes que s rében de California son cada día mellors. No obstant, Russia proveheix de la major quantitat de blat, estimantse sa pro iucció en den per cent J'As que l' any passat. Los senyors Flannon y C.', que son uns deis negociants més antichs de la City, nos informan que la cullita de blat de la Gran Bretanya será una de las més aseas sas que s' han conegut en aquest sigla. Lo nombre total de bushels calculat, diu Mr. Hannon, es de prop seixanta mi lions, de manera que tindría que rec.o rrers' als altres paysos per prop de cent seixanta milions de bushels sino fos per excés de. vint milions de bushels de la cullita del any passat, quantitat que ha de deduhirse.de aquella suma.—Natural ment, aquestas xifras son aproximativas y poden ésser rectificadas. Los senyors Wiseman y C.a dluhen: «lo déficit que s' calcula es exagerat, pes que si lo temps mellorés y fas calor, la major part de la cullita del blat se salva ría. Franga sufrirá més que qualsevol al tre pays y s' veurá obligada á fer grana compras». La següent estadística, que ha sigut subministrada per Marklane, servirá pera demostrar la gran extensió del déficit cal culat en la cullita deis payssos expres sats á constinuació: 1887 1888 bushels (ealeulat) bushels. Franga. . . . 312.000,000 255.600,000 Gran Bretanya. 88.0, 0,000 60.000,000 Alemania. . . 220.000,000 110.000,000 . . . 255.000,000 270.000,000 India. . . . 234.000,000 254.000,000 No obstant, un deis grana especuladora din que aquest any se rebrán idnquanta nou milions de bushels de la India, un aument de 35 per cent salir° l' any pas sat. Mr. W. D. Barnet, pensa que la cullita de blat será indubtablement dolenta, y á jutjar per lo temps, es probable que sía péssima. « Franga, afegeix, está en la mateixa condició, y á Alemania la cullita, encara que mostra una bona quantitat com termo mitj, es pobre en qualitat.—Austria y Hungría tindrán bonas cullitas, pero Rus sia sobrepujará á totas. No obstant hi ha un aument de deu per cent en las tersas sembradas de la Gran Bretanya y pareix que aquest fet de tanta importancia ha sigut passat per alt. »Los preus probablement no sufrirán alteració per ara, si be tindrán que pujar transcorreguts alguns mesos. Pero ja han experimentat un' alsa de consideració que arriba á prop de cinch chelins en xifras redonas. No fora extraordinari que Franga Preu de suscripció: 4 ptas. l' ay. Núm. 4 mostrés eventualment al menys un den per cent de aument en terras sembradas, lo que, com es natural, trastornaría los tristos cátenla que allí se han fet. » Se sab indirectament deis senyors Sois soon y C.', que Persia preten exportar una petita partida de blat, á causa de ha berse derogat la prohibició. Una persona molt relacionada en lo Baltich y á Mincing Lane, digné: «Estén) completament independents deis Estats Units, gracias á las excel-lents cullitas en las colonias, y en la India, Holanda y Bélgica no estándel tot equilibradas, essent lo déficit de uns cinch milions de bushels comparat ab lo del any passat ». Un altre especulador de grana digué que lo déficit no aumentaria la demanda, lo qual es en part degut al excel-lent estat de las plantas tuberculosas y á altres ce reals diferents del blat. Poden donchs resumirse las opinions dala principals negociants, dihent que las cosas no estan en lo mal estat que sem bla, y que mentres los agricultora franca sos é inglesos ténen per una part, que su frir temps poch favorables, per altra sabrán eventualment mellors preus per Ilusa ce reals. (Del Neto York Herald.) LA FIBRA DE PITA Lo Paper maker's monthly reproduheix una Memoria del cónsul Burchard, de Ruatan, sobre la pita ó herba sedosa que pertany á la familia de las Ananas. Aguas ta planta may ha sigut cultivada, pero creix espontáneament prop de las costas, en las voreras dels rius 6 estanys y tam bé en las alturas que no passan de 2000, peus d' altitut; es molt abundant y s' re produheix ab facilitat, cubrint moltas ve gadas extensions de 100 acres. Quan se possessiona de un terreno, s' extén ab ra - pidés y destruheix tota la demés vegeta ció, excepto 'Is arbres. Cada planta té 30 40 tronchs que s' elevan de terra, de 5 á 12 peus, ab un espessor de.2 á 3 polsadas. La fibra existeix en lo interior del tronch y forma filaments que s' exténen en tota sa amplada. La escorsa que cubreix a ques ta fibra es molt dura y resistent. La fibra de la pita extrau de la ma nera següent: Los indios col-locan cada tronch damunt de una pedra ovalada y raspan la escorsa que cubreix los filaments ab un tros de bambú, que 'ls serveix de ganivet. Aquest procediment es llarch y pesat y per terme mitj sois produheix una lliura de fibra per cada operan. Los caraibes pósan los troncha en l' aygua hont los déixan fins que la escorsa está en part descomposta, desprenentse alashoras ab facilitat; pero s' diu que aquest últim procediment perju dica á la solidés de la fibra. En estos última anys, alguna estranjers han tractat d' extraurer mecánicament la fibra de la pita, pera qual objecte han in ventat moltas máquinas. Lo Gobern de Honduras ha acordat concessions de terre nos y privilegia pera explotar los campa de pita, y se han gastat algunas quantio sas sumas pera establir máquinas y fer traballs preparatoria. En cada un deis cas aos aquestos ensaigs• no han tingut éxit, per no haberse pogut trobar cap máquina ó procediment que puga extraurer la fibra de la pita de un modo suficientment re munerat. A Honduras usan la fibra de la pita com lo fil, especialment pera lo calsat, las xar xas, cordas, etc. Lo cónsul Burchard din, ademés, que s' han enviat mostras de aquesta fibra ala Estats Units y á Europa, habent sigut transformadas en mocadors, puntas, cintas, perrucas y cabell postís, etcétera, y s' preten que pot reemplassar ventatjosament á la seda y al llí. Los in dios vénen la pita en lo camp, en forma de paquets ó trocas de unas 12 polsadas, á 1'25 pessetas la lliura; en las ciutats la vénan als sabaters 6 á altres oficia á unas 5 pessetas la l'irisa. Lo cónsul termina sa Memoria dihent que 'ls gastos de prepara ció de la fibra de pita, segons lo sistema deis natarals del paya, son massa pujats y la quantitat produhida massa exigua pera poderne fer un article d.' exportació. Ab 2 LA PAGESÍA máquinas couvenients podrían produhirse milers de quintars de fibra de pita silves tre de Honduras, y una volta acabada la deis campa, alashoras podría cultivarsa aquesta planta en gran escala y ab major facilitat. No hi ha dubte que en lo pervin dre, aquesta preciosa fibra será un deis mes importants objectes de comers é in dustria de Honduras. NOTICIAS Lo Postillón de la Rioja, setmanari de Maro, diu que s' esperan allí tres nous cornissionistas francesos, ab lo proposit de fer gran provisió de vis. Segurament que farán bous negocia en la Alta Rioja, donaba las existencias de vins son graos, las classes secas y d' her mosos colora, y los preus mol arreglats, mes que en cap altra regió d' Espanya, en vista de las condiciona del ví y los ex cel-lents media de transport. En la Alta Rioja fluctúan los preus dala vins de exportació entre '7 y 12 rals la cántara (16'04 litres) segons classe y po ble. — Se diu que la Comissió parlamen taria de alcohols proposará en son dictá men las tres següents modificaeions á la lley vigent: Concedir la franquicia de drets als exportadora de vins espanyols ab destino á América.-2.' Rebaixar en una quanti tat important l' import sobre 'ls alcohols que produhéscan los vinicultors nacionals. —Y 3.a Suprimir las patents, transfor mantlas en la mateixa contribució indus trial. — La Gaceta publica una real ordre invitant sis ajuntaments y á las diputa cions provincials á que declaren si dispo san de terrenos pera destinarlos á colonias agrícolas hont púgan ocuparse los presos, ab arreglo al cuestionani que inserta lo diari oficial. — La Cambra de representants deis Esta ts Units no ha pres en consideració, per 143 vota contra 88, lo projecte de Iley rebaixant los aranzels de aduanas. Aquesta votació tan importan t es deauda á la coalició deis republicana y deis demó-orates proteccionistas. — La bona taronja deis horts de Vi llana y Barranquet, se ha vengut en la primera temporada de 4 fins á 5 112 rala arroba, y ara s' está venent la més supe rior fina á 7 rala arroba, mes ab molt poca demanda. La de terra se ven fins á 3 y 4 rals arraba. La de hortas no la volen cullir á 3 rals. Aquest any la cullita ha sigut escassa, y no obstant, hi ha grana dificul tata pera la sortida; pera l' any següent se creu que hi haurá una gran cullita, y á las horas seran los mals de capa. — Desde lo port de Málaga se comen san á enviar á Buenos Aires mostras de ohi perfectament refinat, creyentse que tindrán acceptació en la República Argen tina , y que alashoraspcdrá conseguirse, la sortida de aquest producte en alguna mer cata de América. Deis avisos rebuts de París sobre la cotisació deis blats, resulta que en 7 raer cats hi ha alsa, en 19 fernnesa, en 113 no hi ha variació y 62 están de baixa. — Ja no hi ha ni una pesseta. Los agents recaudadora de contribucions de Vélez Málaga han presentat la renun cia de llurs cárrechs parque 'la es del tot impossible lo cobro de contribucions de aquell partit. No tardarán molt temps en fer lo ma teix los agents dels demés pobles d' Es panya. Si no es que lo gobern los destine á de manar caritat pera los ex-cantribuyents que no hajan emigrat. — A Tortosa se fan grans compras de oh i ab destino á Málaga, y s' parla de ca sas que han adquirit fins á 63,000 arro bas. — Com á proba de lo bé que marxa la propietat rural, dirém que en una pobla ció important de la provincia de Lleyda, se vengué días en rara una finca de quatre jornals plantada de oliveras, per divuyt pessetas. Y no es estrany, puig de la manera com está avuy día la agricultura, ni regaladas póden pendres' avuy- las terras. — Per lo senyor de Miguei se ha pre senta t á la Camina de Comers de Vallado lid, una propasició qua conté, entre altres, la base següent: «Trahallar pera que vajan als municipis, diputacions y cossos co-legislatius, agri cultors, comerciants é industrials, refu santse en absolut als polítichs, deis quals% res se n' pot esperar.» Aquesta es precisameut nostra única salvació. — La cullita de toronja ha sigut aquest any tan extraordinaria á Sevilla, que la exportació ha exceda de molt á la deis anys anteriors, ab tot y haberse tingut que deixar gran quantitat sena destinarla á tal objecte, per haberse madurat aquest fruyt rápidament á causa de lo benigna que ha sigut lo actual hivern en aquella regio. — A Italia, segons datos oficials. fun cionan 9,413 fábricas de ayguardents de vi y residuos del rahím. A Espanya, com sáben nostres llegi dora, se van tancant las que ab prou fey nas han pogut sobreviurer als funestos tractats de comers ab Alemania y Suecia. — Los fabricants de farinas de Casta ha han elevat al ministre de Hisenda una exposició sol-licitant que 'ls drets de in troducció de las farinas extranjeras se aumente á 11 pessetas los 100 kilos, á fi d' evitar que desaparesca la industria farine ra nacional y ab ella la ruina de l' agri cultura. Los drets aranzelaris de las farinas no guardan la deguda relació ab los dels blats, y per gó aumenta la importació de aquellas ab gran perjudici de la industria nacional. Se aren que lo ministre de Hisenda abrís ho reconeix y proposará al Concell au ment del aranzel. —A Italia , com aquí, se tróban ab un excés de producció que desequilibra lo preu just dels vins pera que beneficien degudament al viticultor, y com á consecuencia, varios pagesos no sois s' han deturat en Ilur crei xent afició á plantar vinyas, sino que tam bé arréncan los cepa valla y no 'is refán ab entussiasme de mellors temps. Com á teatimoni de aquesta veritat, la estadística acusa un decreixenient en la producció deis vis. Aixís, per exemple, en lo quinqueni de 1879 al 83, per terme mitj anual produhía Italia 25.187,000 hec tólitres, merares qu' en la última cullita, que ha sigut de las mellors en aquell re yalme, sois se han conseguit 31.428,000 tólitres de vi. SECCIO OFICIAL DEL INSTITUT Marqués de Palmerola, D. Eduardo de Casanova y de Gallero, D. José Buena ventura Puig de Galup, D. Ramón María Catá de la Torre, D. Eusebio Güell, senor Conde del Vallede Marlés, D. Magin San diumenge y D. Silvino Thos y Codina.— Administrador-tesorero, D. Raimundo Vi laclara .—Contador, D. Baltasar de Bacardí . —Bibliotecario, D. Fernando de Sagarra. —Encargado del Museo y del edificio, don Félix Vives. Exposición flotante espanola. Invitada esta corporación á tomar parte en la Exposición Flotante Espanola, prote gida por el Gobierno de S. M. y por los de los Estados de la América del Sur, á donde se dirige el vapor *Conde de Vilana», ha creido conveniente dirigirse á sus socios y demás agricultores para que procuren secundar las miras de los iniciadores de tan patriótica empresa. No se limita esta á dar á conocer los productos nacionales en los puntos á donde arribe la expedicion, sino que aspira á facilitarles • la Tanta, recogiendo pedidos, datos, relaciones é indicaciones de cuantos medios puedan contribuir al desarrollo del comercio espa nol con los pueblos de la América Latina. En este concepto, los que deseen concurrir encontrarán en las oficinas del Instituto los ejemplares del reglamento general y de los boletines da pedido de admisión que les fueren menester. Barcelona 18 (le enero de 1889.—E1 Vicepresidente, José _II. Rius y Badia.— El secretario general, Andrés de Ferrán. Exposición Internacional de Paris. Invitado este Instituto á promover la concurrencia á la Exposición Internacional de París, ha creido conveniente dirigirse á sus socios y demás agricultores, ofrecién doles su concurso para que los productos rurales de Cataluna figuren en aquel Cer támen en el buen lugar á que esián llama dos, debiendo, sin embargo, hacer presente á los espositores, que correrán de su cuenta los gastos que se ocasionen en la parte que á cada cual le corresponda, si bien podrán contar con el apoyo é influencia de esta Corporación hasta donde alcance, acudien do á ella para cuanto fuere menester. Barcelona 20 de febrero de 1889.—E1 presidente interino, José M. Rius y Ba dea.—E1 secretario genera, Andrés de Ferrán. Junta General de senores socios Conforme á lo prescrito por el Regla mento del Instituto y según se había anunciado oportunamente, se celebró el día 15 de enero próximo pasado la junta general ordinaria de senores socios, presi dida por D. José M. Rius y Badía. Abierta la sesión manifestó el senor Presidente que ocupaba aquel lugar en ausencia del senor Marqués de Campa, quien se hallaba enfermo, habiendo sido víctima pocos días há de un desgraciado accidente que, por fortuna, no tendrá consecuencias graves. Dijo que interpre tando los sentimientosde lossenores socios del Instituto, proponía á la Junta general se acordara pasar una comunicación al senor Marqués de Campa expresando su sentimiento por el estado de su salud y haciendo votos para que pueda pronto tomar parte desde la presidencia en las tareas á que el Instituto se dedica. ESPANYA La proposición del Sr. Rius y Badía Barcelona.—Arrós.—Ha alsat una pes fué aceptada por aclamación. seta per quinta á Valencia, pero aquí fins El senor Secretario general de la Corpo- ara no ha tingut variació. Ferm lo Valen ración, D. Andrés de Ferrán -y de Dumont, cia 1.a de pessetas 1950 á 21; 2.a de 17 á leyó el acta de la sesión ordinaria del día 18 y 3.a. de 15 á 16; y l' extranger de 14 á 15 de enero de 1888, y la correspondiente 16, los 41'60 kilos sens consuma. á la sesión extraordinaria del 14 de marzo Atmetllas.— Demanda en origen pera del propio ano, siendo aprobadas por una- l' extraager y molt curtas las entradas, nimidad. Inmediatamente el referido senor han arribat y se cotisan ferm la Mallorca leyó la reaena de las tareas á que el Insti- de duros 13'25 á 13'50 y la Esperansa su tuto se había dedicado durante el ano 1888. perior de 15'50 á 15'75 los 41'60 kilos. Fueron aprobadas las cuentasgenerales Ayguardentsde industria.—Seguéixen del mismo ala» y la propuesta de la Junta quasi sens operacions per ésser lo consum Directiva de Socio de Mérito á favor del insignificant; :o del paya de duros 116 á Excmo. Sr. D. Carlos Navarro Rodrigo, ex- 122 y l' extranger nominal de 124 á 1301a Ministro de Fomento, quien, aconsejó á jerezana ab envás en magatzém. S. M. la Reina se dignara conceder, en Ayguardent de vi.—Se fá alguna ope calidad de depósito, al Instituto Agrícola, ració; preus nominals. dos grandes cuadros procedentes del Mu- Bacallá.—Fli ha existencias bastant re seo Nacional de pintura, para ser colocados gulars per haber entrat lo «Diana» 11,000 en el salón de actos del Instituto. wogs, noruego é Islandia, lo «Gambetta» El Sr. Secretario de la Corporación leyó 5,000 wogs noruego é Islandia y 900 balas los nombres de los Sres. Vocales de la del francés, y encara que lo consúm vá Junta Directiva que debían cesar en sus demanant ab regularitat, los preus se sos cargos, de conformidad con lo establecido - ténen sena fermesa; Noruego 1•a, pessetas en el Reglamento, hallándose en este caso 31 á 33, y 2.a de 28 á 30; Islandia directa, el senor Vicepresidente del Instituto. El 32 á 33, y lo libre 34 á 35; Escocia de 35 Sr. Marqués de Montoiiu propuso con este á 3'7; francés Islandia (que escasseja), de motivo que se suspendiera la salida del 32 á 33 y lo Terranova Blanch, de 26 á 30; Sr. Rius y Badía hasta tanto que hubieran segons classe, los 40 kilos. desaparecido las causas que desgraciada- Blats nacionals.—Algunas operacions 1 mente impedían al Sr. Marqués de Campa en xeixa pera lo consum. Se cotisan la tomar parte activa en las tareas del Insti- xeixa de Castella, pessetas 15 á 15'37; lo tuto, supuesto que nadie mejor que el de la Mancha, de 15 á 15'12; xeixa Man Sr. Rus y Badía podía en los actuales cha á 15, los 54'800 kilos. momentos seguir el curso de algunos asun- Blats extrangers.—Continuan sena arri tos pendientes de especial importancia, hadas y encalmadas las vendas ab tot y iniciados en el último período del afio que ésser molt curtas las existencias en •ma acaba de trascurrir. gatzém. Se cotisa Berdianska Irka á pes El Sr. Rius y Badía, después de agrade- setas 15, lo Sebastopol Irka á 14.25 y Ber cer las frases del Sr. Marqués de Montoliu„ dianska Azime, á 14'50, los 55 kilos. dijo que no podía aceptar la proposición, 1 Blat de moro.—Vendas regula rs y preus y rogó que la retirara, dejando luego la sostinguts; se vénen: Sevilla. á pessetas presidencia, que pasó á ocupar D. Edmun- 9.25; Mazagan, á 8'75; Rio Plata, roig, do Sivatte. Apoyada de nuevo dicha pro- 8'75 á 9, y Cinquantini, á 12'50, los '70 posición por el Sr. Marqués de Montoliu, 1 litres. lo fué asimismo por D. Luis Sagnier, Vocal 1 Ceras.—Hi ha alguna existencia á la saliente de la Junta Directiva y por don venda que no se sol-licita per estar ben Antonio Rovira, Presidente de la Sección provist lo consum y cotisantse las classes de Fomento de la Comisión Científica, l baixas de Cuba, de duros 15 á 16, y las siendo aprobada por unanimidad. bonas desde 17 á 19, los 41'60 kilos, sens Procedióse luego á la elección de los consuma. senores vocales en reemplazo de los que 1 Fabas.—Se vénen: Encontrada, pessetas cesaron en sus cargos y de las vacantes 1 8'50; Valencia, 8.25; Andalusía, 850 á ocurridas. quedando definitivamente cona- 1 8.75, é Italia, á 8'75, los 70 litres. tituida la Junta Directiva en la siguiente 1 Fabons.—Se detallan: Encontrada, á forma: Presidente, senor Marqués de pessetas 975; Andalusía, 9'25 á 9'37; Va Carnps.—Presidente interino, D. José Ma- lencia, 9'12 á 9'25, y Mazagan, 9 á 9'25, ría Rius v Badía.—Vice Presidente, don 1 los '70 litres. Benigno 'de Salas.—Secretario general, Farinas.—Vendas encalmadas; se coti D. Andrés de Ferrán.—Vocales, senor7. san, ab drets, lo quintá: 1V111.- C_Las_T T_Ti\TI-CT Elaboració per pedras: La Fábrica Blan ca, de 15'25 á 16 pessetas; 2.' de 1315 á 14'50: 1.' Fábrica Forsa, de 15'25 á 15'75 pessetas, 2.' de 13'75 á 14,25. Elaboració per cilindres: Extra Blanca, pessetas 18 á 19'25; Superfina id., 16'75á 17; Extra Forsa, 17'25 á 18; Superfina id., 16'25 á 16,75, Castella 1.' extra, 1750 á 18'75 y 1.' superfina, 16'25 á 17. Garrofas.—Preus sostinguts, detallant se Vinaroz negra pessetas 4'87 á 5; Cas - telló roja 4'3'7 á 443; Ibissa á 4'25 y Ma llorca 4'12 á 425, los 41'60 kilos. Monjetas.—Seguéixen ab poca demanda y preus sostinguts; Valencia, pessetas 22 á 22'50; Hamburg, 2125 á 21'50; Cocoro sa, 16'25 á 1750; Galatz, 16'25 á 1'7'25 y Braila desde 14'25 á 15'50, los 70 litres. 0/is.—No se animan las entradas deis punta producters ab tot y lo adelantat de la estació y son curtas las existencias en plassa, pero tarapoch hi ha activitat en la demanda, y la fluixedat en los punta pro ductora ha determinat també en la riostra mes facilitat en los preus següents: Anda lusía duros 1650 á 17, Lleyda sena arri badas y nominal de 16'50 á 1'7 y Tortosa de 1'7'50 á 19'50 segons classes, la carga '115 kilos sena consuma. Ordi.—Se .detalla: Encontrada, pesse tas 6'50 á 7; Canarias, 6'12 á 6'25; Urgell, 625 á 6'5G; Aragó, 5.'75 á 6, y Braila 725 á 737, los 70 litres. Petroli.—Reduhit ja son consum, se cedeix en barrita á pessetas 53 los 100 ki los bruts y á 18'50 la caixa de dúas llau nas. Sucres de Ultramar.—Mellors las noti cias de Cuba y Puerto Rico y també del extranger, y retrassada arribada per vapor-correu, que ha passat á la quaran tena á Mahó, se ha uotat alguna necessitat del refí, lo que obliga á adquirir lo centrí fugo que possehían los magatzemistas, permetent aixó realisar uns 1,500 sachs centrífuga Habana á pessetas 25'50 lo quintá despatxat, entorn de qual preu queda sostingut lo centrífuga de la matei xa procedencia. Del de Puerto Rico se han colocat 340 sacha, classe superior, sobre pessetas 29, cotisant lo corrent á bó de 25'50 á 27, y lo mascabat regular á bó de 2550 á 26'50 lo quinta ó 4160 kilos des patxat.—Rafinats de idem.—Sens arriba das y escassas existencias, quedan á la venda per haber adquirit lo MI varias partidas de gran ulat, sobre pessetas 33 lo quinta despatxat, demanantse ara per classe pessetas 33'50 á 34. Sucres refinats del pays.—Apenas han mellorat, pero lo escassos que son los re finats de Cuba y la alsa dels centrífugos han afirmat los preus següents: al detall, pilé pessetas 36 á 36'50, floret 35 á 35'50, grá cristallisat 34 á 35, y lo fi 3550 á 36, piló 41 á 42, quadradet La á 42, y 2.a de 40 á 41, los 41'60 kilos. Vins. —A lo anteriorment exposat sois deu afegirse que continúan ben sostiagu das las existencias en callar y ab regular sortida pera lo extranger, y encara que no hi há activitat en los embarchs pera Ul tramar, vá fentse algun ajust, demostrant los venedors molta fermesa. Las marcas de primera pera Cuba, de duros 28 á 29 y las pera la Plata de 38 á 40 la pipa á bordo. FILIPINAS Preus corrents en El Rio Arrós.—Blanch pera taula, duros 3-25 cav.—Panganisan, duros 1-59 á 1-62 112 idem.—Id. 2.a blanch, duros 1-75 á 1-'78 118 id.—Ilocos, no hi ha vendas.—Id. 2.' blanch, duros 1-87 112 cavan.—Saigon, duros 1-81 218 pico.—Id. 2.a blanch, duros 2-62 112 id.—Zambales corrent, no n' hi ha.—Id. 2.a blanch. id. Cera..—Duros 42 á 40 quinté. 011.—Laguna, duros 3-75 jarra de 16 gantas.—Visayas, duros 3-37 112 jarra. Sucre.—N.° 14 á 15, no hi ha vendas. —Extra, n.° 10, duros 4 pico.—Extra, nú mero 9, duros 3-62 112 id.—Extra, n.° 8, duros 3-37 112 id.—Superior, n.° 7, duros 3 id.—Centrífuga, no hi ha vendas.—Pan ganisan, duros 2-53 118 pico.—Ilocos, no n' hi ha.—Antique, id.—Capiz, id.—Taal, duros 2-15 518 pico. Importació nacional Arrós.— Valencia, duros 2 arroba. A tmetIla.—Classe superior, á duros 20 quinté. Ayguardent.—De 36°, á duros 3 112 arroba. Ciurons.—Assortit lo mera at. — Font Saúch legítim, á duros 4 112 arroba .—Idem idem procedencia de Málaga, die os 3.— Poca Alfarnate, á 22 rs.—Selectes, de 14 á 15 rs. IVIonjetas. —Regular existencia y se de tallan á duros 2-25 arroba. Oh i de oliva.—De duros 13 á 14 segons marca y pes.— Marca Lacave, á duros 14 112. Olivas.—Poca existencia de la marca Carbó de Barcelona, cotiaantse al preus següents: caixa de 24 vasos á duros 7 á 8; idem de 12 botellas á .duros 9; id. de 12 barrils grana á duros 10; barrils de 112 arroba á duros 1 y 0-90. Orenga.—A 18 duros quinté. Pansas.—Paralisada la venda. "Válen de 1 duros 38 á 40 caixa de 48 cartons. Pebra cermell.—Segueix lo consúm re duhit, cotisantse á duros 16 quinta en lleu nas de 112 arroba. Pernils.—Segueix molt rara la importa ció, ab tot y lo gran consúm que hi ha constantment y assorteix la procedencia extrangera. Se cotisan los de la Sierra, Avilés y Montanches á 0-35 cémtims la lliura. Táparas.—A duros 1-50 caixeta. Taps de suro.—De duros 2 á 4 millar. Vins.—Marca Mompó, se detalla: Negra de taula, extra superior, á duros 88 pipa; íd. de íd. dols íd. á duros 80 íd., y blanch superior extra á duros 92 íd.—Id. blanchs. —Las marcas de Jerez con ents, se coti san de duros 4 á 5; superiors, de duros '7 á 8 caixa, essent regular lo consúm. Las classes superiors se cotisan de duros 90 á 92 pipa, segons marca.—Id. negres.—Han passat á segonas mans algunas partidas enmagatzernadas y se nota mellor deman da. Se cotisa lo negre Carlon, de 56 á 64 segons marca; lo Rosas á duros '70. Lo de taula sech, marcas acreditadas, val de du ros '70 á 86. Los negras abocats ténen poca demanda. Ví Benigna Lopez, á duros '72. Vinagre.—Lo catalá, á duros 56 pipa, ab escassa demanda. L' andalús, superior, obté algunas vendas á duros 16 quarte rola. Importació extrangera Farina.—De California, duros 9 per 200 lliuras. Olivas.—Morton, duros 9 caixa de 36 pots, poca venda. Sucre.—Estats Units, en pilons, dur, s 0-17 lliura en partida.—Hong Kong, du ros 0-15. Vinagre.—Duros 50 pipa. UNA CASSERA AL KANGURO GEGANT Lo Dr. R. Leudenfeld, de-criu una cas sera en los boscos vergas de Australia, de la que forma part, y qua tenía per objecte la persecució del kanguro gegant(Halma turus giganteus), animal més cornú en aquella regio, de lo que s' creu general ment. Com consum molta barba, perjudica los pastoratjes del moltó, sobre tot en los anys de sequedat; aixís es que lo gobern de la Nova Gales del Sud dona una re compensa de 5 chelins per cada un deis animals que li presentan morts. La cassa del kanguro es donchs bastant productiva, y mes encara si s' té en compte que las pells se pagan á bons preus. En los dis trictes molt poblats d' Australia, lo kan guro gegant ha quedat quasi exterminat del tot, mentres que se n' tróban encara molts en las encontradas de las planuras, que ténen pochs habitants. Aquest ani mal no s' es observat en las montanyas. La cassera qu' explica lo Dr. Leuden feld, debía ferse en una planura acciden tada, atravessant una vall sens arbres, prenentse desde allí la direcció de un Ilach tot voltat de brosia. Los homens del districte, aixís los pagesos com los indíge nas (bushmen), se reuníren ab tal objecte y formaren un cercle de 35 kilómetres de diáraetre, repartintse en vint y dos grupos que debían arribar al centre «John 's Falls», á las quatre de la tarde. Lo petit exércit, entre lo que s' trobaba l' autor, se posá en marxa á dos quarts de sís del matí y recorregué bosch fent seguir lo rastre als gossos. No tardá molt temps en passar per un tyronet un remat de kangu ros. Alashoras, un deis cassadors, imitá lo crit de un animal salvatje, que atragué als gossos sens cridar atenció deis kan guros; després se deixá sentir un altre crit, lo lladrar del gos salvatje (Dingo), que feu fugir á n' aquells animals cap al punt central sens que s' apercibissen deis cassadors. De aqueixa manera se avansaba, poch á poch, anant á la vanguardia alguns gru pos compostos de roes ó menys individuos. Al mitjdía, mentres descansaban, apare gué de prompte un remat de kanguros, perseguit per alguns bornes: al moment mataren cinch animals als que tot seguit traguéren la pell , guardantse los caps pera poder reclamar la recompensa. Al aproximarse al punt convingut, se posse hían ja disset despullas de animals: de tots costats resonaba la fusellería, alló era una destrucció. Ni un kanguro tant sois pogué escaparse, empaytats tots ells com eran per los tiradors, que adelanta ban cap á ia brosta que rodaja lo llach. Al arribar á 200 metres uns d' altres, los cas sadors baixáren de ca ball y enjegáren los gossos: los kanguros intentaren un últim y desespera t esfors pera romprer la línea de fusells que feya un foch mortífero, al qual quasi tots peresquéren. Aquesta jornada costa la vida á cent seixanta sis Halmatu rus giganteus! ealmINS•¦¦•¦¦•IIIIIIII¦¦¦¦¦¦¦¦ ARBRES NANOS Los xinps, que son molt hábils en va rias professions y sobre tot com agricul tors, han idea t un procediment senzill pera obtindrer arbres de diversas especies, com son alzinas, nogueras y fins palmeras de 10 á 12 centímetres de altura, pero ab to tas las parts tan t semblants als de desarro llo normal, que ni en lo tronch, brancas, fullas, fruyts, etc., se troban diferencias LA. PAGESIA de cap classe. Lo procediment en cuestió es lo següent: se agafa una taronja no molt gran, y ab ! un ganivet se li obre un forat en la pela del diámetre de una moneda de dúas pes- , setas, per lo qual s' extrau lo contingut; després se =plan ab una barreja de fi bras de coco, draps desfilats de llana y pols de carbó; luego se posa la llavor del ar bre que s' desitja en lo centre de la taron ja, entre la massa introduhida, y se col loca dins de un vas 6 ferro qualsevol; se rega de tart en tart per la obertura ja es mentada, cubrintse ab una Ileugera capa de cendra vegetal; terminada cada una de aquestas operacións, se deixa á la natura lesa qua obre fins que surte lo tronch per la obertura superior y las arrels coménsen á atravessar la pell de la taronja, en qual cas, y sens perdua de ten-,ps, se tallarán quan sobresurten y sens oblidar lo regar prudencialrnent segons las circunstancias; aixís s' obténen preciosos arbres nanos si s' dirigeix la poda delicadament, com se recomana en la arboricultura general. Dos ó tres anys duran aquestos cuyda - dos, després de qual temps arbret ad quireix tot lo desarrollo susceptible en tals condicions de vegetació. Per fí, arbre- cria sa escorsa rugosa, segons sia la especie á que pertenesca, semblant á sos congéneres vells; sas arrels no creixén més y alashoras se cubréixen las superficies de la estreta presó que las oprimeix, ab un barní3 del color que s vulga, constituhint lo més preciós adorno pera- decorar los miradors y galerías de las gents acomodadas de aquell vast que sens necessitat de sortir de casa, con templan de aquest modo menuts hoscos en poch terreno, com si realment los vegéseen á través de uns gemelos de teatro obser vant per los objectius. 1¦•¦¦•.1 LO DIA DELS ARBRES La idea de dedicar un día pera la plan tació dels arbres, nasqué en los Estats Units y en !o estat de Nebrasca, per raso lució de la Societat d' Agricultura, en ja iler de 18'74, donantse una forma práctit a y convenient á la lley, senyalant lo segon direecres de abril de cada any. Aquesta determinació fou perfectament rebuda per lo poble d aquell Estat, fins al extrem, qu en lo primer día senyalat en 1874, se sembraren mes de 2.000,000 d' arbres que ocupan avuy més de 100,000 acres de bosch en aquel' lloch. L' exemple de Nebrasca fou rápidament innitat, particularment per aquells Estats hont més escassejaban los boscos. A Jowa fou aceptada la idea en 18'74 per la Socia tat de Horticultura del Estat. A Michigan s' adopta en 18'76, y en 1881 la decreté la Llegislatura. A Minnesota la inicia la As sociació forestal en 1876 y fóren plantats en aquell any- 1.500,000 arbres. La Lle gislatura ha decretat un día especial. Al Ohio la Llegislatura acordá lo día deis arbres en 1882 y en 1883 lo acceptá també Virginia per iniciativa de Mr. But cher, superintendent de las Escotas públi cas. New Jersey la proclama en 1885; es sent acceptada en lo mateix any per Mas sachusetts y New Hamwhire. En 1886 la adoptaren New York, Maine, Connecticut, Rhode Island, Pennsylvania y Florida. Ultimament se ha fet obligatori pera los alumnos de las Escolas públicas que assis tascan al día dels arbres: aquesta idea te objecte de infiltrar á las massas saluda bles doctrinas sobre la conservació y esta bliment deis boscos, habent donat aguas tas prácticas los més excel-lents resultats. Es induptable qu' en moltas de nostras encontradas hi ha una falta notable d' ar bres y que farían rholt bé los municipis en acordar, com se ha iniciat en los Estats Units, y se ha seguit ja per alguns ajun taments de Méxich —los de Guadalupe, Hidalgo y San Miguel de Allende—, que s' fixés un día.dedicat á la plantació ar bres, qual práctica, seguida ab constancia, faría cambiar al cap de alguna anys l' as - pacte general de alguns llochs avuy erms completament. Pera aquest objecte no s' necessítan pas escullir los mellors terrenos, los arbres póden aclimatarse en las serras y turons mentres contíngan alguna terra vegetal y s' escullesca arbre mes convenient. L' oyamel, lo cedro, l' ocote, lo perú y altres, y en paratjes humits y pantanosos los eucaliptos. son los arbres més á propó sit pera la terra freda, y los que ténen fustas més generalment Ab un esfors uniforme póden los ajun i taments fer un gran benefici á llurs mu nicipalitats, en moltas de las quals hi ha periódicas innundacions , que s' póden modificar y evitar ab la plawació racional deis arbres. Lo taronjer y especies afines 1 Pertany eixa hermosa planta á la fami lia de las Auranciaceas y al género Citrus, habenthi dúas especies, lo taronjer dols y agre, y auras afines que després indica rém. Indubtablement lo tarerjer (legué ésser planta del jardí de las Hespérides, y á sos fruyts deu referirse la fábula de las po mas d' or. Es originaria del Assia tropical, r¦ de hont se ha transportat á Espanya é Italia, segons se creu, per los alarbs ó per las creuhadas. Lo taronjer dols es lo Cifras aurantium Risso, y se caracterisa per lo fruy globu lós d' escorxa prima y carn dolsa; los pe ciols quasi despullats, las fullas aovat ot longas, agudas; flors blancas de 20 es taras. S' en conéixen 43 varietats, de las quals distingeix Rojas Clemente com cul tivadas en Espanya las quatre següents: sens pingo', molt bona y cultivada per los cartuixos de Sevilla; y la taronja manda-rina, de fruyt petit y carn roja. Lo taronjer agre es lo Citrus oulgaris Risso, rtrus Begaradia, de Duhamel; te los peciols alats, fullas el-líptich-agudas, flors de 20 estams, fruyt globulós, d' es-corxa Un poch granalluda y carn amar-ganta agra. Compren 32 varietats de las que cita Rojas Clemente dúas: la toronja agra, molt cultivada á Sevilla, y la taron-ja de carn agra-dols. Com especies afines del taronjer se tro-ban: lo ponsemér, Cifras medica Risso, ben coneguda per son fruyt gran, groch, oblong, ab l' escorxa molt gruixuda y la carn agra; la lima, llimona dolsa ó berga-mota, Citrus limetta Risso, ab lo fruyt globulós. groch, carn dolsa y escorxa molt olorosa; lo llimoner ó llimona agra, Ci-trus linionium Risso, ab fruyt oblong, groch y escorxa agra. Aquestas especies se cultivan en lo Mitj-día y Est d' Espanya, y ademes hi ha al-tras especies del género Citrus, que s' cul-tivan en altres payssos. la taronfa xina ilegitima, ab la carn molt sino per son fruyt, qu es petit y te un gust molt dolent, pera herrnosejar los parchs de dolsa y la escorxa prima, Ilisa; la taronja comú, de carn dolsa, poch sucosa y escor- recLreoos.japonesos, cultivant aquesta especie xa gruixuda, y poch adherida; la taronja ab lo major cuydado, han conseguit n.e llors resultats, ia que lo fruyt arriba á ad quirir la grandaria de una gran poma, y té una carn molt agradable. Aquest arbre arriba á farsa alt de 5 á 6 metres, la fulla es ovalada, de 15 á 16 een tímetres de llarch, coriacea, de color vert fosch y brillant com si estigués embarnis sada. En lo mes de octubre ó novembre madura lo fruyt y se conserva regular ment en l' arbre molt temps després de caurer la folia; es de color de taronja al exterior y groch al interior; lo gust es pa rescut, segons una al del abercoch, y altres assegúran que recorda més be al de las me llors nespras, pero tots están conformes en que es molt dols y que té cert aroma que fá bastant apetitós. Lo cultiu del Kaki es bastant parescut al de nostras pereras y porneras, aixís es que no presenta dificultat pera los horto lans europeus. La Italia pareix iniciarse ara en lo cul tiu de aquest arbre, puig la prempsa des tinada á la defensa deis interessos agríco las de aquell pays, excita ala arboricultors de la península pera que fassian planta cions y propaguen aquest non producte de la terra, qual planta, igualment resisteix las fortas calors del estiu en postres cli mas, que las temperaturas d' hivern, enca ra que lo thermórnetre baixe á 14 graos ix zero. Utirinació del such de tabaco pera la agricultura Los suchs que prevénen del tabaco quan se renta y se macera s' utilísan ab bon éxit pera la destrucció de insectes nocius als vegetals. Póden emplearse, ja regant, ja fumigant. Se régan las plantas ab suchs molt debilita ts, que marquen de 112 á 1 grau Beaumé tot lo més; de modo que ala suchs de 12 graus y 112 que resultan fre cuentrnent de las manufacturas, déu ba rrejarshi 15 ó 20 vegadas Ilur volúm d' ay gua. Se recomana que pera regar es prefe rible la tarde á las horas calurosas del día y que al día següent se rénten las plantas ab aygua pura. Pera la fumigació, qu' es aplicable sol sament en los invernaculs, se utilisa lo such concentrat. S'en projecta carta quan titat en rajolas ó menor encara en planxas de ferro colat previament calentadas á una elevada temperatura. Inmediatament se produheix en lo invernácul un fum aspes al qual los insectes son en extrém sensi bles. Los suchs de tabaco s' emplean igual ment ah igual éxit pera lo tractament de cartas malaltías de bestiar de la rassa ovina. La dita substancia l' adquiréixen los particulars, :la en estat por,ja impur, va lentse en aquest cas del quitra de fusta de Noruega; un y altre poden emplearse indi ferentrnent pera tots los usos. Loe preus están fixats á rahó de 3 ó 4 céntims per li tre y per grau segons sían pura ó no. Los suchs de pochs graus déuhen emplearse desseguida; los que marcan 12° ó mes. son los que tant sois póden conservarse indefi nidament, si están tancats en recipients que tíngan bons taps. Purificació del aygua Lo mellor madi consisteix en bullirla, donchs únicament aixís se consegueix ma tar los microbis que porta y que son causa de la propagació de las epidemias; pero quan se cou al ayre lliure aygua pota ble, pert equesta ayre que tenía en di solució y se fá indigesta; ademes, las sala calissas se precipitan y quedan insípidas; finalment, la pa rt terrosa que permaneixía avans en suspensió, també se precipita, alterant aixís mateix lo sabor y ademéslas condicions digestivas y de bon aspecte del líquit. Pera evitar tots aquestos inconvenients, se proposa per lo senyor Tellier, bullir las ay-guas en calderas tancadas, propias pera resistir pressions fins de sis atmósferas, que perméten courer aygua á tempera turas superiors á 100 gra os, arribant á 110° y assegurantse aixís la destrucció deis mi crobis perniciosos. De aquesta manera y empleant 1111 apa rato provist de filtres, resulta: primer, que aygua no pert ayre disolt qu' es sa mellor codició de potabilitat, gracias á la pressió; segon, que las sala calissas tam poch se descompósan, parque la dita pres sió no permet las emanacions de ácit car bónich , quedant donchs disoltas en l' aygua; y finalment, si las sustancias te rrosas se precipitan, pera que no pérdian la transparencia y s' altere lo sabor. los filtres s encarrégan de separarlas, que dant aygua pura. digestiva, de bon gust y sens los gérmens epidémichs qu' es pos sible contingués. 3 Non arbre fruyter En lo mitjdía d* Europa pot aclimatarse un bonich arbre, originani del Japó, hont es conegut ab lo nom de Kaki, lo qual produheix abundancia d' un fruyt que té lo gust més exquisit. Aquest arbre es una varietat de la espe cie cornil en Europa, anomenada Dios pyros, paraula que, traduhida literalment vol dir Fruyta de Deu; desde temps molt antichs se cultivaba en postres jardíns, Revista del Institut Agrícola Catalá de Sant Isidro. -- Lo sumani del n.° 511 de dita important publicació es lo següent: «Crónica Agricola: I. Los carbones es panoles é italianos y los aranceles.—II In fluencia de las tarifas de trasporte. —III. Sobre el proyecto aduanero franco-tune cino. —IV. Las flores en los convites, por Roig y Torres.—Las lanas espanolas en el extranjero, por lus Sres. Lopez Marti nez, Orellana, Maroto y Obregón. —La contratación ante los registradores de la propiedad, por D. Ramón M.a Cata de la Torre. — Bombas para elevar aguas, por Isidro.—La Agricultura en el Ampurdán, por ,D. Juan Tetan.— Sección Oficial del Instituto: Exposición elevada á las Cortes sobre el derecho foral con motivo del nue vo Código civil.—Sección Oficial: Gradua ción alcohólica de los vinos que se expor tan. —Fraudes en la venta de caballos.— Para conservar la humedad en la tierra.— Tipo oficial de las granjas inglesas. Grabados: Figuras 5 y 6. Bomba centri * fuga perfeccionada para la elevación de aguas.—Locomóvil para diferentes traba jos del campo. PENSAMENTS Hi ha homes que no saben perdrer lo temps tots sols; son la filoxera dels que están ocupats. Ilerrehite. Escriurer pera lo pagés, es fer caritat al pobre. Lo primer estalvi es lo primer bene fici. No deixeu perdrer res que sia útil al home, á las bestias y á la terra. -- Un grapat de palla dona dcs grapats de fems que produhirán un grapat de grá Un foradet á la bota fa perdrer tot lo vi; un petit mal gasto en una casa fa fu gir la riquessa. Mes se pert ab un día de descuyt 6 abandono que no s' guanya ab uia set - mana de traball. Si sembras tart, cullita magra. Qui s' fassia esclau de la rutina prompte no tincirá pá ni farina. Estampa de Ltk PAGEbiA, de Redondoy Xumetri Tallers, 51 y 53 Análisis de vis, olis, esp rits, ayguas. — Análisis de terras, herbas, fruyts. —Análisis de fems, adobs de tota classe.— Consultas agrícolas planos, industrias agrícolas.—Direccio de fincas rústicas.—Tota mena de traballs pera la bona producció de la terra.—Llissons prácticas d' Agri cultura.—Estudis sobre la coLració del vins.—Regoneixement deis vins artificials.—Análisis deis tartrats y mares deis vis.— Análisis deis espe rits d industria.—Pera tota classe de consultas dirigirse al senyor Director del 1 aberatori Quimich, Porta.ferrissa, n_-(Irri. 2 d., pis primer.—narceloria TonS J DALMAt Rambla del Mitj, 9, Barcelona APARATOS DE TOTA CLASSE PERA ANAL1SAR LOS V1NS Loe mellors y assegurats per los principals Laboratoris d' Espanya y del Extranger. Termómetres, Barómetres, Pesa- Mosts, Para-llamas, y Para- granisos, de Campanetas eléctricas, Pilas, Avisadors d incendt, Indicador de nivell pera las crescudas deis rius y dipósits d' aygua Llum eléctrica, Teléfonos y tota mena d' aparatos pera 1 agricultura DALMAU Tirada actual 8,000 exemplars PREUS DE SUSCRIPCIO Pera los agricultois adherits al Institut, suscripció per tot any 1889. 4 » Instalació en las casas de camp Pera rebrer LA PAGESfA s' ha d' escriurer • á la Administració, Porta-ferrissa, 21, enviant del modo que sia mes fácil l'import de la suscripció. Los anuncis á preus convencionals Los anunois y suscripcions se pagan per endevant. RAMBLA DEL MITX, 9, BARCELONA TARRASSA Ceps del pays empaltats sobre ceps americans. Associació de propietaris viticultorsdedicats al cul tiu de ceps americans y de totas classes; estudis d' adap tació y d' aclimatació. Maluras de la vinya. Eynas de tota mena pera la poda y empelt. Aparatos pera combatrer lo Mildiu ó malura nova de la vinya. Dirigirse pera mes datos y noticias, á o. ANTON UBACH SOLER Subdirector de la Eatació Ampelográfica.—TARRASSA ABOBS COMPANÍA AGRÍCOLA Y SALINERA DE FUENTE-PIEDRA DIRECCIÓ GENERAL Madrid.— 35, Preciados, 35.— Madrid REPRESENTACIÓ Y DIPOSIT EN BARCELONA ipn 2, Pis 2_on AGENCIA AGRiCOLA Adobscomplerts, de diferentas classes pera grans, horts, vinyas, oliveras, taronjers, pebroteras, etc., etc. Á 30 y á 32 pessetas los 100 kilos cornprés lo sach y posats á qualsevol estació de ferrocarril ó port de mar d' Espanya. Son los mellors adobs pera fer reproduhir la terra, los que han donat mellors resultats y los mes baratos. La composició dels adobs está garantida sempre pera la major seguretat del compradcr. Carrer (le Pelayo, núm. 2, PEL SERVEY DELS PAGESOS AGRIOLA DE SANT ISIDRO Portaferrissa, 21, pis 1.er, BARCELONA ki? BARCELONA DE LA 2.on LA PAGESIA. LA PAGESIA LA LLEY DE SUCCESSIO FORMA Y LA LLIBERTAT TESTAMENTARIA Memoria premiada per l' Institut Agrí cola Catalá de Sant Isidro, escrita per lo Dr. D. Ramón María Catá de la Torre, ad vocat del II-lustre Col-legi de Barcelona. Se ven al preu de 1 pesseta y mitja á Barcelona en las llibrerías de Verdaguer devant del Liceo, Puig, plassa Nova y en la Portería del Institut, Poi taferrisa, nú mero 21, primer. o ,=¦ o o-:_• csi M ;III '1C2I21j1 h CD e A' 1:5?1,, PREMIADAS ab mes de 400 medallas d' or y plata RICZWW:1-5\1" DE VENT. PERA REGAR «HORTS Y JARDINS» Aquest sistema del que n' hi ha algunas dotzenas de col-locats en nostre pays es l' únich que s' regula de un modo segur y per lo tant resisteix las fortas ventadas, qual ventatja unida á la sen zillesa, fa que sia lo sol sistema recrdnanable. Rodas hidráulicas. Sinias y bombas que may se deterioran. ENRICH SOLER INVENTOR Y CONSTRUCTOR c_A_T:titnre, 1.19 BARCELONA. BANCH VITALICI DE CATALUNYA Companyía general deseguros sobre la vida á primasflacas DOMICILI EN BARCELONA, ANCHA, 64. DELEGACIONS EN TOTA ESPANYA CHITE, DE GARANTft, independent del aportyt pe 'ls assegurats 10.000,000 DE PESSETAS LL1BRES ALBERT AHLES Dels comptes de 31 de Desembre de 1886, resultan los següents datos: Suseripció Pessetas 30.361,075' Riscos en curs » 22.794,123'11 Reservas. » 857,031'60 Sinestres pagats.. » 343,700' Actiu » 11.884,252,90 La Companyía pera los contractes cas de vida, y cas de mort, emplea totas las combinacions que ténen establert- s las principal. y melk,rs Societate de Europa. ADMINISTRACIÓ DE LA CRÓNICA CIENTÍFICA Ronda de San Pedro, número 38 BARCELONA Tractat de fotografía pera los aficioriats, preu 2 peinetas. Revista el' Agricultura, periódich quinzenal hont se publican tots los es tudis y avensos de la agricultura en Espanya y en l' estranger.—Suscripció 15 peesetas l' any. Medis pera aumentar la caloració dels vins, tercera edició escrita per D. Rafael Roig y Torres, Director del Laborateri del Institut.—Preu 2 pe ssetas. Crónica Científica, pariódich quinzenal destinat ale professore, metjes apotecaris, mestres, directors de col-legís, veterinaris y ala aficionats á estu die científichs.—Física, Química, Historia Natural, Viatjes.— 15 ptas. l' any Instrucció pera criar los cuche de seda del roure, preu 1 pta. Las maluras de la vinya, preu 1 peseta. Memoria sobre mes de cinch cents aparatos pera combratrer lo Mildiu, escrita per D. Rafael Roig y Torres. Preu 15 pessetas. Laprimera Exposició d' electricitat celebrada á Europa, preu 2 ptae. Los huracanes en las Antillas, obra escrita per lo P. V.Vinas, de la Com panyía de Jesús, ab mapas de colore, preu 10 pessetas. Tots aquestos llibres y Revistas s' enviarán á provincias sempre que s' remetia al senyor administrador de la Crónica llur import en llibransas de giro mútuo, en sellos de cartas ó en lletras. Administració de la CRÓNICA CIENTIFICA Ronda de San Pedro, número 38.—Barcelona GRAN DIPOSIT DE MÁQUINAS AGRICOLV E INDUSTRIALS Passeig- de la.M..A 15,—(enfront del ferro-carril de Franca LOS MILLORS APARATOS PERA COMBATRER LO MILDIU - Los más baratos, los más forts y los més prádichs. Ab un sol aparato Calad s' arruixan Inés de setze mil ceps per día de vnyt horas de traball. Sois costa 25 pessetas Aquestos aparatos, han ohtingut los primers premis en los principals concursos y exposirions; Medallas d' or y plata. Diplomas de honor. Aquestos aparatos ro son atacats per los cáits, ni se descomposan may. Demaréu l' aparato Catalá contra las maluras dele vinya ab Real pi ivilegi d' invenzió.—Remetent 25 pessetas s' enviaráá tot hom que l' demane • |
Etiquetes
Afegir etiquetes per Núm. 4 (15 març 1889)
Comentaris
Afegir un comentari per Núm. 4 (15 març 1889)
