Palla nova [Recurs electrònic]

Notes: Il·lustracions de: Brunet, V. Serra, C. Pla, etc.
"Figurava com a director en Manuel Artís, però son germà Avelí era qui en realitat dirigia" -- Givanel 586 ; "Avel·lí Artís, fundador de Palla nova" -- Torrent/Tasis I-428 ; referint-se a A. Artís: "D'entre les publicacions que va llançar al públic, les més característiques foren Palla nova i Ep!" -- Els singulars anecdòtics / P. Vidal
A partir del núm. 3, imprès per: F. Baixaries; el núm. 8 per: J. Ortega
Productor: Biblioteca de Catalunya
Capçalera gravada ; coberta il·lustrada, cada núm. dibuix diferent
Descripció del recurs: 26 juny 2007
Referències: Torrent/Tasis I-428-429
Segons Givanel 586, el núm. 7 és el darrer
Ressenya: Ressenya de Maria del Tura Molas. Directora de l'Hemeroteca de la Biblioteca de Catalunya:

El setmanari humorístic Palla Nova s'emmarca dins del grup de revistes humorístiques que van aparèixer entre el 1900 i el 1910, sense altra finalitat que la de distreure.

Es tracta de la primera creació periodística d'Avelí Artís i Balaguer, encara que el setmanari era dirigit pel seu germà Manuel, segons referencia la Història de la Premsa Catalana de Joan Torrent i Rafael Tasis.

D'aquesta publicació n'aparegueren vuit números entre el 1r. d'agost i el 28 de setembre de 1904, els cinc primers en paper de color verd. El format era octau, excepte en el darrer, que va canviar a quart. Suposem que aquest fet va contribuir a que moltes de les col·leccions quedessin tancades en el número 7 i per tant incompletes. Quan Givanel va redactar la seva Bibliografia Catalana. Premsa en desconeixia l'existència.

La il·lustració hi té un paper destacat, són dibuixos de tipus satíric o bé que il·lustren acudits. El dibuixant Llorenç Brunet i Torroll, hi col·laborà habitualment.

La col·lecció de la Biblioteca de Catalunya conté els vuit números publicats, amb l'enquadernació original, acompanyats de dues cartes manuscrites:

La primera d'elles, signada l'1 d'agost de 1904 per M. Artís Balaguer va adreçada a Joan Valls i el nomena "Redactor" de la revista. El paper imprès de la carta conté el títol de la publicació, seguit del subtítol "Semmanari vert" que no va aparèixer en cap dels números publicats.

La segona, signada el 4 de març de 1905 per A. Artís Balaguer, s'adreça també a J. Valls per fer-li lliurament de la col·lecció que comentem, com a mostra d'agraïment per la seva col·laboració en la redacció del setmanari, ja tancat.