Pensament catalá, Lo. Any I, Núm. 32-33 (16 des. 1900)

              ny I • Barcelona 111 de Desernbre de 1900 • N.° 5.2-5.)
LO repsAnnpT
CAVILA
,s41" SETMANARI ClENTIFICH Y LITERAR1
Preus de suseripció:
Espanya 6 Ptas. l' any.
Eatranger. 9 • »
Un número 15 cts.—Atrassat, 25 cts.
PAGOS A LA BESTRETA
DIRECTOR LITERAR1
Mossen Jacinto Verdaguer
Manió y Administracid:
Carrer de Sant Rafe!, n.° 7
iMPREMPTA LA CATALANA
liossamscameasr
LLAUGER ESTUDI MINERALOGICH E HIDROLOGICH
DE LA PROVINCIA DE BARCELONA
1
Si interessant y variada es la fauna y la flora
d' un pays qualsevol que aquest sía, no menos
digna d' estudi es la seva composició química ó
mes ben dit mineralógica, perque del seu terreno
naxen los vegetals, y d' ells ixen les abundoses
fonts que '1 fertilisan y li donan vida y poesía. Y
de les ciencies naturals, en un pays que com lo
nostre son poch menos que exclusiu patrimoni
d' alguns, es la menos coneguda, ja que tothom
coneix los animals y les plantes y no arriva á
distingir un fragment de Quarts d' un de Calci
ta. Tot lo més enllá, la gran massa de la gent,
sap que á Cardona hi ha sal y que á Calaf hi ha
carbó de pedra ó lignit. Mes no passém d' aquí
la majoría, y menos sabem en lo que á la hidro
logía médica se refereix.
Catalunya, com lo demés de la península ibé
rica, es rica en minerals. Y ne te variadíssims
jaciments, deis que hermosos exemplars 'jauhen
ignorats en les coleccions particulars y los me
nos son explotats ab profit. Comptém ab manan
tials aygues minero-medicinals, que si no
arriban á superar los similars extranjers, es per
que alguns d' ells, com los de Tona, son insus
tituibles. Donchs sense pretendre may fer de to
tes aquestes riqueses, una monografía complerta,
al menys avuy ensajaré ferne una ressenya, con
cretantme per lo present a la regió més conegu
da de la provincia de Barcelona. Y á corre cuyta,
sense detenirse pas gayre en cada cosa, hem de
passar una revista curiosa á tot lo que de bo
tanca la nostra regió, referent á la mineralogía
é hidrología.
Abans d' abordar l' estudi esmentat, debém
fer constar que la nostra provincia barcelonesa
es abundant en jaciments diferents, pero no es
pas menos cert I' escás desarrollo de tots ells,
circunstancia que si bé fa rica la regió desde lo
punt de vista rigurosament científich de la Mi
neralogía, no dexa de proporcionar materia inú
til quan se tracta d' aprofitar dits jaciments per
medi de una explotació en gran. Aprop mateix
de La Garriga, he trobat hermosos exemplars
de ferro oxidulat y hematites que eran riquís
sims, mes que en cambi no sumavan entre tots
alguns kilos de pes. Es comprobat y ben cert
que aquí tan á la cordillera litoral com á la in
termediaria entre aquesta y la pirenaica, hi han
molts criaders metálichs que afloran entre ro
ques hipogéniquas, primaries y secondaries, pero
que lo fraccionament d' ells y la dificultat de
transports, los fa tornar casi inutils,
958 LO PENSDÁENT CÁTALA
Es evident par aquesta rahó, que será difícil
que may explotin ab positius beneficis, altres
minerals que '1s de ferro, sal y carbó de pedra ó
lignit en la nostra provincia, en"Care que tinch
motius pera suposar probable la no llunyana
explotació del coure, y també del plom y del
zinch.
Comensant per ordre de succesió estratigrá
fica, enumeraré los principals jaciments d' uns
y altres minerals, estudiant Ileugerament los más
notables y dexant de ferho y sí sois manifes
tar altres que ho serán solzament com á curio
sitat.
Abans de tot, y corn que los filons carboní
fers son los que 'ns tocaría ara estudiar, dech
fer constar que á la provincia de Barcelona no
hi han filons de cárbó de pedra verdader. Sois
tenim líquits, pero no posehim cap mina com
los molts vehins de Sant Joan de las Abadesas,
que corresponen á Girona. Y comensant per lo
notable manchó de Vallcebre, que segons cál
culs fets per la Comissió del Mapa geológich, sa
extensió s eleva á 4.000 hectáreas, y cubicantla
d' un modo probable, treuhen en consecuencia
que no baxa de 40.500,000 tonelades lo pes total
del lignit que podrá ser obgecte d' explotació. Y
com á mostra de lo que dit líquit es, veyám los
resultats deis ensajos docimastichs fets, deis que
too parts de lignit tenen:
donant tots ells combustible d' una energía ca
lorífica de 4933 calores, y que tant en una cosa
com en altres es inferior al de la conca bergada.
na avans mentada. Además es de remarcar la
abundancia de pintes de ferro d' aquestos lignits,
circunstancia que fa serlos esposats á la com
bustió espontánea si per temps están en contacte >.
ab l' ayre.
La producció d'aquestes mines es per terme
mitg de 66000 quintas métrichs, y sos productes
son de ínfima calitat per lo motiu ja dit de tenir
molt sofre, ab lo que fan malbé los emparrillats
de les fornals. A pesar d'axó es més conegu
que'! de Berga.
Dintre del mateix Eoceno, trobarém jaciments
más ó menos notables á Castelltersol, Marfá,
Moyá, Collsuspina, Montanyola, Sant Boy de
Llusanés, etc... peró que 'n general no tenen
cap condició que 'Is fassi esplotables y que sols
cito com á dato cientitich. Y ab ells acabo la
ressenya deis afloraments carbonosos de la nos
tra provincia que baix aquell punt de vista no
pot pas competir ab sa vehina la de Girona--,
Y pera acabar els minerals carbonats, no haig
de passar per alt el jaciment de Succino, que 's
trova á Picamill, entre Vilada y San Vicens de
Castell d' Areny. Encare que no he vist perso -
nalment aquest jaciment, lo crech de importan
cia pera la industria en cas de ser esplotable.
ANTONI NOVELLAS Y Rolo.
Carbó 52 á 53 parts.
Substancies volátils. . 41 á 43
Cendres 7 á 4
'
- t
Sa potencia calorífica té 5200 calores, y la
Cornissió diu que dit lignit vé á costar de 22
á 23 pts. la tonelada, en lo cas de que les com
panyíes ferroviaries moderessin les seves ta
rifes.
A Serchs també hi ha un altre manchó de
regular importancia. Igualment á Pobla de Li
Ilet, constituint aquestos filons la conca berga
dana, quins lignits vindrían á ser combustibles
de gran utilitat industrtal si no fos el preu ele
vat á que resultan.
Entre 'Is lignits terciaris, veyérn en primer
lloch els de Calaf, vila que á un centenar de ki
lometres de Barcelona, está en les millors ccfn
dicions. pera el transport deis materials combus
tibles".
Existexen á Calaf varis afloraments, y entre
ells, el de la Roca, el de St. Pasalás, el d'Aleny,
de les Clotes, del Vulcano y '1 de la Realidad,
L' INFANT Y LA DIDA
ROMANÇ VALENCIA.
(Popular.)
A cassar s' en va lo rey,.
el) y tota sa familia;
res se deixa en lo palau
mes que l' infant y la dida
la dida s' encén bon foch
calfanse en una cadira;
al caloret del callu
va quedarse ben dormida;
cada becada que fa
pareix que á caure s' en vinga
ab lo bel) infant que dorm
en sa falda tova y 'lisa.
De les becades que ha fet,
y sense q u e ella ho sentira,
ha caigut infant al foch
tot tornantse cendra viva.
Quan la dida veu aytal
1.0 PENSAMENT CATA1 Á 259
gran baticor II prenía.-
L' arreplega en un plat d' or
recamat de pedra fina;
A la Verge 'I fa present
dihehtli molt entristida:
«remeYeume, Verge, al punt,
»sino seré perseguida
»de soldats y caballers,
»com lo rey ho manaría.»
Mentrimentres día aço
cm que • rey' ti parla axina:
—«?Flon está lo meu infant?
»?Qué rah:ones bona dida?»
perdut del meu collar
»la pedra de més estima.»
—«No n'ores ma dida, na;
»n hi han millors en la botiga.»
—Cap més bona se vorá '
»en los díes de ma vida.»
—«Yo 't promet que 't comprare
*»la que hi hatja més bonica.»
Mentres parlaven aixís,
veuen vindre una fadrina
tota vestida de blau,
que tliu ab tendra somrisa:
«dida, dida pren infant
»que alletarse ja voldría.»
Va despareixer al punt:
era la Verge María.
F. BADENES DALMALT.
ESCOTO
II
¦
Génis de, la superioritat del Doctor Subtil ab
dificultat s' avenen á seguir rutinariament les
petjades d' altres genis, ni contentarse ab los ca
mins que ells obriren. Lo geni, si es verdader
geni, es necessariament innovador, perque es
necessariarnent fecond. Es raro que tracti cl' una
part qualsevol de la ciencia, sense descobrir en
ella algún nou punt de vista, ó sense introduhir
en la matexa alguna nova Ilum. Escoto 's dife
rencia deis demés Doctors que '1 precehiren, en
que va estudiar més, profondisá més, examiná
en totes ses parts y sots qualsevol concepte y ab
son criteri d' independencia, les qüestions que
resalía, ocupant pera ell la autoritat últiin
lloch, y pesant, principalment en la balança de
ses conviccions, una sólida argumentació. Sa
subtilesa, sa penetració, aquella estraordinaria
acuitat d' ingeni que possehía, lo arrastraren
freqüentment á passar pel fi cedás d' una crítica
imparcial y plena de conciencia, 1es doctrines,
les opinions y hasta les argumentacions deis al
tres mestres, y aquexos esforcos de inteligencia
poderosa, que camina sense servils lligoys en
busca de la veritat y de la Ilum, se vegeren co .
ronats felisment pel gran nombre de veritats y
majar virior d' arguments y rahons ab que va
enriquir la filosofía y la teología. Ni cregué que
degués eh l sol emanciparse de certs exagerats
respectes á la autoritat. Se esforsá per conse
güent, á introduhir en les escales, pera la reso
lució de tot problema científich, un criteri Iliu
re y independent, un eclecticisme racional y
cristiá que ab la matexa mida acceptés la veritat
y rebutgés- lo erro, vinguessen d'hon vingues
sen, sense dexarse may deslumbrar per lo brill
y magestat que Ilensa 'I nom ilust're de caracte
risats representants de la ciencia. Pera tot pen
sador desapassionat, Escoto es acreedor al res
pecte y admiració de totS los sabis Per aquesta
sabia direcció que va sapiguer imprimir als es
tudis., única que prepara y desenrotlla lo pro
grés real y verdader del conexement humá en
tots los rams del saber á que se aplica. Després
de tot, Escoto no feu sino red uhir á la práctica,
afortunadament ab felís' éxit, la regla més sa
bia y feconda del progrés científich, propasada
per «lo talent més estraordinari entre 'Is talents
erninents de la Etat Mitja», com ha escrit Sais
sait (1), lo fundador indiscutible de la filosofía
esperimental, lo vident y precursor, si es que
no fou ja lo principal autor, dels grans adelan
tos y assombrosos descobriments de la ciencia
moderna: aquest borne escepcional, únich en sa
classe, es lo franciscá Roger Bacán, y sa regla
del progrés que tan famosa s' es feta en los dos
últims segles es aquesta: «Devém examinar, es
criu en son admirable Opus majus, ab tot cuy
dado les opinions deis antichs, pera afegirhi
lo que 'Is falta ó corretgir lo en que erraren.
Cosa es per demés miserable, afegeix, atenir
nos sempre á les coses descobertes y no á les
que 's poden descobrir: Misserrimum est senz
per uti inventis et numquam inveniendis. Es
curiós observar com han convingut en senyalar
los drets y independencia que li competexen á
la r.a,hó ab referencia á les ciencies naturals y fi
losófiques, los dos majors sabis que ha donat
Anglaterra á la ciencia, Bacán y Escoto, quiscun
ells sens igual en son género y treballant ab
igual habilitat en direccions oposades. Bacán
doné marcada preferencia á les ciencies ezoctes
(1) Precursors y dexebles d'e Descartes... citas per Pcre Larousse
en sa obra—Gran Diccionari del segle Dux: loger Bacon.
960 LO PENSAMENT CATALÁ
y positives. Escoto conrehuá ab especialitat les
abstractes y universals. Lo primer es, principal
ment, observador y físich; lo segon raciocina
dor y lógich. La matexa diferencia se nota en lo
método que '1s va servir de guía: La obser-Vació,
la inducció y la esperiencia, senyalaren á Bacón
lo camí más segur pera la ciencia: A Escoto,
analytích en alt grau, Ii plau, á pesar d'
preferentment la deducció: definir, descompon
dre, distingir y dividir, constituhexen llur prin
cipal treball en la construcció robusta de son
ideal científich. Mes abdós se troban y 's tocan
apretadament al senyalar, com base primera y
indispensable de tota evolució intelectual y cien
tífica, la necessitat de sometre á un madur exa
men guantes afirmacions se proferexin per qual
sevols sabis, adoptant imparcialment les raho
nades, y rebutjant les inexactes ó mal fundades.
Y aitrebaltar tarnbé abdós sobre aquesta base,
l' un se fa creador de les ciencies* modernes,
contemporani deis genis tuturs, y l' altre mereix
que de Ilurs obres se digui que son lo errata
corrige deis !libres escrits hasta ell per les inte
ligencies más privilegiades, gloria envejable que
ha mogut en más de una ocasió los zelos y la
enveja de sos émuls y detractors.
FRA QUERUBf DE CARCAGENTE, O. M. C.
Orihuela (Alacant) Desembre de t900.
DEVANT LES RUINES DEL MONESTIR REAL DE SANT PERE DE RODA
(Provincia de Girona.)
Jo voldría altre cop, véurehi lo sequit
de gran Emperador que ve á flectarne
sos genolls, y son ceptre humil deposa
al peu del Rey de reys, perque '1 Ilumeni,
perque avivi la fe que en son cor nia,
iperque Ii donga acert en son Imperil
Jo voldría, com tu altres jorns vegeres,
veurer de peregrins grans estolades,
veurer los taus mercats, tos jorns de gloria;
ressucitar d' un cop tot lo que fores,
reconstruhirte igual com avans erats.
!Mes no só qui, perxó, y tant sois en somnis
podré realisar tal escomesal
Per véurehi lo que vull, primé haig de clourer
mos ulls á lo que veig; y ab los de l' ánima
resseguir temribunes, lo tau claustre,
lo creuher y la cripta encar servantse
de la ma del profá que '1s apedrega,
y axí 'in faig il-lusió que encare 'm trobo
rodejat d' una gent qual crim horrible
era, pregar á Deu, y separarse
de la corrent del mon, sempre dolenta.
Y perque la il-lusió molt més rodona
sía á los meus sentits, axarns d' abelles
ab lo seu dols sumzit semblan fer gala
de remembrar del chor los antichs cántichs
y goso ab sa remor italment me sembla
senti Ilunyá lo cant pausat deis monjos!
Mes descloguent mos ulls sois veig les rimes
que un cop la tramontana y altres home
van tornant lo ten ser; corps d' ala negra
gripaus y altres reptils de mala bava.
Y 'm poso trist, mes galtes de vergonya
amago entre mas mans y... ploraríal
!En cau de corps la joya del pirene!
!En cau de serps estoig de la fe nostral
Ja que jo no pot ser, ni qui podría
pensa tornar les coses al que foren,
!Den vulla per socos y ditxa meya
que un altre jorn ditxós puga ovirarte!
JOSEPH ABRIL VIRGILL
No 'm dol lo cansament, cada vegada
que penso vení á tu mon cor s' anima,
y es que 'm faig il-lusió que vaig á veurer
al amich que al dexarlo ja anyoro.
?Qué vol dl '1 camí fet? Si encar' faría
tres horas més, si tres més ne faltessin;
mentres tingués per fita lo trobarte
no 'm faría pas res, caminar sempre!
!Ah si jo fos hereu d' aquexa serral
Si fossis meu com t' enjoyellaría
y faría malgrat quedés sens' forces
que de nou en ton temple s' axequessen
los cants, que un jorn ditxós hi ressonaren.
Jo voldría altre cop, veurer als monjos
pel claustre bo y Ilegint coses divinas,
mentres que los novicis enmenaven
son pas á visitarne Santa Elena.
Jo voldría altre cop, poguerhi veurer
somrisent á l' Abat donant audiencia
als més sabis del mon per aclarirlos
los dubtes terrenals que 'Is corsecaven.
ESTUDIS DE CRíTICA LITERARIA
EN JOSEPH IXART
II
En aquella penya que formava la joventut
literaria d' aquell temps l'Ixart hi prodigava son
talent á petites dóssis conversant y discutintho
tot sentant axis los fonaments de son futur valer.
Quan en l' any 188o entrá de plé á la vida activa
y acoblat ab un del grupo editaren la biblioteca
«Arte y Letras,» tentá ses forces y sortí son tomo
«Fortuny,» també traduhí després per la propia
biblioteca lo teatre de Schiller, en tres volúms.
Quedant mes tart lxart com á director !iterani
10=1.
A
tut
con
ho
er.
iva
ca
rno
pia
ns.
ari
LO PRNSAMENT CÁTALA 261
a rtístich d' una nova empresa editorial, publica
junt ab la serie «Arte y Letras» la colecció eco
nómica de clássichs, ahont hi escrigué varios
prólechs interesantissims, continuant la solidifi
cació de sa obra, esparramant articles en parió
dichs y revistes, desde hont mostrantse ja tole
rant analisava y justificava les impresions d' un
estreno ó d' un nou llibre, á voltes desembro
Ilant teories sentava les bases de son criteri que
anava madurant. Mes á l' any 1886 dona á
Ilum lo primer tomo d' una série titolat «El ano
pasado.» ahont hi anavan compresos los judicis
deis successos literaris ocorreguts en 1885, con
tinuant fins l' any 18go, corresponent al 89. En
aquesta colecció de cinch tomos se proposá do
narnos datos y noticies per compendre d' una
mirada lo que fá y pensa Barcelona en materia
d' art, ab la idea de concentrar les radies sortints
del moviment literari en aquesta capital fent no
tar que escriu per gust y passatemps, sens ordre
ni método fixo. Un de sos amichs y companys
que feu sa semblansa literaria en ocasió que 'Is
socis del Ateneu Barcelonés s honraren colocant
son retrato en un lloch de distinció de dit local,
d'ahont ell havía torrnat part integrant fins arri
var al seti presidencial, fa notar la oportunitat de
donar fi á la colecció de Anos pasados, passats
cinchanys, donchs considera que la nostra vida
literaria y artística no pot donar més si es que
no 's vulga á tornar en escena los matexos
autors y ses obres. No la creuría segurament
tant pobre 1, Ixart la vida intelectual de la capi
tal de Catalunya quan se decidí á reunir en un
llibre y com en una especie de anuari aquells
acontexements que dintre l' any se succehexen,
considerantlos de massa importancia pera que
passessen desapercebuts en una gazetilla de diari.
Además, diu Ixart, y si éll ho sabría que 'I
cercle de les arts y lletres á Barcelona te vida
propia y característica que la distingeix del res
tant de la Península; hi ha en ella un cert cri
teri original é independent digne d' observació,
nos sorprén de quan en quan alguna nova ma
nifestació artística, que sempre es bó consignar
per 11 estímul de molts, tenim un bon nombre
d' artistes y literats y sobre tot se descubreix una
nova aurora que es cert esperit de reforma y de
progrés que demana 1, ausili de la propaganda
y '1s beneficis de la Ilum. Ara que diga lo senyor
Sardá que l' Ixart, atacat ja quan posá punt als
Anos pasados, de la terrible enfermetat que 'I
Ilensá al sepulcre, y per lo tant sense humor per
proseguir ab aquella clara-evidencia lo rnovi
ment artístich de nostra ciutat comtal que, per
altra part, sois una ploma com la d' ell podía
sostenir sens que quedes ninjú per sustituhirlo
estarán] conformes ab dl, podrá semblar ané
mica aquesta vida á la gent que com eh l ja aca
ban sa missió en lo mon, mes la fogosa joventut
que cada deu anys se va renovant es capás per
donar material suficient á una continuada y no
interrompuda serie de Anos pasados, sois no 's
falta qui '1s escriga.
?Ha lograt son intent Ixart? Axó es: de la
colecció deis cinch volúrns pot formarse 'I lector
un concepte complert de la Barcelona artística
contemporánea? Creyém que sí, puix la colecció
es complerta, encara que sens ordre. Lo seu. gé
nit no era per contentarse ab simples narracions
ni fer ofici de cronista, apunta 'I fet y á son
entorn dessarrolla una monografía, obra un Ili
bre y nos senyala les corrents literaries, observa
una pintura y nos dona tota una teoría artística,
d' aquí que aquestes obres sempre serán de opor
tunitat, la barruera má del temps no emboyrará
jamay aquelles planes -sempre de colors vius y
flamants, conservant l' interés en totes ocasions,
fentlos más agradables encara aquells articles á
modo de intermeui festius resultan la unió de
lo útil y ameno segons aquel! precepte d' Ho
raci: «Lo substanciós va acompanyat dels más
refinats amaniments.»
La cúpula d' aquest grandiós edifici literari
que per espay de cinch anys anavam admirant
es «El Arte escénico en Espana,» obra colossal
que ha tingut de dexar á mitg fer, per haver si
gut arrebatat de aquesta vida. «El Arte escénico»
debía encloure dintre lo plan del autor un qua
dro complert del teatre contemporani á Espanya;
los autors, los actors y '1 teatre propiament dit
ó sían lo conjunt d'arts escenográfiques que do
nan á uns y altres lo march y vestidura per llurs
creacions. La primera part, la deis autors, es la
que casi pot donarse per terminada. El drama,
La comedia, Pieças y sainetes, son los tres gru
pos d' estodis que compren, precedits d' una in
troducció que ompla la gitana part del 'libre y
es un estudi general, com no se 'n ha escrit cap
fins ara, del teatre espanyol ó mellor castellá, de
nostre segle. Del catalá pensava parlarne apart.
Compren, además, un estudi sobre les más noves
corrents dramátiques en 1' extranjer, ahorr de
mostra ab quanta passió y afició ,seguía Ixart
tot lo que ab lo teatre se relaciona, puix era lo
seu gran ideal de tota la vida, y la seva vocació
literaria fou la crítica del art escénich. Aquesta
262 LO PENSAIIENT CATALÁ
obra demostra evidentment un madur estudi,
sólit y reflexiu de sa teoría artística que anava
desenrotllant durant tota sa vida, manifestant la
robustés de son talent y la lógica argumentado
pera sentar ses apreciacions. Casi desaparerx lo
crítich pera donar lloch solzament al-pensador,
al filosoph.
Per últim, després de la mort d' aquest insig
ne autor, son cosí Narcís 011er, recullí ses me
llors obres catalanes, formant un volúm ahon hi
ha algunes poesíes, articles crítichs yquadros de
género que sols ells Ii haurían fet un nom. Ade
mes hi va també lo substanciós estudi sobre '1
teatre catalá, que li fou premiat en los Jochsflo
rals de 1879.
Aquesta es la obra literaria del gran crítich
catalá.
MOSSEN JOAN AVINYó.
NOTA DE DOLOR
L' altre Juny, ab la mareta
vam anar á Montserrat,
y corrent per les montanyes
no paravam de cridar.
Quan trobavam algún eco,
Deu del cel, qué satisfei
jo cridava ben foru—iimareeel!
y ella cridavat—nfill meeeull
Aq. uest any, un' altra volta
hi he tornat, pro trist y sol,
y en un camí, recordantla
m' estava á entrada de fosch.
De sopte m' ha portat l' eco
un crit qu' anava morint.
meceu...!—ab ven de la mare
juraría qu' he sentit.
Y axecant los ulls ab pena
ni' he preguntat tot sorprés:
es que tú potser somníes?
?es que 't crida desde 'I cel?
R. SURINACH SENTíES.
MARAGALL-VISIONS Y CANTS
(Acabament.)
Lo culteranisme de Maragall se posa de relleu
en la majorla de composicions que componen lo
volúm de poesies Visions y Cants.
Maragall ha volgut romprer ab la afició d' es
cola y ab les tendencies de certs poetes de avuy,
que, encara que sembli que no, s' afanyan per
buscar en los diccionaris de rimes paraules mu
sicals pera suplir ab música la falta de inspira
ció; peró Maragall volguent fugir d aquests ex
trems, ha caygut en lo culteranisme de idees, en
la exposició simple de les manifestacions intelec
tives y passionals.
Aquesta simplicitat lo porta á una exposició
alambicada; exposició que enclou lo defecte de
'presentar radicalment separades les imatges de
una matexa composició, com si tingués per pre
cepte la oposició soptada de les imatges físiques
é ideals.
Dihém ffsiques, perque están generades per
les impressions orgániques; anomenen ideals,
perque son absolutament irnaginatives.
Passar en la exposició poética de la irnpressió
orgánica á la espiritual absoluta, si be determi
na lo temperament de Maragall en cambi causa
en l' ánima del lector un afecte estrany, moltes
vegades desagradable, perque troba á faltar la
Ilógica de les representaciOns.
Exemple de lo que apuntém, se troba, entre
altres, en la poesía que porta per títol «El mal
cacador,» y que comensa:
La missa matinal
la diuen allá dalt
axís que 's fa de día.
En efecte, l' autor exposa ja en aquests versos
una impressió motivada per dos representacions
físiques y una absolutament espiritual, que pri
va de concretar la representado en lo cervell
del lector.
Y continúa:
Roden les estacions
revénen els plançons:
cada any, cada any ve Corpus.
Cada any torna á passar;
cada any torna á mirar,
cada any, la missa augusta.
Cada any els cape/lana
lenen més eabells blanchs
y axenquen més eis bracos.
evidenciant nostra afirmado.
En carnbi son de una trasparencia encantadora
y de correcta comprensió los següents versos de
la poesía «Joan Garí.»
Fra Joan dintre la coya
estava fent oració:
Riquilda se li pre-senta
vestida de -temptació.
e
6
a
!-;
e
LO PENSAMJINT CÁTALA - 263
En los quals apar axí sorpres á la tradiciá ab
lo cant als llabis.
En la suara dita composició la impressió física
immediata y llógicament sugereix la espiritual.
Lo mateix ordenament de creació revelan «La
FI den Serrallonga,» «La Sardana,» «La Esposa
parla,» «El Comte Arnau,» «La estimada de don
Jaume,» «A la Mare de Deu de Montserrat,»
«Sol, solet,» «Lo Diví en Dijous Sant,» «L' Au
fábrega» y «Després de la tempesta.»
No está tan afortunat lo poeta en «La cansó
de Sant Ramon,» «En la mort d' un jove» y «A
rnontanya,»
En la composició retorada «La nit de la Pu
ríssima,» brillan esplendorosament les esteles:
Aquesta nit es be una nit divina;
la Purissima, del cel
va baxant per 'quest blau que ella ilumina
dexant més resplandors en pacta estel.
Per la nit de Desembre ella devalla,
y l' ayre s' atempera, y el mon‘calla.
Devalla silenciosa...
Ay, quina nit más blava y me hermosa.
Los dos versos que sintetisan la composició,
ensemps que magestuosos, son d' una admirable
correcció poética.
Delicada y tendra es la composició «L' ánima
de les flors,» y de intensa emoció sos versos:
Morirém aviat, Iluny de la planta,—
elles deuhen pensé;
Mes ara nostre brill al poeta encanta
y axó may morirá.—
En los cants, á escepció de «La Sardana,» Ma
ragall torna á manifertarse plenament ab la
discordancia al comens del present article asse
nyalada.
«El Cant de la Senyera,» lo «Cant delsJoves,»
lo «Cant de Maig,» lo «Cant de Novembre» y la
«Oda á Espanya,» esposan clarament aquesta
nota, característica de Maragall.
Tots los citats cants son virils. La virilitat que
entranyan, més que lo cor, fortaleix la inteligen
cia. No enardexén, pero consolan; no despertan
en lo cor profondíssima emoció; peró duhen al
cervell lo germe de una idea noble: son altament
educatius.
Los que vulguin imitar á Maragall, ab profit,
ja cal que estudihin y... que sían poetes, axó
s'obre tot. En cas de que sían poetes, los hi reco
maném admiració, no la imitació.
BERNAD Y DURAND.
DESDE EL MONT PILAT
Com capita que menas exércit en batalla
altiu Pilat te miro anar al seo devant,
son tos soldats granítich, deis Alpes la muralla
que ab fiochs de neus ciernes Ilur front van coronant.
De ton cimai altissim he vist lo sol colgarse
tenyint ample boyrada de pórpura y iaigs d' or,
he vist de I' altre banda de nou lo sol alsarse
banyant de Ilum y vida las cimas de blancor.
Lo Ilach en que Lucerna tranquila se retrata
es orla platejada de ton folgat mantell
y si á muja montanya e hi vessa una cascata
bé poden ser les borles de ton verdós cinyell.
De aquí lo renegayre que del bon Deu fiestoma
podrá bé contemplarne la obra que un jorn feo;
d' aqui com más se mira, se veu lo xich qu' es l' home,
d' aqui com más se mira', se veu lo gran qu' es Deul
LLUIS TINTORÉ MERCADER.
Alont Pila( kSuissa) lo Septbre. 1891,
SANT SEGIMON
Ja que al parlar de Serrallonga arrivarem fins á
Arola ?sería possible trobar qui tingués prou co
ratje per acompanyarme fins á la hermita? Encar
que ningú respongui, m' apar 'endevinar lo pensa
ment cresser molts los qui volen fer tal viatje.
Avans de comensarlo y mentres arraulits contem
templám lo•escabrós del camí y lo penós de la pu
jada, diré á mos companys, que no seré jo quilos
hi espliqui la historia del Sant que ha donat nom á
la hermita, perque d' axó, se 'n cuidará un altre; per
lo tant, no esperen sapiguer, si fou un Rey qui aban
doná son reyalme per amagarse en la montanya del
Montseny dedicantse á la vida contemplativa, vivint
en una coya, menjant heryes y arrels silvestres per
aténdrer á la sua manutenció, ni si sos vassalls tro
vant á faltar sa prudencia en lo gobern del reyalme,
se 11cm-s'aren per exos monts de Deu cercantlo in
fructuosament per llarch espay de temps, fins, que
degut á ses virtuts y á los miracles que feya, la veu
del poble preoná per tota la encontrada, y hasta
més enllá, que en lo Montseny hi havía un Sant do
nant lloch axó á que lo descubrissen, sens poguer
obtíndrer abandonas lo terrer; puix que tal cosa, y
moltes altres, los ho contará lo custodi del Santua
ri y ho trobarán escrit en los goigs, que su poso com
prarán, d' igual manera qu' estampes, rosaris y me
dalles com á recort de la expedició.
Si están á punt, montin á cayall, mes los adverte
1
964 LO PENSAMENT CATALÁ
xo, es precís esser molt valent per arrivar montats
hasta l hermita, ahont hi trobarán qualques presen
talles figurant persones estimbantse ab lo matxo, y
per no haverne rebut cap dany es per lo que 'n feren
lo exvoto que contemplarán.
Com los primers passos no oferexen cap perill,
no falta qui diu exagero, més, com no tinch ganes de
discutir, arronso les espatlles dexantlos passar devant
pera que pugan judicar, y... empreném la marxa.
Fa un rato que caminam y tot d' una veig parar
la comitiva, motivant axó qu' apressi ma cavalcadu
ra, y al assolirlos, me trobo ab que han comensat los
temors d' estimbarse per esser precís, per arrivar al
Oratori, atravessar un xaragall bastant ample, pie
de pedres rodones ó palets, per sobre de quins passa
lo camí que obren los romeus y ses cavalcadures,
puix al plourer y baxar les aygues desde 'I cím de la
montanya, n' arrastren los palets y esborran cada
avinguda, per quina rahó fafrente seguir tal camí
per lo estret, abim que 's descobreix, y lo fácil que
es lo lliscar y estimbarse.
Pera donar coratje, passo al devant, y al veurer
no he tingut novedat, me segueix tothom, y al poch
rato nos trovém en Oratori, ó sía, en una cape
Ileta construida al peu mateix de la pujada, y ho fou,
pera que los romeus, impossibilitats de pujarla, pu
gan encomenarse al Sant, axís com, perque estantne
tancada la hermita en lo hivern, per rahó de les neus,
contemplem los devots la sagrada imatje que s' hi
troba, y, seguintne la costum establerta, resarém
nosaltres també pera tenir un bon camí y lliurarnos
de cap desgracia.
Encar no havém acabat la oració que sento ter ga
les retrunyint per aquelles fondalades hasta '1 punt
d' espantar á tothom que no sap de que 's tracta, y
es, que lo capellá, custodi de 'I Santua-ri, un home
de lo més trempat que trobarse puga, des la finestra
de son cuarto mirant ab los gemelos, ó ab l' ullera
de !larga vista, ha vist que pujava un conegut seu á
visitarlo, y agafant l' escopeta, saluda ab uns quants
trets pera donarli la benvinguda en lo moment de
entrar en lo territori de sa jurisdicció, per lo tant
fou precís contestarli ab la matexa moneda y tor
narli lo saludo.
Semblant cosa, dexondeix y dona ánimos per em
pendrer la caminada, y, verament, lo camí es intran
sitable: ja 'n som á la meytat y 'm trobo ab un esglaó
obert en la roca viva que te més de tres palms d' al
lada, y no se que fer, si descolcarme ó seguir avant:
si lo primer, espanto á quins m' acompanyan y no
voldrán seguir: si lo segon, m' exposo á estimbarme,
més, cong sempre he sentit á dir, que no hi ha perill
per aquell que fa un' obra bona, estimant serho lo
visitar un Santuari per encomenarse á Deu, en ses
mans m' entrego, y al plantar lo matxo una de ses
potes devanteres en la roca sento un xirrich esgarri
fós y un crit de «!Sant Antoni!» donat per lo mosso,
qué 'm fiu redreçar sobre la sella y grades á axó po
gué evitarse una desgracia que tal volta ni' haguera
costat la vida.
Empró no vá ser rés, los maldecaps serán per
mos acompanyants, y entre ells no n' hi ha cap que
vullga esposarse: fan com tothom, baxan y 'm donan
una llissó fentme véurer ma imprudencia, debent
dir com lo vulgar de les gents, Deu nos guard d' un
ja está fet, per lo tant seguírem la ruta, passárem la
volta que dona accés al Santuari y al dexar la mon
tura me trobo en brassos del capellá, qui al reptarme
1
per ma temeritat, me dona l' óscul de pau agra
hintme la visita.
No es Sant Segimon una hermita, com vulgar
ment se diu, es un verdader santuari, ab hospedería
y quadres, ahont poden enquibirse algunes centes
persones y guardar les caballeríes mentres la sua es
tada en dit Iloch, no faltanthi degut al cuydado del
propietari, qu' es lo senyor de Can Gat, un major
dom ó encarregat que procura comestibles, los més
necessaris, á aquells que n' acaban ses provisions,
que á prevenció, ningú 's descuyda de portar, si vol
passarho un xich bé.
La capella 's troba á la dreta de la piala, tenint á
sos costats dos grans edificis que servexen d' hostat
gería, adossat á la montanya, lo de la esquema y
donant sobre 'I camí lo de la dreta, disfrutantnhe,
per ses finestres y desde la solana, d' una vista es
pléndida al igual que de la plaça poguentse fer cár
rech de lo que será, al considerar se troba un hom á
una altura de noucents y tants metres, sobre lo ni
veli del mar, si no 'm falliren los cálculs fets pera
medirla, y qual resultat exacte no record° en aquest
moment.
Després de reposar un rato y de dexar lo maletín
en lo quarto que 'm destinaren per estada, fou pre
cis, per ésser de rúbrica, saludar al Sant y los que
vagin ab mi, poden véurer n' ha sigui objecte la ca
pella d' una gran restauració, y, ademés deis banchs
que hi ha tot al voltant d' ella 's troban cadires com
les de les esglesies de ciutat; veurán com á presen
talles un sens fi de braguers des los més ordinaris
als més richs, per quant dihent la gent que tal Sant
es advocat contra la trencadura, hi 'n fan present
del braguer tots aquells que s' han ferit de dit mal,
axís com los retaules 6 quadrets de quins he parlat
al començament, y molts altres, sens faltarhi les de
cera y tantes altres com es costura' trobar en la ma
jor part deis santuaris.
En la paret de la dreta, y al bell mitj, hi veig un
quadro pintat á l' oh i ab son march :daurat, ab N'idre
per evitar lo desperfecte del temps, completament
diferent de lo que solém contemplar en parescuts
llochs, y, encar que no sía una obra mestre, no cstá
mal.
Representa la cambra d' una casa de menestrals,
y en lo que figura paret, á la esquema, una calaxera
LO PgNSAMENT CATALÁ
ab dos ciris encesos y sobre d' ella la aparició de
Sant Segimon voltat de núvols: en lo primer ter
me, agenollats, en actitut de pregar al Sant, hi ha
un jove ab camisa y una dona: en segon terme un
Hit ab lo Ilensol de roba arrebossat; y en tercer ter
me tot al voltant del Hit un gran nombre de perso
nes, sentne verdaders retratos, puix algunes d' elles
no m' eren desconegudes sts fesomíes, haventlts vist
ab posterioritat per los carrers de Barcelona, espe
cialment una de tantes; y dtssota de tal quadro se
n' hi trova un altre ab la llegenda ó esplicació del
mateix.
Coni en lo camí havía agafat gana, estimant ne
cessari cuidar lo cos, després d haverho fet ab!' áni
ma, no m' entretingui en llegir la historia del qua
dro, preferint sapiguerla de paraula narrada per lo
capellá tot dinant, ja que l' havía convidat, y... efec
tivament, al cornençar Ii esposi mos desitjos. Se
posá á riure, feu lo sorni, sens dirmen res, hasta
que, fixantse ab ma contrarietat, digué: «Aquí hi
ha, qui li esplicará mellor que jo, puix se trova en
lo Santuari l' héroe de la historia essentne conegut
ab lo calificatiu de lo Noy del miracle.»
Dir ab quin goig rebí la nova es cndevades, per
quant, ja ho haurán endevinat, axís es, que 'm lar
dava acabar lo dinar y péndrer lo café puix devía
ésser la sobremesa pera matar lo temps y fumar lo
cigarro.
Per 5, 's presentá lo tal noy-: era un jove d' uns
disset á divuyt anys, d' estatura regular, bon regent,
rossench de cabell, de semblança perfecte ab la fi
gura del quadro, per quina rahó digué me semblava
eran retratos totes les figures en el! continguies.
Malgrat aparéxer ab un posat nrístich, tal volta per
estarne present lo capellá del santuari, y véurer á
una persona estranya mitg vestida de senyor, es lo
cert, .que al examinarlo minuciosament y ab gran
detenció, 'm semblá descobrir en el!, cert ay-re y un
no sé qué, d' ésser més espavilat de lo que represen
tava, y no tant sant y bó com lo creyan aquells, que
de bona fé 'n conexían sa historia: y després de feta
sa presentació y esposarli mos desitjos, heus aquí
sa relació que procuraré transmétrer ab la major fe
deltat possible.
«Soch fill de Castellar, poble proper á Sabadell,
ahont hi ha la costum de celebrar anyalment un
aplech dirigintse á Sant Segimon. Lo meu pare,
que també hi anava, se 'm emportá qualque volta,
per quina rahó era un deis romeus y prenguí afició
al Sant. Morí lo pare, seguintne jo la tradició de
concórrer al aplech; mes un día 'm sentí malalt, de
guent ficarme en lo lit, y, lo que tothom creya no
sería rcs, se convertí en una parálissis que 'm ten la
impossibilitat de tot mohiment, sent axó lo tormen
de tota la familia. S' acostava lo día del aplech y 'ni
desesperava al pensar no podía anarhi per causa de
la enfermetat, tenintme ab vera frisansa tal cosa,
185
axís es, que 'm encomení á Sant Segimon dema
nantli de tot cor me curás pera poder anar al aplech
y 'm passí lo día resant ab la confiansa d' ésser ohits
mos prechs. Arrivá la nit, y cosa que feya temps no
podía lograr, poguí dormir ab vera estranyesa de la
mía mare y deis de casa, y al despertar los hi contí
que havía tingut un somni molt agradable, puix,
se 'm havía aparescut Sant Segimon, dihentme,
que aquell mateix día 'm veuría gorit de ma dolen
cia, fenlho saber á tothom per si 'olían presenciar
lo miracle: La mía mare cregué en los primers mo
ments que delirava, ó somiava despert, mes al véu
rer ma insistencia, cridá á uns vehins, los hi esplicá
lo succehit, y entre les persones á qui ho digué, hi
havía un cafeter del poble que llavors exercía lo
cárrech de jutge de pau, y pera presenciar lo fet, cas
d' ésser cert lo que jo havía dit, se reuniren en la
habitació; y al observar que resava, també resaren
ells, quan tot d' una doní un gran crit de aquí está
lo Sant que vé á curarme: Ilensi á terra la roba
que 'm cobría, y alsantme, vareig agenollarme al
mitg del quarto devant la calexera pera donar gra
cíes, y desde aquell moment me sentí curat, havent
corregut tot seguit pel poble la nova del miracle,
per quina rahó tothom vingué á casa per cerciorar
sen, y, al venir tota la familia á la hermita pera re
graciar al Sant, ferem pintar lo quadro que ha vist
á la capella ab lo retrato de les persones que presen
ciaren lo fet.»
Seguí la conversa fins la hora .cle resar lo rosari,
anántnosen á descansar després d' haver sopat, puix
be ho necesitavem.
Al s'endemá oída missa, ferem la visita á una
hermita que hi ha en lo cim oe la montanya, y 'n
diuhen Sant Jaurne deis barrets. N' es una capelleta
petita y desd' ella s' ovira tot lo pavs de la part de
llevant del Montseny trobantshi lo camí que con
duheix á la Creu de Matagalls, y,'n diuhen deis bar
rets, perque ab lo vent que fa en aquella altura, son
moltíssims quins lo perden per aquelles afraus ó
torrentades; y al baxar, de la capelleta, esmorsarem
emprenent lo carní per anar á Viladrau essentie
despedit per lo capellá ab gales que 's féren al passar
sots sa habitació y 's repetiren al arrivar al Oratori
y 'n foren contestades abdues voltes.
?Qué tal? ?Los ha agradat lo viatge? Donchs, bue
no, ara vé l'epílech:
Lo Noy del Miracle 's vá casar ab la minyona del
capellá, y per axó digué 'm semblava més espavilat
de lo que 's creyan.
Lo capellá, es mort. !Resém per lo tant un pare
nostre per lo descans de la seva ánima!
TIMOTHEO VALLS DE B.
0,tubre de 190n.
9.66 LO PENSÁM11117 CATALÁ
NOTA DEL DIA
Per anys y panys, be n' ha passat de penes,
mes cap com les de avuy;
al finestral proper badan les roses,
als peus del Hit el gos hi está ajegut,
y ni l' espós, que tant manyach li era,
ni 'Is fills... !ningú, ningú
se Ii acosta per darli una set d' aygua
y axugarli les Ilágrimes dels ulls!
Te 'I tifus, y tothom fuig del contagi;
espós, !es tant poruch,
que prefereix cuydar la extensa vinya
de ahont la filoxera en trau el such!
CLAUDI OMAR Y BARRERA.
LA DONA BLANCA
Mormolava dolsarnent la cristallina aygua de la
fresca font, los aucells saltant de branca en branca
modulavan tendres cants y les aures del bosch vaga
y suaument ses verdes rames movían ab Ileugera ra
mor, y ell, sentat demunt de una pedra, ;sota eura
que feya de cobricel á la roca de la que á doll
haya la clara aygua, Ii deya á ella que mes enllanet
fi lava.
—May no 'm daTás esperansa?
Y ella responía.
—May.
—Creus que un altre mes que jo t' estimaría?
—No.
—Y, donchs, perque 'm rebujas?
—No ho se.
-j-Ets tan hermosa, que crech que al mirar ton
bellíssim rostre entre aquexes clares aygües, has com
prés que n' eres malaguanyada per estar entre exes
serres y pertanyer á rústechs montanyesos com nos
altres, y tu t' has dit:—jo seré mes, perque fins me
rexo esser princesa, y un día vindrá algun cavaller
y tu serás sa aymía,—y jo, pobre pastor d' aquexes
valls, te ploraré tota ma vida.
—Pastor, jo no seré may ta esposa ni la de cap cá
valler, ni de ningú, mes bodes no 's farán mentres
jo visca, mon espós m' espera allá en lo cel.
—A ningú no has estimat?
—Si jo hagués cregut en l' amor de la terra, mon
aymador hagueres sigut tú.
—Oh gracies, Deu meu, felís seré jo;m' aymía, si
tu restes sempre axís.
—T' ho juro.
Y '1 pastor aná Iluny, á ben Ilunyanes terres, y al
cap de poch terups d' esser ell fora arrivá lo senyor
d' aquell poble, y vegé á la donzella y s' en enamorá
y la demaná als seus pares; mes ella digué que no
volía enmaridarse.
Y lo senyor qu era superviós y pie de imperi ame
nassá á sos pares de tráurerlos de allí, no permetent
los que s' enduguessen ni un grapat de vianda ni un
fil de roba, es á dir, dexantlos á la miseria; y sos pa
res la obligaren á dir si, y vingué 'I día de les espo
salles, y les cam panes brandavan, y tot de joyes y
flors ho engalanavan, y 's repartían pans als pobres
y 's convidá á molta gent y '1s patges anavan y ve
nían, y tot eran balls y festes: mes la donzella plo
raya. .
Y en axó arrivá '1 pastor, y preguntá qué es lo que
alló era, y quan Ii digueren agafá son bastó y ab son
remat pujá al mes alt turó ahon no pogués Sentir
res de la festa; mes al ser á la nit vegé grans Ilumi
naries y dl s' entristí, y agafant unes estaques les
planta en dues fueres y una altre tercera al cap de
vall, formant un clos, y lo cubrí per demunt de bran
ca y fullaraca y se hi ficá adins pera no veure les
lluminaries, y tot d' un plegat torná á sentir bran
dar les campanes, y mes s'. entristí, perque ab sos
sons ni en aquel' lloch tenía repós, y, sentat de cara
la obertura que havía dexat en sa cabana, esguarda
va son remat que tranquilament á la mística claror
de la lluna pastorava, quan de prompte una sombra
se dibuxá en sa llum pura, y una dona vestida de
blanch atravessá ab lleugera planta per entre les
ovelles: ell no la pogué veurer be, mes s'axecá promp
tament y sortí defora pera ovirarla: ja no hi era.
Y passá lo ensendemá y vingué 'I vespre, y lo pas
tor havía engrandit son reclós pera ficarhi son re.-
mat perque por tenía que no habités per allí alguna
bruxa y no '1s fes mal, y quan fou nit Ii feu ficar y
feu la senyal de la creu demunt del portal, y prop
d' ell se sentá tenint derrera y separat d' ?11 á son
remat y tot d' un cop sentí brandar les campanes y
ell s' entristí, y al mateix instant aparegué la dona
blanca, y passá tan prop de sa cabana que lo mítg
esglayá, tement ben be que anava per ses ovelles,
mes tampoch la pogué veure de cara.
Y lo ensendemá ell que feu una porta, v la signa
ab una creu de fusta al seu demunt, y al ser al ves
pre la tancá, tenint ja son remat dintre, y sentat
que fou sentí tot seguit lo nanch nanch de les cam
panes, y ell que plorá pensant ab sa aymada, mes al
mateix instant aparegué la dona, blanca y sens tocar
pera res á la porta s' en.entrá dins. Lo pastor s' axe
cá tot esglayat y 's trobá qu' era sa pastora, mes al
mateix instant Ii desaparegué.
Y lo ensendemá ell que batá á la vall, y vejé grans
comitives de gent que anavan y venían ab tristos
semblants y molts anavan endolats y les campanes
,tocavan á morts, no pas á festa com ell s' havía pen
sat, y li digueren com la hermosa jovencela acabava
,de ser soterrada ab son blanch vestit de nuvia y ab
les joyes que s' havía posat pera anar á desposarse;
sapigué axí mateix com tot just ella .hagué dit, si
n' havía caygut en basca, y com la havían tinguda,
tres díes avans de soterrarla perque tenían por que
no fos morta encara.
Y al ser al vespre lo pastor se tancá dins una cam
bra d' una de les pagesíes de la val] que tenía una
estreta y enrexada finestra molt alta, y sentat de
rnunt d' un jas de palla, pensavá: avuy si que no
vindrá á visitarme, perque no voldrá etrtrar din tre
S
e
a
Y
E-)
Y
a
s
.t
1
a
si .
e
CC
LO PRNSA111IN1' CATALÁ 2f17
una casa, y, recordant á sa aymada,• sanglotaval y
aparegué llavors la !luna, y' per entre los espessos
barrots de ferro de la finestra entraren sos raigs, y
anaren espessintse com si hi hagués nevada polsa
guera y entre rnitg d' aquella b.oyra, de ella mate
'n sortí la dona blanca: lo pastor llayors s'age
nollá, y li digué.
—Qué yols de mi que axis' te 'In aparexes.
Y la impalpable sombra ab dolsa y mística veu
respongué:
—Quan jo era assí en la terra yaig estrmarte, mes
ton amor vaig.sacrificar 4 Deu y Deu acceptá mon
sacrifici y 'm Hilará de les mans del rnalVrat que mon
sagrament no respectava, y págant ab usura son
amor á eh, m' h;permés venir á buscarte, pera que
si separats havíam estat en la terra poguém junts
gosar de sa bellesa infinita allá en lo cel, amantnos
ab aquell amor cast y pur que dura sempre, sens te
nir cap mena d' afany pi de tristesa; yina, donchs,
vina á gosar de la gloria eterna.
Lo pastor se passá la má pels ulls, y mirá per tots
costats estayá sol; solainent un raig de la platejada
Iluna entraya per la finestra aclarint un xich sa
cambra: será Un soinni -ya pensar, mes se sentí sens
forces per sostindreS agenollat 'con) s' havía estat
fins allayores, se sentí pesant y febrós, se sentí defa
llit, y recolzá sa testa demunt la palla: -poch poch
an,á perdent l'esma de tot lo que hi havía al seu
voltant; les remors de forás' aparen •fent més confo
ses y tancá '1s ulls.
Lo ensendemá trobaren mort, y en sa cara som
risenta s' hi retratava la celestial ditxa.
MARÍA DE BELL-LLOZ11.
L' ERGULLOS
Devant un amich passava
ergullós, tranquilarnent.
Be va véurel á la vora,
mes no 's va treure 'I capell.
—?Per qué hauré de descobrirme
per un amich? No ho vull fer.
Voltat de sa comitiva
passá 'I Rey per devant se u.
Be va véurel á la vora,
mes no 's va treure 'I capell.
—?Per qué hauré de descobrirme
devant del Rey? No ha vull fer,
L ergullós encare anava
caminant tranquilament,
mes de prornpte ab violencia
sentí xiulá vora sed
una furiosa ratxada
que '1 capell se ji ofidulué.
JOSERII CARNER.
VAGANT PER LA PLANURA
!Quín ple de Sol!...
Per la planura immensa, coberta de verdor
exuberanta, dona bo 1 passejarshi, á l' etzar y á
la ventura vagant. Per tot apar que Natura bella
entoni un himno melodiós é infinitament boíl
endreçat á la bellesa mascle.
Passejant... passejant... nostra testa S' omple
na d' idees á curull; elles son tantes que ni sa
bém com esposarles, elles se barrejan y 's con
fonen; qu'es lo gran, lo eternament gran lo que
admirám y nostres pensaments lo gran podrán
fruhirho mes no espresarho...
Lo Sol `me cega 'Is ulls y veig en somnis lo
que despert no oviro. Veig Ilur trono, admiro
sa magnitut, descubrexo sos components... Y
me desperto y veig á dl com fa sa vía rnandro
sament... mandrosament á l'ayre voleyantli Ilur
cabellera rosa... ab sa somrisa de gaubança mitg
entreobribtli ácarminats.
Y veig les montanyes blaves que vergonyoses
amagan llurs formes esculpturals entre 'Is em -
Volcalls d' una ba.) ra manyagosa y blanca... Y
los camins zigzaguejarn rápits voten barrejar
sos torrats colors en los colors morat, blau,
groch y vert que barrejantse entre ells mostran
sa harmonía en la gran volta... Sota d' ells can
tan los aucells amorosits, les flors esclatan joyo
ses impregnant la terra ab sos perfums penetrants
que s' axecan amunt... amunt...
Sento les cansons ferrenyes de la gent que
canta y trevalla... y ses cansons van esfumantse
poch á poeh....A1 Iluny se sent la complanta
melangiosa del mar que plora son empresona -
ment etern, boy destilant Ilágrimes de blanca
espuma. -
Me paro y no sé ahow soch... Oviro lluny...
Iluny... la silueta confosa del meu poble aban
donat... ?per sempre més?... en la infantesa meya
breçolada en Somnis de color de rosa y Ilegendes
tendrívoles... Y penso ab ma dolça aymía de ex
bollera ondulejanta y ulls negres de mirada es
pressiva...
!Y quin cementiri más rialler que esten de.vant
meu ses sepultures blanques y fredes!... !Cóm
jemegan los xiprers, ploriquejant la desventura
seva d' haver de fer de centinelles per sempre!..'.
Lo cementiri es rialler y entre ses parets grisses
hi niva la tristesa, s' hi balanseja silenci que
brunz aXordador emvolcallantlo ab son pesat
mantel!... !Quina quietut, quina quietut!... Y
tarnbé jo hauré d' estar entre aquesta quietut y
no 'm podré mourer gens?... !Quina por, quina
por!...
Y 'm distrau de mes meditacions la posta de
1
268 LO PRNSAMIINT CATALÁ
Sol... Lo Sol se 'n va á dormir pera axecarse lo
endemá escampant alegría pel mon, empreso
nantlo entre les irradiacions de sa Ilum brillan
ta... Se 'n va á posta 'I Sol y cantan son darrer
himne 'Is aucells... lo mar se quexa en lo silenci
que, pesat comparteix ab la foscor son trono...
para l' home son trevall... les flors plegan llurs
coroles... !Ah! !com se gaudeix la darrera bes
sada del Sol á la terna en los preludis de la nit
d' una Primavera espléndidal... S' amaga 'I Sol,
y la tristor es la hereva del silenci y la fosque
tat...
S' ha amagat lo Sol y naxen los pensaments...
En la fosquetat comença 'I regnat de Espe
rit...
!Vola, yola pensament!... !Ves ben
Ilunyl...
ALFONS SANS Y ROSSELL.
RONDALLES DEL POBLE
No hi ha cap dubte de que 'I poble fou sempre lo
veritable rey deis poetes.!L' encarcarament ridícol
que s ha volgut anomenar preceptiva literaria may
ha tingut alé ni potencia pera ter produhir cap
Comte Arnau, Chanstin de Roland ni Rey de Thúle.
Aquest poeta anónim dit «musa popular,» seise
amohinarse poch ni gnu de si l' unitat ó diversitat
de metres animavan lo mérit de l' obra literaria, ni
cremantse gayre les celles volguent interpretar lo
célebre pesirátaí d' Aristotil, esca del pecat de la
palestra de les tres unitats dramátiques que per espay
d' un segle y mitj feu escriure centvnars d volums
als crítichs de totes les escoles; aquest poeta, vigorós
y senzill, natural y espontani com cap, ha fet sempre
com lo rossinyol de les boscuries: ha cantat refilant
de bo y mellor, peró sense firmar les seues obres
genials.
Ni El mio Cid, ni l' originan i Doctor Faust, ni la
Fi/la del Marxant jamay portaren lo nom del poeta
que 'Is dictá, y la crítica, pera estalviarse temps y
tirar sobre segur, moltes vegades ha atribuit á tota
una generació ó á tot un poble, lo que era rcalment
fill de les aspiracions, gustos, sentiments y esperit
de tota una nissaga. Y al ferho aixís la crítica feya
clogi més complert de les obres quals autors restavan
y restan encara amagats com la viola del bosch y lo
anoním rossinyol sois la denominació de flor mo
desta y de rey dels aucells cantayres. ?Quina gloria
més capdalt pera un poeta que la de produhir una
obra que encarna l' esperit de tota una centuria, 6
les lluytes y sentiments d' una rassa? Per axó los
escatimadors de glories, suposaren que un home sol
no podía assolir tan noble empresa, y del cego poeta
que vegé la !liada y la Odisea volgueren terne trossos
artibuhint á una co rúa d' ingenis, lo que no volían
creure tos obra d' un sol mortal que 's digué
Homer.
IMes, sía lo que 's vulga de tot axó, cal confessar,
que entre totes les manifesucions literaries, la del
folk-loristhe es la més curiosa y simpática. Recordo
que un inspirat poeta valenciá escrigué en
Les cansons que '1 poble canta
son cansons del cor nascudes;
iquánts de goigs sublims revelan!
Nuántes littgri,nes oculten!
Hermosa manera de dir lo que valen y representan
exos desfogaments de la lírica popular que tenen lo
rnellor clogi de son valer en la vida que sabis é igno
rants los hi donan, ja que mentres naixen y moren
cada quinqueni centcnars de !libres plens de lletres
arrenglarades que no diuhen res al con ni al cap,
exes hermoses flors aromátiques de la poesía popular
com flayroses perpetuines complexen lo vaticini
horaciá contra la implacable Lybitina.
Ara be, de moltes menes poden conservarse exes
flors camperoles; ó trasplantantles cuydadosament
deis llavis del poble á les galerades de l' estampa,
com ho feren sabiament los mvstres Aguiló, y Milá
y Fontanals en totes les encontrades d' Aragó, Va
lencia, Catalunya y Mallorques y en cercle més
reduhit en Bertrán y Brós, l' Alió y l'actiu Bulbena;
ó aprofitant no més la llevor y fent conrear en lo
propi magí los que 'n diriam los arguments tradicio
nals pera vestirlos ab les gales de la prosa encisadora,
com ho tenen acreditat los rondallayres En Thos
y Codina (Terenci), Pelay Briz y del benemérit Mas
pons y Labrós bon germá folklorista de la delicada
María de Bell-lloch. Cullir la flor boscana d' una
rondalla, Ilegenda 6 tradició popular, y ferne una
nairació poética de cap d' ala, destinada á viure tant
com la matexa terna ahont s' arrelá, axó es obra d'
áligues capdalts de la poesía que 's digan Mossen
Jacinto Verdaguer y tingan pit pera volará dalt de un
Canigó. ó Anicet de Pagés que 'ns porte deu segles
endarrera ab son Comte Arnau volant com Ani
ma en pena, pera no din res deis mallorquins Picó y
Campamar y Mossen Costa y Llobera que ab tant
Iluhiment triomfaren en tasca y Iluyta tan supra
vires.
Lo que cxos ecriptors feren á Catalunya y Mallor
ques, lo llorejat poeta Badenes y Dalmau, ha volgut
ferho ab les belles tradicions valencianes. La enci
sadora terra de les flors y dels vergers cspléndits que
presenta faysóns tan matisades y difcrents en les
platxes llevantines, en les serres del Macstrat, y en
les comarques d. Onil, Bocairent, la 011ería y Ala
cant, be 's podía considerar com una mina sense
explotar en lo conceptc folk-lórich. En Badenes ha
volgut, donchs, fer los primers treballs y cal din que
10 PNNSAMENT CATA LÁ
la mostra que ara ofereix al públich ab lo titol de
Rondalles del poble es galana y flayrosa com vinguda
d' allá hont ve. De Moixent, Alcoy, Montesa, Serra
d' Espadá y Xátiva ha anat triant tradicions fantás
tiques y llegendes á les que ha donat forma de nar
racions poétiques y avuy les presentá als bons ayma
dors de les Iletres llemosines habillades ab les gales
de una metrificació correcte y d' un Ilenguatge tan
poétich com senzill ensemps. En Francesch Badenes
no ha volgut fer feyna de colector, y en lloch de
recullir la tradició ronegament y estamparla á faysó
de entomólech que clava ab la agulla la cuca de llum
en la colecció d' exemplars d' una encon.rada, ha
posat á contribució son bon enginy y sa imaginació
de verdader poeta y 'ns presenta y un aplech de
veritables poemets deis que molts portan l' argument
d' un drama ó tragedia dignes d' un Schiller ó
Shakespeare. La Bona justicia y La Comtesa Violant
fan pensar en algunes escenes del Macbeth y del
Otello, mentres que La Coya de Sant Feliu y Lo
Barranch de la Falaguera per sa dolçor, espon
taneitat y flayre bosquetana, recordal los millors
idilis del ja anomenat Mestre Verdaguer. La facilitat
que te l' amich Badenes en versificar apareix sovint
triomfant d' una pila d' esculls, ja que es obra de
romans moltes vegades mantindre l' interés d' una
narració qual desenllás tothom endevina y no está
tampoch lliure de dificultats la pintura de sentiments
y personatges d' época indefinida com ho son molts
de les llegendes populars. En los temps de feuda
lisme y reconquesta lo llenguatje y passions deis
protagonistas de les llegendes no eran pas los de la
gent d' are, y un deis mérits majors que trobém en
lo llibre d en Badenes es la d' haber sabut sortir
victoriós d' aquesta vaguetat que 'I carácter del per
sonatje llegendari porta aferrat com la petxina á la
closca.
Les Rondalles del poble agradarán molt y molt als
aymadors de la vera y bona literatura, y Deu vulla
que l' exemple del poeta Badenes, siga imitat per l'
estol do benemérits conreadors de les lletres valen
cianes que tant podría espigolar en lo camp ubérrim
de la literatura popular y '1 folk-lorisme regional.
ARTUR MASR1ERA.
Barce!ona zo d' Agost de 1900.
269
Recordat devant de Deu
que portem lo grill al peu
d' una edat ja massa Ilunya,
I' oració 'ns pot trencá 'I jou,
prega donchs per que 'I que fou
torni á esser Catalunya.
Prega perque á Montserrat
brilli 'I Sol del Principat
y en los cors la fe deis avis,
y prega algun cop per mi
quan arribin á sorti
exas oracións deis Ilabis.
Pio Sanó 'Y PEYRt.
ACI Y O' ALLÁ
Continuém avuy les notes folklóriques de Pe
ramola.
També hi ha algunes cançons qual tonada es
antiga, pero no la Iletra. Heus aquí una mostra
de !letra moderna, per cert, ben passadora:
EN LO DEVOCIONARI CATALÁ
DE MA ESTIMADA NEVODA MARÍA ROSA
Si vols resá ab devoció
la teva tendra oració
fes lo que eix !libre 't demana;
quan de caí te de resá
?cóm ho fará un catalá
sino ab Ilengua catalana?
3.1—LOS CONTISABANDISTES
De Gabarra al Hostal Nou
era la mía posada;
á pa-y-veure als Hostalets
y á sopá á ca-la Gravada.
Malay l' Andorra, malay!
Malay l' Andorra y la Franval
D' Andorra varem partir
jo y los meus companys que anava,
vam partir del Mas d' Alius
A les vuyt de la vesprada.
Tres hores vam caminar
per una teria malvada,
y un deis companys que n' hi ha
se 'n posa á fer mala cara:
«Minyons per qui no hi passeu;
potsé hi haura gent armada.
—«Per aquí no hi vull venir
que halaría de fer marrada.»
Abans de dir «alto al Reyl»
ja 'ns sentim escopetada.
Me varen pendre 'I paquet
y 'I rellotge que portava.
Aprop Sant Joan Fumat
era la mia desgracia.
Malany !'Andorra, malany!
Matan)' 1' Andorra y la França!
Lo fet que relata la cançó es modern. Lo hé
roe de la cançó encara es viu (ho era quan va
reig recullir aquestes notes) y eh l meteix se la
havía treta y se la cantava. No hi poso la tona
da, perque no me 'n recordo, pero 'm semblá de
ayre antich y de tirat popular.
Les cançons de contrabandistes, per aquella
~111.11
'de e
can
P(1g
esp
6171
una
•P
cOp
ves
pre
pie
ber
se
•• I
sol
igu
ho
y
del
tes
pri
tot
est
fra
Pe
Al
sc
qu
du
aq
ad
su
all
pa
ta
ta
in
ro
tr
in
te
so
la
sa
aJ
lc
tr
LO P8NSAMENT CAUL.4.
encontrada, són molt1ssitne3; jo 'n vaig recullir
algunes, sense !alomada, y vaig á donarles aquí
tal com les tinch ancrtades:
4.'1—LOS FADRINS DE GILS.
Los fadrins de Gils
y 'Is de Vallfarrera,
se 'n portan lo ram
de tota Rivera.
Matxos que menau
gastan gran fatxenda
portan devantal,
manteta y cuberta.
Al cántich del gall
traginers alerta;
mi mlian agafatl,
tid tablrna..1 Th fk,
Es sois un fragment d' una can0 de contra
bandistes; la dona que la cautava no se 'n recor
dava més,
5.A-L1 ANIANT BURLA-T.
Amor mé vols dexá anal'
á segá una temporada:
quinze dies al Urgell,
quinze méS á la muntanya?
Lo día que vaig marxar,
jo pel seu carrer passava:
me 'n dona un ram de clavells
per la seva recordança.
De día 'Is porto al barret
y de nit á l'aygua clara
quan vaig sé als fondos d' Urgell
los clavellets s' _amustiavan.
—Si ho sabíes-,•company meu,
la pena que 'I meu cor passa,
dexariam lo segar,
tornariam•á muntanya.
—Tornémonhi, company meu,
tornémonhi, á la muntanya.
Quan van sé al cap de Verdú
"trovan botiga parada;
n' hi compra un aucellet d' or
que tres duros li costava;
nou canes d' atroçador
del coloret de sa cara,
y nou més de tafetá
color de rosa encarnada.
Quan van sé al cap de Orcau
un gran ahuch arrencava;
la mía amor hp ha sentit:
soleta á la font anava.
Jo Ii 'n dono 'I Deu vos guart;
ella rah6 no 'm tornava:
jo Ii n torno á preguntar
y á plorar su 'n es posada...
—No plores, la dolça amor,
que no 'm hay casat encara,
que quan jo me 'n casaré
tu ja serás enviudada;
.que 't mataré.lo marit
ab un cop de punyalada:.
será un día de descuyt
al baxarne de la escala.
Amor, si 'ni vols veure á mi,
hau-ás de vení á l' armada;
entressenyes te daré
del vestit_que m' hay fet ara:
Un vestit de panyo fí
de color de pel de rata.
Entressenyes te daré
de cavall que jo menava: •
un cavall roig estelat
de les quatre potes blanques,
que tu no 'm conexerás
sino que 'm vejas la cara.
Los dos penúltims versos se.,troban també en
la cancó Don Joan y Don Rainon, publicada per
En Marián Aguiló, en son Romancer Popular
Catald.
També tiriCh de quedar á deure á mos lectors
la tonada d' aquesta cansó.
SEBASTI ( FARNS.
MES SOBRE "UN ALTRE CODEX MALA DE FIAVEIV
Sr. Director de Lo PENSAMENT CATALÁ.
Molt Sr. meu y de tot mon respecte: tornant á
parlar del altre Codex Catald de Fiametta he vist en
lo número 27, com se publica. clegantment en sa
rica Revista, lo primer trovat; y per persona rnolt
entesa en exes coses, se 'm diu que lo que 's publica
es una traducció de la Obra de tal nom, feta per Bo
caccio, quan sens dupte, autor italiá, crech, del si
gle catorze; y sent la traducció catalana del sigle set
ze; per lo que, com la que trobi es igual á la que se
presenta are impresa, deu suposarse que també per
teneix al darrer sigle citat.
Axís ho crech, per més que ni per lo Ilenguatje ni
per lo carácter de la lletra no ,ho podía jo judicar
axís: ja que en tal temps no 's parlava, en'aqueix
comtat de Besalú ni s' escribía de semblant manera.
Será axó efecte de que sent lo traductor persona
ilustrada, usaría espressament un parlar clássich; y
volguent fer una obra de art, emplearía la Iletra
també apropósit; tot fora del temps en que 's-feya;
y fora çle lo vulgar del temps.
Lo, seglIlri,CrOAa. tróvat consta de to4 fulS y, per
tant, 3118 pagines, enquadernat, formant bona colla
de llibretes, quals primers y derrers fulls son de per
gami molt fí, que 'n dihuen vitela, y los demés son
de paper fort, que apenes se distingeix deis de per
garní.
He dit que les traduccions del un y del altre «co
dex» eran una matexa, y es veritat; mes no dexa de
1 notarse en lo escriurerlos abundancia de variacions
LO PENSAMENT CATALN TI 4
de e en a, de una / en dues 11 y find de paraules que Si li sembla, Sr. Director publicar alguna de les
cambian un tant la expressió de la frase, segons he notes que li remeto, també 'n dono gracies.
pogut cotejar, especialment en lo capítol hont se JOAQUIM MATAS.
Novembrc 19oo.
esplica que Fiametta estant en lo temple, viu un
Resal
joVe prop d' una celosía marmórea, que jo trob es de
una colona mannoreya y al tres.
Res podría dir, sobre si lo segon codex trovat es CRÓNICA
copiat del primer, ni si es al contrari; cosa que tal
vegada veyent als dos y comparantlos se podría dir,
prenguent bona nota de la puma de dicció y pro
pietat, de paraules, que conexería prou qui estigués
hen suposat del tal parlar d' aquell temps: ab lo que Desde avuy lo despaig de la Redacció
se reconexería 'I descuyt del copiador infidel. y la Administració d' aquesi setrnanari
Dexant, donchs, de ocuparme mes de ma trovalla, quedan instaladas al carrer de Sant
sois dech felicitar al erudit y diligent, que tingué '
igual sort y major encara en la seva, y donar la en- Rafel, n. 7,./mprempta LA CATALANA,
horábona á exa Redacció per lo acert en publicarla; 'ahont deurá dirigirse tota la correspon
y fer conexer quant endevant anava la Catalunya dencia.
deis frares y notaris: y quant despreocupats y artis
tes eran.
Trobí tarnbé, imprás en catalá, sens dupte dels
prirners temps, un llibre de oracions, en que se usan
totes les abreviatures y contraccions y senyals, deis
escrivents deis sigles 14 y t5, com se veura per los
fragments d' una de les oracions que ti transmeto
per mostra. Se anomena en lo llibret «Lo quicum
q1é-Iiirt»-parailres que cornensan lo sírnbol de Sant
Atanasi, y diu:
«Qualsevol que vulla esser saluat: ans de toted O
ses es molt menester que tinga la fe Catholica. La
qual si no la seruara cascu en grat: e inviolada: sens
dubte eternarnent perirá. s donchs la fe cathólica
;
aquesta: que urt deu en,trinitat:te trinitat en unitat
adorém. Ni cotfonents'tres perdones ni separaots la
substancia. Altra certament es la persona del pare:
altra la del, fill:-.altra la del espera sanct: Mas del
pare: e del fill: e del sanct esperit: una es la divini
tat: egual gloria-y eterna magestat. Qual es lo pare:
tal es lo fill: tal es lo esperit sanci. Increat lo pare:
increat lo fill: increat lo sanct esperit. Inmens lo
pare: inmens lo fill: inmens lo sanct esperit. Empe
ro no son tres eterns: mas un etern. Axí com no son
tres increatS n, treligénensos:,Mas increat e.un
immens. Axí ittatelx 'omnIpotent lo pare: omnipo
tent lo fill: omnipotent la sanct esperit. Empero no
son tres omnipotents; mes un omnipotent etc...»
Y4acaba dihent; «...Puig mas format per la tua
botídat: no pereix/ca la tua obra, per la mía iniquitat,.
Rogneix donchsra mi serlyor I que so teu: foragita e
lava e deneja lo que en mi sia estrany: e placiat do
narme la gloria celestial: perque puga ,loar lo teu
sanct nom, Per infinita swcula swculorum. Amen».
Lo llibret está sens paginar, barrejades les lletres
ab les sílabes, ab los epígrafes de lletra•-verMella y
les oracions de lletra negra de color. Porta en nos
tra llengua lo Evangéli de St. Joan y altres notables
coses com son varis Salms.
—Lo present número es de 16 planes pera recompensar
á nostres subscriptors del que dexarem de. repartir la set
mana passada ab motiu del cambi de local de nostra im
prempta.
—Veranymt notable fou lo concert que! dissapte día 8
d' aqueix mes doná á Novetats «L' Orfeó Catalá» en obse
qui á sos protectors. D' aquest concert y del que ha de do
nar lo mateix Orfeó lo dilluns de la setmana entrant, nos
ne ocuparém en lo número vinent. -
—L' últim diumenge, g del corrent, se celebra á la igle
sia de Santa Eularia de Provensana (Hospitalet), una gran
diosa festa en honor de la Immaculada Concepció.
A les vuyt, missa de Comunió que celebra Mossen Nor
bert Font y Segué, qui pronuncia una tendríssitna plática
del Amor Diví envers home.
A les deu, ofici que celebra 'I senyor Rector Mossen An
toni Tata'let, ajudat pels Reverents Salvado? Comas y Fran
cisco Pinyol, Pvres., essent cantat pel coro de la iglesia
acompanyat de orquesta. Mossen Font, pronuncia un ser
mó molt notable. •
A dos quarts de quatre de la tarde, se resá 'I sant Rosari;
se canté per les Filies de María un bonich Trisagi Mariá,
se recitaren versos catalans per quatre nenes vestides de
blanch simbolisant la puresa; .cantárense bomposicions
místiques á la Verge, finalisant 1' acte ab un parlament de
gracies del Rector Mossen Taulet, qui encomená la neces
sitat de seguir-ab gran.amor4 la Inmaculada, pera arribar
felisment al Ce!. Les funcions Iluhidissimes. La concurren
cia numerosíssima.
—La Empresa del Teatre Lírich Cabila está fent gestions
per obten ir dels hereus del immortal inúsich-poeta Joseph
Anselm Clavé, la obra, córnich-Iírica Aplech del Remey
per ser representada en lo Tívoli.durant la temporada del
vinent Jane?. Aqlesta obra fou estrenada ab éxit 'estraor
dinari en lo Teatre del Liceo fa moltSanys, y la Empresa
del Teatre Lírich Catalá ha resólt presentarla ab tota pro
pietat, creyent axls honrar la Memoria d' aquell gral.' mes
tre fundador deis coros á Catalunya. La idea ha sigut molt
ben rebuda entre 'Is coristas y societats 'artístiques de Bar
celona.
—Durant aquestos díes s' han exposat en lo Saló Pares
varíes obres que han cridat atenció deis inteligents. Una
Es
Es
Un
272 LO PHNSAMENT CATALÁ
colecció d' ayguades, sépies y dibuxos del qui durant cin
quanta anys ha sigut professor d' una de les classes de di
buix de la tan mal tractada Escota provincial de Belles
Arts establerta en la Llotja, D. Joseph Serra y Porson. Ape
sar de no esser modernistes aquelles obres, la veritat es que
lo públich se deturava á contemplarles. Un que feya cara
d' artista, les critiquejava mentres nosaltres estavam mi
rantles y no estava conforme ab la minuciositat que s' hi
veya y també feya notar algunes incorreccions. No dirém
si tenla ralló ó no; lo que sí podém assegurar es que 'I tal
Fulano es deis que fuman ab pipa.
Colocats d' una manera aproposit perque la gent no 'n
fes cas, cosa que no sortí com tal vegada s' havia algú pro
posat, hi hastíen sis quadrets pintats per En Ramón Tus
quets. No negarém que la entonació general resultava com
de cromo, pero tarnbé havém de fer constar que axís y tos
era tan excelent 1 execució que eran una bona penyora de
que 'I nostre paysá resident á Roma era un artista de valía.
Als inteligents no 'Is agradavan pas aquelles teles; pero que
s' hi vol fer, diu un adagi: la guineu quan no les pot haver
diu que son verdes. Un crítich va dir que trenta anys en
rera aquella manera de pintar encare tenla admiradors.
.Aquí ha de veurer; fem com Jerusalén.), com més aném
menys valém.
També hi ha hagut esposats uns quants estudis fets per
En Laureá Barrau en la platja de Caldetas. No passan de
ésser uns estudis rnés 6 menys ben fets ab major correcció
que alguns dibuxos del mateix amor que també figuravan
allí. A nostre entendre lo menor era un busto de dona; y
confessém també que la Rendictó de Girona feya esperan
çar un altre Barrau que 'I d, avuy.
En Pinos y Comes ha presentat un busto de dona pintat
al pastell com no 'I pinta mellor ningú més.
També s' ha presentat una imatge de la Puríssima ori
ginal d En Damiá Pradell. Es la figura d' una joveneta
quin cos está cobert per una vesta, com si diguessem ca
misa, tallada apropósit pera fer marcar totes les linces de
aquell, resseguint los contorns un -nantell que ab son tó
blauhench contribueix á que 's fassan més visibles aquells.
La actitut y fins lo semblant semblan més propis per una
persona qu' está espantada que d' una qu' está contempla
tiva. Ab tot y qu' está ben treballada no 'm sembla gens
apropósit pera donar idea de la Verge immaculada. Un
amich nostre va dir que era una imatge molt apropósit
perque les oryions que se li fessen se tornessen en re
.
En la casa Rovira del carrer de Ferrán Vil hi ha hagut
esposat un paysatge de En Baldomero Galofre, que encare
es un deis nostres mellors paysatgistes.
—Demá Orfeó Catalá donará un concert extraordinari
en lo Teatre Principal, en lo que 's repertirán les compo
sicions darrerament estrenades, cantantsen ademés d'altres
de son triat repertori de música relligiosa.
Imp. La Cltalana. de .1. Puigventás.
IMPREMPTA
LA CATALANA
s' ha trasladat al carrer de Sanf Rafe!, n.° Z ahont
rebrán tots los encárrechs pera impresos. axís
com tota la correspondencia de
LO PENSAMENT CATALÁ
CALENDARI CATALA
•AADE PARETot° 1 90 1 Forma un block de 7 30 planes.
Se ven al preu de UNA pta. en tots los- kioscos y Ilibreries.
PERA 1LS ENCARRECHS AL ENGRÚS DIRIGIRSE A LA IMPREMPTA «LA CATALANA»
7, carrer de Sant Rafell 7