p. 1 |
Desar pàgina Eliminar pàgina | Anterior | 1 de 4 | Següent |
|
Aquesta pàgina
Tot
|
Carregant continguts ...
gna pesseta al mn m%. '* f"* al "^ a � rwftp'""3"' unapstttt* <U retalxa 6L: POBLG: C ATA Lfi *r*r ooromira� utoACa� t AoiamrniACM) i oc u�* fxomm. t*> �Mt MP8KMPTA ojutit�K eoRTumr, mhm. m, rem� tol�foms 7X3 � /�pr�M�ta. *,*�� 0T Vffl N�1L 2.180 BARCELONA, DIMECRES, 22 FEBRER DE 1911 UN NtfMERO, 5 C�NTIMS Honell Honturiol HA MORT CRISTIANAMENT -------------iin. je: x>.)-------------- Hoits pares Isidre y Maria-Angela, germans Jaume y Joaquim, M s /presents y ausents), cosins (presents y ausents), y dem�s fami- "" art�cipen a sos amics y coneguts tan sensible p�rdua y els pre- 1131 p i tinguin present en llurs oracons y se serveixin assistir a la gUCn mortu�ria, carrer Baix de Sant Pere, 50, tenda, dem�, di ous, a del mat;, pera acompanyar el cadavre a liglesia parroquial de Sant Francisco de Paula, y d'all� a sa darrera estada No's convida particularment casa les nou duies raons: primera, perqu� l'esmentada afirmaci� pot interpretarse en el sentit de possibles oposicions y incompatib�tats entre'ls interessos d'E�spanya y les ros- tres idees federals nacionalistes, cosa que no admeto; y segona, perqu�, suposant que tal oposici� o incompatibilitat (exis- t�s, jo, abans d'espanyol y abans de ca- tal�, me sentiria lliberal, es a dir, home. No cal ferse �usions. Ens psgargame- Uarem declarant que volem formar part d'Espanya, que aspirem, no a disgTegar- j la, sin� a renovaria y a enfortiria, y ! seguiran els uns trobantnos sospitosos y els altres cridant: � Separatistes I� �, (ta veritat, me sembla que ja ho hem dit prou vegades que no ho som, y que no ho hauriem de repetir m�s. .Tamb� hj ha d'haver en nosaltres, catalans, �n vi- ril sentiment de dignitat. A. ROVIRA Y VIRGILI DR. B0ADA_p� drXpresta Vies urin�ries. Malalties de la pell. Raigs X. Extirpaci� radical del moixL Oorto, 642, De dues a quatre y de sis a set tarda Esnno�a'�sia O/c�oa, Ma�, Qolay Tuberculosi�, PELAYO, N�M. ta, PRINCIPAL. Consulta de 9 a 10 y de 3 a 6. VIES URIN�RIES.�Tractaments moderns d'efectes r�pids �Consulta econ�mica de les cinc a dos quarts de nou.�Rambla del Miro, 11, frau EL CONCEPTE DEL NACIONALISME REPLICANT A aEL PA�S� M*ha fet �El Pafs� l'honor, que b ^raeixo cordialment, de contestar en ter- mes cortesos y elogiosos el meu treball sobre �El Nacionalisme y eb partits d'es- querra�. De l'article editorial del vell diari republic�, ne reproduir� alguns fragments, que s�n els eepenoials y els que conv� recullir. Despr�s de consignar les meves (afir- macions sobre l'odi qMe inspiren els mots madonalisrne� 1 <macjonalita,t cauiana�, escriu �Ell Pa�s�: �Estamos conformes. Siendo esto ast, <a que tonswvar esa p ilabra? >Noes pa""� no otroi c iestHn balad� la pala- tov n 00 Vo es perqu� es el �nico medi) de expresati�tts. S;, den'.r � del vocablo �na ei na- �sm'>� no �is'e otro con enklo que el de la orgin�aci�B f deral e- p irada por don Fran- ciaci Piy Mar^all, s bra es a palabreja roncita- �on de < rli��s y de antipatas y de recel�s, y �'kool.sticulo para que la Un �n Rep �blicana in rese en la Con^uncL�n republicauo-soc a- lista. >;Es que (>ay m's1 (Es q e significa m's? (Es que el contenido del pr grama de la U. F. N. R. n> es sJl el federal tal y c mo lo explico Pi y Margalt Etit nces se hace b en en conservaria � se hace mal en no explicaria franca, h jurada, noJemento En el seu aspecte pol�tic, legal, cons- titucional, el nostre nacionalisme cagnifi- � lo mateix que'l federalisme den Pi y Mergall. Aqjuest escrigu�, a dotzenes de vegades, en les planes d'�El Nuevo R�- pnea�, que en lo referent a l'organisaci� de l'Estat y a les atribucions propries dels Estats de la federaci�, els catalanistes y els federals coincidien. Y la coincid�ncia la feu remarcar en Pi y Margall parlant twjust de les Bases de Manresa (1). Quan J�s plena y �ntima no ha d'esser, doncs, �� �oanadenoia entre les Bases de l'Uni� r. N. R. y les doctrines del gran catal� I J-* funosa hostilitat amb que's mira el �** �naoonalsame, es del tot injustifica- ZJJLlT anys' a Proposit d'un debat STS Z* C?^r�s �P8�*�' iescri- solidaris �ff* dlari: <cS"ha troUt <** doctors de itoJ^***13�' se&>ns *** �M mort� ��Pma esPa"yola, es un pe- tralisaci� autonS ^sswt Pescen- �ira. Nadonsi?^**' Tc^om\ism&... en- -Cavaller?^1116' **� *V<*& l'ennerm!� t>* taTS. L�Valr^L� I*� de disoutir ^^^YrScSSToS �"^^"Z^L�'^��"^' *� t contingiit �, �j ^ "^ximum est� l63 ^* oe Manr^T ^^ Y m f��3 id�ntics ^mresa� documents en td determinaci� dTii? ?">'.* refereix a la de l'Estat ~ . ** fac�:tats respectives 65 iToSe �� Lde ��^�y*� Aix� ^^^l^^.9eas dotti arx�; 8�� del central y de Catalunya. Aix� v�lem. Que se'ns doni aix� iJ?'LSi?bon"ni tam ^^ se vul- ^^^ � Aleneu, en ^ir totes �^ J- ^drem temps de dis- �ente� esrt�-m ?uostl(>ns doctrinals. Si se ^s alr^T �f? � Patri�tiques fcidigria- fa���tats �^T!xer at�uelles Ihbertats y ?* l0 mateiv ^ya"nacio' ^e'3 reco�e- ^S^Cw*mw��w � ^ <* ^ q� i^0 ��*6 ai^i lo mateix la ^ gue n�f na<a� � la nacionalitat? Es Pr�l^Palme^. U regi� t� "^ �" ^ �n�r��t T161^' U '�ei0 � I� ** naci� fi Pefsona�tat colectiva; aan��" -ri^ .C(W�>.na dit l'Ernest Re- � 5ue ivr. r . ** L PnilciPalment ^1^� t� * * ^a�t TtCnaJ- L * "aci� t� � PT90113 "� un nrir- .eom ha di itre g^k ^P1 esP'ritual, ^bnel AV>mar h^ . n�es. r^Lia 9��ificaci� Kdit'^S; �f^6- ciutat I^Tcegi�- **"� un Drin �' . n ** * U?tre GabiS,PlA?piritua�. �na �nima. EU ?tno�ttnent^ ^�nUr ^ "ntetisat Hu- rnies: iSiA 9!�nflc|ac>6 d'aquests tres 1 dit tc&p, naa�. rSiuai- t , ~-~a F&JZrsr*d-^- L *!*****��? ^^ ^�� a Margnes ^eter"fe^roversies, no afecteVa FV^8 r fK eonstitudonal de ks U�- ^'ra �S%�? dels ^a� Particulars. fi il4t. k r^aluny'a �<> fos una nackv- >feri6 federaJ d,Es^ 6! Pr^ram?'� ^S igua!s� ^^ &uoceeix Ml-J------^nSuna fed�-al de 1894, ont sols -^-axti�i^r- se parla de r�gkms. Eh rjue s�n nacions els Estats de les Federacions american�s? Ho s�n els cantons su�ssos ? Ho s�n tots els Estats d'Alemanya? Jo, nac�onabsta catal�, estic forsa lluny de sostenir (la c�ndida y impracticable teoria pol�tica de les nacionalitats naturals. No crec pas qjue calgui �sser nacionalitat pera reivindicar el dret a l'autonomia. N'hi ha prou amb qjue hi hagi un poble�dieuli provinci�, regi� o naci�que, tenint conciencia de la seva personalitat vulgui l'autonomia y ne sigt� digne. Noi No hi podem renunciar, no hi re- nunciarem a la paraula �nacionalisme�. Es una paraula-forsa. Ella sola diu als catalans tant com els m�s detallats pro- grames, tant com les m�s copioses expli- cacions de Dret pol�tic T�, adem�s, la grossa aventatja d'expressar categ�rica- ment, nx�bnament, la plenitut de jl'ideal catal�. Les paraules autonomia y regio- nalisme, al contrari, s�n sumament el�s- tiques, y per aix� les accepten f�cilment molts qMe, en realitat, s�n unitaris. Per� quan s'ha dit el mot �nacionalisme� y se li ha tret tota interpretaci� de separa- tisme afeginthi el mot �federalista�, no hi ha confusi� ni amfibologia possibles. Per altra part, cl fet de la naciona- litat, que no t� �nportancia en el terreny constitucional y legal, ia t� gTand�ss�ma en el terreny social, �biol�gic�. Oh, si no m�s fos el nom �naciona- lisme� Jo que's mir�s amb hostilitat... I Per� es el cas que quan aquesta parau- la encara no havia arribat & Madrid, quan s'empleaven els termes �particularisme�, �regionalisme� y �catalanisme�, l'odi al moviment catal� existia de la mateixa ma- nera. Aduc aquells mots, tan {(inofen- sius�, de �Solidaritat� y �solidaris�, pren- gueren tot seguit d'esser adoptats pels catalans el valor d'abcjranacions. Oh, si no m�s fos el nom, repetim Ep el nom, y es la cosa* No sab veure �El Pafs�, en l'actitut de la massa dels lliberals, republicans y radicals espanyols, un s�mptoma d'inferio- ritat �tnica. Y tan clar, tan evident com es! Per qu� s�n no m�s els esquerristes espanyols els que s'esgarrifen quan sen- ten parlar de nacionalisme ? Per qu� |�o succeeix aix� als esquerristes angjesos, ale- manys, italians y russos? L'actitut dels pretesos eaqiuerristes es- panyols davant del nacionalisme catal� respon a les mateixes causes a que obeia la seva actitut davant de les insurrec- cions colonials y de la guerra amb els Estats Units del Nordam�rica, �El Pa�s� confess� dies endarrera que, en aquelles tr�giques ocasions, l'immensa majoria dels republicans espanyols era contraria a (ja llibertat de Cuba y partid�ria de �l'�ltim home y l'�ltima pesseta�. Quina diferenta conducta la dels lliberals anglesos alesho- res de la guerra amb el Transvaal y l'Orange, a pesar de que'ls boers no fe- nien de bon tros tanta ra� com tenien els cubans I C�m poden explicarse tals actitutal, In- dignes de veritables esquerres, si no pel factor �tnic?... Els la veu de la sang ofe- gant la de la just�cia; es la rassa in> posantse a l'idea. frinc la seguretat qf�e si els nostres acu- sadors discutissin amb honradesa mental, s'haurien convensut temps ha de lo que deixem dit y s'haurien evitat aquestes re- petides querelles. Se'ns tira en cara la manca de fran- ques declaracions d'espanyolisme, y jo crec que en aix� els autonomistes eafa- lans no han pecat pas per sobris. Res- pectables cxwrreligionaris nostres han dit que s�n abans de tot y per damunt de tot, espanyols. Jo no ho diria aix�. Y no ho diria, 00 perqu� sigui separatista �soc fot lo contrari�sin� per �aques�ep LITERATURA REGIONALISTA Un article admirable teEls homes-entrebancs� se titula un ar- ticle ple de patriotisme, just�cia, serenitat y respecte, que ahir a la nit publicava �La ,Veu de Catalunya�. Aqu� van, toom a bella mostra, uns quants par�grafs del mateix: �Y, amb tot, hem avensat molt poc d'e uns anys ens�, per culpa, �nicament, dels �ho mes-entrebancs�. .�Voleu coneixeries ? Es ben senzilla eo- SSL S�n els que en lloo d'organisamos �els que en lloc de sumiarse a les Or- gfenisacions fetes�fan dissid�ncies que'ns desorganisen. S�n els que en Vnc. d'unir- nos ens divideixen. S�n els que malparlen de tots, y quan no tenen de qui mal- parlar, se bescanten els uns als altres. S�n els que demanaven a una inultitut �nalaltisa que arrossegu�s ate nostres grans pol�tics en Camb� y en Prat de la (Ri- ba.. per traidors a la p�tria I �Els traidors a 3a p�tria s�n eVH, �Is �homes-entrebancs�, l'element de disc�r- dia, els baladrers, eb xorcs, els jenvejo- sos, els que, per tot, serveixen solament I pera fer nosa. EL "HOME RULE� L IS�dr6 NOtiell\Diu m diari angl�s que don Al- ECOS T A Kfjupeculotte�, les faldilles-pantalons, �*-' omplen les Ilustracions y els grans quotidians, constituint la preocupaci� mon- dana. Fins a la Porta del SoJ... �La Co- rrespond�ncia de Espaf�a� ha obert (una enquesta entre les seves llegidores, y "^ T �No'1bo"s�n" pas doncientment pobretsl: absoluta unanimitat ha condemnat el que � les dones exteriorisin aquella �ntima pren- da que havia estat fins ara una funda de recato. Fins hi ha dama (madrilenya que's redressa irada en nom de les velles aujteritats femenines de Castella, talment com si ta moda dels pantalons d'oda�s- ca, fos un pecat d'heretgia moresca. Els parisencs han protestat de que los dones treguin els pantalons dels �boudoirs� exhibmtlos per la p�assa p�blica. Cada cosa en son Hoc, y un lloc pera cada cosa, diuen els parisencs. Vi en el �pesa- ge� d'Auteu� han esvalotat als figurins, y en la Com�dia Francesa, una actriu va tenir de retirarse, Par�s vol �sser ell ma- teix l'�rbitre de les seves eleg�ncies y no c�lera, ni en la pol�tica, ni en la moda. dictadures. Par�s pervers, segons el creueu tots els senyors Prudencis, esdev� Par�s moralista. B� es veritat que en el fons de tot aix� hi ha l'amor del bulevar ais cl�ssics enagus de Paul de Kocck. . No temem, doncs, que les nostres do- nes se posin els pantalons. Hi ha a Ca- talunya y a Barcelona, una mena d'im- munitat pera les modes extremades. <E�b �8 l'odi, la passi�, llur insignificancia y l�ur manca de sentit pol�tic; lo que'ls obH- ga a fer les malifetes... "���Jti.a���lf�B�� �Es aqueixa la tasca defe �homeS-entre- bancs� que han nascut esquerrans de per tot arreu; mentres els escoltem no farem �es�y deixarem fer als altres, que es }o j�tj&rl y tindrem jorns de dol per Cata- lunya si ens adormim massa y no'ns els ��abem treure del davant ben aviat an la- quells homes�com se treu del davant un entrebanc... 1� W! �� Ee sabut que hi ha una mena de cap- taires energ�mens, els quals, quan un via- nant nois fa una gr�cia de caritat, J'in- �ulten y l'esbronquen de mala manera. Les autoritats municipals sempre han donat l'orde de casrigar com se mereixen els excessos d'aqueixos captaires inriv�s- Dem� publicar� �1 poble Catal�, un interessantissim article sobre L AUTONOMIA t D'IRLANDA amb un extens resum dels discursos Era en una reuni� de Bterats y artis- tes que reberem la primera nova de la desgracia. Un vingut de nou la duia. �No ho sabeu? L'Isidre Nonell es mort En els presents hi hagu� un moviment de sorpresa, tot seguit mudat en impre- catiya protesta contra el dest�. Per qu� havia de morir aquest home jove, ple de forsa, en la plenitut del seu talent, que encara no havia donat sin� una part m�nima dels fruits que podien esperarse de la seva maduresa? Hi ha morts que sentimentalment ens dolen, per� que no ens deixen recaresa. L'home ha donat tota la seva mesura, es una mena de taronja de la qual se n'ha tret tot el suo, no hauria fex m�s que repetirse, copiarse a s� mateix, cada ve gada amb una major inferioritat, y la p�- tria no pert sin� un individu m�s o menys apreciable. Per� en Nonell no era d'a- quests; precisament pera en Nonell ha- via arribat ara l'�poca de vera y) forta creaci�, perqu�'l seu talent, reconfortat amb l'�xit, obria les ales pera llensarse a empreses que, abans de la seva 3ar> rera exposici�, l'hostilitat y l'incompren- si� del p�blic, de la major part de la cr�tica y dels compradors de pintures no li deixaven al� de comensar y dur a ter- me. Per aix� produeix ira y recansa a- questa mort, perqu�'ns lleva un artista que podia escampar gloriosament pel m�u el nom de Catalunya. Ja feia dies que estava malalt del tifus, aquesta vergonya barcelonina. �ltimament semblava haver tombat per b�. Per� era la revifalla de la mort. Y ahir, a tres quarts de vuit del vespre, la seva malaltia acabava en el darrer tr�nzit. Amb en Nonell se'n va una fcfe Jes m�s extraoadinaries energies art�stiques de Catalunya, No havia assolit encara la gl�- ria popular, no feia girar el cap el seu nom ai bon burg�s que passa pel carrer, per� en Nonell en el m�n de l'art era una forsa. En l'historia de la pintura ca- talana hi tindr� un lloc d'honor. Perqu� en Nonell ha estat innovador, ha creat un m�n de gent humil y pintoresca, y en el seu pinzell hi varen n�ixer tots els refinaments del color. L'any passat, l'exposici� que va obrir en el Faians Catal�, fou pera ell la con- sagraci� definitiva. Ali� el va omplir de optimisme y energia. Cornensava pera ell un nou cicle d'art. Volia fer coses grans y definitives, pintar cases plenes de co- Ipr, que fossin diferentes de tota aque- lla humanitat espellifada, gitanesca, de- forme, tr�gica, que havia donat un ca- r�cter especial�sstm als seus quadros, y en mitg de l'ensomni, se compleix da- munt del seu cap la vella sentencia de que'ls estimats dels d�us moren aviat fons XIII s'interessa tant per la q�esti� de r autonomia de... Irlanda !Eh el �Da�y News� hem trobat un cu- ri�s telegrama de Madrid, que traduit tal peu de la lletra diu aix�: �El rei Alfons sempre ha pres un In- ter�s viv�ssim per la pol�tica brit�nica, y el senyor Canalejas m'informa que avui ha fet a Sa Majestat un relat complet del� darrer debat nocturn a la Cambra riels Comuns sobre la q�esti� de l'autonomia d'Irlanda.� El t�tui de] rdegramja es aquest: �Ei rei Alfons, interessat.� A veure si, qualsevol dia d'aquests, com a influencia de la pol�tica ang�esa, ena trobarem amb que's concedeix l'autono- mia a Catalunya... � "LA VIDA AUSTERA Avui se posar� a la venda la nova edi- ci� d'aquest fort llibre den Pere Coromi- nas, del qual s'han agotat, en poc temps, dues edicions. Es un cas jnoit en la Jli- breteria catalana y ell demostra eloq�ent- ment el viu inter�s que ha despertat en el nostre poble la viril idealitat de �La Vida, Austera�. Redu�t a pr�ctiques purament mec�niques lo que altre temps havia sigut una forsa espiritual activa, una norma de conducta, el nostre poble, com tots /els pobles realment vius, est� sedent de (pa- raules que U parlin d'aquest m�n moral avui en formaci�, d'aquest m�n ideal que ha de retornarnos a la fortitut de sentir- nos formar part novament d'una gran con- ciencia colectiva y del qual se'n penten ja les primeres manifestacions. Aix� tm- plica l'�xit extraordinari de �La Vida Aus- tera�. ' Aquesta nova edici� se vendr� h. dues; pessetes, bavenfisen tirat 50 exemplars en paper de fu, que's trobaran a les llibre- ries a �uc pessetes. i El problema de Can�ries L'assamblea i queia. Es el testimoni primer de la nos- pronunCiatS a la Lamora �elS LO- tra rabiosa pena, al veure que s'errforv Tenerife, 21 febrer. � L'Assamblea ha celebrat nova sessi�, possessionantse dels seus respectius c�rregs els senyors que 1 formen Ja taula definitiva. El primer acord que se prengu� fou el de participar al Govern la constituci� de l'Assamblea, els resultats de fa. qual trajos-directori no oonseguiren aclimatar- XmunS, pels ministres Mr. AsQU�th V sa una vida ampla y intensa de Cataiu- se, y les faldilles trabades ho s�n amb molta mesura. La barcelonina es encara m�s mirada que! barcelon�, y no s'ex- posar� mai a que la gent cridi, �l seu pas, com a Par�s cridaven abans d'ahir, en el camp d'Auteu�:�A l'harem I A l'ha- rem! Les pobres dones, que cada any se dis- fressen per Carnestoltes, d'home, seran les �niques que passejaran per Jes Ram- bles la nova moda. \ ning� tindr� res que dir, perqu� elles, no faran altra co- sa que anar a la moda, encara que sigui una mica exagerada, 'altre dia anunci�rem que s'estava fobr- -*-* ganisant un banquet en honor de l'Eugeni Ors y den Joaquim Horta amb motiu de l'aparici� de l'cAlmanac (dels Noucentistes�. E� banquet se celebrar� dis- sapte, a les nou del vespre, en el Res- taurant Martin, per� ser� solament d'ob- sequi a l'Horta. Perqu� en �Xenius� ha tfit! �Jo no puc ialddeptarlio perqu� tinc un sentit de mesura que m'ho priva; la raev2 intervenci� en lVtAlmanac� t� sols on va- lor de cosa quotidiana, no he fet res ex- traordinari. Dieu que jo vaig tenir l'idea? Oh, de bones idees n'es ple l'infern meta- f�sic... En carabi, l'Horta si que ha fet una cosa extraordin�ria y ha donat prova poc corn� d'amor a l'ofici; eH s� que me- reix 1'obsequL Jo vufl �sser el primer ien �nscr�uremhi... L'Horta, modestament, tamb� volia re- fusar, per� s'ha lograt conv�ncel de �tue aquesta vegada el dret a la mod�stia per- judicava els alts valors espirituals y pa- tri�tics pjue's glorifiquen. El preu del cobert ser� de d�u pessetes. S'admetran inscripcions fins el mateix dis- sapte al mdtg dia, a la, llibreria Dieste, Corts Catalanes, 596. �C� ~Cl) diari londonense �The Gr�fic�, ha �*�' adm�s, y publicar� desseguida, fans dibuixos del nostre artista l'Enric Pas- cual MonturioL representant escenes ma- rineres de la costa catalana, en ej darrer temporal. A VUI se posa a la venda l'edici� ipc- **� pular de �La Vida Austera�, den Pe- re Corominas. Ei seu preu es de dues pes- setes, per� s'han tirat cinquanta exem- plars en paper de 61 que's vendran & cinc pessetes. � { < i EJs una edici� elegant�ssima, feta & L'A- ven�. Potser es la millor de totes. V cd tiratge que s'ha fet, tal volta sigui el m�s llarg tiratge conseguit en obres para.l1ape^ f�ra de les dram�tiques. gL dia 5 de mars, donar�; Irle�mirSva- *-* ment, la seva conferencia en el Tea- tre Principal, en Ramir de Aiaeztu. El tema ser�; �Obrers y iotelectuato. Mr. Churchill y pels nacionalistes irlandesos Mr. Redmond y mister O'Brien. La manca d'espai ens ha privat de publicarho abans. Oe Madrid estant feina feia Que jo'n tinc tai culpa?�. Protesto, se- nyors, protesto... Se tracta d'aquella cremiqueta �Le dan- seur inconnu� que va publicar RL PO- BLE CATALA. Diuen que si vaig1 dir, si van entendre que volia dir, y que si naps, que si cols, que si hi hagueren raons, etc, etc. El cas es que un diari madrileny, avui, me dona la feina feta publicant el se- g�ent solt: �No se habla de otra cosa entre fcrisl- t�cratas y pal at in os. Las hablilas de la corte, mucho peores que la n^edicencia p�blica, se han nutrido estos d�as con cierto sucedido sobre el cual se ha hecho un chiste fuerte y mas de un epigrama sangriento. ' �Ejn la noche del pasado viernes se ce- lebro una fiesta en el palacio de los du- ques de Monte�ano, fiesta que, seg�n da consabida frase hecha, �fu� honrada con la presencia de sus majestades y altezas real es�. �La noche del viernes actuaba de dama de guardi� de la reina Victoria la senora marquesa de Squ�ache. Es antigua (cos- tumbre en los ritos palatinos que la da- ma de guardi� acompane � la reina � todos aquellos actos que tengan lugar den- tro de las horas de servicio. Per� coma la de Squ�ache no es visita de los du- ques de Montellano y no estaba invitada al baile del viernes, escribi� al duque sol�ritando una jmvitaci�n para poder It companar 4 su senora. �E�1 duque, como es consiguiente, (se apresur� � remitir la invitaci�n pedida, y la marquesa se visti� con sus mejores galas. *Mas, joh, la decepci�nl: & la hora jus- ta de ir al baile, la reina dijo � su dama de guardi� con cierto tonillo matizado por su severo acento ingl�s: ��Marquesa, pedid el coche y retir�os; ya tengo quien me acompane al baile. �La de Squilache se quedo de una pie- za; hizo una respetuosa y cortesana fai- clinaci�n de busto, y sali� entre moh�na y confusa � cumplir las ordenes recibidas. �Y... nada mas; sali� la marquesa, la reina fu� al baile, oundi� la noticia, y cada uno la comento � su gusto. �A nosotros nos parece muy bien ]p sucedido. Quien ddsponiendo de capital y de elementos bastantes para vivir fel�z � independiente, se sujeta, por af�n de adquirir honores y cintajos, � una servi- dumbre tir�nica, debe sufrir de vez en cuando est�s y otras vejadones humiUan- tesj� , A vost�s cito com B testimonis de que al parlar de �Le danseur inconnu� y> pa anomenava a ning�, y, cavaller abans de tot, dec declarar que fa m�s de mitg any que no he tingut l'honor de parlar ni mitja paraula amb la senyora ma/que- adeS*i"to a 20 febrer 191*1, nya, que un gran artista desapareix. � Ell dia 25 s'obr�a l'exposici� de dibuf xos del Sal� de les Arts y els Artistes. En ella en Nonell hi tenia uns quantf; dibuixos. Els pintors companys han acoi dat dedicar una sala especial an en No neli dedicantli adem�s, altres honors que no han pogut precisar encara. Aquest mat� enviarem flors, moltes flors, a la casa den Nonell. El �Papitu�, �e� qual formava part, far� lo mateix, dedi- cantli la pr�xima setmana un n�mero ex- traordinari. L'enterro tindr� Doq dem|� a les nou. seran comunicats oficialment en temps o- port�. , Tamb� s'aaord� unirse al sennment de tota Espanya per la mort de don Joaquim I Costa. Despr�s se llegiren diverses adhesions. Se discut� la primera rx�nencia, essent molt aplaudits tots els oradors que inter- vingueren fO el debat. �L'Assamblea conv� en que es aspiraci� de Ja majoria de l'arxipi�lag canari que aquest constitueixi una sola provinci�, res- pectantse el dret que t� Tenerife a ess�r la capital de la mateixa, de conforme tat amb lo establert en la llei de 27 de jauer de 1882.� COGNAC LONDON SMART Demani� en Oolmado� y Oal�a SUSCRIPCIO POPULAR PELS POBRES PESCADORS Suma anterior 30,865'99 C�nO germans y un nebot 5 Uns obi rs ' 10'20 Rebut de nostre confrare �El Pro* greso� 1,500 Francisco Pag�s 5 Suscripci� del poble de Pineda, 288 67 pessetes, fins a Saivadott Estol. Detall: Enric Marques Josep Tramujes, pescador Joan MoreM, pescador Isidre Massuet Antoni Noguera Francisco Pim�s, pescadojr Sebasti� Iglesias Joaquim Pera Joan Comas Bruqa Pere RaguM R!. J. Francisco Ballester Joan Blanch Josep Riera Josep Maresma Mart�nez, pesea-< dor Josep Maresma Reig Joan Llorens Torres . Josep Mayo� Francisco Morell Bfuch Pere Roig M'e�cior Mateu Pons Cassola Josep Alabais Josep Arami Manan Mart� Jaume Pim�s Anastasi Maresma Joaquim Pascual Francisco Morell FabtJS Pere Estolt Josep Comas Marian Buch Mag� Gudayol Pons Estefanell Cartes Aragon�s Ramon Bracons Jaume Farr� Fat�r�! Raful Buscat� Ramon Tarradas Joan Mart� Martor� Josep IHa Josep Pujadas Sa�txS Francisco D ran Nualart Armengol Planchart Francisco Aragon�s Daniel Aragon�s Paittu � Ptoutu ' J. TC. 0 25 Conrat Blarich 1 Joan Buch Dalhflr� 1 Josep Massuet 0'25 Narc�s Co& * 1 Mart� Vi!� f I Josep Da�maU 1 Joan V�ar� Maresma "0'5Q Ramon Basart, pescador 1 Nicolau Pascual, pescadof 1 Anton MoreU, percadox Pere Itchart, pescador Jaume fuigvert � Isidre Massu�t � Pons Morel t>'25 Ajuntament > ,r . 50 Josep Turr� 6 Jaume Comas 1' Joan Pim�s 6 Josep Esooft 6 Francisco Estiolt � Cefer� Giron�s r Joaquim Itchart � Josep Itchart Josep Planchart Carles Itchart 2 Miquel Piferr� ^^ l Francisco Maresta(� t' Ramon Turr� f Sebasti� Hora 2 LI A 0 50 J. P. 0 50 De la capta p�blica 88 87 Joan Vives l'30 Ferran Pim�s % Irene Comas de Boif 10 Salvador Estol 1 Alguns obrers y dependents de lo� tintoreria Gu.leia, 12 95 oesse-i tes, fins a S, G. fieta�j �oan Esiilles InM Forest Joan Bau� 0'50 ' Joan Soler ^ 0 50 Encarnaci� Mbnaol� ^25 Quimeta Roca "0 50 Agneta Vrflab 1T 5 2 0'25 2 1 5 15 1 025 1 5 1 0'50 0'50 025 25 1 � 1 1 I 1' i 1 2 0'25 1 0'25 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 025 i Pepeta A�aga Merc� Torren�i Pilar Pons �oana Du'ce 'aquka Serra Maru Gorcbs Raimonda Qaviej Adola �'aul� Maria E^ea 1' 0'25 025 020 1 0 50 0 20 025 050 025 0 50 0 50 053 1 B25 0 �0
Descripció
Puntuació | |
Títol | Poble català, El. Any 08, Núm. 2180 (22 febr. 1911) |
Editor | Biblioteca de Catalunya |
Data de publicació | 2011 |
Data del document original | 1911 |
Tipus de recurs | Text |
Format | Imatge/jpeg |
Font | Publicació original: Barcelona : [s.n.], 1904-[1919], Any 1, núm. 1 (disabte, 12 nov. 1904)-any 15, núm. 4605 (dimars, 16 abr. 1918) |
Llengua | cat |
Relació | http://cataleg.bnc.cat/record=b1335985~S10*cat |
Gestió dels drets | Còpia permesa amb finalitat d´estudi o recerca, citant la font "Biblioteca de Catalunya". Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització. |
Descripció de la pàgina
Etiquetes
Comentaris
Afegir un comentari per p. 1