Poble català, El. Any 08, Núm. 2180 (22 febr. 1911)

              gna pesseta al mn

m%. '* f"* al "^

a

�

rwftp'""3"'

unapstttt* <U retalxa

6L: POBLG: C ATA Lfi

*r*r ooromira�

utoACa� t AoiamrniACM)

i oc u�* fxomm. t*> �Mt

MP8KMPTA

ojutit�K eoRTumr, mhm. m, rem�

tol�foms
7X3 � /�pr�M�ta. *,*��

0T Vffl  N�1L 2.180

BARCELONA, DIMECRES, 22 FEBRER DE 1911

UN NtfMERO, 5 C�NTIMS

Honell Honturiol

HA MORT CRISTIANAMENT

-------------iin. je:  x>.)--------------

Hoits pares Isidre y   Maria-Angela,   germans   Jaume   y Joaquim,

M s /presents y ausents), cosins (presents y ausents), y dem�s fami-

""    art�cipen a sos amics y coneguts tan sensible p�rdua  y els pre-

1131 p   i tinguin present en  llurs oracons y se serveixin assistir a la

gUCn mortu�ria, carrer   Baix de Sant Pere,  50, tenda, dem�, di ous, a

del mat;, pera acompanyar el   cadavre   a   liglesia   parroquial

de Sant Francisco de Paula, y d'all� a sa darrera estada

No's convida particularment

casa
les nou

duies raons: primera, perqu� l'esmentada
afirmaci�  pot  interpretarse  en el  sentit
de possibles oposicions y incompatib�tats
entre'ls interessos d'E�spanya y les ros-
tres idees federals nacionalistes, cosa que
no admeto;   y  segona,   perqu�,   suposant
que  tal  oposici� o incompatibilitat (exis-
t�s, jo, abans d'espanyol y abans de ca-
tal�, me sentiria lliberal, es a dir, home.
No cal ferse �usions. Ens psgargame-
Uarem declarant que volem formar part
d'Espanya, que aspirem, no a disgTegar-
j la,   sin�   a   renovaria   y  a   enfortiria,   y
! seguiran els uns trobantnos sospitosos y
els altres cridant: � Separatistes I�   �, (ta
veritat,  me sembla que ja  ho  hem  dit
prou vegades que no ho som, y que no
ho  hauriem  de  repetir m�s.   .Tamb�   hj
ha d'haver en nosaltres, catalans, �n vi-
ril sentiment de dignitat.

A. ROVIRA Y VIRGILI

DR. B0ADA_p�

drXpresta

Vies urin�ries. Malalties de la pell. Raigs X.   Extirpaci� radical del
moixL  Oorto,   642, De dues a quatre y de sis a set tarda

Esnno�a'�sia O/c�oa, Ma�, Qolay Tuberculosi�,

PELAYO, N�M.  ta, PRINCIPAL. Consulta de 9 a 10 y de 3 a 6.

VIES URIN�RIES.�Tractaments moderns d'efectes r�pids �Consulta
econ�mica de les cinc a dos quarts de nou.�Rambla del Miro, 11, frau

EL CONCEPTE

DEL

NACIONALISME

REPLICANT A aEL PA�S�

M*ha fet �El Pafs� l'honor, que b
^raeixo cordialment, de contestar en ter-
mes cortesos y elogiosos el meu treball
sobre �El Nacionalisme y eb partits d'es-
querra�. De l'article editorial del vell diari
republic�, ne reproduir� alguns fragments,
que s�n els eepenoials y els que conv�
recullir.

Despr�s de consignar les meves (afir-
macions sobre l'odi qMe inspiren els mots
madonalisrne� 1 <macjonalita,t cauiana�,
escriu �Ell Pa�s�:

�Estamos conformes. Siendo esto ast, <a que

tonswvar esa p ilabra?

>Noes pa""� no otroi c iestHn balad� la pala-

tov n 00 Vo es perqu� es el �nico medi) de

expresati�tts. S;, den'.r � del vocablo �na ei na-

�sm'>� no �is'e otro con enklo que el de la
orgin�aci�B f deral e- p irada por don Fran-
ciaci Piy Mar^all, s bra es a palabreja roncita-
�on de < rli��s y de antipatas y de recel�s, y
�'kool.sticulo para que la Un �n Rep �blicana
in rese en la Con^uncL�n republicauo-soc a-
lista.

>;Es que (>ay m's1 (Es q e significa m's? (Es
que el contenido del pr grama de la U. F. N. R.
n> es sJl el federal tal y c mo lo explico Pi y
Margalt Etit nces se hace b en en conservaria
� se hace mal en no explicaria franca, h jurada,
noJemento

En el seu aspecte pol�tic, legal, cons-
titucional, el nostre nacionalisme cagnifi-
� lo mateix que'l federalisme den Pi y
Mergall. Aqjuest escrigu�, a dotzenes de
vegades, en les planes d'�El Nuevo R�-
pnea�, que en lo referent a l'organisaci�
de l'Estat y a les atribucions propries dels
Estats de la federaci�, els catalanistes y
els federals coincidien. Y la coincid�ncia
la feu remarcar en Pi y Margall parlant
twjust de les Bases de Manresa (1). Quan
J�s plena y �ntima no ha d'esser, doncs,
�� �oanadenoia entre les Bases de l'Uni�
r. N. R. y les doctrines del gran catal� I
J-* funosa hostilitat amb que's mira el
�** �naoonalsame, es del tot injustifica-
ZJJLlT anys' a Proposit d'un debat

STS Z* C?^r�s �P8�*�' iescri-
solidaris �ff* dlari: <cS"ha troUt <**

doctors de itoJ^***13�' se&>ns ***
�M mort� ��Pma esPa"yola, es un pe-
tralisaci� autonS ^sswt Pescen-
�ira. Nadonsi?^**' Tc^om\ism&... en-
-Cavaller?^1116' **� *V<*& l'ennerm!�
t>* taTS. L�Valr^L� I*� de disoutir

^^^YrScSSToS
�"^^"Z^L�'^��"^' *� t

contingiit �,  �j            ^  "^ximum est�

l63 ^* oe Manr^T ^^ Y m
f��3 id�ntics ^mresa� documents en td
determinaci� dTii? ?">'.* refereix a la
de l'Estat ~    .    ** fac�:tats  respectives

65 iToSe �� Lde ��^�y*� Aix�

^^^l^^.9eas dotti arx�;
8�� del

central y de Catalunya.  Aix�
v�lem.  Que se'ns  doni aix�

iJ?'LSi?bon"ni tam ^^ se vul-
^^^ � Aleneu, en
^ir totes �^ J- ^drem temps de dis-
�ente� esrt�-m ?uostl(>ns doctrinals. Si se
^s alr^T �f? � Patri�tiques fcidigria-
fa���tats �^T!xer at�uelles Ihbertats y
?* l0 mateiv      ^ya"nacio' ^e'3 reco�e-

^S^Cw*mw��w � ^ <*

^ q� i^0 ��*6 ai^i lo mateix la
^ gue n�f na<a� � la nacionalitat? Es
Pr�l^Palme^. U regi�  t� "^ �"

^ �n�r��t T161^'   U  '�ei0  � I�
** naci�  fi          Pefsona�tat  colectiva;

aan��" -ri^ .C(W�>.na  dit  l'Ernest  Re-

�   5ue ivr.   r           . ** L

PnilciPalment ^1^� t� *

*  ^a�t TtCnaJ-  L

*  "aci� t� � PT90113
"� un nrir- .eom ha di
itre g^k ^P1 esP'ritual,
^bnel AV>mar h^

.  n�es. r^Lia 9��ificaci�

Kdit'^S;  �f^6-  ciutat   I^Tcegi�-

**"� un Drin �' .    n ** *
U?tre GabiS,PlA?piritua�. �na �nima. EU
?tno�ttnent^ ^�nUr ^ "ntetisat  Hu-
rnies: iSiA    9!�nflc|ac>6 d'aquests tres
1 dit   tc&p,  naa�.  rSiuai-    t ,   ~-~a

F&JZrsr*d-^-

L *!*****��? ^^ ^�� a Margnes
^eter"fe^roversies, no afecteVa
FV^8 r fK eonstitudonal de ks U�-
^'ra �S%�? dels ^a� Particulars.
fi il4t. k r^aluny'a �<> fos una nackv-

>feri6 federaJ d,Es^

6! Pr^ram?'� ^S igua!s� ^^ &uoceeix
Ml-J------^nSuna fed�-al de 1894, ont sols

-^-axti�i^r-

se parla de r�gkms. Eh rjue s�n nacions
els Estats de les Federacions american�s?
Ho s�n els cantons su�ssos ? Ho s�n tots
els Estats d'Alemanya? Jo, nac�onabsta
catal�, estic forsa lluny de sostenir (la
c�ndida y impracticable teoria pol�tica de
les nacionalitats naturals. No crec pas qjue
calgui �sser nacionalitat pera reivindicar
el dret a l'autonomia. N'hi ha prou amb
qjue hi hagi un poble�dieuli provinci�,
regi� o naci�que, tenint conciencia de
la seva personalitat vulgui l'autonomia
y ne sigt� digne.

Noi No hi podem renunciar, no hi re-
nunciarem a la paraula �nacionalisme�.
Es una paraula-forsa. Ella sola diu als
catalans tant com els m�s detallats pro-
grames, tant com les m�s copioses expli-
cacions de Dret pol�tic T�, adem�s, la
grossa aventatja d'expressar categ�rica-
ment, nx�bnament, la plenitut de jl'ideal
catal�. Les paraules autonomia y regio-
nalisme, al contrari, s�n sumament el�s-
tiques, y per aix� les accepten f�cilment
molts qMe, en realitat, s�n unitaris. Per�
quan s'ha dit el mot �nacionalisme� y
se li ha tret tota interpretaci� de separa-
tisme afeginthi el mot �federalista�, no
hi ha confusi� ni amfibologia possibles.
Per altra part, cl fet de la naciona-
litat, que no t� �nportancia en el terreny
constitucional y legal, ia t� gTand�ss�ma
en el terreny social, �biol�gic�.

Oh, si no m�s fos el nom �naciona-
lisme� Jo que's mir�s amb hostilitat... I
Per� es el cas que quan aquesta parau-
la encara no havia arribat & Madrid, quan
s'empleaven els termes �particularisme�,
�regionalisme� y �catalanisme�, l'odi al
moviment catal� existia de la mateixa ma-
nera. Aduc aquells mots, tan {(inofen-
sius�, de �Solidaritat� y �solidaris�, pren-
gueren tot seguit d'esser adoptats pels
catalans  el  valor  d'abcjranacions.

Oh,  si  no m�s fos  el nom,   repetim
Ep el nom, y es la cosa*

No sab veure �El Pafs�, en l'actitut
de la massa dels lliberals, republicans y
radicals espanyols, un s�mptoma d'inferio-
ritat �tnica. Y tan clar, tan evident com
es! Per qu� s�n no m�s els esquerristes
espanyols els que s'esgarrifen quan sen-
ten parlar de nacionalisme ? Per qu� |�o
succeeix aix� als esquerristes angjesos, ale-
manys, italians y russos?

L'actitut dels pretesos eaqiuerristes es-
panyols davant del nacionalisme catal�
respon a les mateixes causes a que obeia
la seva actitut davant de les insurrec-
cions colonials y de la guerra amb els
Estats Units del Nordam�rica, �El Pa�s�
confess� dies endarrera que, en aquelles
tr�giques ocasions, l'immensa majoria dels
republicans espanyols era contraria a (ja
llibertat de Cuba y partid�ria de �l'�ltim
home y l'�ltima pesseta�. Quina diferenta
conducta la dels lliberals anglesos alesho-
res de la guerra amb el Transvaal y
l'Orange, a pesar de que'ls boers no fe-
nien de bon tros tanta ra� com tenien
els cubans I

C�m poden explicarse tals actitutal, In-
dignes de veritables esquerres, si no pel
factor �tnic?... Els la veu de la sang ofe-
gant la de la just�cia; es la rassa in>
posantse a l'idea.

frinc la seguretat qf�e si els nostres acu-
sadors discutissin amb honradesa mental,
s'haurien convensut temps ha de lo que
deixem dit y s'haurien evitat aquestes re-
petides querelles.

Se'ns tira en cara la manca de fran-
ques declaracions d'espanyolisme, y jo
crec que en aix� els autonomistes eafa-
lans no han pecat pas per sobris. Res-
pectables cxwrreligionaris nostres han dit
que s�n abans de tot y per damunt de
tot, espanyols. Jo no ho diria aix�. Y
no ho diria, 00 perqu� sigui separatista
�soc fot lo contrari�sin� per �aques�ep

LITERATURA

REGIONALISTA

Un article admirable

teEls homes-entrebancs� se titula un ar-
ticle ple de patriotisme, just�cia, serenitat
y respecte, que ahir a la nit publicava
�La ,Veu de Catalunya�. Aqu� van, toom
a bella mostra, uns quants par�grafs del
mateix:

�Y, amb tot, hem avensat molt poc d'e
uns anys ens�, per culpa, �nicament, dels
�ho mes-entrebancs�.

.�Voleu coneixeries ? Es ben senzilla eo-
SSL S�n els que en lloo d'organisamos
�els que en lloc de sumiarse a les Or-
gfenisacions fetes�fan dissid�ncies que'ns
desorganisen. S�n els que en Vnc. d'unir-
nos ens divideixen. S�n els que malparlen
de tots, y quan no tenen de qui mal-
parlar, se bescanten els uns als altres.
S�n els que demanaven a una inultitut
�nalaltisa que arrossegu�s ate nostres grans
pol�tics en Camb� y en Prat de la (Ri-
ba.. per traidors a la p�tria I

�Els traidors a 3a p�tria s�n eVH, �Is
�homes-entrebancs�,   l'element   de   disc�r-
dia, els baladrers,  eb xorcs,  els jenvejo-
sos, els que, per tot, serveixen solament
I pera fer nosa.

EL "HOME RULE�

L IS�dr6   NOtiell\Diu m diari angl�s que don Al-

ECOS

T A Kfjupeculotte�, les faldilles-pantalons,
�*-' omplen les Ilustracions y els grans
quotidians, constituint la preocupaci� mon-
dana. Fins a la Porta del SoJ... �La Co-
rrespond�ncia de Espaf�a� ha obert (una

enquesta entre les seves llegidores, y "^ T �No'1bo"s�n" pas doncientment pobretsl:
absoluta unanimitat ha condemnat el que �
les dones exteriorisin aquella �ntima pren-
da que havia estat fins ara una funda
de recato. Fins hi ha dama (madrilenya
que's redressa irada en nom de les velles
aujteritats femenines de Castella, talment
com si ta moda dels pantalons d'oda�s-
ca, fos un pecat d'heretgia moresca.

Els parisencs han protestat de que los
dones treguin els pantalons dels �boudoirs�
exhibmtlos per la p�assa p�blica. Cada
cosa en son Hoc, y un lloc pera cada
cosa, diuen els parisencs. Vi en el �pesa-
ge� d'Auteu� han esvalotat als figurins,
y en la Com�dia Francesa, una actriu va
tenir de retirarse, Par�s vol �sser ell ma-
teix l'�rbitre de les seves eleg�ncies y no
c�lera, ni en la pol�tica, ni en la moda.
dictadures. Par�s pervers, segons el creueu
tots els senyors Prudencis, esdev� Par�s
moralista. B� es veritat que en el fons
de tot aix� hi ha l'amor del bulevar ais
cl�ssics enagus de Paul  de Kocck. .

No temem, doncs, que les nostres do-
nes se posin els pantalons. Hi ha a Ca-
talunya y a Barcelona, una mena d'im-
munitat  pera les modes extremades. <E�b

�8 l'odi, la passi�, llur insignificancia y
l�ur manca de sentit pol�tic; lo que'ls obH-
ga a fer les malifetes...

"���Jti.a���lf�B��

�Es aqueixa la tasca defe �homeS-entre-
bancs� que han nascut esquerrans de per
tot arreu; mentres els escoltem no farem
�es�y deixarem fer als altres, que es }o
j�tj&rl y tindrem jorns de dol per Cata-
lunya si ens adormim massa y no'ns els
��abem treure del davant ben aviat an la-
quells homes�com se treu del davant un
entrebanc... 1�

W!

��

Ee sabut que hi ha una mena de cap-
taires energ�mens, els quals, quan un via-
nant nois fa una gr�cia de caritat, J'in-
�ulten  y  l'esbronquen  de  mala  manera.

Les autoritats municipals sempre han
donat l'orde de casrigar com se mereixen
els excessos d'aqueixos captaires inriv�s-

Dem� publicar� �1 poble Catal�,
un  interessantissim  article   sobre

L AUTONOMIA

t                  D'IRLANDA

amb un extens resum dels discursos

Era en una reuni� de Bterats y artis-
tes que reberem la primera nova de la
desgracia. Un vingut de nou la duia.
�No ho sabeu? L'Isidre Nonell es mort
En els presents hi hagu� un moviment
de sorpresa, tot seguit mudat en impre-
catiya protesta contra el dest�. Per qu�
havia de morir aquest home jove, ple
de forsa, en la plenitut del seu talent,
que encara no havia donat sin� una part
m�nima dels fruits que podien esperarse
de la seva maduresa?

Hi ha morts que sentimentalment ens
dolen, per� que no ens deixen recaresa.
L'home ha donat tota la seva mesura, es
una mena de taronja de la qual se n'ha
tret tot el suo, no hauria fex m�s que
repetirse, copiarse a s� mateix, cada ve
gada amb una major inferioritat, y la p�-
tria no pert sin� un individu m�s o menys
apreciable. Per� en Nonell no era d'a-
quests; precisament pera en Nonell ha-
via arribat ara l'�poca de vera y) forta
creaci�, perqu�'l seu talent, reconfortat
amb l'�xit, obria les ales pera llensarse
a empreses que, abans de la seva 3ar>
rera exposici�, l'hostilitat y l'incompren-
si� del p�blic, de la major part de la
cr�tica y dels compradors de pintures no
li deixaven al� de comensar y dur a ter-
me. Per aix� produeix ira y recansa a-
questa mort, perqu�'ns lleva un artista
que podia escampar gloriosament pel m�u
el nom de Catalunya.

Ja feia dies que estava malalt del tifus,
aquesta vergonya barcelonina. �ltimament
semblava haver tombat per b�. Per� era
la revifalla de la mort. Y ahir, a tres
quarts de vuit del vespre, la seva malaltia
acabava en el darrer tr�nzit.

Amb en Nonell se'n va una fcfe Jes
m�s extraoadinaries energies art�stiques de
Catalunya, No havia assolit encara la gl�-
ria popular, no feia girar el cap el seu
nom ai bon burg�s que passa pel carrer,
per� en Nonell en el m�n de l'art era
una forsa. En l'historia de la pintura ca-
talana hi tindr� un lloc d'honor. Perqu�
en Nonell ha estat innovador, ha creat
un m�n de gent humil y pintoresca, y
en el seu pinzell hi varen n�ixer tots els
refinaments del color.

L'any passat, l'exposici� que va obrir
en el Faians Catal�, fou pera ell la con-
sagraci� definitiva. Ali� el va omplir de
optimisme y energia. Cornensava pera ell
un nou cicle d'art. Volia fer coses grans
y definitives, pintar cases plenes de co-
Ipr, que fossin diferentes de tota aque-
lla humanitat espellifada, gitanesca, de-
forme, tr�gica, que havia donat un ca-
r�cter especial�sstm als seus quadros, y
en mitg de l'ensomni, se compleix da-
munt del seu cap la vella sentencia de
que'ls estimats dels d�us  moren aviat

fons XIII s'interessa tant per

la q�esti� de r autonomia

de... Irlanda

!Eh el �Da�y News� hem trobat un cu-
ri�s telegrama de Madrid, que traduit tal
peu de la lletra diu aix�:

�El rei Alfons sempre ha pres un In-
ter�s viv�ssim per la pol�tica brit�nica, y
el senyor Canalejas m'informa que avui ha
fet a Sa Majestat un relat complet del�
darrer debat nocturn a la Cambra riels
Comuns sobre la q�esti� de l'autonomia
d'Irlanda.�

El t�tui de] rdegramja es aquest: �Ei
rei Alfons, interessat.�

A veure si, qualsevol dia d'aquests, com
a influencia de la pol�tica ang�esa, ena
trobarem amb que's concedeix l'autono-
mia a Catalunya...

�

"LA VIDA AUSTERA

Avui se posar� a la venda la nova edi-
ci� d'aquest fort llibre den Pere Coromi-
nas, del qual s'han agotat, en poc temps,
dues edicions. Es un cas jnoit en la Jli-
breteria catalana y ell demostra eloq�ent-
ment el viu inter�s que ha despertat en el
nostre poble la viril idealitat de �La Vida,
Austera�. Redu�t a pr�ctiques purament
mec�niques lo que altre temps havia sigut
una forsa espiritual activa, una norma de
conducta, el nostre poble, com tots /els
pobles realment vius, est� sedent de (pa-
raules que U parlin d'aquest m�n moral
avui en formaci�, d'aquest m�n ideal que
ha de retornarnos a la fortitut de sentir-
nos formar part novament d'una gran con-
ciencia colectiva y del qual se'n penten
ja les primeres manifestacions. Aix� tm-
plica l'�xit extraordinari de �La Vida Aus-
tera�.                '

Aquesta nova edici� se vendr� h. dues;
pessetes, bavenfisen tirat 50 exemplars en
paper de fu, que's trobaran a les llibre-
ries a �uc pessetes.               i

El problema de Can�ries

L'assamblea

i queia. Es el testimoni primer de la nos-
pronunCiatS a la   Lamora  �elS   LO-   tra  rabiosa  pena,   al   veure  que s'errforv

Tenerife, 21 febrer. � L'Assamblea ha
celebrat nova sessi�, possessionantse dels
seus   respectius  c�rregs   els   senyors  que

1 formen Ja taula definitiva.
El   primer   acord  que   se  prengu�   fou
el de participar al Govern la constituci�
de l'Assamblea, els resultats de fa.  qual

trajos-directori no oonseguiren aclimatar- XmunS, pels ministres Mr.  AsQU�th V  sa una vida ampla y intensa de Cataiu-

se, y les faldilles trabades ho s�n amb
molta mesura. La barcelonina es encara
m�s mirada que! barcelon�, y no s'ex-
posar� mai a que la gent cridi, �l seu
pas, com a Par�s cridaven abans d'ahir,
en el camp d'Auteu�:�A l'harem I A l'ha-
rem!

Les pobres dones, que cada any se dis-
fressen per Carnestoltes, d'home, seran
les �niques que passejaran per Jes Ram-
bles la nova moda. \ ning� tindr� res
que dir, perqu� elles, no faran altra co-
sa que anar a la moda, encara que sigui
una mica exagerada,

'altre dia anunci�rem que s'estava fobr-
-*-* ganisant un banquet en honor de
l'Eugeni Ors y den Joaquim Horta amb
motiu de l'aparici� de l'cAlmanac (dels
Noucentistes�. E� banquet se celebrar� dis-
sapte, a les nou del vespre, en el Res-
taurant Martin, per� ser� solament d'ob-
sequi a l'Horta. Perqu� en �Xenius� ha

tfit!

�Jo no puc ialddeptarlio perqu� tinc un
sentit de mesura que m'ho priva; la raev2
intervenci� en lVtAlmanac� t� sols on va-
lor de cosa quotidiana, no he fet res ex-
traordinari. Dieu que jo vaig tenir l'idea?
Oh, de bones idees n'es ple l'infern meta-
f�sic... En carabi, l'Horta si que ha fet
una cosa extraordin�ria y ha donat prova
poc corn� d'amor a l'ofici; eH s� que me-
reix 1'obsequL Jo vufl �sser el primer ien
�nscr�uremhi...

L'Horta, modestament, tamb� volia re-
fusar, per� s'ha lograt conv�ncel de �tue
aquesta vegada el dret a la mod�stia per-
judicava els alts valors espirituals y pa-
tri�tics pjue's glorifiquen.

El preu del cobert ser� de d�u pessetes.
S'admetran inscripcions fins el mateix dis-
sapte al mdtg dia, a la, llibreria Dieste,
Corts Catalanes, 596.

�C�
~Cl) diari londonense �The Gr�fic�, ha
�*�' adm�s, y publicar� desseguida, fans
dibuixos del nostre artista l'Enric Pas-
cual MonturioL representant escenes ma-
rineres de la costa catalana, en ej darrer
temporal.

A VUI se posa a la venda l'edici� ipc-
**� pular de �La Vida Austera�, den Pe-
re Corominas. Ei seu preu es de dues pes-
setes, per� s'han tirat cinquanta exem-
plars en paper de 61 que's vendran &
cinc pessetes.           �  {       <                         i

EJs una edici� elegant�ssima, feta & L'A-
ven�. Potser es la millor de totes. V cd
tiratge que s'ha fet, tal volta sigui el m�s
llarg tiratge conseguit en obres para.l1ape^
f�ra de les dram�tiques.

gL dia 5 de mars, donar�; Irle�mirSva-
*-* ment, la seva conferencia en el Tea-
tre Principal, en Ramir de Aiaeztu. El
tema ser�;  �Obrers  y iotelectuato.

Mr. Churchill y pels nacionalistes
irlandesos Mr. Redmond y mister
O'Brien. La manca d'espai ens
ha privat   de  publicarho  abans.

Oe Madrid estant

feina feia

Que jo'n tinc tai culpa?�. Protesto, se-
nyors, protesto...

Se tracta d'aquella cremiqueta �Le dan-
seur inconnu� que va publicar RL PO-
BLE CATALA.

Diuen que si vaig1 dir, si van entendre
que volia dir, y que si naps, que si cols,
que si hi hagueren raons, etc, etc.

El cas es que un diari madrileny, avui,
me dona la feina feta publicant el se-
g�ent solt:

�No se habla de otra cosa entre fcrisl-
t�cratas y pal at in os. Las hablilas de la
corte, mucho peores que la n^edicencia
p�blica, se han nutrido estos d�as con
cierto sucedido sobre el cual se ha hecho
un chiste fuerte y mas de un epigrama
sangriento.                        '

�Ejn la noche del pasado viernes se ce-
lebro una fiesta en el palacio de los du-
ques de Monte�ano, fiesta que, seg�n da
consabida frase hecha, �fu� honrada con
la presencia de sus majestades y altezas
real es�.

�La noche del viernes actuaba de dama
de guardi� de la reina Victoria la senora
marquesa de Squ�ache. Es antigua (cos-
tumbre en los ritos palatinos que la da-
ma de guardi� acompane � la reina �
todos aquellos actos que tengan lugar den-
tro de las horas de servicio. Per� coma
la de Squ�ache no es visita de los du-
ques de Montellano y no estaba invitada
al baile del viernes, escribi� al duque
sol�ritando una jmvitaci�n para poder It
companar 4 su senora.

�E�1 duque, como es consiguiente, (se
apresur� � remitir la invitaci�n pedida,
y la marquesa se visti� con sus mejores
galas.

*Mas, joh, la decepci�nl: & la hora jus-
ta de ir al baile, la reina dijo � su dama
de guardi� con cierto tonillo matizado por
su severo acento ingl�s:

��Marquesa, pedid el coche y retir�os;
ya tengo quien me acompane al baile.

�La de Squilache se quedo de una pie-
za; hizo una respetuosa y cortesana fai-
clinaci�n de busto, y sali� entre moh�na y
confusa � cumplir las ordenes recibidas.

�Y... nada mas; sali� la marquesa, la
reina fu� al baile, oundi� la noticia, y
cada uno la comento � su gusto.

�A nosotros nos parece muy bien ]p
sucedido. Quien ddsponiendo de capital y
de elementos bastantes para vivir fel�z
� independiente, se sujeta, por af�n de
adquirir honores y cintajos, � una servi-
dumbre tir�nica, debe sufrir de vez en
cuando est�s y otras vejadones humiUan-
tesj�                ,

A vost�s cito com B testimonis de que
al parlar de �Le danseur inconnu� y> pa
anomenava a ning�, y, cavaller abans de
tot, dec declarar que fa m�s de mitg
any que no he tingut l'honor de parlar
ni mitja paraula amb la senyora ma/que-

adeS*i"to                  a

20 febrer 191*1,

nya, que un gran artista desapareix.

�

Ell dia 25 s'obr�a l'exposici� de dibuf
xos del Sal� de les Arts y els Artistes.
En ella en Nonell hi tenia uns quantf;
dibuixos. Els pintors companys han acoi
dat dedicar una sala especial an en No
neli dedicantli adem�s, altres honors que
no han pogut precisar  encara.

Aquest mat� enviarem flors, moltes flors,
a la casa den Nonell. El �Papitu�, �e�
qual formava part, far� lo mateix, dedi-
cantli la pr�xima setmana un n�mero ex-
traordinari.

L'enterro tindr� Doq dem|� a les nou.

seran comunicats oficialment en temps o-
port�.                                                              ,

Tamb� s'aaord� unirse al sennment de
tota Espanya per la mort de don Joaquim
I Costa.

Despr�s se llegiren diverses adhesions.
Se discut� la  primera  rx�nencia,  essent
molt aplaudits tots els oradors que inter-
vingueren fO el debat.

�L'Assamblea conv� en que es aspiraci�
de Ja majoria de l'arxipi�lag canari que
aquest constitueixi una sola provinci�, res-
pectantse el dret que t� Tenerife a ess�r
la capital de la mateixa, de conforme tat
amb lo establert en la llei de 27 de
jauer de 1882.�

COGNAC LONDON SMART

Demani�   en  Oolmado�   y   Oal�a

SUSCRIPCIO POPULAR

PELS POBRES

PESCADORS

Suma anterior                    30,865'99

C�nO germans y un nebot                      5

Uns obi  rs                                          '   10'20

Rebut de nostre confrare �El Pro*

greso�                                                1,500

Francisco Pag�s                                      5

Suscripci�  del   poble  de   Pineda,

288 67 pessetes, fins a Saivadott

Estol.  Detall:
Enric Marques
Josep  Tramujes,   pescador
Joan MoreM, pescador
Isidre   Massuet
Antoni  Noguera
Francisco Pim�s, pescadojr
Sebasti� Iglesias
Joaquim  Pera
Joan Comas Bruqa
Pere RaguM
R!.  J.

Francisco Ballester
Joan Blanch
Josep Riera
Josep  Maresma Mart�nez,  pesea-<

dor
Josep  Maresma  Reig
Joan Llorens Torres    .
Josep Mayo�
Francisco Morell Bfuch
Pere   Roig
M'e�cior  Mateu
Pons Cassola
Josep Alabais
Josep Arami
Manan Mart�
Jaume  Pim�s
Anastasi  Maresma
Joaquim  Pascual
Francisco Morell FabtJS
Pere  Estolt
Josep Comas
Marian  Buch
Mag�   Gudayol
Pons Estefanell
Cartes Aragon�s
Ramon Bracons
Jaume Farr� Fat�r�!
Raful Buscat�
Ramon Tarradas
Joan Mart� Martor�
Josep   IHa

Josep  Pujadas  Sa�txS
Francisco D ran Nualart
Armengol  Planchart
Francisco Aragon�s
Daniel Aragon�s

Paittu         �                                                                                Ptoutu

'   J. TC.                                                           0 25

Conrat Blarich                                          1

Joan Buch Dalhflr�                                 1

Josep Massuet                                          0'25

Narc�s Co&                        *                      1

Mart�  Vi!�                f                                I

Josep Da�maU                                           1

Joan  V�ar�  Maresma                            "0'5Q

Ramon   Basart,   pescador                      1

Nicolau  Pascual,   pescadof                   1
Anton  MoreU,   percadox
Pere Itchart,  pescador

Jaume fuigvert                                        �

Isidre Massu�t                                         �

Pons Morel                                              t>'25

Ajuntament >                 ,r .                     50

Josep Turr�                                              6

Jaume Comas                                            1'

Joan  Pim�s                                               6

Josep Esooft                                              6

Francisco  Estiolt                                     �

Cefer� Giron�s                                          r

Joaquim  Itchart                                       �
Josep Itchart
Josep  Planchart

Carles Itchart                                           2

Miquel Piferr� ^^                                  l

Francisco Maresta(�                                 t'

Ramon Turr�                                            f

Sebasti� Hora                                          2

LI  A                                                          0 50

J.   P.                                                            0 50

De la capta p�blica                               88 87

Joan  Vives                                                 l'30

Ferran Pim�s                                           %

Irene Comas de Boif                           10

Salvador Estol                                         1
Alguns obrers y dependents de lo�
tintoreria  Gu.leia,   12 95  oesse-i
tes, fins a S, G. fieta�j

�oan  Esiilles
InM   Forest
Joan   Bau�
0'50 ' Joan   Soler             ^

0 50   Encarnaci� Mbnaol�
^25   Quimeta Roca
"0 50   Agneta  Vrflab

1T
5
2

0'25
2
1
5
15
1

025
1
5
1
0'50

0'50
025
25
1
�
1
1
I
1'

i

1
2

0'25

1

0'25

1

1

1

1

1
1
1
1
1
1
1
025

i

Pepeta A�aga
Merc� Torren�i
Pilar   Pons

�oana Du'ce
'aquka Serra
Maru Gorcbs
Raimonda Qaviej
Adola �'aul�
Maria E^ea

1'

0'25

025

020

1

0 50

0 20

025

050

025

0 50

0 50

053

1

B25

0 �0