Poble català, El. Any 03, Núm. 276 (15 nov. 1906)

              L: POBLG:CATA LA

j^xTT XXX

y�m *� *276

�L�

fc-.� partlslpaol� a la
i   <ira EIBLIOTECA

CATAlOlYi Y BAC10SS BtRIQUE 1..   4 jessitei trimestre
PAISQ8 OI DII� POSTAi.....S jesi�tejC�iHtrs

Barcelona, dijous, 15 de novembre de 1906

REDACCI� Y  ADMINISTRACI�: PLASSA SANTA AGNA. 17, PRAL-TEL�FON 728

�*

y a on Tnl.im trlnieUrnl Ja
lauoatra BIBLIOTECA

PREUS DE SCSCRIPCIO

BA10BOIA.  ........ 1*50 pssselfl nit OM

CATAL01YAYIAC101SIB�BIQ�B8. 5'00 pttxie. U1MOI

MAQUINARIA
MODERNA*

PERA TOTES

LES

Llissoris per la se-1 gent s6n de la mena dels que sofreixen y
uyoreia CARME I moren sense una queixa, sense un  olam,

TORRAS, professora do la Sohola Orpheo

nica.�Carrer Santa Agna, 18, praJ.

a

Cis.

Solfeig y piano

MAS SARDA  Y FILLS

laaMaft! Centre. 30.-Barcelona

Negociem cupons Amortixable, venciment
15 de novembre pr�xim

DAVID FERRER Y W S. en Cta.

SCUDELLERS, 6" BARCELONA

bsFo.GliCo�K.ola

DOM�NECH

L

SEC�OTM

B. DOM�NECH

l_

BARCELONA�

Carta de Madrid

Te fort refredat m'ha impedit esoriure

AFECCIONS DE LA PELL Y CABELL aT�saqur,3di88�La veritrtf9 T

j�..a_.m-�w                                                             ^.^m.*    ^     v^ajw.ojaj    0 jjan per(jut gYgQ cosa, perqua no ha

dels Hospitals de Par�s y Berna.�Ca

Dr. Umbert

nada, .v. *,�*.*...*
paci� radical del pe!
�Fototerapia outanea.

fUe 7 a 8.�Extir-
moiaa.� Bayos Z.

MALALTIES DE L'ESTOMAC

Medicament modera, segur y inofensiu

QUIM0SINA SOLER

Alivi r�pid en els dolors d'est�mac, dlspepsia, flatos, boca agre, ma los
digestions, gastralgles, aigua do booa, v�mits c�lios y inape�eusia

EL RECOMANEN TOTS  ELS  METGES

DBMANIS BN LBS PRINCIPALS FARM�CIES ------

1-

m

k�

ROBUSTINA

DURAN Y ESPANA

EFIC�CIA MEDIATA

en An�mia, Neurastenla, Depressions
nervios�s, Clorosi, Debilitat, Atonia
gastrioa. Escro�ulisme.�Dip�sits: Far-
m�cies de 8ea�V8, Rambla Centre, da-
vant del Lloeu, y do Daran j Espaia,
Valenoia,, n�m. 278; dreta Ensanxe, al
peu del Passeig de Graola.

LupRMmem

�5-PLASSA d>la UNIVERSITAT-5-

[U-WNRR�A\l^DER>A,�jLgN�ERIf� V r�NTAS �ASoe COT�

GRANS EXIST�NCIES A PREUS SEhs COMPET�NCIA

L______________________________L

ARTICLES PROPBfi PERA CASAMDTSIBATEICIS

oonTS, e-a=a *� casa

T

MOYA

Gran pelleria LA SIB�RIA

Grans existenoies en el ram de polleria, especialment en MANTAS, CHINCHI-
^AS, .CASTOR, HT/TRIA, ASTKAKAW, ete., eto., aixfa com en BOAS, de ploma.

l":"- de pell ?? On parle fran�ais ?? \% CABSI181'v�A Mh, �l

Malalties del ventrell, fetge y budells.-
Consulta: Lauria, 47, primer.�-De 2 a 4,

"<"� J. Valls Campaner

Llibreria antiga y moderna

----------------- ROKTJOA UNIVERSITAT, 13 ----

ASSOIITIT     3H3XT    X�XjX:BXU3�(

^^i-aL�xr   a.sso�.t>2T   jargr   jcjXixjbe�je�s   o^T-A-Xa-A-Kr�
.�^^l�B�ijBae  i^i^^Li^oErsio�  e  no~wie�*i*^&l*fs&

6[o�te0br,as,do filosofia, sociologia, eto., eto., de Ribot, Foullle, Guyau, Lo Dantec, Sponcer.

de la casa F�lix Alcan, de Paris.

COSMOS FOTOGR�FICO

La fotografia m colors

Informes part�oulars rebuts de la oasa LU-
Z^. MIRRH, de Lyon ens permeten participar a
fzz nostres amics y favoreixfldor3 que a primers
s^* de l'any pr�xim posarem a la venda les tant
"? c�lebres com esperades plaques A�TO-CRO-
MO pera la obtenci� direota dels colors na-
turals.   �-    -----            �    �   �

Fern�ndez y Carbonell

M^

^�lesctees PLAQUES CADET!
^^�BLA

3D3S   O-A.IU�-A.ajUl�EiJS,   L-BAIlOIlI�OarA.

sense  protesta,   Y es per aix� mateix

Sie'm s�n a mi m�s simp�tios, y es per
x� que oreo que� Tractat es funestlssim
pera Catalunya, perqu�'l mal que fa arriba
a l'entranya mateix del cos sooial.

M�s als pol�tics, qu� se'ls en dona de
tot aix�? La q�esti� es viure. Se ponderen
�Is ayentatges obtinguts para l'agrloultu-
ra, s'amaguen els perjudiois oausats, y
�qui, ont no hi ha opini�, y si n'hi ha-
gu�s tampoo tindria medi d'interessar-
8en, se cometen les m�s grans injustioies
f les m�s grans inf�mies ab l'indlferen-
oia dels m�s, l'aplauso dels interessats y
la protesta plat�nioa dels poos que tenen
�eatit oom�.

Joan RIVERA

-�>?��

i no han

: suooeit res de nou per aqu�.  La situaoi�
i pol�tica es la mateixa y'i debat pol�tio va
: desenrotllantse sense inoidents y sense
despertar onp inter�s.

Aparentment el Govern s'ha refet; m�s
la seva debilitat constituoional es tal, que
qualsevol incident imprevist el pot tirar
a terra.

El� treballs que desde fa molt temps
venien realisant els partidaris den Moret
pera tornarlo a la presidenoia del Con-
sell, treballs que s'han fet d'acord ab en
Maura y que no han tingut, fins ara,resul-
tat satisfactori per oposarshi en Canale-
�'as, s'han repr�s aquests dies ab nou al�.
jo principal es volcar al Govern per nn
assumpte que no impliqui la oaiguda del
partit lliberal, y aquest motiu els conser-
vadors el busquen en la disoussi� del
Traotat de oomers ab Su�ssa.
Si aquest tractat, com sembla que es

. 'i    �r     o<">.

de conformitat ab eis compromisos di-
plom�tics, cauria'l ministre d'Estat o'l do
fiisenda, quina sortida del ministeri po-
dria portar la den L�pez Dom�nguez y la
entrada al poder den Moret, el qui dema-
naria a Suissa una nova pr�rroga del mo-
dua vivendi o presentaria un nou traotat
que foral mateix d ara ab lleugeres mo-
dificacions.

Que aquest es el pensament dels con-
servadors, gaire b� m'atreviria a assogu-
rarho; m�s de lo que no estic segur es de
l'�xit de la oombinaoi�, basada principal-
ment en el debat que t� de oomensar avui
o dem� y quin pes portaran els diputats
oatalans y bisca�ns, que defensen inte-
ressos industrials compromesos ab el
Tractat ab Su�ssa.

Motius pera oombatre'l nou Traotat ab
Suissa n'hi han de sobrar. Temer�s en
Xavarrorreverter de que les concessions
fetes a Suissa promoguessin gran avalot
entre'ls productors, ha tingut el text y
les concessions amagades tots aquests
dies, y malgrat l'informe contrari dei
Consell d'Estat, que d'un modo molt rao-
nat opina que'l Traotat es lesiu pels inte-
ressos d'Espanya, vol que s'aprovi sens
donar temps a que's discuteixi, o sigui a
que'l p�blio conegui'ls desacerts que se
han com�s en la seva redacci�.

Ahir se lleg� al Congr�s el fam�s Trac-
tat, se nomen� la comissi� y en la matei-
xa tarde donava aquesta parer, sens que
cap dels seus individus hagu�s tingut ni
el temps material necessari pera llegir el
prototiol. Aix� a vost�s els semblar� una
cosa monstruosa y realment ho es; per�
aqu� estem tant acostumats an aquestes
ooses, an aquesta tristfssima com�dia par-
lamentaria, que d'aix� ni se'n fa esment.
Tothom ho troba la oosa m�s natural del
m�n; no s'aixeca una protesta, es m�s, els
diaris del truat afirmen que est� ben fet
y fins es patri�tio aquest procediment

Suposo que a vost�s els ha sigut tele-
grafiat el Tractat; emper� com que va
acompanyat d'una pila de notes impor-
tant�ssimes, junt ab aquesta'ls. remeto
una oopia del text original, que no he
vist encara publioada en lloc, perqu�'ls
dir.ris de Madrid, del Tractat uo'n diuen
que la part que es favorable als inte-
ressos d'Espanya, no parlen m�s que do
les concessions que Su�ssa ens ha fet ab
el vi; res diuen de les moltes que hem
fet nosaltres, que comprenen gran nom-
bre de partides, ni de les notes ad�cio-
nals que agafen mitg Aranzel.

2sTo disouteixo les aventatges quo pu-
guin haver obtingut els agricultora. El vi
que exportem a Su�ssa (400,000 heot�li-
tres), ta un valor de 6 a 6 y mitg milions
de francs; m�s cal que's tingui eu oomp-
te que'l saorifloi es molt major, y sobre
tot que en el Tractat so sRorifiea lo m�s
sagrat d'un poble, el treball.

Una sensifia llegida del text del Trac-
tat oonflrma aquesta opini� meva. En el
nou Traotat no's perjudica a les grans
f�briques de filar, ni potser a les de tei-
xir. E1& grossos intoressos oapitalistes de
la vinicultura y de la gran ind�stria se
salven, m�s es a oambi del treball de pe-
tites f�briques de construccions y manu-
factures de ferro y de les petita9 y caso-
lanes ind�stries del brodat y de la oon-
feooi�.

Aquets infelissos obrers, aquest gran
nombre de fam�lies que viuen d'un mo-
dest y* mal retribu�t treball (dom�stic
moltes vegades), del brodat y do la oon-

Pol�tica extrangera

*S" ����' �    �

LA RBVOLTA A L*�FRICA DEL SUD

Lei noves darrerament arribades de la oo-
lonia del Cap han produ�t a Anglaterra una
impressi� de sorpresa. L'aixeoament armat
contra la dominaci� brlt&aloa ha sigut una
Cosa inesperada. No hi havia Indicis ni te-
monges de quo'ls boert volguessin intentar
tina guerra separatista contra la seva aotual
metr�poli. Y aquestes conflanses tanen una
fnstiucaci� en el fet da que no hi ha avui al
Transvasi ni a l'Orango aquelles circums-
tancies que motiven les Insurreccions.

Es de oreure, certament, que'Is boera con-
serven el record dolor�s ds les seves heroi-
ques campanyes contra les tropes angleses
�nva�oro3 y de l'anexl� violenta a la oolonia
del Cap. Segurament que senten l'�ntim de-
sitgis reconquerir la perduda independ�n-
cia naalonal. M�s aix� no explica en el mo-
ment present una revolta separatista.

La situaci� dels ciutadans del Transvaai y
de l'Orange es relativament satisfaotorla.
Sils han perdut la seva personalitat, y de la
llista dels Estats moderns han desaparegut
els noms ds les Rep�bliques que nn dia fun-
daran els emigrants holandesos. Emper�, no
Jian degut sofrir vexacions per part de con-
queridors brutals, ni'l r�gim militarista ha
Impedit la lliure expansi� de la vida de
aquells pobles, ni'l seu benestar material ha
sofert les sotragades del desgavell adminis-
tratiu. En el sentit utilitari, els boors no han
perdut res en el oambi realisat

Per una altra banda, el nou r�gim pol�tio
de les terres snd-africanes ha establert l'im-
peri d'una llibertat tant ampla que quasi toca
els l�mits de l'independ�ncia absoluta. El mi-
nisteri lliberal den Campboll-Bannermann
oonoedl no fa gaire als transwaalesos una

autonomia completfsslms, les condicions de
la qunl recordaran els nostres lectors, per
haverles detallat en aquestes planes ab mo-
tiu de la discussi� y aprovaci� del projeote
de Mr. Churchill pel Parlament angl�s. Les
llibertats otorgades per la metr�pol�resulten
tant considerables y importants que tenon ia
efloacia virtual de fer oblidar als boara els
anhels de ia revenja. Y es que, com ha osorit
un notable periodista resident s Par�s, de to-
tes lea nacions colonlsadores, l'Anglaterra es
la que fa sentir m�s suaument �l jou de
l'oprasi�.

Cal tamb� tenir en oompte que l'aetual Go-
vern d'Anglaterra est� constitu�t per perso-
nes simp�tiques als borns. La majoria dels
ministres, y en Campbell-Bannermann el pri-
mer, s'oposaren coratjosament a la guerra
que provoc� enChamberlain pera anexionar-
ee l'Orange y'l Transwnal, guanyantse ab la
sova noble actitut les Ires dels oonservadors
brit�nic�, els insults grollera do la prempss
chaucinista y'l desafeote de les multitutsaug-
gestionades y Inconscients.

Despr�s de lo exposat, pot creares que la
revolta signifiqui un veritable moviment in-
surreccional del poble boe>? Ll�glcament deu
contestar�s que no. El parer un�nim dols pe-
ri�dics europeus es de que's tracta tant sols
d'una tentativa de gent inquieta y aventure-
ra, desprovista de finalitat pol�tica.

El capitost dels afrikanders ha desautoriast
l'insurreeoi� y ha dit que cooperaria ai res-
tabliment de l'orde. Lo mateix han fet els
generals 6oers Botha y Smeets.

Sembla que la partida insurgent es poo
nombrosa. La mana un contrabandista ano-
menat Ferrelra. Procedeix del territori ale-
many del Damalarand, y opera en una regi�
llunyana y de poblaci� escassfssima, situada
a alguns centenars de kil�metres al Nord de
Chimberley, prop dels confins del desert de
Kalahari. Els diaris de Londres observen
que la topografia de la regi� susdita podr�
retardar la represi�, per� no manifesten cap
temensa, ja que les tropes angleses do l'A-
frica del Sud se oompossn de quatre regi-
ments de cavalleria, dues bateries d'artille-
ria montada, dotze bateries d artilleria de
campanya y disset batallons d'Infanteria,
essent suficients, segons �is perits en la ma-
t�ria, pera ofegar qualsevol revolta que pu-
gui intentarse.

Els malioiosos veuen la �m� ooulta� en
l'aixeoament den Ferreira. Els uns ho atri-
bueixen a maniobres de les autoritats alema-
nyes del Damaraland. Els altres insinuen que
el raid ha sigut preparat pels plut�orates pro-
prietaris de les mines d'or y de diamants, ab
�1 fi de diflou�tar la concessi� do l'autonomia
a l'Orange.

Si les informacions de la prempsa s�n ve-
r�diques, oal creure en la oarenola d'impor-
t�ncia de la sublevaci�, la qual fora solament
una raessia atrevida y passatgera que acabar�
sense deixar rastre del seu pas.

A. R. V.

J/osfres arfis/es

i�.

�/ compositor pahissa

qu9 donar� avui un concert en el Jeafre de JYovetafs

Tot  passant

EU JAUME PiHISSA

Una de les m�a fortea impressiona d'art
que he rebut en la meva vida, fou la que
va danarme La pres� de Lleida. Y fou
vies forta per lo inesperada. Ja m'havien
parlat de l'obra cotn d'una cosa sencera,
de veritable v�lua. Y ela que me n'havien
parlat eren amica de bon criteri, de gust
csqui8it, d'entusiasme dif�cil. M�a ab tot y
havermen parlat ab molt elogi, dientme
nue'a tractava d'una obra d'art superior,
tu realitat super�, de bon tro8, lo que lea
paraules deia bona amica m'havien fet ima-
ginar de l'obra.

Cosa sorprenent, extraordin�ria} Per
regla general, quan heu sentit alabar en
fjran manera quelcom, sigui lo que vul-
gui, y despr�a tia troben davant d'all� que
us han alabat, gaire b� sempre teniu una
desilusi�. La cosa real la trobeu molt per
sota de l'�matgj ideal que ua en heu for-
jat. Ab La pres� de Lleida va paasarme
tot lo contrari: la realitat eslava incom-
menaurablement per sobre de com me l'ha-
via imaginada.

Vaig sortir del teatre fondament remo-'
gid-. No era solament una obra que se me
havia revelat; era quelcom m�s, era un
l�u�sie, un temperament art�stic de cap de
ala. L'home que havia escrit aquella par-
titura tant plena, tant intensa, tant perso-
nal, no era la font que raja treballosa-
ment, ara una gota, ara una altra; porta-

dora que han sigut oonvldats y qtte pendrsn
part en el mateix.

Deferents a la Junta directiva, parlaran en
aquest acte'l senyor Huftol, president de t'Ate-
neu Barcelon�; i'antlo periodista republic�
senyor Roca y Kooa; ela regidors oatalanlttee
senyors �lra.'t y Verdaguer y Ventosa y Cal-
vel.'; el senyor Cfuborn, de l'�nl� Catalanista;
el senyor Laporta, de Catalunya Federal: al
publicista republic� senyor Hurtado y 1 ad-
vocat oarl� don Marian Fortuny.

Ser� el miiing, per ta�t, expressi� dels alta
sentiments de is Solidaritat catalana, que t�
on aquell dlstriote tanta entusiastes adeptes.

L'aote ser� p�blio, quedant especialment
convidades al mateix, totes les entitats nacio-
nalistes y democr�tiques quo intogren la So-
lidaritat.

No dubtem da l'tinportanola que revestir�
aquest m�ting, s�ntesi del sentiment do ger-
manor entro tota els oatalans y medi de oon-
juntar aspiracions lliberadores pera nostra
poble.

L'Ateneu del Districte Sis� es bsn segur
que aconseguir� ab ell la demostraoi� m�s
eloq�ent dels sous prestigis y de la sova
forea.

Solidaritat catalana. � Avui t la tarde's
reunir� en sos olioines la Comissi� de Soli-
daritat.

L'objeote ds la reuni� es l'aprovaoi� dels
comptes generals pera donarios al p�blio y
l'acord respecte al reparilmont y oondiolons
de venda del volum que cont� els dfsoursos
que's pronunciaren contra'l projeote de llo�
de les jurisdiccions.

La reuni� tindr� import�ncia, puix havent
eomplert jn lf� Comissi� l'objeote primordial
pera que va constituirso, s'hauran de pondre
aoordK que orientin en lo suooessiu a ia Soli-
dar�eu catalana.       f

La Solidaritat � Banyoles. � Diumenge
passat se celobr� a Banyoles una gran reuni�
a la Sala del Nunoi, poru constituir una Junta
local de Solidaritat oatalana. La concorren-
ela fou extraordin�ria.

Per unanimitat s'aprov� aquesta candida-
tura:

President, Salvador Masgrau; vis pres�donL
Ramon Gusinyer; vocals, Mart� Puig, Antoni,
Torrant, Pere Bux�, Candi Corominas, Gero�.
ni Figa, y secretari, Jaume Saguer.

Els tres partits de l-i So idaritat hi s�n
repr j&entats ab la oon eapor.ent proporciona-
litat.

Un dels individus de la Junta nomenada
vindr� a Barcelona a oomunioarse ab la Co-
missi� permanent do Solidaritat, pera orga.
nisar un auto de propaganda en aquella
comarca de la Garrotxa, quan sa consideri
oport�.

No?es de .'ajuntament

Bis [albergs nocturns.�La Comissi� de
Governaci�, en sa sessi� d'ahir, prengu�'ls
seg�ents acords ref. rents ala albergs noc-
turns:

Colooar estufes da deslnfeool� en tots tr_S3,

rers dol Cid y Rocafort y completar aquell-----*�.

servei en el de Santa Caterina.

Tamb� va acordar colooar uns fanals do
color on la fatxada pera que puguin distin-
glrse ben b�.

El nombre total dels que s'hi han aouliit an
el corrent any puja a 35,804.

Delegaci�.�La Comissi� d'Hisenda ha de-
legat ni s�ndic senyor Borrell y Sol pera qua
la representi en la subcomissi� d'Escorxa-
dors.

I Deapr�s he conegut an en Pahisaa, he sen-
tit altres cosea aeves, y aquella primera im-
pressi� s'ha confirmat y refermat.

En Pallissa no es una eaperansa, ea una
realitat, una hermosa realitat que ha de
donar molta dies de gl�ria a Vart muaical
de la nostra terra. A una t�cnica formida-
ble, uneix una gran abundor d'idees, una
rica sava mel�dica que flueix, que corre,
viva, espont�nia, a travers de tota la aeva
obra. Aquesta espontaneitat ea lo caracte-
r�stic den Pahissa. En lo seu no hi ha fa-
diga. El treball hi es, per� no l'hi veieu, no
hi sentiu l'esfora. Bona la eenaaci� de que
la aeva obra ea una cosa natural, com ha
d'�sser, no podent �sser d'altra manera.

Ha trobat tamb�'l secret d'esser clar din-
tre de la complexitat. Tot lo seu es nbt, de
dibuix prec�s. A travers de l'entrelligat de
la seva forta, complicada orquestraci�, hi
ha sempre tina Unia continua, ondulant,
que mai s'interromp, conduintvoa senae
esfors fina al cap d'avall de l'obra. Afegiu
an aix� una intensat, una forsa dram�tica
que no's veuen gaire, y tindreu esbossada a
grans Unies la personalitat den Pahissa,
de la qual el concert d'aquest vespre ser�
la triomfant consagraci�

J. POUS Y PAG�S

Disposicions de l'Arcaldia.� L'aroalda
ha donat les ordes seg�ent�:

Quo's netegin alguns carrers del oamp den
Grassot y la riera d'Horta.

Que s'empedrl'l Passoig da la Duana, prop
del Paro, y'l d'Isabel II, davant de Llotja.

Que no's permeti que en una font del sal�
do Sant Joan s'hi rentin fruites, verdures,
peix y fins cotxes, com somnia que's fa ac-
tualment.

Ha passat a la Comissi� corresponent una
inst�ncia de varis vefns del oarror do Juuo�,
del Poble Nou, en la que's queixen del mal
estat do l'afermat dol mateix.

Plasses vagants.�EI Deganat dels metges
municipals ha participat a fa Comissi� de Go-
vernaci� que hi ha quatre vagants de metges
numeraris.

Una demanda.�La Companyia General de
Tramvies ha demanat que quan unc compa-
nyia tramviaria arregli l'entrevia, sigui em�
pedrat, sigui pavimentat, el Munioipl estigui
obligat a arreglar lo restant del oarror.

La Comissi� de Foment resoldr�.

��?�?.

va en son s�la d�u abundosa de l'inspiraci�
feoci�, queden �rruinats, y aquesta pobra qm raja seguidament, inextroncablement.

Moviment autonomista

Ateneu del Districte Sia� (Centre Au-
tonomista �Flvaller�).� Aquesta nit, a dos
quarts de d�u, tindr� efecte l'acto Inaugural
de les tasques d'aquest ours, ab nn gran m�-
ting autonomista y de Solidaritat oatalana,
que tindr� verdadera import�ncia per la so-
cietat, per la campanya reivlndioadora dels
drets de Catalunya y pel car�cter Ma ora-

Qiiestions obreres

Bl pr�xim Congr�s Internacional So-
cialista.�S'ha reunit aquests dies a la Casa
del Poble, de Bruxoiles, el Comit� Socialista
Internacional pera tractar dol Congr�s Inter;
nacional que deu oelebrarse a Stuttgart, dei
25 al SI d'agost dol pr�xim any 1907.

Se reuniron oom a representaoi� cosmopo-
lita del socialisme per Fransa en Valllant,
per l'Alemanya Bebel y Singer, per Angla-
terra Hyndman Kelr Hasdie. per R�ssia Pio-
htanoff, Roubanovltoh y Dasabanoff, per
Dinamarca Enudsen, per Su�cia Branttng,
per Holanda Trooltra y Van Kol y per Bol*
gloa Valdervelde y Anseele. Estaven repre-
sentades les naoionalitats de Boh�mia, Pol�-
nia y Prov�ncies B�ltiques. En Jaur�s s'excu-
s� per telegrama y va presidir en Anseole.

Se va acordar que'l Congr�s se vorif�qn!
en l'edifici dol Lledeihalle, en qual sala hi
cabien m�s de mil delegats, y que t� depon.
denoies pera reunirse les seceions. El Cora�-
t� organisador tindr� a ses ordes dos sub co-
mit�s d'hospedatges y de fondos, publicant
en tres lleng�es una guia d* la ciutat y sos
voltants. Hi haur� un servei d'int�l-pretes de
tots els idiomes pera acompanyar als congre*
�Astes.

S'eatregar� als partits aflli^fs tres o qua-
tre mesos abans del Congr�s ei text, en tros
idiomes, do les mem�ries dels secretaris do
cada naci�, que Informen de l'activitat de
oada partit respectiu despr�s del Congr�s do
Amsterdam.

El sooretarl del Comit� Internacional,
M. Haysmana, en nom d'aquest va llegir los
condicions d'admissi� de delegats.

�1.* Totes les associacions que s'adhorei-
xin ais prinoipis essencials del socialisme;
soclalisaci� dels medis de producci� y carn�
bi; uni� y ecoi� internacional dols treballa*
dors; conquesta socialista dels poders p�*
bucs pel proletariat organisat en partit de
classe;

2.* Totes les organlsaclons corporatives
que's coloqaln sobre'l terreny de la lluita do
olasses y declarin regon�ixer ia necessitat da
la I'acol� pol�tioa, liegislativa y parlamenta-
ria, no participin d'una manera directa del
moviment pol�tic.�

Aquesta segona resoluci� fou votada pel
Congr�s de Par�s de 1900 para que les Trad�