Poble català, El. Any 11, Núm. 3301 (30 març 1914)

              naoRiroi6
BARCELONA, UNA PESSETA AL MES

ESPANYA, 4'6oTtes. AL TRIMESTRE
ESTRANGER, IMITES.trimestre

eL-.POBLG: CATAL�

REDACCI� I AOlDUSTPMJh

CABRER DE SANT RAU, 6,  PRINSIOV-

ISPRESTA

CARRER 0*EM FORTUNY, M�M. 2 TER�

TEL�FWS

REDACCI�, 723 - - - - IMPREMTA, 2.293

ANY XI.-NUM. 3,301

BARCELONA, DILLUNS 30 DE MARC DE 1914

UN N�MERO, 5 C�NTIMS

Carta de Madrid

No sembla pas que's vagin a obrir les
Corts La pol�tica est� quieta i r�s fa ea-
�nar que al Govern 11 surtin grossos en-
^Kancs. al menys en l'etapa parlamenta-
^m que va a comen�ar. Naturalment que'l
�ssatge de la corona que dem� segons
Gp diu s'acordar� definitivament, 1 la reu-
ni� de la majoria, poden fer variar els ter-
Hes. Per� ni en el missatge ni molt menys
mi la reuni�, �s f�cil que'l Govern perdi
Kueshi humilitat for�osa a que est� sot-
Kes, la q-.ia! constitueix l'inc�gnita de la
Curaci� d*'En Dato al poder.

Els assistents al Congr�s es dediquen
cara a comentariar les passades elec-
ons. El �cunero� conta els atropells i els
isodis electorals, mentres ufan�s pot lluir
nvestidura de diputat i pot prometre's el
omf segur en endevant, posseit com est�
�experi�ncia�. Alts pol�tics hi h� com En
illanucva que totiust ara s'adonen de la
-rrupci� electoral per part del Govern
fterqu� li han derrotat a un parent. La
Oligarquia, la parentela? s� s�n mols tra-
dicionals a Espanya. Lo pitjor �s, que
�rem lamentar a un diputat i un candi-
dat catalans, que a Catalunya la corrup-
ci� electoral vagi augmentant: aix� s� flue
causa fonda pena.

De la mateixa manera que'n Villanueva
fins ara no ha vist qu� eren les eleccions,
hi fia molla gent que a l'entorn de la carta
del general Burguete. sembla com si ara
naix�s. Aquest escrit del general, que cons-
titueix la nota del dia, demostra, per si sol,
lo que �s aquesta guerra male�da. No �s
et pa�s. no �s l'opini� qui protesta d'uns
conceptes, exactes o no, pronunciats per
�n Gabriel Maura; �s un general, �s l'Im-
puls nnlilarista, �s l'intromissi� d'aquest
element en la vida civil discutint-se la
part pol�tica d'una guerra. Es una mani-
festaci� m�s del militarisme omnipotent,
orgull�s. Per� �s curi�s el fet de qu� els
que ara protestan, els que posen el crit
al cel, s�n els mateixos ques mantingue-
ren callats quan els successos de �La Veu�.
quan aquell fam�s i inesperat discurs al
tenat d'un senador � ara diputat � que
�no hi tornar� mai m�s�, quan tantes ve-
gades ens han apostrofat als catalanistes;
[S�n aquests els que ara criden sense tenir
ni la meitat de ra� que tingu�rem nosal-
tres. Son, en fi, els mauristes els que avui
crideu m�s, els mauristes qui s�n el mlll-
(nrisme vestit de pais�. Aquests ara �se'n
donen� tamb�, perqu� ara els hi conv�,
erqu� tota la pol�tica espanyola �s pes-
lent i est� aguantada per la clientela, el
aciquisme, el parentesc.
I per a acabar aquestes ratlles ens cal
osar un comentari breu�no's mereix m�s
-a la conferencia de l'Ortega i Gasset.
Cal dir que aquesta conferencia produ�
molta espectaci� especialment entre les pe-
nyes de l'Ateneu en les quals el cate-
dr�tic de Metaf�sica hi t� ceri prestigi.
Per altra part l'Ortega 1 Gasset, parla amb
molta facilitat i parla de moltes coses.

L'espectad� de l'enorme concurr�ncia
que l'an� a escoltar a la com�dia, es con-
vert� en un desengany, perqu�, i realment
fou uix�s. el nou pol�tic no digu� r�s de
nou.                                                         l

Paraules, paraules i abstraccions. El dis-
Ecurs no fou ni el d'un intel�lectual, ni el
duii pol�tic. La seva orat�ria de miting va
salvar-lo de no anar al descr�dit amb
"aquell discurs del qual no'n quedar� r�s,
ni la ventatja de poguer-ne copiar frases
b par�graf, perqu� tot lo que digu� �*de-
m�s d'estar mancat d'orientaci� ferma, �s
repeudlssim   i vulgarltzat.

Deixant apart l'inter�s que'ns pugni te-
nir � ben poc en aquest cas concret, �
l'Ortega i Gasset en tota la conferencia ni
va aludir al moviment catal�, i tinguis en
compte que parlava de �Pol�tica nova 1
pol�tica vella�. I aquesta enorme omissi�
�s imperdonable en un Intel�lectual i en
un pol�tic espanyoL

Pitjor per ells, pels dits intel�lectuals de
les � penyes de l'Ateneu, si no veuen la
gran for�a, l'�nic batec vital produ�t en
terres ib�riques, per virtut del Nacionalis-
me. Pitjor per ells, dic, si encara van
darrera del Quixot com una antigalla pre-
~'osa per a examinar-la i contemplar-la
Is curiosos.

X,
Madrid, 28 Mar� 1914.

Lo dej�kter

Seolaraolon* cl�iin. naolo-

uall^ta lrTeiTic*. 5�, - Fomaot-

ol� d'nia. sx-s�,n.  partit ropu.

fc�llo�fc  et>  l'-A.ia.3lsi,t<�nrst,?

El dis�ugit periodista M. Jean P�-
iissier. que ha anat a Irlanda * estudiar
la q�esti� del �Home Rule�. est� cele-
brant intervius amb personatges ca-
racterilzals d'aquell pa�s. Darrerament
ha parlat amb Mr. Beggor, eminent ad-
rvocat de Belfast. capital de la provinci�
d'Ulster. Es Mr. �eggor un irland�s que
professa la religi� protestant i �s al-
hora un efrvent nacionalista. Heu's a-
qu� lo que ha dit sobre Ja revolta o-
rangista:

tEls unionistes tenen molts diners.
Per� me sembla que'ls seus efectius
militars nom�s existeixen sobre el pa-
per. Ells diuen que tenen 100.000 ho-
mes; m�s jo crec que no'n tenen m�s
de 20,000. els quals fan exercicis sols
una o dugu�s vegades cada setmana.

�E1 capitost del moviment unionista.
Sir Edward Carson ni tant sols �s de
Belfast. Es un advocat de Dubl�n que
pledeja una causa que^ en el fons, li
�s pot-ser indiferent .

�En quant al general Richardson (el
cap dels voluntaris orangistes;, ning�
havia aqu� sentit parlar mai del�, fins
que un mat� va venir de Londres .

�Crec que a aqueixos senyors el po-
�?* uo els seguir� t que'ls ser� impos-
sible intentar cap gran moviment

�Potser  se produiran entre protes-

ants i icat�lics algunes col�lissions. Pot-

*er alguns pobres diables hi deixaran

� Pell M�s aix� succeeix aqu� tots els

istius. No cal espantar-se massa.

�La majoria dels habitants de Bel-
last est� composta d'obrers^ cent de
aegocis. comerciants i industrials que
no volen agitacions pol�tiques i que
no arf�n r�s per a ajudar jals rebels

Uests no ^ "n �T*lusi�ns Parlen molt
Per� s'hi miraran abans de passar als
actes.�                                                 t

. El corresponsal a Londres d'un dia-
telcgrafia importants no-

�� remarcar que els esdeveniments
se desenrotllen amb una" rapidesa sor-
prenent A la crisi de l'Ulster han vin-
gut a afegir-se la de l'ex�rci� � la t�e la
monarquia. �Aqu� � diu � du amb-
prou-feines hi havia un centenar t�e re-
publicans un mes enrera, avui no se
sent parlar d'altra cosa que de la llui-
ta del poble contra la monarquia.�

Entre els elements obrers el desa-
fecte de la monarquia creix. 'El so-
cialista Mr. Bernard Shaw (el fam�s
autor teatralV que pertany a la Societat
Fabiana .ha dirigit, en �n discurs, forts
atacs al rei Jordi.

D'altra part, el �Labdur Party� (Par
tit del Treball) i la nombrosa fracci�
radical del lliberalisme se mostren de-
cidits a formar el bloc democr�tic. Un
diputat laborista partidari del bloc� Mr.
Josep Polnter, representant dels o-
brers de Sheffi�ldv deia, a la sortida
d'un miting socialista :

�Mentre la nostra monarquia ba es-
tat, segons la frase hist�rica de Ga-
ribaldi, la m�s republicana de les Re-
p�bliques^ hem deixat la corona f�ra
de les nostres lluites pol�tiques. Per�
ja que'l rei interv� ara en �es nostres
coses, nosaltres anem igualment a ocu-
par-nos de les seves.�

D'altra part. el gran diari lliberal
�Daily News and Leader� ha escrit
un viril article dient que �s absoluta-
ment necessari que s'expliqui al poble
quin �s el paper que ha representat el
monarca en la present crisi motivada
pel conflicte de l'Ulster.

frederic Jt�istrat

: Ideari barbre:

DONES IDONOTBS

A/IAL viatjt'l mon!per anys que visqu�s a
*"' ciutat sempre seria un ta�l en q�estions
de faldilles.

A lo millor veieu una cama amb una mitja
reixada i una'pitrera sense cap mena de reixat,
i un moures i una justesa de robes, i un-, qu�
us dir�? eh maU pensaments entren pels ulls.
Doncs, c�l aquesta resulta una bonica se-
nyora, mare de fam�lia, decent, honrada, vir-
tuosa, d esgl�sia, amb pergamins, amb palau i
cotxe propi.

Quan vos ho diuen Ja l'heu malmirada, ja
heu fet judicis temeraris, i, de no isser curt de
ginit i de cabals, tal volta haur�eu tamb�"
aventurat una paranla lletja o com�s alguna
mala acci�, que lo mateix us podria costar
una morma que un judioi de faltes.

En cambi en trobeu a~altres tan c�ndides de
posat, tan honestes en el vestir, tan senzilles
de cap a peus, que semblen mares de fam�lia
que venen d'acompanyar el noi a estudi o la
noia a doctrina. No goseu ni miraries, ntfre-
garvos-hi, ni estar-hi de cara per por d'of�n-
dre-les i els hi confiar�eu els sants sagraments,
les criatures, i posar�eu les mans al foc que
tenen l'�nima tan sense miaula com la mes-
tressa de casa.

Mal llamp els hi sigui lluny f Es una mane-
ra com qualsevol altra de pescar parroquians.

Dies enrera, jo anava al costat d'una d'e*
lles en un tramvia. Era guapa, a fe de Deu!
Els ulls baixos i la boca pltgada com la Verge
del Roser. Haur�eu dit que mai s'havia dedi-
cat a altres coses que a senyar-se i dir pare-
nostres, guisar llaminadures, fer arrop i pei-
xos de sucre candi.

Doncs b�, quan va baixar el cobrador va
seguiria amb l'esguard tot palpant-se la carte-
ra dels diners com un home que t� la felicitat
a tret i l'obligaci� l'atura.

Despr�s em pic� l'ullet maliciosament i
murmur� un preu.

Res, lo que val en et mercat de Banyoles,
un porcell de tres mesos,

ROC.

Musicals

Palau de la Musica Catalana

Dimecres al vespre tindr� lloc en el
Palau de la M�sica Catalana el tercer con-
cert de Quaresma, primer a c�rrec de la
notable cantatriu Maria Freund. Es aquest
actualment una de les poques cantants que
amb �xit conreuen lart del cant; els seus
triomfs s�n sorollosos i indiscutibles. A
Viena, a Berl�n, a totes les grans ciutats,
s�n nom es conegud�ssim puig sempre ha
figurat en les grans audicions d'obres de
concert: son repertori es extens 1 canta a
la perfecci� en alemany, franc�s e itali�,
lo que 11 permet interpretar les obres en
s�n Idioma original. La seva caracter�stica
�s ad em �s, d una escola de cant exquisida,
l interpretaci� personalment art�stica de ca-
da una de les can�ons que converteix en
petits poemes musicals. S�n darrer triomf
fou a Par�s en els concerts Lamonreux,
l'�xit en ells obtingut pot resumir-se de les

3uatre paraules que extractem de �Come-
ia�: �Mme. Maria Freund, t� el secret
de commoure a l'auditori. Cap cantant 6ent
la  m�sica  m�s  profondaraent  que ella�

Ha sortit per a Paris despr�s d'haver
passat uns dies entre nosaltres el ditinglt
cr�tic musical nortenyo En Demetri N�s-
tor.

En N�stor, encara que jove, et s�u nom
�s ja una autoritat dintre el mon art�stic.

Ara se n va a Paris a estudiar als grans
mestres, despr�s retornar� a Barcelona on
embarcar� per Buenos Aires.

No fa gaire que encara hi havia' en
les terres llatines dos poetes de pura
arrel cl�ssica. En Giosu� Carducci i
En Frederic Mistral. L'un era l'�ni-
ma pagana en la revolta i en l'esclat
d'una estrid�ncia plena de llum; l'al-
tre era l'�nima pagana en la serena
visi� de la natura renovada. L'un,
era el cantor de les fonts de Clitumeno
l'altre era el cantor �pic del Rose. Si
En Carducci hav��a evocat la suprem*
potencia de la Roma morta, En Mis-
tral en els seus cants evocava una
Proven�a qui era tota viva encarat.
En Carducci forja la mat�ria l�rica
amb la f�ria mateixa d'En Miquel An-

fel sobre el marbre, mentre que En
iistral sembla que escrigui la can��
despr�s d'haver-la cantada un bell ma-
ti ae festa. Despr�s de mort En Car-
ducci, era En Mistral per nosaltres, el
darrer cl�ssic I En Mistral �s mort
Per a la poesia, tota una �poca �s fi-
nida. Amb el gran cantor de �Mireio�.
La m�s clara estrella de la llatinitat
s'esvaneix en la llum nova del mat�.
Resta un poeta que recull encara en
noves paraules els vells sentiments de
la musa buc�lica. Per� aquest poeta,
�n Francis Jammes, defuig la forma
perfecta, que �s la meitat de la justa
expressi�, i aix�, ara, pensant en la
tomba blanca de Maiano que guardar�
des del divendres el c�s a'En Mistral,
sentim que en l'arbre de la nostra
poesia llatina hi ha una branca que ja
no treur� fulla nova mai m�s. La pu-
ra tradici� cl�ssica s'es estroncada.
Digu�rem una volta d'En Mistral que
imagin�vem son retorn a l'inspiraci�
en els temes naturals com una abella
grega qui, envellida a Roma, s'havia
tota rejovenida al sentir cantar la ci-
gala sota les oliveres de Proven�a, fe-
rida pel sol, com en les illes j�ruques.
La musa l�rica d'En Mistral era aixL
Amb ella era renovada la musa �pi-
ca d'�loiner i la musa familiar de Te�-
crit Amb ella, els noms de les donze-
lles, els de les viles petites, com els
noms amb que's senyalen les feines
del camp i els moments de la vida
lluminosa i tranquila, s'empeltaven en
ia branca m�s alta de la poesia l�rica,
i les paraules m�s senzilles eren in-
foses de la m�s pura for�a de l'emoci�.
Despr�s de la �Chanson de Roland�
despr�s de vuit segles, Fran�a tornava
a tenir un poema �pic, amb �Mirdo�.
Per� aquesta volta, no era la can��
de la lluita i de les gestes heroiques
sin� la can�� de la pobre donzella
morta per l'intensitat del s�u amor i
de� sol de la seva terra. Era, altre ve-
gada, del sur d'on li ven��a a .la Fran-
�a el ress� de la veu prou potent per
a cloure en una helenada l'�nima d un
poble. Mireio. la donzella del mas d*
la Crau ha estat m�s sortosa que Joa-
na, la donzella d'Orleans. I despr�s
fou Calendau, i despr�s Nerto, i des-
pr�s Tou el riu Rose, que cant� el
poeta com personificacions de l'�nima
que volia despertar. I al sentir ja a
La vora l'hora de la seva fi, el poeta
recull encara les seves darreres cu-
LLites, i en fa el s�u darrer llibre �Lis
Oulivado�. �Tot me diu que l'hivern
es arribat per mi � �511 canta � i cal
que sense torbar-me reculli les meves
olives i ofereixi a l'altar del bon D�u
l'oli verge�. Cap exemple de tant me-
ravellosa unitat com el de la l�rica
d'En Mistral. Des del s�u primer poc
ma, el qui feu glori�s el seu nom als
vintivuit anys, fins a les seves darre-
res composicions, ia mateixa for�a sos-
t� la seva expressi� po�tica. Una vigo-
ria que r�s pogu� afeblir li d�na a
la frescor d aquella joventut esper�
tual que traspuava sempre en lo que
deia. Es rAnacre� de la serenitat Amb
els anys la claror de la seva paraula
no s'enterbol�, com no's corbaren les
seves espatlles, com en els espais o-
berts de La seva �nima no's fongu�
mai la lluminosa blavor del cel que
l'ha vist morir en l'inici de la prime-
?era.

� � *

En el prefaci a �Lis isclo d'or*.
En Mistral ens diu com a l'�sser dut
per al col�legi d'Aviny� Li era trist el
viure en menys espai que les ovelles
en les cledes de son pare, i enmig d'u-
na gent que parlava una llengua tant
diferent de la seva. Ell prou que les
enyorava les can�ons que havia apr�s
de la seva mare quan filava el 1111
Llavores, l'estudi dels poetes antics li
fou la revelaci� del s�u temperament
i el vesllum primer de tota la seva
obra. EU ens conta com la poesia dels
antics li penetrava el cor, i �En Vir-
gili i En Homer, regondxla vivents els
treballs, les idees i les costums del
paisatge maianenc�. Fou llavores quan
en secret tradu� La primera �gloga de
Virgili. Als quinze anys, al llegir les
�Margarideto�. de Roumanille, crid�:
[Heus aqu� i'auba que esperava la
meva �nima per a despertar a la llum!
1 al tornar al s�u mas, als viri�un
anys. En Mistral, sentint �el borbolleig
de la sava proven�al que li omplia el

CASA   MARTI

REGaLSi Joier:�, P ater�a, Re'lotjeria,
Objectes d'art, Maquines fotogr�fiques, por-
celanes, mob es, etc.etc,aprens senscom-
petenc a i de veritable ocasi�. Estat via em cu
i diner tota persona que f� operacions en
la matei.\a.-Uni ssm Sarna. St. Pau 28

ECOS

EL  TEMPS

cor, un <ha de sembra, miatt els llau-
radors seguien cantant l'arada en el
sol, comen�� el primer cant de �Mi-
reio�. El poema an� creixent poc a
poc, a la claror del sol o a les ruf a-
gades del vent mestral, mentre el poe-
ta cuidava del mas amb els censells
de son pare vell de vuitanta anys.

Lamarbhe, en aquell elogi memo-
rable que fou la consagraci� del jove
cantor de �Mireio�, ja senyal� la veri-
table arrel del s�u geni. Nosaltres,�
deda el gran rom�ntic � davant d'a-
quest poeta som uns metaf�sics, per-
qu� mentre ens contemplem a nosal-
tres mateixos �ll canta a D�u en la
seva obra. Tota la gl�ria d'En MistraL
tota la seva for�a, �o que ha fet d'ell
el darrer cl�ssic, ha estat aix�; ha es-
tat la seva visi� pura del paisatge, ia
seva interpretaci� directa de la vida
natural. El sentiment de la natura En
Schelley, En Schlller, En Leopardl,
En V�ctor Hugo �s una forma de la
sensibilitat om l'intel�lig�ncia ha inter-
vingut amotllant-la, donant-li un nou
sentit, fent-ne una perllongaci� del do-
lor i de la voluntat de l'home En la
poesia d'En MistraL la natura �s enca-
ra el fons pur�ssim sobre el qual les
figures humanes de Mireio, de Calen
dau, de Nerto, de les cullidores d'oli-
ves o dels braus mariners del Rose,
hi viuen no pas amb l'armon�a de les
figures en un fri� de marbre sin� amb
l'armon�a dels seus propis moviments.
La inatura i els homes hi son dos ter-
mes lliures en una mateixa perspecti-
va. Quan Mireio travessa la Camarga,
cercant La capella de les tres Santes.
les ombres dels arbres i el foc del
dia de lluny, i despr�s l'immensa pla-
nura sense terme per l'esguard, i la
volta .blava que s'espand�*ix brillant I
profonda, s�n estranyes al dolor de
la donzella esbalaida per la calor I
mig morta d'engunia, amb l'amat en
el pensament

Per� tampoc �s En Mistral un poe-
ta que no m�s hagi donat a La natura
un valor pl�stic Com els poetes cl�s-
sics, no descriu per descriure. Com
els poetes de Gr�cia canta La vida de
les coses animades m�s aviat que n'e-
numera les l�nies i els colors i les
sensacions que en son vingudes. Ell
podia dir com Per�cies en el s�u elo-
gl d'Atenes: Nosaltres estimem �o que
�s bell en la seva simplicitat La seva
poesia, nascuda en un per�ode de t�r-
lxiles influencies rom�ntiques, tampoc
lia envellit El mateix aire de la jo-
venesa les emioMeix i les hi d�na una
gr�cia immortal. La simplicitat ha es-
tat la seva norma. Perd ell no en fa
mai de L�l natura el marge pl�stic de
la vida interior; no en fa mai una
perllongad� de la joia dels seus h�-
roes humils, ni un reflex de l'engunia
dolorosa que a vegaQes els somou, si-
n� que alterna en els seus cants l'ac-
ci� dels seus h�roes amb l'acci� nr-
moniosa de totes les coses vives. Al
descriure la lluita de dos .homes, com
un espai de rep�s anir� repetint una
mateixa estrofa com un motiu mus�
cal: �La Crau estava tranquila i silen-
ciosa. Al lluny la seva extesa es per-
dia en la mar, i la mar en la blavor
de l'aire..� Aix� En Mistral fou un
gran 'poeta d'arrel cl�ssica. Perqu�
no's propos� ni �sser rom�ntic ni �ser
cl�ssic. El classicisme era inf�s en el
s�u talent i en la seva inspiraci�,
en el s�u temperament i en la seva
cultura. Era el mestratge de Virgili i
la vida camperola queT voltav*. Per-
qu� �ll, com Lamartine havia dit era
un sensitiu i provenia de la llum
del sol.

En les admirables senzilles estrofes
de �La meva tomba�, que escrigu� fa
sis anys, En Mistral imaginava en i-
matges de graciosa humilitat la sovtf
gl�ria. Imaginava que la gent del pa�s
quan mostraran la tomba blanca on
ha (de reposar, diran: �Es la tomba
del poeta�, i �ha estat un poeta que
ha dit can�ons per a una noia pnbven-
�al que s'anomenava Mireio: fan com
els mosquits de la Camargo: volcien
una mica j�er tot, per� �ll ha rom�s
a Maiano i els m�s vells de Maiano
l'han vist sovint pels seus caminals.�
S'ha imaginat despr�s que diran de
la seva tomba, igual que'l pabill� de
la reina Joana, que �ll ha cantat en
la vall de Beaux: �Es la tomba d'un
m�gic � perqu� d'una estrella de set
raigs � el monument en porta l'imat-
ge.� Com els set raigs de l'estrella,
ell haur� cantat en les set cordes de
la seva lira l'�nima proven�al. D'una
llengua oblidada n'haur� fet �ll la ma-
t�ria viva de la m�s pura poesia �pi-
ca del temps. Potser amb En Mistral
la breu renaixen�a proven�al ser� fi-
nida. Per� encara que aix� f�s, resta-
r� eternitzada la llengua, com l'im-
mortal vella parla llatina. El poeta
que assoleix aix�, t� La gl�ria ra�f
gran de la terra. I En Mistral haur�
guanyat per a l'immortalitat l'�nima
de la Proven�a. Haur� estat la gests]
rom�ntica del darrer dels cl�ssics.

ALEXANDRE PLANA'

Govern civil

Conferencies!

El capit� general senyor Villar � VUlat�
ha conferenciat amb el governador dvft

Tamb� *ha parlat amb el governador
sobre el plet dels farmac�utics i la mutua-
litat obrera, el rector daquesta Universi-
tat senyor Carulla.

Descans dominical

Per infraccions de la llei del descans
dominical, ahir es feren 486 denuncio*

Et senyor Besada
A les 9 d ahir al maU marx� cap* Ma-

drid 1 ex-ministre conservador senyor Gon-
s�lez Besada.

A l estaci� el dospediren algunes perso-
nalitats 1 varis amics particulars.

El governador civil i el senyor Mun-
tadas, l acompanyaren fins a Sant Vicens,
Tornaren a migdia.

El viatge del governador

Kl governador repet� anit que aquests
setmana aniria a u eapitt d Espany� �
1 objecte d'assistir a lanundada reuni�
de les majories parlamentaries.

Tornar� un cop acabada la seva missi�
per a romandre a Barcelona ona llarga
temporada, encara

AL Llevar-n�s ens hem trobat amb si
cel tot ennuvolat, per� ennuvolat da-
quella fais� que a nosaltres, els Bar-
celonins, ja no'ns enganya f fa que no's
prenguem la mol�stia d agafar el paraig�es
ni d'inquibir-nos dintre 1 impermeable.

Hem anat a c�'l barber i al sortir-ne
ens hem trobat amb que mar�, .avui bro-
mista, ens empaitava com un fadr� de
perruqueria disparant un immens poiverlt-
xador i redxant-nos amb gotetes finfsslmes.
Les flors de la Rambla han agra�t la fi-
nesa rejovenint-se i prenent altra volta
els seus mes esclatants colors. Els po-
rucs i prudents, que havien sortit amb pa-
raig�es, han somrigut f els han obert

A la tarde ha seguit el mateix temps
dd mat�, sense ombre humida, sense sol
calent Dia suau, suau amb �n cd per
abrigar-lo com una pell de Chinchilla.

� � � �

EN Santiago VLnarddi es plany per
haver escrit nosaltres, no �sser lo pit-
jor que alg� compari al Bdmontt
amb Santa Teresa, sin� que qui ho fa no
hagi Llegit a la monja de l'�nima l la vo-
luntat enceses. I En Vwardeli s'hi torna,
i Qu� diria d redactor dels ecos d'El.
POBLE d'un periodista que dt�s sempre,
inadequadament a RabeLa�sT

Dir�em, estimat amic, qnel nom de Rabe-
lais d�u �sser sempre beneit i lloat entro
nosaltres aprofitant totes Les Imaginables
ocasions, a condici� de que la cita dd s�u
nom sigui feta amb cura f respecte. Per-
qu� conten que un dia � en la redacdtf
�N'El Dia Grafico�, d seu director revisava
�ell I�l'article d'un redactor en d qnai
saludia al doctor Pangloss. i d director,
displicent digu�:

�El doctor Pangloss... (Ara, aquest noi,
ens vol fer creure que ha llegit a RabeuUsI

Amic Vinardell: Hem declarat la guerra
a tota flamenqueria i no �s cosa d'escome-
tre a la turba cridanera I embrut�da, obli-
dant als escriptors capa�os de posar les
toques de Teresa de Cepeda en les mani
dd Belmonte, per a que amb elles toreja.

w�a]r

U   �   NUNCIAMOS  a   nuestros   lectores
/V   que   nuestro   redactor   correspon-

XJt sal de Londres mlster Harry
Doggerd, ha reclbido el encargo...*.
Aquest enc�rreg de �El Dia Graftco*
� perd�, perd�, per la nostra tnsistenr
cia amb aquest diari�es ei de rec�rrer
tfC/lster i celebrar intervius amb �es al-
tes figures de I afer irland�s.

Aqu� de I'interrupd� aquella de �Lale-
-gr�a que passa�:

-Bolal.

Mr. Harry Doggeret �s senzillament d
nostre vdl i estimat amic Xammar L'Eu-
geni Xammar, d qual no tindr� necessitat
de moures de casa seva, per a rec�rrer �
tall de De Ma�stre, i qu� l'Ulster i l'Ir-
landa l tot l imperi brit�nic, des del Cana-
d�, a l'�ndia, conversant amb et rei Jortn,
Asquith, Balfour, Carson, Redmon, dipu-
tats, oficials, sufragets, pastors, germa-
nes de l'Ex�rcit de Salvad�, recrutadors de
soldats, i algun veli fenia que trobar�
en algun bar do Whitechapd.

a-|-^ERQUE no hem de donar les noo-
A y* tres conferencies, llegir les nostres
VjA. escriptures en catal� per les terres
de la pen�nsulat�ens preguntava I altre
dia un amic�Tot preconitzant aix�, ens
mostrava un diari de Badajoz�oh Badajozl
�en d qual, parlant de la conferencia ds
En �Xenlus� a l'Ateneu de Madrid, on
articulista dlserlava sobre la conveni�ncia
de que els grans pobles hisp�nics es pro-
du�ssin, f�ra d ells, en la seva llengua,
mitjan�ant un esfor� de tots per a enten-
dre ns. L'amic, presentava un exemple, st
de donya Em�lia Pardo Baz�n, convidada �
donar conferendes liter�ries en l'universi-
tat de Lisboa, conferencies que no cal
dir, seran en castell�.

Davant nostre tenim un petit llibre �Tos
portugu�s, l'August Ca s� miro: �A CatalO-
nha�. Aquest escriptor canta, en d s�u
poema, la nostra p�tria, tant entrany-
blement com un catalanista. B� estar� fa-
miliaritzat amb la nostra llengua t podr�
escoltar una dlsertad� en catal�. Com
ell, n'hl hauran altres homes de lletres,
es produ�s una polaritzaci� filol�gica en-
tre ds ires grans idiomes peninsulars, d
g�lleg-portugu�s, d castell� i d catal�,
l'extensi� ideol�gica 1 liter�ria, tno
possible, sense sotmetre, la paraula
pont�nia a la refor�ada tradued�, que pot
desvirtuar-la i que gaire b� sempre
vetx per a esbravar d mot vital ?

En Ribera i Rovira, ens serveix ea
mateix llibre una versi� catalana Els
sos portuguesos, tenen en la prosa <TEa
Ribera i Rovira un ritme d'una tant brava
cordialitat que accentua m�s encaro aj
fervor dd poeta.

Tot d poema �s com una lletania
dre�ada a Catalunya Escolteu algunes
dons:

�Catalunya I Cap a tu corren les i�
calmes del mar de Greda I tia. amples
vents dd Pireu, i la m�stica orad� dol
Desert.. En les �nimes, com en nosaltres,
p�tria germana, s'hi fon la terra 1 el Cdl

ment com  la  nostra  deeaa,  la  Saudade,
rAnyoran�a,   oh   germana:�assedegament,
record, pregaria...
�     *..      ��*      ....

Catalunya immortal I Un dia duies grt-
Hons als punys i jo tamb� n'hl duia... V�-
rem vlurer, allavors, hores supremes ple-
gats. 1 v�rem v�ncer al cap de avall, car
�s   v�ncer   lluitar   braumentl...

Catalunya 1�Camoes quan  va cantar  la

�L�ria del� meus Avis-her�lcs de la sana
ds quals jo en pervinc, ben cert que hi
va pensar en tu. Germana; sabia la teva
historia, d tenia un Amor semblant al que
floreix en mil�.

Pedagogia social

Ahir l'editor don Miquel Parera reu-
n� a uns quants periodistes � escriptors
per a celebrar els �xits de)lesf>bres de
En Mardens que ell edita, i parlar-los
dels plans que t� en projecte, encami-
nats iots a realitzar una acci� cultural.
estimulant i dnaltidora damunt del nos-
tre poble La reuni� tingu� lloc a la
Malson Dor�e i el pretext, adem�s del
m�s amunt exposat, era un banquet que
fon ofert als reunits ,

Aquests eren els senyors Eusebi Co-
rominas. Josep Roca i Roca, M. S. Oli-
ver. P�rez Carrasco, Santiago Vinar-
de�. Rom� Jori, E. Biaz Reig Rodr�-
guez Codol�. Lisbona, Brugada, Dal-
mases .Figuerola, Costa Deu, Ametlla i
algun  altre  que sentim  no  recordar.

El dinar, presidit per l'anfitri� i per
l'Oliver i En Corominas, transcorre-
gu� amb la major animaci�. Despr�s
dels postres. En Parera, en forma ds
conversa amical, vingu� a dir lo se-
g�ent:

Aquest petit obsequi �s en primer lloc
per a festejar l'exit relatiu de les obres
d'En Marcien, per al qual tant m'ha
ajudat La premsa. Em proposo donar a
con�ixer tota La filosofia de l'escriptor
ianki, per a lo qual tinc |un contracta
firmat per a la traducci� dels seus vint
llibres.                                                 t

Amb els beneficis que aquestes e-
dicions me puguin donar, vull estendr�
l'empresa que m proposo dur a terme
d'educar la voluntat de fer ciutadans,
de crear en els nostres compatriotes.
les virtuts dd civisme, fe (en si mateixos
t amor al treball., en tot lo frae'ra si-
gni possible Tinc ja en preparaci�
un primer llibre d'una nova Biblioteca,
en que's complementen i glosen les teo-
ries mardemanes. Aquest primer lli-
bre ser� un extret d'una obra d'En Paul
Doumer .

Amb tots els ingressos que aix� pugui
proporocionarv penso obrir un concurs
amb premis vauosos per a obtenir una
�Cartilla� per a les escoles, destinada
a formar el car�cter, la voluntat (i La
moralitat dds nens espanyols. Aques-
ta �Cartilla� deuria repartir-se gratu�-
tament en centenars de milers d'e-
xemplars, per a que arrivessin a tot-
hom. } cada any deuria Jfer-se'n una
distribuci�, dirigida, vigilada i sostin-
guda per un Patronat de personalitats
nlantropes i altruistes.

Abans d'aquest concurs s'hauran pu-
blicat bastants exemplars d'una i al-
tra Biblioteca, que hauran de consultar
tots sis que aspirin a �sser concursants,
per treure'n idees i impresions^de ma�
nera que amb aquesta principis recon-
fortadors i estimulants s'haur� aixopal
per dir-ho aix�., l'ambient espanyol, d*
lo qual ne sortir� una veritable modi-
ficaci� en l'opini� espanyola.

El senyor Parera demostr� despr�s
amb fets l'tltruisme de la seva obra
entregant al president de l'Associacic]
de la Premsa la quantitat �Je 380 pts..
import d els beneficis d'una de les seves
darreres edicions, amb dest� a establi-
ments de benefic�ncia infantils.

Els reunits, per boca principalmenl
dels senyors Corominas i Oliver, de-
mostraren la seva conformitat amb Lg
obra del senyor Parera que enprinci*!
j� tots promet�rem ajudar. Feren u\
a mateixa observacions do detall, tetu
dents a periflar l'empresa del senyal
Parera, digna dd m�s gran �xit J d�|
que'l poble hi respon ?ui amb entusissM
me                                                   (

Al 'despedir-se'ls comensals del saji
nyor Parera ,se feren vota per fa qrjA
una obra de tanta trascendencla BOdaJ
trobi en tothom la cooperaci� 1 TausV
sili que's mereix.

Dr. Serrallach \TLiHHiSi.

Consulta econ�mica, de 7 a 9, jovellaaos, n,* 9.

Anima pariona, igual assedegament
somni que sentir-lo no m�s�no m�s sentir-
lo�agermana! V�, cantem-lo I Entre la Ma-
re de D�u i la Venus de Miio, mitre Apol I
Jes�s,  Poetes,  anem a  cantar, s  pregar!

�     �     -     -     �     -    1     1: . �     � '  ,

Terra d'En Maragall 1 d'Ausslas March!
La divinitat 1 a veig florir en els teus camps
�-divines  messesl�i en  les  �nimes!  TaV

La Pol�tica

Militarisme

Ba IKversos Estats d'Europa s'has)
produ�t en els darrers temps casos
que demostren l'existenda del perill
militarista, cada vegada m�s gros. Hf
ha, per part de certs dements, unal
tend�ncia a fer sortir l'ex�rdt de l'es�
fera que li pertany per a fer-lo entral
en l'esfera pol�tica.

Un exemple d'aix� est� en si cas
Oda militars alemanys de Saverne.
que produ� �m tot l'imperi germanis
una grossa emoci�.

Un altre exemple el tenim en el csBJ
dd general angl�s Gough i  companys�.

I un altre exemple ens l'ofereix l'e�
abrupte del general espanyol Buc-
�Ma*

El coroneu van Reutter el general
Gough t el general Burguete s�n simp�
tomes d'un estat d'esperit que �s una
greu knena�a per a la democr�cia |
per al poder civil. Es prec�s, aqu� com
a fura d'aqu�, que'l posi remei a a>
queat maJL

? TT
INFORMACI�

Definitivament ven�uts els obstacles
que s'havien presentat ;el Miting d'A-
firmaci� Catalanista qual organitzaci�
te j� 'anunciada l'Uni� Catalanista sa
celebrar� el diumenge vinent dia 5
d'abril a dos quarts d onze en �punt del
mati en el Teatre �Sala Imp

1