Poble català, El. Any 12, Núm. 3818 [3816] (8 set. 1915)

              � kPOBieCffiWA

Directori   X.   TiTman a    �

REDACCI�   ADMINISTRACI�
EST, 16-TEL�FON 2298

ANY XII.   N�M.   3816 -  -   BARCELONA,   DIMECRES,   8 DE SETEM3RE OE  1915 -  -  UN N�M.   5 C�NTIMS

IMPREMTA I ESTEREOTIPIA
EST, IS. TEL�FON 2298

EL GOVERN REORGANITZADOR

^^v*s^^

Unbot� d e mostra

La Pol�tica

�MMBM^HMa^MMMHMWi^

XBlai ropu'tolioaii� dol
Dte.   �A�s   Sniit  I,��l'�

Fer la Comissi� organitzadora de les
forces republicanes del Dte. electoral do
Sant Feliu del Llobregat, ha sigut convo-
cada una reuni� de totes les representa-
cions dels elements nacionalistes i radi-
cals del Dte .

En aquesta reuni� que's celebrar� el vi-
nent   dia   12   a   les  3   de la tarde en el
Centre   �El   Progreso�   de   Martorell,   es
�S^rt&SES Zi�irtSZ�  ZeT^^1^^^1^1^^^^^ ia-organTtzaci�/lo  qual no ha  **�*� donaria  -hej�^onjunU

�  dem�crates ' sigut  obstacle per  a no  compLr lo o       |d ��?
selecci� a la   9.uan passaren les circumstancies. Ai:
,; No habr� algun diputado que en el resoluts, oblidant-se de tot, com si fossin inversa. Combat�m-la talment

tant.  No  podr�em anar en lloc amb els   pot prescindir de constituir un moviment

nostres ideals i amb les nostres quimeres,   colectiu, deu haver de dirigir l'acci� cons-

sense el testimoni dels martres escollits,   tructora de la seva preparaci� per a dis-

Un dia ens encararem emb la Franca i li   Dosar els destins de l'Humanitat tal com

direm: �No't pots desentendre de nosal-  li pertanyen a aixamparl l'horitz� de l'es-

tres. Hem sigut al teu costat; hem sofert  perit de l'home, de l'individu, bo i fent-lo

sofert  les teves  penes;  t'hem pagat els   �til per a la colect�vitat, aix� �s: capa� de

deures que com a homes lliures contr�iem  fer-se  el propi c am� i conscient en dur.

amb t�, i t'hem donat la sang divina de   una vida digna de l'home i del ciutad�,

excelsos germans nostres. No't parlem de      La democr�cia constructiva deu haver

en Joffre, ni d'en Pau, ni d'en Foch, que   de fer el dem�crata conscient, que no co-

aquests ja els coneixes, perqu� en les ho-?  neix m�s riquesa  que la vida, saturada

las y C�maras de Comercio, para dotar el foc,   i que, �dhuc  tenint  acc�s  a lo  i eia nascuda o  formada  per dem�crates' sigut obstacle per a no compLr lo

�i passaren les circumstancies. Ai
sit precisament en la vaga d fer
I ns,   en  la t�xtil  de  Catalunya, en la d

los presupuestos  de la naci�n.

m�s enlairat del pensament hum�, anaven' aix�s,  �s una gripia  o una

F. PINEDA I VERDAGUER

Congreso saque a relucir este caprichoso   T^L�^�^U ^T�  ^ A *

,    ,          ,                  .        � >j      ,   deixar per t� la vida de la carn i de l'es-,

gasto  de �.ooo duros,  que ha terudo d  perit. Es aix� lo meritori, �s aix� lo que | mai i viu dins l'�sser de l'individu,

senor Min�stro de Marina?                          no  haur�s d'oblidar mai t�, Fran�a ad-

.jEsos  espejos y esas repisas, no  pu-  mirable, mestressa dels nostres entusias-

dieron colocarse en d Arsenal de la Ca-, "��* �*^0*��0?i *     ,a   it

...        ,            i    En Ferr�s, en terres del nort de Fran-

rraca,sineligravamendelos6.oooduro6?�.�a;  ^  j^^ p^ Catalunya.  No estan

,                                                      sobtil el nexe que lliga aquests ideals que

No  S esgargamelll   el   confrare, j tots no'l podem veure. Per algun motiu

que  encara   que hi hagi qui en el clar�ssim unim nosaltres al dictat de na-

Congr�s cridi fort contra ei desga-! �"flisteV'�?nor a T66 les* humajles m'

vuu^w^m wm.uuui.wuws bertats. Tant com la nostra sort ens
vell que regna en determinats de-j interessa la sort de Serbia, la sort de Po-
partaments ministerials, COm han lonia, la sort de B�lgica el triomf de la
nrwat Ha rAllmi ati I� i�Tn�ltim9lideolo^a radicalmit reformadora que a
P�              I          ,   Q.        V^   }]    * l'Anglaterra  i a Fran�a  va  guanyant  d

r dem�crates ' sigui ui�wuC p� � ^ rTTT �; x TT� pobles, lo qual de lograr-se com eeperem,
selecci� ala quan passaren 1� ^f^^HSdi�ad U supremacia a que^tenen
: com l'aristo-l succe�t precisament en la vaga d ferrovia- �s^        r^i ^jprc             ^h^ ^

Preparant les r�ioia�is

hls miners, els ferrovia-
ris, eis marins i els t�xtils

La informalitat dels governs ensesr-
ladons   amb   els   obrers   �s   causa  de la
. reproducci� de molts dels conflictes qu
Si b�  �S  veritat  que les Corts      No es tolerable ba,o ning�n conceptQ ,^3 d'esglai, ells, catalans com nosaltres,  per tots els poders  de Pamor, de joia i j podrien evitar-se si aquells complissin d -

,�     fln   tancades ___diuen   els l�lue & despilfarre as� el dinero, cuando  eren el centre de la constel-lad� de leS, d'admirad�  que'l facin noble i fal��.       | gudament els seus compromisos. Probat

conimu�"                �'ar.n   frahalla  tanto se apremia y tanto se esprime al teves  esperances.  Parlem  d'aquells   que, |     Hi ha dem�crata que �s dem�crata, o' est� en vans fets que   Is Governs   sols

ministeria S � 61 govern ^re�au" industria, a, comerciante con contri- Per �sser an�nims, necessitaven major ab- m�s ben dit, es titula dem�crata perqu� han at�s les aspiracions dels obrers en
de ferm en reorganitzar 1 exercit Kiir.rtnM /mri�ips<.� A�h �t\y,A^AeH1 ^M�. negaci� per a immoiar-se, d'aqueds que's la seva idiosincracia externa no li per- moments dif�cils, en els quals pesava la
i la marina, en procurar fonts de
tieball i dels departaments de Fo-
ment i Hienda surten cada dia
noves iniciatives per aturar l'en-
cariment dels queviures i la crisi
^e la fam que s'apropa a grans
gambades. Hem de suposar donats
els antecedents que informen la
gesti� ministerial, que'l govern
idoni aquest cop tamb� far� tard
malgrat aquest seguissi de Con-
sells de Ministres�de tres series
cada un, per aral�que aquests
dies s'estan celebran per distreure
a la galaria i contar-se els consce-
llers impressions de l'estiueig que
toca j�, oh, disortl al seu terme.

I diem aix�, per que no creiem
que d'aquestes reunions dels con-
cellers ne surti res pr�ctic i bene-
fici�s per al pa�s. Sots la capa de
la reorganitzaci�  del ex�rcit i de
la marina per a salvaguardar la
dexadesa en que s'ha tingut sempre
l'anomenada defensa nacional se
ajornar� un cop m�s la reobertu-
ra del Parlament.   D'aqu� v� el
misteri radical que'l govern rodeja
aquest asumpte a fi de que ning�
esclafi a rure pensant en lo impo-
ssible que �s que'Is senyors Dato i
comparsa   reorganitzin   en  serio
r�s. I si per mostra manca un bo-
t�com vulgarment se diu�aqu�
ve el qu'ens ofereix�revelant-nos
un aspecte d'aquesta   misteriosa
reorganitzaci�,�el nostre confrare
La Correspond�ncia  de San Fer-
nando:

etapa   parlamentaria  en   Rod�s  i poder  i per l'adaptad� d'un  m�s  recte

en Maci�, l'un discutint l'acci� al
Marroc i l'altre el presupost de
Marina, no's posar� cura a la dis-
bauxa perqu� el mal v� de lluny,
l'arbre es tot un corc i els seus
fruits for�osament han d'�sser
com el que senyala el diari esmen-
tat.

Les campanyes de premsa i de
miting ja no hi valen. Els gover-
nants s'en riuen d aquestes propa-
gandes per aixecar l'esperit p�blic

sentit de just�cia va posant en primer ter-
me l'abolid� de tot privilegi en favor de
l'individu i de la colect�vitat. Es aix� que
Catalunya i els catalans podem enrobustir
les nostres esperances ajudant a la mort
o a l'afebliment dd poder absorvent, lli-
gant-nos a la lliure Europa, a l'Europa
prepotent que ha d'eixir m�s forta i m�s
viril despr�s d'aquesta Jluita formidable.
En Ferr�s Costa i tots els que com
ell han anat a la guerra a �sser material
inconscient, mentres s'acomplia el prefaci
de la gran solemnitat redemptora, a l'hora
del c�non, seran els sacerdots ungits que
hauran de dir quins han d'�sser els resul-
tats d'aquest gran sacrifici. Nosaltres pres-

tan deprimit per   les   desventures; sentim l'hora cr�tica de les resolucions fi
que l'amaren de dolor davant la l^^LT^ Hcarlcters com dd'e,n

!*               ,         ,                  i             �        i Ferres  Costa han  d'actuar mostrant als

bancarrota qu espera a les nacions ; homes  la magnitut  de l'esfor� fet per a

(vDe Cartagena Ueg� ayer a este Arse-
nal el crucero �Reina Regente�.

Desde este Apojstadero redbi� orden
del Sr. Miniitro de Marina, de zarpar
para Cartagena, con el obgeto de que se
colocasen en los camarotes en donde alo
;ar�n los caballeros guardias marinas, u-
nos  espejos  y unas  repisas de caoba.

Solo en carb�n y mat�ria� lubricado-
ras, en su viaje de ida y vuelta ha gasta-
do  el  �Reina   Regente�,  30.000 pesetas.

Es decir, que por no querer d Minis-
tro de Marina, que en d Arsenal de la
Carraca, se le colocaran al �Reina Re-
gente� unos" espejos y unas repisas, ha
tenido que pagar el pafs, o mejor dicho,
el contribuyente espafiol, la friolera de
6.000 duro3.

ib�riques malmenades per un Es
tat xorc i corromput, quines �n-
sies ab-orven ofeguen tots els
batecs deslliuradors i aniquilen
totes les energies del poble. Es
prec�s deixar de banda verbals-
mes est�rils per a procedir com a
homes dignes dels drets de ciuta-
dania que sapigueren conquerir
ardidament, escombrant per sem-
pre m�s de la governaci� de l'Es-
tat a tot aquest aixam de politicas-
tres que a l'ombra del novell torn
pacific, pasturen la seva impot�n-
cia i el seu mediocre estatisme,
befant-se dels anhels regeneradors
del poble com si aquest no tingu�s
dret o vida ni al respecte als seus
drets m�s sagrats com son els de
la llibertat i del seu millorament,
cada dia m�s allunyat aquest i
m�s restringit aquell, per a no en

que flor�s lliurement el que retenien al
fons de la condencia llur. Hi ser� en
aquests instants a Catalunya ? Haurem d�
anyorar aleshores la figura humil i a l'en-
semps gloriosa d'en Pere Ferr�s Costa?

M. SERRA I MORET

Xa democr�cia
de pensament
constructiu

En el despatx dd �Ruskin Hall�, de
Oxford, conta en Filon que hi ha una ca-
ricatura, for�a simb�lica, que representa
a l'human�ssim autor de �Les Pedres de
Ven�cia�, fent de l'ofici de pe� i cons-
truint-se el propi cam� per on t� de passar,
per a anar-se'n cap a assolir la Hnalitat
cobejada. Fou hermosa la pensada dels
deixebles d'en Ruskin de col-locar aital
caricatura en dit casal de la cultura �tico-
social de la democrada d'Oxford.  Fou

marins i amb les aspiracions dels minai-
nor-!reS   respecte al  C�dig  qu    garantit* ds
seus drets i vides.

Sols la for�a que crea la organitzaci�
�s la que's respecta, puix de lo contra-
ri, n oimporta a les autoritats concu,car
lleis obreres ni deixar de banda els seus
compromisos. jA qui, doncs, hauran de
culpar quan els obrers, befats, plantegin
novament els seus problem s ? <; De qui
ser� la responsabilitat si, tps d'aguantar
mansament, es llencen p 1 carrer del mig ?
I No signifiquen aquestes informalitats una
provocaci� i una invitaci� al desordre i
l Per qu� han d'extranyar-se despr�s,quan
sorgeixen, agreuxades, les q�estions ?

Per aix� fan b� ds obrers que poden
aprofitar les circumstancies actuals, crea-
des per la guerra europea, en reclamar
les millores tantes vegades ofertes.

I no's tregui a relluir d Crist dd pa-
triotisme, que sols s'aplica als obrers, men-
tres els capitalistes guarden son diner,
i els agiotistes, acaparadors i dem�s mer-
caders obtenen majors rendiments apro-
fitant-se de l'estat de necessitat que crea
la  lluita actual.

Mai se'ls ha presentat als obrers mi-
naires,   als  t�xtils,  als  marins, als ferro

IDEARI

LLIBRE D'ESTAMPES

3C3CXV
LA SUOR DEL FRONT

E

L sol cau terrible sobre el camp ufa-
n�s dd bon blat. L'Aleix amb la

fals al puny va segant amb da-| viaris ocasi� com l'actual per a alcan�ar
lit tanta hermosura. El valent segador les m�nimes millores formulades i ofer-
aixeca la seva  silueta altiva i el blat va.*� tant<;s  vegades  durant  molt temps.

.   �      ,                        ; Per que no  han d aprofitar-Ies ?

caient als seus peus 1 ell est� content com j    & no ho fan ar�lj ja p^^ ^pe^,. ^

si hagu�s  lliurat  una gran batalla. Des minaires  a que passin  governs i legisla-

d'abans d'aixecar-se d dia que est� aix� tures sense conseguir el C�dig miner,.per 1 crip^i� don� "un'��quit'en pocs moments de

i ara el sol est� a punt depondre's en la  a continuar les cat�strofes en les mines, I tI,.0 pestes   que seran entregades pj

....          ,    j    �         ,    �  1 els marins, 1 els ferroviaris 1 els t�xtils'

tarde  quieta.  Al  lluny  s'endavma,  plena   que nQ vem�n ^ ^^ anys realilzadee

de  cobejances,   l'ombra  profonda   de  la

pel s�u nombre i pels
ments amb que conten.

X� ai    r n dioal m

Aquesta nit a les nou a la Fraternitat
Republicana del Poble Sec s'hi celebrar�
un miting de �Pro-Cultura� en el que
hi parlaran els professors Miiaya, Vega,
i March, Juncal i l'advocat senyor Puig
d'Asprer.

Presidir� l'acte d diputat per Barcelona
senyor Giner de los R�os.

�Per a dem� dijous han sigut convo
ats tots els individus que formen el Co-
mit� de Joventuts radicals i els reda. tors
iel peri�dic �Revoluci�n� per a tractar
d'un assumpte d emolta import�ncia.

Atentament invitats per la junta direc-
tiva, assistirem el diumenge a la nit a la
festa inaugural de la secci� recreativa del
Centre Republic� Radical del districte se-
t� (Fran�a Xica).

Aquesta consistia en un ball d'orques-
tra que result� en gran manera esilndit,
o mateix pel n�mero q,ie per la t�i .tinci�
lels asistents.

Per l'elegant i espai�s sal� del Cen-
tre era impossible donar-hi un pas, tanta
31a la concorrencia, la qual emple� en
abund�ncia gran quantitat 'de confetti i
:erpentines, que donaren una atractiva i
escaienta nota de color a l'acte.

Entre varis assistents s'inici� l'idea de

fer   una  recapta   a   favor   del  radical en

Marian Avin�, pres amb motiu dels euc-

esso6 del Camp d'en Grassot, q' i :a sus-

fag�^a  on  llisquen   les  fonts   fresques 1
on se cullen aquelles  maduixes saboro-

ses   aspiracions.

Per aix� ens sembla admirable la invi-
tad� a  aquesta  preparaci�,  que en rao-

ses amagades entre l'herba  verda de la!^? a/tic!e fa Hntel-ligent secretari del

0           .,                      , . .   , .        S-ndicat miner ast ra, comnany Lancza,

prada que convida a ageure's-ni 1 deixar,i el proposit dels ferroviaris � segurament

hermosa, perqu� alhora que condensa en
i una visi� l'obra del mestre�fer-se cada

torpir (I) la tasca (II) reorganitza- > ^ d propi cami_^Ua p^ ^ cor del

dora   (?)   del  govern   conservador I que la contempla, bo i donant-li la formu-

idoni.

La Catalunya heroica

En Ferris Costa

Aquells  que no han sabut compendre
t-!aara' *a  Coiru>lexitat  del problema ca-
que'ns  acompanyin  un  moment  a

v� el cataclisme, s'enc�n la gran foguera
i en Ferr�s n ovacila. Sab d'on ha sortit
i on va. �cEl lloc dels antimilitaristes, �s
a l'ex�rcit franc�s�, diu ell. I en Ferr�s ��? ,totes ^.accions dels moviments que

la justa per medi de la qual, les democra-
des modernes, obtindran sa depurad�, son
ennobliment: la seva regenerad�.

Una colect�vitat es aix� que �s, aix�
que la fa �sser, r 1 un dels que formen
el conjunt d'indi, .us que la composen,
car l'individu fa la colect�vitat.

A   Catalunya  �s  freq�uent�ssim  veure

s'ajunta  a l'ex�rdt,   va  a la guerra i a

s'hi desenrotllen, tenen com preocupaci�

tal�

la guerra mor, aven�ant, tal com ell ha- �lc!i> l* de crear una for�a colectiva 1
via de morir, aven�ant, en una jornada P** medl f* JTa ,<�ual resoIdre una f^a!\tat
gloriosa i trista per a la Fran�a, car quan programada. I es per aix� que a Catalu-
en Ferr�s va caure, ja no quedaven en la n7a � frequent�ssim, massa frequent�s-
divisi� ni quefes ni oficials.                          �". \haver de contemplar darrera un cs-

�,.        ,                    � ^        ,,       t,     ,    ' deveniment que havia enceses esperances,

Tinc davant meu lletres d'en  Ferr�s   Ia  �escom^sid6>  el  can6anci  ffa  mail
"irerrogar la tomba  oberta  d'en  Ferr�s; escrites pocs dies abans de monr. �Tant fian�a
�"0sta- Q�e li preguntin per qu� ha mort,  mateix fora ben trist romandre per sem-|       .  '    ,    .     ,     ,

P<* qu� aquella joventut brUiant, en pld pre m�s en aquestes terres estrangers 1� Altal derla &, afr�sa. La pretensi� de
�a possessi� de tots els dons terrenals, M�s avall deia que tenia la convicci� de <l� una volta feta una colect�vitat, no-
5* estat oferta generosament a la causa tomar. Tot va acabar-se en un instant, m�s cal emmenar-la conjuntament capa
Jaltres homes i d'altres pobles, per dL � Es un dolor cruent pensar que una m�sera a f� determinada, es la n^ insensata de
J fl!1 d'aquesta terra desvalguda, que de- bala apaga de sobte tots els neguits, totes �� Pretensions. Cerquem l'mdividu. El tro-
mana el cor i el sacrifici de tots els seus 'les espWtnces. A m�s d'aquest tresor que J�^Vf 5i Tlff � ,amb T** ^ n�"

�s motiu d'una vida, en Ferr�s Costa va bles. Enforhm-lo, fem li agafar confian�a
oferir a la noble Fran�a la torturadora �f s*1�^1* P5r a We a�x�,en Pugui tin-
recansa de deixar les seves cendres lluny ,dre als+ altr^ . mostrem-li el sender� que
de tot amor, eternalment confoses amb ^T ent.re�g de cornols perdedors enca-

Jo l'havia conegut a en Ferr�s Costa.
.� vareig con�ixer quan encara en sos
"'is petits i violents s'hi llegia la sorpre-j

ta � Va "da socia1' (lue e11' ^ 6a fan'
<�sia de pastoret solitari, l'havia imagi-
Kinat bella i digna, i quan encara en son
si�r �f "^ s'hi descobria l'insaciable de-
cif d,e "uita, l'afany d'aventures, l'ambi-
ae saturar el seu delicat esperit en
l'�n" * dels m�s alt�ssims ideals. Amb
chmf �?1' com TOts ds que 6'eniairen
de f - humil> Per ell no hi havia lastre
taiPifT13' ni �r^u11 de posid�, ni nos-
de tnt e,terrer- Era de Catalunya i era

Per� L? m6n- VoUa �sser el que era,
de toVOl�a,fvlure enfortit pel coneixement
judiri \ a temr Ia seguretat qu d seu
de la ^ rCCte' '.�:ol�a fruir de la visi�

millorsP^aH1,la85,I�Cada P" la visi� dels
I   A     U}huts dels  altres   pobles

despr�f1*!.!3 d'haver correSTut l'Europa
la Wda /,have.r .ta6tat les subtileses de
Perill �- P^^egiats, quan passava el
�^MI de caure en la incertitut i d caos�

les d'una massa an�nima que, en la ple-
nitut d'una civilitzad�, es delmava per
a purificar-la i fixar-la sobre fonaments
indestructibles.

A nosaltres encara ens queda �nima
per a admirar el sacrifici del nostre com-
pany. Mentres ell reposa, els nostres sen-
tits s�n Bants i conserven, encara, l'im-
pressi� del contacte amb l'heroi. El nos-
tre pensament corre atret per les rique-
ses de la vida i sempre toma al record
del sacrificat, d'aqudl que ja no �s, que
ja no pensa, que ja no espera, que ha
ocupat el nostre lloc i ha renunciat a tot
el que nosaltres posse�m per a que podem
gaudir en pau aix� de que ell s'ha privat
per a sempre.

Enlairem la nostra pensa per a pensar
dignament en el company perdut. En Fe-
rr�s havia eixit de * � rastres rengleres i
era, en certa manera, el nostre repreSen-

rrera l'home cap al propi perfecdonament
ennoblidor de l'esperit. Llavors l'indivi-
du ser� fort, ser� confiat, ser� noble. I
amb aquest individu aix� depurat, aix� re-
generat, bastim amb el normal espai de
temps que tal evoluci� reclama, la colec-
t�vitat forta, serena i digna dels triomfs
que's proposa. No'ns deixem esperonar ni
conduir per l'impaci�ncia, que �mpadencia
�s anormalitat. Les colectivitate les ac-
cions colectives nascudes de l'impacien-
da i que obren a impuls de l'impacienda
no poden res. S�n un munt d'aspiracions
contradict�ries ajuntades per un sentimen-
talisme momentani. Pas6at el sentimenta-
lisme, passada la durada del conglutu�-
ment; v� el cansanci al darrera i ies topa-
des intesnne6, Is p�rdua del respecte mu

volar les hores en dol� oblit de tot. Per�
l'Aleix no's ddxa dominar per la pode-
rosa temptad� i va segant, segant, sota
la calor implacable del sol de juny que
declina lentament amb una pauesa mages-
t�tica.

Veu's aqu �com a l'acabament de la
tercera estampa del nostre bonic Llibre
d'Estampes, trobem al noi abandonat, a
l'Aleix, fet un verdader segador. El pare
de la Rosa est� molt content d'ell. Juga
amb els germans petits i cada tarde, per
la dol�or de l'hora encantada, se'n v�
a passeig amb la Rosa. Caminen tots dos
amb les mans tendrament hunides com
el dia que's vame con�ixer � formen bells
progectes per dem�.

�Quan sigui ben gran i s�piga for�a
de treballar, ens casarem tots dos, em
voldr�s ?

Ella inclina la testa, les galtes se li
tomen molt roges i murmura amb veu
molt baixa, gaireb� a l'orella:

�S�, et voldr�.

�De  bon  grat?

�De  bon grat...

�Jo t'estimo  molt,   Rosa....

�Jo  tamb�,  Aleix...

Ara el valent segador pensa totes aques-
tes coses segant alegrement el bon blat
de la collita. Les gotes de suor amarga
rellisquen del seu front i el per aix� no's
d�na. La Rosa ve, li porta el menjar
molt  enamorada.

�No vols reposar gens?

�Vui acabar de segar aquest tro�.

�Espera dem�...

�No, ha d"�sser avui, vui que el teu
pare estigui content de mi...

�Deixa que t'aixugui el front...

I dlo�ament la bona amiga li va aixu-
gant l'amarga suor del seu front. Ell 11a-
vores se sent m�s content de treballar i
es posa a la feina amb m�s dalit.

L'AMIC

CAN�ONER

digne president del Centre senyor Ea re-
ra a la comissi� del festival pro-Arin�que's
celebrar� un dia d'aquests.

Ua molt bon comen� per a Ps tasques
de la secci� recreativa fou la festa del
diumenge, quin �xit �s de desitjar que
persisteixi, amb lo qual e'acreditar� I im-
port�ncia que ja t� adquirida, no obstant
el poc temps de la seva fundaci� el Centre
Republic�  Radical dd districte VII.

XClw oet'tstlsixa.lc�tnaa

La Joventut Catalanista �Els Nets dels
Almog�vers� exposar� la placa de'i:a-
da �Als Martres An�nims de 1914� que'9
descubrir�, en el Fossar de les Mor� es,
el diumenge dia 12 del corrent, a les
10 del mati en els aparadors de la casa
G. Cuspinera, Ferran, 51, durant la pre-
;cnt setmana.

En diferents Joventuts adherides a la
U. C. hi ha el prop�sit de celebrar actes
en commemoraci� de l'onze de setei bre.

Per part d'algunes s'estan fent actives
gestions per a reduir-lo6 tots en un gran
miting.

I    Per  lo tant  no  pot dir-se del cert si
encara es far� l'anunciat al Casal del Cia-
cm.uuisuun.ic31                                             tricte IV.

La  for�a num�rica  dels t�xtils,  unina

els desitj�s dels marins i ds He la   in-
dustriat  extil.

Tots aquests gremis obrers tenen comp-
tes pendents que liquidar amb les em-
preses i el Govern, i Per qu� no han de
unir-se, despr�s d'una conferencia dels
ti� quan s'obrin les Corbs de com�acord ?
comit�s respectius, per a plantejar la q�es-

Pendents estan tots d'una tasca legis-
lativa, com conseq��ncia de lluites pas-
sades, ja que els miners reclamen el seu
C�dig 1 els ferroviaris,- i els marins i els
t�xtils lleis reglamentant d treball, re-
collint les millores ofertes per decret, que
mai  es   compleixen.

jNo'Is seria convenient unir sa causa
i exigir tots junts el compliment de lo
ofert a cada un d'ells ? i Qu� millor oca-
si� per a demostrar la solidaritat com-
pletant   amb  la  for�a   d'uns  la  debilitat

a la necessitat dels serveis ferroviaris, als
de la marina mercant i als dels minaires,
dels m�s necessaris en les circumstancies
actuals, hauria de pesar en el Govern,
que s'apressaria a poitar a les Corts tot
quant t � pendent amb. ells.

Invitem a les Federacions i als comi-
t�s respectius a un estudi sobre la q�es-
ti�.

La aspiraci� immediata d'aquestes For-
ces t� la seva cristal�litzaci� en Ics Corts.
jNo seria m�s efica� per a tots exigir
junts els compromisos per a que irremissi-
blement es compleixin en la propera reo-
bertura ? Cert que els detalls, que les re-
clamacions tenen aspectes distints; per�
tots ells depenen del poder legislatiu, i Per
qu� no imposar-se, units, al Govern, que
d'altre manera, �s possible que torni a
befar a uns i altres? Agrair�em que els
elements significats del partit sodalista
i de la Uni� Genera lde Treballadors, i es-
critors tan competents com en Moratov
Cort�s, L�pez Baeza, Vig�', Acevedo, To-
rralva, Cabello, P�rez Sol�s, Teodomirol
Men�ndez i altres,  com  aix�s  mateix els

3En� repuloli   ans
araconeaoa.

Es convoca a tots els r�publirans ara-
gonesos residents a la nostra dutat a la
reuni� que tindr� lloc avui dimecres a
les quatre de la tarde en d caf� del Re-
co, prop del Cine Triomf.

�k �umfa � vlnuiiti

Ha sortit cap a Madrid l'empressari
don Alfred Volpini per a tractar assump-
tes relacionats amb la concessi� del tea-
tre Reial .

Esctfi Mm�� ii U�m

Curs de 1915 a 1916

Per la tarde  plujosa,  ella  va a l'horta,
una  cistella sobre'l  front s'emporta,
fruita gemada  va  a  cercar, i en tant
que el dar vestit alegre es vaallunyant
pel gran cam�, s'escorre un vel depluja

Secci� d Industries textilis:

La  Secci�  completa  que  s'estudia  en
membres dels organismes obrers a quins   tres anys compren les  seg�ents    ense-
afecta, donguessin la eeva opin � respecte   nyances:

a aquesta nova forma de soidaritat dr- |    Teoria i pr�ctica de teixits, tres cursos-
cumstancial  per als casos  citats.

Si aix�, segons crec, �s viable, deu fer-
se sense cap mirament ver Governs que
falsegen tot sele prinripis de llibertat i
toleren atropells com els que amb els
obrers de Mar�n cometen aque'Ies autori-
tats, valgudes de que els obrers no s�n
forts.

Amb la for�a est� avui el dret, i de
ella deuen aprofitar-se els obrers, imitant
als Governs que ,com el nostre, l'apliquen
en   tots   els casos.

,T. ALVAREZ ANGULO

que lentament per la muntanya puja
tu i darrera aix�,"necess�riament i for�o-i i un vent tallant � fort dona, augural,

sa, se'n segueix o el descr�dit o la des-
composid� de tal aed� coletiva.
La democr�cia i que per a �sser tal, na

al paisatge un aire tardoral.

GERMINAL

L'idioma catal� es l'�nima d'un poble. Un
diari eo catal� �s la m�s trascendental
afirmaci� patri�tica. Suscribiu-se a EL
POBLE CATAL� si voleu bewarar l'idio-
ma de Catalunya.

teixit mec�nic, dos cursos; tecnologia t�x-
til, tres cursos; filatura de cot�, dos cur-
sos; dibuix en cuadr�cula, dos cursos;
l'art aplicat al teixit, tres cursos; qu�mica,
dos cursos; matem�tiques, rep�s i a- ;> ia-
d�, un curs; f�sica i mec�nica gen ral
apicades la les ind�stries t�xtils, tr<��> cur-
sus; dibuix linial i de m�quines, tre. ur-
sos; pr�ctiques de filatura i idem de td-
xits.

Secci� de blanqueig, tintoreria, estam-
paci� i prests.

Lis ensenyances d'aquesta secci� o es-
cola es donen en tres anys durnnt els
quals adem�s de les assignatures de ca-
r�cter general i comuns amb la secd�
d'ind�stries t�xtils, matem�tiques, fisica,
qu�mica general, dibuix i tecnologia t�x-
til, s'estudiaran les pr�pies de la espeda-
litat: tecnologia qu�mica del blanqueig,
mat�ries colorants, tecnologia mec�nica*
iel blanqueig i aprests atrdb t*� corres-