Poble català, El. Any 13, Núm. 3970 [3960] (9 febr. 1916)

              Directors    DF�El^i.3E!    COR.OMINAS

REDACCI� I ADMINISTRACI�
EST, 16-TEL�FON 2298

ANY   XIII.    N�M.   395 0

BARCELONA,   DIMECRES  9 OE  FEBRER   OE   1316

UN  N�IYL   5  C�NTIMS

IMPREMTA I ESTERSOTIPIA
EST, iaT�L�F3M2298

m

�>

r\

BARATO

-*^^^^

Fins el 22 de Febrer

Quinzena blanca

10 per 100 descompte

en tols els articles de Llenceria i

Confeccions de Roba Blanca

sense cap distinci�

En aquests Magatzems

se troba des de l'article m�s

senzill al m�s superior que's fabrica

exist�ncies enormes

v::

�!�*�

ECOS

y

L'etsegallada den Maura

***>++<+"   *

Les angunies dels ecl�tics

Decididament els fets renen a
demostrar sense deixar lloc a dub-
te, per la seva significaci� i el seu
car�cter, que ni en la vida real de
Catalunya ni en la vida exterior
dels seus partits pol�tics, �s possi-
ble fer prevaldr�, sense grans es-
for�os les disposicions que pugui
dictar el caprici de qualsevol uni-
tarista espanyol.

L'actitut que's va notant a Ca-
talunya, amb una accentuaci� de
radicalisme que cada dia �s m�s
evident, contra l'intenci� desp�tica
que s'enclou en la comunicaci� de
l'Academia, anuncia la feli� per-
sist�ncia i redre�ament de l'�ni-
ma catalana contra un atac que va
directe a la mort de la seva subs-
tantivitat nacional.

Els resultats que aquesta actitut
produir� ja's veuran en el moment
oport� de la decisi� definitiva del
plet que s'acaba de plantejar, per�
consignem per ara el temor i la
circumspecci� que ja dominen per
complet, a prop�sit d'aquest as-
sumpte, als amics den Maura a
Baicelona i als homes que tenen a
son c�rrec la direcci� pol�tica del
pa�s i han de pendre, a la vegada
i des del s�u lloc oficial una deter-
minada soluci� sobre la demanda
que ha formulat en Maura.

Mentres en Romanones expressa
l'incertesa del s�u pensament i de
la seva voluntat amb el text d'un
curi�s telegrama que �s un seguit
d'afirmacions i negacions, d'un
eclecticisme c�mic que consisteix
en volguer deixar content a tot-
hom donant la ra�, un conegut
personatge del maurisme barcelon�
surt amb una carta en els peri�dics
defensant simultaneament a en
Maura i a la llengua catalana.

.Es de creure que aix�s que va
arribar al Ministeri d'I�strucci�
P�blica la famosa comunicaci� els
ministres devien sentir el pes d'un
conflicte que nos podria resoldr�

c�modament davant dels interesos
oposats a que's referia i que'ls
quatre ilusos que aqu� pensen amb
la preponder�ncia d'un partit adic-
te a en Maura, devien tremolar al
enterar-se'n, per que veien en ella
aquest passiu pol�tic de que parla
el senyor Nadal en la seva carta i
que havia d'�sser un cop de mort
per la feina de propaganda que
aqu� anaven fent.

A tots els que l'etzegalla ha po-
sat en situaci� de pendre determi-
nacions t�cites o concretes contra
l'idioma catal�, els ha' deixat en
Maura en les dificultats d'un com-
prom�s que no pot tenir adequada
ni raonada liquidaci� sense la p�r-
dua d'alguns interessos propis.

En Romanones s'exposa a haver
de lluitar amb l'hostilitat de Cata-
lunya i els mauristes a conquistar-
se la plena antipatia de l'opini�
catalana, si s'atreveixen a aprovar
o secundar les intencions mani-
festades en el document del Pre-
sident de l'Academia.

I �s que ni aqu�, ni a Madrid,
ni en cap lloc del mon, es poden
adoptar, com hem dit, resolucions
arbitraries, divorciades amb la vi-
va realitat d'un poble que te con-
ciencia de la seva personalitat na-
cional, mentres en aquest poble hi
bagi un estat d'opini� vivent i
sensible, per a que en el fons
aquestes dificultats, que afecten
no mes a la situaci� dels partits
per si mateixos, no son m�s que
la fidel exteriorisaci� de la realitat
p�blica al darrera d'aquests agru-
paments.

Que no �s lo mateix fer pol�tica
o legislar per aquestes terres es-
panyoles que vegeten en l'indife-
r�ncia i la mis�ria i porten els
seus representants al c�s llegisla-
tiu per obra del cunerisme, que no
pas per un poble que ha fet reali-
tat la ficei� espanyola del sufragi
universal.

Centre A�nomista
�cl C�mer� J_�e nndnstrfa

El distingit pianista D. Agust� Grau
�oci i professor  d� lss Escoles  Mer

-�

cantils Catalanes del  Cen're Autono-
mista de Dependents del C.             j iie
l'Indus'ria, do:i.;:-A   diu �) -     ;   �.   .
dia 13, en la gr-ui 5 \.   .   , �. �-;  .,j  ..
Centre u
socis del .'�      -.1. i J h�. 3   ....... ji.

UN NOU LLIBRE.
S'acaba de publicar un nou vo-
lum en llengua catalana. Es titula �El
cristianisme com a negaci�. El s�u
autor �s en A. Mercader, un catal� de
cor, amb una fe i amor fortlssimes
per les nostres reivindicacions i la
nostra llibertat.

El gest d'en Mercader �s nobie en
extrem. Es tracta potser del primer
lliure de pol�mica contra la rel-ligi�
cristiana que ha aparegut en la nostra
estimada llengua. Aix� vol dir que
l'empresa d'en Mercader no ha tingut
el m�s menor intent en que fos pro-
ductiva sin� que ha sigut filla d'un
ideal. Per aix� sol �s mereixedor en
Mercader a totes les nostres simpaties.

No vacil�m en recomanar aquest
llibre a tots aquells qui combreguen
les seves idees, fruit d'una llarga ex-
peri�ncia adquirida en la lectura de
llibres dels m�s grans autors raciona-
listes i d'un estudi complet de la doc-
trina de la mateixa �Biblia�.

L'autor es mostra contrari de tots
e!s  dogmes  i misteris de la rel-ligi�,

afirmant que no han dut m�s que a
un atracament en la lliberaci� dels
pobles i dels individus, junyits sem-
pre a voluntats d'�ssers superiors que
ha inventat la imaginaci�.
� � � �

LA LLUM I LES NORMES.
Aquest eco no t� cap intenci�
de molestar,  sin� al contrari, d'agrair
i si possible �s, corretgir.

Hem d'agrair, sense eufemismes,
que la Companyia Barcelonesa d'Elec-
tricitat, en els seus anuncis llumino-
sos de la pla�a de Catalunya, en el
que anuncia que n:> apujar� el preu
del fluit, hj hagi fet tamb� en llengua
catalana.

Lo que hem de lamentar�i a aqu�
cap all� dit primerament de que hi
hagi correcci� si �s posible��s que
no s'hagi procurat en que la redacci�
de dits anuncis lluminosos no hagi
sigut feta amb arreglo a les noves nor-
mes ortogr�fiques de l'Institut d'Estu-
dis Catalans.

Nosaltres que la volem tan pulcre
la llengua escrita, ens dol que apare-
guin en un lloc tan p�blic alguns cas-
tellanismes molt f�cils d'evitar.

Manies, puritanisme? Sigui. Per�
fidels sempre a les modernes institu-
cions.

� � � �

VERSOS PATRI�TICS
En Bernab� Marti i Bofarull,
de Tarragona, conegut per les seves
idees fondament catalanistes, acaba de
donar-nos una mostra del seu enginy
literari enviant-nos uns versos origi-
nals, que tenen un palpitant sabor pa-
tri�tic, impresos en format doble folio
perllongat i que son una obra d'art
tipogr�ficament parlant.

Dits versos es titulen �Les quatre
estacions de l'any�; �El cant dels me-
sos� i �P�rtic de la vida�. Aquest da-
rrer �s un vers dedicat al primer pre-
sident de la Mancomunitat Catalana.

�El cant dels mesos� son dotze com-
posicions dedicades a prestigioses per-
sonalitats de les lletres catalanes.

El mes de setembre correspon al
nostre Pere Corominas, el qual trans-
cribim.

Diu aix�s:

;Quin esplet de resteUades
pengen dels ceps i parrals
d�.raims de totes menes
saborosos i frescalsl

jl quin b� d� ompl� els cistells
tot cantant les bremad�res,
i'l brugit que s'ou als cups
abocant les portadoresl

El setembre �s un mes brau
com cap altre no se'njroba,
perqu�l vi que*s pa�t�, �s's�ng
per l� ra�a que's renova.

Poeta vibrant, en Bernab� Mart�, �s
dels vells ap�s�ols que van deixant tro-
�os del seu cor en fa creuada empresa.

La PoEt�ca

Ariaritj* i Trlxa.�xt.t/*

En el r�pit del mati marx� ahir a
Madrid el diputat a Corts Ferran
Weyler.

�En l'expr�s de la nit sortiren cap
a Madrid el marqu�s de Castellflorite
i el diputat a Corts senyor Mir� i Tre-
pat.

PATEIXIN

TOS

tf iin '   renonn�nada   PASTA   FFCT3RAL

�   '�.   !RE'J. Ks dem licent. espec-

c   '.'i.� .    A    e.-�   primeres   p su   es s

� 1 ;       i    >r  1 ;� m kjtes   �feg  des   >.<-s-

>.i     1;   � 1 ri i. \ ^.cab.ir    a   prunera t.-.psa. Lic

Mittt�U  es e/t iotes tes  fiarmacift.

Pels ferits
francesos

Doma publicarem la darrera llista
de tots els donatius de llibres destinats
als ferits francesos.

Advertim a tots els qne vulguin en-
viar alguna cosa que tenen temps per
fer-ho fins al divendres a la tarde,
puix el dissabte en Pere Corominas
sortir� cap a Perpiny� per fer-ne la
repartici� deguda.

DefURRR

�. INT. 3Fi. de Barcelona

En la darrera reuni� celebrada per
la Junta directiva de la Joventut Na-
cionalista Republicana de Barcelona,
s'acord� celebrar l'inauguraci� de les
seves tasques el divendres vinent, dia
11 de febrer, aniversari de la procla-
maci� de la Rep�blica espanyola,

En aquest acte hi parlaran els com-
panys de Junta directiva de la Joven-
tut; Josep M.a Carreras, qui tractar�
de �El nacionalisme i la q�esti� so-
cial�; Ricard Caballeria, de la �Missi�
dels joves nacionalistes republicans�;
Josep Castan� de �El nacionalisme i
la guerra�.

Resumir� el president de la Joven-
tut en Albert Solsona qui tractar� de
�L'acci� de la nova Joventut�.

L'acte es celebrar� al sal� d'actes
del C. N.
primer.

EL MUNICIPI

La sessi� d'ahir

Als voltants de Casa la C:utat i al
interior de la mateixa observarem ahir
la tarde les precaucions de consuetut
en dies de sessi�.

Abans de comen�ar, els grupus con-
sistorials celebraren les reunions acos-
tumades, per a canviar impressions
respecte la tasca a realisar en Consis-
tori.

A dos quarts de sis de la tarde co-
men�� la sessi� presidint l'alcalde,
senyor Collaso

Se  lleg� i
lacta  de la

aprov�   sense  discussi�
sessi� anterior.

Tribut p�stum

L'Alcalde, en sentides paraules,
don� compte al Consistori de la mort
del doctor Torras i Beg�s, acordant-se
que consti en acta el sentiment de la
Corporaci� per aquella p�rdua.

Nous vocais d'Ensanxe

R., Pla�a de Catalunya, 22,

33x1 Pere O oromlnaa

El nostre estimat director, en Pere
Corominas, tingu� ahir que ficar-se al
llit degut a una lleugera indisposici�,
de la que's creu quedar� ben prompte
lliurat.

Per la lill fflHUll

Els nacionalistes Bascs

Dels germans de Basconia rebem i
agraim coralment el seg�ent telegra-
ma:

�Victoria, 7, 9'30 nit.

El Centre Vasc Gasteiz saluda afec-
tuosament als patriotes catalans, ex-
pressant els seus desigs d'arribar a una
intel�lig�ncia vasco-catalana per a la
defensa dels interessos comuns.

jVisca Catalunya! jGora (visca) Eus-
kadi!�El president, Nazorriaga.�

Contestaci�

El President del Centre Autonomis-
ta de Dependents de Comer� i de l'In-
dustria, D. Josep Puig i Esteve, ha
rebut del President del Consell de Mi-
nistres un telegrama de resposta al
que aquell li envi� en nom del Comit�
Executiu de la Diada de la Llengua
Catalana.

En dit telegrama el Comte de Ro-
manones se limita a reproduir el que
el mateix assumpte, envi� al President
de la Mancomunitat de Catalunya.

Havent renunciat els dos vocals pro-
pietaris d'Ensanxe elegits a la sessi�
passada, se proced� a designar als qui
els han de substituir havent resultat
elegits per medi de sorteig els senyors
don Fran�isco Grau Barnola i don
Lluis Mor�tz Frauman.

DESPATX OFICIAL

Se dona compte del despatx oficial
en el que hi figurava una comunicaci�
de l'Alcald�� acompanyant hs conclu-
sions que li foren entregades pel Co-
mit� de Societats obreres i cooperati-
ves pro-subsistencies.

Pass� a la Comissi� corresponent.

L'augment de jornal
als obrers municipals

compartit tots. Nosaltres no ens agra-
dava acudir al capit 1 d'Imprevistos
per que aquest ja en realitat esta ago-
tat. S'imposava escullir el cam� de la
transfer�ncia: per� aquest era una be-
fa a la classe treballadora per les difi-
cultats legals que aquell implica, qua
havia ajornat per molt temps satisfer
la promesa feta als obrers. Sols hi
havia el cam� a seguir que senyala el
dictamen de majoria del que acaba
fent-ne una eloq�ent defensa.

El senyor DESSY MARTOS rectifi-
ca, insistint eloq�enment en el s�u
punt de vista i refutant la tesis sos-
tinguda pel president d'Hisendi.

(Ocupa la presid�ncia el senyor Du-
ran i Ventosa).

Sost� que l'Ajuntament te molts
acreedors que's poden esperar com el
Estat, la Diputaci� i les grans compa-
ny�as monopolisadores, essent primer
que ning� els obrers que no els que
tallen el cup� com els electors dol
conglomerat de dretes.

Hem de tenir, digu� dirigint-se als
regionalistes, aquella valentia que te-
nia l'antic quefe de la vostra minor� 1
quan d'atacar lleis i reglaments que
coartaven els drets de l'Ajuntament se
tractava.

El senyor Abadal no repugnava eh
procediments fins anarquisants que en
el moment present no veig preconi-
sats per vosaltres, que amb duptes d.-
legulei voleu escamotejar a Barcelona,
el seu anhel de que l'Ajuntament si
gui el patr� model, quan m�s s'aga-
aisa la situaci� de la classe treba.la-
dora.

El senyor PUIG DE LA BELLA-
CASA tamb� rectifica, dient que sj el
senyor  Dessy regoneix  qu'�s ineludi -
bie atendre al contingent, a les ca;
gues  de  l'Estat i  al   cup� del Deu;
municipal, �s prec�s  procedir amb
major cura   a  fi de que tot3 pogu�
respondre de les respectives respo.
sabilitats.

Catalans a Perpiny�

FESTA PATRI�TICA

Dissabte passat, en una de les sales
de pla-terrer de la Llotja (Hotel de
Ville) de Perpiny�, hi hagu� una sen-
tada dels membres del Comit� de Fes-
tes i del Sindicat de la Premsa Pol�tica
Perpinyanesa, per a tractar de l'orga-
nitzaci� de la recepci� dels diputats i
notabilitats de Catalunya que aniran
diumenge vinent, 13 de febrer, i par-
laran en el miting que hi haur� al tea-
tre de Perpiny�.

En aquesta reuni� qued� nomenat
un comit� d'honor encarregat de pre-
parar la rebuda que's mereixen els
hostes catalans.

En successives reunions s'ultimaran
tots els detalls.

Sabem que a m�s den Pere Coromi-
nas hi aniran prestigioses personalitats
en les lletres i la pol�tica ca alanes,
afectes a la causa de Fran�a.

���^���aa^a��i^�

FILLS DE F. MAS SARDA

^Jauaxrc?xj33n.a

Rambla del Mig, 20, junt a l'Hotel d'Orient

Negociem el cup� del DeutB Amortitza-
ble   c,   per  cent venciment   IS  de febrer

nro�nrn.

I3EG3NA PLAN�:

Se posa a discussi� el dictamen de
la Comissi� d'Hisenda referent al aug-
ment del jornal dels empleats munici-
pals que no tenen m�s que trenta du-
ros de sou mensual, dictamen tant el
de majoria, com el de minoria que
coneixen ete lectors d'EL POBLE CA-
TAL� per haver-se publicat dies en-
rera en aquestes columnes.

El senyor DESSY MARTOS, defen-
sa el dictamen de minoria, que ho �s,
digu�, per que no va sotserit pel pre-
sident de la Comissi�.

Sostingu� que despr�s de l'acord
Consistorial que senyal� ben clara-
ment el criteri de tots, deu aprovar-se
el dictamen que defensa, ja qu'�s la
major garantia del cumpiiment de
aquell.   "

Impugnant el dictamen de majoria,
digu� que les dretes han volgut trans-
formar en una q�esti� jur�dica, lo que
�s senzillament un principi de dret
que dimana de l'acord.

Amb raonaments for�a ll�gics de-
mostra que a lo que s'ha volgut anar
�s a crear una situaci� dif�cil, al alcal-
de, obeint a un plan urdit entre les
penombres on se forgen les camarilles
de passadi�.

Digu� que'l dictamen de majoria ve
a �sser com una �banderilla� de foc
que esclat� en mans del que la volia
posar.

S'ha volgut fusellar l'acord, sense
pr�via formaci� de judici, ni tan sols
sumar�ssim, com ho demostra el fet
de volguer nomenar una comissi� con-
sistorial, com si l'Alcaldia no tos su-
ficient per a donar pl� cumpiiment al
acord que aqu� s'adopti, estrafent
aquell alt exemple que havia de donar
l'Ajuntament de posar-se al costat dels
humils en moments d'angoixa

Acab� dient que tenia l'esperan�a
de que el president d'Hisenda se deci-
diria a retirar el dictamen de majoria,
per a demostrar a Barcelona que era
veritat que tots voliem millorar de fet
els jornals dels obrers municipals

El senyor PUIG DE LA BELLA-
CASA li contesta, estranyant-se de
que el senyor Dessy m�s que defens�
dei dictamen de minoria s'hagi dedicat
a impugnar al de majoria

Digu� que al s�u entendre per la
precipitaci�, no per manca de bona
voluntat, els firmans del dictamen de
minoria no establiren altre distinci�
que la de l'augment de 0'50 pessetes
als empleats quin sou no exced�s de
150 pessetes mensuals. Per aix�, nos-
altres cregu�rem convenient el nome-
nament d una comissi� i aix�s ho pre-
sentem al Consistori que estudii la
manera d'atandre degudament al re-
partiment d'aquest augment, j que a
ning� s'amagar� que un empleat casat
necessiti m�s que un solter

Per  ministeri   de   la  llei,   aqu
acreedors   de   l'Ajuntament  se  �i�
compten les c�rregues  imposades
aquesta Corporaci�. Es a l'Estat donc
a qui els obrers deuen exigir resp
sabilitat i no a l'Ajuntament.

Acaba dient que �ll individualme ; .
creu  que'ls obrers  en  general est
mal pagats.

Rectifica breument el senyar De<
i se procedeix a donar compte d'u
esmena al dictamen de minoria.

El senyor DESSY s'oposa a la a . �
missi� de l'esmena.

El senyor JOVER defensa l'esmei
sostenint amb datos a la vista que
�s possible treure del cap�tol d'impi
vistos. Se tracta, digu�, d'una obra
realitats i per aquesta ens hem de 3    -
metre a l'her�ncia que hem tro

Aqu� no  hem   de  fer  equilibris    :
capacitat  i  lo que conv� �s posar
mans  de l'Alcalde l'efectiu   neces
per  a   donar   cumpiiment  a  l'ac
Consistorial.

Li contesta breument el senyor De-.-
sy i se posa a votaci� l'esmena.

Havent-hi empat, se sospen la sess: S
per a cercar una f�rmula que dea -
deixi.

Despr�s de transcorreguts 3 quarta
d'hora se reanusa la sessi�, anunciant
la presid�ncia que l'esmena ha sigui
retirada pels seus flrmants.

El senyor GINER DE LOS RIO 1
diu que en vista de la retirada de l'e -
mena, ha de presentar la seg�ent pro-
posici� incidental:

Els regidors que sotseriuen, en vis-
ta de la retirada de l'esmena pendi :
de votaci� definitiva, tenen l'honor d 1
proposar que's suspengui la discuss; i
de l'assumpte fins i tant que la Junt ;
de quefes hagi donat dictamen pro)
del extrem relatiu al cap�tol o cap�tol;
de on puguiu obtenir-se les cantitat ��
necess�ries per a cumplimentarl'acord
de 25 de gener pr�xim passat.

Hermenegild Giner de los R�os,
J. Jos� Rocna.

El senyor PUIG DE LA BELLA-
CASA aecepta la proposici�, quedant
en peu l'aprovaci� del dictamen fin�
que vingui l'informe de la Junta d^
quefes de la Casa que assessori ai
Consistori.

u^j^j*. * *.u�a.                                  ,,0 necessiti mes que un souev.

Ei prOMema de leS SUbSlStenCieS i     L'afany de trobar consignaci� 1 bem

ORDRE DEL DIA

Se dona compte de l'ordre del dia en
el que hi figura el nomenament dei
senyor don Josep M.a Buter i Mart� pel
c�rrec de quefe del Negociat d'Ins-
trucci�, Benefic�ncia i Sanitat i Is
concessi� de 10,000 pessetes pel Car-
naval i les relacions del padr� per a
otorgar permisos de �vado� i abeura-
dors.

S'aproven sense discussi� tots a-
quests dict�mens i altres que son de
tr�mit.                                                \