Poble català, El. Any 05, Núm. 0686 (3 gen. 1908)

              eL�P0BL�6:CATfiLA

�enae partlclpaot� � la
nostra BIBL�IOTBCA

CATALDHTA T IACI0I8 IB�BIQU�S .   4 �HMtH fflmestf?
PA�SOS D'�NI� POSTAL.....9 pessetes trimestre

f          Barcelona, divendres 3 de janer de 1908          11. M

REDACCI� Y ADMINISTRACI�: PLASSA SANTA AGNA, 17, PRAL.--TEL�FON 723

j a no Tolum trtaeatral d*
la noitra B1BLIOTBC&

CATALDSYA Y UOIOISIB�HIQuBS. 500 pessetes tnaiestTt
babcbloha.........1*50 pessetes ca� in

Cts.

DB NOSTRA COLJVBORACI�

La fe en el poble

Una de les oaraoter�stlques m�s positi-
ves, que marquen substanoial diferen-
ciada entre'ls homes del r�gim centra-
lista y els patrocinadors del aelfgovern-
ntent, de l'autonomisme, del naoionalis-
me, consisteix, sens dubte, en que mentres
Bis primers ostan dominats per un estat
d'esperit denunoiador d'una desoonflansa
absoluta en el poble, que'ls porta a mi-
�arlo com un subjeote necessitat de tu-
tela, els �ltima tenen en ell fe absoluta,
�imitada, queia fa esperar de la seva
eooi� evolutiva un pas feoon dintre 1
progr�s hum�.

Un nacionalista que tem al poble, que

�ol arrebassarli sos drets, que tira a
espullarlo de les seves armes naturals,
que vol apartarlo de l'Influencia pol�tioa-
social com s'aparta lo dolent, lo podrit,
lo infecte, de lo a� y ufan�s, produeix un
efecte extrany. repulsiu: 1' efecte que
eausa'l qui, ab �ntenoions boiroses, s'allu-

�ya Inopinadament de l'ideal que diu de-
ensar, de l'Ideal que, com a bandera
triomfadora, vol fins, a voltes, monopoh-
sar ab decidit Inter�s.

Un naoionallsta catal� que desoonfla
del seu poblel Extranya paradoxa! SI pre-
cisament la ra� d'esser del nacionalisme
es aquesta fe absoluta, inoommovlble que
nosaltres tenim en el poble oatal�, �oora
po' �sserque en nom del nacionalisme
0 ni) l'assentiment de part dels que's
diuen naolonallstes, se vulgui saorlfloar
al poble, se vulgui inutlllsar la seva po-
tencia, el medi �nlo de que dliposa pera
expressar la seva suprema voluntat; l'Ins-
trument de que s'ba valgut pera engen-
drar Solidaritat oatalana, pera vivificaria,
pera enfortiria, pera presentaria als ulls
d'Espanya tota, oom encarnaoi� pl�stioa
de l'�nima de Catalunya?

Heusaquf els tristos comentaris a que's
presta l'aoiitut d'alguns que s'anomenen
nacionalistes y s�n entusiastes deolarats
del vot oorporatiu y defensors encoberts
del sufragi indirecte pera l'eleool� dels
futurs diputats provinoials, dels que s'es-
pera poder anomenar aviat diputats re-
gionals!

El nacionalisme sens* fe en el po-
ble, es un oontrassentit, es una far-
ta; sols ab eareta se pot defensar. El que
�regui que'l pobla oatal� es un poble In-
ferior, tanoat al progr�s, ineducat y ine-
ducable; el que oregui que'l poble catal�
no pot regir els seus destins ab plena
�oncionola, aquest no es naoionalista, ni

t �sserho. Aquest deu �sser y as partl-
1 de la tutela de l'Estat, d� la tirania
e l'Estat, del domini d'una oligarquia
exercit sobre una massa inolvil d'homes
Incapassos de capir els drets moderns de
la ciutadania.

Jo no s� si Be n'han fet ben b� o�rree
els que's diuen naolonallstes�a estones
�de l'ofensa que Infereixen al nostre po-
ble, contribuint ab aooions y omissions
� p�ndrell el sufragi universal, que an
Maura, oom a bon centralista, tem, preci-
sament perqu� no t� fe en el poble. Pere
lo que sf s�, es que l'ofensa es greu; lo que
�I s� es que equival a equiparar el nostre
poble viu, s�, olutad�, que exeroelx ab
un zel envejable'ls seus drets polltlos, ab
els pobles morta de la major part
l'Iberia, que no han votat encara perqu�
no tenen nool� de son poder, perqu�'s
consideren eternament vensuts. Lo que
s� ab tota certesa y ab tota seguretat, es
que'ls que tal fan maten virtualment a
la Solidaritat oatalana a l'apunyalar la
sobirania del poble, y s'extenen adem�s,
eom a naolonallstes, la papereta de de-
funci�.

El naoionalista t� fa an el poble: qui
no t� aquesta fe, oal repetirho, no es, no
pot �sser naoionalista. Els que d'anys
treballem pel regonelxement total de la
personalitat naoional de Catalunya, ho
Tenim fent per estar plenament oonven-
suts de que'l nostre poble es digne de la
llibertat y sabr� ferna bon �s; perqu�
estem segurs de que ab ella progressaran

�m�s aviat so posaran al nivell dels po-
los capdevanter�; perqu� creiem que
les lliures manifestacions de la vida ca-
talana, quan puguin aix� exteriorisarse,
no sols no'ns avergonyiran, sin� que om-
pliran el nostre oor d'aquell sanit�s or-
gull patri�tic que proporciona la con-
questa d'unlloo d'honor "en la gran profes-
so de l'Humanitat que ascendeix. No oreo
�sser sospit�s en mat�ries naoionalistes,
s� que tino fama de radical y extrem�s,

{>er� si jo sabia que la oonsecuoi� dels
deals de.tota ma vida tenien de fer re-
n�ixer, contra la nostra naturalesa y la
nostra historia, una naoi� inferior, atras-
eada, inoompatible ab la vida moderna,
jo, home modern per sobre de tot, rene-

Saria del meu nacionalisme y demanaria
era'l meu poble una tutela en�rgioa, na-
lonal o forastera, que ab conviocions
en dirigides l'obligu�s duotilment a
jmodifloarse, fins a �sser digne de sa lli-
bertat. Y quan aquesta hora son�s, si jo
�lvia, tornaria a �sser naoionalista a Ca-
alunya.

Aquesta es la Iliss� inoblidable que'l
nostre poble pot haver tret de les dis-
cussions sostingudes ab motiu de la q�es-
ti� del sufragi: que'ls homes de la dreta,
malgrat dlrse naoionalistes, malgrat ha-
yerse servit del poble pera lograr el
friomf espl�ndit de Solidaritat oatalana,
no tenen fe en ell. El temen,-ji no'l re-
uigon, 7 volen posseir a la m� un fre,
n oiement de defensa vigorosa que do-
Inl, en quahevulga moment, l'alenada
ipetuosa del poble, afortunadament re-
el oontra tota opressi�.
En oambi, Catalunya senoera ha vist

fvul y veur� sempre en els naolonallstes
epablioans uns defensors oonvensuts y
jalerosos de la sana influencia popular,
�nica dastruotora de oaoiqulsmes vils y
Oligarquies   embrutldores.   En   Jaume

Carner, Interpretant felisment nostre sen-
tir y nostre pensar, ha manifestat p�bli-
cament en aquest plet, oom en anteriors,
sa fe en el poble, sa oonflansa en el po-
ble, y ha ofert, ab entonaoi� prof�tica, el
seu pit fornit y el de tot el bloo naoiona-
lista republio�, pera enderrooar, colo-
cats a la davantera del futur ex�roit de
Catalunya, la nova oligarquia oonserva-
dora ab que se'ns menassa al voler des-
truir l'Integritat del sufragi universal.

Y aquesta fe en l'�nima popular y en
la feoonditat de la seva aooi�, no es nova
en nosaltres. El mateix Carner que ha
defensat ara brillantment desde la tribu-
na del Centre Naoionalista Republio�'l
sufragi universal pera l'eleool� de regi-
dors y diputats provincials, va defensar-
lo ab igual veemenoia a les Corts d'Espa-
nya, mesos enrera, al tractarse de la for-
ma d el eooi� dels jutges muniolpals. Lla-
vors ell ja mostrava ab frase olara y
oonoisa aquesta diferenoia entre'ls na-
cionalistes y els centralistes, oonsistent
en que mentres els primers tenen una fe
absoluta en el poble, els �ltims se mos-
tren recelosos ab ell y oonflats oegament
en l'efioaola del Poder y en les vlrtuali-
tats de l'Estat. Ja en aquella ooasl� deia
en Carner, oontestant als arguments ex-
posats en oontra de l'eleooi� dels jutges
muniolpals pel sufragi universal, que ell
patroolnava:

cAlx�'m revela un estat de pensament
del tot oposat al pensament y al senti-
ment que batega en el fons del meu es-
perit y que batega tamb� en l'esperit del
meu poble... Me fa pensar, senyors dipu-
tats, que fa molt temps que vivim baix la
pressi� de queloom seriament trist; que
vivim en un ambient impregnat de des-
oonflansa en el poble y de oonflansa en
la tutela ofioial, que resulta quasi b� sem-
pre infeoonda y est�ril...�

Qui ho havia de dir que, dintre de poc,
aquest esperit de desoonflansa en el po-
ble, de que's queixava en Carner, Invadl-
ria tamb� als homes de la dreta, empe
nyats an dirse naoionalistes, sense tenir
fe en les virtuts que atresora l'�nima na-
oional del poble catal�?

S. GUBERN

De per tot arreu rebem noves afalagadores
de l'extensi� de la protesta. Tota Catalunya,
quan les Corts novament s'obrin, haur� dit
la seva paraula lliberal, favorable a la per-
mauenoia del sufragi dlreote, aooi� polftioa
del poble.

Dem� passat, diumenge, tindr� lloo el pri-
mer m�ting a Tarragona, en el qual parlaran
Importants personalitats. El dilluns, a la tar-
da, e's oradora te traslladaran a Reus, pera
donar un altre m�ting. Adem�s de les perso-
nalitats que hi vagin d'aqu� de Blroelona, als
dos m�tings hi assistiran els diputats de la
circumscripci�, senyors Nougu�s y Mainer.

No oal dir l'import�ncia que tindran
aquests dos m�tings, als quals seguiran al-
tres a Lleida, Figueres, Sabadell, Girona,
Matar�, Terrassa, eto. Un plebiscit de tota
Catalunya, que determinar� indubtablement
el nostre triomf al Parlament, salvant el dret
popular al sufragi.

SPORTULA

Entorn de la llei "se�lerate,,

(Centre J�aciona/ista Republic�

2>em� dissabte, et dos quarts d* diu d* la
vetlla, don Jtrnau J/lartinez Ser/fi�. donar�
una conferencia al sal� d'actes etajuest
Centre, \desenrotllant ai tema "�'esperit
de rebel�li,,.

Les garanties sospeses

S'ha confirmat plenament la sospensi�
de garanties constitucionals de que ablr
se parlava a Barcelona. Tot lo Ul�glo y
absurd dev� realitat en aquest pafs. Da-
vant de la trag�dia misteriosa de les bom-
bes que esclaten paorosament, el Govern
d'Espanya no sab fer altra cosa que pri-
var als olutadans de Baroelona de les ga-
ranties que'ls concedeixen els artioles 4,
5, C> y 9 de la Constituci� vigent. No s'o-
posa un remei a un mal, sin� que a un
mal se n'hi afegeix nn altre.

Aix� s'aomenta y agrava la oulpa de les
de i autoritats que deurien assegurar la vida
'' tranquila y paotfloa de la nostra ciutat.
Quan no han evitat el orim, quan un just
desprestigi oau damunt d'elles, ara pres-
cindeixen dels drets individuals que'ls
fan nosa y se ilensen a cop oalent, sense
serenitat y sense orientaci�, a una perse-
cuci� esbogerrada y violenta, de la qual
no pot esperarsen oap resultat satisfao-
tori.

Nosaltres som deolarats enemios d'a-
quest anaor�nic sistema de governar per
medi de lleis excepoionals y sospensions
do garanties. Per�, en oerts moments su-
prems, admetr�em una sospensi� tem-
poral de les mateixes, si aix� serv�s pera
descobrir als assassins miserables y oo-
vards que s'amaguen en les ombres. M�s
oaldrien pera aconseguir aquest fi, unes
autoritats aptes y una policia digna de
oonflansa, y avui no tenim a Baroelona
ni una oosa ni una altra. Y espanta, es-
panta de deb�, el pensar que aquesta po-
licia in�til y desacreditaria ha d'esser,
durant un cert temps, �rbitra de la tran-
qullitat y de la llibertat dels ciutadans
barcelonins. Aquesta polioia no aclarir�
segurament la tenebrosa ino�gnita; per�,
en cambi, trasvalsar� tot Baroelona, far�
registres, oometr� atropells, empresona-
r� homes, sense oom va ni oom costa, ab
absolut desconeixement de tot y ab ab-
soluta manca de criteri. Ahir inaugur�
la polioia les seves tasques, y el resultat
fou deplorable y alarmant.

Tenim la trista oonvicoi� de que la
present sospensi� de garanties empitjo-
rar� l'inquletut de la oiulat y ser� un
flagell m�s a afegir als que oauen oru-
delment damunt d'ella. Prou ens vol-
dr�em equivocar!

*

L'altre dia, uns generals pronunoiaven, so-
bre la llei de jnrlsdlooions, paraules
que a ning� hauran sorpr�s, encara que
algun dels deolarants s'anomeni, per exoe-
leneia, dem�crata.�La resoluci� del conflio-
te s'allunya, per� la seva malura fa'l seu
efeote destruotor en la oarosssa mateixa de
Espanya. Perqu� ja es un cas de patriotisme
espanyol�fins de patriotisme ol�sslo, antlo,
�la neoessitat de sortlrne.

Perdoneu, leotors, la* prosa desmaiada, in-
decisa, inoolora, d'aquest fragment. Es que,
parlant de tal q�esti�, la nostra llengua per
forsa ha de barbotejar... Y aix� que'l qui es-
criu, cortesies! m, abomina de tot ultratge, de
tota Injuria, oom d'un odi�s gest. Per� �qul
pot preveure l'interpretaci� desviada y ten-
denolosa que pot donarse, tal volta, a un
mot? iQui sabr� mal predir si se veur� ambi-
g�etat sospitosa o pecaminosa en un gir de
frase?�Ah! El pervenir no oonelxer� mal
l'esfors d'atenuael� y de aontencl� que hau-
rem hagut de fer nosaltres, eada vegada que
havem vofgnt donar una estrebada al jou
que se'ns Imposa! NI tant sols el recurs su-
prem de lironia'ni resta, pera desbordar l'a-
bundanoia del nostre cor!

Jo respecto infinit, oom no? el criteri d'a-
quells deolarants.� Si els homes lots pens�s-
sim igual, el m�n seria una espantosa Trapa,
y no podriem donarnos, desiara, el pler de
sentlrnos diferents. Perqu� tota diferencia-
ot� individual es la revelaci� de la propria
persona. T per una diferenciaci� ens ve la
ereonota en la sostre superioritat. � Ru -.tnrr*
res que dir al criteri respectable d'aquells
ciutadans�si, olutadans, per ventura malgrat
ells.� Veig tant natural l'afeote dels guer-
rers per tota disciplina! Tot uniforme porta,
oreo jo, oom un contagi, el oriterl absolutista
d'uniformitat. Me sembla molt b�.�Per�, �es
indiferent pera una naoi� aquest oonfliote
entre la Paraula y l'Ex�roit, es a dir, entre la
forsa espiritual y la material, entre la forsa
oreativs y l'exeoutivs, entre la Ciutat y la
P�tria? 4N0 hi ha ni un punt de meditaci� en
aquest avassallament de les potencies inicia-
dores per les conservadores? 4N0 pot �sser
un bell cas d'espanyolisrae'l olam per la dee-
Hluransa d'aquestes aig�es oontingudes, que
dem� poden tal volta Inondar la terra, per�
feoondantla pera futures y esplendoroses cu-
llites?

A l'entretant, la ploma, re'llscant aobre'l
paper, pot vessar, qui sab? una inoonsoient
dilinq�encia legal, la p�rdua d'una llibertat,
oi desconcert d'una fam�lia y d'una vida.
{Quantes vegades hem pensat en artioles pe-
rillos�ssims, que sols podrien �sser publicats
en forma de paraules nedant, oom a restes de
naufragi, entre mars de punts sospensius! Jo
proposaria, oom a gran atenuaci�, la censura
pr�via, militar en lo referent a ex�roit, civil
en lo referent a p�tria, en compte� de la llei.
Aix� no arriscar�em m�s que l'inutilitat de la
feina feta, per� no la llibertat personal!

F�SFOR

CAMPANYA SOLIDARIA

PEL

D

Ha oomensat la campanya eontra'ls prop�-
sits den Maura anulant el sufragi universal
direote, c favor d'uns representaoi� corpora-
tiva. Catalunya, que sent la democr�cia y
que per l'aplicaci� dels seus prinoipis logr�
la m�s gran victori� de civllisme y d'opini�
que s'ha obtingut d'ens� que existeix la llei
del sufragi, se prepara a ratificar el seu cri-
teri. Y mentres tots els partits espanyols res
fan pera afermar un dret de llibertat que
est� en perill, els oatalana se mouen, prepa-
rant una intensa agltaoi� per nostra p�tria.
Heusaquf oom en l'endormiscament espanyol
afermem altra vegada la nostra voluntat, do-
nant una resposta gloriosa an aquells que
volen presentar el moviment de Solidaritat,
com abans el oatalanista, oom una activitat
reaccionaria y mlssonoista.

dem de sospensions constitucionals y lleis
oontra fanarqalsme, que serviren contra
moviments que Importunaven al Govern un
xio m�s que les bombes. Aquestes delmaven
a la nostra olutat, per� la nostra olutat esco-
metia als governants, y en la lluita, l'arma
de les lleis espeoialfssimes s'empleiava oon-
tra l'enemic immediat, desouldant el perill
lluny�.

Y aquest es el nostre temor. Ab les soles
garanties sospeses res s'aoonseguir�. Calen
altres activitats y medis, guardians m�s llas-
tos, autoritats m�s oeloses y cantes, posar
tota la m�quina governativa a pressi�. Y com
que aix� no s'aoonsegueix anulant drets in-
dividuals, temem que en possessi� les auto-
ritats d'una dietadura, siguin les idees y els
homes d'idees els perseguits, no pas els di-
na rai ters.

Y una observaol� que fa tota la olutat, ja
estemordida davant la magnltut del misteri.
&Per qu� als homes que vagament han deixat
anar sospitoses paraules acusadores de que
elis poden trobar la sortida de tota aquesta
laber�ntica trag�dia, no se'ls forsa a parlar
sense ambig�etats? Tota la fraseologia de
�pistas de altura�, *eaiga el que eaiga�, 'tirar
de la manta*, no's orlstalisa en taxatives da-
olaracions? ^Per qu� parla un regidor d'im-
pediments posats a l'exercici de la policia
especial? 6Per qu�'l silenci epiloga les pa-
raules d'un ex inspector que tindr� tota l'o-
riginal psicologia que vulgui el senyor Os-
�orio, per� que, en �ltim terme, es una ex
autoritat, un home el nom del qual interv�
en tot el proo�s terrorista?

Quan un poble arriba a una tant suprema
angoixa eom la que esta atravessant Barce-
lona, t� dret a exerelr d'interrogador, jutge
y fiscal. La nostra voluntat demana una po-
derosa forsa aolarativa, que no est� en una
privaci� de llibertat. Perqu� ara's detindr�
sense aute judicial, sense aquests seran vio-
lats els domicili�, y entre parelles seran ex-
tranyats de Barcelona exaltats y propagan-
distes, homes de revolta y de viol�ncia en la
ploma o en la paraula, sospitosos y suposats
terroristes, confonent moltes vegades el pen-
sament ab l'acci�, l'idea ab la criminalitat;
Eer�, y si despr�s tornen e esclatar les boin-
es? Res s'haur� oonseguit, y a l'anormalitat
criminal s'sjuntar� l'anormalitat creada ab
tota una multitut perseguida.
I En aquestes tremendes circumstancies, no
B�ltr�s demanem nn constant exeroioi de se
renltat pera que no tornin dies de negrors
que ban fet hist�rloa modernament la ciutat
de Barcelona. Que la oonoiencia de Barcelo-
n� estigui per sobre la oonciencis dels go-
vernants, pera que aquests, esverats per les
circumstancies, no afegeixin el terror legal
al terror de la dinamita.

De pol�tica

La sospensi� de garanties

Comensem per esborrar el punts interro-
gatius de la darrera nota pol�tica d'ablr. S'ha
realleat la sospensi� pardal de les garanties
y avui els barcelonins no tenen ni l'inviola-
bilitat de domicili, ni el dret de protestar
oontra les detenoions arbitraries, ni la segu-
retat de que no's pot esaer deportat sense una
sentencia ferma. Tot aix� perqu� som amo-
trallats per an�nims criminals que fan sor-
teigs de morts a ple aire.

El governants no han trobat res millor que
afegir als stentats dlnamitor* un atentat a
les llibertats constitucionals. Tenen una llei
excepcions contra'l terrorisme y a m�s to-
tes les ventatges que dona l'aotltut d'un po-
ble decidit a que la trag�dia no sigui en ell
normalitat de vida y fenomen inevitable. Y
com si aix� no fos prou pera autoritats vigi-
lants y perspicassea, fan una concreta deola-
raei� d'impotenola, sortintae de la llei. igua-
lant a tots els ciutadans en l'unitat d'una me-
nassa, que si solament est� consagrada pera
desentranyar un misteri sangnant, pot servir
pera oficis de mala pol�tica que aumentin] la
inquietut olutadans.

No es que neguem a l'Estat espanyol nna
precisa intervenoi� en l'esbrinsment de l'ac-
ci� terrorista: es que'ns sembla que no es
aquest el cam� m�s dret, ni tenen les dispo-
sicions antioonstituoionals prou virtut, no ja
pera l'aclariment absolut dels crims, ni tant
sols pera afavorir positivament l'aooi� judi-
cial y pol�tica.

Tenim la oonvloci� de que no ferir� la
sospensi� de garanties al terrorisme, y que,
contr�riament, tal volta serveixi pers aotes
que res tenen que veure ab ell. El passat es
un bon mestre, y nossltree  encara'ns recor-

4La Revolta,,

Com ja anunci�rem dies passats, dem�
apareixer� a la nostra olutat el primer n�-
mero de La Revolta, setmanari nacionalista
republic� ilustrat, el qual obtindr� segura-
ment un �xit extraordinari.

En el n�mero de dem� hi haur� un text
notable y variat, agermanantse discretament
en ell la propaganda pol�tica ab la nota satt-
i':ra y �mrnorlat�cs.

La Revolta publicar�, adem�s, intenciona-
des oarloatures y convooar� un concurs ou-
rlos�ssim.

Per l'indult den Nakens

El Centre Autonomista Republio� del Po-
ble Nou, ha organlsat pera dem�, al vespre,
un m�ting pera demanar l'indult den Nakens.
L'aote tindr� lloo en el passeig del Triomf,
n�mero 53, principa', y a ell hi estan convi-
dades totes les entitats y tots els ciutadans
partidaris de l'indult

M�ting inaugural

El Centre Republio� Autonomista de Sant
vndreu que s'aoaba de oonstltuir, ab domici-
li en el oarrer de Sant Antoni, 54, d'aquella
barriada, pera oelebrar la seva inauguraoi�
ba organlsat pera dem�, al vespre, a dos
quarts de d�u, un mitlng de propaganda re-
publicana y solidaria en el que hi pendran
part els senyors Vallverd�, Mars�, Layret,
l�astardas, Nogu�s, Mio� y Junoy.
m ? ��

senyoretes que, ab sa presencia, feien la fes-
ta m�s atraient

Abans de oomenaar l'aote oficial, els convi-
dats reoorregueren les diferemes aa'es, en
les quals hi han oolooats m�s de quatre cents
originals A'Ex-libris. Aquests estan enqua-
drats en marcs y coberts per cristalls.

Les sales s�n olno, oontenint, quatre d'elles
les ooleooions del senyor Miracle compostes
�'ex-Hbris alemanys, italians y francesos; del
senyor Rlquer, oomposts dels ex-Ubris m�s
triats d'Anglaterra y Estats Units; del senyor
Font de Rublnat (don Pau), oomposta de 900
exemplars primitius espanyols y extrangers
y la dels artistes d'�IUloi�, de Vilanova y Gel-
tr�. La quinta est� formada per originals di-
versos.

Entre'ls diferents autors dels quals hi ban
exposats ex-libris recordem els noms de Rl-
quer, Triad�, Renard, Casademunt, Cornet,
Vila, Foloh y Torres, Llongueras, JCardunets,
Bertran, Moya, Olivs, R�fols, Castells, Bru-
net, Barcel�, Vauoes, Ainaud, Martrus, La-
barta, Canibell, Casals y Vernis, Varela, Wal-
ter-Eralne, Harenbield, Fisoher, eto.

L'Exposici� es la quarta de les celebrades
al m�n, haventho estat les tres primeres a
Su�cia, Alemanya y Anglaterra, respectiva-
ment.

Ab quelcom de retr�s de l'hora senyalada
prengu� lloo a la presidenoia'l diputat pro-
vincial don Santiago Gubern, qui tenia a la
dreta al delegat de l'arcalde, regidor don
Salvador Roca, y a l'esquerra'1 president de
l'Assoolaoi� don Antoni Sansalvador. Els de-
m�s lloos de l'estrada estaven ocupats pels
senyors de la Junta y representants d'entl
tats oonvldades a l'acte.

El senyor Gubern, pronunci� ourtes y en
certades paraules d'obertura. Nostre distin
git amic, en nom de la Diputaci� provinoial
de Baroelona, a la qual ha estat oferta la pre-
sid�ncia de l'Exposlol�, va declarar aquesta
oberta.

Don� mero�s als organisadors de tant be
lla mostra de cultura, per la delioadesa que
tingueren de posaria sots la presid�ncia de
la Corporaci� en nom de la qual parlava, y
els felicita per l'�xit que havien aconseguint
ab la mateixa.

Recomana a tots els que s'han acoblat pera
l'organlsaci� de l'Exposici�, a que continu�n
solidarlsats pera b� de Catalunya, puix ells
faran que mai signi nos'ra senyera arriada,
ja que ning� s'atrevir� a baixar del pal lo
que sigui ensenya de cultura.
El senyor Gubern fou molt aplaudit.
Els oonvidats y la prempsa foren obse-
quiat! per la Direotlva de l'Associaci� ab un
delicat lunch.

Els organisadors de l'Exposlol�, especial-
ment el senyor Barcel�, �nima de la matei-
xa, reberen moltes enhorabones per la tssea
realisada.

DE TOT EL MON

DOS MINISTRES MORTS

PARLA'L SENYOR SOL Y ORTEGA

El Liberal de Baroelona ha publioat uu
n�mero extraordinari de Cap d'any.

Y don Joan Sol y Ortega�el sempre
eminent jurisoonsult�ha esorlt una quar-
tilla pera l'extraordinari�molt ordinari
�del peri�dic antloatal�.

Es una quartilla, una sola. Ab una quar-
tilla ne t� prou el senador per Guadala-
jara pera aixafar al oatalanisme ab l'im-
mens pes d'un argument meravell�s. Es-
coltin...

Parla'l senyor Sol de la guerra de la
Indepeudenoia de 1808. Y despr�s de fer
remarcar que les regions ib�riques llui-
taren aleshores Independentment oontra
el franc�s, sense que per aix� sentissin
afanys de separatisme, diu el nostre don
Joan:

�iA que se debleron tales fen Iraenos? Al senti-
miento de la naclonilidad.

Nieguen ahora los catalanietas y bizk.iitarr.-.s el
kecho de la naclonalldad espafiola �

Davant d'aquesta prova irrefutable,
nosaltres, catalan'stes, no tenim m�s re-
mei que exclamar dolorosament: Vensuts,
vensuts!... Ni que'l lluitador japon�s Rak�
ens hagu�s fet la clau!

Ha demostrat el senyor Sol y Ortega'l
fet de la nacionalitat espanyola, es a dir,
el fet de la perfecta unitat moral espa-
nyola.

Ll�stima, emper�, que no hagi fet el
senyor Sol y Ortega m�s aviat la seva
triomfal demostraci�.

Perqu� si ho haguessin sabut a temps,
ni en Silvela hauria dit que l'unitat espa-
nyola estava no m�s que hilvanada, ni en
Pi y Margall hauria afirmat repetidament
que l'unitat d'Espanya mai ha existit en
realitat y en veritat.

La quartilla del senyor Sol y Ortega
produir�, sens dubte, un daltabaix mon-
dial...

Exposici� u"'Ex-libris�

L'Assoolaoi� de Leotura Catalana, ahir a la
nit inaugur� l'Exposici� d'Ex iibrU, ab tanta
oura organisada.

A l'aote hi assist� nombrosa y distingida
oonoorreneia, vegentshi  moltes senyores y

M. Guyol-Des-
saigne, minis-
tre de Just�cia del ministeri trano�s, mori sobta-
dament al Senat d'un atao oardlac el dia darrer de
l'any 1907.

El ministre franc�s havia assistit a la part de la
sessi� en que's tract� de la liquidaci� dels b�ns de
les congregacions religioses. Al sortir de li sala
de sessions, se trob� ab M. Le Prevost de Lannay,
al qui remeroia les paraules que havia pronunoiat
en honor seu, a prop�sit de l'esmentada liquida-
ci�. M. Lannay respongu�:

�Lo que he dit en favor vostre es perfectament
natural, perqu� l'esaer adversari polltto no m'im-
padelx regon�lxeus sempre com un home honrat y
Ueal.

Se pot dir que M. Guyot eseolt� ab aquestes pa-
raules la seva oraol� t�nebre.

Pocs moments despr�s se'fvegS ala sala de Con-
ferencies portarse la m� al pit y caure en brassos
d'alguns presenta que impediren que arrib�s a
terra. A l'acudir un metge y regonelxel, declar�
que'l ministre era mort.

Al rependres la sessi� del Senat poc despr�s, se
don� compte de la defunol� ooorreguda y se pro-
nunciaren sentides oracions f�nebres en elogi de
M. Guyot, alxeoantse seguid iment la sessi�.

M. Guyot-Dessalgne havia nasont l'any 1833 a
Brloude, entrant a la magistratura y essent dipu-
tat per primera vegada en 1885, conservant el oar-
rec fins a la seva mort En 1889 fou ministre de
Justicia ab el gabinet Floquet y de Treballs pu-
blica en 1896 ab el gabinet Bourgeoia. En 1906 fou
de nou min'stre de Just�cia ab el gabinet Clemen-
oeau.

M. Guyot es el tercer menlstre de la Tercera
Republio� que mor en funcions. M. Rieord y
M. Jaur�s moriren en condioions semblants a les
en que ha mort M. Guyot.

�El mateix dia moria tamb� a Bruzelles a l'edat
de 54 anys el president del Oonsell de ministres
belga, M. Troos.

L'emoci� produ�da en tota B�lglea per la mort
de M. Trooz, malgrat que ja's donava de temps h�
com immediata, perla malaltia �nourable que pa-
tia'l president, fou extraordin�ria, pertfh� oompll-
oava enoara m�s la sltuaol� pol�tica que atravessi
el petit regne, prou compromesa ja.

La oarrera pol�tica de M. Trooz fou r�pida y
brillant. Elegit diputat per primera vegada en
1890, la seva personalitat prengu� tot seguit gran
relleu en el Parliment y el seu nom an� unita
Importants reformes, entre elles la llei sobre la re-
presentaci� proporcional.

En 1900 M. de Smet de Naeyer, encarregat de
formar ministeri, II confi� la cartera de l'Interior
y el mes de maig darrer el rei li oonferf la presl-
denoia del Consell.

Un dels projeoteB m�s importants que'l ministeri
presidit per M. de Trooz present� al Parlament, fou
l'anexl� del Congo, projecte que, oom tothom re-
cordar�, trob� una forta oposici� a la Cambra. Les
grav�ssimes q�estions, ab'aquest motiu, tant desde
el puna da vista de la pol�tica interior del regne,
com del de la internacional, 11 impossibilitaren
pendre'l descans judicat indispensable pels seus
metges. Y per aix� M. Trooz ha mort en ple es-
tora y quan m�s esperava veure triomfants els
sem projectes pol�tics.

Aquests se troben forsa compromesos per la
mort sobtada de M. de Trooz, a qnl es diflotl tro-
barli un successor.

Qui s'atrevir� a resoldre'l greu problema plan-
tejat per la q�esti� del Congo? Heusaquf la inc�g-
nita que presenta avui la pol�tic i en el petit reg-
ne del vell Leopold.

Interinament, de la presid�ncia del Consell y del
ministeri de l'Interior que ocupava M. Trooz.se
n'ha encarregat M. L�ebaert, ministre de Ferro-
carrils.

Lo de les bombes

Sospensi� de garanties

En oompliment de les ordes del Govern, el
governador oivil feu fixar ahir en els lloos
p�blios un ban, en el que donava compte del
deoret sospenent les garanties constitucio-
nals.

Est� oonoabut en els termes seg�ents:

�REAL DECRETO: Kxposki�n.�Se�or: Los
or�menes por medlo de exploslvos en los
cuales se manifleata erigida en sistema la
m�s desalmada prooaoldad.renudvanse ahora
en Baroelona, no obstanto el perseverante
ahiuoo del Gobierno para prevenirloa y oas-
tigarlos. El esfuerzo de las celoses y dtgnas
autoridades se ve oon freouenoia atajado por
las leyes, aun contada entre las vigentes la
espeoial de 10 de julio de 1894. Ser� neoesa-
rlo el curso del tiempo para oonsegulr plena
efloaoia en los remedios que se vlenen orga-
nizando y en cuyo complemento se persistir�.
Entre tanto, nlng�n reotirso legitimo se pue
de oercensr fi la aool�n que del Poder publi-
oo justamente reolaman los santos intereses
sooiales oonmovldos y amenazados.

Est� el Govierno resuelto � no detenerse
basta dar plena sstisfaeoi�n & estos clamo-
r�s, que untes que en booa de los agraviados,
hallan expresl�n en su deber primordial,
i reserva de graduar las determinaolonea
ulterlores, tomando por meditis la neoe-
sidad.

Abora, seg�n aouerdo del Consejo do ml-
nlstros, tlene el honor de someter, eto., eto.

Real decreto.�A propuesta de ml Consejo
de ministros y ussndo de las faoultades que
me oonoede el art 17, pfirrafo 3.*, de la Cons-
tltuoi�n de la monarquia, vengo en decretar
lo siguiente:

Artfoulo 1.� Quedan en suspenso en las
provinoias de Barcelona y Gerona las Ga-
rantia* i que se refilaren los artfculos 4.*,
5.*, 6.* y 9.*, de la Constituol�n de la monar-
quia.

Artfoulo 2.* EI Gobierno som�teri este
aouerdo � la aprobaoi�n de las Cortes lo mas
pronto posiblo, seg�n dispone el expresado
artfoulo de la Constituol�n.

Dado en Palaci� i 1.* de enero de 1908, Al-
fonso.

El presi�iente del Consejo de ministros, An-
ton io Maura y Montaner-.

Heusaquf els articles de la Constituol� que
queden sospesos:

�Articulo 4.* Niug�n espafiol ni extran-
jero podr� ser detenido sin� en los oasos j
en la forma que las leyes presorlban.

Todo detenido ser� puesto en libertad 6
entregado fi la autoridad judicial dentro de
las veintioustro horas siguientes si acto de
Ja detenci�n.

Toda detenci�n se dejarfi sin efeoto 6 ele-
var� fi prisi�n, dentro de las sotenta y dos
boras de haber stdo entregado el detenido al
juez compet <nte

La providencia que so diotarfi se notificar�
} al lnteresado dentro del mlamo plazo.

Artfoulo 5." Ning�n espafiol podr� ser
pres� sin� en virtud de mandaralento del
juez competents.

El auto en que se hsya diotado el manda-
miento se ratificar� � repondrfi, odio el pre-
sunto reo, dentro de las setenta y dos horas
siguientes al aoto de la prisi�n.

Toda persona detenida � presa sin las for-
malldades lega'es, � fuera de los oasos pre-
vistos en la Conatitucl�n y las leyes, ser�
puesta en libertad & petloi�n suya 6 de oual-
quier espafiol.

La ley determinar� la f�rmula de prooeder
sumariamento en este caso.

Articulo 6." Nadie podr� entrar en el do-
micilio de un espafiol � extranjero residents
en Espana, sin su oonsentlmlento, ex opto en
los easos y en la forma expresamente previs-
tos en las leyes.

El registro de papeles y efeotoa se verifi-
car� siempre fi presencia del interesado 6 de
un lndividuo de su fam�lia, y en su defecto,
de dos veoinos del misrno pueblo.

Articulo 9.* Ning�n espafiol podr� ser
compet� Jo fi mudar de domloillo � residen-
oia, sin� en vlrtnd de mandato de autoridsd
oompetente, y en los oasos previstos por las
leyes. >

Enterro de les v�ctimes

A dos quarts de tres d'ahir a la tarde s'or-
ganis� a l'Hospital Cl�nic la comitiva que be-
via d'acompanyar les despulles de l'inspeotor
de policia don Rafel Ufano, y que a 1 Hospi-
tal de la Santa Creu s'havia de juntar ab
l'enterro de l'altre mort per la bomba, don
Joan Virgili.

Ei seguiol marx� pel oarrer de Proven*�,
rambles de Catalunya, Oanaletes, Estudia y
de les Flors, passant pel mltg del passeig, y
entrant pel carrer do l'Hospital.

Una gran gentada visiblement emocionada
oontemplavai pas de la f�nebre oomitlva per
tots eis oarrers del trajecte.

Al pati de l'Hospital esperava a la oomitl-
va, rodejant el f�retre de Joan Virgili, la Co-
munitat y elements oficials, adem�s d'alguns
eorlosos.

El f�retre de l'Ufano, colooat en un ootxe
tirat per quatre cavalls, t.nla una corona del
governador civil. La caixa que tanoava'ls
restes den Virgili,oolocada en un ootxe igual,
tenia a sobre quatre oorones, una del gover-
nador, una de la fam�lia, uns dels a�nios y
una altra del tinent arcalde del barri.

La eomiliva se pos� en marxa, despr�s de
cantades les absoltes de rigor, ab el seg�ent
orde:

Dos guardes civils d'infanteria, quatre
guardes muniolpals de a cavall, la Banda
muniolpal, la creu y esoolans ab atxes, el f�-
rotr i de l'inspeotor Ufano y el dn don Josep
Virgili ab quatre muniolpals vestits de gala
a oada banda de oada cotxe.

El dol estava format pel pare del senyor
Virgili, qui portava a l'esquerra al bisbe au-
xiliar doctor Cort�s y a l'arcalde senyor San-
lleby, y a la dreta al governador y al general
Castellv�.

Darrera d'ells seguien el president de l'Au-
dlencla senyor Mufloz, el magistrat senyor
Enciso, el fiscal senyor Diaz Guijarro, el 'co-
mandant de Marina, el canonge don Isidre
Casaf�as, que portava la representaoi� del
oardenal y els diputats provinoials senyors
Plajs, Valls, Pioh y Lluoh.

Anaven a oontinuaoi� la Corporaci� muni-
cipal, precedida de masers y formada pe'.s
regidors senyors Bastardes, Puig Alfonso,
Rovira, Fuster, Mundi, Pinilla, Batlle, Ne;lo,
Borrell, L�pez, Palau, Altay�, Peris, Fargse,
Vila, Esteba, Gonzalez, Prats, Giralt, Pa y
Deniel, Rooa, Teixidor, Pay�, Gall, Segarra y
Rogent

Entro'l gran nombre de personalitats que
seguien a l'element ofioial, bl vegerem als
diputats senyors Rahols, Girona, Sal vatella,

PIANOS CHASSAIGT�E

PARIS, 1900: Medalla d'Or
LIBGfi, 1905,  Diploma  d'Honor

AL COMPTAT x A PLASSOS x

ent. - BARCELONA

9999

7544

855